Corn Island - AC Granollers
Anuncio
Associació Cultural Granollers Dimarts Singulars Dimarts 26 de gener / 20 hores Centre Cultural de Granollers 2016 Corn Island de George Ovashvili Versió original en georgià, abkhaz i rus subtitulada Fitxa tècnica: Direcció: George Ovashvili / Guió: Roelof Jan Minneboo, George Ovashvili, Nugzar Shataidze / Música: Iosif Bardanashvili / Fotografia: Elemér Ragályi / Any: 2014 País: Georgia / Durada: 101 minuts Fitxa artística: Ilyas Salman, Mariam Buturishvili, Tamer Levent Millor pel·lícula al Karlovy Vary International Film Festival i nominada millor pel·lícula estrangera als Oscars 2015. SINOPSI. El riu Enguri forma la frontera entre Geòrgia i la República d’Abkhàzia. Les tensions entre els dos països no han disminuït des de la guerra de 1992-1993. Cada primavera, el riu porta sòl fecund des del Caucas fins a les planes d’Abkhàzia i al nord-oest de Geòrgia i crea petites illes: petits grups de terra de ningú. Les illes són refugis per a la vida silvestre, però en ocasions ho són també per a l’home. Aquesta història comença quan un vell granger d’Abkhàzia s’estableix en una de les illes. El vell construeix una cabana per a ell i la seva néta adolescent; l’home treballa la terra i junts sembren blat de moro. El blat de moro va madurant i la néta floreix; el vell s’enfronta al cicle ineludible de la vida. EL DIRECTOR. George Ovashvili (Mtskheta, Georgia, 1963). Va estudiar al Polytechnical Institute (1981-1986) i posteriorment es va graduar a l’Institut de Cinema i Teatre Estatal de Geòrgia (1996), i a l’Acadèmia de Cinema de Nova York al Universal Studios a Hollywood (2006). Actor de teatre al State Theatre, també va dirigir obres de teatre per a nens i va treballar a una agència de publicitat. És l’autor d’un programa de televisió de Nova York titulat Georgian Bulletin. El seu curtmetratge, Zgvis Donidan (2005) va rebre nombrosos premis, com la Beca de l’Acadèmia de Cinema de Nova York a la Berlinale 2005, el Premi Especial del Jurat Internacional a Odense FF i el Premi Especial del jurat internacional a Kíev “Molodist”. El seu primer llargmetratge Gagma napiri / The Other Bank (2009) va ser projectat a vuitanta festivals internacionals en més de 50 països i va guanyar més de cinquanta premis. Corn Island (2014) és el seu segon llargmetratge que també ha guanyat un munt de premis. ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR Quina és la seva relació personal amb Abkhàzia? Tinc un munt de bons records: vaig passar diversos estius amb amics a la costa Abkhàzia del Mar Negre. Tot era felicitat fins que, un dia a l’agost de 1992, un tipus d’Abkhàzia, pistola en mà, em va dir: “Has de deixar la nostra terra, ets georgià. La guerra ha començat”. 250.000 georgians que vivien a Abkhàzia van haver d’abandonar les seves terres i les seves llars. Un petit grup de georgians es van quedar per sempre. Per què ha rodat en 35 mm? És el format amb què he après a fer cinema. Actualment és gairebé un problema, però treballar en 35 mm em dóna més fe en mi mateix. Persones procedents de tretze països diferents van participar en la concepció de Corn Island. Com va ser treballar amb un equip tan divers? Hi havia tretze banderes diferents volant sobre el nostre campament i es van parlar tretze llengües diferents. El resultat és un llenguatge únic i universal: el cinema. Crec que la diversitat de l’equip ha reforçat el tema universal de la pel·lícula. Com es va assabentar de l’existència de l’illa? Vaig estar buscant una illa per tota Geòrgia durant dos anys sense trobar-ne una d’adequada i vam decidir construir-ne una, muntar un camp de blat de moro enmig d’un gran llac artificial i després desmuntar-ho tot. CRÍTICA L’illa de blat de moro del títol neix d’un fenomen habitual a Geòrgia: el riu deixa al descobert conglomerats de terres on els pagesos planten una collita abans que les aigües els cobreixin un altre cop. Aquest vincle entre l’ésser humà i els cicles de la natura és la base del film de George Ovashvili, que comparteix context històric amb un altre títol georgià recent, Mandarines, de Zaza Urushadze. En tots dos casos, les històries se situen en ple conflicte per la independència d’Abkhàzia, una guerra que l’avi protagonista de Corn Island i la seva néta contemplen amb certa indiferència fins que es veuen obligats a amagar un soldat ferit. En aquest escenari únic, gairebé claustrofòbic, i amb tot just unes línies de diàleg, Ovashvili transmet la força, la bellesa i el fatalisme d’aquesta relació entre els personatges i la natura, a la qual se suma la intrusió de la realitat històrica. No només l’avi treballa contra rellotge per salvar una collita, sinó que el film també observa la vitalitat i la tendresa del despertar sexual de la jove protagonista. Eulàlia Iglesias / Ara George Ovashvili, como si se tratase de un artista contemporáneo, no duda en destruir al final de su película lo que ha tardado más de hora y media en levantar de la nada. Nos recuerda que, como ya sabían nuestros ancestros, la vida tiene naturaleza cíclica: hoy sembramos, mañana esperamos, al siguiente cosechamos... y volvemos a empezar. Creación y destrucción marcan el ritmo al que bailamos sobre la pista. Y no importa lo crueles que seamos los unos con los otros, ni el número de balas que usemos para masacrarnos. En realidad, somos tan ínfimos como un islote en la inmensidad del mar. Corn Island es una película tan triste como bella. Rodada en un amplio 2.35: 1, nos distrae con la exuberancia del paisaje para que la presencia de esos dos seres humanos anónimos, de distintas generaciones pero que cargan con el mismo trágico pasado sobre sus espaldas, se nos antoje nimia, diminuta. Ovashvili nos regala el microscopio para que les observemos en la inmensidad, tratando de habitar una película que no les quiere. Dios te da maderas y clavos y te quita la vida, debería haber rezado aquel versículo de Job. Gerard Alonso i Cassadó / Fotogramas Un granjero llega a una pequeña isla formada en las aguas del río Enguri, frontera entre Georgia y la república de Abjasia. Al rato, coloca cuatro tablones que delimitarán el espacio de la cabaña que construirá allí, en esa tierra de nadie efímera, con el fin de cultivar maíz antes de que vuelva a crecer el caudal del río. El gesto del campesino refleja el del propio cineasta, el georgiano George Ovashvili, que también marca los escuetos límites de ese microcosmos que contemplará nacer, crecer y destruirse según los implacables ciclos de la naturaleza y el arbitrario curso de la Historia. Un abuelo y una nieta cercados por ecos de guerra y empequeñecidos por la indiferencia del universo natural protagonizan este poema silencioso donde el paso de la inocencia a la madurez será observado con la atención antropológica de un Robert Flaherty y la potencia poética del Dersu Uzala (1975) de Kurosawa. Jordi Costa / El País PROPERES SESSIONS 29 i 31 de gener: Hippocrate (Hipócrates, 2014), de Thomas Lilti 5 i 7 de febrer: Sunshine on Leith (Amanece en Edimburgo, 2013), de Dexter Fletcher Dimarts Singulars. 9 de febrer: Un dia perfecte per volar (2014), de Marc Recha Associació Cultural Granollers Almogàvers, 5 08401 Granollers T93 861 55 98 F93 844 30 28 [email protected] www.acgranollers.cat @ACGranollers AC Granollers EN CONVENI AMB:
