sala de plens - Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

José Ángel Carcelén Luján
Tinent d’Alcaldia de Governança i Ciutadania
Enmig del dolor i la tristesa, hem
considerat necessari trobar un
moment de serenitat per agrair
tot el suport i la solidaritat que
l’Ajuntament ha rebut com a
institució representativa de tota
la ciutat.
És per aquest motiu que volem
manifestar públicament el nostre
reconeixement més sincer en
primer lloc, als veïns que tant van
col.laborar de manera espontània, endreçada i responsable. En
segon lloc, el nostre agraïment a
totes les entitats, associacions,
escoles, institucions privades i
públiques i als ciutadans i ciutadanes que, a títol personal, es
van posar a la nostra disposició
per a tot el que fos necessari.
També volem donar les gràcies
als treballadors de l’Ajuntament
que es van mobilitzar des del primer moment i que estan ajudant
a gestionar aquesta situació tan
dura.
Finalment, agraïm la col.laboració de la Generalitat, de la Diputació, de la Delegació del Govern
i del mateix Govern central, dels
ajuntaments d’altres municipis
d’arreu d’Espanya i de la llarga
llista d’institucions que ens fan
arribar la seva disponibilitat.
Davant d’aquesta situació, com a
polítics i, sobretot, com a persones, ens emocionem i sentim un
orgull especial de viure a Sant
A l’amic Joan Bernal, regidor de Sant Boi
Boi i veure com tot un poble respon de manera tan admirable i
incondicional.
És ben cert que en els moments
més difícils mostrem la nostra
essència més humana. Malauradament, encara hem de fer
front a moments molt difícils. El
suport i la solidaritat que tants
ens heu transmès ens encoratgen a continuar treballant per a
tota la ciutadania, especialment
per a les famílies més afectades.
Perquè no estan soles, nosaltres
estem aquí pel nostre compromís
personal i per la nostra responsabilitat política.
Tot Sant Boi seguirà al seu costat.•
Jaume Pujadas i Rosich
Portaveu
Gràcies
Luis Pérez Gutiérrez
SALA DE PLENS
Tinent d’Alcaldia d’Educació i Civisme
A la bona gent de Camps Blancs i
als membres del Club de Beisbol
que es van llençar a salvar vides
d’entre les runes sense por i amb
una autoorganització meravellosa, gràcies.
A la nostra Policia Municipal per la
rapidesa en actuar i l’organització
dels primers auxilis, gràcies.
Als equips de rescat (bombers, protecció civil, mossos
d’esquadra) per la resposta àgil i
serena, gràcies.
Al SEM per la valuosa ajuda mèdica i l’inestimable suport psicològic, gràcies.
Al president Montilla i al conseller
Saura per acompanyar-nos amb
la presència immediata i fer-nos
Regidora
Quiero dar mi más sentido pesar
al resto de las familias que como
nosotros han recibido de la vida
tan doloroso e injusto golpe.
Agradecer con toda mi alma la
cercanía y el cariño de todas
las personas que nos estáis
acompañando en este camino tan
duro y difícil.
Solidaridad, muestras de cariño
y humanidad de todo el municipio
de Sant Boi, e incluso de toda
España.
Quiero dar las gracias muy
especialmente a todas aquellas
personas que se deben a la
ciudadanía y no han hecho de
nuestra desgracia un primer plano
en los medios de comunicación.
Soy consciente de que nada
ni nadie podrá devolvernos a
l’interventor, vam aconseguir que
oficialment San Baudilio fos Sant
Boi i vàrem promoure, després
de la mort de Franco, tota una
sèrie de mocions on es demanava
llibertat, l’amnistia, l’estatut i el
retorn del president Tarradellas.
I quan van arribar les primeres
eleccions generals de la democràcia, el 15 de juny del 1977,
tots tres vam decidir dimitir de
regidors, amb la convicció d’haver
posat el nostre gra de sorra per a
la recuperació de la democràcia i
les llibertats del nostre país.
Al Joan, sempre el recordaré amb
admiració perquè, a l’Ajuntament,
defensava allò que ell considerava
just, encara que el seu parer li su-
posés problemes o friccions amb
altres regidors que només obeïen
les indicacions oficials. El Joan,
amb un tarannà liberal i obert a
tothom, fou sempre coherent amb
les seves conviccions.
Van ser, doncs, uns temps farcits
d’intuïcions, de canvis, d’il.lusions.
Però, per damunt de tot, d’en
Joan conservo una franca i generosa amistat que vaig tenir la sort
de poder mantenir al llarg de tota
la seva vida.•
Els “ERO no” són la solució
sentir la solidaritat de Catalunya,
gràcies.
A totes les autoritats que van
voler fer-nos costat el dia dels
funerals, gràcies.
A totes les amigues i amics que
m’han fet arribar des de tots els
punts del país el suport sincer i
calorós, gràcies.
Al poble de Sant Boi... per tot!,
gràcies.
A les famílies dels nens i monitors
ferits, per l’exemple de serenitat
que ens han donat, gràcies.
A les famílies del Mario, de l’Eric,
del Joel i del Xavier, les nostres
llàgrimes solidàries i tot l’afecte
dels nostres cors.•
Enric Garcia Gallego
Portaveu
El viento se llevó las rosas más tiernas del rosal
Marina Lozano Illescas
Amb el Joan vam coincidir, de
regidors, els anys del canvi democràtic. Vam viure, doncs, intensament la transició des de
l’Ajuntament. En Joan formava
part del grup dels “grans” però,
en canvi, sempre ens va fer costat
en les iniciatives que el Francesc Torres i jo li proposàvem.
Les seves conviccions i la seva
independència de criteri sempre
pesaven més que l’opinió de la
jerarquia.
Amb el Joan, vam organitzar els
primers exàmens oberts i democràtics per cobrir unes places
d’administratiu, vam despatxar un
enginyer de dubtosa competència, vam tenir en escac permanent
nuestros pequeños, pero hemos
de luchar por lo único que
podemos hacer y llegar algún
día a saber el porqué de esta
catástrofe y si podríamos haberla
evitado, con el único fin de que no
vuelva a pasar.
Tenemos más chavales y
numerosos equipamientos. Éste
era el equipamiento mejor de
Cataluña…, según un informe
facilitado por el Ayuntamiento
de Sant Boi, de la Diputación de
Barcelona – Xarxa de municipisÁrea d’esports-.
Allá cada uno con nuestra
conciencia…•
Cal aconseguir urgentment modificar la Llei general de la seguretat
social (ara competència de l´Estat)
a fi que els treballadors afectats
per l´atur com a conseqüència d´un expedient de regulació
d´ocupació (ERO) temporal que
s´acullin a la prestació a què tenen
dret no hagin de perdre dies de
prestació si posteriorment la situació de la seva empresa empitjora i
acaben essent acomiadats.
A diferència d´anys enrere, avui
sovintegen els ERO de caràcter
temporal, perquè el sector industrial en general i en particular les
grans empreses s´hi han abonat
per raó dels canvis en el model
productiu i el context de crisi
global.
Davant de la crisi, cal actuar amb
contundència i també de manera
diligent; des d’Esquerra ja hem
començat a establir contactes
amb tots els grups parlamentaris
de les Corts Espanyoles, perquè,
per modificar aquesta situació,
cal una resolució urgent atenent
el nombre creixent de prestació
d´ERO.
En plantegem la reforma i exigim
un veritable pla social en els expedients i que sigui un requisit
essencial l´existència d´un pla
de viabilitat que asseguri el futur
productiu de les empreses i, per
tant, una ocupació més estable i
segura.
Paral.lelament, a Catalunya, Esquerra instarà mitjançant el govern de la Generalitat, la constitució d´una mesa tripartida entre
govern, sindicats i la mateixa empresa per mirar amb lupa tots els
expedients.
Cal evitar que la crisi NO la paguin
els de sempre i que es proposin
mesures per plantar-li cara, com
un nou model productiu, un bon
finançament, perseguir el frau
fiscal i aplicar mesures actives
per blindar les possibles retallades socials per part del govern de
l`Estat. •
varon. Me habría gustado conocerla más y saber de sus problemas e
inquietudes y de sus proyectos.
Siento su pérdida como la de alguien muy cercano. Su ausencia
me duele en lo más hondo. Me
habían atrapado su carisma, su
simpatía, su generosidad.
Para todos los que la llegamos a
conocer, su recuerdo permanecerá
siempre con nosotros.
Nos deja su legado: la Asociación
ADISFI, para facilitar la integración
social de los jóvenes discapacitados, a la vez que su realización
personal y el logro de conseguir
una vida plena y feliz para todos.
Muchas personas y, sobre todo,
muchos amigos acompañamos
a su familia en la despedida. Las
emocionadas palabras de Alba, su
amiga y del alcalde, en la capilla,
causaron en la mayoría de los que
estábamos allí, una emoción contenida y unas lágrimas.
Acompañamos en este dolor a su
familia y, aunque sabemos que
es difícil en este momento llenar
esa ausencia, quiero expresarles,
a modo de consuelo, que somos
muchos los que la echamos de
menos, pues ni su silla de ruedas
era un obstáculo para luchar por
sus objetivos, siempre pensando
en los demás.
Querida Vanesa, te recordaremos
siempre. •
Homenaje a Vanesa
Manuel Rojas Gil
Portaveu
Este mes, esta columna deja a un
lado la crítica política para hacer
en ella un pequeño homenaje a
la memoria de Vanesa Martínez,
presidenta de ADISFI -Asociación
de Jóvenes Discapacitados de
Sant Boi- y amiga, que nos dejó
el 31 de diciembre pasado. Desgraciadamente, no se recuperó
del accidente sufrido en el acto de
solidaridad que organizó la Asociación en Can Massallera, para la
maratón de TV3.
No he tenido la suerte de compartir
con Vanesa muchos momentos,
pero esos pocos fueron suficientes
para hacer que sintiera por ella
admiración y cariño. Su alegría, su
bondad, su forma de ser me cauti-
21 | Viure Sant Boi | febrer 09
20 | Viure Sant Boi | febrer 09
Enmig del dolor, compromís