Les Tres gràcies; Pedro Pablo Rubens

ANALISI FORMAL
títol
autor
cronologia
situació
tècnica
suport
mesures
Les tres Gràcies
Peter Paul Rubens
1625 − 1630
Museu del Prado
oli
taula
221 x 181 cm
Composició
S'observen les tres Gràcies agafades dels braços fent un cercle. Estan les tres nues i son prou grosses. Estan en
un bosc tapades per un arbre i de fons es veuen mes arbre i el cel. També hi ha una garlanda de flors que
simbolitza a la vegetació i un amoret amb una cornucòpia que raja aigua, per simbolitzar el naixement de una
font.
Espai
Les tres Gràcies estan en un primer pla i mes al fons es veu la vegetació del bosc i el cel.
Profunditat
L'aspecte que dona profunditat a l'obra es que per darrere de les Gràcies es veu un cel que i uns arbres que fan
que h hagi una profunditat a l'obra.
Predomini del dibuix i la línia
predominen les línies indefinides i els colors i les figures es mesclen entre elles.
Predomini del color i la taca
predominen els colors foscos i així les Gràcies es veuen mes amb el seu color carn.
Volum
No hi ha un volum molt clar, però si que hi ha un poc en els cossos de les dones.
Tema
Es de tema mitològic. Les Gràcies eren tres filles de Zeus, a les que es consideraven com a deesses de
l'alegria, els festejos i la naturalesa, estaven al servei de Afrodita la deessa del amor.
IDENTIFICACIÓ I CLASSIFICACIÓ
1
Constitueix una de les millors obres de Rubens, hi fou de les ultimes que va fer. Com es veu les figures son
poderoses, amb una carnació abundant, d'acord amb els canons de bellesa de la seva època. El grup resulta
harmoniós, proporcionat, encara que el actualment hagin canvia els gustos estètics. Els rostre de la figura
femenina de l'esquerra es veu en molts altres quadres ja que el solia prendre de la seva esposa. Les Gràcies
eren deesses de la vegetació i per això hi ha una garnalda de flors damunt del grup, així queda clara la seva
vinculació amb la natura.
La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa
ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S'accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i
moviment sobre la tela.
Aquesta es una imatge de Rubens
2