¿7 ^Dr. Curró, comentat per joaquim Muijra

voz
¿ 7 ^Dr. Curró, comentat per joaquim
Déiem que els capítols de la biografía del Dr.
Turró que va escriure Joaquim Ruyra s'han perdut
i que del treball només se'n conserva un inici. L'escriptor, tanmateix, aliudí el seu amic en diverses
ocasions. Ho féu, per exemple, a l'any 1904, en el
discurs presidencial deis Jocs Floráis de Moiá, al
qual titula "El sentiment estétic en el moment de
la sensació". Diu allí:
"En dies ja llunyedans, un antic amic meu, malgratenc, D. Ramón Turró, persona de claríssirri talent, que es dedicava aleshores a investígacions
psicológiques, m'havia insinuat alguns conceptes
originalíssims sobre els fonaments d'una Estética,
que tractava de muntar. Les seves idees resultaven,
no obstant, deficients i no sé si mes tard les hauré
sabudes ben encarrilar o si, desanimat, les haurá desemparades. J o les vaig oblidar de seguida; i quan,
al cap de molts anys i després d'alguns estudis, vaig
comencar a meditar peí meu compte sobre qüestions estétiques, vaig fer-ho partint de camins molt
diferents i distanciáis; mes, fós per la reminiscencia
que aquelles idees havien deixada en el meu cervell, fós per la forca de veritat que contenien, o per
ambdues causes ensems, de modificado en modificació vaig venir a raure en elles sense adonarme'n; í, si bé tampoc no m'hi vaig poder detenir i
haguí d'esmenar-les d'arrel, no puc menys de declarar que son estades el meu principal guia".
Joaquim Ruyra, per tant, está molt distanciat
del seu amic. I no dubta pas en qualificar-lo: les seves idees eren "deficients"; ell mateix, l'escriptor,
hagué d"'esmenar-les d'arrel".
En unes conferencies donades a l'any 1928 i
titulades "Art i Moral", digué Ruyra:
"En el temps de la meva joventut va estar en
gran predicament entre els intel'lectuals catalans
l'agnosticisme de Spencer, i un il'lustrat amic meu,
que el professava, s'obstiná a fer-me'l conéixer i
abracar. A tal fi va llegir-me i explicar-me els arguments del mestre anglés; i, certament, varen seduirme, pertorbar-me, enlluernar-me... J o no sabia pas
com rebatre'ls: pero me'n vaig malfiar".
— He acabado de reafirmar mi tesis de
que el agricultor debe trabajar toda su vida
duramente, inhumanamente y a merced de
toda clase de agentes, atmosféricos unos y
otros inatmosféricos por completo. ¡Ah! eso
sí; sin la agricultura no existiría la vida; la
agricultura no solamente es un trabajo sino
una profesión.
— -Algo anecd'óticor
— No; todo me parece normal y corriente dentro de lo anecdótico.
— -'Algunas palabras para nuestros iectoresr
—Solamente que me ha gustado mucho
mi estancia en el pueblo, que tenemos muchas ganas de volver a España y que nos
llevaremos un gran recuerdo de esta tierra.
— Lo cual nos llena de satisfacción.
Hasta siempre O. Madera.
F. F. F.
Voz de Malgrat. 1/7/1963. Pàgina 2
Muijra
"Al cap d'un llarg lapse d'anys", va dir Ruyra
mes enllá, "després de molt pensar-hi, vaig trobar
la manera de rebatre els sofismes spencerians; i al
cap de molts anys encara, quan se'm presenta ocasió, vaig dir-ho al referit amic, invitant-lo a escoltarme; pero, no sois no m'atengué, sino que s'escandalitzá de la meva ignorancia. "I ara! -exclama-. On
etn surts amb Spencer! que en fa de temps que és
antiquat! Ja ningú no se'n recorda",
"Vaig alegrar-me", continua dient Ruyra, "d'aquesta resposta, pero, la satisfacció no em dura
gaire perqué vaig comprendre que el meu iníelic
amic havia caigut ja en una altra aberració filosófica. Era naturalista, evolucionista, com aquests litera ts de qué ara ens estem ocupant. Quan la cara
ha d'ésser del llop!...".
Aquesta vegada, Ruyra no va estampar el nom
del Dr. Turró. La seva referencia a ell, pero, és prou
clara; i el judici prou terminant.
Joaquim Ruyra féu una tercera aHusió al seu
amic. És en les mateixes conferencies titulades "Art
i Moral". Diu:
"Estant un dia de conversa amb el nostre gran
bióleg Dr. Turró, forca decantat per a la filosofía
evolucionista, tocárem la qüestió de l'anarquia moral que actualment respiren moltes de novel'les fulletinesques franceses, i ell, que en tenia algunes
damunt de la taula, exclama, amb la seva impetuositat característica:
"— Son una infamia!" etz.
Després d'un breu diáleg, "No -va respondre
ell resoludament-. Tota moral que s'aparti de la de
Jesucrist és imperfecta".
"Aquesta, dones, amics meus"' afegeix Ruyra,
"ha d'ésser la moral de 1'esdeVenidor, la que ha
d'acabar per reduir les estridéncies que s'hi relacionin, perqué vosaltres també, com el Dr. Turró (que
ho veia també a malgrat del seu allunyament del
catolicisme) espero que, després d'haver-!a estudiada, mirareu com a impossible que l'home en descobreixi mai una altra de mes racional i mes fina".
JORDI ELIAS
ció do una mayor venta, y caprichoso, por querer ponerse de espaldas a una
clientela de torio el año que, cuando termine el índice ascendente de venta vernniega, se mantendrá invariablemente. Comprendemos el espíritu de los tres comerciantes lecheros que trataron de defender las razones y los derechos de una
comunidad que a todo esto nada podía oponer, y aunque el hecho ya está consumado y tengamos que pagar en adelante los frutos de una desconsideración y un
despropósito no podemos menos de expresar ¡> estos probos comerciantes nuestro aplauso y nuestro respeto.
Cuando vemos el ejemplo de nuestro Gobierno que con tiento, estudio y
medida, está tratando los problemas de los precios de los víveres básicos (últimamente lo hemos observado en el aceite y el pan) y vemos, en cambio, (|U,e algunos de los comerciantes lecheros se lanzan a la aventura de un nuevo precio
con tanta despreocupación, sin valorar nada ni tener en cuenta nada, conferimos
el sentirnos defraudados y decepcionados.
Que nadie dude de esto: ni el capricho ni el egoísmo conducen a riada bueno