Orles de promoció FESTA MAJOR 1985

JUNY 1985
A
Orles de promoció
viat al Claustre, al costat del Saló Verd hi
haura dues orles més: FP que estrena el
nom d'Institut Politecnic i COU amb la regularitat de les dues-centes fotos i escaig de cada any.
Quan el número surti j a haurem fet les festes de
comiat de les dues promocions.
Dir adéu costa una mica quan darrera queden
molts anys viscuts a I'escola. Per alguns més de la
meitat de la vida f ins ara i la maj oria deIs anys
conscients. Pero acomiadar-se és una eXigencia de
la vida que és creixement i can vi. Comenrar una
nova etapa porta sempre una dosi d 'inseguretat i
solitud: ens desprenem de coses, ens separem de
persones que creiem que formaven part de nosaltres mateixos.
Dues promocions, uns 350 nois i noies que acaben. De vosaltres quedara un record permanent en
les fotos de les orles. Fotos que ara mireu amb un
comentari divertit que dissimula una certa nostalgia pero que aviat sera un record que vindreu a
mostrar satisfets.
Marxeu pero d'alguna manera queda de vosaltres un record permanent en les vostres orles. Fotografies ordenades i simetriques pero que evoquen tantes i tantes anecdotes i converses de /nOmentsfeliros i d'estones tenses, de resultats academies satisfactoris i de sorpreses penoses que ens
han fet desesperar ...
Al col.legi quedara alguna cosa vostra; m'agradaria que del col.legi també quedés en vosaltres
una presencia permanent i no pos simbolica com
una fotografia sinó feta vida propia, estil de conducta i d'actuació.
Si aquest record I'hagués de simplificar en una
sola paraula us diria: sigueu persones de fe! Fe en
vosaltres mateixos, en la capacitat d'afrontar ref lexivament situacions noves i de prendre decisions amb criteri lúcid de la propia limitació pero
també amb la convicció del gran do i responsabilitat de la IIibertat personal.
Fe en les persones, en el dialeg, en la participació, la solidaritat i el servei. Sigueu homes i dones
deIs que un se'n pot fiar perque tenen una paraula, perque juguen net, perque si et poden donar un
cop de ma no esperaran a que els hi deman is.
1 fe en Déu Pare perque no anem a les fosques
sinó acompanyats i enviats. Com deiem a I'Aplec
de I'Esperit: ara és I'hora deis adéus, Crist us envia per camins nous i oberts. Mireu el món amb la
mateixa mirada de Déu, estimeu tot el que Déu ha
creat i cridat a la vida. Sentiu-vos responsables
d'aquesta terra, del seu avui i dema, de vosaltres
mateixos, de tot home i de tots els homes. De vosaltres depen.
M'agrada imaginar, mirant les orles de les vostres promocions, que les fotos es transformen en
un estol de persones vives que van així per la vida.
Com deia el P. Pedro Arrupe parlant a Antics
Alumnes: "la nostra satisfacció no és recordarvos com antics alumnes nostres sinó constatar que
ara sou amb nosaltres actuals deixebles del Senyor, persones que volen discernir la voluntat de
Jesús en el temps actual". Amén!
Ignasi Salat, juny 85
FESTA MAJOR 1985
N
o apagado del todo el bu llicio y el eco de la FESTA MAJOR,
nos ha parecido interesante hacer un pequeño resumen de lo que
ha sido la edición de este año.
Los preparativos han sido como los de cada año, es decir, llenos de ilusionado nerviosismo en espera de que todo salga bien y que
las pequeñas sorpresas que procuramos hacer todos los años en materia de decoración del recinto, pues sean eso, una sorpresa.
Este año hemos procurado incrementar el número de "atracciones" para que hubiera de todos los gustos y edades. Magnífica la
idea del campeonato de ping-pong que arrastró multitudes. Estupenda
la colaboración de algunos profesores . Destacable colaboración de los
diferentes cursos haciéndose cargo de diversos juegos, tales como la
gymkhama de bicicletas, la vaca mecánica, el juego de los nuemáticos
y tantos otros. El próximo año habrá más juegos. Agradecemos la colaborción de los "escoltes" al aceptar hacerse cargo del laberinto. Oenialla colaboración del Biscuter. Sería interminable enumerarlos a todos aquí, pero queremos que todos y cada uno reciban nuestro mas
sincero agradecimiento por todo lo que han hecho. De igual manera a
todos los padres que se rompieron el "coco" trabajando para que en
el sector de la alimentación no faltara de nada ... mientras se pudo.
Muchas gracias. Queremos destacar aquí que por primera vez AES colaboró desinteresadamente consiguiendo un gran éxito de público escolar en los dos deportes que presentó, basquet y fútbol.
La comisión organizadora
Mayo de 1985
(segueix a la plana central)
-
1-
Quiésqui?--------------------------------------~
De segur que en agajar la revista o
comenfar a lIegir I'entrevista habitualment mireu la joto o lIegiu el nom del
protagonista i de seguida sabeu qui éso
A vui potser molts de vosaltres no sabreu
qui es qui ja que el coneixem més pel seu
pseudimim o encara millor pels seus comies i dibuixos. Molt sovint ens han jet
somriure. És un alumne de COU, bé ara
ja no. És de Selectivitat i esta a punt de
deixar el col.legi. Ha col.laboraf amb nosaltres amb el simpatic Rúper i amb el dibuix de la plana del l. Vi/a es fracta de:
JORDI CAMPS (Morgan)
P.- Abans de res per que MORGAN?
R.- No ho sé. Es un nom que no es de ningú conegut i
que quan vaig decidir de signar els meus dibuixos em va
sortir .
P. Des de quan dibuixes?
R.Que jo recordi va ser a 3er. d'EGB que em van
comen¡;:ar a sortir aquests ninots i vaig agafar-li el gust.
P. Algú més de la teva familia té aquesta facilitat?
R.No, cap deIs meus germans n'és afeccionat. El
meu avi sí que pintava molt bé. Potser m'assemblo a e\l .
P.- Després de saber les teves aptituds, has pres
IIirons especials de dibuix o has anat a alguna escola
d'art?
R.No, mai, jo faig el que em surt. Quan estic sol de
seguida pinto.
P.- 1 ara que has de triar el teufutur. Que penses estudiar?
R.- Ara penso fer ESADE, mes tard m'agradaria
dedicar-me a la publicitat.
P.- 1 del món artístic que t'agradaria?
R.- Bé, jo crec que fora ideal arribar a tenir un racó
en un diarí o revista de prestigi, a part de la meya feina.
P.T'agrada més el dibuix o el comic?
R.Tot m'agrada pero jo amb el que disfruto és amb
els acudits o dibuixos al.lusius o una mica satírics .
P.El millor i el pitjor del col.legi?
R.- Per a mi el millar és la quantitat de gent que he
tingut per relacionar-me; el pitjor és que n'hi ha tanta
que la relació no arriba a ser tant intensa com voldries.
P.- Qué et sembla si ara parlem una mica de la teva
estada a col.legi. Vas comenrar a ler?
R.- No, vaig entrar a 4rt d'EGB, ara fa 9 anys.
P.- La majoria de dibuixants es qualifiquen com a timids. T'hi consideres tímid tu també?
R.- Si , una mica, em costa "entrar" amb la gent pero
después ja no.
P.- Qué prefereixes amics o amigues?
R.Jo diria que tinc més bons amics que amigues.
P.Per que?
R.- Potser que els amics els tinc de fa més anys, les
noies més antigues del curs hi són des de fa soIs 4 anys.
P.- 1 deIs "profes", a qui recordes més?
R.- EIs de BUP i COU diría que són els que m'han
deixat millar record. A EGB el que millar record m'ha
deixat és un que no hi és el Pepe Rubio, també el Marcos
i el Mora.
P.- No et preguntem el pitjor .. . perque no n'hi ha.
Parlem ara de que t'agradaria canviar si fossis el Director.
R.El primer que faria es canviar. .. El director! És
broma, jo el que canviaria es l'estructura de l'Angles que
trabo que no esta ben estructurada i sobre tot I'esport. És
una \lastima que amb tantes instal.lacions, hi hagi més
camps que facilitats.
P.- 1 si el digués quina és la teva meta a la vida?
R.- M'agradaría no aturar-me. Que el fet de ten ir una
feina no fas la fi, ten ir sempre alguna cosa per fer.
P.Estupendo! ara per acabar si algun dia ets
"papa" portaras els teus fills aquí?
R.- Sí, possiblement que sí.
Moltes gracies no et diem que trobarem a faltar el teu
somriure pero sí que trobarem a faltar els teus comics per
somriure.
Lotín ¡Rosa M.a
-2-
Dom1nar el tiempo
Consejos a los Estudiantes (VIII)
Huye de Perder el
tiempo
El comentador deportivo, Domingo
García, hace unos días se reconciliaba
con el fútbo l tras ver el partido de la
Copa Inglesa entre el Everton y el
Manchester. Escribía admirado que tras
marcar un gol este último equipo "en vez
de perder el tiempo" tirando balones
fuera, luchaba por conseguir un nuevo
tanto. (Estamos tan mal acostumbrados
que nos maravilla que alguien siga siendo
deportista y deportivo hasta el final, que
siga cumpliendo las reglas de juego
mientras dure el partido. Parece que nos
conformamos a que si alguien ha hecho
algo, ya no se vea obligado interna ni
externamente a hacer algo más. Seguimos
aplaudiendo la mediocridad, y así hay
que entender esa frase que se oye tan
frecuentemente de "no hay que
matarse").
Hay tiempo para todo
Hay tiempo para estudiar, jugar,
pasear, hablar, reir, llorar, bailar,
reposar, comer, dormir, ... Todo tiene su
tiempo. Lo absurdo es cuando de manera
habitual no hacemos las cosas a su
tiempo: en clase estoy pensando qué haré
al término de la clase; delante de un libro
en casa pienso en lo bien que estaría
ahora con los amigos; en una fiesta de un
domingo por la tarde estoy con mala
conciencia pues mañana tengo un examen
y necesito horas de estudio; ... ¿Y si un
día nos ordenáramos de manera que todo
lo que hacemos, lo hiciéramos a su
tiempo? La sorpresa sería que nos
sobraría el tiempo. Y no se trata ser un
reloj: nuestras cosas hay que hacerlas
humanamente. pero hay que hacerlas.
Ahora que estamos acabando un
curso, sería bueno que nos parásemos a
pensar, al margen de las notas que
saquemos, simplemente pensando en
nosotros como personas, si hemos
progresado un año como personas, si
sentimos en nuestro interior que
realmente tenemos más peso, si me he
ganado yo este año que acaba.
¿El tiempo me domina a mí o yo
domino el tiempo? ¿Vivo en plena
vorágine llevado por no sé qué vientos, o
vivo en paz intérna haciendo, paso tras
paso, aquello que pienso tiene sentido
para mi vida y para lo que soy? ¿Soy
como un pelele movido por el tiempo,
quien de vez en cuando me enfrenta ante
el espejo agitándome, o todavía cuando
me miro en el espejo tengo algo que
decirme?
Hay un engaño en el dominio del
tiempo: la pereza, el pasotismo, que nos
tendría que hacer pensar a los adultos:
¿cómo chicos, que fundamentalmente
son activos, movidos, inquietos,
vitales, .. . se tornan perezosos, apáticos,
pasivos, aburridos? ¿Hemos sido tan
impositivos que les hemos anulado? ¿tan
pesados que les hemos aplanado? ¿qué
alas les hemos cortado? ¿qué ilusiones les
hemos denegado? Aquellas son dos
formas de reacción, una personal y otra
social, a nuestras maneras de actuar o de
prepararles un mundo en donde vivir,
donde no se encuentran a gusto.
A veces los jóvenes tampoco saben
cómo dominar el tiempo, ni cómo
emplearlo; no conocen los recursos
propios con que cuentan; piensan que
sólo "haciendo cosas" -fuera de uno
mismo- uno ocupa el tiempo, lo llena ...
y no se trata de llenar el tiempo, sino de
vivirlo . Y no tanto el tiempo, cuanto la
vida propia ... Pero nos han dicho que
encontraremos tantas dificultades, que
nos asustamos ante el futuro .. .
"Escrutar los signos de los tiempos"
El payés, cuando ve que el día
termina con el cielo de color rojo, dice:
"mañana hará buen día".
¿Hay algo en el cielo de mi existencia
que ilumine o aclare mi futuro? Quizás
los propios jóvenes no lo puedan ni
sepan ver, pero ¿y los adultos que vivmos
con ellos? Y no se trata de ser
"Casandras", sibilas de mal agüero.
Normalmente a un joven le has de
enseñar simultáneamente los términos a
donde puede llegar, o el claroscuro de su
realidad personal, o pistas para que él
sepa descubrirse y concocerse a sí mismo.
Dado que él tiene más peligro de ser
negativo consigo mismo, tarea del adulto
es que vea sus inmensas posibilidades -en
el campo que sea: no necesariamente ha
de ser en los estudios-, para que ponga
toda su persona.
"Puesto que el odio, la tontería y el
delirio producen efectos duraderos, no
veía por qué la lucidez, la justicia y la
benevolencia no alcanzaría los suyos"
(M. Yourcenar).
Ignacio Vila, sj.
(Llegamos al tercer afio en que lordí
Camps ha ido dibujando mis art(culos,
mejorándolos muchas veces. Hoy llega él
al término de COV. Se acaba una
colaboración lejana y cercana a la vez,
pues normalmente ha captado
perfectamente lo que querfa decir.
Gracias!
-3-
COL-LABOR
EL CATEQUISTA QUIM
n:Niu i
D$x~UM~
~N. "PAlT !~
M'.A(;AAMl\lA
V$H{e: LA '1\T
PERO lA Nr\Rf!.•.
~S PRÍ~I< ~
E
DoN..l\R-S~
UNA ESTRENA AMB FUTUR?
E
l dia de Sant Jordi i com una de les actuacions que
obria el lIiurament de premis del Concurs d'abril, es
va estrenar la Coral de BUP-COU.
Aquesta Coral que va comen<;ar a assajar durant el
mes de gener ha comptat durant aquest curt període de treball amb uns 30 membres representants de Jer, 20n, 3er de
BUP, COU i professorat. Cal dir que la representació de
COU ha estat la més nombrosa. Els assajos eren d'una hora
setmanal pero damunt el mes de febrer van suspendre's per
coincidir amb dates d'examens. Tot i així a cada assaig apareixia alguna cara nova demanant si podia quedar-se a
"provar si li agrada va" . En total es van poder fer uns 5 assajos durant els quals es van treballar obres del repertori coral renaixentista i classic.
Evidentment, quan no s'ha cantat mai, sempre costa
comen<;ar i a més a més a veus, pero les ganes hi eren i alguns deIs cantaires havien format part de la coral de basica
amb el mestre Cohí i encara que la veu havia canviat recordaven detalls que sempre són útils.
Així quan se'ns va demanar estrenar-nos per Sant
Jordi, democraticament es va votar que sí i es va fer algun
assaig "extra" per posar a punt basicament les dues can<;ons
que haviem d'interpretar: "Pase al agua" (anonim espanyol
del s. XVI) i "Papageno's glockenspiel" (fragment de "La
Flauta Magica" de Mozart).
El dia de Sant Jordi tots els integrants estaven bastant nerviosos intentant recordar "aquell tros difícil" pero
tot aixo és normal i logic. La interpretació va ser correcta tenint en compte el poc temps d'assaig amb que s'havia comptat i fins i tot ens vam permetre de fer un "bis" amb una
pe<;a difícil que tot i que no acabava d'estar ben apresa la
gent tenia ganes de cantar: "Sound of silence" de Simon &
Garfunkel.
Espero que els horaris del curs vinent ens permetin
seguir amb aquesta experiencia. EIs integrants actuals han
expressat les seves ganes de continuar i els de COU que el
curs que ve no seran al Col.legi han dit que si poden vindran. Esperem que els anims no decaiguin i dintre d'uns
anys sigui una de les Corals bones i amb prestigi!!
MERCECANOiNOGUÉ
Professora de música i directora de la coral BUP-COU
l 3 de Maig varem anar cap a Montserrat. A les deu
del matí vam baixar al platanar per agafar l'autocar.
Carai, quin autocar! vídeo, televisió, comode, etc ... Vam
haver de pujar fins al Monestir amb autocar perque I'aeri
era objecte de deficiéncies técniques i esta en reparació. Varem agafar el funicular que puja a Sant Joan, tots aquells
que ho desitjavem, mentre qui no volia es quedava amb el
Sr. Frauca i Sra. a baix per anar després pujar fins a l'ermita
de Sto Miquel a peu. El grup del funicular va baixar fins a
I'anomenada ermita tot caminant xino-xano i allí ens varem
trobar tots. A Sant Miquel els dos grups, reunits, varem jugar a matar. En acabar ens varem dirigir a la Creu, (qui volia) i els altres anaren directament cap al monestir. Quan varem arribar, els professors ens deixaren temps lliure fins a
les tres. A l'interval d'aquesta hora va comen<;ar a fer la coneguda boira pixanera i, al mateix temps a ploure amb certa
intensitat. En aquesta estona lliure, varem tenir temps de
comprar records i mullar-nos, entre altres coses, vam dinar.
Després el P. Roigé dins la Basílica ens va explicar la historia de Montserrat i a continuació varem celebar la Missa al
cambril de la Verge.
La nostra impressió sobre la anada a Montserrat va
ésser positiva. Dones a tothom li va agradar l'excursió, el
monestir i entre altres opinions, la mateixa muntanya. Va
ser una gran excursió que ens va ensenyar a saber opinar,
sobre aquesta muntanya, única en tot Catalunya i arreu del
món.
6ed'E.G.B.
3er BUP CONFIRMACIÓ
E
l mes de maig és temps de festa per les comunitats cristianes: comunions, casaments, confirmacions ... el
mes de Maria és idoni per aquestes celebracions. Enguany
els nois i noies de tercer, que han volgut, han pogut refermar la seva fe pel sacrament de la confirmació.
La capella del col.legi s'omplí de padrins, familiars i
amics, que acompanyaren als protagonistes veritables de
l'aconteixement en aquells moments. El celebrant fou Mossén Alemany ajudat per nombrosos jesuHes del col.legi, dirigia els cants, que foren molts, en Quim Fernández-Díaz, i,
com no, hi eren presents nombrosos professors.
En acabar l'acte, entre il.lusió, compromís en alguns, i potser hipocresia en d'altres (per allo de: confirmarse per fer contents als pares, i no per convicció personal) es
passa a un deIs patis interiors de l'edifici on es serví un aperitiu .
En qualsevol cas, cal felicitar a tots aquells que reberen el sacrament per ells mateixos, implicant aixo una decisió propia: és aquesta la veritable confirmació.
Adolfo Rousaud, 3 BUP-A
-4-
¡
ACIONS
FINAL DE CURS, NOTES ... i QUELCOM MÉS
l final de curs és a la vora. Sembla com si aquest cos enorme,
que és l'Escola, es posés nerviós, neguitegés ... Arreu s'observa un cert "ambient" d'examens, reunions de claustre d'avaluació, visites de pares ... És el final de curs!
Per que tot aquest enrenou? És l'hora deIs resultats! Arriba
el final de curs i és el moment d'analitzar com ha anat aquest any
escolar, quins alumnes han assolit el que ens havíem proposat el15
de setembre.
Peró, hem pensat de debó qué pretenem deIs nostres alu mnes, deIs nostres fills? Tots, pares i professors correm el risc .de jutjar el fracas o hit d'un curs escolar segons els resultats d'unes notes expressat en unes actes més o menys fredes. Si fos així, aquest
fora el nostre gran fracas com a educadors.
Un curs no és un frac as simplement perqué s'ha suspés ni un
triomf perque s' ha aprovat! Triomfar o fracassar en la part de vida
que representa un curs, no és quelcom que pugui ser transcrit en un
butlletí de notes . És quelcom més profund i real; és "FER-SE" o
"NO-FER-SE" com a persona. 1 tots com conscients que moltes
vegades les persones es "des-fan" amb bones notes i "es-fan" amb
notes dolentes.
,
1 no és que no sigui important treure bones notes, aprovar ...
Es evident que unes notes són unes dades importants com a punt de
referéncia per tal d'anar coneixent les capacitats deis alumnes, deIs
fills. Peró és evident també que no tots poden ser excel.lents, notables ni aprovats en les matéries classiques: matematiques,
lIengua ... Peró el que sí tots han d'ésser és PERSONES.
1 passa que no hi ha cap assignatura en concret que analitzi
si som més o menys persones al mes de juny que el mes de setembre o Amb tot el que sí es pot fer és analitzar si els nostres fills, els
nostres alumnes han fet o no un pas endavant en la seva maduració
com a persones.
Com? Permeteu-me uns breus -i incomplets- ítems susceptibles de revisió i millora:
El creixement de la persona va lIigada a coses tant senzilles
com: - L'amor al treball .
- La delicadesa en el tracte.
- La generositat.
- L'esfon;:.
- L'entusiasme per tot el que és bo i noble.
- El respecte a les persones i a les coses.
- El bon gust.
- L'estimació els altres.
- La solidarit at.
- L'afany de justícia.
- El gust de compartir.
E
~o cal dir que la forma d'analitzar aquesta maduració sera
molt dIferent en. ,u~ infant de 6 anys i en un noi/a de 18, peró el
~o~s de la qUestlO es per a tots igual: no podem reduir el fracas o
e~lt escol~r a u~es notes. E~s nostres alumnes, els nostres fills no
son maqumes d aprendre TI! el nostre col.legi una maquina d'ensenyar. Hem d'aspirar a que cada dia es facin més persones.
. Tant de bol en acabar el curs cap alumne no tingui aquesta
"asslgnatura pendent".
Damh\ Rey j Solé, professor
JOCS DE PRIMAVERA A F.P.
e primavera, res. Un dia gris i fred deIs que hem tingut
aquest any durant el mes de maigo Peró aixó no ens desanima, i a dos quarts de deu comencem les competicions a l'Estadi Serrahima. Alguns arriben amb retardo A cada classe n'hi ha que són
afeccionats a arribar tardo A més, el Saló de l'Automóbil ens complica l'itinerari per arribar a l'Estadi. L'entrada d'en Ricardo Martinez, triomfant i apoteósica.
Tot es va desenvolupant la mar de bé amb la precisa organització d'en Pere Granja. La Consol amunt i avall amb el megafon
donant les instruccions i els nostres nois i noies corrent i saltant
amb entusiasme i desig de superar la propia marca. O'entrada, un
que cau a l'arribar a la meta i es trenca el canell. Alabat sia Oéu! Si
que comencem bé. Un cotxe i cap a l' Asepeyo.
La negror es fa més fosca i comen~a a plovisquejar. Tot seguit ens plantegem I'interrogant: qué fem? De moment, aguantar.
Pero a cada minut que passa la cosa empitjora. Les llistes es mullen
i els bolis no guixen. Ara va de debo. Tots a cobert! Aviat esta dit.
Més dificil resulta trobar un lloc per aixoplugar-se. 1 alla queden alguns inconscients corrent i saltant sota la pluja i altres aprofitant al
maxim els paraigUes. Aixo no té pinta d'acabar i arriba l'ordre de
retirada. No volgueu saber la que s'organitza en els vestuaris deIs
nois. Sort que en Lluís Font i l'Alfonso Reyes actuen amb eficiéncia per posar una mica d'ordre.
A poc a poc, els alumnes van desfilant sota la pluja. Un
grup de professors continua ben apinyat aprofitant els paraigUes
amb la sensació de ser el capita del vaixell. 1 la célebre frase de Felip
1I: "No mandé mis naves a luchar contra los elementos".
F.P,
D
FE DE ERRADES
L' A UNA del més de maig presentava una errada a la
relació de premis del Concurs d' abril 1985 al' apartat de novel.la vam esmentar els guanyadors de Narració breu: la de
novel.la es la següent:
NOVEL.LA:
Primer premi: Alexis Soler (20n) Aquí i ahora
Segon premi: Albert Moles (COU) No pensis, no parlis, no escoltis.
Accessits: -Ier: Elena Cuatrecases (1 er) Golondrinas sin playa
-20n: Alex Bueno (20n) Cebros
-3er: Miquel Esteve (20n) EL viejo Galaleo
També on deia Ramón Aliaga era en Xavier el guanyador; sort que tol quedava en familia.
(és veritat??)
J?¡JP~R~
17". 1
fLS
MOc.l.CloRS?
.. . i
(L Rl.SPllL i'l[ t.€S
PE1J1~ I lE~ lX..URéf. O€
&íír, Á.
i fLS
¿ E.L
ELS CAL(..O'f(fs.,
MirJo}JS,; (Le;;. ~"'NY~
Oo~,
i
L.C~ T()\.I~U.OLE~.
i LES
S,\t~.b'fiu.n
...
~4MPÚ ~
S" M.uA~, j~ HO HE
~f,~f~1 ...
.., i
(LS OtURE'~ 'l
~i JSr !t~?~\
-5-
1 TORNEO DE PING-PONG
Una de las novedades .de la Fiesta Mayor
de este afio ha sido el I Torneo de
Ping-Pong.
Se celebró desde las 11 de la mafiana
hasta las 5 de la tarde,
ininterrumpidamente, a base de
, que se jugaban en las
8 mesas de que se disponía.
Fué un éxito de participación
128 jugadores, animados por
muchos aficionados,
y gran número
de curiosos
que se
encontraron con
las mesas de ping-pong
en los pasillos del claustro.
Las finales entre los vencedores de cada
una de las mesas: Javier Amat, Osear
Corominas, Albert Bové, Carlos Civit,
José PareUada, Luis Rioné, José Ignacio
Aolz, y Jaume Casalots; resultaron muy
igualadas y se vieron partidos de mucha
calidad. Quedó campeón el I? de éstos.
¡Enhorabuena Javier!
A todos los demás participantes
agradecerles su comportamiento y
aceptación de la derrota.
Todas las experiencias de este año han de
servir para preparar el futuro II Torneo.
Bassas Vila
FESTA
EL JOC DE LA RATETA
Els de vuite, com ja és tradicional, hem
tornat a organitzar el "joc de la rateta".
Aquest any hem tingut quatre rates de
recanvi, ja que els altres anys quedaven
esgotades.
L'exit ha estat impressionant, no
donavem I'abast.
Al finalitzar el joc
hem rifat les rates.
Els quatre nens afortunats heu
estat molt contents no sabem
si els pares ho
hauran estat tant.
Els delegats de Se.
Se
Aquest any, com sempre, I
tenir, van ser
El "PITA GOL" sort que v
hi seriem i no en parlero
croquetes que la gent ens II
en tenim de la COl.labOr~
doncs gracies en elles v
quantitat de regals per J
"TORTl
-6-
MAJOR
EGO
les dues parades que varem
r un no parar.
va ploure doncs sino encara
f1 de la parada de truites i
les treien de les manso Sort
'ació de les families de Se.
arem aconseguir una gran
el joc i tot el menjar per
'ICROQ"
Matrimoni Farre - Dot
SEGON DE OUP
¡Gran girncama de bicicletas! y con el
aliciente de que el ganador se iría a casa
montado en bici!, fue emocionante
divertido y muy participado. Los
controles los dirigian chicos y chicas de
segundo con un rigor de Dr()leS10,nales.l
La lluvia no empalió las pruebas
y los ganadores se fueron,
como locos, con
sus hermosas bicis
Rabasa
¡Enhorabuena
y a correr bici cross!
Cocas, pizzas y jugos locos
para refrescarnos un poquito más ...
pero, estaba todo tan bueno que no
tiempo de que quedara pasado por
agua ...
Los juegos de neumáticos fueron
fenomenal, se repartieron premios por
doquier y la participación fue masiva con
lluvia incluida.
y como merienda deliciosa los
"croissants" de "Can Farga", las
bandejas se vaciaban en un abrir y
cerrar de ojos, compitieron con
la lluvia el fresco y las nubes.
Finalmente un ¡bravo! -por los chicos y
chicas de segundo de BUP, cargaron
mesas, montaron tenderetes,
dirigieron controles,
desmontaron combatiendo
con la luvia ...
Gracias jóvenes
se nota que
es vuestro año.
Delegados de 2? de BUP
Abans de mullar-nos bé, vam tenir temps
de jugar, riure, fer xirinola, comprar
festius, molts festius, i menjar entrepans
de tota mena, que els pares de F.P.
preparavem a milers. 1 "fer tanda" a la
"tómbola", trepitjant-nos els peus i
empenyent-nos per recollir els premiso El
circuit realitzat pel Pare Salat amb
"Biscuter" no és cosa que es
veu cada dia j garantim
que va ésser un
exit.
Ens vam tacar,
embrutar,
empolzinar i,
sobre tot,
entomar l'aigua, pero,
la gent menuda, que bé s'ho va passar
Com si, patint perque res no quedés que
es pogués mullar, vam afanyar-nos per
acabar amb tot el que ens oferien les
parades.
L'escola ens va aixoplugar i més tard,
amb esperit de col.laboració
es va fer recollida de cadires, tendes
i papers, intentant deixar el recinte
el maxim net possible.
Des d'aquí, agra'ím a tots
els que van prendre part
perque la Festa Major
es pogués realitzar,
el seu esfor~,
bona voluntat i
alegria.
ll'any proper,
si Déu vol, hem de tornar a ser-hi
tots, tots .... menys la pluja.
Comissló de pares de
Formacló Profewonal
- 7-
FESTAMAJO
TOMBOLA, TOMBOLA, TOMBOLA
esde que sonaron los primeros petardos que inauguraban la fiesta, la tómbola ha sido un hormiguero de acD
tividad; infinidad de gente ha pasado por nuestra taquilla,
no siempre de una forma ordenada; ha habido ocasiones en
que el entusiasmo incontenido nos ha obligado a solicitar la
ayuda del servicio de seguridad (bien por Juan L10p y sus
muchachos) pero no solo nuestra taquilla tenía dificultades,
frente al largo mostrador, 100 manos agitaban frenéticamente sus números intentando cangearlos por los misteriosos regalos; alegría, desencanto, de todo un poco; una madre preocupada, intentaba cambiar su premio, un minicalzoncillo, argumentando que en casa solo tenía niñas ...
Había colaborado mucha gente, desde Quim Marcet
doblando números, hasta Ignacio Salat confeccionando
bolsas para los lotes, y tantas personas que de una forma desinteresada aportaban sus contactos y su trabajo .
Ahora agotados, después de este día de arduo trabajo, mientras la lluvia va deshaciendo las cajas de cartón que
no hemos podido cobijar bajo el toldo, vemos todavía como
la gente, soportando el chaparrón no abandona en su intento de canjear sus números; La Fiesta se está acabando, en la
sala de actos se está celebrando el sorteo de los premios
anunciados; para nosotros ya es el final.
Els delegats de 20n d'EGB
FESTA MAJOR 1985
LES XIFRES
La Festa Major que s'ha guanyat a pols amb
l'esfon; de tothom un lloc en les efemerides del col.legi ha sigut un éxit tant de públic com de números. Us
donem un resultat provisional deis ingressos i despeses, a falta de pagar algunes factures no massa importants.
(Continua de la primera plana)
Tuvimos aciertos y tuvimos fallos . No sabemos de cuales más. Pero lo que sí os podemos asegurar que hemos tomado buena nota de los fallos y procuraremos que el año que viene haya los menos posibles.
La FESTA MAJOR de este año, pasará a la
historia como la primera en que tuvo una ilustre visitante, 'del todo inoportuna. Una visitante que nos
aguó la fiesta. Nos referimos, claro está, a la Sra . Lluvia que a pesar de que le habíamos advertido que no
estaba invitada, hizo caso omiso de nuestra advertencia y tuvo la mala idea de presentarse como Dn. Pedro
por su casa.
Por lo visto nuestra FESTA MAJOR tiene tanta fama que incluso del cielo bajan para darse una
vuelta. Esperemos que para el año que viene se olviden de nosotros.
La comisión organizadora.
Ingressos .... . ... .
Aportacions varies .
1.679.776,- Ptes.
129.819,-
"
1.809.595,- Ptes.
Despeses .... . . .. .
1.265.802,-
"
Remanent sobrant .
543.793,-
"
Una vegada pagats els rebuts pendents es fara
entrega al germa Quim Marcet deIs diners, perque pugui atendre les institucions que eH cregui convenients.
Gracies a tots.
- 8-
.,..I
[f] ~ t!J ESPORTS ~ ~ [!]
CAMPIONS!! !
Sí, som campions.
CAMPIONS, perque l'esfor9 de tot I'any ha estat
premiat amb aquests quatre dies a Cambrils; CAMPIONS,
perque després de tot el que es diu de nasal tres hem sabut
complir amb el deure assenyalat; CAMPIONS, perque som
joves; CAMPIONS, perque érem divuit persones que portavem la representació del COL.LEOI i aixo ens donava una
sensació de malta responsabilitat. En aquests moments, fora de Sto Ignasi, som St. Ignasi; CAMPIONS, perque el més
important era el passar quatre dies tots plegats; CAMPIONS, perque la direcció de I'hotel i la Conselleria Comarcal De L'Esport del Baix Camp van reconeixer el "NOSTRO SABER ESTAR"; CAMPIONS, que també s' ha de
dir, perque hem guanyat la copa de CAMPIONS deis locs
Escolars de Catalunya després d'un partit molt renyit amb
un final imprevisto
Equip Infantil A de 8e EGB
Me gustaría dar mi reconocimiento i gratitud a todos
los jugadores que con su inmejorable comportamiento ha
dejado el pabellón del colegio en el lugar que le corresponde, muy alto. Agradecer al gerente del hotel Centurión las
atenciones que nos ha dispensado . A la comisión encargada
de organizar los juegos por las atenciones que para con nosotros ha tenido. Al padre delegado del colegio Sagrada Familia de Reus por su simpatía, y a todos los jugadores del
mismo colegio que han convivido con los nuestros (desde
aquí un saludo), i en general a todos los demás participanJesús Frauca
tes. GRACIAS A TODOS.
Orets: P. Gómez , J.M. Carulla . J .C. Mofa lda, A. Espinós, E. Ribas , J . Campreeiós ,
M. Bruguera , J. Frauea i E. Vall corba
Aseguts: X. Massana , R. Grau , J. Llat ser, J. Pérez, G. Lane lla, J. Cugat , G. Gareia, Ayats ,
M. Martl , E. Rodriguez i S. Bofi ll
CAMPEONATO DE FUTBOL
Categ. Infantil
COMO LLEGAMOS A LA SEMIFINAL. ..
Al principio de curso nuestro entrenador Leandro
nos dijo que era difícil el Campeonato de este año pues teníamos que jugar con equipos de chicos mayores.
Hacíamos dos entrenas de hora y media cada semana. Bastante durillo, pero nos fue bien. Quedamos primeros
de grupo en la primera fase. Para nosotros lo consideramos
un gran éxito, Se nos comunicó que habíamos de ir preparados para la segunda fase. Estos equipos eran mayores y con
más experiencia. Al final se nos complicó la clasificación
cuando jugamos un partido decisivo contra el Viaró. Pero
quedamos primeros de grupo. En las eliminatorias después
de un partido de infarto con el Sto. Angel quedamos eliminados.
Esperamos que la temporada próxima tendremos
más suerte y más experiencia,
Manolo Riquelme y Eduardo Puig, de 7? EOB
N. Abaseal , J .L. González , R. Boi xa der, E. Bidal , J. Grau , A. Bernadas , J . Ca lzada, J . Simó,
P. Casam ichana, B. Galindo , A . Caste llo, A. Martinez, E. Puig , M. Riquelme y M. Ca talan .
Entrenador: Leandro Comas
CAMPEONATO DE ATLETISMO
A las 3,30 horas de la tarde, todo el equ ipo de at letismo del colegio San Ignacio se concentraba en la Pza. Calvo
Sotelo, delante de Pokin's, a la espera de los entrenadores
Carreño y Octavio, para dirigirse en la "tartana" (autocar),
al estadio de Manresa, y efectuar un campeonato de atletismo, el campeonato de Cataluna por equipos. Una vez allí,
todos estaban poseidos por el nerviosismo, y cada uno comparaba el físico de su contrincante: los de disco, el volum en,
los de relevos, las piernas, etc., etc .... , y comentaban el
campeonato del año pasado. No pasaron 10 minutos, y todos estaban preparados: algunos calentaban dando vueltas,
otros movían los brazos, etc ., hasta que llegó el momento
esperado, y todos listos y en forma para sus respectivas
pruebas.
Cuando finalizaron las pruebas, todos esperaban
nerviosos la clasificación del campeonato, Por fin se escuchó el micrófono, y anunciaron que el equipo Campeón era
el colegio San Ignacio en la categoría juvenil; todos se levantaron y saltaron de alegría a l escuchar la victoria, presentándose en el podium número uno, donde recibieron la copa expuesta durante unos días en la entrada del colegio. Después
de la alegría de unos y la tristeza de otros, se dirigieron al
autocar, donde acabaron los esfuerzos y el nerviosismo, pero en el autocar del equipo del colegio San Ignacio, empezó
la alegría, y durante todo el recorrido de vuelta a Barcelona,
reinó la felicidad.
Fué un campeonato inolvidable para los participantes, y uno más en la historia del Atletismo.
Ignacio Bassas Vila
EQUIP CADET A - 3er BUP CAMPIÓ DE CATALUNYA
Orets : J . Montobbio, M. Morcego, X. Simón, 1. Ribas, 1. Codlnach , R. Tuneu, J.1. Salvat,
X. Arrauz; i I'entrenador: R. Gómez
Aseguts : C. Moralejo, LA Guruchaga, B. Camprodón , J. Bernat , L. Borrell, J. Comas,
i J . Espinós .
10-
ACTIVITATS
APLEC DE L'ESPERIT
ls dies 25 i 26 de maig, tingué lloc a Poblet una trobada de joves cristians catalans per tal de cel.lebrar l' Aplec de I'Esperit amb el lema "Pau, desenvoluE
pament i participació."
Érem al voltant de 5000 persones. Del col.legi sortí també un grup de
l' Agrupament escolta.
En primer lloc, segons la procedencia, s'anaren formant grups a diferents
poblacions catalanes. Nosaltres arribarem a Borges Blanques a on participarem en
una gimkama i dinarem. Després ens dirigirem al Campament gegant per a muntar
les tendes. Cal felicitar l'organització . Per la nit hi hagué una vetlla al monestir
que incloia una petita representació teatral molt suggeridora.
Diumenge al matí la gent es distribuí entre els diferents "racons de reflexió i
intercanvi". Després Gran Festa Castellera. 1 per la tarda, sota un sol ofegador, es
celebra la missa de cloenda i l'actuació deis dimonis d'Arbo~. Fins un altre any.
Alicia Adsera, COU
LLIBRE D'HONOR DEL COL.LEGI
al com us deiem en el darrer número, el Llibre d'Honor de el Col.legi el va
inaugurar el molt Honorable President de la Generalitat, Jordi Pujol; a qui
podeu veure el text i facsímil, així com també la
fotografia de la entrevista que van tenir el P. Salat i en I. Comas. president de la Asociació.
T
A/ Co/./egi Sto Ignasi i a /a I/arga tradició,
des del segle XVII, de
pedagogia i de jormació
cristiana. Que durant
mo/ts anys pugui seguir
jent jeina ben jeta en
/'ensenyament i en el
camp de /'espiritua/itat, i
que ho pugui jer en un
marc cada cop més consolidat de cata/anitat.
Jordi Pujol
30 d'abril de 1.985.
LA NOSTRA PLAC;A
DE SARRIA:
"Premi Baldiri Rexach"
Per que surt aquesta redacció a Una?
És molt senzill: El premi de Baldiri Rexach, ha esta! guanyat pel curs de 5e del
col.legi SI. Ignasi actualment, a 6e. Aq uest
premi el dóna la "Fundació Joan 1" de
l'Omnium Cultural als millors treballs presen!ats entre totes les escoles de Catalunya
que hi participen .
El motiu de l'obra fou el següent: Part
del coro varem fer unes sortides a Sarria,
pintant la seva bellesa, per aquest motiu
varem voler exposar els dibuixos
mitjan¡;ant una obra . L'obra es va organitzar per classes, cadascú triava el seu paper i
vestuario També cada grup va decidir al seu
dialeg. Una dificultat a superar fou que
érem una multitud de petits actors per a
sortir a escena. L'escenari el vam montar
entre tots volent significar la pla~a de Sarria amb el seu ambient de cada dia. El dia
que vam fer I'obra va ser per la Mare de
Deu de Montserrat, ja que el dia de St.
Jordi era festiu. Després de parlar tots els
personatges, arriba, entre el soroll deis
ocells, el nostre patró de Catalunya "St.
Jordi" . Alla a la pla~a va iniciar el seu discurs, deixant a tots els espectadors i actors
bocabadats. L'obra fou un hit i en varem
estar molt satisfets. Va ser un dia memorable .
Ara, després de rebre aquest premi,
hem tornat a sentir aquella satisfacció.
AJumnes de 6e E
CONSELL DE REDACCIÓ
El Consell de Redacció esta format
pels matrimonis Gibert-Pibernat,
Comas-Cano, Cumellas-Conde, els
professors Luis Manzanal, Guillermo
Mora, Esther Iglesias, CarIes PortabelIa, Ignasi Salat, Alfredo Sánchez (redactor esportiu) i els alumnes Alfcia
Adsera (COU) i Adolfo Rousaud, 3~
BUP.
Revista A UNA. Col.legi St. Ignasi.
Carrasco i Forminguera, 32
08017 Barcelona.
-9-
\
VISITA A LA BORSA DE BARCELONA
El dijous 16 de maig els alumnes de seg~m a?ministratiu v~­
ren visitar la Borsa de Barcelona. AqUl temu les seves Oplnions:
És un món que hi ha poca gent que entén, i nosaltres amb
aquesta visita vam comenrar a enfendre'l una mica més.
Després, la pluja ens va jugar una mala passada!!
Rossó Borrás
Oh! sembla can seixanta
Clara Alcaraz
Parecía el día de inocentes pues todos ibamos con corbata
José M. Capdevila
Que tan pocos maneján tanto
Mucho ruido y pocas nueces
David Baeza
Ramón Filella
Decepcionante. Ni pudimos ver un montaje audiovisual, ni
pudimos estar en el lugar exacto donde se comercializa.
Francisco Galimary
I'IORTV, i el President de l'Associació d'Antics Alumnes,
Josep Guardia. Els parlaments de ritual, pero no rutinaris,
expressats amb veritat i afecte i l'entrega als alumnes
d'aquesta promoció, com a record del seu pas per l'Institut
Politecnic, d'un llibre amb la dedicatoria:
"Amb el desig de sort i hcÍl en la vida,
i per damunt de tol, que siguis lu maleix".
A més el cataleg d' Antics Alumnes i uns curiosos boligrafs, obsequi de l'IORTV.
L'agradable ambient de companyerisme es feu més
palés durant el sopar abundant i variat, com ho fa sempre el
Sr. Roca, que va acabar amb l'enrenou deIs alumnes demanant les firmes de professors i companys. No cal dir que hi
havian dedicatories de tota mena.
L'endema alguns profes feien cara de son. Eren els
joves i valents que acompanyaren els alumnes en la prolongació "extra-escolar" de la festa.
***
Semblava una piara de mercat, pero amb la gent ben vestida
Mareel González
Un crida que ven, I'altre que compra, i si no ets de la casa
apretes a córrer
Ana García
No nos dejaron bajar al salón de contratación y aunque lo
vimos desde arriba, tampoco nos enteramos de nada
Gemma Aura
Una visita muy interesante. En dos horas se compraban y
vendían muchos títulos que representan muchos millones.
Jordi Torner
Quan es veu per la tele sembla una cosa més seriosa del que
és
Joan Caries Nievas
No es van esmerar massa perque la visitafos agradable
Joaquim Vidal
Vaig trobar que la borsa és una 0//0 de gri//s Carme Perelló
La visita a la Bolsa fué decepcionante. A pesar de esto pudimos ver lo que es por dentro, que todos imaginamos otra .
Nydia Sáenz
cosa muy diferente a lo que vimos
La bolsa es como un mercado pero enfino
Roser Regada
Parecía que no nos esperaban, pero la novedad es siempre
Rafa Tortella
atractiva
Tot al/o semblava un guiriga//
Alberto Tapiz
Mai no m'havia pensat quefos com els meus companys descriuen
Raimon Serrallonga
COMIAT DE LA PROMOCIÓ 1985
El dijous 23 de maig varem acomiadar els alumnes
que aquesta any acaven els seus estudis de F.P . Un bon
nombre de pares i professors ens acompanyaven en la festa
senzilla pero plena de sentit. A les 7 de la tarda una Eucaristia d'acció de gracies a la capella del tercer pis concelebrada
del P. Rector, Ignasi Salat, i en Caries Portabella, i participada per aquells que volen tenir present la dimensió trascendent de I'existencia humana en tots els seus aspectes.
A les 8, en el Saló Verd, un breu acte. Ocupaven la
presidencia a més deis esmentats el Director de l' Institut Politecnic, Rafael Méndez, Concha Negrete, Directora de
Creemos interesante reproducir las palabras finales
del Director del Instituto Politécnico, Rafael Méndez, en el
acto de despedida de la Promoción 1985 .
y bien, como mensaje final, qué pensamos, qué
pienso yo en concreto. La salida de los jóvenes para el mundo es asumir la calidad libre del ser humano, con fuerza interior, con capacidad interior. Cuando uno aprende, aunque sea con dificultad, a confiar en sí mismo, cuando mira
hacia atrás y busca y empieza a sentirse en sintonía consigo
mismo, ocurre algo: que descubre que tiene muchas más
fuerzas de las que cree, que tiene mucho más poder, que hay
en el subterráneo de sí mismo una cantidad de recursos para
vivir, enormemente ricos.
Cuando me busco a mí mismo, no en un juego individualista, sino para proyectarme hacia el infinito, me descubro hondo, sensible, pensador, creador. El Gracias a la Vida de Violeta Parra es admirarse. Admirarse de los ojos, de
los oidos, de los ruidos del mundo, de la capacidad de pensar: "madre, amigo, hermano y luz alumbrando".
Hay un tesoro oculto en todos los seres humanos. Es
la dignidad de la persona. Somos irrepetibles, nos dice y
afirma Juan Pablo 1/. Moriremos como una pura copia, pero aún así, esta copia tendrá un colorido único.
También tenemos que construir algo más allá de nosotros mismos, venciendo los temores egocéntricos o paralizantes. As[ tenemos que salir, amigos, hacia el futuro abierto. Es un proyecto de vida, no ampuloso o grandioso, pasará tal vez desapercibido, pero será el vuestro. Yal crear un
afecto, una palabra, una sonrisa, habréis creado algo, enriquecido la familia humana. Hay tantas cosas bellas en la vida! y superan las malas. Hay que creerlo, superan las malas.
No seáis viejos, sino renovaos constantemente.
y nosotros, amigos, antiguos alumnos, los que ya hicimos parte del camino sentiremos que se nos renueva la esperanza y renacemos todos cuando alguien se pone de pie,
cuando no se deja contaminar definitivamente con nuestras
cobardias, con nuestros odios, con nuestros cansancios. Tenéis una fuerza, la juventud; una limitación, la superficialidad,' un camino Dios. A El os encomendamos y que El os
bendiga.
- 11-
CORREU
OBERT
EL DO DE LLENGÜES
Apreciat P. Salat,
{'altre dia lIegint a la revista A UNA el
seu article sobre "el pont" de Sto Josep em
vaig quedar amb les ganes d'escriure' J.
Dones, si. Al meu fill (...) també se li
feia molt costa amunt venir aquell dil/uns
perque I'havia convidat el seu ancle tot el
cap de setmana ... Pero Ii vamfer veure que
si havia classe calia anar al col.legi. Ha va
mig entendre i no se'n va parlar més.
Pero quan el dilluns a la tarda torna a
casa, el noi esta va molt disgustat. Resulta
que no s'havia fet classe normal, no s'havia explicat materia nova (potser en consideració als que faltaven) i s'havien dedicat
a estudiar, repassar, etc. Tampoc no hi va
haver assaig de la coral al migdia. Tata la
jornada en aquest plan comprenc que és
molt pesat i més pensant en el que s'havia
deixat perdre.
EII va sentir-se enganyat, estafat. Els
meus raonaments van caure per terra i vaig
compartir el seu estat d'anim.
Els nens en aquesta edat són molt crítics
i aixo d'anar a escala "per a complir I'expedient" no s'ho empassen. 1 com que
aquesta tampoc és la norma del col.legi per
aixó encara em sap més greu.
Jo agrairia que si el proxim curs hi ha
cap pont similar, es traballés aquell dia de
debo comptant amb els que sí han fet
I'esfof'{: d'anar a classe ...
Mo/t cordialment,
M. Dolors Ros
Pentecosta, arribada de l'Esperit Sant
en forma sensibla de lIengUes de foco 1
any re-ra any, demanem un cop més
aquesta vinguda de l'Esperit damunt nostreo Així, portats per l'Esperit, donarem
sentit a la nostra vida, esperant el retorn
del Senyor Jesús.
Quan lIegim la narració d'aquella primera Pentecosta en elllibre deIs Fets deIs
Apostols, Sant Lluc afegeix com a primer
do de l'Esperit, la meravella extraordinaria de que cadascú deIs aplegats al voltant
de Pere, el sentien parlar en la seva propia lIengua. 1 diu que hi havia gent del
Nort i del Sud, de l'Est i de l'Oest, de tot
arreu.
Déu parla la llengua propia de cadascú de nosaltres. Déu accepta la nostra
propia mentalitat, el nostre caracter, la
nostra manera de ser. L'accepta tan de
pIe, que quan ens mira hi veu un retall de
Jesús, un aspecte que ens fa fills amb el
Fill. Sant Pau en dira membres d'un sol
COSo 1 nosaltres també som gent del Nort
i del Sud, blancs i negres, amb costum i
característiques fortament diferenciades.
Qué hi ha de comú entre I'esquimal
d' Alaska i el xinés de Taiwan, entre el
banquer de New York i el pastor del Pirineu? Pero Déu parla elllenguatge de cadascú d'ells, perque els estima tal com
són.
Victoria moral ó Gol moral.
Aquest és el nom que podem donar a
I'exit deIs jugadors de I'equip cadet de fútbol que aconseguiren classificar-se per al
Campionat de Barcelona gracies a I'esforr;
personal i a preocupar-se ells tot soIs,
anant al Centre de I'esport escolar i amb
educació i dialeg aconseguir el que per dret
mereix[en pero els hi negaven: classificarse.
(A més a més s'acompanya en victóries
reals al terreny dejoc).
Felicitats per haver sabut Iluitar per una
bona causa, malgrat que a la vida no sempre ha aconseguiran encara tenint la raó,
peró mai s'ha de deixar d'intentar-ho.
Felicitats !
M.F.
A lo largo de los últimos días, gran parte de los alumnos de este colegio, se han
encontrado, al salir al recreo, con que los
aros de las canastas de minibasket han sido
retirados y otras canastas han sido encadenadas (1).
Suponemos, que ello, se ha hecho por
miedo a que estos aros se deterioren por los
excesos de algún desaprensivo. Pero también, el encargado de estas canastas (el Sr.
Ferrer, suponemos), ha de comprender
que durante el transcurso de un partido
normal de minibasket también se pueden
estropear, pues forma parte de las caracterEsticas de este deporte. Creemos, que estamos en nuestro perfecto derecho a utilizar
dichas canastas; por tanto, pedimos que
estos aros se restituyan y podamos disfrutar de ellos nuevamente.
G. González· JuH Bassas
y cicuenta y tres finnas más
És curiós, que el fruit primer de la vinguda de I'Esperit Sant, és el fet que Pere,
quan parla pIé de l'Esperit, és escoltat individualment com si toqués el cor particular de tota una universalitat.
A primer cop d'ull podríem dir que el
lIenguatge de I'amor és universal. Que
predicar la Bona Notícia d'un Déu que
ens estima esta per damunt de totes les diferencies. Jo crec que també podríem dir
que per a Déu no existeix el món, ni la
gent, ni el poble, sinó les persones concretes que el formen; tu i jo i I'altre, amb
un DNI absolutament diferent. 1 que el
cristia, que té dins l'Esperit, també ha de
parlar a cadascú deIs seus germans amb el
seu propi llenguatge, sense buscar uniformitats empobridores, acceptant cadascú i
estimant-Io des d'aquesta rica pluralitat.
Vol dir que no podem sotmetre I'altre
a I'estret punt de mira de la meya mentalitat. Vol dir saber buscar l'alé de l'Esperit que bufa al nen de nou anys i a la vella
de noranta. Vol dir deixar la supérbia esterilitzant de judicar tothom segons el
meu patró .
Si cada germa que s'apropa a mi, em
sentís parlar el seu propi llenguatge, la
Pentecosta hauria estat no el record d'un
fet passant, sinó el compliment de la paraula de Jesús: "Us enviaré l'Esperit, que
is ensenyara totes les coses".
Uuis Tó
CONTACTE
Quan rebeu aquest número de la revista, les vacances deIs alumnes seran a la cantonada .
Tot un curs, amb les seves histories, bones coses transcurregudes i perqué no, també moments
difícils, quedaran enrera. Amb l' Associació que presidim ha passat una mica el mateix: Sembla ah ir quan em varem reunir amb la majoria de vosaltres una vegada acabat el cur 1983, per
assabentar-nos de les inquietuts que tenieu, algunes potser s'han sol.lucionat, d'altres han
quedat en el tinter i estan per resoldre, aixo no vol dir que no es sol.lucionin.
En les 7 juntes de l' Associació que hem tingut fins el moment d'escriure aquestes línies, podem assegurar-vos que s'ha treballat i que gracies a les reunions quasi monogrilfiques en les
que han passat per le Junta, el P. Lluís Tó, el Sr. Rafael Méndez, Sr. Manuel Romaní i el P,
Ignasi Vila, responsables de les diferents etapes del col.legi i de I'administració, hem rebut uns
coneixements de com funciona el col.legi que creiem eren convenients, tant per I'enriquiment,
com pel tracte huma que aquestes visites han supossat.
Voldriem fer una menció especial als can vis que s'han produit en el replantajament total
d'E.G.B., i que si no s'ha donat a conéixer amb anterioritat ha estat perqué era necesari trabar i poder comptar amboel vist i plau de les persones interessades abans que la Junta de Direcció del col.legi prengués la decisió final. Pensem que el pas del P. Tó a la nova missió de cap
de pastoral, es una decisió molt important dones pensem personalment i creiem ref1exar I'opi- '"
nió de moltes de les famílies, que era necessaria la creació d'aquest lloc en la marxa educativa g
del col.legi. En Lluís ha fet molt perqué I'escola marxi. De tot cor et donem les gnkies.
]
A les noves persones que ocuparan carrees de responsabilitat en la nova estructuració us =
desitgem molta sort i ens oferim a col.laborar amb vosaltres en el que calgUI .
~
Voldríem acomiadar públicament els matrimonis que aquest any ens deixen: Matute- ~
Torres, Marimon-Prats, Farré-Dot, Deu-AIsius, Salra-Guash, a la vegada que us donem les
~
gracies per la vostra tasca, pensem que no és un adéu, és un fins sempre, amics i col.laboradors o Ha arribat també el moment del comiat cara a I'estiu, bones vacan~es a tots i fins el pro- ~
per curso
Josep i Matilde ~
·0
u
DON ESTIU
-12-