Info Clínica i de la Salut núm. 19 abril 2013

Info-Clínica i Salut
Nº 19 Abril 2013
ASSAMBLEA ORDINÀRIA DE LA SECCIÓ DE PSICOLOGIA CLÍNICA I
DE LA SALUT
Dia 16 d’abril de 2013 a les 20 hores
Lloc: seu del COPC, Rocafort, 129 Barcelona
Ordre del dia
•
Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’assemblea anterior.
•
Presentació de la memòria d’activitats de la Secció corresponent a l’any
2012 i activitats any 2013.
•
Grups de treball de la secció
•
Torn obert de paraula.
Cicle 2013:. Sessions Clíniques previstes.
1er. Semestre
 17 abril. El tractament de les Fòbies en Terapia Breu
Estratègica. Júlia Pascual. Organitzada per la Secció de
Psicologia Clínica i de la Salut i el GT de TBE.
 22 maig. Sobre Psicologia sistèmica. Gemma Baulenas.
 19 juny. Patología fronteriza: características en el abordaje de
estos pacientes. Carmen Ferrer.
Més informació sobre les sessions clíniques: www.copc.org
Pròxims cursos i seminaris:
· Activitats docents del Centro de Terapia Breve Estratégica
·Seminari de formació:
“L’art de comunicar estratègicament: tècniques de
comunicació persuasiva”
El 25 d’abril del 2013 (nova data)
Lo impartirá la psicóloga experta Júlia Pascual, docente del Centro de
Terapia Breve Estratégica y colaboradora directa de Giorgio Nardone.
El seminario pretende analizar y profundizar en la importancia de la
comunicación, y como mediante un buen uso de ésta se pueden crear
relaciones funcionales con las personas y producir cambios y efectos
positivos en el entorno. También se procederá a identificar y estudiar los
instrumentos propios de la comunicación persuasiva que constituyen un
motor de cambio.
El seminario se orienta, especialmente, a profesionales del ámbito de la
salud, educación y social.
Día: 25 de abril 2013
Horario: 10h- 14h y 15’30 a 18’30h
Lugar: Centro de Terapia Breve Estratégica en c/ Nàpols, 118 entresuelo 1ª,
Barcelona.
DESCOMPTES PELS COL.LEGIATS: Els col.legiats que vulguin
apuntar-se a aquests cursos gaudiran d’un 5% de descompte.
· El desenvolupament del nen des de una perspectiva psicoanalítica
Data inici desde: 27/10/2012
fins a: 08/06/2013
Numero hores: 27
Seu: Barcelona
En Curso
· Taller: PSICOLOGIA COACHING en l'àmbit de salut. Utilització
d'estratègies i tècniques cognitiu conductuals
Data inici desde: 06/11/2012
fins a: 06/11/2012
Numero hores: 4
Seu: Barcelona
Cerrado
· TRACTAMENT PSICOTERAPEUTIC DELS FILLS DE LA VIOLÈNCIA DE
GÈNERE
CLÍNICA
Data inici desde: 24/11/2012
fins a: 15/12/2012
Numero hores: 8
Seu: Girona
Cerrado
Altres activitats
· IV Jornades IARPP-E
Cos i adolescencia-Barcelona, 24 y 25 de maig de 2013-03-06
Amb Shelley Doctors (NY) y Susie Orbach (Londres)
I contribucions de Joan Coderch, Emilce Dio Bleichmar, Concepción Garriga,
Laura Molet, Asumpció Soriano, R. Velasco id’altres ponents. Comité
Organitzador :Concepció Garriga i rosa Velasco.
· VI Congreso Internacional y XI Nacional de Psicología Clínica
La "Asociación Española de Psicología Conductual (AEPC)" en col·laboració
amb el Consejo General de la Psicología, celebra els propers 6, 7 i 8 de juny,
el VI Congreso Internacional y XI Nacional de Psicología Clínica a
Santiago de Compostela.
Una destacada trobada entre investigadors i professionals que podran
intercanviar coneixements i reflexions sobre la situació actual de la psicologia
clínica arreu del món, amb experts ponents com Michael Eysenck, Stephen
Haynes, Geoffrey M. Reed, Merry Bullock, Wayne A. Bardwell, Marino
Pérez, Telmo Mourinho, Mª Jesús Álava Reyes y Francisco Santolaya.
Més informació al web del congrés.
· Resums de
sessions clíniques:
Sessió Clínica al COPC: Patologia Dual: Joc Patològic i Esquizofrènia.
Realitzada el 17 d’octubre- 2012
Aquesta sessió clínica va ser convocada pel Grup de Treball de Joc
Patològic i altres Addiccions Psicològiques de la Secció de Psicologia
Clínica i de la Salut del COPC i va ser coordinada per l’Anna Valdepérez,
membre del grup de treball i responsable de la Unitat de Joc de l’Hospital de
Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Aquesta activitat va anar dirigida als professionals de l'àmbit sanitari
(psicòlegs, psiquiatres, metges, infermers...) i de l’àmbit social (treballadors
socials, educadors socials, terapeutes ocupacionals...), ja que generalment
són aquests especialistes els que detecten a la seva pràctica clínica aquests
pacients duals.
Aquesta sessió va plantejar-se amb l’objectiu principal de donar a conèixer la
realitat clínica dels pacients duals que presenten el trastorn de joc patològic
comòrbid amb la malaltia de l'esquizofrènia. I amb els objectius secundaris
donar a conèixer informació, rellevant sobre aquesta patologia dual, sobre el
procés de rehabilitació d’aquests pacients duals i sobre el tractament
psicològic de la ludopatia en aquesta població clínica.
La sessió clínica va comptar amb les següents intervencions:
La Núria Aragay, membre del grup de treball i responsable de la Unitat de
Joc Patològic del Consorci Sanitari de Terrassa, va parlar sobre la prevalença
del joc patològic en la població clínica. Va mostrar l’epidemiologia relativa a
aquesta patologia dual, i va destacar que encara que es compta amb una
reduïda bibliografia científica sobre aquesta temàtica, les dades mostren
l’existència d’un percentatge significatiu de comorbilitat entre el joc patològic i
l’esquizofrènia. I finalment va exposar l’estudi científic que va realitzar
conjuntament amb altres clínics del Consorci Sanitari de Terrassa i que va
detectar que a una mostra clínica (n=100), un 9% dels pacients psiquiàtrics
hospitalitzats presentaven ludopatia, i d’aquests 6 pacients patien un trastorn
psicòtic comòrbid.
La Montse Gómez, coordinadora del grup de treball, responsable del
Departaments de Joc Patològic de l’Associació Barcelonesa de Ludopatia i
Addiccions de Barcelona i de l’ Institut de Diagnòstic Psicològic de Tarragona i
va realitzar la tesi doctoral centrada en el tractament psicològic de la ludopatia
en pacients psiquiàtrics amb esquizofrènia, va fer inicialment una introducció
teòrica al concepte de patologia dual, així com a les tipologies i als models de
relació d’aquesta entitat clínica. I seguidament va fer una descripció de
l’esquizofrènia dual, es a dir del trastorn dual format per esquizofrènia i una
altra addicció. I posteriorment va exposar les investigacions que desenvolupen
el tractament d’aquests pacients duals, i va indicar que aquests estudis es
caracteritzen pel seu reduït número, per realitzar-se en casos clínics de cas
únic, per aplicar diferents tècniques terapèutiques (psicològiques i
psicosocials) i per obtenir resultats positius. I per finalitzar va explicar l’estudi
pilot portat a terme a la seva tesi doctoral que va centrar-se en la intervenció
psicològica cognitiva-conductual del joc patològic en pacients esquizofrènics,
que va basar-se en l’adaptació de les tècniques de tractament de la ludopatia
(control d’estímuls, exposició en viu amb prevenció de resposta i prevenció de
recaigudes...) en els pacients amb esquizofrènia i que va obtenir un resultats
satisfactoris en aquesta població clínica.
La Oti Arenas, coordinadora dels Serveis de Rehabilitació Comunitària del
Baix Llobregat del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, va col·laborar amb
l’estudi pilot, oferint als usuaris amb esquizofrènia que ella coordinava
l’oportunitat de tractar el seu trastorn de joc patològic. En aquest sentit va
incidir en què la rehabilitació d’un pacient psiquiàtric consisteix en que la
millora global de la persona i de tota la seva problemàtica i per tant va indicar
que sempre s’ha de fer la intervenció de qualsevol problemàtica i trastorn que
presenti un pacient psiquiàtric, sigui la ludopatia o altre trastorn o addicció,
degut a que especialment en els pacients que presenten esquizofrènia, és
bàsic i primordial que puguin assolir una qualitat de vida acceptable.
Per concloure, a la sessió clínica es va voler transmetre el missatge de que la
patologia dual formada per joc patològic i per esquizofrènia és un diagnòstic
dual cada cop més habitual en la practica clínica i que malgrat les limitades
investigacions clíniques existents en aquest camp clínic, els estudis existents,
plantegen que el tractament de la ludopatia en els pacients psicòtics és
factible i comporta resultats satisfactoris i esperançadors.
Montse Gómez
Sessió al COPC Cas Clínic: Tractament del TDAH.
Realitzada el 20 de febrer-2013
Jaime Moyà Querejeta, psiquiatre i Rosa Nicolau Palou psicòloga especialista
en Clínica. Servei de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil de l’Hospital Clínic.
En aquesta sessió clínica es planteja el cas d’un nen de 4 anys on treballem de
forma conjunta i en equip psicòleg i psiquiatre. Al llarg de la sessió es va
exposar de forma pràctica com s’intervé amb els nens i la família.
El motiu de consulta era l’alta freqüència de conductes agressives, tan físiques
com verbals, envers els pares. Ells de fet ja havien consultat prèviament al
centre que els corresponia i a un centre privat, però sense resultats positius.
A escola es castigat molt sovint i alhora descriuen que és un nen molt mogut i
dispers, no accepta normes i fa demandes d’atenció de forma continuada. Els
pares no s’atreveixen a deixar-lo a casa dels avis ni d’altres familiars per la
conducta tan difícil que presenta. S’estableix l’anàlisi funcional on s’observa
que el pare o la mare repeteixen un ordre de 3 a 6 vegades, finalment criden
de forma explosiva i el nen s’enfonsa, plora i s’abraça al pare. Llavors el nen
pot obeir o no. Aquest mecanisme de dinàmica familiar ja ha estat descrit per
Bugental (1992) o per Barkley quan descriu el funcionament del nen amb
negativisme desafiant. Durant la sessió clínica s’analitza el tipus d’estil
educatiu que els pares aplicaven. Es va veure que era de poca exigència,
presència de control i afecte, però rebuig de la conducta desafiant que el nen
presentava. Dins de l’avaluació, l’exploració clínica informa d’un possible TDAH
combinat. Sobretot s’observen alta inquietud motriu, conducta molt
precipitada i oblit de les instruccions durant l’exploració neuropsicològica. Per
altre banda és un nen que estableix una bona interacció mostrant-se recíproc,
és afectuós amb els seus pares i s’observa un bon estat d’ànim. Es destaca
que els qüestionaris de l’escola no són significatius pel TDAH, mentre que els
informes escolars relaten de forma reiterada les dificultats d’autocontrol i
problemes atencionals que presenta. El diagnòstic establert va ser de Trastorn
de negativisme desafiant i probable TDAH. S’inicià el tractament psicològic. En
primer lloc els pares participaren en una teràpia en grup, un grup estructurat
on se’ls entrena en el maneig de contingències, estratègies d’autocontrol
emocional pels pares (de l’ansietat i la ràbia) i conductuals, estratègies per
promoure l’autocontrol amb el fill, estratègies per la millora de la interacciócomunicació i per encarar el negativisme desafiant. A més a més a les visites
individuals es va fer èmfasi en el temps de qualitat i s’establiren sistemes de
registre amb aplicació d’economia de fitxes. Paral·lelament es realitzà
psicoteràpia amb el nen treballant de forma especifica les emocions i el seu
maneig, tècniques d’autocontenció, respiració i relaxació amb el nen. La
monitorització de la conducta la varen realitzar els pares de forma continuada
fent registres anecdòtics d’entrada que varen permetre analitzar la dinàmica
familiar dia a dia i passant a registres amb objectius concrets. També es van
donar estratègies als pares per afavorir l’organització, la rutina, la consciència
de pas del temps i de l’ordre en el nen.
Va millorar molt la conducta a casa. Es mostrava més reflexiu i obedient, en
general ja no hi havia agressions ni conductes desafiants. Quan es
descontrolava amb l’enuig mostrava penediment i demanava perdó. Ara bé a
escola referien que era poc polit amb les tasques, poc constant, feia els
deures i activitats de forma precipitada, no escoltava quan se li parlava,
l’havien d’avisar per parlar freqüentment a classe. Malgrat tot tenia una bona
conducta i un bon rendiment acadèmic. Des d’un punt de vista clínic s’havia
resolt el Trastorn de negativisme desafiant mentre que persistia i es
confirmava la presencia del TDAH.
El tractament pel TDAH eficaç basat en l’evidència científica és el tractament
multimodal i inclou: intervenció psicològica dirigida als pares de forma
estructurada grupal o individual, teràpia psicològica individual al nen basada
bàsicament en l’autocontrol, resolució de problemes i maneig de la ràbia i
tractament psicopedagògic específic en cas de trastorn d’aprenentatge o
retard acadèmic. Sempre és aconsellable la coordinació amb l’escola per
acordar objectius comuns i treballar-los en més d’una ambient (casa, escola i
consulta treballant al màxim de forma naturalística), a més de donar suport
als mestres, si ho requereixen. També s’analitzen els ambients socials on està
immers el nen i s’activen canvis afavorint al màxim la supervisió per part de
pares o educadors per les tardes. Finalment, i de forma personalitzada, es
valora la necessitat o no de tractament farmacològic.
En el cas que es va exposar al ser pre-escolar i tal com les guies clíniques
aconsellen es va decidir aplicar tot el tractament psicològic i posposar fins que
fos estrictament necessari, el tractament farmacològic. Tot i així per acabar la
sessió es va fer un repàs del tractament farmacològic pel TDAH.
Resum de la Conferència: “La vida i la mort”.
Impartida el 15 de febrer al COPC per Magda Català
El 15 de febrero, Magda Catalá, Doctora en Filosofía y psicoterapeuta impartió
una interesante y profunda conferencia en la sede del COPC, sobre “La vida y
la muerte”, tema al que además ha dedicado muchos años de su práctica
profesional. Dicha conferencia organizada por el GT DOL, formaba parte del
programa de la III Jornada de Formació en Dol i Pèrdues, que dicho GT
organizó el pasado 11 de mayo, y al que finalmente la ponente no pudo
asistir.
Valiéndose de la voz de maestros, grandes expertos en el tema, tales como
Gangagi, Ramana Maharshi, Andrew Vernon, A. Cohen, Adyashanti, Papaji y
Douglas Harding, enfocó lo que considera aún más importante que acompañar
en el duelo, que es cuidar al cuidador, o sea a nosotros mismos. Pues “lo que
ayuda no es lo que sabes, dices o haces, sino lo que eres” (Longaker). Y
explicó todo el proceso de cómo hacerlo, que pasa por considerar dos grandes
temas:
1-El Anhelo de la Verdad, o de liberación, que cuando aparece nos convierte
en buscadores, y es a través de esa búsqueda que se llega a la comprensión
de que uno mismo -el buscador- es lo buscado. El deseo de liberación o de
Verdad es –de hecho- la Verdad atrayéndose a sí misma. Ese deseo es lo más
importante, pues se transformará en Conocimiento de Sí Mismo. Su objeto es
la realización completa de la plenitud de tu Ser.
2-El Miedo a la verdad, a la libertad, que se solapa con el miedo a la muerte.
Durante la primera parte de la vida desarrollamos una identidad, un ego,
totalmente necesario para nuestra adaptación al mundo que estamos
descubriendo. Pero pasan los años y nos aferramos a nuestra identidad, a
ese ego que consciente de su inevitable finitud anhela la inmortalidad, la
Verdad, y la busca; pero tiene miedo de morir y eso le impide encontrar;
porque sumergirse en lo infinito, en lo ilimitado, en la Verdad, supone dejar de
ser un yo individual, limitado y concreto, y eso nos aterroriza. Sólo cuando
estamos dispuestos a considerar la certeza de la propia muerte se hace
posible la verdadera auto-indagación. Ese miedo es laenergía que nos dirige a
superar barreras. La muerte y aniquilación es en realidad muerte y
resurrección. La muerte del pequeño ego –que se va a morir de todas formases la condición para la revelación de la Vida que Somos como Totalidad,
donde la conciencia individual se revela unificada con toda conciencia.
En todo este proceso es muy importante la confianza, para ser capaces de
atravesar el miedo. La confianza nace de la comprensión y crece de la
persistente puesta en práctica de esa comprensión. Permite que surja el
miedo sin más, siéntelo en el cuerpo y obsérvalo en la mente. Experiméntalo,
pues el miedo es la puerta que has de atravesar.
Dice Tenzin Wangyal en “La esencia pura de la mente”: Cuando reflexiono
sobre mi muerte o me veo morir, me relaciono con la incomodidad que eso
me causa, sigo penetrando y reflexiono más y más profundamente, entro en
ese miedo y llego a un lugar sumamente oscuro; después, a partir de ahí, se
abre mucho espacio, surge mucha luz y descubro, en esa reflexión profunda
sobre el miedo, que el atravesarlo me permite llegar a la Naturaleza de la
Mente, que es la Verdad. Se trata de traspasar el miedo. Y esto es muy
importante.
La finalidad del camino es que los seres humanos podamos confiar realmente
los unos en los otros. No puede haber paz en el mundo sin esa confianza. La
muerte del individuo como ego, es la condición de ese salto evolutivo que nos
llevará a la conciencia global y llegar ahí depende de cada uno de nosotros.
El acto estuvo moderado por Amparo Menéndez, miembro del GT Dol, quien
previamente presentó a la ponente. Al finalizar la conferencia hubo un tiempo
para preguntas que sirvieron para aclarar muchos conceptos y para
intercambiar puntos de vista. Fue una conferencia con trasfondo filosófico y
transpersonal que a nadie dejó indiferente, sino más bien promovió la
necesidad de auto-indagación entre los asistentes.
Montse Franquet Batlló, Col. Nº 3184
Miembro del GT Dol i Pèrdues