198. 35 hores | gener

suplement
Llu!ta
35 hores de les comarques gironines
núm. 198 gener-febrer 2010
Contra el bloqueig de la patronal
ww
w.
cc
oo
.ca
t/g
iro
na
CCOO continua lluitant pel conveni
de la construcció
Punt de trobada
De les paraules als fets hi ha força distància
La mala gestió del conseller d’Educació
Giovanni Spaviliero
M’estava llegint alguns articles sobre edu-
declaracions i actuacions amb coneixe-
cació, molt preocupat per tot allò que
ment de causa.
està patint la comunitat educativa, i refle-
Parlar de diversitat, demanar esforços
xionava sobre la distància real que hi ha
per tractar-la, exigir professionalitat
entre les paraules, els discursos i la políti-
sense dotar-nos d’eines que la facin
ca real de la Conselleria davant de la polí-
possible i venir quan bona part dels
tica virtual. Mentre un servidor reflexiona-
“diversos” no hi són crec que no és un
va tot això, el meu poble estava revolu-
bon mètode per informar-se sobre el
cionat, precisament per la visita del con-
terreny. Pot servir per tallar cintes, fer-
seller d’Educació, que venia per inaugurar
se les fotos, sortir a la televisió i bere-
un centre de recursos i un centre de pri-
nar gratis, com a molt.
mària i per fer una conferència al poble
Si, a més, com diuen, quan camina té
veí. Tanta feina en un sol dia serà per
la vista clavada a terra, l’horitzó, objec-
donar exemple, per aprofitar el viatge o
tivament, li queda sobre la punta dels
per cobrar tres dietes?
peus i no li permet veure altra cosa que
(mai no hagués pensat que l’utilitzaria per
No ho crec. De fet, les condicions de la
la lluentor de les seves sabates.
dedicar-la a un “socialista”).
visita no són les ideals perquè el conseller
Malament rai!
Us he posat feina, però estigueu tranquils
Ernest Maragall pugui veure què fem; ni
tan sols podrà adonar-se de la qualitat i la
NECESSITATS DE L’ESCOLA PÚBLICA
El conseller Maragall està aplicant una política
sense credibilitat
i tranquil·les: tenim temps fins a la primera setmana de juliol inclosa!!!
funcionalitat de les obres que el seu
Així queda clar que no hi ha manera d’es-
En fi, guardaré els articles de la Montse
departament ha finançat.
perar que escolti els crits desesperats
Ros, secretària general de la Federació
d’una escola pública que, conscientment
d’Ensenyament de CCOO de Catalunya,
o no, aquest conseller està enfonsant. No
per temps futurs esperant que siguin més
Fer tantes coses en un espai de temps
ens queda altra sortida que aprendre de
favorables i tinguem un conseller o una
tan curt i, a més, un divendres, que és el
memòria la lletra de la cançó de l’Ovidi
consellera que, com a mínim, et miri als
dia de la festa del xai dels musulmans,
titulada “Sí senyor”, que em recordava
ulls i vegi la desesperança que ens ha
òbviament no afavoreix que pugui apro-
altres temps però que sembla que està
quedat després del pas d’aquest “senyor”
par-se a la realitat (crua) i, per tant, fer
tornant de moda amb els polítics d’avui
pel Departament d’Ensenyament.
CONEIXEMENT DE CAUSA?
Celebrant el Dia de la dona treballadora
Carme Bosch
Com cada any, la Secretaria de la Dona de CCOO de Girona fa
una acció per commemorar el Dia de la dona treballadora.
El que reivindiquem aquest dia és la lluita per les millores horàries i salarials de les dones que treballaven a les fàbriques tèxtils, en condicions laborals d’explotació.
Les reivindicacions vénen de lluny. Es vincula la commemoració
del 8 de març a un fet tràgic que va passar l’any 1908 a la Fàbrica
Cotton, de Nova York, on varen morir 129 dones cremades.
Han passat més de 100 anys. Sembla que després de tant de
temps i de totes les lleis que s’han aprovat per ajudar les dones
en la incorporació al món del treball i a superar el “sostre de
2
vidre”, hauríem d’estar en millors condicions, però no. Encara
ens cal continuar lluitant.
Aquest any, conjuntament amb l’àrea de Salut Laboral, volem
fer un acte al local del sindicat de CCOO de Girona per adonarnos de la visió general en salut laboral i en gènere. El proper 8
de març volem convidar a participar Neus Moreno, una dona
sindicalista que en sap molt, d’aquests temes, perquè ens doni
la seva opinió. També volem saber l’opinió de l’Administració
pública, i és per això que convidem el Sr. Jaume de Montserrat,
subdirector general de Seguretat i Salut Laboral de la
Generalitat.
35 Hores gener-febrer 2010
!
Contra el bloqueig de la patronal
editorial
En defensa del
conveni col·lectiu a
la construcció
Les contradiccions de la
patronal FOEG
La mobilització és la protagonista a les
comarques gironines en aquests temps que
Salvador Sánchez
corren. Comerç, construcció, ensenyament...
Encara que semblin sectors allunyats, les
causes del conflicte, en el fons, són les
El 24 de novembre de 2009, els sindicats
CCOO i UGT de la construcció convocàvem una vaga en el sector de les comarques de Girona en defensa del conveni
col·lectiu. Això passava després de set
mesos sense conveni per culpa de la postura intransigent de la patronal, que no
mateixes, ja que estem vivint un reajustament
fort de l’economia i de la nostra societat, un
ajustament no confessat explícitament: es
volen aprofitar de la crisi per fer-nos-la pagar
als qui no l’hem provocada. Cada dia que
passa es fa més evident la contradicció entre
el discurs dels “petits rebrolls verds” i la sortida que ens han preparat.
La Federació d'Organitzacions Empresarials
de Girona (FOEG), en el seu darrer informe, ja
avisa que la recuperació de l’ocupació trigarà
almenys mitja dècada, i no descarten tampoc
l’explosió de noves bombolles. Però el poble
que paga la crisi a base d’augment d’impostos indirectes, retallades en el servei públic i
pèrdua de poder adquisitiu no pot oblidar
La mobilització del passat 24 de novembre va ser tot un
èxit de participació
que fins ara no s’ha produït cap canvi significatiu en el funcionament dels mecanismes
volia aplicar els increments pactats per a
l’any 2009, que són d’un 3,5%. A la resta
de províncies de Catalunya ja tenien aplicat aquest increment des de primers
d’any.
No vam tenir més remei que prendre
aquesta decisió. La vaga va ser un èxit
important, amb la participació de més del
85% del conjunt dels treballadors/es del
sector; també pel treball previ i d’implicació del nostre sindicat, així com per la
implicació de la resta de sindicats de
branca el mateix dia de la vaga. És per
això que volem agrair al conjunt de tot el
sindicat i dels treballadors/es el suport
que van donar a aquesta jornada de vaga.
Però a dia d’avui no hem rebut cap resposta per part de la patronal de voler
donar una sortida a aquest problema.
Només volem dir-vos que si la situació
continua com fins ara, ens veurem obligats a prendre mesures vers possibles
mobilitzacions, si la patronal segueix amb
aquesta posició, i no descartem en absolut una nova convocatòria de vaga.
!
financers i especulatius que han provocat el
crack, precisament per això són de témer
noves bombolles en els propers mesos.
L'informe de la patronal gironina recull que,
FITXA TÈCNICA
en el tercer trimestre del 2009, han augmentat el nombre d'hipoteques constituïdes i de
CONSELL DE REDACCIÓ:
Olga Avellaneda, Carme
Bosch, Bartomeu Compte,
Paco Martínez,Francesc
Ortega, Pedro Ortega,
Miquel Pérez, Víctor
Sánchez
compravendes. Això és una bona notícia que
CORRECCIÓ:
Servei Lingüístic-CONC
tot cas serà culpa de qui no ha impulsat els
REDACCIÓ:
C/ Miquel Blay, 1
17001 Girona
Telèfon: 972 217303
Fax: 972 223091
c/e: [email protected]
ció de base que apareix en l’informe de la
35 hores és una publicació
sindical de les comarques
gironines
hauria de permetre obrir la porta a la negociació amb els companys de la construcció.
Els riscos de noves bombolles no són pas
culpa dels paletes en vaga pel seu salari. En
canvis estructurals necessaris. La contradicFOEG –“es comença a veure esperança, però
es pot veure malmesa per futurs entrebancs
contra les causes reals de les quals no estem
fent res”– ens demostra que els canvis no
vindran sols. L’èxit de la mobilització del
comerç demostra que la lluita és el camí que
s’ha de seguir i també que si un acord és
possible en un sector també ha de ser-ho en
un altre.
35 Hores gener-febrer 2010
3
Trenant el cistell
Es suma en drets
Signat el Conveni col·lectiu de comerç
Josep M. Montalbán Ruiz
A aquestes alçades, tothom és plenament conscient del que suposa haver de
negociar un conveni col·lectiu en el marc actual de crisi econòmica.
Des d’un primer moment vàrem tenir molt clar que les pre-
Finalment, establim les negociacions des de la perspectiva
tensions de la patronal del comerç de la província de Girona
que cal avançar en la millora de drets i negociar des d’unes
es basarien a intentar retallar drets ja aconseguits en nego-
propostes més realistes en referència a la pujada salarial
ciacions anteriors. De la mateixa manera, des de CCOO tení-
perquè no suposi la pèrdua del poder adquisitiu durant la
em molt clar que el context actual de crisi no era degut a les
durada del conveni.
condicions de treball ni salarials dels treballadors i treballadores del sector.
INCREMENTS SALARIALS
A partir d’aquí, i un cop constatat que efectivament se’ns
En el tema salarial, el primer aspecte que hem de destacar
volia fer pagar una crisi que nosaltres no hem creat (i molt
és que les categories més baixes en el sector i que agrupen
menys amb els salaris que hi ha en el sector), iniciem un
la majoria de treballadors/es tindran un increment total a la
calendari de mobilitzacions durant tot l’any 2009.
finalització del conveni d’un 12,7%. Aquest era un dels prin-
Mobilitzacions que s’han de dur a terme en diferents empre-
cipals objectius de la negociació: garantir un increment
ses del sector, manifestacions, i informació sobre la situació
superior a les nòmines més baixes. L’acord també recull
de la negociació del conveni als treballadors i treballadores
que s’ha d’abonar el 100% dels plusos, independentment
del sector. En definitiva, vàrem aconseguir que a part dels
de la jornada de treball; el concepte “plus conveni” també
afectats de manera directa, la “gent del carrer” també tin-
s’integra en el salari base; i, per últim, l’anomenada “paga
gués coneixement de la nostra situació.
de fidelitat” és lineal per a totes les categories i arriba als
650 euros el 2013.
Fruit d’aquestes mobilitzacions i de la unitat d’acció, podem
dir que la patronal del sector no s’ha sortit amb la seva
L’acord també recull millores en l’aspecte de drets socials, la
intenció. Teníem molt clar que un conveni ha de servir per
possibilitat d’acumular el període de lactància en empreses
sumar i no per restar drets.
de fins a 20 treballadors/es a raó de 14 dies laborables i
poder gaudir de les vacances a la finalització de la baixa de
maternitat i el període de lactància, si així ho sol·licita el treballador/a. En tot cas, s’han de respectar els acords existents en l’àmbit de l’empresa que millorin allò establert en
aquest article. La llicència per hospitalització es pot gaudir
en un màxim de 10 dies a partir de la data que dóna dret a la
llicència.
Hem de fugir de triomfalismes; som conscients que hem de
deixar temes pel camí durant la negociació, però també
creiem que l’esforç realitzat pel conjunt dels companys i
companyes, així com el suport rebut al llarg d’aquest any, ha
donat els seus fruits. Hem contribuït modestament a sumar i
no a restar, com pretenia la patronal del sector tant en l’as-
L’esforç realitzat amb les manifestacions del comerç ha donat els seus fruits
4
pecte econòmic com de drets.
35 Hores gener-febrer 2010
!
Trenant el cistell
Afrontem un escenari gens positiu
El mercat de treball a les comarques gironines
A l’augment de l’atur cal
afegir que no s’ha observat
cap període d’alleujament
entre gener i novembre
Durant l’any 2009, CCOO de les
mensualment les dades socioeconò-
construcció i la indústria, són aquells
Comarques Gironines, a través del
miques més destacades del mercat
sobre els quals ha incidit més la crisi
nostre equip tècnic, hem analitzat
de treball gironí. Aquest fet ens per-
econòmica. Tot i així, cal tenir en
met fer una valoració global de quina
compte que les dones ja partien d’uns
ha estat l’evolució del mercat de tre-
nivells d’atur molt elevats, i, per tant,
ball a les comarques gironines.
la diferència en l’increment d’atur no
ha estat tan destacada com en els
Així doncs, una primera conclusió és
homes.
que l’evolució anual de l’atur no ens
mostra un escenari gens positiu, i
SITUACIÓ INSOSTENIBLE
malgrat que voldríem acabar l’any
donant un missatge d’esperança, la
Aquesta situació, que aquest any
trajectòria dels esdeveniments i les
podríem qualificar de nefasta quant a
dades observades no ens permeten
l’ocupació, no és sostenible, i per això
fer-ho.
des del sindicat instem els estaments
públics que millorin el sistema de pro-
Els sectors més
masculinitzats, com
la construcció i la
indústria, són
aquells sobre els
quals ha incidit més
la crisi econòmica
!
Si ens fixem en l’evolució anual de l’a-
tecció de les persones a l’atur, i que
tur registrat, podem dir que l’incre-
es destinin més i millors recursos a la
ment de gener a novembre ha estat la
formació i a la capacitació professio-
característica més destacada, sense
nal. La signatura recent del pacte “30
observar cap període d’alleujament,
compromisos per a l’ocupació, el tei-
com altres anys significava la tempo-
xit econòmic i el desenvolupament
rada d’estiu per al sector serveis. Si
social de Catalunya”, entre el Govern
fem una valoració de la incidència de
de la Generalitat, patronals i sindicats,
l’atur per gènere, observem que els
ha de suposar un redreçament de les
homes són els que acusen, en major
polítiques per aconseguir definitiva-
mesura, l’increment d’atur, ja que els
ment la tan esperada recuperació de
sectors més masculinitzats, com la
l’ocupació.
35 Hores gener-febrer 2010
5
Mirades
Girona, 14 de octubre de 2009
Carta abierta a los trabajadores de
Actividades Diversas de Catalunya
Apreciados amigos:
En fechas recientes he obtenido un
nuevo destino en el concurso para la
provisión de puestos de inspector de
Trabajo y Seguridad Social, por lo que
me hallo muy próximo a abandonar
esta hermosa tierra que me es tan querida. Mi traslado a otra comunidad
autónoma, debido a razones personales que no viene al caso explicar, hace
que me sienta un poco más libre para
expresar algunas ideas por medio de
esta carta que me dispongo a escribir.
Como sabéis, los funcionarios inspectores debemos mantener una absoluta
De izquierda a derecha, Héctor Illueca, inspector de Trabajo y Seguridad Social, y Jesús Girón y Pascual Sánchez,
secretario de Acción Sindical y secretario general de la Federación de Actividades Diversas de CCOO de Catalunya
imparcialidad cuando existen intereses
contrapuestos entre empresarios y tra-
de la vida, adecuada y eficaz para cier-
orientada a resolver la controversia que
bajadores, y yo he procurado observar
ta clase de espíritus vírgenes que
sustentaba la convocatoria de la huelga
con estricta rigurosidad este principio
andan en busca de un viaje hacia la
en cada oportunidad. Ello me ha permi-
inspirador de la actuación inspectora.
reflexión y el conocimiento. No es posi-
tido conocer de cerca vuestra realidad
Ahora, sin embargo, creo que ha llega-
ble resumir aquí las enormes enseñan-
y asistir a una intensa lucha de clases
do el momento de exponer pública-
zas derivadas de mi relación directa e
que, tras diversas batallas y escaramu-
mente ciertos pensamientos, o mejor
inmediata con el mundo del trabajo,
zas, no ha terminado con ningún armis-
dicho, sentimientos, que deseo com-
basada en la atenta observación de la
ticio. Lo que más llamaba mi atención
partir con todos los que trabajáis en los
tensión que se produce entre empresa-
era el contraste de esta situación con la
diversos subsectores agrupados bajo la
rios y trabajadores durante la ejecución
apatía generalizada de la clase obrera
genérica denominación de “actividades
del contrato de trabajo. Pero si tuviera
ante las transformaciones económicas
diversas”: limpieza pública viaria, segu-
que destacar algún aspecto de esa
habidas desde la década de los noven-
ridad privada, servicios funerarios, lim-
experiencia, sería sin duda la actividad
ta. Vivíamos una época en la que los
pieza de edificios y locales, etc.
sindical que habéis desarrollado para
ricos eran cada vez más ricos y los tra-
conseguir una mejora de las condicio-
bajadores tenían cada vez más deudas,
Vine a Catalunya hace algunos años
nes de trabajo en los sectores econó-
en la que se fomentaba una concentra-
con más ilusiones en la maleta que
micos a los que me he referido.
ción de la riqueza que ha llegado a ser
telarañas en los bolsillos, a pesar de
obscena al amparo de la corrupción del
ser éstas muy abundantes. Entonces
Durante estos años he debido intervenir
poder político. Muchos trabajadores se
no imaginaba que la Inspección de
en diferentes conflictos huelguísticos
fueron acomodando y, fascinados por la
Trabajo y Seguridad Social terminaría
que afectaban a esos ámbitos de activi-
burbuja crediticia-consumista, cesaron
siendo para mí una verdadera escuela
dad, ejerciendo una labor de mediación
de luchar.
6
35 Hores gener-febrer 2010
!
Mirades
Pero vosotros seguíais con vuestras
ción positiva y significativa entre la
ello los medios cada vez más fáciles de
huelgas y movilizaciones, entendiendo
implantación sindical en un sector
comunicación, creados por la gran
y experimentando las ventajas de la
determinado y las condiciones de tra-
industria y que sirven para poner en
solidaridad y la organización para
bajo que disfrutan los trabajadores. Por
contacto a los obreros de las diversas
defender vuestros derechos e intereses
eso me parece muy importante que en
regiones y localidades. Gracias a este
de clase. Alguien me dijo una vez que
el presente momento histórico los tra-
contacto, las múltiples acciones loca-
ese sindicalismo era cosa del pasado,
bajadores sean capaces de unirse y
les, que en todas partes presentan
que erais viejos, que no teníais cabida
comprometerse como habéis hecho
idéntico carácter, se convierten en un
en el maravilloso mundo panglossiano
vosotros durante todo este tiempo. De
movimiento nacional, en una lucha de
en el que creíamos vivir. Pues bien,
lo contrario, sufriremos las terribles
clases. Y toda lucha de clases es una
ahora que la crisis económica ha reve-
consecuencias de una grave crisis que
acción política”.
lado dramáticamente el agotamiento
no ha hecho sino empezar.
de ese modelo de crecimiento, pode-
Hace muchos años, la obra de estos
mos afirmar con rotundidad que el sin-
No deseo concluir esta misiva sin com-
pensadores contribuyó a forjar en mi
dicalismo de clase es el principal ins-
partir con vosotros una reflexión muy
interior la firme convicción de que la
trumento a disposición de los trabaja-
oportuna, contenida en un viejo texto
paz universal y permanente no será
dores para defender sus posiciones en
que deberíamos estudiar con mucho
posible sin justicia social. Con el paso
la sociedad.
interés. Me refiero al Manifiesto comu-
del tiempo, esta convicción se tradujo
nista, escrito por Karl Marx y Friedrich
en un interés creciente por las relacio-
Tras estas palabras no se esconde una
Engels en 1848, que aporta alguna luz
nes laborales, que me llevó a convertir-
visión idealizada de los sindicatos, sino
sobre el origen y el carácter de las rei-
me en inspector de Trabajo y
un sencillo sentimiento de respeto
vindicaciones obreras: “Los obreros
Seguridad Social. Precisamente en el
hacia un colectivo de trabajadores que
empiezan a coaligarse contra los bur-
ejercicio de esta profesión he recibido
se ha ganado el derecho a ser respeta-
gueses, se asocian y unen para la
una importante lección de los basure-
do por cualquiera que conserve un
defensa de sus salarios. Crean organi-
ros, limpiadoras y funerarios de Girona:
cierto sentido de la dignidad. Es impo-
zaciones permanentes para pertrechar-
que las mejoras laborales no se consi-
sible no sentir respeto hacia vosotros
se en previsión de posibles batallas. De
guen presentándose ante el jefe con la
cuando, con motivo de una huelga o de
vez en cuando estallan revueltas y
gorra en la mano, sino a través de la
un convenio colectivo, comparecéis en
sublevaciones. Los obreros arrancan
negociación colectiva.
la mesa de negociación para defender
algún triunfo que otro, pero transitorio
la estabilidad en el empleo, reclamar
siempre. El verdadero objetivo de estas
mejoras salariales o exigir la reducción
luchas no es conseguir un resultado
de la jornada. No descubro nada nuevo
inmediato, sino ir extendiendo y conso-
si destaco la existencia de una correla-
lidando la unión obrera. Coadyuvan a
Hasta siempre.
Héctor Illueca Ballester
BARNEDA ASSESSORS, SL
Assessoria Laboral, Fiscal i Comptable
Lloguers i Comunicats de Propietaris
Administració de Finques
Tècnic Tributari
C/ Nord 17, 3r 2a, GIRONA
Tel. 972 206 741
Fax 972 227 742
[email protected]
!
35 Hores gener-febrer 2010
7
Formació