El - Infotelecom

Església de Menorca
dominical
Número 1388 - Any XXVIII - 15 febrer 2009
Dimecres, dia 18 de febrer, a les
20,30, a la Casa de l'Església. Es
convida als Consells Parroquials de
l'Arxiprestat de Maó i a tots els
interessats
per
la
Pastoral
Penitenciaria a un a Trobada amb el
Padre José Sesma, Director del
Secretariat Nacional de Pastoral
Penitenciaria. Parlarà del voluntariat
en servei dels presos. Hem de preparar aquest servei de l'Església de
Menorca en el futur centre penitenciari.
CARDENAL TARCISIO BERTONE, SECRETARIO DE ESTADO DE SU SANTIDAD
En el LX Aniversario de la Declaración de los Derechos Humanos
“LOS DERECHOS HUMANOS EN EL MAGISTERIO DE BENEDICTO XVI”
Oferim dos paràgrafs de la conferència citada més
amunt com una invitació a llegir-la. A internet o bé a
revistes eclesials podreu trobar el text complert.
www.conferenciaepiscopal.es/bertone/conferencia.html
l respeto inexcusable hacia la dignidad humana
E
implica la defensa y la promoción de los derechos
del hombre, y exige el reconocimiento de la dimensión
religiosa del mismo. La libertad religiosa (Declaración,
art. 18), como derecho primario e inalienable de la persona, es el sustento de las demás libertades, su razón de
ser. La libertad religiosa traspasa el horizonte que trata
de limitarla a una parcela íntima, a una mera libertad de
culto o a una educación inspirada en valores cristianos,
para solicitar al ámbito civil y social, libertad para que
las confesiones religiosas puedan ejercer su misión.
Asimismo resulta básico comprender la libertad religiosa como la condición primera e indispensable para la
paz. Son piedras angulares del edificio de los derechos
humanos, elementos básicos del bien común y de la solidaridad. La paz hunde sus raíces en la libertad y en la
apertura a la verdad.
El Estado democrático no es neutral respecto a la libertad religiosa misma, sino que, al igual que respecto a las
demás libertades públicas, ha de reconocerla y crear las
condiciones para su efectivo y pleno ejercicio por parte
de todos los ciudadanos. Y justamente, en virtud de este
respeto y apuesta positiva por la libertad religiosa, ha de
ser, en cambio, absolutamente neutral respecto de todas
las diversas particulares opciones que ante lo religioso
los ciudadanos adopten en uso de esa libertad. Querer
imponer, como pretende el laicismo, una fe o una religiosidad estrictamente privada es buscar una caricatura
de lo que es el hecho religioso. Y es, por supuesto, una
injerencia en los derechos de las personas a vivir sus
convicciones religiosas como deseen o como éstas se lo
demanden.
9. Libertad religiosa. Relaciones con la Comunidad
Política
R o d a d e p remsa
El passat cap de setmana
Mons. Sebastià Taltavull va
venir a Menorca per tal de
passar uns dies entre la seva
gent. El dilluns migdia, a Cal
Bisbe, va oferir una roda de
premsa.
El
Bisbe
Administrador
Apostòlic
Mons. Salvador Giménez va
dedicar unes paraules a explicar el nou càrrec que
l’Església ha encomanat al
Bisbe Sebastià. El Vicari
General Mn. Rafel Portella el
va felicitar en nom de tot el
Presbiteri Diocesà. A continuació els periodistes demanaren diferents qüestions a
Mons. Sebastià Taltavull.
FULL DOMINICAL
2
La paraula de Déu
Diumenge VI de Durant l’Any
Lectura del llibre del Levític
13, 1-2.44-46
El Senyor digué a Moisès i Aharon: "Si qualcú té a la pell
una inflor, crostes o erupcions que facin tèmer el mal de
la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus
fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han
d'anar escabellats, amb els vestits esqueixats, tapats fins a
la boca, i han de cridar: "Impur, impur!" Mentre el mal
persistesqui, són impurs, i han de viure tots sols, fora del
campament."
Salm responsorial 31
En vós he trobat el meu recer,
Resposta:
vós em guardau del perill.
-Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el
seu pecat. Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la
culpa, que dins ell ja no manté l'engany.
-M'he decidit a reconèixer la falta, no us he amagat el
meu pecat. Totd'una que m'ho he proposat, Senyor, m'heu
perdonat la culpa comesa.
-Alegrau-vos, justs, celebrau el Senyor; homes rectes,
aclamau-lo.
Lectura de la 1ª carta de sant Pau
als cristians de Corint
10,31 - 11,1
Germans, quan mengeu o begueu, o faceu alguna altra
cosa, feis-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió
d'escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a
l'Església de Déu, tal com faig jo, que en tot procur adaptar-me a tots, i no cerc allò que em convé a mi, sinó allò
que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu
exemple, tal com jo seguesc el de Crist.
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps es presenta a
Jesús un leprós, s'agenolla i li diu;
suplicant-lo: "Si voleu, em podeu
purificar." Jesús, compatit, el tocà
amb sa mà i digué: "Sí que ho
vull: queda pur." A l'instant la
lepra desaparegué i quedà pur.
Tot seguit Jesús li digué que se
n'anàs, després de recomanar-li
seriosament de no dir-ho a ningú,
sinó d'anar a fer-se examinar pel
sacerdot, oferir per la seva purificació allò que Moisès havia ordenat, i certificar així que ja era pur.
Però ell, totd'una que se n'anà,
començà a proclamar-ho davant
la gent i a fer-ho conèixer pertot
arreu, tant, que Jesús ja no podia
entrar manifestament als pobles, i
havia de quedar-se a fora, en llocs
despoblats. Però la gent el venia a
veure de tot arreu.
LA
Dg 15,
BONA Dl 16,
NOTÍCIA Dt 17,
Dc 18,
Salms de Dj 19,
la Segona Dv 20,
Setmana Ds 21,
Dg 22,
(Cicle B)
Lectura del libro del Levítico
13, 1-2. 44-46
El Señor dijo a Moisés y a Aarón: «Cuando alguno tenga
una inflamación, una erupción o una mancha en la piel, y
se le produzca la lepra, será llevado ante Aarón, el sacerdote, o cualquiera de sus hijos sacerdotes. Se trata de un
hombre con lepra: es impuro. El sacerdote lo declarará
impuro de lepra en la cabeza. El que haya sido declarado
enfermo de lepra andará harapiento y despeinado, con la
barba tapada y gritando: "¡Impuro, impuro!". Mientras le
dure la afección, seguirá impuro; vivirá solo y tendrá su
morada fuera del campamento.»
Salmo responsorial 31
Respuesta:
Tú eres mi refugio,
me rodeas de cantos de liberación.
-Dichoso el que está absuelto de su culpa, a quien le han
sepultado su pecado; dichoso el hombre a quien el Señor
no le apunta el delito.
-Había pecado, lo reconocí, no te encubrí mi delito propuse: «Confesaré al Señor mi culpa» y tú perdonaste mi
culpa y mi pecado.
-Alegraos, justos, y gozad con el Señor; aclamadlo, los
de corazón sincero.
Lectura de la primera carta del apóstol
San Pablo a los Corintios
10, 31—11,1
Hermanos: Cuando comáis o bebáis o hagáis cualquier
otra cosa, hacedlo todo para gloria de Dios. No deis motivo de escándalo a los judíos, ni a los griegos, ni a la
Iglesia de Dios, como yo, por mi parte, procuro contentar
en todo a todos, no buscando mi propio bien sino el de la
mayoría, para que se salven. Seguid mi ejemplo, como yo
1, 40-45 sigo el de Cristo.
Lectura del santo evangelio
según San Marcos
1, 40-45
En aquel tiempo, se acercó a Jesús
un leproso, suplicándole de rodillas: «Si quieres, puedes limpiarme» Sintiendo lástima, extendió la
mano y lo tocó, diciendo:
«Quiero: queda limpio.» La lepra
se le quité inmediatamente, y
quedó limpio. Él lo despidió,
encargándole severamente: «No
se lo digas a nadie; pero, para que
conste, ve a presentarte al sacerdote y ofrece por tu purificación o
que mandó Pero, cuando se fue,
empezó a divulgar el hecho con
grandes ponderaciones, de modo
que Jesús ya no podía entrar abiertamente en ningún pueblo; se quedaba fuera, en descampado; y aun
así acudían a él de todas partes.
VI de durant l’any: Lv 13,1-2.44-46 / Sal 31 / 1Co 10,31-11,1 / Mc 1,40-45.
Fèria: Gn 4,1-15.25 / Sal 49 / Mc 8,11-13.
Fèria: Gn 6,5-8;7,1-5.10 / Sal 28 / Mc 8,14-21.
Fèria: Gn 8,6-13.20-22 / Sal 115 / Mc 8,22-26.
Fèria: Gn 9,1-13 / Sal 101 / Mc 8,27-33.
Fèria: Gn 11,1-9 / Sal 32 / Mc 8,34-9,1.
Fèria: Hb 11,1-7 / Sal 144 / Mc 8,34-9,1.
VII de durant l’any: Is 43,18-19.21-22.24b-25 / Sal 40 / 2Co 1,18-22 / Mc 2,1-12.
FULL DOMINICAL
evangeli i vida
3
EN EL CORAZÓN DE LA CELEBRACIÓN
E L L E P R Ó S R E T O R N AT
AL MÓN DELS VIUS
a lepra no ha desaparegut de la terra.
L
Encara és present a 100 països. Però la
majoria de nosaltres no sabem exactament què
és la lepra. Encara a l'Edat Mitja, a l'Occident,
era una vertadera condemnació, encara més a
l'època de Jesús. El leprós era un mort en vida:
separat dels seus, separat de la comunitat de
pregària, tingut per maleït per Déu...En el cor
del leprós bategava sempre un cor humà, desitjós d'amor i fet per a la vida. Com podem
comprendre la rebel·lió i la gosadia del leprós
de l'Evangeli que, trencant tots els tabús va a
l'encontre de Jesús! Segur que un rumor s'havia escampat i li devia haver arribat a les orelles. Hi havia un home bo, que curava els
malalts. Aleshores, el malanat gosa acostar-se
a Jesús, a pesar de que el podien fer fora a
pedrades. Si vols, em pots purificar. Fixau-vos
en el verb que empra el leprós: "purificar". La
lepra era tinguda per un càstig diví terrible. El
leprós no podia tenir cap contacte, ni tan sols
amb Déu.
Davant d'aquest home que no tenia figura
humana, Jesús, ens diu s. Marc, es "compadí".
En realitat Jesús és colpit per un sentiment que
no pot trobar altre reflex que en la tendresa
que amara el cor d'una mare davant la desgràcia del seu fill. Aquest és el sentit del verb
emprat per Marc: Jesús és agafat, colpit, trasbalsat fins a les entranyes amb una tendresa
maternal. Jesús és, en la seva humanitat, la
presència de Déu a l'abast de la mà: en ell
habita corporalment tota la plenitud de la
Divinitat" ens diu sant Pau. Ell no pot actuar
més que ens estreta relació amb el seu Pare.
Dira: "Qui m'ha vist a mi, ha vist el Pare".
Si voleu, dit d'altra manera: Jesús en tocar el
leprós, és el Pare mateix que aboleix qualsevol distància. És el Pare que es fa talment
proper que canalitza i lliscar, a través de Jesús,
el seu immens amor creador. Ell és vertaderament, a la vegada, aquest "Pare-Mare" que no
vol ni pot fer altra cosa que donar la vida. Ferit
i commogut en les seves entranyes, Jesús
retorna el leprós al món de la vida amb els
altres. Allargant-li la mà, tocant-lo, Jesús
mateix es fa impur. Però en agafar-lo de la mà,
Jesús es fa seu el mal i el sofriment d'aquell
home, l'allibera de la seva exclusió, de tota
impuresa. Ara el leprós pot retrobar la companyia dels altres i de Déu. Però, de fet, és
Jesús que pren el lloc del leprós en haver-lo
tocat, ell que ha vingut a engolir en la seva
persona i en el seu amor totes les nostres misèries. Nosaltres també som leprosos tocats per
Jesús, hem estat curats, aixecats, alliberats,
fets capaços d'entrar de bell nou en relació uns
amb els altres i, sobre tot, acostar-nos de bell
nou a Déu sense cap por ni temor.
Josep Sastre
Nada hay imposible para Dios, dijo el ángel a María, Y es verdad, Dios
puede crear, puede salvar, puede santificar. Jesús puede curar a los enfermos que encuentra, pero espera una palabra de confianza: Si tú quieres!
El hombre, entonces se somete a su voluntad. Ante esta confianza del
enfermo, a Jesús se le conmueven las entrañas porque ve que el leproso
se pone totalmente en sus manos para ser recreado, levantado, salvado,
como se dejó moldear en la mañana de la creación. Si ordena el silencio,
se trata de no querer aparecer como un curandero, un taumaturgo sensacionalista, cuando él viene a hacernos un signo de parte de Dios. Un solo
grito le toca, le conmueve: ¡Si quieres, puedes! ¡Ah, si solo nuestra oraciones de petición comenzaran con la expresión de nuestra sumisión a la
voluntad de Dios!
Combatre la fam, projecte de tots
L'ONG Mans Unides acaba de presentar la seva campanya anual, coincidint amb el seu 50 aniversari. Mans Unides ens recorda que 923
milions de persones pateixen fam i que, durant l'últim any, el nombre de
persones malnutrides ha augmentat en 71 milions, segons dades de la
FAO.
L'ONG denuncia les polítiques neoliberals que s'han imposat als països
pobres i vol sensibilitzar la població sobre la necessitat de pressionar les
estructures de poder perquè canvïin els seus mecanismes injustos de
relació amb els països del sud.
PROGRAMA
10 hores. Acollida. (Recinte
Firal)
10,30 hores. Xerrada per a
pares i mares. "¿Qué pinta
Dios en tu familia?" a
càrrec de Mari Patxi
Ayerra. (Sala multifuncional)
Diàleg en grups.
Qüestions obertes
Simultàniament
(10,3012,30 hores)- Recinte Firal
Guarderia pels fillets petits
Fillets/es de 7-11 anys
Gimkama.
Fillets/es de més de 12 anys.
Taller dirigit per a Víctor
Uwagba.
13,00 hores. Eucaristia.
(Església de sant Martí)
14 hores. Dinar al Recinte
Firal (cada família portarà
el seu dinar, ).
15,30 hores. Activitats d'animació.
17 hores. Comiat.
FULL DOMINICAL
4
Agrupament Escolta Federico Pareja
L ' E M P R E M TA D E L ' E S C O LT I S M E
escoltisme ha estat i és un dels moviments més
L'
representatius de la societat Menorquina de les
últimes dècades.
Als seus inicis l'any 1962, els agrupaments Sant Jordi i
Sa Nau, van desenvolupar una idea innovadora dins la
conservadora societat Menorquina dels anys 60, ja que
fins el moment havia estat un moviment prohibit a tota
Espanya pel règim franquista.
A l'any 1968 es recuperà el moviment amb
l'Agrupament Escolta Federico Pareja, a Ciutadella.
Així, es podria dir que la ciutat de ponent ha estat la
cuna del renaixement de l'escoltisme a Menorca.
Després, a partir dels anys 70 han anat sorgint diferents
agrupaments a tota Menorca, tot i que, malauradament,
alguns d'ells s'han vist forçats a tancar les seves portes
per diferents motius.
St Antoni Mª Claret a
Ciutadella,
Sant
Bartomeu a Ferreries,
Santa Eulàlia a
Alaior, Tramuntana a
Maó i Àngel Ruiz i
Pablo a Es Castell.
Aquest any, i coincidint amb la celebració del 40 aniversari
del nostre agrupament, estem organitzant sa Diada des
Pensament (acte que
es celebra cada any
en commemoració de
la mort del nostre
fundador Sir Robert Baden Powell).
Tindrà lloc dia 15 de Febrer sota el lema "l'empremta de
l'escoltisme" i consistirà en una ruta pels diferents locals
on s'ha desenvolupat l'escoltisme a Ciutadella des de els
seus inicis. També, ens servirà per reflexionar sobre com
hem viscut diferents aspectes de la nostra metodologia i
de com els volem afrontar a partir d'ara.
Què hem guanyat? Què hem perdut? Ens hem adaptat bé
als canvis de la societat? Dia 15 s'obre un espai per a la
reflexió. Perquè entre tots podem fer un escoltisme més
proper.
Us esperem, participa!!!
Els escoltes, durant aquests anys, hem participat
activa i públicament en causes com la protecció
del territori i del medi ambient, actes culturals, de
servei i de col·laboració amb diferents entitats... La
solidaritat ha estat una màxima que l'agrupament
ha tingut sempre en compte.
Per tot això i més, és evident que hem deixat petjada en la societat Menorquina. És conegut el nostre
compromís en l'educació de fiets i joves, estimulant
el treball i la convivència en grup, el compromís, el
respecte i estima al medi ambient i als altres, el servei desinteressat…
Actualment són sis els agrupaments que desenvolupem aquesta tasca a Menorca, tots pertanyem a
MSC (Moviment Scout Catòlic): Federico Pareja i
C O N F R A R I E S D E S E T M A N A S A N TA
Trobada: 1r diumenge de QUARESMA (1 de març) a la CATEDRAL: de 17 a 19h.
Objectiu: en aquest ANY DE SANT PAU meditarem i pregarem a partir del testimoni
de l'Apòstol sobre el misteri de Jesucrist mort i ressuscitat.
17h. - Benvinguda (Confraria de Ciutadella )-Meditació a partir de textos de Sant Pau
-Oració final i benedicció18'30h. -Visita al patrimoni exposat de cada confraria de
Ciutadella
Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982
Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]