‘ ]SRD NUMERO 35 1 LJ DEFENSOR IJELi DISTRI TO DE PEJICCERIIRPDRTRUEJDÉI1 ,cJRcuLiD ERRt RUaNOrnlsA, De los articulos publicados son res ponsables sus autores. No se devuelven los originales aunque no se publiquen. Númerosüéito10cnts. Trim.estr1’5ojaj yRedacción administración, an Pedro18, pral. - 1 cRí:’D’ PNY DLRMÓIT ED Donya AngelaPu¡01. y Fossa.s VIUDA DE FRANCISCO PORTAVELLA que rnoríel dia 11 de Desernbpe de 1915,a la edatde 58 anys HAVENT 1 ¡ Ss bcon l3iribet iccir ‘ t 1 REBUT ELS SANTS SAGRAMENTS reor tingun 1’ OJ k bubI A.C.S. / fills, Zticoíciu, Çiíomna y ra; casa sú nets, gertnans, nbot, fifls poIiticfs, QUar coin y einés parents; a os amicf?s y. conguts. tan olorosa p&ua 1S upliqun:: prsnt a ki bifunta n ss oracións y s ert,can ANIVERSARf qu tinbr IkcF?I bimcrs, bici 20 bt asisf ir a Cøtrnt, a fiat ?n 1aya1 Z3cifljci b Santa ZTkiría. ?ipoI{, 6 mbr b 96 EL GALL DE RIPOLL JrUJM 3fLVP15 ofereix al públichen ge neral,sontrevaUde comp tabiLitatde totadasse,per •hores,-COmiSSiOflS y repre-. sentacionSde tota mena. •RAff: Passeigde Sant Joan (Casa Alsina).—R IP O L L. drarme amenazas y calificativos denigrantes y groseros, propios de quien las ejecuta o manifiesta, solo es mi deber mostrarme escuetamente tal cual soy ante el querido lector y someterme ‘a su apreciación soberana. Da lo precedente margen, a que también yo emita mi bonvicción sobre los tan cacareados terrenos del sitio apodado ‘vulgarmente por el Arquet, pues igual razón me asiste y puede aún que me sobre-puja en alto grado a los que solo al gremio de lavanderas públicas hacen honor. Mis manifestaciones, serán todo lo concretas posible, adelantando que son argumentos reales y’ positi vos los que expondré, mostrando al pueblo la verdad escueta del asunto para que no se deje embaucar de nüevo por los comerciantes de políti ca. Me he permitido estudiar el asunto y por tanto muestro claramente que soy enemigo de remover tierra y cielo como los farsantes políticos que nos rodean, que hablan, escriben y maulan sin haber dedicado, como en otros asuntos, ni tan siquiera una hora de estudio. Los terrenos que propiamente pertenecian ai antiguo Arqze4 y digo antiguo por no existir ya de aquellos, están enclavados en ‘un todo entre los jardines y teatro del Casino hoy existente. Los terrenos mencionados, pertenecian a dife rentes propietarios, entre cuyos se hallaba en aquel entonces, el señor don Mariano de Rocafi guera. La parte propiamente nombráda del Arquet, lo vendió el Ayuntamiento a la entidad del Casino, de manera que esta Sociedad, es propietaria abso— ILta de los terrenos que ocupa, sirviéndole de comprovante las escrituras de compra que en su archivo posee. La hoy fábrica de la casa Forcada y C.a a la memoria de todos está que eta un pequeño molino movido por el canal mismo de agua que se surte la mencionada fábrica, para producir su fuerza hidráulica, cuya también aprovechó el desagüe antiguo que diametralmente atravesaba los terre nos del antiguo Aruet, desembocando en la confluencia de los rius Ter y Freser. El desagüe, es el mismo, solamente que su prolongación se ha hecho necesariapara engrandecer los jardines del Casino. La direçción que lleva es la misma tam bien; pues bien: El verdadero Arque4 consistia en el pedazo de terreno que desde el caoal desagüe del antiguo ‘molino mediaba hasta el encuentro de las aguas del Ter. Pedazo ínfimo y triangular. Desde el corto y primitivo desagüe hacia e1 encuentro de las aguas del rio Freser, mediaba un reducido camino que utilizaban las mujeres para ir a lavar las ropas. Desde el extremo de este camino hasta dar con las paredes del antiguo molino, mediaba un también reducido terreno que era cauce del río Freser, mas como sea que las runas de las obras públicas y particulares que en aquella época se verificaron fueron todas a parar en dicho sitio, el molinero aprovechó l’as tales circunstancias para convertirlo en huerto y surtirse de sus productos. Que el tal terreno nb’era propiedad del moli nero, bien se lo demostró repetidas veces su verdadero dueño, pues el Freser, en sus crecidas, se llevaba las tierras y los frutos que en aquel sitio existian, convirtiéndolo d nuevo en su pri mitivo estado; en montones de piedras, gravilla y arena. Expuesto lo que antecede, fácil le será al lector apreciar la verdadera situación propietaria de los terrenos que hoy se discuten. Si en las crecidas del Freser, convertíase todo el terreno comprendido desde las aguas de este último rio, hasta el encuentro del desagüe antiguo del milino, que repito, hoy es alargado y atraviesa dintralmente los jardines del Casino, ¿no ,s’erá con mayor motivo, cauce del rio, la regular extetision de terreno de que hoy nos ocupamos? ¿No es pre sa, lo existente, del Freser? Esta consitió, en el momento en que el señor Planas (a) Forre, orde ACLARANDO OTRAIG1NOMINIA_ Dificilísimo se le hace al articulista acudir semanalmente a la pelestra local, no porqué en si y ante si no sepa a que clase de recursos ha de acudir para desvirtuar losrnalos conceptos verti dos por los contrarios políticos, no; estriba su difi cultad solamente en lo más esencial, consiste en soportardia tras dia y semana tras semana gro serías y aberraciones vertidas a sabiendas por los embaucadores del pueblo. En el párrafo precedente, puede que el caro lector aprecie al suscrito como alma de la contro versia perenne de que estamos invertidos en esta localidad, puesto que según lo transcrito, se refle ja de manera evidente que el mismo abriga la responsabilidad absoluta de los males y mejorías que dentro el desarrollo de la villa de Ripoli pu diera caber. Lejana pretensión es esta, puesto que en su ánimo jamás ha germinado semilla tan detractora y repulsiva, dando solamente margen o cabida, a la verdadera estimación patria, al verdadero y seguido desarrollo progresivo de nuestra villa, a la conservación y mejoría de su apreciada cuna, tes— tiga de tantos amores infantiles y dueña en un todo de sus grandes anhelos; el del embellecimien to que equivale a hermosura y el de prosperidad •que equivale al enriquecimiento de sus bellas cualidad es. Por tales circunstancias, se le hace dificilísima dsempefia la tarea que se ha impuesto el cronis ta semanalmente, pues alma que experimenta vívido el fuego de su amor patrio, es ser que ha de notar rudos golpes de sentimentalismo cuando plumas ajenas a la suya son empleadas periodica mente para conseguir el detrimiento de la prospe ridad que el cronista desea.. ¿Y que concepto me merecerán, los que siendo representantes de la cuna que en tanto aprecio, son verdaderos campe ones en desprestigiarla, rivalizando constantemen te en denigrantes y groseros trabajos para obtener su total destrucción? Y si a lo manifestado añado que iguales déberes, obligaciones y desvelos que los mios, deben unos y otros al pueblo que nos hospeda, por mismo que a todos nos ha dispensado su especial dístinción, otorgandonos benevolencia con su clima y procurándonos medios para el desarrollo corporal y material, ¿en que grado altruista debo de considerarlos? Siendo sus detractores, no cabe generosidad posible en mis artículos d convicción. A ellos y contra ellos se dirigirá mi tosca pluma, mientras y tanto pueda e’iidenciar de manera clara y concisa, que son unos embaucadores de la masa inconscienta del pueblo y que gracias a ella trabajan asiduamente para obtener sus fines y apetitos. No han de arre- 2 nó el desmonte que para emplazar su cas’ en la carretera de Barcelona, hizo verificar y claro; como que las runas que fueron allí a parar co sis tieron en su mayoría en gruesas piedras, el o on tón allí verificado de desperdicios tomaron mayor estabilidad, agrandáridose a medida de aportar seguidas runas, reduciendo el cauce del rio, hasta convertirse en la plazoleta hoy existente. Creo suficientemente demostrado, el aspecto antiguo y moderno del trozo de terreno que &xst a y existe actualmente en la confluencia de los rics Ter y Freser. Áhora, cábeme demostrar, lo que pretende la minoria y lo que desea la mayoria de dicha cues ti ó n - Lo reservo para la semana próxima, puesto que es tema largo y el espacio de que disponemos no me brinda extenderme, bastándome solamente repetir al pueblo, que no se deje sorprender por les embaucadores del pueblo, o sea por la m.inoria romanesca y demás satélites. . JAIME SALVANS RODANTPEL MÓN Quelcoin delarassallegra El negre no té cap apreci al diner, eh no lesti ma (parlo d’una llei general); hi ha més, el diner Ii fá nosa, car no tenint butxaques, no sab •ont posarlo, tenint que portar.lo a la má, i lo que. vol és despéndres d’ell com més haviat millor. Un negre ha trevallat uns quants dies, l’han atipat d’arroç i a mea Ii han donat. una paga en metálic; al véurers aixó a la má, va rodant per a les diverses barraques, amb pretencións de tendes, ont sempre hi ha una exposició permanent de, obgectes i coses les más rares, estrambuiques i exótiques que puguin existir; robes abigarrades, de mil colors, que sembleri un mostruari de tons forts i hlampants; acordeons, guitarres, xiulets, tabais, tot el nyogui, nyogui, totes aquestes músiques que n’estant plenes les tendes deIs firaires, tant carrinclones i que en mans de la quitxalla atabalen; en fi, rés de bó i tot dolent. El negre passa revista a les botigues per a veurer quina cosa Ii crídá más l’atenció; suposém que sigui un paraigua, entra a la tenda i senyala que vol alló, el propietari Ii dona el paraigua ¡ allavors, el negre, que mai pregunta quan val una cosa, obre la mgi1 entrega tot 16 que porta, ¡ si al amo Ii sembla bá, el deixa rnarxar amb el parai gua. del contrari Ii diu que no porta prou diners. ¿1 per qué vol el paraigua? Senzillament, .el negre Ii pot fer dues servituts, la primera és qu’ell ha vist que els blancs ne porten per el sol i per quan plou, ¡ efl, per no ésser menos, surt de la tenda i totseguit extent el paraigu’a, passejant-se per aquells carrers, despullat (no més. amb un tapa. rrabos) i quan ja está cançat posa el paraigua a qualsevol puesto, i al’cap de breus moments ni sisquera se’n recorda que tingui’ paraigua. Altres negrer, al tenir—lo,Ii donen la utilitat següent: treuen la tela, Ii fan un forat per a pas sarhi el cap i se la posen en les espathles en forma d’esclavina, després Ii arrenquen les barnille, les hlencen ¡ els lii queda un bastó, i aleshrres dona bó de véurels am’b la gravetat i la eregancia que’s passejen vestits d’aqueila manera, amb son b6stó corres ponel)t. Un altre, tot guaitant, veu unes sabates; els blancs ne porten i ell també no vol ésser menos; entra i lo primer que senyala sor, les sabates, que se n’ha enarnorat, des de luego, de les más abi garrades; no cal ue Ii digui l’amo de la tenda, que EL GALL DE RIPOLL aquefles que ha triat son del número 3 suposém, i que eh no n’ha portat mai, les necessita del 4, de que no Ii servirán, ue i serán estretes, que no’n fará rés, no Ii digul pas aixó petque’s girará d’esquena ¡ anirá a una altre tenda, nó per a comprar unes sabates, sinó lo que Ii torni cridar niés l’atenció, car un cop ha perdut de vista les sabates, ni se’n rorda que’n volia comprar unes; eH uo més vol comprar lo que VLI. El tender, coheixent el seu taranná; Ii eutrega les sabates i, sens preguntar quan valen, el negre dona tot lo que te, 6, 8, io, 1si tingués. loo duros tots els donaría; un cop les té en son poder, s’assenta a terra, fá esforços procurant posar-se.les i sinó les porta a retaló, camina uns quants passos, ranquejant, se mira cofoi la patxoca que fá, per cert molt cómica, i eH ja está content, ja ha portat sat,ates, se torna assentar a terra, se les treu, i per a demostrar que té sabates se les penja al coll, passejant.se perque el vegin eis seus compa. tricis i quan está cançat les deixa ont Ii ve bé i désprés ni se’n recorda de les sabates. JOAN DESPLÁ Africa occidental, Setembre de 1916 , Rimespedudes L’Amor an el sér vblgut no s’adorm en oblidances ni hi pot rés ¡‘enyorament ni ldpaga la distancia. Arreu hi ha un Cel estelat o una nit de ¡luna ¿lara un Sol de bells resplendors que illUíflinen enyorance Per tot canten els aucehis i les fiors trauen llur flaire i arreu batega ¡‘Amor, quan és a dintre de lánma, Que fóra del exilat que viu en la llar extranya, sens el dolcíssim record que Ilurs somnis afalaga, en una doça visió o en moments de greu recaiça La cançó d’enyorament será com incens ei ¡‘aire i s’escampa Cel amunt cau en dolça rosada. La mar la guarda en el sí de les onades amargues i cristahlitza en el plor de la pluja fecondanta. Aixís qui viu de tri tors abça la mirada enlaire i sent suavíssirn perfume com un háhit de pregria que retorna an el eu cor amor i glories passades; perqué en ales d la Fé yola pel Cel l’Esperan.ça i puja fins les regions not no Ui arriven les águiles sois ¡leus remors haveu sentit i vos trobeu com encisadés! Será que us migra el sentiment i us deixa l’ánima corpresa? Canteu llavors l’enyorament que endolcirá vostra tristesa. Sentireu hálits de consol remembrant ditxes. ja passades. Aqueli formós sortir del Sol en les tranquiles matinades. Aquelis breus dies riallers plens d’esperances falagueres on hi florien atmetllers i on haveu vist les Ilums primeres. On s’ha esvait el nc tresor •que era l’encís dela niuada, en eixa terra que Pamor ¡‘ha dolçament santificada. Canteu-la, doncs, si l’estimeu, qu’és el bressol qu’us ha vist neixe, deixen sentir la vostra veu com canta el pres prop de la reixa. Será l’endressa d’un cantar com d’una ditxa somniada, que amb l’amargor que dú la mar haurá perfums d’una rosada! EMILI • GAZETILLES: El temps —Ja s’ens ha presentat l’hivern amb tota s crudesa. !i nou recordém que els Pirineus son els nostres mes’ prop vehins. Fem com aquells que no’s recorden de santa Bárbara fiqs que la ruidosa tempesta ens desperta de la bonansa. En la bit del dissapte al diumenge últim, caigué una regular quantitat de rieu lo que’s repetí en la vesprada y part de uit del dijous al divendres ultim, penguen peu abdues vegades en montanyes vehines y en els carrers de nostra vila. Ens sorprengué la primera vegada, empró ara, ja’ estém disposats amb l’ajuda de Den, a resistirne de mes marcada intensitat. El correo de Puigcerdá, pasa amb graos trevalls, lo que equival a dir que promptament ens veurém de nou incomunicats amb la Suiza Espanyola, puix que la neu en eixa vall caiguda, es en gran quantitat. Fora de la distinció especial que fem de les dues nits anomenades, els •dies s’han preseitat amb explendoross raigs solars que molt ccntri— buiren, en fer desapareixer bona part de blancor per nosaltres no molt natural encare que aixis ho sembhí. No cal djr, que’l fret se deixa sentir de debó. Com siga que 1s riUs baixen bon xich caudalosos, les fabriques trebailen amb marcada intensitat. El Mercat.—Per ‘lá rahó ja exposada ante riorment, o siga per la nevada, es notá amb gran manera el retrahiment de la pagesia envers el concurs semanal que prestan al mercat. Fou, donchs, molt escás, fentse transaccións de poch interés. A UNESCADERNERES Des que viviu en la ciutat apar que son més presoneres, el ostres cants s’han estroncat i us veig mes tristes, caderneres.! Es que no us plau l’efern borgit? En un ambient de pau criades Tenedor delibros.ofrecesu trabajoporhoras. RAZÓN en la imprentade este periódico. De Toses—Enel ‘ehi poble de Toses fon 3 detingut y entregat a la Justicia, el subjecte ano. menat Martin Torán Garcia, natural de Teruel, per haver fet un, dispar de pistola contra un grop d homes ue hi havia en el café propietat d’en Miquel Gil, sens cap mes consecuencia que una petita cremada a la má dreta d’en Mariano Rodni guez, natural de Barca Lugo) y de ¡4 anys de edat, el que se hi hvia interposat per evitar el dispar. També ocorregué en la mateixa localitat una qüestió entre ls miners del tunel, resultant mort d’ una punyalade, el jove de la provincia de Castelló, anomenat Agustin Seitoa Pitarch, essent 1’ autor del dit assessinat, Agapit Bravo Martínez, de la provincia de Logroño, el que juñt ab altres subjectes complicat en el assumpte, foren posats a mans. de ‘la Justicia. La vaga que’ls miners del túnel están resis tiht, senibla que ni ha per dies d’ acabarse. Bis sosdits obters, pretenen la destitució del actual gerent de,la companyia, y com siga que aquesta no pensa secundarios, ha dete.rminat despedirlos a tots, paralizan les obres per temps indefinit, Causa fonda pena que succeeixin cuestions de aquesta mena y ,els obrers remarcan determinis no molt falauers per la empresa, no poguentse de moment entreveurer la solució del assumpte. Desitjém que abdues parts arribin prompta ment ab un comú acort. Hi ha una resistencia. quasi nova y una Pila Electrica alemanya, exprofessa per engegar motore que es vendrán a preus molt módichs. En donará rahó En Jaume Salvans L’Ajuntament.—Aquesta setmana no cele brá cap mena de sessió la nostra Corporació Mu nicipal, puix qu’els assutpptes de la mateixa no aportaren cap novetat. De la huelga general.—Segons sembla, es celebrará un mitin preparatori a. la huelga ge neral de la comarca, instigant als treballadors a que’ secundin el plan de la Unió general deis -mateixos y la Confederació Nacional del Treball. La part obrera de la comarca, sembla qu’está en un tot disposta a secundar el plan. De lo qu’en resulti, ja en parlarém la próxima setmana. Oasino.—Pera demá diumenge tarde y nit, hi ha anunciat un bonich programa de pelícoles, sobressortint d’elles, la *nomenada “NELLY, la bailarina de la taberna negra” que s’exhibirá en aquesta Societat, gracies als molts esforsos que per otindreho ha fet 1’Empresa. Ha obtingut molt éxit amb tots els llochs ahon ha sigut pro gectada y en forma especial al Saló Cataluña de Barcelona, Cine que darrerament l’ha exhibida. Pera’ls dies de Nadal, hi ha anunciat el debut de tres atraccións de gran renórn, anomenades LES SANTO FERRY, TRIO THE AMERICAN y OLOIIA GIL REY. Mereix aquesta Empresa, esser corresposta amb forsa conconnencia. De Gombreny.—El aiumenge prop-passat, es personá en aquesta vila; un subjecte del poble anomenat, el que seguidament es presentá al Jot je municipal Sr. Mirapeix, exposantli el motiu de la seva vinguda. Comensá dihent que ell era casat y que la se• va esposa havia tingut un ser que nasqué mort per no haver arribat al temps reglamentan, un cop ja rot estaba anregiat, el pare de la criatura es personá a la rectonia de dit poble, exposant a la autoritat eclesiástica el cas succehit demanant EL GALL DE RIPOLL 4 de Gombreny, no la sabém pás, enipró Ii fem evident desde aquestes columnes que’! seu com portament es molt criticat y que no son propis d’un Ministre de Deu e!s conce!!s barbres que dona a!s eeus fihigresos. No extranyariem de que Ii pasés lo mateix que succehi a! Rector que relle’á’ que’! poble ja festigueijat de tant absolitisme se sub!evá, fentio marxar a cops de pedras y cridant arnb forta veu: Visca la Religió y mori el Rector» !‘oportú enterrament’ de! fu nascut en sa casa. E! Rectó es negá a efectuarlo exposant ,certes rabous que no convenceren al pagés, entre les que hi hagué la proposta per part de! capeilá, de que’l págés fes un sot a la quadra que a casa seva tenia y en aquel! lioch hi enterrés a! seu fil!. Naturalment que tal proposta, fou criticada pera’! pagés y aleshores e! Rectó poch escrupulós deIs conce!s que donaba, proposá al pare de! difunt ser, qu fes un sot en..un camp qualsevoi o al peu d’una margera y alli diposités a! inter. fecte. Capde les propostes del Rector convenceren al pagés y per aixt5 vingué a Ripo!! pera consultar el cás. Es bó sapiguer, que e! mort estigué quatre dies a !a casa. El senyor Mirapeix, ja enterat de la questió y acompanyat de! denunciant, es personá ala casa Rectoral de nostra vila, ahont e! benvolgut, doctor Puigorio!, doná una carta a! pagés pera que ne fes entrega al Rector de Gombreny, aconse!!ant a aquest que dongués promptament sepultura al interfecte per evitar responsabilitats. La solució que dongué a! assumpte ePRector Retiro,— El beqyólÍut senyor, y per cert molt amich dístingit nostre, e! tinent de la Guar. dia Civil y Cornandant del puesto de aquesta lo calitat En Antoni Hiia!do,es retira del servey actiu, marxant ab ta! motiu a! terreny de la seva infantesa, després de bayer viscut entre nosaltres per espay de nou anys. Molt ens do! la perdua de un amich com era e! senyor Hidalgo, puix que apar de la distinció. militar que entre nosaltres regnaba, era sobjecte de tractament nolt amable, per lo que no creyem pecar dihent que tot e! pob!e era son amich y que d’enemichs no en tinué jamay ni u tant solsament. El senyor Hidalgo, degut a la premura del temps en que disposaba, solsament pogué despe. dirse personaiment de les Autoritats iocals, pre gantnos que d’eixes columnes fem extensiu el seu agrahiment al. poble tot, ja qt.e d’ll ne mar— aba arnb greu recansa y que’n ervará eterna memoria. Per la nostra part, soIs ens manca remarcar el condal que ens déixa al tindrer que separarnos del senyor Hidalgo, el que sempre sapigué ditin gir de manera lloable les situacións de nostra vfla. Ojalá el seu successor, siga mi reflecse d’éll. Millora —La mi!lora que oporturament anun• ciarern de la carretera de !‘Estació, ja s’ha co mensat amb forsa empenyo. La brigada municipal ni trevaila de ferm amb el concurs d’altres obrers y la máquina apisonado ra també hi presta son servey. Molt ens p!au consignarho, pui,c qu’era malta la falta que hi feya el tal rni!lorament. 1 RpoU: Iwpiuiiu ,1u1d uatiu cte Juan Puig ZECCICX DE LIULCiØZ Iinprempta SanIaMaria Havent arribata un acort els .Í111s del difnntJoan Orriols y Rovira, es DE JOAN PUIG ven 1’liort anomenat de ca.! Antidi, situat a la carretera de Rihes, enfront de Tras—Valls. 3mprsións tøte css INFoRMRÁ: PEPE VILA BUSOMS PREUS SENS GCMTENOJA Plassa iTiercat 20, 2.°”—RIP O L L jé hijo - PINTORES DECORADO - ¡ CARRER DELS VALLS R 1P O L L JoséComa y hermano PINTORES.DECORADORES POR ENCARGOS DIRIGIESE A MIGUEL --a--- ANFRUNS PLAZA SAN EUDALDO e a u,. • . — E 1P OL L CALLE PRADO 2 SASTRERItA R a u u a a a 5 • J e a u •...rueasaaea a. • a— a a u u a aa u a •u a u • u • • a DISPONiBLE PROPTITUTYESMEIW ENLOSTRABAJOSQUE -SELES.ENCARGUEN- a . 1 a a a a au e a u a u aa a a e a y Abrigos Traj NOVEDADES 1 wuuuueutauuaa a a. • u e e u a a• u e ee • a u $0’ r’ F CI Q 1 J’E I CI.P