infama

Anuncio
voz
£1 Dr. Turró en l'afer de Nn. Cinto Verdaguer
Quan esclata l'afer que ha estat anomenat el
drama, Ramón Turró es posa al costat de Mossén
Cinto. A/'xf fio declara reiteradament el novel lista
Se bastía Juan Arbó en la biografía -« Verdaguer»,
Barcelona, 1952- que publica sobre el poeta de
Catalunya. El Dr. Turró, per exemple, quan Mossén Cinto fou, segons el mot que s'usa, perseguí/,
ihagué de llogar-ne un (de pis) a nom propi i traspassar-lo al poeta». No hi havia, pero, visites,
i No mes, de tant en tant», es llegeix en la biografía, «s'hi deixava caure una visita consoladora:
eren els nous amics, entre ells, els preferits, Moles i Turró, cada dia mes fídels a la nova amistat».
Turró, de fídel, en fou tant, que, junt amb tres
mes, fou nomenat marmessor del poeta. Eli era,
segons el bidgraf, «el seu defensor mes lenac»,
malgrat que, segons el dir d'Arbó, «no ha aportat
a penes una dada convincente, tal com tampoc ho
féren els altres amics designáis com d'esquerra.
Quina era, tanmateix, durant aquells anys la
silueta de Ramón Turró? «Turró era aleshores».
segons el bibgraf, «esrudiant de medccii,a: ¡ove,
apassionat, mHitant del camp liberal, pero 1llurat
en eos i anima a la se va vocació, d'una personalitat impressionant, futur autor d'un tractat sobre la
circulado de la sang que el féu fainos a fot Europa, treballador infatigable. Es posa lambe des del
primer momenl», segueix dient Arbó, <al costat
del poeta, i l'ajuda amb un desinterés absolut. L'un
il'altre, Turró i Moles, mil/laven, pero, en el camp
" república. Turró, mes apassionat i vehement, s'havia Ja batut com a voluntar! contra els carlins, i la
seva significado, en aquest sentit, era encara mes
accentuada».
Qué va fer Turró peí poeta i sacerdol apart de
donar-//' la seva amistat? Va escriure, principaltnent, una defensa de Mossén Cinto. «Aquests papers», diu Sebastia Juan Arbó, <foren dipositats
non, de featre aficiona/, de Malgrat?
— Que freballeu molí, dones el teatre és una afíció molt bonica i extremadament cultural. Jo us puc dir que
si algún día voleu passar a I teatre prófessional, només teniu que dir-m'no i
us ajudaré tant com pugui. A mi m'agradaria que acfualment hi haguéssin
7 ó 8 Capris en funcionament perqué
quan jo volgués retirar-me elnostre
teatre continúes tant esplendores com
ara. En totes les activitats es pot viure al mateix temps que es treballa i en
el teatre, qui a mes a mes el sent, disfruta.
Fins aquí les amables manifestaclons del popular actor Joan Capri
mihuts abatís de sortir a escena a representar (El fiscal Requesens» en el
Teatre Talla, de Barcelona.
F.
Voz de Malgrat. 1/9/1963. Pàgina 3
al domicili del Dr. Turró, el qual n'usa alguns per
al seu escrit-si era seu- en defensa de Verdaguer».
Diu el bidgraf en un altre indref del seu ¡libre:
< Turró copia alguns fragments d'un Diari que el
poeta escrivia en aquells dies i del qual publica
una carta autógrafa. «Esta pequeña parte del Diario -escriu Turró- que no podemos publicar entero
por su mucha extensión, muestra bien a las claras
que si Mossén Cinto no murió de hambre fue por
la piedad de los humildes». Turró, segons Arbó,
insisfeix encara en el refrat. «Pasaba -ens diu
Turró- con su sotana raída y amarillenta y el manto con los bajos dentellonados, en vejecido rápidamente, caído y macilento, por las calles de Barcelona».
Ens agradaría molí comentar tots aquests textos. Caldria parlar, pero, de Mossén Cinto, i el
propósit de! moment he estat només el de seguir
el rastre del malgratenc a través deis comentaris
d'altri.
.
Jordi ELIAS
infama
CASA CENTRAL EN ViCH
La Casa nacida en ¡a era de la
y para la
ELEVISION
Dirección para la Comarca:
Xaro Bajo, 16 -
Tel. 353 CANIÍT DE MAR
Para encargos en MALGRAT:
J A I M E
M O R É
-:-
Calle Blanch, 42
Causando tundo p<í»;ir, nos llegó ¡a noticia del fallecimiento de
nuestro ¡uñadísimo Prelado, el fíxcmo. y Kvdmo. Dr. 1). José Cartañá inglés, ocurrido el «ía 1." de Agosto, en Gerona, sede diocesana
donde nuestro venerable Sr: Obispo venía prodigando su celo pasíoral desde e! día 26 de Abril de 1934.
Al conocer tan triste nueva Malgrat le ofreció, al día siguiente,
la Santa .Misa y Comunión General del primer viernes de mes, además la Vlisa .Mayor coreada por todos los fieles y Comuniones del
día 4, habiendo encarecido nuestro Rvdo. Cura Párroco a toda la
feligresía su piadoso recuerdo como testimonio del aféelo filial en
el santo sacrificio, y suplicando la asistencia al solemne funeral
que, Dios mediante, tendrá lugar en fecha que oportunamente será
anunciada.
VOZ DE MALGRAT une su fervoroso recuerdo al de la feligresía malgratense, por el llorado gran Obispo que se dignó bendecir
nuestro Boletín cuando su primera aparición. E. P. D.
Descargar