Llibres bons a voler

8
Bellver
La darrera
Diario de Mallorca
JUEVES, 2 DE JUNIO DE 2016
Biel Mesquida
Plagueta de notes (DCXLI)
Llibres bons a voler
AMB L’ONADA DE LA FIRA DEL
LLIBRE. Els lectors demanen i jo
obeesc. Més llibres. Més recomanacions. I vet aquí una petita llista tan personal com transferible. Harem. Transcripció al català de l’obra anònima del segle XIX A night in a Moorish Harem a càrrec de Gabriel Mestre Oliver (Un Cop
d’Ull). Deliciosa obra de contes orientals
en què la luxúria, la invenció, el sabor i
una voluptuositat sense límits ens duen a
la fruïció més intensa. La feina extraordinària de traducció de Gabriel Mestre és
creació i fa que aquestes peces ens arribin
amb un català ric, salerós, carregat de festes verbals a més a més de les joies de les
aventures que travessen aquests relats de
dalt a baix. Molt entretingut!
Neu negra, de Marc Romera (Labreu
Edicions). Un llibre de poemes que et travessa com un llamp amb una meditació
sobre la mort més necessària que mai en
aquests temps que corren de frivolitat, superficialitat i pocasoltisme. El llenguatge
explora la incomunicació fins que el buit
de la mort concentra aquesta impotència
de dir. La mort de l’arbre, el pare, i del far,
el mestre, és determinant. Un cant vitalista tanca com a convit final una obra intensa i cervellprenedora. Per al amadors
dels ritmes verbals!
L’illa sense temps, d’Esperança Camps
(editorial Meteora). Tot comença amb
una escriptora i periodista que va cap a
Menorca perquè han assassinat una anciana de  anys amb unes estisores al
cap. Ja som dins el brou de cultiu apassionant i engrescador d’una novel·la plena de misteris i interrogants que et fan
avançar la lectura amb un ritme vertiginós. Però cal accentuar que el llenguatge
també hi juga en aquesta partida de negrors, soliloquis i discerniments. I el d’Esperança Camps és ric, sensual, ple de meandres i suscitacions. La protagonista, Júlia Cases, amb aquest viatge de recercadora trobarà moltes de coses, i entre
01
Susanna Rafart ha publicat ‘Crisàlide’ a Labreu Edicions. ENCONTRADA
aquestes coses, dues molt importants: la
visió d’una societat ciutadellenca complexa i plena d’averanys i el seu propi passat que tenia enfonsat sota capes d’oblit.
Molt recomanable.
Judes i la primavera, de Blai Bonet
(Club Editor), a cura de Nicolau Dols. Per
primera vegada el lector podrà llegir l’edició completa sense cap tall d’una obra
essencial de la literatura catalana. Una
bomba que esclata en el text original inèdit, recuperat i restaurat per Nicolau
Dols. Una novel·la que comunica amb les
obres de Pasolini i Faulkner en què la bellesa neix de la impuresa. L’eclosió del sexe
i de Déu en uns al·lots de postguerra, una
religiositat singular i dissident que qüestiona la llei i la Setmana Santa a Hostili (referent de Santanyí) amb cacics criminals,
infants suïcides i adolescents que ens
mostren nous mons. El postfaci del professor Dols és com una novel·la curta, sensacional. Un llibre engrescador!
Els nois, de Toni Sala (L’Altra Editorial).
Dins un paisatge de la Catalunya profunda hi ha el desdoblament aturat d’una carretera. I es produeix una multiplicació de
les prostitutes a les cunetes de la nacional.
Hi ha rètols que diuen: N- Carretera de
la vergonya. Desdoblament ja. Amb una
llengua potent, dura, ben esmolada, Toni
Sala ens mostra el perfil d’una generació
d’al·lots de la crisi que es perfilen amb tots
els seus problemes, els seus amors, el seu
contacte quotidià amb una realitat difícil,
esqueixadora, freda, amb la qual hauran
de lluitar sense descans. Una novel·la per
a paladars exquisits.
I per acabar aquesta antologia d’urgència, una petita joia: Crisàlide. Pastoral
en si menor de Susanna Rafart (Labreu
Edicions). Una faula de ritme ternari que
embolcalla el lector des del moment en
què un dia xafogós d’estiu un registrador
arriba al bell mig de la Dordonya per fer
un informe mediambiental per mor de la
plaga de vespa asiàtica que hi ha. A partir
d’aquí es posa en marxa una calidoscòpica maquinària verbal que et duu cap a paradisos d’una bellesa insòlita, paratges en
què un halo de tragèdia sobrevola persones i coses, i on s’entreveu tot allò que s’hi
insinua i et commou tot allò que s’hi calla. Commovedora i subtil. Molt recomanable.
Llegir fa tornar intel·ligents i guapos! No
ho oblideu!
Cuando Alcover le enseñó catalán a Chejov
Paseo de ronda
POR FRANCESC M. ROTGER
Antón Chejov y Antoni Maria Alcover se conocieron en persona y
el filólogo mallorquín le contagió al
dramaturgo ruso el deseo de aprender catalán. Así lo imagina Pep Tosar en su espectáculo Qui bones obres farà (el título
también procede de la tradición popular de
Mallorca), que hasta el 12 de junio se pone
en escena en la Sala Petita (lo de “petita” es
un decir) del Teatre Nacional de Catalunya.
Una aproximación fascinante al universo
chejoviano, donde el propio Tosar encarna
al autor de La gavina en la espléndida compañía de (entre otros) el gran Miquel Gelabert, la maravillosa Imma Colomer o
Mireia Ros, recuperada para los escenarios
en esta fábula, triste y divertida, que reivindica el teatro del arte contra la comedia basura.
01
En la Sala Gran del Nacional continúan representando, también
hasta el próximo día 12, el que
probablemente sea el espectáculo estrella
02
de la cartelera barcelonesa del momento,
Victòria, escrita y dirigida por Pau Miró y
con un cuarteto de prodigiosos intérpretes
al frente: Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mercè Aránega y Jordi Boixaderas.
Esta crónica de la posguerra suena a deseo
de revalidar las mieles de Barcelona. No
llega a tanto, pero sí es un espectáculo realizado con buen oficio.
Arànega protagonizará en el Festival Grec, que ya está a la vuelta
de la esquina (1 al 31 de julio),
Neus Català, un cel de plom, sobre texto
de Carme Martí adaptado al teatro por
Josep Maria Miró y dirigido por el mallorquín Rafel Duran. Arriesgada apuesta
la de Albert Arribas con F.R.A.U, montaje de ¡siete horas! en el que interviene
la mallorquina Antònia Jaume.
03
En el Grec del año pasado, Pep
Tosar estrenó su Federico García,
a partir de textos de Lorca. Un
espectáculo que, inexplicablemente, seguimos sin ver por aquí. Sería una manera oportuna de conmemorar las ocho
décadas del asesinato del poeta granadino, que, por desgracia, se cumplirán
este próximo verano.
04
Imma Colomer y Pep Tosar en ‘Qui bones obres farà’. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
La relación de Camilo José Cela,
quien en 2016 hubiera cumplido
cien años, fue tangencial con el
teatro, aunque interesante. Esta tarde
(jueves, 2), a las seis, rendiremos homenaje al Premio Nobel de origen gallego
en el Passeig del Born, en esta Palma que
fue su ciudad durante tantos años, dentro del programa de la Fira del Llibre, con
una mesa redonda. Intervendrán su
05
nieta, Camila Cela; los profesores de la
Universitat de les Illes Balears y buenos
conocedores de la producción celiana y
de la personalidad del autor Perfecto
Cuadrado y María Payeras (ella mediante un texto escrito, ya que no podrá
asistir en persona) y un servidor de ustedes, como moderador. Un bosque del
libro: el lugar idóneo para recordar a un
escritor.