Jintoníci

Anuncio
voz
Joan Moles aHudeix al Dt\ Turró
La bibliografía sobre mossén Cinto Verdaguer
és -sense que serveixi de precedent per aitres cassos- molt nombrosa. També n'és la part que fa referencia al problema peí qual passá el poeta, alió
que s'ha convingut a anornenar el drama. Josep Miracle,- biógraf de Mn. Cinto («Verdaguer amb la lira
i el calze») fa uns esments del Dr. Turró. Els fa,
prineipalment, a través de textes de Joan Moles.
Diu Josep Miracle en el seullibre:
«Eís marmessors. Son quatre: Rafael Baster,
mossén Josep Costa, Ramón Turró i Joan Moles.
Retallo les dades d'un article d'aquest darrer: «Los
amigos de la izquierda, ¡calificación peregrina!, eran
los reverendos don José Costa y don Pedro Valls,
presbíteros, don Rafael Baster, hombre de temperamento conservador, ajeno á la política, don Ramón Turró y yo. Los precisos, porque fuimos los
que, uno de los días en que le visitábamos llamados por él expresamente, antes de la fecha en
que acudiera a la «Quinta Joana» el notario señor
Permanyer para la otorgación de un testamento,
hubimos de hacernos cargo, defiriendo el ruego insistente de mossén Jacinto Verdaguer, de unos papeles contenidos en carpetas, que guardaba junto a
su lecho, cuya custodia nos confió con encarecimiento, muy especialmente a los cuatro que dijo
querer designar y designó albaceas suyos... Los papeles que nos confió mosén Jacinto quedaron, por
acuerdo nuestro, "en poder de don Rafael Baster
primeramente, pasaron luego a cargo de mosén
Costa ;y, 'al.-.fallecer éste-,.:al de don.Ramón Turró.
Hoy los tengo reclamados a los herederos y albaceas de éste, por ser yo el único sobreviviente de
los cuatro amigos, después sus albaceas testamentarios, a quienes los confió. El señor Turró había
prometido dejarlos al «Institut d'Estudis Catalans»,
lo, consignó en1 su • testamento,, creyendo/poder hacerlo, y, quizá,, presumiendo ser el último .de los.
custodios designados «nominatum» por. el inmortal
poeta»..,
.
.• •.
,
- «Qué eren aquests; papers? Diu Joan Moles,
segons explica Josep Miracle:. «.:.En Turró va. fer
ablusió.ais papers en alguns escrits que va publicar
en defensa de Mossén Cinto. Aixó va fer que s'assabentessin de la seva existencia gent que l'hauria
d'haver ignorada i qtje va^ intentar, fer-los desaparéixer (sobretot els que mes la perjudicaven). No
ho. vaig aconseguir mentre En Turró va viure... En
Ramón Turró... era un home d'integritat absoluta i
va ser un fidél guardador d'aquells documents. Ho
afirmo rodonament perqué em consta, Quan va morir, fa mes de deu anys, ja havien mort els altres
dos marmessors. L'únic que quedava era jo, i els
papers havien de passar al meu poder. En Turró no
tenía'successors dírectes: només un nebot, En Gregori Canet, amb el qual havia viscut i a qui vaig reclamar el dipósít. En Canet em, feia passar amb
Voz de Malgrat. 1/11/1963. Pàgina 4
raons i, com que jo ja sabia quina mena de subjecte
era, vaig sospitar alguna irregularitat. A la fi, un dia
em va invitar a passar per casa seva per tal de lliurar-me els papers, tot fent veure que no els donava
cap importancia. Em va donar un paquetet, peí volum del qual vaig veure de seguida que allí no hi
fiavia, ni de-molt, el qué ens havia confiat mossén
Cinto una tarda a Villa Joana...».
No cal allargar-se mes. Joan Moles explica ñns
al final el capteniment del nebot del marmessor de
Mossén Cinto. Pero aqüest incídent, en la seva tctalitat, no interessa en aquest moment vist que el
propósit només és, una vegada mes, seguir el rastre
del Dr. Turró ni que sigui a través de textes aliens.
JORDI ELIAS
Jintoníci
CASA CENTRAL EN VICH
La Casa nacida en ¡a era de la
y para la
ELEVI SI ON
Dirección para la Comarca:
Xaro Bajo, 16 - Tel. 353 CANET DE MAR
Para encargos en MALGRAT:
J A I M E
M O R É
-:-
Calle Blanch, 42
Nos dicen que...
,.. CUANDO se estropean bombillas de alumbrado público, se suceden muchas noches en las
que los transeúntes deben andar con linternas o... a oscuras. ¿A qué será debido?...
...PASANDO por la calle 31 de Enero -por la que circula todo el tránsito rodado que abastece de materias la zona
de grandes industrias, transportando pirita, ácidos, residuos, etc.,- cualquiera se da cuenta y más en los días y noches de lluvia, que los camiones han levantado losas de
aceras, canales de desagüe de muchas casas, brazos de
alumbrado eléctrico, etc. Y cualquiera también se pregunta
y con razón: ¿Quién debe arreglar y quién debe pagar tales
desperfectos? ¿Por qué no se respetan los indicadores de
dirección única en aquella y en otras calles? ¿Por quédesde las seis horas de la mañana hasta -a veces- a medianoche hay queaguantar el jaleo de ruidos de motores y gritos
de los conductores?
...QUE gracias a Dios, se ha normalizado «un poquito>
el reparto de la correspondencia que llega, iódcs !OÍ> días,
por ¡a mañana y por la tarde. Si bien se hace tal reparto
solamente por ¡as mañanas... ¿por qué, días pasados, se
hizo de semana a semana, o sea, con intervalos de 8 dias?
¿No sería posible normalizar tales deficiencias? ¿No sería
posible retribuir mejor a los repartidores?
Adquieran y propaguen "VOZ de Malgrat".
Descargar