una campanya ver irrecusa - Servei de Biblioteques de la Diputació

Any 11 - B," 7 6
Preu: 10 cèntims
una campanya ver
<íDíce que solo las izquierdas tienen
•»soluciones para la obra social y poHti^ca de Espana.^
De la ressenya del Discurs d'En Pi i
Sunyer, pronunciat a Llansà, i publicada
en ^La Lucha> del dia 12 del corrent,
n°633,anynL
Sengles articles i inacabables comentaris podríem posar al marge dels parlaments pronunciats per En Pi i En Domingo,a Figueres, Llansà i Port·Bou,però ens
dóna la tasca feta un reputat home públic,
un dels més assabentats «leaders» del
socialisme espanyol, N'Oscar Pérez Solís,
al qual va referir-se amb elogi En Pi i
Sunyer en el seu parlament de Figueres.
Aquest il·lustre adversari nostre que té
el prestigi de la seva intel·ligència preclara, de la seva història política immaculada, i l'altíssima executòria de haver tingut de deixar l'uniforme militar per a
defensar les seves idees, en uns notabilíssims articles que veuen ara la llum en un
rotatiu madrileny, contesta, en realitat, els
tòpics verbalistes, la fullaraca republicana-revolucionària que s'és escampat suara
sobre el terreny,—sortosament força esquiimat, - del republicanisme històric empordanès.
Per això, als que s'engrescaren amb les
prèdiques pinistes i marcelinistes, com als
que les escoltaren amb indiferència a faisó
de cosa pintoresca, i als que les recolliren
com una cosa xorca i merament retòrica,
oferim aquests pensaments d'un «veritable
home d'esquerra» que desfà tota la fumarel·la de la traca valenciana amb què han
intentat espatarrar-nos D. August i En
Marcelino:
«He de apresurarme a decir que
la Revolución y la República, si
fueran entre nosotros algo mas que
palabras huecas, no deberían inspirar temor a ningiín demòcrata.
Però cuando detràs de ellas no se
ven sinó confusión e interrogantes,
si deben producirnos inquietud a
quienes erttendemos que el progreso político y social de un pueblo
no pue.de ni debe ser obra que se
haga a ciegas, sinó labor juiciosa y
sòlida en,cada momento.»
irrecusa
* Entona un himno al Socialismo y al
>Nacionalismo afirmando que s,ó\o \en»dràrs splución çcn la implantación deia
»Repüb!ica.»
De la ressenya del discurs d'En Marcelí
Domingo, pronunciat a L·lansà, i publicada en <íLa Lucha^ del dia 12 del corrent, nP 633, any UI.
puntales de las truculenías y lamentables peroratas mitinescas con
que se supone equivocadamente en
muchos sectores de las izquierdas
políticas espanolas que se perfecciona la educación del pueblo para
la vida pública.»
«Se me dirà que las izquierdas
espailolas tienen un programa de
acción. Si, es verdad, tienen un
programa. çiCual? Hasta hace unos
meses este programa era éste:
Maura, no, y la República, flotantes, ambos principios fundameníales
sobre un turbión de negaciones
sistemàticas. Desde marzo, el Maura, no, ha pasado a las antologías
de frases mandadas recoger; però
queda el propósito—nada mas que
el propósito según todas las trazas —
de instaurar la República, revolucíonariamente desde luego. Y eso es
todo. Porque el programa de acción
de las izquierdas, que va tremolado
en una bandera donde cuarenía y
cinco anos de impotència republicana y de verbalismo radical lian
escriío historias lúgubres o tràgicómicas que no pueden conseguir
para sus editores la confianza de
Espana, no dice nada mas.»
«Un pueblo, antes de eambiar
de régimen político, tiené derecho
a cerciorarse de que /?o va solameníe a eambiar los rótulos sinó,
las esencias. Entre una República
que deje intactas las bases jurfdicas
de la propiedad territorial y una Monarquia que las revoluciona, yo votaré siempre por la Monarquia.»
«El Qobierno tiene siempre la
culpa de todo y en superficiales
«(íQué cuestiones de economia
gàrrulas, tales como las frecuentes nacional han puesto sobre el tapete
invocaciones al analfabetisme es- las izquierdas? Aun no sabemios capafïol, ala emigraçjón, e t c , dignos I tegóricamente, estando en puertas
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
de una revisión arancelaria, si son
librecambistas o proteccionistas. De
estàs no le habian al pueblo. Va a
sdfneterse al Parlamento el presupuesto del Estado para 1919. Lo
natural era que, aun desconociéndoie la estructura de esa obra econòmica, clave de la vida espanoía, procuraran las izquierdas ofrecer al
pais su presupuesto con sus orientaciones en matèria tributaria, con
algo mas que ese sobado loar el difunto proyecto de gravàmenes sobre
los beneficiós extraordinarios, alfa
y omega, por lo visto, de la ciència
financiera alegada por las izquierdas.
Y en la cuestión de las subsistencias
—que lo es dígase lo que se quiera
de producción i de altos salarios, no
de empirismos arbitristas ni de fàciles acometidas al acaparador, como-
din para escapar a las mas àrduas
meditaciones sobre el problema—
debieran las izquierdas exhumar su
plan. No lo hay.y> .
«Lo importante aquí es conocer la
capacidad gubernamental
de las
izquierdas. Porque una sola gota
de sangre espanoía me parecería
un precio demasiado oneroso para
pagar la sustítución de! actual sistema político vígente en Espaila,
por otro que se liamase de dístínto
mode y fuese igual... o peor. Y por
esto pienso que mientras las izquierdas espanolas no den pruebas
palmarias y sòlidas garantías de qué,
echando abajo el Trono, ellas gobernaràn mejor que los ministros del
rèy,ytí creeréun acto de insensatez,
mas aún, un crimen de lesa pàtria,
la revolución que predican las izquierdas.»
Si des d'un principi vàrem conceptuar
un lamentable, error polític el fet de què
En Pi i Sunyer i En Marcelí Domingo
anessin de bracet a fer propaganda comú
a Llansà iPort-Bou, més s'havia d'afermar
en nosaltres aquella opinió en saber que
s'aprofitava la celebració d'aquells actes
per a donar en la nostra ciutat un miting
d'inoportunitat republicana que cap cosa
no el reclamava i que a cap necessitat
obeïa.
En l'article publicat damunt aquestes
columnes en el nostre número passat, en
el qual comentàvem des del punt d'obir de
la lògica i de la conseqüència aquella
inaudita i estreta unió del diputat republicà nacionalista pel nostre districte i de
l'aspirant a orientador de les masses
protestaries espanyoles, ja diguérem el
concepte que ens mereixia aquella unió,
concepte que hem hagut d'afermar i
potser hauríem d'accentuar encara després de sabudes \es argumentacions utilit-
«En la izquierda se trabaja poquísimo, aunque se pedantea mucho.
Bien es cierto que la masa, pésimamente educada para la vida pública, solo pide manjares fuertes,
palabras explosivas,
pensamientos detonantes, ruído, ruído...y>
De «El Sol» de Madrid, dels dies 3, 8
i 11 de l'actual mes, núms. 275, 280 i
283, any II.
zades pels baladrers de la política republicana en els mítings de Figueres, de Llansà
i de Port Bou.
Cap fet, cap raó abona ni excusa el que
En Pi i Sunyer acomboï per terres del seu
districte al xiscladís Mercelino; altrament
els fets consumats i la raó abonarien al
[>r. Pi i Sunyer sempre que negués al
Diputat tortosí no solament la seva collaboració per a ajudar-lo en la seva pesada aspiració de fer-se amb un cabdillatge popular, sinó també en privar totes les
ocasions d'una fingida afectuositat personal.
Constatem els fets, historiem-los també per a guardar-nos-en després el resultat que en pervingui per a poder assenyalar en nosaltres més endavant orientacions justes i posades en raó a les causes
de la conseqüència deduïda.
En Pi i Sunyer ha vingut als pobles del
districte que representa en les Corts
espanyoles a posar-se en contacte amb