El Gall de Ripoll 19161216 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
‘
]SRD
NUMERO
35
1
LJ
DEFENSOR
IJELi DISTRI
TO DE PEJICCERIIRPDRTRUEJDÉI1
,cJRcuLiD
ERRt
RUaNOrnlsA,
De los articulos publicados son res
ponsables sus autores.
No se devuelven los originales aunque no se
publiquen.
Númerosüéito10cnts.
Trim.estr1’5ojaj
yRedacción
administración,
an Pedro18, pral.
-
1
cRí:’D’
PNY DLRMÓIT
ED
Donya
AngelaPu¡01.
y Fossa.s
VIUDA DE FRANCISCO
PORTAVELLA
que rnoríel dia 11 de Desernbpe
de 1915,a la edatde 58 anys
HAVENT
1
¡
Ss
bcon
l3iribet iccir
‘
t
1
REBUT ELS SANTS SAGRAMENTS
reor
tingun
1’ OJ
k bubI
A.C.S.
/
fills, Zticoíciu, Çiíomna y ra;
casa
sú
nets, gertnans, nbot,
fifls poIiticfs, QUar
coin y einés parents;
a os amicf?s y. conguts. tan olorosa p&ua 1S
upliqun::
prsnt
a ki bifunta n ss oracións y s ert,can
ANIVERSARf qu tinbr IkcF?I bimcrs, bici 20 bt asisf ir a
Cøtrnt, a
fiat ?n 1aya1 Z3cifljci b Santa ZTkiría.
?ipoI{,
6
mbr
b
96
EL GALL DE RIPOLL
JrUJM
3fLVP15
ofereix al públichen ge
neral,sontrevaUde comp
tabiLitatde totadasse,per
•hores,-COmiSSiOflS
y repre-.
sentacionSde tota mena.
•RAff: Passeigde Sant Joan (Casa
Alsina).—R IP O L L.
drarme amenazas y calificativos denigrantes y
groseros, propios de quien las ejecuta o manifiesta,
solo es mi deber mostrarme escuetamente tal cual
soy ante el querido lector y someterme ‘a su
apreciación soberana.
Da lo precedente margen, a que también yo
emita mi bonvicción sobre los tan cacareados
terrenos del sitio apodado ‘vulgarmente por el
Arquet, pues igual razón me asiste y puede aún
que me sobre-puja en alto grado a los que solo al
gremio de lavanderas públicas hacen honor. Mis
manifestaciones, serán todo lo concretas posible,
adelantando que son argumentos reales y’ positi
vos los que expondré, mostrando al pueblo la
verdad escueta del asunto para que no se deje
embaucar de nüevo por los comerciantes de políti
ca. Me he permitido estudiar el asunto y por tanto
muestro claramente que soy enemigo de remover
tierra y cielo como los farsantes políticos que nos
rodean, que hablan, escriben y maulan sin haber
dedicado, como en otros asuntos, ni tan siquiera
una hora de estudio.
Los terrenos que propiamente pertenecian ai
antiguo Arqze4 y digo antiguo por no existir ya
de aquellos, están enclavados en ‘un todo entre
los jardines y teatro del Casino hoy existente.
Los terrenos mencionados, pertenecian a dife
rentes propietarios, entre cuyos se hallaba en
aquel entonces, el señor don Mariano de Rocafi
guera. La parte propiamente nombráda del Arquet,
lo vendió el Ayuntamiento a la entidad del Casino,
de manera que esta Sociedad, es propietaria abso—
ILta de los terrenos que ocupa, sirviéndole de
comprovante las escrituras de compra que en su
archivo posee.
La hoy fábrica de la casa Forcada y C.a a la
memoria de todos está que eta un pequeño molino
movido por el canal mismo de agua que se surte
la mencionada fábrica, para producir su fuerza
hidráulica, cuya también aprovechó el desagüe
antiguo que diametralmente atravesaba los terre
nos del antiguo Aruet,
desembocando en la
confluencia de los rius Ter y Freser. El desagüe,
es el mismo, solamente que su prolongación se ha
hecho necesariapara engrandecer los jardines del
Casino. La direçción que lleva es la misma tam
bien; pues bien: El verdadero Arque4 consistia en
el pedazo de terreno que desde el caoal desagüe
del antiguo ‘molino mediaba hasta el encuentro de
las aguas del Ter. Pedazo ínfimo y triangular.
Desde el corto y primitivo desagüe hacia e1
encuentro de las aguas del rio Freser, mediaba un
reducido camino que utilizaban las mujeres para
ir a lavar las ropas. Desde el extremo de este
camino hasta dar con las paredes del antiguo
molino, mediaba un también reducido terreno
que era cauce del río Freser, mas como sea que
las runas de las obras públicas y particulares que
en aquella época se verificaron fueron todas a
parar en dicho sitio, el molinero aprovechó l’as
tales circunstancias para convertirlo en huerto y
surtirse de sus productos.
Que el tal terreno nb’era propiedad del moli
nero, bien se lo demostró repetidas veces su
verdadero dueño, pues el Freser, en sus crecidas,
se llevaba las tierras y los frutos que en aquel
sitio existian, convirtiéndolo d nuevo en su pri
mitivo estado; en montones de piedras, gravilla y
arena. Expuesto lo que antecede, fácil le será al
lector apreciar la verdadera situación propietaria
de los terrenos que hoy se discuten. Si en las
crecidas del Freser, convertíase todo el terreno
comprendido desde las aguas de este último rio,
hasta el encuentro del desagüe antiguo del milino,
que repito, hoy es alargado y atraviesa dintralmente los jardines del Casino, ¿no ,s’erá con
mayor motivo, cauce del rio, la regular extetision
de terreno de que hoy nos ocupamos? ¿No es pre
sa, lo existente, del Freser? Esta consitió, en el
momento en que el señor Planas (a) Forre, orde
ACLARANDO
OTRAIG1NOMINIA_
Dificilísimo se le hace al articulista acudir
semanalmente a la pelestra local, no porqué en si
y ante si no sepa a que clase de recursos ha de
acudir para desvirtuar losrnalos conceptos verti
dos por los contrarios políticos, no; estriba su difi
cultad solamente en lo más esencial, consiste en
soportardia tras dia y semana tras semana gro
serías y aberraciones vertidas a sabiendas por los
embaucadores del pueblo.
En el párrafo precedente, puede que el caro
lector aprecie al suscrito como alma de la contro
versia perenne de que estamos invertidos en esta
localidad, puesto que según lo transcrito, se refle
ja de manera evidente que el mismo abriga la
responsabilidad absoluta de los males y mejorías
que dentro el desarrollo de la villa de Ripoli pu
diera caber.
Lejana pretensión es esta, puesto que en su
ánimo jamás ha germinado semilla tan detractora
y repulsiva, dando solamente margen o cabida, a
la verdadera estimación patria, al verdadero y
seguido desarrollo progresivo de nuestra villa, a la
conservación y mejoría de su apreciada cuna, tes—
tiga de tantos amores infantiles y dueña en un
todo de sus grandes anhelos; el del embellecimien
to que equivale a hermosura y el de prosperidad
•que equivale al enriquecimiento de sus bellas
cualidad es.
Por tales circunstancias, se le hace dificilísima
dsempefia
la tarea que se ha impuesto el cronis
ta semanalmente, pues alma que experimenta
vívido el fuego de su amor patrio, es ser que ha
de notar rudos golpes de sentimentalismo cuando
plumas ajenas a la suya son empleadas periodica
mente para conseguir el detrimiento de la prospe
ridad que el cronista desea.. ¿Y que concepto me
merecerán, los que siendo representantes de la
cuna que en tanto aprecio, son verdaderos campe
ones en desprestigiarla, rivalizando constantemen
te en denigrantes y groseros trabajos para obtener
su total destrucción? Y si a lo manifestado añado
que iguales déberes, obligaciones y desvelos que
los mios, deben unos y otros al pueblo que nos
hospeda, por
mismo que a todos nos ha
dispensado su especial dístinción, otorgandonos
benevolencia con su clima y procurándonos medios
para el desarrollo corporal y material, ¿en que
grado altruista debo de considerarlos? Siendo sus
detractores, no cabe generosidad posible en mis
artículos d convicción. A ellos y contra ellos se
dirigirá mi tosca pluma, mientras y tanto pueda
e’iidenciar de manera clara y concisa, que son
unos embaucadores de la masa inconscienta del
pueblo y que gracias a ella trabajan asiduamente
para obtener sus fines y apetitos. No han de arre-
2
nó el desmonte que para emplazar su cas’ en la
carretera de Barcelona, hizo verificar y claro;
como que las runas que fueron allí a parar co sis
tieron en su mayoría en gruesas piedras, el o on
tón allí verificado de desperdicios tomaron mayor
estabilidad, agrandáridose a medida de aportar
seguidas runas, reduciendo el cauce del rio, hasta
convertirse en la plazoleta hoy existente. Creo
suficientemente demostrado, el aspecto antiguo
y moderno del trozo de terreno que &xst a y
existe actualmente en la confluencia de los rics
Ter y Freser.
Áhora, cábeme demostrar, lo que pretende la
minoria y lo que desea la mayoria de dicha cues
ti ó n -
Lo reservo para la semana próxima, puesto
que es tema largo y el espacio de que disponemos
no me brinda extenderme, bastándome solamente
repetir al pueblo, que no se deje sorprender por
les embaucadores del pueblo, o sea por la m.inoria
romanesca y demás satélites.
.
JAIME SALVANS
RODANTPEL MÓN
Quelcoin
delarassallegra
El negre no té cap apreci al diner, eh no lesti
ma (parlo d’una llei general); hi ha més, el diner
Ii fá nosa, car no tenint butxaques, no sab •ont
posarlo, tenint que portar.lo a la má, i lo que. vol
és despéndres d’ell com més haviat millor.
Un negre ha trevallat uns quants dies, l’han
atipat d’arroç i a mea Ii han donat. una paga en
metálic; al véurers aixó a la má, va rodant per a
les diverses barraques, amb pretencións de tendes,
ont sempre hi ha una exposició permanent de,
obgectes i coses les más rares, estrambuiques i
exótiques que puguin existir; robes abigarrades,
de mil colors, que sembleri un mostruari de tons
forts i hlampants; acordeons, guitarres, xiulets,
tabais, tot el nyogui, nyogui, totes aquestes
músiques que n’estant plenes les tendes deIs
firaires, tant carrinclones i que en mans de la
quitxalla atabalen; en fi, rés de bó i tot dolent.
El negre passa revista a les botigues per a
veurer quina cosa Ii crídá más l’atenció; suposém
que sigui un paraigua, entra a la tenda i senyala
que vol alló, el propietari Ii dona el paraigua ¡
allavors, el negre, que mai pregunta quan val una
cosa, obre la mgi1 entrega tot 16 que porta, ¡ si al
amo Ii sembla bá, el deixa rnarxar amb el parai
gua. del contrari Ii diu que no porta prou diners.
¿1 per qué vol el paraigua? Senzillament, .el negre
Ii pot fer dues servituts, la primera és qu’ell ha
vist que els blancs ne porten per el sol i per quan
plou, ¡ efl, per no ésser menos, surt de la tenda i
totseguit extent el paraigu’a, passejant-se per
aquells carrers, despullat (no més. amb un tapa.
rrabos) i quan ja está cançat posa el paraigua a
qualsevol puesto, i al’cap de breus moments ni
sisquera se’n recorda que tingui’ paraigua.
Altres negrer, al tenir—lo,Ii donen la utilitat
següent: treuen la tela, Ii fan un forat per a pas
sarhi el cap i se la posen en les espathles en forma
d’esclavina, després Ii arrenquen les barnille, les
hlencen ¡ els lii queda un bastó, i aleshrres dona
bó de véurels am’b la gravetat i la eregancia que’s
passejen vestits d’aqueila manera, amb son b6stó
corres ponel)t.
Un altre, tot guaitant, veu unes sabates; els
blancs ne porten i ell també no vol ésser menos;
entra i lo primer que senyala sor, les sabates, que
se n’ha enarnorat, des de luego, de les más abi
garrades; no cal ue Ii digui l’amo de la tenda, que
EL GALL DE RIPOLL
aquefles que ha triat son del número 3 suposém,
i que eh no n’ha portat mai, les necessita del 4,
de que no Ii servirán, ue i serán estretes, que
no’n fará rés, no Ii digul pas aixó petque’s girará
d’esquena ¡ anirá a una altre tenda, nó per a
comprar unes sabates, sinó lo que Ii torni cridar
niés l’atenció, car un cop ha perdut de vista les
sabates, ni se’n rorda que’n volia comprar unes;
eH uo més vol comprar lo que VLI.
El tender, coheixent el seu taranná; Ii eutrega
les sabates i, sens preguntar quan valen, el negre
dona tot lo que te, 6, 8, io, 1si tingués. loo duros
tots els donaría; un cop les té en son poder,
s’assenta a terra, fá esforços procurant posar-se.les
i sinó les porta a retaló, camina uns quants passos,
ranquejant, se mira cofoi la patxoca que fá, per
cert molt cómica, i eH ja está content, ja ha portat
sat,ates, se torna assentar a terra, se les treu, i
per a demostrar que té sabates se les penja al
coll, passejant.se perque el vegin eis seus compa.
tricis i quan está cançat les deixa ont Ii ve bé i
désprés ni se’n recorda de les sabates.
JOAN DESPLÁ
Africa occidental, Setembre de 1916
,
Rimespedudes
L’Amor an el sér vblgut
no s’adorm en oblidances
ni hi pot rés ¡‘enyorament
ni ldpaga la distancia.
Arreu hi ha un Cel estelat
o una nit de ¡luna ¿lara
un Sol de bells resplendors
que illUíflinen enyorance
Per tot canten els aucehis
i les fiors trauen llur flaire
i arreu batega ¡‘Amor,
quan és a dintre de lánma,
Que fóra del exilat
que viu en la llar extranya,
sens el dolcíssim record
que Ilurs somnis afalaga,
en una doça visió
o en moments de greu recaiça
La cançó d’enyorament
será com incens ei ¡‘aire
i s’escampa Cel amunt
cau en dolça rosada.
La mar la guarda en el sí
de les onades amargues
i cristahlitza en el plor
de la pluja fecondanta.
Aixís qui viu de tri tors
abça la mirada enlaire
i sent suavíssirn perfume
com un háhit de pregria
que retorna an el eu cor
amor i glories passades;
perqué en ales d la Fé
yola pel Cel l’Esperan.ça
i puja fins les regions
not no Ui arriven les águiles
sois ¡leus remors haveu sentit
i vos trobeu com encisadés!
Será que us migra el sentiment
i us deixa l’ánima corpresa?
Canteu llavors l’enyorament
que endolcirá vostra tristesa.
Sentireu hálits de consol
remembrant ditxes. ja passades.
Aqueli formós sortir del Sol
en les tranquiles matinades.
Aquelis breus dies riallers
plens d’esperances falagueres
on hi florien atmetllers
i on haveu vist les Ilums primeres.
On s’ha esvait el nc tresor
•que era l’encís dela niuada,
en eixa terra que Pamor
¡‘ha dolçament santificada.
Canteu-la, doncs, si l’estimeu,
qu’és el bressol qu’us ha vist neixe,
deixen sentir la vostra veu
com canta el pres prop de la reixa.
Será l’endressa d’un cantar
com d’una ditxa somniada,
que amb l’amargor que dú la mar
haurá perfums d’una rosada!
EMILI
•
GAZETILLES:
El temps —Ja s’ens ha presentat l’hivern
amb tota s crudesa. !i nou recordém que els
Pirineus son els nostres mes’ prop vehins. Fem
com aquells que no’s recorden de santa Bárbara
fiqs que la ruidosa tempesta ens desperta de la
bonansa.
En la bit del dissapte al diumenge últim,
caigué una regular quantitat de rieu lo que’s
repetí en la vesprada y part de uit del dijous al
divendres ultim, penguen peu abdues vegades en
montanyes vehines y en els carrers de nostra vila.
Ens sorprengué la primera vegada, empró ara, ja’
estém disposats amb l’ajuda de Den, a resistirne
de mes marcada intensitat.
El correo de Puigcerdá, pasa amb graos
trevalls, lo que equival a dir que promptament
ens veurém de nou incomunicats amb la Suiza
Espanyola, puix que la neu en eixa vall caiguda,
es en gran quantitat.
Fora de la distinció especial que fem de les
dues nits anomenades, els •dies s’han preseitat
amb explendoross raigs solars que molt ccntri—
buiren, en fer desapareixer bona part de blancor
per nosaltres no molt natural encare que aixis ho
sembhí.
No cal djr, que’l fret se deixa sentir de debó.
Com siga que 1s riUs baixen bon xich caudalosos,
les fabriques trebailen amb marcada intensitat.
El Mercat.—Per ‘lá rahó ja exposada ante
riorment, o siga per la nevada, es notá amb gran
manera el retrahiment de la pagesia envers el
concurs semanal que prestan al mercat. Fou,
donchs, molt escás, fentse transaccións de poch
interés.
A UNESCADERNERES
Des que viviu en la ciutat
apar que son més presoneres,
el ostres cants s’han estroncat
i us veig mes tristes, caderneres.!
Es que no us plau l’efern borgit?
En un ambient de pau criades
Tenedor
delibros.ofrecesu
trabajoporhoras.
RAZÓN en la imprentade este periódico.
De Toses—Enel
‘ehi poble de Toses fon
3
detingut y entregat a la Justicia, el subjecte ano.
menat Martin Torán Garcia, natural de Teruel,
per haver fet un, dispar de pistola contra un grop
d homes ue hi havia en el café propietat d’en
Miquel Gil, sens cap mes consecuencia que una
petita cremada a la má dreta d’en Mariano Rodni
guez, natural de Barca Lugo) y de ¡4 anys de
edat, el que se hi hvia interposat per evitar el
dispar.
També ocorregué en la mateixa localitat una
qüestió entre ls miners del tunel, resultant
mort d’ una punyalade, el jove de la provincia de
Castelló, anomenat Agustin Seitoa Pitarch, essent
1’ autor del dit assessinat, Agapit Bravo Martínez,
de la provincia de Logroño, el que juñt ab altres
subjectes complicat en el assumpte, foren posats
a mans. de ‘la Justicia.
La vaga que’ls miners del túnel están resis
tiht, senibla que ni ha per dies d’ acabarse. Bis
sosdits obters, pretenen la destitució del actual
gerent de,la companyia, y com siga que aquesta
no pensa secundarios, ha dete.rminat despedirlos a
tots, paralizan les obres per temps indefinit,
Causa fonda pena que succeeixin cuestions de
aquesta mena y ,els obrers remarcan determinis no
molt falauers per la empresa, no poguentse de
moment entreveurer la solució del assumpte.
Desitjém que abdues parts arribin prompta
ment ab un comú acort.
Hi ha una resistencia.
quasi nova y
una Pila Electrica alemanya,
exprofessa
per engegar
motore que es vendrán a
preus molt módichs.
En donará rahó En Jaume Salvans
L’Ajuntament.—Aquesta
setmana no cele
brá cap mena de sessió la nostra Corporació Mu
nicipal, puix qu’els assutpptes de la mateixa no
aportaren cap novetat.
De la huelga general.—Segons
sembla,
es celebrará un mitin preparatori a. la huelga ge
neral de la comarca, instigant als treballadors a
que’ secundin el plan de la Unió general deis
-mateixos y la Confederació Nacional del Treball.
La part obrera de la comarca, sembla qu’está en
un tot disposta a secundar el plan.
De lo qu’en resulti, ja en parlarém la próxima
setmana.
Oasino.—Pera
demá diumenge tarde y nit,
hi ha anunciat un bonich programa de pelícoles,
sobressortint d’elles, la *nomenada “NELLY, la
bailarina de la taberna negra” que s’exhibirá en
aquesta Societat, gracies als molts esforsos que
per otindreho ha fet 1’Empresa. Ha obtingut
molt éxit amb tots els llochs ahon ha sigut pro
gectada y en forma especial al Saló Cataluña de
Barcelona, Cine que darrerament l’ha exhibida.
Pera’ls dies de Nadal, hi ha anunciat el debut
de tres atraccións de gran renórn, anomenades
LES SANTO FERRY, TRIO THE AMERICAN
y OLOIIA GIL REY.
Mereix aquesta Empresa, esser corresposta
amb forsa conconnencia.
De Gombreny.—El aiumenge prop-passat,
es personá en aquesta vila; un subjecte del poble
anomenat, el que seguidament es presentá al Jot
je municipal Sr. Mirapeix, exposantli el motiu de
la seva vinguda.
Comensá dihent que ell era casat y que la se•
va esposa havia tingut un ser que nasqué mort
per no haver arribat al temps reglamentan, un
cop ja rot estaba anregiat, el pare de la criatura es
personá a la rectonia de dit poble, exposant a la
autoritat eclesiástica el cas succehit demanant
EL GALL DE RIPOLL
4
de Gombreny, no la sabém pás, enipró Ii fem
evident desde aquestes columnes que’! seu com
portament es molt criticat y que no son propis
d’un Ministre de Deu e!s conce!!s barbres que
dona a!s eeus fihigresos.
No extranyariem de que Ii pasés lo mateix
que succehi a! Rector que relle’á’ que’! poble ja
festigueijat de tant absolitisme se sub!evá, fentio
marxar a cops de pedras y cridant arnb forta veu:
Visca la Religió y mori el Rector»
!‘oportú enterrament’ de! fu nascut en sa casa.
E! Rectó es negá a efectuarlo exposant ,certes
rabous que no convenceren al pagés, entre les
que hi hagué la proposta per part de! capeilá, de
que’l págés fes un sot a la quadra que a casa
seva tenia y en aquel! lioch hi enterrés a! seu
fil!. Naturalment que tal proposta, fou criticada
pera’! pagés y aleshores e! Rectó poch escrupulós
deIs conce!s que donaba, proposá al pare de!
difunt ser, qu fes un sot en..un camp qualsevoi
o al peu d’una margera y alli diposités a! inter.
fecte.
Capde les propostes del Rector convenceren
al pagés y per aixt5 vingué a Ripo!! pera consultar
el cás. Es bó sapiguer, que e! mort estigué quatre
dies a !a casa.
El senyor Mirapeix, ja enterat de la questió y
acompanyat de! denunciant, es personá ala casa
Rectoral de nostra vila, ahont e! benvolgut, doctor
Puigorio!, doná una carta a! pagés pera que ne
fes entrega al Rector de Gombreny, aconse!!ant a
aquest
que dongués promptament sepultura al
interfecte per evitar responsabilitats.
La solució que dongué a! assumpte ePRector
Retiro,— El beqyólÍut senyor,
y per cert
molt amich dístingit nostre, e! tinent de la Guar.
dia Civil y Cornandant del puesto de aquesta lo
calitat En Antoni Hiia!do,es retira del servey
actiu, marxant ab ta! motiu a! terreny de la seva
infantesa, després de bayer viscut entre nosaltres
per espay de nou anys.
Molt ens do! la perdua de un amich com era
e! senyor Hidalgo, puix que apar de la distinció.
militar que entre nosaltres regnaba, era sobjecte
de tractament nolt amable, per lo que no creyem
pecar dihent que tot e! pob!e era son amich y
que d’enemichs no en tinué
jamay ni u tant
solsament.
El senyor Hidalgo, degut a la premura del
temps en que disposaba, solsament pogué despe.
dirse personaiment de les Autoritats iocals, pre
gantnos que d’eixes columnes fem extensiu el
seu agrahiment al. poble tot, ja qt.e d’ll ne mar—
aba arnb greu recansa y que’n ervará eterna
memoria.
Per la nostra part, soIs ens manca remarcar el
condal que ens déixa al tindrer que separarnos
del senyor Hidalgo, el que sempre sapigué ditin
gir de manera lloable les situacións de nostra vfla.
Ojalá el seu successor, siga mi reflecse d’éll.
Millora —La mi!lora que oporturament anun•
ciarern de la carretera de !‘Estació, ja s’ha co
mensat amb forsa empenyo.
La brigada municipal ni trevaila de ferm amb
el concurs d’altres obrers y la máquina apisonado
ra també hi presta son servey.
Molt ens p!au consignarho, pui,c qu’era malta
la falta que hi feya el tal rni!lorament.
1
RpoU:
Iwpiuiiu
,1u1d
uatiu cte Juan Puig
ZECCICX DE LIULCiØZ
Iinprempta
SanIaMaria
Havent arribata un acort els
.Í111s
del
difnntJoan Orriols
y Rovira, es DE JOAN PUIG
ven
1’liort anomenat de ca.! Antidi,
situat a la carretera de Rihes, enfront
de Tras—Valls.
3mprsións
tøte css
INFoRMRÁ:
PEPE VILA BUSOMS
PREUS SENS GCMTENOJA
Plassa iTiercat 20, 2.°”—RIP O L L
jé
hijo
-
PINTORES
DECORADO
-
¡
CARRER DELS VALLS
R
1P O L L
JoséComa
y hermano
PINTORES.DECORADORES
POR
ENCARGOS DIRIGIESE
A
MIGUEL
--a---
ANFRUNS
PLAZA SAN EUDALDO
e
a
u,.
•
.
—
E 1P OL L
CALLE PRADO 2
SASTRERItA
R
a
u u
a
a a
5
•
J
e
a u
•...rueasaaea
a.
•
a—
a
a
u
u
a
aa
u
a
•u
a
u
•
u
•
•
a
DISPONiBLE
PROPTITUTYESMEIW
ENLOSTRABAJOSQUE
-SELES.ENCARGUEN-
a
.
1
a
a
a
a
au
e
a
u a
u
aa
a
a
e
a
y Abrigos Traj
NOVEDADES
1
wuuuueutauuaa
a
a.
•
u
e
e
u a
a•
u
e ee
•
a u
$0’
r’ F
CI Q
1
J’E
I
CI.P
Descargar