Por el retorno al Socialismo _ Pel retorn al Socialisme

Por el retorno al Socialismo / Pel retorn al Socialisme
Ágora Socialista
Alternativa Ciudadana Progresista
Por el retorno al Socialismo
Después de más de 30 años de gobiernos nacionalistas en Cataluña ha quedado
claro que las políticas de apaciguamiento, por parte de los diferentes gobiernos
centrales españoles, no han servido para contentar a aquellos que, a pesar de
todos los disfraces, pretenden construir una sociedad de base identitaria en Europa
en pleno siglo XXI.
Durante estos años el Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC) ha estado
gobernado por personas de ideología nacionalista que ocultaban su verdadera
naturaleza detrás del calificativo “catalanistas”, que han alentado e incluso
encabezado, en los años en los que estuvieron gobernando junto a ERC e ICV,
políticas de naturaleza identitaria.
El PSC servía a los intereses del nacionalismo ejerciendo la función de contención
de las clases populares que no encajaban con el modelo identitario propuesto,
clases a las que nunca han tenido presentes como un activo de la sociedad
catalana (más allá de su aportación como mano de obra), enriquecedoras de su
sociología y de su cultura y a las que había que respetar y aceptar como
revitalizadoras. Muy al contrario, se las ha tratado y considerado un accidente
histórico dañino que había que corregir, haciendo uso de políticas educativas,
lingüísticas, económicas y laborales, para su reconversión, bajo la amenaza
implícita de marginación a los que no se aplicasen o adaptasen al modelo diseñado.
Ahora que el nacionalismo ha entrado en una nueva fase, en la que pretende
esconder su absoluta ineficiencia (elección de los fieles en la fe nacional para
ocupar los puestos de responsabilidad, más allá de su valía como gestores), su
brutal corrupción intrínseca (la que se ejerce envolviéndose en la bandera) y ante el
esperable choque con el Estado, este nacionalismo agónico trata de forzar al PSC
para que estos diputados de ideología nacionalista, sirvan al proyecto secesionista,
empujando para presentarlos como inmolados por el socialismo “psoísta”, como
mártires en el altar de la perversión llamada “construcción nacional”.
Los movimientos nacionalistas de los dirigentes del PSC han provocado que las
bases electorales de la izquierda, bases de votantes que existen fundamentalmente
en los cinturones de Barcelona, Tarragona y otras poblaciones importantes, en su
mayor parte trabajadores y clases populares, olvidadas por el poder nacionalista de
Generalitat, Diputaciones y Ayuntamientos, estén trasfiriendo sus votos a otros
partidos, C`s y PP y UPyD. Y ello porque, al margen de su prevista contradicción
ideológica en lo económico, les garantiza salvaguarda ante la ofensiva reaccionaria
secesionista, de la que temen agazapada la exclusión social absoluta (sin
participación social fecunda) y la perdida de todo derecho de ciudadanía elemental
a aquellos que no encajan con el modelo de país que el nacionalismo anhela y
pretende.
El hecho de que el resto de esos dirigentes, Elena, Geli y Ventura, toquen a rebato,
ahora que algunos en el PSC han contestado negativamente a las propuestas de
1 de 4
Por el retorno al Socialismo / Pel retorn al Socialisme
Ágora Socialista
Alternativa Ciudadana Progresista
que sean meros monaguillos del proceso de secesión, nos debe indicar que no es
el momento de apaciguamiento sino de la clarificación, es el momento de invitar a
aquellos que no comparten los valores socialistas a dejar los puestos que han
usurpado e invitarles a salir del partido. Pueden irse tranquilos; su futuro político y
profesional seguirá la “vía Nadal o Mascarell”, un premio por los servicios para los
que fueron comisionados será recolocarles en funciones bien remuneradas de la
estructura de “estado” nacionalista.
El Partido de los Socialistas de Cataluña debe recuperar los elementos ideológicos,
la ética y los valores que, basados en la lucha por la libertad y la igualdad, consiguió
el apoyo de tantos catalanes y españoles que buscaban construir una sociedad que
les garantizase derechos y libertades.
Hoy, aunque parezca difícil por la aún no estabilizada dirección del PSC y el
intrusismo nacionalista asentado en las direcciones de ICV-EUiA, CCOO y UGT
subordinadas al proceso separatista, toda la izquierda política y sindical debe
recuperar el liderazgo en la lucha contra las diferentes formas de opresión social,
explícitas e implícitas y entre ellas el nacionalismo como concepción reaccionaria,
que esclaviza a la persona y la convierte en mero objeto de su inventada nación, en
la que sólo sus “sacerdotes”, sus dirigentes, disponen lo que se debe querer y lo
que se debe necesitar.
En esta tarea es preciso implicar a los socialistas, comunistas y sindicalistas de
izquierda de toda España. La izquierda española está muy necesitada de rehacer
su aproximación a la idea del Estado constitucional como estructura imprescindible
para la garantía de la democracia. Tiene que marcarse un horizonte Europeo,
construido con su aportación, como superación del actual paradigma neoliberal.
Tiene que enterrar sus complejos derivados del falso patriotismo monopolizado por
el franquismo. Necesita un rearme del pensamiento socialista español del mismo
modo que la Escuela de Frankfurt hizo lo propio en Alemania tras la barbarie nazi.
El Partido de los Socialistas de Cataluña debe liberarse de los responsables del
desaguisado al que le han arrastrado; debe invitarles a irse y a renunciar a su acta
de diputado. Una vez que esté limpio ideológicamente el PSC debe trabajar en la
necesaria contención del nacionalismo, desenmascarándolo y generando su propio
discurso alternativo, democrático y socialista, centrado en las personas, en sus
libertades y en su realización vital. Es hora de políticas de creación de empleo, es
hora de que la economía este al servicio de la sociedad, es hora de superar la crisis
del capitalismo trabajando por una sociedad más justa y solidaria donde el beneficio
no sea para una elite reducida, sea esa elite nacionalista o económica o ambas.
Barcelona, 27 de enero de 2014
2 de 4
Por el retorno al Socialismo / Pel retorn al Socialisme
Ágora Socialista
Alternativa Ciudadana Progresista
Pel retorn al Socialisme
Després de més de 30 anys de governs nacionalistes a Catalunya queda palès que
les polítiques d'apaivagament, per part dels diferents governs centrals espanyols,
no han servit per acontentar aquells que, malgrat totes les disfresses, pretenen
construir una societat de base identitària a Europa en ple segle XXI.
Durant aquests anys el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha estat governat
per persones d'ideologia nacionalista que ocultaven la seva veritable naturalesa
darrere del qualificatiu "catalanistes", que han encoratjat i fins i tot encapçalat, en
els anys en què van estar governant al costat de ERC i ICV , polítiques de
naturalesa identitària.
El PSC servia als interessos del nacionalisme exercint la funció de contenció de les
classes populars que no encaixaven amb el model identitari proposat, classes a les
que mai han tingut presents com un actiu de la societat catalana (més enllà de la
seva aportació com a mà d'obra), enriquidores de la seva sociologia i de la seva
cultura i a les que calia respectar i acceptar com revitalitzadores. Al contrari, se les
ha tractat i considerat un accident històric nociu que calia corregir, fent ús de
polítiques educatives, lingüístiques, econòmiques i laborals, per a la seva
reconversió, sota l'amenaça implícita de marginació a qui no s’apliqués o s’adaptés
al model dissenyat.
Ara que el nacionalisme ha entrat en una nova fase, en la qual pretén amagar la
seva absoluta ineficiència (elecció dels fidels en la fe nacional per ocupar els llocs
de responsabilitat, més enllà de la seva vàlua com a gestors), la seva brutal
corrupció intrínseca (la que s'exerceix embolicant-se en la senyera) i davant el
previsible xoc amb l'Estat, aquest nacionalisme agònic tracta de forçar al PSC
perquè aquests diputats d'ideologia nacionalista serveixin al projecte secessionista,
empenyent per presentar-los com immolats pel socialisme “psoísta”, com a màrtirs a
l'altar de la perversió anomenada "construcció nacional".
Els moviments nacionalistes dels dirigents del PSC han provocat que les bases
electorals de l'esquerra, bases de votants que son fonamentalment als cinturons de
Barcelona, Tarragona i altres poblacions importants, en la seva major part
treballadors i classes populars, oblidades pel poder nacionalista de Generalitat,
diputacions i ajuntaments, estan transferint els seus vots a altres partits, C`s, PP i
UPyD . I això perquè, al marge de la seva prevista contradicció ideològica en
l’aspecte econòmic, els garanteix salvaguarda davant l'ofensiva reaccionària
secessionista, amagant la por a l’exclusió social absoluta (sense participació social
fecunda) i la pèrdua de tot dret de ciutadania elemental a aquells que no encaixen
amb el model de país que el nacionalisme anhela i pretén.
El fet que la resta d'aquests dirigents, Elena, Geli i Ventura, toquin a sometent, ara
que alguns al PSC han respost negativament a les propostes de ser-hi mers
escolans del procés de secessió. Això ens mostra que no és el moment
d'apaivagament sinó de la clarificació, és el moment de convidar a aquells que no
3 de 4
Por el retorno al Socialismo / Pel retorn al Socialisme
Ágora Socialista
Alternativa Ciudadana Progresista
comparteixen els valors socialistes a deixar els llocs que han usurpat i convidar-los
a sortir del partit . Poden estar tranquils; el seu futur polític i professional seguirà la
"via Nadal o Mascarell ", un premi pels serveis pels quals van ser comissionats serà
recol·locar-los en funcions ben remunerades de l'estructura de "estat" nacionalista.
El Partit dels Socialistes de Catalunya ha de recuperar els elements ideològics,
l'ètica i els valors que, basats en la lluita per la llibertat i la igualtat, va aconseguir el
suport de tants catalans i espanyols que buscaven construir una societat que els
garantís drets i llibertats .
Avui, tot i que sembli difícil per l'encara no estabilitzada direcció del PSC i
l’intrusisme nacionalista assentat en les direccions d'ICV - EUiA , CCOO i UGT
subordinades al procés separatista, tota l'esquerra política i sindical ha de recuperar
el lideratge en la lluita contra les diferents formes d'opressió social, explícites i
implícites i entre elles el nacionalisme com a concepció reaccionària, que esclavitza
a la persona i la converteix en mer objecte de la seva inventada nació, en què
només els seus "sacerdots", els seus dirigents, disposen el que s'ha de voler i el
que s'ha de necessitar.
En aquesta tasca cal implicar els socialistes, comunistes i sindicalistes d'esquerra
de tota Espanya. L'esquerra espanyola està molt necessitada de refer la seva
aproximació a la idea de l'Estat constitucional com estructura imprescindible per a la
garantia de la democràcia. Ha d’establir un horitzó Europeu, construït amb la seva
aportació, com a superació de l'actual paradigma neoliberal. Ha d’enterrar els seus
complexos derivats del fals patriotisme monopolitzat pel franquisme. Necessita un
rearmament del pensament socialista espanyol de la mateixa manera que l'Escola
de Frankfurt va fer el mateix a Alemanya després de la barbàrie nazi.
El Partit dels Socialistes de Catalunya s’ha d'alliberar dels responsables del
desgavell al qual l’han arrossegat, ha de convidar-los a anar-se'n i a renunciar a la
seva acta de diputat. Quan estigui ideològicament net el PSC ha de treballar en la
necessària contenció del nacionalisme, desemmascarant-lo i generant el seu propi
discurs alternatiu, democràtic i socialista, centrat en les persones, en les seves
llibertats i en la seva realització vital. És l’hora de polítiques de creació d'ocupació,
és l’hora que l'economia estigui al servei de la societat, és l’hora de superar la crisi
del capitalisme treballant per una societat més justa i solidària on el benefici no sigui
per a una elit reduïda, sigui aquesta elit nacionalista, econòmica o ambdues.
Barcelona, 27 gener 2014
4 de 4