del 29 de maig al 28 de juliol de 2013 3 1 t a t Ciu Ciutat cruilla 13 ciutat gent cultura ciutat gent cultura CASTELL DE CORNELLÀ 3 1 t a Ciut ciutat gent cultura del 29 de maig al 28 de juliol de 2013 3 1 t a t Ciu CASTELL DE CORNELLÀ ciutat gent cultura 2 A rriba una nova edició de Ciutat Cruïlla, aquesta exposició col·lectiva que cada tres anys aplega un conjunt d’artistes joves de la nostra ciutat, que mitjançant el seu llenguatge creatiu, ens ofereixen una visió diferent de Cornellà i el seu fet urbà. La d’aquest any és la quarta edició de la convocatòria. Ja queda lluny aquella primera edició de l’any 2004, inaugurada poc temps després de l’obertura del Castell com a sala d’exposicions i espai polivalent al servei de l’art i la cultura. Això vol dir que hem fet camí, que l’exposició d’aquest any forma part d’una iniciativa ja consolidada i que és esperada i valorada per molts artistes de la ciutat, que han trobat en aquesta proposta triennal, un espai adequat per ensenyar-nos la seva obra i mostrar-nos les seves inquietuds. Ciutat Cruïlla, però, és molt més que una exposició. Vol ser un treball col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre la ciutat i el seu entorn. Impulsar aquesta reflexió és un fet força habitual en el nostre temps, una època d’inquietud i convulsió en què noves idees i noves iniciatives ajuden a entreveure la metròpoli del futur. Ciutat Cruïlla aporta la característica que aquesta aproximació es realitza des de l’ull particular dels artistes i persones creatives, gent sovint poc convencional, fidels a un esperit crític sense el qual és impossible entendre el món en què vivim. L’art no pot acomodar-se, ha de viure sempre a la cerca d’aquell horitzó impossible que ens permetrà assolir fites més properes de benestar i plenitud cultural. Per això l’art no pot renunciar mai a la utopia, ja que sense la seva inspiració permanent, no serà possible que ens ajudi a canviar i millorar el nostre present. En aquest moment de la nostra civilització, el fet creatiu és condició indispensable per al progrés material i espiritual del conjunt de la societat. Així ho entenen també economistes i sociòlegs quan posen la creativitat al costat mateix de la innovació i el coneixement. Cap persona com un treballador de l’art pot definir millor aquest camí i aquest compromís, perquè és a partir dels múltiples llenguatges que utilitza, com nosaltres podem entendre el seu missatge i el seu camí particular. En aquesta quarta edició de Ciutat Cruïlla a Cornellà, hi participen cinc dones artistes que han fet del seu treball creatiu un esperó per al nostre talent i imaginació. Es tracta de cinc persones vinculades a la nostra ciutat i que ens ofereixen la seva particular visió. Elles representen una nova generació de gent de Cornellà que segueix el fil de la creativitat en una ciutat que es vol conèixer millor. Us convido a observar i reflexionar detingudament l’obra que ens presenten, perquè segur que serà així com el dia després, sabrem més coses sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra ciutat. Antonio Balmón Arévalo Alcalde de Cornellà de Llobregat 3 Però, sobretot, la ciutat és un espai íntim i vivencial. És per on passa el nostre recorregut vital. Un 4 espai quotidià que és menyspreat. Els carrers, les botigues, l’entorn, els vehicles, la gent formen part del nostre paisatge urbà. Monòton, gris. Dins del nostre imaginari el pensem com un lloc de somni “Per a mi el volum és espai. Espai de reflexió i pensament. D’elaboració i acotació d’idees. Espai íntim, expressiu i reivindicatiu. Un lloc on parlar i ser escoltat. però el dia a dia ens el mostra vulgar. No obstant, en aquest lloc corrent és on esdevenen moments que poden marcar la nostra existència. Ferides i cicatrius que acompanyen indrets. Emocions que emmarquen, il·lusions que es projecten i s’identifiquen en l’escenari del lloc. Potser és en aquest context, el lloc on les autores que participen en el Ciutat Cruïlla 2013 poden Només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum. sentir-se més representades. Lola de Fez, Anna Escurriola, Laura Pérez, Marina Rodriguez i Susana Volums de festa, de participació, d’aprenentatge, d’investigació formal, de descoberta. Ortiz. Volums que ens acosten a altres artistes que ens parlen a través de les formes. Atrapar el temps a través de l’objectiu de la càmera per poder captar moviments imperceptibles que Volums vivencials. Seriacions sensibles. Recerca d’un llenguatge propi.” s’escolen a la nit. Visionar ritmes, cadències, repeticions que s’esdevenen de la quotidianitat i sumen similituds en la globalitat. Aquest és un fragment que vaig escriure l’octubre passat per al llibre “Volum, 14” de la col·lecció “Fragments” de Soledat Sans i Marta Balada. En tornar a rellegir el text se m’ha fet present la ciutat i amb ella el projecte Cornellà Cruïlla, com ja se l’ha anomenat en les dues darreres edicions, Ciutat Cruïlla. La proposta de convertir la ciutat en espai de reflexió i pensament posa els fonaments per a començar un repte que intenta parlar a través de la veu dels artistes visuals i plàstics. Des de la primera edició, l’any 2004, fins a arribar a aquesta quarta i darrera convocatòria, existeixen Acolorir els volums que presenta el despuntar del dia. Apropiar-se de la llum des de la talaia d’un espai domèstic. Apropar l’espai personal a l’espectador. Focalitzar un indret amarat de sentiment. Posar color al so de la mateixa vida. Mostrant amb la seva construcció la pròpia deconstrucció. Els seus treballs parlen sobretot de l’ésser sensible que hi ha al darrere. De l’encontre del moment fràgil que pot transformar l’instant. 29 mirades que amb els seus accents sobre els diferents aspectes que ens pot oferir una metròpolis, En totes elles també hi ha una manera bidimensional del tractament formal. La imatge agafa ens descobreixen la gran riquesa conceptual que comporta. protagonisme. S’investiga les possibilitats que permet la tècnica. La tecnologia actua com a vehicle de Una ciutat mai no pot tenir només una lectura plana i uniforme. Una ciutat és volum, amb moltes variables que marquen la seva pluridireccionalitat. Amb el projecte Cruïlla crec que els creadors hem anat definint la variable amb la que volíem explicar traspàs d’informació. És un mitjà, no una finalitat en ella mateixa. La superfície blanca del llenç és receptora de la força expressiva canalitzada, en aquest cas no a través d’uns fils de coure, sinó d’una eina tan antiga com el pinzell. la ciutat i, d’aquesta manera, hem forjat una estructura sòlida de pensament que ens permet ser Tot forma part dels canals comunicatius dels que brollen idees, que s’intercanvien, interaccionen i escoltats. dilueixen fins a esborrar fronteres fictícies d’etiquetes metodològiques. Cruïlla actua com a altaveu. Propostes reivindicatives que sobrepassen els murs de les sales Els artistes visuals i plàstics som escriptors sense paraules. El nostre alfabet el defensem en cada d’exposicions i que expliquen a qui vol escoltar, aspectes fràgils que qualsevol ciutat moltes vegades obra, el reformulem en cada aventura creativa i el qüestionem quan no contempla les nostres vol amagar expectatives. Cruïlla és també un lloc de participació i de trobada, d’enamorament i d’obsessió. L’encàrrec de Com a artista que he participat en un Cruïlla, quan la ciutat tenia nom propi, Cornellà, vaig imaginar participar en una proposta com aquesta fa que l’artista entri en una espiral creativa. Aquella primera un paisatge habitable que es diluïa en la uniformitat de l’àrea metropolitana. Una ciutat que en intuïció s’ha de materialitzar i aquí comença un camí obsessiu de recerca per trobar la manera la llunyania copsava el seu batec i quan m’endinsava pels seus carrers m’acollia amb projectes més sincera d’expressió. Forma, color, imatge, disposició, suports tecnològics, paraula. Modelar, engrescadors. fotografiar, gravar, pintar, editar, escriure, dibuixar són estris i accions que ens permeten elaborar un Diàspora i sinèrgia, com aquest escrit on m’apropo i m’allunyo talment com una lent, que busca la llenguatge personal. La trobada amb altres artistes que són en aquest procés permet un enriquiment distància correcta per veure amb claredat i troba confusió a preguntes de respostes amagades en un conjunt i reforça la solidesa de les idees. magma de paisatges que esperen ser descoberts. Carme Malaret 5 6 7 Def. 1. Repetición de fenómenos que se suceden Bajo la premisa de encontrar ese acento se pidió a estas regularmente. personas que bucearan en su interior y que rescatasen ese Def. 2. Ritmo, sucesión o repetición de sonidos diversos momento en el que conectaron con su ciudad. Aquel día, que caracterizan una pieza musical. en el que por un instante, la rutina de sus vidas diarias se Def. 3. Proporcionada y grata distribución o combinación difuminó. de los acentos y de los cortes o pausas en la prosa o en el 13 personas han compartido sus vivencias. 13 acentos verso. y cadencias que se han recogido y plasmado, todas ellas componiendo un mapa único. Usando el formato tradicional para representar el territorio geográfico se Rutina, frecuencia, flujo... todos estos conceptos se construye un “mapa de vivencias”. Mediante este soporte asocian a los ritmos de una ciudad. Nuestras vidas son una repetitivo se ilustran las vivencias secuencialmente, como si repetición constante, se convierten en cadencias dentro de se tratase de una partitura. la ciudad. “Me levanto, voy a trabajar, vuelvo a casa, duermo. Me levanto, voy a trabajar, vuelvo a casa, duermo. Me levanto, voy a trabajar, vuelvo a casa, duermo...” Es mi rutina diaria, y la tuya, la de él y ella, es la de todos. Y esta rutina la desarrollamos en la ciudad donde vivimos o transitamos. Pero un día, sin saber cómo ni por qué, nuestra rutina se quebró por un instante. De repente un lugar/calle/ transporte ya no es simplemente parte de la cadencia, de repente es algo más. Algo nos sucedió precisamente en ese espacio, algo que nos hizo sentir, que nos atrapó, que nos hizo conectar con esa porción de nuestra ciudad. Y ese lugar ya no es un lugar, ahora es esa emoción que revivimos una y otra vez siempre que volvemos a pasar por allí. Se rompió nuestra cadencia y se creó un acento en ella. La ciudad es un escenario colectivo que la mayoría de las veces habitamos de manera individual. Por este motivo decidí abrir el proyecto a más voces. Les invité a que 13 Acentos Anna Escurriola Peña expresaran su cadencia y acento, convirtiéndose así en una obra colectiva desde la individualidad. 8 9 A partir de los relatos recibidos donde cada participante explica el acento de su cadencia se construyen las ilustraciones correspondientes. Cada ilustración mostrará la ciudad que llevamos dentro. Cómo se ha quedado grabado en nuestro interior ese hecho único y que nos acompañará para siempre. Así se traza un perfil y un interior para cada relato. 10 “Alceéla vista hacia aquel gran reloj iluminado en lo alto de la torre. Veia caer las gotas sobre mi. Alli quieta la lluvia calaba mi ropa y senti como si aquel reloj marcara el ritmo de mi vida.” 11 De cada relato se selecciona el fragmento que mejor repesenta el acento. Y junto a la ilustración correspondiente se va plasmando el mapa. Se estructura el contenido siguiendo la pauta de la retícula que surgirá al doblar el papel. Así se van componiendo todos los elementos distribuidos como si de casillas se tratase. Y como si fuera un juego, se coloca cada acento teniendo en cuenta los que están a su alrededor, quizá en algún momento lo que dicen es parecido o vivieron lo que explican en el mismo lugar pero de distintas ciudades. Si se presta atención, se pueden llegar a percibir estas conexiones invisibles. “Siempre que habia viento, se percibia la sensacion del vaiven de las olas bajo los pies y uno realmente creia que iba a ser arrastrado por la borda.” “En el fondo era lo de menos. Siempre me senti atraido por esa aparente anarquia de quienes van a contracorriente.” 13 Participantes: Mercedes Alonso, Xavier Blanco, Aleix Ciudad, Federico Dureiko, Anna Escurriola, Silvia García Márquez, Edurne González, Adelaida Lamas, Paulo Paredes, Ana Pérez, Xandre Rodríguez, Roser Teixidó, Paola Vaggio. Ciudades: Barcelona, Belgrado, L’Hospitalet de Llobregat, Madrid, México D.F, Montevideo, París, Sant Joan Despí, “La vi crecer a la vez que yo tambien crecia. Ella forma parte de mi. Quizas deberia de resignarme a su amor y formar parte de ella.” Santiago de Chile. Nota de agradecimiento: Gracias conocidos y desconocidos, gracias por compartir vuestra vivencia y por escribir emocionantes relatos. Por crear esta fantástica energía alrededor del proyecto. Y aunque la ciudad a veces puede resultar un lugar desolador, tenemos la suerte de haber experimentado un instante en el que no lo es. Las ciudades no son tan diferentes y nosotros ante ellas tampoco. No importa si vivimos a miles de kilómetros de distancia, o si nos conocemos o no, quizá un día me ocurrió lo mismo que a ti y quizá existe una conexión entre nosotros sin saberlo.... Gracias por ayudarme a trazar este mapa y ser uno de estos “13 acentos”. Gracias también a Patricia Marqués Daries por ayudarme a poner orden al desorden de mis ideas. Soporte: Impresión sobre papel 14 15 Momentos creados Lola de Fez 16 17 Momentos creados es un proyecto fotográfico que consta de seis retratos nocturnos de larga exposición sobre escenarios tan dispares como el paisaje natural, zonas industriales, arquitectura, … Lugares seleccionados y buscados con una finalidad, que forme parte del personaje. Cada persona está retratada sobre un espacio acorde a su personalidad. “Paula, de 15 años de edad, ha sido retratada en la playa ya que el mar es como ella, cambia de un momento a otro sin avisar, puede estar tranquila y de repente activarse”. “El lugar seleccionado para Sara y Álex, de 19 y 20 años, fue una zona de vías de trenes para dar sensación de fuerza y dureza, palabras que definirían su personalidad”. 18 Pero lo realmente complicado fue decidirme por cuál era el espacio que representaba cada una de estas personalidades. Una vez decidido quienes serían las personas a retratar y el espacio donde tendrían lugar las sesiones, tuve que acercarme a estos lugares a realizar una jornada de previsualización para estudiar la zona, hacer un boceto, trabajar la idea creada en mi cabeza y aplicarla a la fotografía nocturna. El vestuario y la posición en la que debía estar la persona también se pensaron con antelación para poder tener un par de opciones y ver cuál era la más adecuada al entorno y al personaje. Para conseguir La Imagen perfecta para cada uno de ellos se dispararon muchas fotos trabajando con distintos tiempos de exposición. Desde 30” hasta 30-45 min. en posición (Bulb). Las jornadas de trabajo empezaban a las 18 h y finalizaban sobre las 5 h. Al trabajar en escasas condiciones lumínicas logramos imágenes únicas, imprevisibles e irrepetibles. En todas las instantáneas la única iluminación que hay es ambiente, la que forma parte del lugar. Únicamente hay una fotografía en la que se puede observar luz artificial, que fue necesaria ya que formaba parte de la escena. De la misma manera se ha trabajado con el resto de personas que formaron parte de este proyecto permitiendo retratarles para conseguir estas seis imágenes finales. Sara, Pablo, Eloy, Gerard… son algunas de ellas. El modo en que fui desarrollando este trabajo fue un tanto especial. Tenía claro que el retrato era fundamental para poder plasmar la idea que tenía pensada. Realicé una lista de personas que podrían servir para Momentos creados. Tenían que tener un carácter y estilo marcado, diferente. 19 20 20 21 Cuando empiezas con un proyecto así cada vez eres más exigente y tienes la necesidad de disparar y disparar durante toda la noche, probando con diferentes tipos de exposiciones, encuadres, puntos de vista hasta encontrar la perfección. Por este motivo con algunos de los modelos fue necesaria realizar alguna sesión más para poder conseguir el resultado que deseaba. La magia de la noche y de esta técnica fotográfica hace posible conseguir unos retratos únicos, fascinantes e inimitables, sin dejar de lado los paisajes. Captar la evolución y cambios que se realizan en un espacio en un determinado tiempo ha sido lo que me ha ayudado a conseguir esa magia en la fotografías y ver el constante cambio que nos rodea. “Lo que nos hace cambiar es todo aquello que nos rodea”, una constante evolución que sucede cada segundo y de la que deberíamos disfrutar. Lo que quería representar en estas fotografías eran personas de nuestra ciudad. Introducirlas en un entorno acorde a su personalidad y mostrar el constante cambio que sucede segundo a segundo a nuestro alrededor y que pasa desapercibido debido al ritmo de vida que llevamos. Un ritmo agotador que no nos deja disfrutar de todo aquello que forma parte de nuestro día a día. Las fotografías finales están tratadas con un editor de imágenes para terminar de conseguir la tonalidad y apariencia deseada. Tonos cálidos que unidos al movimiento y al retrato pretenden crear en el espectador una sensación de misterio. “El misterio nos hace reflexionar” Lola de Fez 22 23 El so del cor Susana Ortiz 24 El so del cor “En el silenci hi ha una infinita musicalitat i en el buit tota una plenitud” El llenç en blanc és el punt de partida, a poc a poc van apareixent colors que van tacant-lo fins a formar l’obra acabada. Aquests colors en la seva plena sonoritat es manifesten en una infinitat de formes i vibracions. Les formes en pensar, s’agiten a l’atzar buscant l’ordre adequat. Tot plegat representa el ritme intern que m’acompanya dia a dia, que sona en el meu cor. Vull compartir i mostrar part del procés pictòric, on es donen cita allò emocional, allò espiritual i allò racional. Una projecció d’aproximadament 300 imatges fotogràfiques intenta captar el fet visual de la trobada i un àudio dels sons del procés compassa la seva respiració. L’audiovisual ens mostra la construcció i la desconstrucció de l’obra triada. Les imatges es projecten acceleradament fins a la fixació de l’obra acabada i després en sentit invers. L’àudio també evoluciona revertint en el mateix procés. Imatges d’anada i tornada, el ressò de l’experiència pictòrica que al seu torn, és el ressò de la realitat, i així podria seguir en una infinita espiral explicativa. Desvetllar l’evolució d’una pintura, els secrets que hi habiten, murmuris i lluites, rectificacions i reiteracions. La pintura parla, es veu, es mou i se sent. Susana Ortiz 25 26 27 el país de les muntanyes blaves la primavera Acrílic/tela 162x130cm. 2013 Acrílic/tela 162x130cm. 2013 28 29 el cant del colorí Acrílic/tela 162x130cm. 2013 30 31 33 Ocurre con las ciudades como con los sueños: todo lo imaginable puede ser soñado, pero hasta el sueño más inesperado es un acertijo que esconde un deseo, o bien su inversa, un miedo. Las ciudades, como los sueños, están construidas de deseos y de miedos, aunque el hilo de su discurso sea secreto, sus reglas absurdas, sus perspectivas engañosas y toda cosa esconda otra. También las ciudades creen que son obra de la mente o del azar, pero ni la una ni el otro bastan para tener en pie sus muros. De una ciudad no disfrutas las siete o setenta y siete maravillas, sino la respuesta que da a una pregunta tuya. Italo Calvino, Las ciudades invisibles La ciutat Laura Pérez 34 35 El perfil d’aquesta ciutat està vist des de dins, divisat a l’alba, descobert des d’una finestra, un dia qualsevol, mentre em desperto amb una tassa de cafè a la mà, incorporant-m’hi, capturant-la després des del terrat de l’edifici en el qual viu casa meva. D’aquesta manera es desperta la meva ciutat, amb la Quan surt, de vegades, el sol ens regala llums irisades llum que ho il·lumina tot. El que abans era un suau que ho inunden tot, que es reflecteixen a les finestres murmuri, una respiració compassada i lenta, s’accelera i les fan brillar com diamants, que llueixen als terrats i a una velocitat que m’encomana. El meu moment de els acoloreixen capriciosament. De vegades, aquest sol, contemplació passa, s’imposa la vida agitada i frenètica a aquesta llum, fa que la ciutat sembli màgica, un magnífic la qual tirànicament ens sotmetem tots, la sotmetem a ella. paisatge, l’essència del qual és absolutament col·lectiva. Per un instant, el seu ritme és idèntic al meu; observada, m’observa; atrapada, es deixa atrapar per mi. De casa a la feina, penso en aquesta imatge que m’ha regalat el matí, en com construir-la a les meves teles, en com aprehendre aquesta llum d’un cel que s’ha despertat jugant amb els blaus, els roses, els grocs; enlluernadora. 36 37 És cert que la imatge que composo neix de la seva desconstrucció i la seva posterior reconstrucció al meu lliure albir. Gratuïtament escullo el seu perfil, barrejo a la meva paleta els pigments que han de donar color al seu cel, a les seves façanes, als seus carrers; gratuïtament però no falsament. Ella és així des de la meva realitat. La ciutat que pinto és la ciutat que visc. Aquesta és una ciutat que cada dia s’aixeca i respira al seu ritme, un ritme canviant que la fa bategar, avançar, que la fa créixer. 38 39 40 41 PUNTO DE ENCUENTRO Marina Rodríguez 42 43 No hay un lugar mas obsceno en una ciudad que aquel que te traiciona al acudir a el. Un punto de encuentro puede convertirse en un punto de desencuentro, una revelación, una afirmación del pasado, Escoger un lugar de encuentro está supeditado a tres razones principales: el tipo de relación de las personas el presente o el futuro. que se van a encontrar, la ubicación física del lugar y las costumbres, cultura e idiosincrasia de una ciudad. Si un punto de encuentro es un acuerdo entre dos o más personas para verse, un punto de desencuentro es un Pero si la elección del lugar entre dos personas se hace sin previo acuerdo, estos factores se desvanecen, lugar destinado a que dos personas que tienen intención de encontrarse, nunca lo hagan. cediéndole a ese punto de encuentro otra dimensión: el reto de reconstruir mentalmente lo vivido con otra El desencuentro en sí deja de ser anecdótico si el significado de éste supone una revisión de una relación y lo que se daba por sentado de ella. persona. 44 45 DONDE TE ESPERABA PARA IR A JUGAR Punto de encuentro se centra en parejas de personas con diferentes relaciones – sentimentales, familiares o de amistad- que quedan un mismo dia a una hora concreta, pero sin acordar el lugar de encuentro. DONDE NOS BESAMOS DURANTE UNA HORA Amigas de la infancia que ya no se ven, un matrimonio con más de 40 años de compromiso, madre e hijo, ex novios de la adolescencia… Todos ellos buscarán un lugar común que en algunos casos no resultará común. Cada uno de ellos acude al espacio que relaciona a la otra persona por diferentes motivos: una anécdota, una costumbre, una intuición, una vivencia que les unió. La premisa es, simplemente, ubicar esa relación en un lugar y acudir a él, sin previo acuerdo. Todos los encuentros y desencuentros serán el peso u oportunidad de revisar la complicidad de la relación. Las relaciones extinguidas buscarán un lugar nostálgico que les ayude a asentar ese pasado. Las relaciones del presente pondrán de manifiesto la latente complicidad. Las relaciones recientes explorarán un lugar que hable de su futuro. Los espacios escogidos tienen una carga emocional que, en la mayoría de los encuentros/desencuentros, se Y, este hecho, aparentemente anecdótico, revelará la intensidad de la percepción subjetiva de la realidad entre relaciona con un punto de inflexión en la relación. Otras veces, se trata de un lugar simbólico; en otros casos, dos personas. la elección del lugar responde a razones más anecdóticas. 46 47 DONDE NACÍ DONDE TE VI FELIZ DONDE TE CONOCÍ DE VERDAD DONDE ME ENCUENTRO A MÍ Todos los lugares pueden ser un punto de encuentro. Y todos ellos pueden convertirse en un punto de desencuentro. Pueden traicionarnos, darnos otra oportunidad, cambiar en lo superficial y cambiar nuestra forma de pensar. “Punto de encuentro” nos enseña que un verdadero lugar de encuentro no es aquél al que una ciudad nos ha enseñado a acudir, sino los espacios vividos y compartidos, cargados de valor sentimental. La ciudad, además, añade más tensión a los lugares, ya que, como ente orgánico en constante cambio, puede provocar Los puntos de desencuentro, no obstante, se convierten también en otra forma de encuentro: una observación íntima mutua y una confrontación de realidades que se regeneran en el crecimiento de la relación. que un lugar de encuentro haya cambiado físicamente, volviéndose irreconocible para la persona. Si el lugar está Las personas que se desencuentran, de este modo, experimentan una decepción reveladora. Las personas que desdibujado y el encuentro, además, no se produce, la revisión de la complicidad de la relación se vuelve más dramática. se encuentran sienten una extrema relajación. La ciudad les ha dado la razón. 48 49 CIUTAT10 del 2 de juny al 25 de juliol de 2010 CASTELL DE CORNELLÀ (RETROSPECTIVA) 50 51 CRUILLES I ILLES Marga Gascón TRANSEÜNTS Rosa Caminals 52 53 ENTRE EL FONS, EL PLA I EL SOMNI Joana Sánchez EL TRIUNFO DE LA COMUNIDAD Manuel Morales 54 55 Luisa Silva POESIA EFIMERA DE CIUDAD PUENTES DE VIDA Y DE CULTURAS Miguel Ángel Tabernero 56 57 3 1 t a t u i C “Alguna cosa els va succeir, la rutina de les la seva ciutat els va atrapar aquell dia en que per un instant seves vides diaries es va difuminar” “Lo que nos hace cambiar es todo aquello que nos rodea” ciutat gent cultura “No hay un lugar mas obsceno que aquel que te traiciona al acudir a el” 58 Cataleg: Concepte i direcció: Departaments de Cultura i Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat Textos: Carme Malaret Els autors Fotografies: Miquel Àngel Tabernero Els autors Correcció textos: Centre de Normalització Lingüística de Cornellà Edició: Ajuntament de Cornellà de Llobregat © dels textos: Carme Malaret i els autors © de la reproducció de les obres d’art: els autors i VEGAP © d’aquesta edició: Ajuntament de Cornellà de Llobregat Disseny gràfic: Telegrama Impressió: Ediciones Gràficas Rey, SL C/ Albert Einstein 54 C, Cornellà de Llobregat Dipòsit legal: B-14106-2013 JUNY DE 2013 Exposicio: Producció: Ajuntament de Cornellà de Llobregat Comunicació: Departament de Premsa i Comunicació, Ajuntament de Cornellà de Llobregat Coordinació i muntatge: Malaviart Transports: Javier Recuero i els autors Disseny gràfic: Telegrama Agraïments: Carme Malaret Ramon Montserrat 59