Recull de Premsa - Metges de Catalunya

18
O.J.D.: 16333
E.G.M.: 74000
Tarifa: 4340 €
Fecha:
01/05/2012
Sección: AL DIA
Páginas: 18,19
DIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2012 ara
ARA
societat
SANITAT
Els metges
atendran els
sensepapers
Els professionals de la salut es rebel·len i alerten que
poden revifar malalties infeccioses com la tuberculosi
Els metges es plantaran contra la
mesura de deixar fora de la sanitat
els sensepapers i diuen que els atendran. Alerten que hi pot haver un rebrot de malalties, com la tuberculosi, i el cost econòmic pot ser més alt.
LARA BONILLA
BARCELONA. “És un desastre”
, “Un
error de càlcul”, “Ho pagarem car”...
Així ha reaccionat la comunitat mèdica respecte a la decisió del govern
espanyol de restringir l’accés a la sanitat als immigrants sense papers. A
partir de l’1 de setembre els immigrants que no cotitzin a la Seguretat
Social deixaran de tenir accés a la
targeta sanitària, segons el nou decret de mesures urgents per sostenir el sistema sanitari. I els immigrants no seran els únics afectats.
El decret està tan poc desenvolupat que la lletra petita no especifica què passarà, per exemple, amb els
més grans de 26 anys que no hagin
cotitzat mai. En tot cas, els metges
s’han rebel·lat i asseguren que el seu
compromís és amb les persones. “Jo
no negaré l’atenció a ningú però llavors estaré infringint una norma”,
diu Manel Ferran, metge de família
i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària. El problema, però
–com apunta Josep Maria Puig, ne-
fròleg de l’Hospital del Mar–, és que,
sense targeta sanitària, els immigrants sense papers ja no podran ni
demanar visita. El decret només garanteix l’atenció d’urgències i l’assistència a menors i embarassades.
Susana García és metge de família
al CAP del Raval, i sobre el 60% del
pacients són immigrants. No sap el
percentatge de sensepapers que
atén, però està segura que la mesura“afectaràmoltagent”.Icol·locaels
metges en un debat ètic. García posa l’exemple dels fàrmacs: “Sense
targeta sanitària no es podran pagar
els medicaments i això ens obligarà a
fer trampes (com receptar a nom
d’algú altre). Haurem de resoldre situacions crítiques fora de la llei”. Diu
que aquest decret “és una barbaritat
impossible de complir”. “Haurem de
visitar al carrer perquè fa feredat la
quantitat de persones que es poden
quedar fora del sistema”.
Ambaquestamesura,elgovernde
Rajoy vol estalviar 500 milions d’euros i limitar el suposat “abús” que els
estrangers fan del sistema sanitari,
quan tots els estudis demostren el
contrari. La població immigrant freqüenta un 15% menys els serveis
d’urgències que els autòctons –segonsunestudidel’HospitaldelMar–
ienl’únicapartatquelafreqüentació
és més alta és a les urgències obstè-
Rebuig
“El decretés
unabarbaritat
impossiblede
complir”,diu
unametgessa
delRaval
Realitat
Elsimmigrants
utilitzenun
40%menys
derecursos
sanitarisque
elsautòctons
SENSE TARGETA SANITÀRIA
El decret de Rajoy també
planteja un debat ètic als
metges, que diuen que no
deixaran d’atendre ningú que
ho necessiti. FRANCESC MELCION
“No poden donar més importància als diners que a la nostra salut”
Reportatge
MARIA ORTEGA
BARCELONA
ots els plans se li han desmuntat com un castell de
cartes. Ara mesura les
paraules i no vol, en cap
cas, que ningú es compadexi d’ell. El Dame té 30 anys i en fa
cinc que es va embarcar en una pastera a buscar sort. Del Senegal a
Fuerteventura. I, des d’allà, a Barcelona. A treballar. Reconeix que les
idees que tenia al cap han sortit malament i que no ha pogut aconseguir
un contracte en una fàbrica o en el
món de la construcció com esperava. Treballa de manter i no ha pogut
T
regularitzar la seva situació al país.
L’escenari, a més, se li complica amb
l’anunciada negativa a concedir la
targeta sanitària als sensepapers. I
això, més que preocupar-lo, l’indigna. “Som persones, tenim dret a ser
atesos quan ens posem malalts. No
poden donar més importància als
diners que a la salut”, lamenta. I afegeix: “I que no posin la crisi com a argument, que no és això; estem parlant de drets humans”.
Explica que la persecució policial a la venda ambulant els fa molt difícil continuar treballant. De fet, en
els últims mesos ha hagut de visitar
en diverses ocasions les urgències
de l’Hospital del Mar perquè s’ha
fracturat un braç i una cama, després de sortir corrents en vista de la
presència de la policia i caure per es-
El Dame, que prefereix no mostrar la cara, treballa
de manter d’ençà que va arribar a Barcelona. C. CALDERER
Hospitals i Centres de Salut; Salut
cales i al mig del carrer. No vol ni
pensar què farà quan no pugui anar
al metge com fins ara i explica que si
pogués, deixaria la venda al carrer.
Miriam Mejía també està espantada. “La cosa s’està complicant”,
explica aquesta hondurenya que va
aterrar a Barcelona ara fa cinc anys
amb voluntat de treballar. Des de
llavors, ha encadenat feines com a
cuidadora en domicilis particulars i
mai ningú no li ha fet un contracte.
Ni ella ni el marit tenen els papers
en regla i pateixen, no tant per ells,
que tenen salut, sinó per les “persones més vulnerables”. Ella, pràcticament, només ha visitat el metge
per l’embaràs i el part del seu fill i
per les revisions regulars. El marit
no hi ha anat mai. També els preocupa el que pugui passar.e
O.J.D.: 16333
E.G.M.: 74000
Tarifa: 4340 €
Fecha:
01/05/2012
Sección: AL DIA
Páginas: 18,19
ARA
ara DIMARTS, 1 DE MAIG DEL 2012
IMM
triques, ja que la taxa de natalitat és
més elevada en les dones immigrants. Segons un altre estudi, els
nouvinguts usen un 40% menys de
recursos sanitaris que els autòctons.
El comissionat d’immigració de
l’Ajuntament de Barcelona, Miquel
Esteve, lamenta que “els immigrants
estiguin, un cop més, a l’ull de l’huracà públic”. És per això que el Consell
Municipal d’Immigració ha convocat per a dijous la comissió d’opinió
d’urgència per parlar-ne.
Esteve apunta que a Barcelona hi
ha un 17,4% de població nouvinguda
inoarribenal5%deltotaldelafacturasanitària.Iésquelapersonaimmigrada és habitualment una persona
jove i sana. És el que es coneix com
l’immigrant sa, ja que els que han optat per emigrar acostumen a ser els
que estan en més bon estat de salut
per emprendre un canvi vital
d’aquestamagnitud.“Arribenelsmés
forts i és a mesura que envelleixen
que comencen a utilitzar els serveis
sanitaris”, explica Josep Maria Puig.
Rebrot d’algunes malalties
Els metges alerten que restringir
l’atenció sanitària als estrangers pot
generar encara més despeses econòmiques i dificultar el control de malalties infeccioses, com la tuberculosi. “Si a un malalt de tuberculosi no
se’l pot tractar, és un risc de salut pública no només per a ell sinó per a
tothom”, diu Ferran. “Pot infectar
altres persones i ens gastaríem més
diners que si l’haguéssim atès d’entrada”, afegeix Puig. El mateix pot
passar amb malalties de transmissió
sexual com la sida i l’hepatitis. Però
també amb malalties cròniques. “Si
té hipertensió arterial i no va al metge, no l’hi detectaran fins que faci
una embòlia i hagi d’anar a urgències. Però és més car tractar una embòlia que evitar-la”, diu Ferran. Posa com a exemple els EUA, el país
amb la despesa sanitària més elevada, “i on els pobres van només a urgències perquè no tenen assegurança, i s’ha demostrat molt més car”. El
turisme sanitari –sobretot de jubilats europeus– que el govern de Rajoy vol combatre no té res a veure
amb els immigrants de rendes baixes. “És com matar mosques a canonades”, conclou García.e
Miquel Vilardell PRESIDENT DEL COL·LEGI DE METGES
“Tenim l’obligació d’atendre totes les persones”
● ¿Com heu rebut els metges
aquest decret que restringeix l’accés a la sanitat als immigrants?
Els metges tenim l’obligació d’atendre sempre totes les persones si tenen un problema de salut. Això és el
que ens han ensenyat. No demanem
si tenen targeta o no. Els metges atenem malalts, i això que ningú ho posi en dubte. Cap decret ho canviarà.
I això és el que més em preocupa.
● Què passarà amb les malalties?
Si això es du a terme és molt important tenir cura de la cadena epidemiològica. Si no hi ha un control sanitari d’aquestes persones, hi pot
haver brots de malalties infeccioses,
com la tuberculosi, ja que als seus
països és més prevalent. Aquí ho tenim més controlat, però si no tractem les persones es poden trencar
les barreres. El mateix amb malalties eradicades com el xarampió, la
verola i la tos ferina.
● Ens hem de preocupar?
Tenim la gran sort que les persones
afectades són gent jove i habitualment no estan malaltes. De tota
manera, no sabem com es regularà
tot això perquè només coneixem
l’esborrany i no la lletra petita.
● Estem tornant enrere?
Sí, són conductes que mai ens hauríem imaginat. És lògic fer un control,
però no fer-ne norma general.
● El govern diu que és per combatre
el turisme sanitari.
El turisme sanitari, i els pacients que
vénen a tractar-se de patologies cròniques, sí que convé que es regularitzi. I s’han de buscar fons de cohesió
entre estats i autonomies.
Hospitals i Centres de Salut; Salut
Un grup d’interns del Centre d’Intername
ahir semiaïllats durant la visita dels mitja
Espanya exp
els que tingui
Interior nega tortures als
Interior expulsarà primer els interns dels onze centres d’internament per a estrangers (CIE) que
tenen antecedents abans que els
detinguts sense papers. Ho detalla
el nou reglament dels centres.
Polè
El m
acus
BARCELONA. Quatre interns oficialment autolesionats al CIE de la Zo- sínd
na Franca la setmana passada, la greu
mort d’Idrissa Diolla l’última nit de d’an
Reis i casos similars arreu de l’Estat de ‘t
ALBERT BALANZÀ
(València i Madrid) han fet moure
fitxa al ministeri de l’Interior, que
ahir va enviar a Barcelona el secretari d’estat per a la Seguretat, Ignacio Ulloa, a explicar noves reformes
i a intentar fer un exercici de transparència obrint reixes als mitjans
de comunicació.
Ulloa, en primer lloc, va donar
detalls del nou reglament sobre els
CIE que està pendent des del 2004 i
que s’aplicarà abans de l’estiu: en un
intent de relaxar la tensió interna i
externa d’uns centres que estan en
el punt de mira judicial i social, el
govern espanyol ha assegurat que
prioritzarà ara les anomenades expulsions qualificades per sobre de
les ordinàries. Traducció: abans
s’expulsarà els interns amb antecedents que no pas els simples sensepapers. “Volem reduir al mínim
l’expulsió de sensepapers”, va dir. El
2011 als onze CIE que hi ha a l’Estat hi van haver 1.942 ingressos, i les
expulsions es van repartir entre 949
d’ordinàries i 690 de qualificades. El
primer trimestre del 2012 s’han fet
394 ingressos, amb 22 expulsions
ordinàries i 193 de qualificades. Hi
ha, doncs, un canvi de tendència.
Un altre element de distensió: els
agents del Cos Nacional de Policia,
que fins ara assumien l’exclusivitat
de la gestió interna dels CIE, només
es dedicaran a partir d’ara a la seguretat i deixaran la part de serveis a
professionals vinculats a entitats i
Que
La ro
de p
inus
inicia
crits
dels
O.J.D.: 369707
1961000
Tarifa: 19579 €
Fecha:
01/05/2012
EL
PAÍS,
martes 1 de mayo de 2012
Sección: SOCIEDAD
Páginas: 28
28 vida & artes
E.G.M.:
sociedad
Los recortes sociales
Los colegios de abogados consideran
inconstitucional la reforma sanitaria
Los letrados creen que el decreto ley afecta a un derecho fundamental por
limitar el acceso a la salud P Choca también con varios estatutos de autonomía
MARÍA R. SAHUQUILLO
Madrid
La Constitución española consagra el “derecho a la protección
de la salud”. Varios estatutos autonómicos van más allá y establecen la sanidad “universal” o “para todas las personas”. Tratados
internacionales suscritos por España completan esa visión de la
sanidad como un derecho humano, universal e igualitario. Este
es el argumento con el que los
colegios de abogados dieron ayer
motivos para un posible recurso
de inconstitucionalidad contra el
decreto de Medidas Urgentes para la Sostenibilidad del Sistema
Nacional de Salud, que restringe
la cobertura médica a los inmigrantes en situación irregular.
Ese punto colisiona directamente, según el Consejo General de la Abogacía (que agrupa a
todos los colegios) con la Constitución y con los estatutos de autonomía de Aragón, Cataluña,
País Vasco y Andalucía. El Gobierno de esta última comunidad y también el PSOE estudian
la reforma sanitaria para determinar si invade competencias
autonómicas y si incurre en inconstitucionalidad. No descartan recurrirla. El Ministerio de
Sanidad, sin embargo, asegura
que la ley está muy estudiada y
que no choca en absoluto con la
Carta Magna.
El decreto presenta varios problemas, según el Consejo General de la Abogacía. El Gobierno
tiene, según la Constitución, potestad para aprobar normas con
rango de ley —como la publicada
la semana pasada en el BOE—
por razones de necesidad urgente. Sin embargo, esa potestad no
permite afectar derechos fundamentales, como el derecho a la
salud. “Tampoco los estatutos de
autonomía pueden ser modificados por un real decreto aludiendo a esa vía urgente”, explica Pascual Aguelo, presidente de la subcomisión de extranjería del Consejo General de la Abogacía, que
agrupa a 162.000 abogados.
Y alude a estatutos como el
“El Estado puede
expulsar a un
irregular pero
no desatenderle”
Carmen Avellano, junto a la máquina con la que se somete a diálisis cada noche. / gabriel tizón
“La diálisis es mi vida, sin ella
se me envenena la sangre”
M. R. S., Madrid
Cuando Carmen Avellano llegó a
España hace cinco años no sabía
que iba a acabar atada a una máquina de diálisis. Esta chilena
aterrizó en A Coruña con un visado de turista para visitar a su
hija y a su nieta. Luego llegaron
los problemas en el matrimonio
de su primogénita, y pensó entonces que no podía volverse a
casa dejándolas solas a ella y a
su niña. Más tarde se agravaron
sus problemas de salud iniciados con una diabetes que ya se
trataba. Le diagnosticaron una
insuficiencia renal grave. “Solo
me funcionaba el 22% de los riñones”, explica. Así comenzó un
tratamiento que derivó en un
trasplante de riñón fallido. Ahora precisa diálisis cada noche.
Se la hace ella misma. Mientras duerme. En casa, con una
máquina del Servicio Gallego de
Salud. Desde septiembre, sin embargo, se quedará sin esta prestación. Avellano está en España en
situación irregular y, como otros
153.000 ciudadanos, podrá acceder solo a la atención médica de
urgencia, según la reforma sanitaria del Gobierno.
“No sé qué va a pasar conmigo ni con la gente que está en mi
situación. La máquina es mi vida, si no tengo diálisis se me irá
envenenando la sangre hasta
morir. Y no puedo pagarlo”, la-
menta asustada. Avellano cuenta que nunca pudo regularizar
su situación. Buscó trabajo y no
lo encontró y cuando quiso regresar a su país, donde trabajaba cuidando ancianos, ya no pudo hacerlo. “La enfermedad, que
me limitaba tanto... No podía trabajar y menos viajar”, explica.
Antes del trasplante necesitaba
diálisis cada cuatro horas.
Tampoco ve factible volver a
Chile. “No hay ayudas para el retorno. No tenemos cómo para pagar el viaje”, dice. Su hija trabaja
“haciendo unas horas” en una casa. Con eso, a duras penas les da
para vivir. “Estoy aterrada, esto
es una losa tan grande como la
enfermedad”, afirma.
El tiempo de la precipitación
ANÁLISIS
Juan José Solozábal
El real decreto ley 16/2012 de
medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del sistema
nacional de salud ha levantado
una considerable polvareda. Pone de manifiesto la gravedad de
nuestra situación económica
que ya no puede aguantar unas
prestaciones que parecían asentadas y que se consideraban
esenciales en nuestro Estado so-
de Aragón, que recoge en su artículo 14 que “todas las personas
tienen derecho a acceder a los
servicios públicos de salud, en
condiciones de igualdad, universalidad y calidad”.
El derecho a la salud está recogido también de manera expresa
en el Estatuto de Autonomía de
Cataluña, que tiene rango de ley
orgánica y que fue aprobado en
2006. El artículo 23 del Estatut
se refiere expresamente a los “derechos en el ámbito de la salud”
y el primer párrafo es muy claro
cuando dice que “todas las personas tienen derecho a acceder en
condiciones de igualdad y gratuidad a los servicios sanitarios de
responsabilidad pública en los
términos que establezcan las leyes”, informa Pere Ríos.
En el País Vasco concurre, además, el hecho de su especial sistema de financiación, explica Juanjo Álvarez, de la Universidad del
País Vasco. Álvarez, catedrático
de Derecho Internacional, cree
dad con la suerte de personas
desamparadas que afecta a los
propios valores éticos de solidaridad de una democracia constitucional.
Este decreto ley lo que hace
es rebajar la protección del derecho a la salud de los extranjeros, si no se tratase de los que
se hallaren en situación regularizada o los menores de 18
años, casos en los que los extranjeros tienen un derecho a
la asistencia sanitaria en términos de absoluta paridad con los
irregular, en cambio, no podrán
gozar de la asistencia general a
que les daba derecho el simple
empadronamiento según lo previsto en la Ley de Derechos y
Libertades de los Extranjeros,
artículo 12, quedando reducida
la atención a que tienen derecho a los supuestos de urgencia
en caso de accidente o por la
contracción de enfermedades
graves.
¿Cuál es el problema desde el
punto de vista jurídico? Pues
que se trata de una restricción
derecho a la salud del artículo
43 de la Constitución Española),
llevada a cabo en términos pro-
El derecho a la
salud es universal
porque afecta a la
dignidad personal
fundos y a través de un instru-
mento cuya utilización debe vePolítica Sanitària; Salut; Sanitat
El PSOE y la Junta
de Andalucía
estudian recurrir
al Constitucional
que en la manera de tramitar las
reformas del Gobierno hay un
“menosprecio al valor normativo”. Este experto admite que el
título VIII de la Constitución permite al Ejecutivo legislar a base
de decretos leyes, ya que le autoriza a modificar la legislación básica. Pero Álvarez indica que esto
es “un señuelo”, porque el propio
Gobierno decide qué es básico,
informa Emilio de Benito.
Ante esta “clarísima intromisión en las competencias autonómicas”, a las comunidades solo
les queda la posibilidad del recurso al Constitucional. “No sé si el
Gobierno central es consciente
del alcance de la medida. A lo mejor aquí se decide que la sanidad
y la educación son prioritarias.
El tema de la atención a inmigrantes no se siente como un problema, y el decreto restringe unilateralmente la capacidad normativa”, dice Álvarez. Los estatutos
“hablan de ‘todas las personas’ y
derecho de titularidad universal
en virtud de su relación con la
dignidad de la persona, de aquí
que la legislación española lo reconociese en los mismos términos a los españoles y a todos los
extranjeros, siempre que estuvieran empadronados.
Cuando el decreto ley niega a
los extranjeros en situación irregular la asistencia sanitaria que
les confiere la ley de extranjería
y que alcanzaba también a los
empadronados, ¿no está restringiendo abusivamente un derecho que la Constitución y los estatutos de autonomía les reconocen? ¿no está rebajando, valga
la expresión, a mero papel su de-