PD:L`estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI

PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI
http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan...
Pla docent de l'assignatura
Dades generals de l'assignatura
Nom de l'assignatura: L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI
Codi de l'assignatura: 566526
Curs acadèmic: 2011-2012
Coordinació: PILAR GARCIA JORDAN
Departament: Facultat de Geografia i Història
Departament: Dept. Antropologia Cult. i H. d'Amèrica i Àfrica
Crèdits: 5
Dossier de Lectures
Dossier de lectures
Bloc 1. Els processos independentistes
* ANNINO, Antonio. “Soberanías en lucha”. En A. Annino, L. Castro Leiva, F.X. Guerra. De los
Imperios a las Naciones: Iberoamérica. Zaragoza, IberCaja, 1994, pp. 229-253.
Bloc 2. La immediata independència
* GUERRA, François-Xavier. “El soberano y su reino”. En A. Annino, L. Castro Leiva, F.X. Guerra. De los
Imperios a las Naciones: Iberoamérica. Zaragoza, IberCaja, 1994, pp. 33-61.
Bloc 3. La construcció de l’estat-nació
* SANDERS, Karen. "La nación y el nacionalismo". En K. Sanders. Nación y Tradición. Lima,
PUCP/FCE, 1997, pp.31-63.
* QUIJADA, Mónica."¿Qué Nación?. Dinámicas y dicotomías de la nación en el imaginario
hispanoamericano del siglo XIX". En Cuadernos de Historia Latinoamericana, 2 (Hamburg, 1994),
pp.15-51.
Bloc 4. La construcció del Perú com a estat-nació
* GARCÍA JORDAN, Pilar. “El oriente peruano territorio de confrontación social, económica,
ideológica y política, 1821-1930”. En Clara Inés García (Comp.). Fronteras. Territorios y Metáforas.
1 of 8
25/07/11 19:44
PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI
http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan...
Medellín, Hombre Nuevo Editores, 2003, pp.223-243.
Bloc 5. Bolívia. La difícil construcció de l’estat-nació.
* GARCÍA JORDÁN, Pilar. ""De la colonización depende el porvenir de la República". Una historia de
la colonización en Bolivia, 1825-1935". Anuario, (Sucre, 2000), pp. 53-106.
Bloc 6. Les missions catòliques, instrument prioritari per a la conquesta dels Orients
* LANGER, E. ”La misión como factor de desarrollo de la economía fronteriza”. Andes, nº
4 (Salta, 1991), pp. 11-39.
* GARCÍA JORDÁN, P. “Un sistema que tiende “menos a hacer ciudadanos que a mantener en perpetua
curatela a los indios”. El microcosmos de los poblados misionales guarayos (1840-1939)”, Suplemento 1 del
Anuario del IEHS, Sociedades en movimiento. Los pueblos indígenas de América Latina en el siglo XIX. Serie
Simposios y Seminarios. Tandil (Argentina), 2007, pp. 205-218.
Hores estimades de dedicació a l'assignatura
Activitats presencials
Hores totals 125
55
- Teorico-pràctica
32
- Pràctiques orals comunicatives
5
(Presentació i defensa dels treballs
el.laborats)
- Sortida cultural
(Visites comentades a Ca l'Ardiaca,
Pavelló de la República i Biblioteca de
Catalunya)
9
- Seminari
(Seminari sobre construcció de la
ciutadania a Amèrica Llatina (dies
7.10.2011, 11.11.2011 i 16.12.2011))
9
Treball tutelat/dirigit
20
Aprenentatge autònom
50
Competències que es desenvolupen en l'assignatura
Competències a assolir en l’assignatura:
Assimilar
2 of 8
diverses
categories
teòrico-metodològiques
operatives:
estat-nació,
25/07/11 19:44
PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI
http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan...
frontera (interna i externa, política, econòmica, social, cultural, mítica), ciutadania,
identitat.
Identificar aspectes fonamentals de la crisi de l’ordre colonial, la independència i la
implementació de l’ordre republicà: immediata independència i construcció de
l’estat-nació.
Reconèixer les característiques bàsiques de les polítiques emprades pels governs
del Perú i Bolívia vers els territoris i poblacions de les terres baixes.
Entendre el paper acomplert per les missions catòliques per la incorporació dels
“bàrbars” a la “ciutadania” i a la “civilització”.
Objectius d’adquisició d’habilitats i competències:
Analitzar un determinat procés social, econòmic, polític, ideológic en l’etapa
històrica de la formació de l’estat-nació llatinoamericà a partir de bibliografia i fonts
documentals.
El.laborar un treball escrit.
Exposar i defensar oralment les lectures recomanades i el treball el.laborat.
Objectius d’aprenentage d’actituds:
Plantejar una determinada problemàtica, formular la/es hipòtesis corresponents,
cercar les fonts (primàries i/o secundàries).
Treballar en grup.
Raonar les afirmacions corresponents i aprendre a qüestionar les pròpies i alienes.
3 of 8
25/07/11 19:44
PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI
http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan...
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Referits a habilitats, destreses
Objectius d’adquisició d’habilitats i competències:
Analitzar un determinat procés social, econòmic, polític, ideológic en l’etapa
històrica de la formació de l’estat-nació llatinoamericà a partir de bibliografia
i fonts documentals.
Esbrinar objectius, tesis, argumentació d’articles i monografies relatives a la
història de les societats americanes
Recerca, buidat, anàlisi, el.laboració, presentació i defensa d’un fenòmen o
procés històric relatiu a l’assignatura.
Objectius d’aprenentage d’actituds:
Treballar en grup.
Raonar les afirmacions corresponents i aprendre a qüestionar les pròpies i
alienes.
Blocs temàtics de l'assignatura
1. Els processos independentistes
* Reflexió sobre la historiografia relativa als processos independentistes i anàlisi dels
processos, actors socials i ideologia d’aquests processos.
1.1. Independència: Historiografia
1.2. Processos, actors socials i ideologia
2. La immediata independència
4 of 8
25/07/11 19:44
PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI
http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan...
* Reflexió sobre la historiografìa del període immediat a la independència (1820-1850
circa) i a´nàlisi de les continuïtats i canvis socials, econòmics, polítics i ideològics
2.1. Historiografia
2.2. Continuïtat i canvi social, econòmic, polític, ideològic
3. La construcció de l'estat-nació
* Reflexió historiogràfica sobre el llarg procés de la transformació dels estats
llatinoamericans en estats-nació, sobre algunes de les categories d'anàlisi i dels
processos socials, econòmics i polítics més significatius.
3.1. Historiografia
3.2. Categories d'anàlisi: estat, nació, ciutadania
3.3. Processos socials, econòmics i polítics més significatius
4. La construcció del Perú com a estat-nació
* Anàlisi dels principals processos desenvolupats en la llarga durada que permeten el
sorgiment del Perú com a estat-nació
4.1. Per a una història del Perú republicà
4.2. L'Orient peruà, territori per conquerir i ocupar: Periodificació històrica de la
relació Estat / Orient
5. Bolívia. La difícil construcció de l'estat-nació
* Anàlisi dels principals processos desenvolupats que permeten el sorgiment de Bolívia
com a estat-nació
5.1. Per a una història de la Bolívia republicana
5.2. Els Orients bolivians: Estat i terres baixes
6. Les missions catòliques, instrument prioritari de les polítiques estatals per a la
conquesta i ocupació dels Orients
* Anàlisi en primer lloc, del paper que han jugat les missions catòliques com a
instrument prioritari utilitzat pels estats andino-amazònics per a la conquesta i ocupació
de les terres baixes; en segon lloc, del projecte missional destinat a la construcció d'un
nou espai civilitzat, i del paper de la fotografia com a document històric per la
reconstrucció dels processos desenvolupats a terres baixes.
6.1. Context històric de les funcions de les missions en el context de l'estat-nació
liberal
6.2. De l'espai indígena a l'espai civilitzat. Anàlisi de cas entre els Guarayo
5 of 8
25/07/11 19:44
PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI
http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan...
6.3. La fotografia com a document històric
Metodologia i organització general de l'assignatura
1. La dinàmica de l’assignatura combinarà les classes teòriques amb les classes pràctiques en les
que els estudiants asumiran la presentació i debat dels articles del dossier (objectiu, tesis,
argumentació, comentari crític). Al llarg del curs es desenvoluparà un Seminari relatiu a la
ciutadania (7.10.2010, 11.11.2010 i 16.12.2011, horari de 16h-19h.) i visites (dates a confirmar) a
alguns dels principals repositoris documentals existents a Barcelona, útils per l’estudi de l’Amèrica
contemporània.
2. Les tutories es realitzaran individualment o en equip (presencials i virtuals) segons sigui la
matèria a tractar
Avaluació acreditativa dels aprenentatges de l'assignatura
L’avaluació consistirà:
1. Presentació oral i escrita (5.000 caracters) de les lectures del dossier corresponents
a les lectures del dossier (30% nota)
2. Treball relatiu a alguna problemàtica relacionada amb l’assignatura. Presentació
escrita (màxim 45.000 caracters amb espais, incloent aparell crític i bibliografia),
exposició i defensa oral (30% nota)
3. Assistència regular a classe i seminaris (75% sessions), i participació en els debats (40% nota)
Avaluació única
No es contempla l’avaluació única excepte en cassos excepcionals que ho justifiquin.
Fonts d'informació bàsiques de l'assignatura
Llibre
* ANNINO, Antonio ed altri. America Latina: Dallo stato coloniale allo stato nazione,(1750-1940). Milano,
6 of 8
25/07/11 19:44
PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI
http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan...
Franco Angeli, 1987.
* BETHELL, Leslie (ed.). Historia de América Latina. Barcelona, Ed.Crítica.
* CARMAGNANI, Marcelo y HERNÁNDEZ CHÁVEZ, Alicia (coords.). Para una
México, Fideicomiso Historia de las Américas / El Colegio de México, 1999.
historia de América.
* CLAVERO, Bartolomé (2008). Geografía jurídica de América Latina: Pueblos indígenas entre
constituciones mestizas. México, Siglo XXI.
* GABRIEL, L. y LÓPEZ Y RIVAS, Gilberto. (coords.) (2005). Autonomías indígenas en América
Latina. México: Plaza y Valdés.
* HALPERIN DONGHI, Tulio. Historia contemporánea de América Latina. Madrid, Alianza, 1990.
* LECHNER, Norbert. Estado y política en América Latina. Edición de ---. México, Siglo XXI, 1981.
* WADE, Peter (2000). Raza y Etnicidad en Latinoamérica. Quito, Eds. Abya-Yala.
* CHUST, Manuel y SERRANO, Antonio (eds.). Debates sobre las independencias iberoamericanas.
Madrid, AHILA / IBEROAMERICANA, 2007.
* GUERRA, François Xavier. Modernidad e Independencias. Ensayos sobre las revoluciones hispánicas.
Madrid, Ed.Mapfre, 1992.
* ANDERSON, Benedict. Comunidades imaginadas. Reflexiones sobre el origen y la difusión del
nacionalismo. México, FCE, 1993.
* GELLNER, Ernest. Naciones y nacionalismo. Madrid, Alianza Ed., 1988.
* SÁBATO, Hilda (coord.). Ciudadanía política y formación de las naciones. Perspectivas históricas de
América Latina. México, El Colegio de México / FCE, 1999.
* GARCÍA JORDÁN, Pilar. Cruz y arado, fusiles y discursos. Lima, IFEA / IEP, 2001, pp. 59-246.
* ROCA, José Luis. Economía y sociedad en el Oriente boliviano (siglos XVI-XX). Santa Cruz, Cotas,
7 of 8
25/07/11 19:44
PD:L'estat-nació a Amèrica Llatina, segles XIX i XXI
http://grad.ub.edu/grad/plae/detallPla.do?ctrl=dadesPlaForm.plan...
2001.
* GARCÍA JORDÁN, Pilar. “Yo soy libre y no indio: soy guarayo”. Para una historia de Guarayos,
1790-1948. Lima, IFEA / PIEB / IRD / TEIAA, 2006.
* GARCÍA JORDÁN, Pilar. Unas fotografías para dar a conocer al mundo la república guaraya.
Madrid, CSIC, 2009.
* LANGER, Erick and JACKSON, Robert H. (ed.). The New Latin American Mission History. Lincoln
and London, Univ. Of Nebraska Press, 1995.
8 of 8
25/07/11 19:44