natalitat mortalitat Creixement natural Des de principis del segle XIX, el creixement de la població va fer possible el creixement de les velles ciutats i la fundació d'altres de noves. Nombre de ciutats per sobre dels 100.000 habitants havia crescut ja al segle XVII (abans Rev. Ind) Molt abans de l'aparició de la maquina de vapor o dels telers industrials. Londres ja havia superat el milió d'habitants el 1810, abans que comptés amb mitjans mecànics de transport o d'un sistema adequat de subministrament d'aigua Durant el segle XIX es va produir un canvi d'escala en el creixement urbà. En aquell moment, les quatre limitacions naturals al creixement de les ciutats foren vençudes: el límit nutricional, aliment i aigua el límit defensiu, perímetre fortificat; el límit del trànsit, lents mitjans de transport tradicionals i el límit energètic, producció regular dels corrents d'aigua la tracció animal i la força del vent. El creixement fins la Rev. Industrial havia estat limitat a les ciutats comercials situades convergència rutes El desenvolupament urbà va poder arribar a fàcil accés a mines de carbó, vetes de ferro i pedreres calcàries. Les ciutats de la ceràmica, del cotó, de la fusta i de l'acer Les ciutats es van desenvolupar allà on poguessin estendre's vies ferrocarril per a la locomotora de vapor i la màquina de vapor es pogués establir com a font d'energia. Abans la font principal d'energia indústries corrents d'aigua vent El carbó agrupar les indústries a les valls properes a les mines i al llarg de les línies de ferrocarril La indústria, igual com l'agricultura, competia per les fèrtils terres de les valls i les planes. El ferrocarril es convertia en un dels majors devoradors de terreny i transformadors del paisatge Trenes de mercancías de Norfolk Southern y Union Pacific (EEUU) NS UP UP UP Norfolk Southern Railroad passenger train crosses the Albemarle Sound trestle in 1918. Petra 1910. Mallorca no conserva les locomotores Tren de Santanyí llegando a la estación de s’Arenal. estación del tren de Sóller 1912 ...y la estación del tren en el hotel Marisol. Año 1930 Sóller. Furgón correo La estación de Sóller 1929 cuando se iban a jubilar las máquinas a vapor Son Sardina. Año 1915 Son Sardina. Año 1915 Estación de los Ferrocarriles de Mallorca. A mitjans del s. XIX amb l'arribada del ferrocarril La indústria es va agrupar a les ciutats Immigració massiva de població procedent del camp. Incapacitat de la ciutat per acollir la nova població manca d'infraestructures Barris obrers a les zones pròximes a la indústria : condicions d'habitabilitat ínfimes: amuntegament, falta d'il·luminació, habitatges petits i de mala construcció, contaminació atmosfèrica, absència de clavegueram, etc., Àrees residencials destinades a la burgesia amb tot l'equipament necessari Praga (República Txeca). La ciutat de Budapest, travessada pel Danubi. Y este camino, se ha convertido en la calle de Joan Maragall Para muestra esta fotografía de la fábrica del gas en el Molinar, es decir en el solar situado actualmente por el gran edificio de GESA. Palma estaba rodeada de murallas ¿Y no llama la atención que el verdadero “Molinar” ya no exista? ¿ Y se le llame Molinar a la zona del Portixol? Plaça de la Reina Hotel Mediterráneo Carrer industria Hostal Cuba S’institut Can Barbarà 1919 Via Roma S’Hort del Rei Plaça Gomila? 1915 1915 1903 Es Baluart de Sant Pere i Sa Riera 1914 ¿Y esta foto, la situais hoy en día? A Gran Bretanya a començaments S. XX Àrees urbanes enormes amb una alta densitat de població, a una escala que superava a qualsevol gran ciutat del passat. teixit urbà estava menys diferenciat que l'anterior. vida institucional empobrida; signes febles d'integració social; i tendia a augmentar de mida sense cap límit quantitatiu amb l'ocupació de regions senceres per densos establiments industrials més que amb el creixement desmesurat d'una única ciutat dominant La gran extensió del nou tipus de ciutat Incrementa, per exemple, el risc de núvols de gasos letals (smog) com el que va afectar cinc mil persones a Londres una setmana, el 1952; Desplaçament massiu en automòbil la baixa velocitat imposada per la densa boira, es convertiria en una font afegida als gasos ja presents en l'atmosfera, per contaminació industrial. Davant d'aquest desordre i la desigualtat urbana i social, i seguint la tradició del pensament utòpic (Thomas Moore o més tard F. Bacon) S.XIX sorgeixen un conjunt de propostes de ciutats ideals Objectiu: canviar la societat: no van aconseguir les modificacions socials que pretenien Projectes alternatius a una ciutat deshumanitzada Algunes inspirades per l’ideari anarquista o comunista aportació del geògraf Pyotr Kropotkin. 1899 el Socialisme Utòpic. Falansteris de Charles Fourier Altres d’inspiració religiosa, més de 800 comunitats utòpiques, EEUU, darrer terç XIX: ciutat mormona de Salt Lake City Altres lligades al desenvolupament dels transports No pretenen canvi societat però si canvi en la disposició de les ciutats Ciutat Lineal, Arturo Soria Ciutat Jardí d’Howard i les propostes de Le Corbusier O les Teories urbanístiques d’Ildefons Cerdà (BCN) Condicions d’extrema densitat: arrel de la crisi ambiental i epidèmica que acompanya la ciutat en la seva primera industrialització Teoría de la Construcción de las Ciudades (1859) Teoría General de la Urbanización (1867) Idees recollides al Projecte d’Eixample de Barcelona (1855) Coneixedor projectes utòpics de Gran Bretanya Una aportació a l'urbanisme internacional del XIX, la d'Ildefons Cerdà, per a la ciutat de Barcelona. Una ciutat nova on les menors condicions de densitat; la major amplària dels carrers; la presència de l’arbrat i espais públics; la construcció del ferrocarril en alguns vials principals; i les noves tipologies edificatòries haurien de conduir a un espai urbà adaptat a la nova civilització industrial. Rurisau la ciutat i urbanitzau el camp Eixample de Barcelona, des de la Sagrada Familia LES DEU MAJORS CIUTATS 1550-1900 1550 París Nàpols Venècia Lió Granada Sevilla Milà Lisboa Londres Amberes 1700 1900 Londres Londres París NovaYork Lisboa París Amsterdam Berlí Roma Xicago Madrid Filadèlfia Nàpols Tokio Venècia Viena Milà Sant Petesburg Palerm Manchester L’explosió demogràfica contemporània. Les Megaciutats 36 megaciutats amb + de 500M (UE) http://www.portalplanetasedna.com.ar /ciudades.htm 1. Tokyo-Yokohama, Japón 33,200,000 23,100,000 2. Seúl, Corea del Sur 3. Nueva York, Estados Unidos 21,800,000 4. Bombay, India 21,100,000 5. Delhi, India 20,800,000 6. Sao Paulo, Brasil 20,300,000 7. Ciudad de México, México 19,231,829 8. Shanghai, China - 18,600,000 9. Los Ángeles, Estados Unidos - 17,900,000 10. Jakarta, Indonesia 16,900,000 Dades de l’any 2007 11. Osaka-Kobe-Kyoto, Japón - 16,600,000 12. El Cairo, Egipto - 15,800,000 13. Calcuta, India - 15,400,000 14. Manila, Filipinas - 15,200,000 15. Karachi, Pakistan- 14,600,000 16. Daca, Bangladesh- 13,600,000 17. Buenos Aires- Argentina 13,500,000 18. Moscú, Rusia 13,400,000 19. Pekín, China 12,600,000 20. Río de Janeiro, Brasil 12,200,000 21. Teherán - Irán 12,000,000 22. Londres, Reino Unido - 11,900,000 23. Estambul, Turquía – 11,600,000 24. Lagos, Nigeria 11,300,000 25. Shenzhen, China 11,200,000 El transport a la ciutat i dins la ciutat Quant major grau d'urbanització, més importància cobra la xarxa de transports tant en l'interior de la pròpia ciutat com al seu voltant Facilita la diversificació de les funcions urbanes Intensifica la seva activitat econòmica. Relació directa entre el creixement de les ciutats i el creixement dels sistemes de transport Cas del transport marítim o aeri, aquest creixement només es fa visible pel desenvolupament de les instal·lacions portuàries o aeroportuàries i zones annexes Transport permet el desenvolupament d'un hinterland o àrea d’influència on s'efectuen activitats econòmiques associada a la instal·lació d'un centre de població. Molts dels centres econòmics i administratius dels països europeus estan lligats a un riu :París- Sena; LondresTàmesi; Colònia- Rhin... Londres, el Tàmesi. 1910 Sa llotja 1894 ¿Y cuando todas las mercancías que llegaban al puerto eran trasladas en tren a través del túnel? SISTEMES PORTUARIS Puerto Regional Puerto principal Foreland Hinterland CDC Puerto Regional CDC Puerto principal Exportació Importació Transpor ferrocarril Transport per carretera CDC Centro de Distribución de Carga Forma urbana i transports Forma urbana y los sistemas transportes mantienen una relación estrecha Existen dos posibilidades contrastadas la del modelo de ciudad centralizada, el modelo europeo, y el modelo de ciudad dispersa, el modelo norteamericano. Continente europeo fue la urbanización previamente existente en enclaves industriales la que activó la demanda de transporte ya desde el siglo XIX, Norte América abundan los casos en que fueron las propias empresas de transporte las que, al iniciar la colonización de nuevos territorios, estimularon el desarrollo urbano (CAPEL, 1997). La evolución de las ciudades ha pasado por cuatro estadios consecutivos relacionados con modelos territoriales : el estadio preindustrial, el estadio industrial, el estadio postindustrial temprano y el estadio postindustrial tardío, en el que nos encontramos en la actualidad. En cada uno de ellos el impacto de las novedades tecnológicas implantadas en los medios de transporte dejaron su huella. En el estadio preindustrial, es decir, antes de la mecanización, las ciudades mostraban una morfología compacta y un tamaño discreto. sus relaciones funcionales dependían del transporte por agua de los vehículos de tracción animal y de los peatones lo que impedía un desarrollo más amplio en superficie. Esta situación se refleja claramente en los centros históricos de las ciudades europeas en donde las distancias a recorrer son muy reducidas. Plaça de la Reina 1914 EVOLUCIÓN DEL TRANSPORTE Y DE LA FORMA URBANA EN LAS CIUDADES NORTEAMERICANAS. I II III IV I – Estadio preindustrial. (Era del peatón y tracción animal, 1800-1890) II – Estadio industrial. (Era de los tranvías, 1890-1920) III- Estadio posindustrial temprano. (Era del automóvil, 1920-1945) IV- Estadio posindustrial tardío. (Era de las autopistas y motorización en automóvil,1945)-945-) Realización propia a partir de: Transport Geography (2001)