el creixement de les ciutats

natalitat
mortalitat
Creixement
natural
Des de principis del segle XIX, el creixement de la
població va fer possible
el creixement de les velles ciutats
i la fundació d'altres de noves.
Nombre de ciutats per sobre dels 100.000 habitants
havia crescut ja al segle XVII (abans Rev. Ind)
Molt abans de l'aparició de la maquina de vapor o dels
telers industrials.
Londres ja havia superat el milió d'habitants el
1810,
abans que comptés amb mitjans mecànics de
transport
o d'un sistema adequat de subministrament d'aigua
Durant el segle XIX es va produir un canvi d'escala
en el creixement urbà.
En aquell moment, les quatre limitacions naturals al
creixement de les ciutats foren vençudes:
el límit nutricional,
aliment i aigua
el límit defensiu,
perímetre fortificat;
el límit del trànsit,
lents mitjans de transport tradicionals
i el límit energètic,
producció regular dels corrents d'aigua
la tracció animal i la força del vent.
El creixement fins la Rev. Industrial havia estat limitat a
les ciutats comercials
situades convergència rutes
El desenvolupament urbà va poder arribar
a fàcil accés a mines de carbó,
vetes de ferro
i pedreres calcàries.
Les ciutats
de la ceràmica,
del cotó,
de la fusta
i de l'acer
Les ciutats es van desenvolupar
allà on poguessin estendre's vies ferrocarril per a la
locomotora de vapor
i la màquina de vapor es pogués establir com a font
d'energia.
Abans la font principal d'energia indústries
corrents d'aigua
vent
El carbó
agrupar les indústries a les valls properes a les
mines
i al llarg de les línies de ferrocarril
La indústria, igual com l'agricultura,
competia per les fèrtils terres de les valls i les
planes.
El ferrocarril es convertia
en un dels majors devoradors de terreny
i transformadors del paisatge
Trenes de mercancías de Norfolk Southern y Union Pacific (EEUU)
NS
UP
UP
UP
Norfolk
Southern
Railroad
passenger train
crosses the
Albemarle
Sound trestle in
1918.
Petra 1910.
Mallorca no conserva les locomotores
Tren de
Santanyí
llegando a la
estación de
s’Arenal.
estación del tren de Sóller
1912
...y la estación del tren en el hotel Marisol. Año 1930
Sóller.
Furgón correo
La estación de Sóller
1929 cuando se iban a jubilar las máquinas a vapor
Son Sardina. Año 1915
Son Sardina. Año 1915
Estación de los Ferrocarriles de Mallorca.
A mitjans del s. XIX amb l'arribada del ferrocarril
La indústria es va agrupar a les ciutats
Immigració massiva de població procedent del camp.
Incapacitat de la ciutat per acollir la nova població
manca d'infraestructures
Barris obrers a les zones pròximes a la indústria :
condicions d'habitabilitat ínfimes:
amuntegament,
falta d'il·luminació,
habitatges petits i de mala construcció,
contaminació atmosfèrica,
absència de clavegueram, etc.,
Àrees residencials destinades a la burgesia amb tot
l'equipament necessari
Praga (República Txeca).
La ciutat de Budapest,
travessada pel Danubi.
Y este camino, se ha convertido en la calle de Joan Maragall
Para muestra esta fotografía de la fábrica del gas en el Molinar, es
decir en el solar situado actualmente por el gran edificio de GESA.
Palma estaba rodeada de murallas
¿Y no llama la atención que el verdadero “Molinar” ya no exista?
¿ Y se le llame Molinar a la zona del Portixol?
Plaça de la Reina
Hotel Mediterráneo
Carrer industria
Hostal Cuba
S’institut
Can Barbarà 1919
Via Roma
S’Hort del Rei
Plaça Gomila?
1915
1915
1903
Es Baluart de Sant Pere i Sa Riera 1914
¿Y esta foto, la situais hoy en día?
A Gran Bretanya a començaments S. XX
Àrees urbanes enormes
amb una alta densitat de població,
a una escala que superava a qualsevol gran
ciutat del passat.
teixit urbà estava menys diferenciat que
l'anterior.
vida institucional empobrida;
signes febles d'integració social;
i tendia a augmentar de mida sense cap límit
quantitatiu
amb l'ocupació de regions senceres per densos establiments
industrials
més que amb el creixement desmesurat d'una única ciutat
dominant
La gran extensió del nou tipus de ciutat
Incrementa, per exemple, el risc de núvols de gasos
letals (smog)
com el que va afectar cinc mil persones a Londres una
setmana, el 1952;
Desplaçament massiu en automòbil
la baixa velocitat imposada per la densa boira,
es convertiria en una font afegida als gasos ja
presents en l'atmosfera, per contaminació
industrial.
Davant d'aquest desordre i la desigualtat
urbana i social, i seguint la tradició del
pensament utòpic (Thomas Moore o més
tard F. Bacon)
S.XIX sorgeixen un conjunt de propostes
de ciutats ideals
Objectiu: canviar la societat:
no van aconseguir les modificacions socials que pretenien
Projectes alternatius a una ciutat deshumanitzada
Algunes inspirades per l’ideari anarquista
o comunista
aportació del geògraf Pyotr Kropotkin. 1899
el Socialisme Utòpic. Falansteris de Charles Fourier
Altres d’inspiració religiosa,
més de 800 comunitats utòpiques, EEUU, darrer
terç XIX: ciutat mormona de Salt Lake City
Altres lligades al desenvolupament dels
transports
No pretenen canvi societat però si canvi en la
disposició de les ciutats
Ciutat Lineal, Arturo Soria
Ciutat Jardí d’Howard
i les propostes de Le Corbusier
O les Teories urbanístiques d’Ildefons Cerdà
(BCN)
Condicions d’extrema densitat:
arrel de la crisi ambiental i epidèmica que acompanya la
ciutat en la seva primera industrialització
Teoría de la Construcción de las Ciudades (1859)
Teoría General de la Urbanización (1867)
Idees recollides al Projecte d’Eixample de Barcelona
(1855)
Coneixedor projectes utòpics de Gran Bretanya
Una aportació a l'urbanisme
internacional del XIX, la
d'Ildefons Cerdà, per a la
ciutat de Barcelona.
Una ciutat nova on les menors
condicions de densitat; la major
amplària dels carrers; la presència
de l’arbrat i espais públics; la
construcció del ferrocarril en alguns
vials principals; i les noves tipologies
edificatòries haurien de conduir a un
espai urbà adaptat a la nova
civilització industrial.
Rurisau la ciutat i urbanitzau el camp
Eixample de Barcelona, des de
la Sagrada Familia
LES DEU MAJORS CIUTATS 1550-1900
1550
París
Nàpols
Venècia
Lió
Granada
Sevilla
Milà
Lisboa
Londres
Amberes
1700
1900
Londres
Londres
París
NovaYork
Lisboa
París
Amsterdam
Berlí
Roma
Xicago
Madrid
Filadèlfia
Nàpols
Tokio
Venècia
Viena
Milà
Sant Petesburg
Palerm
Manchester
L’explosió demogràfica
contemporània.
Les Megaciutats
36 megaciutats amb + de 500M (UE)
http://www.portalplanetasedna.com.ar
/ciudades.htm
1.
Tokyo-Yokohama, Japón 33,200,000
23,100,000
2. Seúl, Corea del Sur
3. Nueva York, Estados
Unidos
21,800,000
4. Bombay, India
21,100,000
5. Delhi, India
20,800,000
6. Sao Paulo, Brasil
20,300,000
7. Ciudad de México, México 19,231,829
8. Shanghai, China -
18,600,000
9. Los Ángeles, Estados
Unidos -
17,900,000
10. Jakarta, Indonesia
16,900,000
Dades de l’any 2007
11. Osaka-Kobe-Kyoto,
Japón -
16,600,000
12. El Cairo, Egipto -
15,800,000
13. Calcuta, India -
15,400,000
14. Manila, Filipinas -
15,200,000
15. Karachi, Pakistan-
14,600,000
16. Daca, Bangladesh-
13,600,000
17. Buenos Aires- Argentina
13,500,000
18. Moscú, Rusia
13,400,000
19. Pekín, China
12,600,000
20. Río de Janeiro, Brasil
12,200,000
21. Teherán - Irán
12,000,000
22. Londres, Reino Unido
-
11,900,000
23. Estambul, Turquía –
11,600,000
24. Lagos, Nigeria
11,300,000
25. Shenzhen, China
11,200,000
El transport a la ciutat i dins la
ciutat
Quant major grau d'urbanització, més
importància cobra la xarxa de transports
tant en l'interior de la pròpia ciutat
com al seu voltant
Facilita la diversificació de les funcions urbanes
Intensifica la seva activitat econòmica.
Relació directa entre
el creixement de les ciutats
i el creixement dels sistemes de transport
Cas del transport marítim o aeri, aquest creixement
només es fa visible pel desenvolupament de les
instal·lacions portuàries o aeroportuàries i zones
annexes
Transport permet el desenvolupament d'un hinterland
o àrea d’influència on s'efectuen activitats
econòmiques associada a la instal·lació d'un centre de
població.
Molts dels centres econòmics i administratius dels països
europeus estan lligats a un riu :París- Sena; LondresTàmesi; Colònia- Rhin...
Londres, el Tàmesi.
1910
Sa llotja 1894
¿Y cuando todas las mercancías que llegaban al puerto eran
trasladas en tren a través del túnel?
SISTEMES PORTUARIS
Puerto
Regional
Puerto
principal
Foreland
Hinterland
CDC
Puerto
Regional
CDC
Puerto
principal
Exportació
Importació
Transpor ferrocarril
Transport per carretera
CDC
Centro de Distribución de Carga
Forma urbana i transports
Forma urbana y los sistemas transportes mantienen
una relación estrecha
Existen dos posibilidades contrastadas
la del modelo de ciudad centralizada, el modelo
europeo,
y el modelo de ciudad dispersa, el modelo
norteamericano.
Continente europeo fue la urbanización
previamente existente en enclaves industriales la
que activó la demanda de transporte ya desde el
siglo XIX,
Norte América abundan los casos en que fueron
las propias empresas de transporte las que, al
iniciar la colonización de nuevos territorios,
estimularon el desarrollo urbano (CAPEL, 1997).
La evolución de las ciudades ha pasado por
cuatro estadios consecutivos
relacionados con modelos territoriales :
el estadio preindustrial,
el estadio industrial,
el estadio postindustrial temprano
y el estadio postindustrial tardío, en el que nos
encontramos en la actualidad.
En cada uno de ellos el impacto de las
novedades tecnológicas implantadas en los
medios de transporte dejaron su huella.
En el estadio preindustrial, es decir, antes
de la mecanización,
las ciudades mostraban una morfología compacta
y un tamaño discreto.
sus relaciones funcionales dependían
del transporte por agua
de los vehículos de tracción animal
y de los peatones
lo que impedía un desarrollo más amplio en superficie.
Esta situación se refleja claramente en los centros
históricos de las ciudades europeas en donde
las distancias a recorrer son muy reducidas.
Plaça de la Reina 1914
EVOLUCIÓN DEL TRANSPORTE Y DE LA FORMA URBANA EN
LAS CIUDADES NORTEAMERICANAS.
I
II
III
IV
I – Estadio preindustrial. (Era del peatón y tracción animal, 1800-1890)
II – Estadio industrial. (Era de los tranvías, 1890-1920)
III- Estadio posindustrial temprano. (Era del automóvil, 1920-1945)
IV- Estadio posindustrial tardío. (Era de las autopistas
y motorización en automóvil,1945)-945-)
Realización propia a partir de: Transport Geography (2001)