Benassal

Dibuix a tinta portada esglèsia.
Llibre de contes, Silvestre Pasies, circa. 1740
Enguany la vila de Benassal commemora el 775 aniversari de
la Carta de Població otorgada per Blasc d´Alagó a Berenguer
de Carratalà el 3 de gener de 1239.
Benassal conserva un important patrimoni cultural reflexe
d´aquestos 775 anys. Un patrimoni què ens identifica i ens
enorgulleix com a poble..., un llegat què cal valorar, conservar i difondre, garantint la seua pervivència per a generacions futures.
Aquesta exposició vol mostrar part del valuós patrimoni del
Tresor Parroquial de la Església de la Assumpció de Benassal, constituint un primer pas d´un projecte major per al seu
estudi, inventari i conservació. Així, trobem una selecció
d´ornaments litúrgics (frontal d´altar del segle XV peça clau
del gòtic internacional català, riques casulles i capes dels
segles XVI-XVIII), el llit de la Mare de Déu d´Agost (s. XVII),
documents del arxiu parroquial: llibre de batejos, censos,
contes, devocionaris (s. XVI-XVIII), etc. Junt a excepcionals
peces d´orfebreria ara recuperades com són la creu processional menor (s.XV) i major (s.XVI), calzes i pàlies (s.XV-XVIII).
Peçes de capdal importància i elevada qualitat artística, estudiades i restaurades gràcies al recolçament i implicació
del Servei de Conservació i Restauració de Béns Mobles de la
Excma. Diputació de Castelló i la Subdirecció de Conservació,
Restauració i Investigació IVC+R CulturArts Generalitat, que
també han fet possible la realització d´aquesta exposició.
Així, Benassal busca en la fortalesa de les seues arrels i en la
seua riquesa patrimonial, un puntal per dinamitzar el territori i millorar la seua oferta cultural.
Ajuntament
de Benassal
Parroquia de
l’Assumpta de
Benassal
www.dipcas.es
Consellera de Educación, Cultura y Deporte: Maria José Catalá Verdet; Presidente de la
Diputación de Castellón: Javier Moliner Gargallo; Alcaldesa de Benassal: Mª Luz Monterde
Puig; Parroquia de Nuestra Señora de la Asunción de Benassal: León Enrique Vicedo González;
Secretario Autonómico de Cultura y Deporte: Rafael Ripoll Navarro; Diputado delegado de
Cultura de la Diputación de Castellón: José Luís Jarque Almela; Diputado delegado del Servicio
de Conservación y Restauración de la Diputación de Castellón: Jose Francisco Pons Martínez;
Directora General de Cultura: Marta Alonso Rodríguez; Directora Gerente de CulturArts
Generalitat: Julia Climent Monzó; Subdirectora General de Conservación, Restauración
e Investigación IVC+R de CulturArts Generalitat: Carmen Pérez García; Jefe del Servicio
Cultura, Restauración, Deportes y Juventud de la Diputación de Castellón: Núria Felip Esteve;
Comisariado y coordinación técnica de la exposición: Mª Gertrudis Jaén Sánchez (Subdirección
de Conservación, Restauración e Investigación, IVC+R CulturArts Generalitat Valenciana),
Mayte Pastor Valls e Inmaculada Traver Badenes (Servicio de Conservación y Restauración
de la Diputación de Castellón); Montaje expositivo: Mª Gertrudis Jaén Sánchez, Mayte Pastor
Valls, Inmaculada Traver Badenes; Personal técnico de la Oficina Técnica y Parque Móvil de la
Diputación de Castellón (Paco Martí, José María Parra, Juan Martí, Alberto Gozalbo, Raimundo
Negrete), Manel Alagarda Carratalà; arpintero: Francisco Javier Ferrando Monterde.; Fotografía
y textos: Mª Gertrudis Jaén Sánchez, Mayte Pastor Valls, Inmaculada Traver Badenes; Diseño,
impresión, montaje y comunicación: Manel Alagarda Carratalà; Colaboran: Grup Recuperació
Memòria Histórica de Benassal, Capella de Ministrers
El tresor parroquial de
Benassal
Un camí per l’estudi i la conservació
Juliol- Setembre 2014
Església Parroquial de la Assumpció
Benassal, Castelló
Detall del Llibre de Baptismes de 1536 de la Parroquia
Detall de la Creu Major del segle XVI
Detall de la pintura a l’agulla
L’Església
L’Orfebreria
Ornaments tèxtils
En el lloc que ocupa aquest temple, es va edificar en 1370 una església
gòtica dedicada a Santa Maria Assumpta, per el gran Maestre de la
ordre de Montesa Frey. D. Pedro de Thous. La església va ser reformada
i ampliada durant els segles XVII-XIX segons els plànols de la Església
de la Mercé de València. Degut als fatals bombardejos de la Legión
Cóndor del 25 de maig de 1938, es va desmuntar i refer per Regiones
Devastadas. Es va tornar a obrir al culte en 1965.
Es tracta d’un conjunt d’extraordinària importància, no tan sols per
la factura i qualitat artística de les peces, sinó per la varietat en
cronologia i tipològica. Totes elles elaborades amb materials nobles,
l’or i la plata, i daurades amb la ja desapareguda tècnica del daurat
al mercuri. També podem trobar en una de les peces, esmalts al
foc quatrilobulats, que en la seua època estarien elaborats amb
cridaners colors, predominant el blau i el verd.
En el conjunt d’ornaments tèxtils d’aquesta col·lecció, es manifesta
el perfeccionament de l’Arts del Teixit i del Brodat dels períodes
històrics compresos entre els segles XV i XVIII. En ells es reflecteixen
treballs que van anar de gran qualitat, tant tècnica com artísticament
i que van arribar a aconseguir la mateixa importància que altres arts
decorative.
De les obres exposades, cal destacar quatre calzes llaurats en plata
daurada, que van ser elaborats en èpoques compreses entre el
segle XVI i inicis del segle XVIII, decorats amb motius de la Passió de
Crist. Cal destacar la rellevància del calze d’inspiració manierista en
el que s’han detectat les marques de l’orfebre i la ciutat on va ser
llaurat, emmarcant-ho en la ciutat de Saragossa.
Els teixits emprats en la confecció d’aquestes magnífiques obres
són per un part els velluts tallats llisos de seda dels segles XV i XVI,
de colors granats, verds i blaus produïts pel Gremi de Velluters
valencians. Per una altra, els teixits llaurats espolinats amb
decoracions florals del segle XVIII, també de producció valenciana,
en els que s’empren tant fils amb sedes de diversos colors, com a fils
metàl·lics entorxats i làmines o *hojuelas metàl·liques.
El tresor parroquial
Malgrat la desaparició d’excepcionals peces de important valor artístic
i material com la Mare de Déu Velleta (s. XIV, foto), Mare de Déu de
la Fogassa (s. XVI) i Mare de Déu d´Agost (s. XVII) cremades en 1936; la
custòdia major i menor (foto), diversos retaules (veure columnes altar
major) i pintures (llenç vell, llenços de Jeroni-Jacint Espinosa, etc.), Tapís
de la Inmaculada (1594) i frontals, etc., la església parroquial conserva
singulars i importats ornaments religiosos i peces d’orfebreria, de
excepcional rellevància per al art valencià i català.
Però són sens dubte les dues peces de major interès, les creus
processionals, datada la més antiga en el segle XV i que presenta
la marca del Gremi de Platers de València, d’estil Gòtic i de perfil
flordelisat amb un motiu serpentejand de fulles de roure. L’altra
creu, espectacular per la seua grandària, va ser elaborada en any
1590 com s’indica gravat en el revers i molt probablement d’origen
castellà, d’estil plateresc i perfil trilobulat. En ambdues peces trobem
representats sants de la devoció popular de la vila de Benassal, com
a sant Roc, Sant Antoni Abad o sant Cristòfol.
Escultura
Es conserven tres columnes grans i una menuda en fusta
probablement procedents del altar major de 1627 fet per Jaume
Doménec de Fortanet, què portava vuit llenços (tres de JeroniJacint Espinosa). A la façana la Assumpció de Gonzalvo en ferro, i a
la Capella de la Comunió, la impressionant Última Cena, de ferro i
cristall de 1968 de José Gonzalvo Vives.
L’art del brodat, es reflecteix en l’ornamentació d’aquestes peces
litúrgiques amb aplicacions del brodat d’imatgeria en les sanefes o
orfres, capells i frontal d’altar. Aquests estan executats principalment
amb fils de sedes policromes amb la tècnica coneguda com acu
pictae o pintura a l’agulla. Aquesta es combina amb l’ocupació del
brodat amb fils metàl·lics entorxats a través de la tècnica de l’or pla
o or tendit, i de la tècnica denominada or nuè o or matisat.
Les deterioracions sorgides pel pas de temps en els velluts originals
dels segles XV i XVI, va fer que es renovaren aquests ornaments per
a perllongar el seu ús. Afortunadament es van conservar els brodats
originals, que van ser aplicats sobre els bells teixits d’espolíns
valencians del segle XVIII. Per aquest motiu, en l’actualitat podem
trobar en moltes obres d’aquesta singular col·lecció dos períodes
històrics que conviuen en una mateixa peça artística.
Documents del arxiu parroquial
El arxiu atesora importants documents com és el Llibre de Baptismes
de 1536, què és el llibre més antic, què correspon als Libres
Parroquials o Quinque Libri. A banda compren un segon grup de
llibres de temàtica diversa i un tercer de papers solts i un pergamí.
Mare de Déu “velleta”, titular església gòtica, conservada fins 1936
capella Sant Llorenç i baptisteri (Foto. Carles Sarthou, cap a 1910).
Benassal recull bibliogràfic de textos, vol IV, 2007, p. 13.
Esglèsia dies després del bombardeix del 25 de maig de 1938 per la
Legión Condor. Col. Juan C. Almazán Massó”.
Última Cena, hierro i cristall, 1968, José Gonzalvo