EL MUNDO DE LA CELESTINA*

Anuncio
EL
MUNDO DE
LA
CELESTINA*
G l o s a n d o hasta cierto p u n t o las Coplas de J o r g e M a n r i q u e , y rep i t i e n d o algunas de sus i m á g e n e s y a l g u n a s de sus palabras, dec l a r a , en el acto d é c i m o s e x t o de La Celestina , P l e b e r i o a A l i s a :
1
Alisa, amiga, el tiempo según me parece, se nos va como dicen, de
entre las manos. Corren los días como agua de r í o . N o hay cosa
tan ligera para huir como la vida. L a muerte nos sigue y rodea, de
la cual somos vecinos y hacia su bandera nos acostamos, según natura. Esto vemos m u y claro, miramos nuestros iguales, nuestros
hermanos y parientes en derredor. Todos los come ya la tierra, todos están en sus perpetuas moradas. Y pues somos inciertos c u á n do habernos de ser llamados, viendo tan ciertas señales, debemos
echar nuestras barbas en remojo y aparejar nuestros fardeles para
andar este forzoso camino; no nos tome improvisos n i de salto aquella
cruel voz de la muerte. Ordenemos nuestras á n i m a s con tiempo,
que m á s vale prevenir, que ser prevenidos. Demos nuestra hacienS 1
* Q u i e r o agradecer a la U n i v e r s i t y o f California at Los Angeles el "Aca¬
demic Senate Research G r a n t " , que me p e r m i t i ó realizar este estudio.
A L A N D . D E Y E R M O N D (The Petrarchan Sources qf"La
Celestina", O x f o r d
U n i v e r s i t y Press, L o n d o n , 1961, pp. 75-76), opina que, en parte, las palabras
de Pleberio —por supuesto, ampliadas por é s t e — derivan de Petrarca (De rebus f amiliaribus, Praef. A 2 - 3 , A 1 0 , B16-17). Puede tener r a z ó n D e y e r m o n d ,
y u n a de las tres coincidencias que s e ñ a l a es sin duda m u y p r ó x i m a ( " T e m p o ra, ut a i u n t , Í n t e r dígitos e f f l u x e r u n t " ) ; por otra parte, de las otras dos, una
nos parece demasiado vaga ("Spes nostrae veteres c u m amicis saepultae s u n t " ) ,
la otra es tan frecuente entre los autores medievales que se p o d í a a t r i b u i r fácilmente a cualquiera de ellos ( " m o r t e sequacius"). Preferimos, por eso, relacionar con las Coplas las palabras de Pleberio —como t a m b i é n hicieron otros
críticos; por ejemplo, A M É R I C O C A S T R O , "La Celestina" como contienda literaria,
Revista de Occidente, M a d r i d , 1965, y, como puede verse infra, nota 10, Ser r a n o de H a r o - , comprendemos, sin e m b a r g o f q u e se puede poner a nuestra
o p i n i ó n los mismos reparos que nosotros pusimos a la de D e y e r m o n d .
1
NRFH.
X T , H 9 9 2 V m í m . 1 QQ-llfi
100
J O A Q U Í N G I M E N O CASALDUERO
NRFH,
XL
da a dulce sucesor, a c o m p a ñ e m o s nuestra ú n i c a hija con m a r i d o ,
cual nuestro estado requiere, porque va[ya]mos descansados y sin
dolor de este mundo (p. 204).
2
P o r supuesto, a u n q u e piensa a h o r a Pleberio en el p o e m a ent e r o de M a n r i q u e , son l a p r i m e r a y l a tercera de las Coplas las
q u e d e t e r m i n a n sus palabras:
3
Recuerde el alma dormida,
avive el seso y despierte,
contemplando
c ó m o se passa la vida,
c ó m o se viene la muerte
tan callando...
Nuestras vidas son los ríos
que v a n a dar en la mar,
qu'es el m o r i r (1 y 3).
E n los c o m e n t a r i o s de P l e b e r i o y en los versos de M a n r i q u e ,
l a v i d a , c o m o agua de r í o , pasa y h u y e , m i e n t r a s q u e l a m u e r t e
se acerca silenciosa. Esa h u i d a y ese acercamiento a v i s a n l a neces i d a d de prepararse p a r a l a llegada i n c i e r t a de l a m u e r t e . A l f o n d o de las dos m e d i t a c i o n e s , s o s t e n i é n d o l a s y p r o f u n d i z á n d o l a s ,
se o y e n ecos de l a d r a m á t i c a e x h o r t a c i ó n de San G r e g o r i o e n su
h o m i l í a x i i i de las de su p r i m e r l i b r o de los dos que dedica al E v a n g e l i o . R e c u e r d a San G r e g o r i o , el deslizarse l i g e r o de l a v i d a y el
acercarse cauteloso de l a m u e r t e , y , c o m p a r a n d o c o n u n l a d r ó n
a é s t a , c o n m i n a al q u e escucha a estar despierto, a n o dejarse sorp r e n d e r p o r su v e n i d a : " E l a l m a se despierte para su defensa [. . . ]
pues e n t r a el l a d r ó n c u a n d o el p a d r e de f a m i l i a n o l o sabe; p o r q u e m i e n t r a s el e s p í r i t u d u e r m e y n o v i g i l a , l a m u e r t e v i n i e n d o
de i m p r o v i s o , i r r u m p e e n l a h a b i t a c i ó n de n u e s t r o c u e r p o y m a t a
al d u e ñ o a q u i e n e n c u e n t r a d o r m i d o " . L o inesperado de l a lleg a d a de l a m u e r t e , p o r q u e San L u c a s l o r e l a c i o n a en su e v a n g e l i o
4
2
E l a ñ a d i d o entre corchetes es nuestro. Las citas a La Celestina son de la
e d i c i ó n de D o r o t h y S. Severin, 1 1 ed., A l i a n z a E d i t o r i a l , M a d r i d , 1985, en
el texto sólo aparece entre p a r é n t e s i s el n ú m e r o de p á g i n a .
N o es ésta la ú n i c a vez en que Pleberio piensa en las Coplas: en su planto
las recuerda de manera literal incluso. Citamos las Coplas por las Obras de JORGE M A N R I Q U E , ed. de A n t o n i o Serrano de H a r o , A l h a m b r a , M a d r i d , 1986.
E l n ú m e r o de estrofa sigue a la cita, entre p a r é n t e s i s .
" U t per haec animus ad sui custodiam suscitetur. . . Nesciente e n i m
paterfamilias fur d o m u m perfodit, q u i a d u m a sui custodia spiritus d o r m i t ,
i m p r o v i s a mors veniens carnis nostrae h a b i t a c u l u m i r r u m p i t , et e u m q u e m
a
3
4
NRFH,
XL
EL M U N D O DE LA
CELESTINA
101
— q u e San G r e g o r i o c o m e n t a en l a h o m i l í a — c o n l a llegada i m prevista del l a d r ó n , es u n l u g a r c o m ú n que l a t r a d i c i ó n repite most r a n d o l a necesidad de estar preparados a su asalto. A ello a p u n t a
precisamente San G r e g o r i o : " Q u i s o N u e s t r o S e ñ o r q u e desconoc i é r a m o s l a h o r a de l a m u e r t e p a r a que s i e m p r e p u d i é r a m o s tem e r l a , de m o d o q u e , al n o poder a d i v i n a r l a , e s t u v i é r a m o s siempre p r e p a r a d o s " * .
N o s o r p r e n d e n las notables semejanzas entre los tres autores;
al fin y a l cabo, busca M a n r i q u e a San G r e g o r i o , y , de m o d o d i recto, a p o y a e n las a f i r m a c i o n e s de a q u é l sus c o m e n t a r i o s . Fern a n d o de R o j a s , p o r su p a r t e , busca e n l a Coplas de M a n r i q u e ,
y p o r l o t a n t o i n d i r e c t a m e n t e en San G r e g o r i o — y q u i z á s t a m b i é n d i r e c t a m e n t e — , los soportes de las a f i r m a c i o n e s de Pleber i o . S o r p r e n d e , sin e m b a r g o , l a m a n e r a c o m o R o j a s se d i f e r e n c i a
de M a n r i q u e : d i f e r e n c i a c i ó n que le separa t a m b i é n de San G r e gorio.
E n efecto, e n San G r e g o r i o y en las Coplas, " p r e p a r a r s e a l a
l l e g a d a i n c i e r t a de l a m u e r t e " significa "prepararse a l a llegada
c i e r t a de l a v i d a p e r d u r a b l e " , ganar c o n b u e n a s obras el p r e m i o
d e f i n i t i v o : "Puesto que las horas h u y e n " , dice San G r e g o r i o , " h e r m a n o s c a r í s i m o s , despertad y haced p a r a q u e r e c i b á i s el p r e m i o
de vuestras buenas obras"*; y e n las Coplas dice l a M u e r t e al
M a e s t r e : " Y pues vos, claro v a r ó n / t a n t a sangre derramastes/ de
paganos,/espeVad el g a l a r d ó n / q u e en este m u n d o ganastes/por las
m a n o s " (esír. 3 7 ) . Este m u n d o - e l t e m p o r a l - es, pues, e n los
dos autores, s ó l o el c a m i n o que conduce a l m u n d o eterno! L o h a
e x p l i c a d o m u y b i e n J o r g e M a n r i q u e : " E s t e m u n d o es el c a m i n o / p a r a el o t r o , q u e es m o r a d a / s i n p e s a r " (estr. 5 ) . San G r e g o r i o
lo h a d i c h o i n n u m e r a b l e s veces; e n su h o m i l í a x i d e l m i s m o l i b r o ,
por e j e m p l o : " P o r q u e e n l a v i d a presente estamos c o m o e n u n
d o m i n u m domus invenerit d o r m i e n t e m necat", GREGORIUS M A G N U S , Homiliarum in Evangelia, I , H o m i l . x i i i , en M i g n e , Patrología Latina, 79, col. 1126.
" H o r a m vero u l t i m a m D o m i n u s noster i d circo voluit nobis esse incogn i t a m , ut semper possit esse suspecta, u t d u m illam praevidere non possumus,
ad i l l a m sine intermissione p r a e p a r e m u r " (col. 1126). T o d a l a h o m i l í a se escribe para ello; para conseguir que los que escuchan, atemorizados por la muerte, se preparen para su venida. Es que en el proceso de la s a l v a c i ó n , el temor
es siempre esencial para San Gregorio. Escuchemos las palabras con que term i n a l a h o m i l í a : " S i c e n i m sic mors ipsa c u m venerit vincetur, si p r i u s q u a m
veniat semper t i m e a t u r " [ " A s í , pues, a s í , es como se vence a la muerte cuando llega: si antes de que "llegué se la teme s i e m p r e " ] (col. 1127).
5
6
" Q u i a i g i t u r momentis suis horae fugiunt, agite, fratres charissimi, ut
in b o n i operis mercede t e n e a t u r " (col. 1127).
102
J O A Q U Í N G I M E N O CASALDUERO
NRFH,
XL
7
c a m i n o p o r el cual vamos hacia nuestra p a t r i a " . L a m u e r t e , p o r
l o t a n t o , p a r a M a n r i q u e y p a r a S a n G r e g o r i o , es s ó l o l a p u e r t a
a t r a v é s de l a c u a l se llega a l a p a t r i a , a l a m o r a d a deseada: " L o s
j u s t o s son conducidos a l a c l a r i d a d de su g l o r i a [de l a g l o r i a de
D i o s ! " , dice h a b l a n d o de l a m u e r t e San G r e g o r i o ; y Jorge M a n r i q u e a ñ a d e , " P a r t i m o s c u a n d o nascemos,/andamos ¿dentras viv i L s . / y llegamos/al t i e m p o que fenescemos" (estr. 5 ) . S i n e m b a r g o , en boca de Pleberio " p r e p a r a r s e a l a llegada i n c i e r t a de
la m u e r t e " ( " O r d e n e m o s nuestras á n i m a s c o n t i e m p o " , p . 204)
n o significa " p r e p a r a r s e a l a l l e g a d a c i e r t a de l a v i d a p e r d u r a b l e " , sino t o d o l o c o n t r a r i o . S i g n i f i c a o r d e n a r los bienes t e m p o rales de m a n e r a que n o t e r m i n e n c o n su d u e ñ o , sino q u e pasen
a los h o m b r e s posteriores y c o n t i n ú e n c o n los h o m b r e s posteriores subsistiendo: " D e m o s nuestra hacienda a dulce sucesor, acomp a ñ e m o s n u e s t r a ú n i c a h i j a c o n m a r i d o , c u a l n u e s t r o estado req u i e r e , p o r q u e v a [ y a ] m o s descansados y sin d o l o r de este m u n d o " ( p . 2 0 4 ) . L o que a P l e b e r i o i m p o r t a , p o r l o t a n t o , son los
bienes t e m p o r a l e s , y , ante l a a m e n a z a de la m u e r t e , es M e l i b e a
s ó l o l a q u e puede g a r a n t i z a r l e l a c o n t i n u i d a d de esos bienes t e m porales,'la que puede de a l g ú n m o d o hacer q u e sea su p a r t i d a m á s
descansada y menos dolorosa. D e a h í l a i m p o r t a n c i a que para Pleb e r i o tiene M e l i b e a y el d o l o r q u e l a m u e r t e de é s t a h a de ocasion a r l e ; de a h í t a m b i é n que l a m u e r t e e n boca de P l e b e r i o aparezca
c o m o p a r t i d a e n vez de c o m o llegada: " P o r q u e v a [ y a ] m o s descansados y sin d o l o r de este m u n d o " ( p . 2 0 4 ) .
P o r o t r a p a r t e , p a r a evocar el paso d e l t i e m p o y l a a c c i ó n dest r u c t o r a de l a m u e r t e , u t i l i z a P l e b e r i o el m o t i v o d e l " u b i s u n t ? " ,
c o m o antes h a b í a n hecho San G r e g o r i o y t a m b i é n las Coplas. Y
lo u t i l i z a precisamente c o m o San G r e g o r i o y c o m o las Coplas l o
h a b í a n u t ü i z a d o ; es decir, r o m p i e n d o l a t r a d i c i ó n establecida, apoy á n d o s e en ejemplos actuales y a b a n d o n a n d o los a n t i g u o s . D i c e
S a n G r e g o r i o , h a c i e n d o s u r g i r l a e t e r n i d a d entre las b r u m a s de
l a m u e r t e : " ¿ Q u e r é i s o í r l o q u e sois? E l p r o f e t a l o dice c u a n d o
a f i r m a : « C i e r t a m e n t e es h e n o el p u e b l o » . Y si n o fuera heno el
p u e b l o ¿ d ó n d e e s t á n aquellos q u e el a ñ o pasado c e l e b r a r o n c o n
nosotros el n a c i m i e n t o de S a n F é l i x q u e h o y estamos celebrand o ? " . D i c e a su vez M a n r i q u e :
8
9
7
" I n praesenti etenim v i t a quasi i n v i a sumus, qua ad p a t r i a m pergim u s " i c o l . 1115).
" J u s t i ad claritatis ejus gloriara p e r t r a h u n t u r " (col. 1125).
" V u l t i s audire q u i d estis? Propheta indicat, dicens: «Veré fenum est pop u l u s » (Isai, X L , 7). Si e n i m fenum populus n o n est, u b i sunt i l l i q u i ea quae
8
9
NRFH,
XL
E L M U N D O DE LA
CELESTINA
103
Dexemos a los t r ó v a n o s
que sus males no los vimos,
n i sus glorias;
dexemos a los romanos
aunque o í m o s y leímos
sus historias.
N o curemos de saber
lo de aquel siglo passado
q u é fue d'elío;
vengamos a lo de ayer,
que t a m b i é n es olvidado
como aquello (15).
Y viene, en efecto, a los de ayer: a d o n j u á n I I y a d o n E n r i q u e I V , al p r í n c i p e A l f o n s o , a los Infantes de A r a g ó n y a d o n A l v a r o de L u n a ; en fin, a todos aquellos que f u e r o n sus contempo¬
r á n e o s : " ¿ Q u é se h i z i e r o n ? " .
T a m b i é n a sus c o n t e m p o r á n e o s acude Pleberio, y t a m b i é n sus
palabras, c o m o las de M a n r i q u e y las de San G r e g o r i o , hacen surg i r l a e t e r n i d a d entre las b r u m a s de l a m u e r t e ; pero se t r a t a ahor a de u n a e t e r n i d a d c r i s t a l i z a d a y v a c í a . P l e b e r i o , c o m o j u g a n d o
c o n las i m á g e n e s de M a n r i q u e , c o n v i e r t e l a " m o r a d a s i n p e s a r "
e n l a que h a b i t a b a g l o r i o s a el a l m a del M a e s t r e ( " D i o el a l m a
a q u i e n gela d i o , / e l c u a l l a p o n g a en el cielo/en su g l o r i a " , 4 0 ) ,
e n u n c e m e n t e r i o h a m b r i e n t o y p o p u l o s o en el q u e los m u e r t o s
aparecen, e n m i l m o r a d a s —perpetuas y a — , c o m i d o s p o r l a tier r a : " L a m u e r t e , de l a c u a l somos vecinos y hacia c u y a b a n d e r a ,
s e g ú n n a t u r a , nos i n c l i n a m o s , nos sigue v nos rodea. Esto vemos
m u y c l a r o , si m i r a m o s nuestros iguales, nuestros h e r m a n o s y parientes e n d e r r e d o r . T o d o s los c o m e y a l a t i e r r a , todos e s t á n en
sus perpetuas m o r a d a s " ( p . 2 0 4 ) .
L o s c a m b i o s , pues, q u e P l e b e r i o i n t r o d u c e en las i m á g e n e s
y en las palabras de las Coplas d a n a su c o n c e p c i ó n de l a v i d a y
del m u n d o u n c a r á c t e r absolutamente distinto del que tienen la
c o n c e p c i ó n de l a v i d a y d e l m u n d o de M a n r i q u e y de San G r e g o r i o ; y c o m o l a c o n c e p c i ó n de P l e b e r i o c o i n c i d e c o n l a de La Celestina e n general, y c o n l a de los personajes de é s t a e n p a r t i c u l a r ,
p o d e m o s nosotros, c o m o h a n hecho otros c r í t i c o s , s e ñ a l a r l a par a d o j a q u e e n c i e r r a l a c o n t e m p o r a n e i d a d de las dos obras.
P a r a d o j a s ó l o a p a r e n t e , p o r o t r a p a r t e , puesto q u e l a d i f e r e n h o d í o colimus nobiscum transacto anno beati Felicis natalitia celebraverunt?"
(col. 1126).
104
J O A Q U Í N G I M E N O CASALDUERO
NRFH,
XL
cia entre La Celestina y las Coplas se debe p r e c i s a m e n t e a l a difer e n c i a entre los m u n d o s que cada u n a de ellas a n a l i z a . Es d e c i r ,
el p r o p ó s i t o de las dos obras es el de m o r a l i z a r , el m i s m o , p o r
l o t a n t o ; pero los m u n d o s que presentan son d i s t i n t o s : el de La
Celestina es el m u n d o del pecado, el de las Coplas el m u n d o de l a
gracia. E l m u n d o del pecado, p o r naturaleza, excluye a D i o s , pues
con él es i n c o m p a t i b l e ; p o r eso, el m u n d o de La Celestina es u n
m u n d o e n el q u e D i o s n o aparece, y sobre el q u e D i o s n o a c t ú a .
E l m u n d o de l a gracia e n c a m b i o , es u n m u n d o e n el c u a l , a pesar de los pecados, D i o s e s t á presente, y sobre el q u e D i o s a c t ú a .
L a presencia o l a ausencia de D i o s p o r u n a p a r t e , y su a c t u a c i ó n
o n o a c t u a c i ó n p o r o t r a , d a n al m u n d o sentido o se l o q u i t a n . Es
d e c i r , t a n t o las Coplas c o m o La Celestina, t r a b a j a n c o n los m i s m o s
m a t e r i a l e s : l a c o n d u c t a h u m a n a , el paso d e s t r u c t o r del t i e m p o ,
l a l l e g a d a i n e v i t a b l e de l a m u e r t e , el m o v i m i e n t o de F o r t u n a , l a
b r e v e d a d de los bienes t e m p o r a l e s , y otros m u c h o s , p o r supuest o . A n t e esos m a t e r i a l e s , l a r e a c c i ó n p u e d e ser l a m i s m a , pero l a
a c t i t u d q u e se a d o p t a es diferente. P o r e j e m p l o , ante l a destrucc i ó n de los bienes del m u n d o — c o n su d o n o s u r a , c o n su belleza
y c o n su g r a c i a — siente M a n r i q u e , a u n q u e q u i z á n o se note dem a s i a d o , algo m u y p a r e c i d o a l o q u e los personales de La Celestina sienten:
"
¿ Q u é se hizieron las damas,
sus tocados, sus vestidos,
sus olores?
¿ Q u é se hizieron las llamas
t r=r
e n d , d
°
s
que t a ñ í a n ?
que t r a í a n ? (17)
Es d e c i r , l o que sienten es u n p r o f u n d o d o l o r y u n a p r o f u n d a
a n g u s t i a . S i n e m b a r g o , e n La Celestina ese d o l o r y esa a n g u s t i a
n o p u e d e n superarse: desde el c o m i e n z o al final ellos r i g e n l a o b r a .
L o s ú l t i m o s l a m e n t o s de P l e b e r i o i n d i c a n m u y b i e n c ó m o el d o l o r y l a a n g u s t i a , o r i g i n á n d o s e e n l o que desaparece, c o n t i n ú a n
c u a n d o t o d o se c o n c l u y e : " ¿ P o r q u é m e dejaste c u a n d o y o te hab í a de dejar? ¿ P o r q u é m e dejaste penado? ¿ P o r q u é m e dejaste
E L M U N D O D E LA
NRFH, XL
CELESTINA
105
t r i s t e y solo « i n hac l a c h r y m a r u m v a l l e » ? " ( p . 2 3 6 ) . E l d o l o r y
l a a n g u s t i a en las Coplas, p o r el c o n t r a r i o , se s u p e r a n , y u n c o n suelo transcendente, o r i g i n a d o precisamente en l o q u e desaparece, sostiene a los que q u e d a n : " D i o el a l m a a q u i e n gela d i o , / e l
c u a l l a p o n g a en el cielo/en su g l o r i a . / Y a u n q u e l a v i d a m u r i ó , / n o s
d e x ó h a r t o consuelo/su m e m o r i a " ( 4 0 ) . Y eso es a s í , p o r q u e e n
La Celestina, en donde n o a c t ú a l a d i v i n a p r o v i d e n c i a , los sucesos,
faltos de significado transcendente — r e v e l a n d o l a c a d u c i d a d de
su c a r á c t e r y los encontrados s e n t i m i e n t o s q u e su r e a l i z a c i ó n
supone— p r o d u c e n , c o m o consecuencia, u n m u n d o absurdo y sin
sentido: " O h F o r t u n a variable, m i n i s t r a y m a y o r d ó m a de los m u n danales bienes [ . . . ] d i é r a s m e [ . . . ] t r i s t e l a m o c e d a d c o n vejez
alegre; n o p e r v i r t i e r a s l a o r d e n . . . " ( p p . 232-233); " ¡ O h m u n d o , m u n d o f . . . 1 Y o pensaba f . . . 1 q u e eras y e r a n tus hechos
r e g i d o s p o r a l g u n a o r d e n ; a g o r a [ . . ] m e pareces u n l a b e r i n t o
de e r r o r e s " ( p 233); " ¡ O h a m o r , a m o r ! [ . ] E n e m i g o de a m i gos, a m i g o de enemigos, ¿ p o r q u é te riges sin o r d e n n i conciert o ? " ( p p . 235-236). E n las Coplas, sin e m b a r g o , e n d o n d e a c t ú a
l a d i v i n a p r o v i d e n c i a , los sucesos se l l e n a n de significado trans¬
c e n d e n t e —es decir, n o r e v e l a n s ó l o l a c a d u c i d a d q u e les carater i z a , sino a d e m á s l a t r a n s c e n d e n c i a de sus i m p l i c a c i o n e s
e t e r n a l e s - y p r o d u c e n , c o m o r e s u l t a d o , u n m u n d o cargado de
sentido y comprensible;
El v i v i r que es perdurable
e
rnd an^
C O n e S t a d
°
S
n i con vida deleitable
e„ „
a
„
,0, pecado,
M á s los buenos religiosos
g á n a n l o con oraciones
L T a S e ^ c , ,
con trabajos y afflicciones
contra moros (36).
P o r eso el o p t i m i s m o de las Coplas y el p e s i m i s m o de La Celestina. E s v e r d a d , r e p i t o , q u e e n las dos obras, el paso a r r o l l a d o r
d e l t i e m p o y el acercarse d i s i m u l a d o de l a m u e r t e p r o v o c a n el m i s m o d o l o r y el m i s m o espanto; sin e m b a r g o , c o m o M a n r i q u e c o n v i e r t e ese d o b l e m o v i m i e n t o en u n i m p u l s o que lleva a l a v i d a perd u r a b l e , y c o m o hace d e l d o l o r y de los sinsabores de l a v i d a , m é -
106
J O A Q U Í N G I M E N O CASALDUERO
NRFH,
XL
r i t o s que aseguran l a felicidad eterna, el m u n d o h u m a n o , a pesar
de su c a d u c i d a d y de l o e x t r a ñ o de su c o m p o r t a m i e n t o , se trueca
de hecho en el c a m i n o q u e desde el p r i n c i p i o se v i e n e p r e d i c a n d o , y a d q u i e r e de ese m o d o v a l o r y c o b r a de ese m o d o sentido:
e n c u a n t o c a m i n o precisamente, en c u a n t o c a m p o de b a t a l l a en
d o n d e c o n a l e g r í a s y dolores se gana l a v i d a p e r d u r a b l e . D i c e n
las Coplas: " E s t e m u n d o b u e n o fue/si b i e n u s á r e m o s d é l / c o m o deb e m o s , / p o r q u e , s e g ú n n u e s t r a fe,/es p a r a ganar a q u é l / q u e atend e m o s " (estr. 6 ) .
La Celestina, p o r el c o n t r a r i o , c o m o n o hace de este m u n d o cam i n o p a r a el o t r o , c o m o n o c o n v i e r t e los sinsabores de l a v i d a en
m é r i t o s q u e aseguran l a f e l i c i d a d eterna, reduce a l í m i t e s t e m p o rales el v a l o r de los b i e n e s . Y c o m o estos bienes e s t á n , p o r su
m i s m a n a t u r a l e z a , amenazados p o r el pasar d e l t i e m p o y condenados al plazo de l a m u e r t e , p i e r d e n e n r e a l i d a d su v a l o r , y pierde el m u n d o c o n eUos su sentido. A s í , el m u n d o se c o n v i e r t e er
m o r a d a — e l m u n d o t e m p o r a l , n o el eterno ( " m o r a d a s i n p e s a r "
c o m o en las Coplas s u c e d í a — ; es d e c i r , se c o n v i e r t e e n l a ú n i c a
m o r a d a q u e el h o m b r e puede p r o m e t e r s e , m o r a d a a b s u r d a p o r
q u e e n ella t o d o se deshace ( " C h o z a s i n r a m a q u e se l l u e v e p o i
cada p a r t e " , p . 9 0 ) , m o r a d a p a v o r o s a y sin s e n t i d o , p o r q u e er
ella t o d o es d o l o r , c r u e l d a d y a n g u s t i a i n c o m p r e n s i b l e : " M o r a d ;
de fieras, j u e g o de h o m b r e s q u e a n d a n en c o r r o " ( p . 2 3 3 ) .
E l m u n d o de La Celestina, pues, q u e es el que v a m o s a estu
d i a r a h o r a , m e d i a t i z a d o p o r su t e m p o r a l i d a d y p o r l a naturaleza
c o n t r a d i c t o r i a de sus bienes, p r o d u c e u n intenso p e s i m i s m o qu(
a c t ú a sobre los personajes y q u e d e t e r m i n a l a e s t r u c t u r a d e l c o n
j u n t o . V a r i o s elementos cooperan p a r a p r o d u c i r l o . Existe, p o r uní
p a r t e , u n a serie de a f i r m a c i o n e s c o n las q u e los personajes ade
l a n t a n el desenlace desgraciado: p o r e j e m p l o , dice P á r m e n o , h a
b l a n d o de M e l i b e a , " S o y c i e r t o q u e esta d o n c e l l a h a de ser par;
é l [ p a r a C a l i s t o ] cebo de anzuelo o carne de b u i t r e r a , q u e suelei
10
1
1 0
A n t o n i o Serrano de H a r o , en la e d i c i ó n de las Coplas que nosotros se
g ü i m o s , al comentar la estrofa 5, cita el mismo p á r r a f o de La Celestina p a n
i m p l i c a r que t a m b i é n Pleberio entiende la vida como camino: " E n La Celesti
na: « d e b e m o s [. . . ] aparejar nuestros fardeles para andar este forcoso cami
n o » " , p . 248. N o —decimos nosotros—, si leemos con a t e n c i ó n , y si empeza
mos a leer u n poco antes ("Pues somos inciertos c u á n d o habernos de ser Ha
mados, viendo tan ciertas señales, debemos echar nuestras barbas en r e m o j í
y aparejar nuestros fardeles para andar este forzoso camino; no nos tome i m
provisos n i de salto aquella cruel voz de la m u e r t e " ) , veremos que Pleberií
se refiere a l a muerte y no a l a vida: al forzoso camino de la muerte.
NRFH,
XL
E L M U N D O DE LA
CELESTINA
107
pagar b i e n el escote los q u e a c o m e r l a v i e n e n " ( p . 170). Existe
o t r a serie que alude al acercarse de l a m u e r t e de m a n e r a p a r e c i d a
o u t i l i z a n d o los m i s m o s materiales: dice P á r m e n o a S e m p r o n i o
horas antes de q u e l a m u e r t e les s o r p r e n d a , " B i e n hablas, en m i
c o r a z ó n e s t á s , h u i g a m o s l a m u e r t e que somos m o z o s " ( p . 175).
Existe o t r a q u e a t r i b u y e a los personajes u n a p e c u l i a r ceguera
( " A h o r a v e s " , dice S e m p r o n i o a C a l i s t e , " c o n ojos de a l i n d e , c o n
que l o poco parece m u c h o y l o p e q u e ñ o g r a n d e " , p . 55): ceguera
que les p e r m i t e a d i v i n a r el d a ñ o que se cierne sobre los otros i n d i v i d u o s , pero que les i m p i d e , sin e m b a r g o , n o t a r el que a ellos
m i s m o s les acecha, a u n i n c l u s o c u a n d o es t a n e v i d e n t e que pued e n i n t u i r sus amenazas: " ¡ M a l a vieja, falsa es é s t a ! " dice Semp r o n i o h a b l a n d o de Celestina, " ¡ E l d i a b l o m e m e t i ó c o n ella! ¡ M á s
seguro m e fuera h u i r de esta venenosa v í b o r a , q u e t o m a l l a ! »
( p . 104). P r o d u c e n esas a f i r m a c i o n e s , a l y u x t a p o n e r s e , u n a sens a c i ó n de f a t a l i s m o angustioso, s e ñ a l a n d o l a c a t á s t r o f e y a d v i r t i e n d o a l a vez l a i m p o s i b i l i d a d que existe de e v i t a r l a . A s í sucede,
p o r e j e m p l o , c u a n d o P á r m e n o c o m e n t a , v i e n d o c ó m o su a m o recibe a C e l e s t i n a : " P e r d i d o es q u i e n tras p e r d i d o a n d a . ¡ O h C a liste d e s a v e n t u r a d o , a b a t i d o , ciego! [. . . ] Deshecho es, v e n c i d o
es, c a í d o es: n o es capaz de n i n g u n a r e d e n c i ó n n i consejo n i esf u e r z o " ( p . 6 5 ) . P o r q u e P á r m e n o , sin e m b a r g o , sigue d e s p u é s a
C e l e s t i n a . O t r o t a n t o sucede c u a n d o el m i s m o P á r m e n o dice a
C a l i s t o c o n v i r t i e n d o — c o n u n a fuerza s i l o g í s t i c a i r r e f u t a b l e — al
a m o r e n l a causa de su p e r d i c i ó n y de su desgracia eterna: "Señ o r , p o r q u e perderse el o t r o d í a el n e b l í fue causa de t u e n t r a d a
en l a h u e r t a de M e l i b e a a le buscar, l a e n t r a d a causa de l a v e r
y h a b l a r ; l a h a b l a e n g e n d r ó a m o r ; el a m o r p a r i ó t u p e n a ; l a p e n a
c a u s a r á p e r d e r t u c u e r p o y el a l m a y h a c i e n d a " ( p . 77). P o r q u e
P á r m e n o se e n a m o r a r á enseguida de A r e ú s a , y su a m o r , podemos
d e c i r nosotros, s e r á l a causa de q u e se e n t r e g u e a C e l e s t i n a , y su
entrega a Celestina c a u s a r á l a p é r d i d a de su hacienda, de su cuerpo
y de su a l m a . T a m b i é n p r e v é n S e m p r o n i o y C e l e s t i n a el p e l i g r o
que acecha a los sirvientes que se d e d i c a n a f a c i l i t a r el a m o r de
sus s e ñ o r e s , y p u e d e n , a d e m á s , r e l a c i o n a r l o c o n su caso. D i c e Celestina: " E s t o s [. . . ] a m a n t e s [ . . . ] v u e l a n sin d e l i b e r a c i ó n , sin
pensar el d a ñ o que [. . . ] su deseo trae [ . . . ] p a r a sus personas
y s i r v i e n t e s " . Y responde S e m p r o n i o : " P a r e c e p o r t u r a z ó n que
nos p u e d e v e n i r a nosotros d a ñ o [ . . . ] y q u e m a r n o s c o n las centellas que r e s u l t a n de este fuego de C a l i s t o [ " . . . ] A l p r i m e r desc o n c i e r t o q u e v e a en este negocio n o c o m o m á s su p a n ; m á s vale
perder l o servido, que la v i d a por c o b r a r l o " ( p p . 79-80). Y tanto
J O A Q U Í N G I M E N O CASALDUERO
108
NRFH,
XI
S e m p r o n i o c o m o C e l e s t i n a , sin e m b a r g o , se q u e m a n l u e g o , por
retener lo servido, en las centellas que resultan del fuego de C a l i í t o .
E l p e s i m i s m o procede, p o r o t r a p a r t e , de u n a s á t i r a social que
b r o t a c o n t i n u a m e n t e , t a m b i é n , de los c o m e n t a r i o s de los personajes: desde q u e aparece C e l e s t i n a v e n d i e n d o " l a sangre inocent e ' ' ( p . 60) de las mozas que e n t r a b a n e n su casa o de las de aquellas en c u y a casa e n t r a b a ella; desde q u e se describe a los nobles
y a los e c l e s i á s t i c o s vencidos p o r l a l u j u r i a ( " C a b a l l e r o s viejos >
m o z o s , abades de todas d i g n i d a d e s , desde obispos hasta sacristan e s " , p . 151), desde que se revela l a c r u e l d a d de los ricos, y h
e x p l o t a c i ó n q u e é s t o s hacen de los pobres ( " C o m o l a sanguijuela
saca l a sangre [ a s í ! desagradecen, i n j u r i a n , o l v i d a n servicios, nieg a n g a l a r d ó n " , pp. 68 6 9 ) . E n fin, desde q u e se descubre l a hi¬
p o c r e s í a , l a m a l d a d , l a p e r v e r s i ó n q u e c o n v i e r t e n al m u n d o com o dice P l e b e r i o e n " u n l a b e r i n t o de errores, u n desierto espan
t a b l e " (p. 233).
Este p e s i m i s m o se relaciona c o n el m u n d o que La Celestina noi
r e v e l a . N o es que n o sea c r i s t i a n o el m u n d o de La Celestina: le
es t a n t o c o m o el de las Coplas. E l m u n d o de La Celestina es, come
d i j i m o s antes, el m u n d o d e l pecado. U n m u n d o e n el q u e los b i e
nes temporales e x c l u y e n e n absoluto a los eternos; u n m u n d o qu<
se c a r a c t e r i z a p o r l a ausencia de D i o s , y e n el q u e , p o r lo t a n t o
n o t i e n d e n hacia D i o s los personajes. C i r í a c o M o r ó n A r r o y o h ;
s e ñ a l a d o m u y b i e n este aspecto e n su excelente estudio de La Ce
lestina y , c i t a n d o a San A g u s t í n y a Santo T o m á s , l o h a situad(
e n l a t r a d i c i ó n que le c o r r e s p o n d e :
El nervio estructural de la obra [. . . ] es la definición agustinian;
de pecado: «aversio a Deo, conversio ad creaturas» (apartamient,
de Dios por conversión a las criaturas), que recoge luego toda 1
t r a d i c i ó n cristiana: «Dos cosas hay que considerar en el pecado, e
apartamiento del bien inmutable que es infinito, y la conversión de
sordenada al bien finito» (Santo T o m á s , Summa Thcologica, P r i m
secundae, cuestión 87, art. 4 ) .
n
E n efecto se a p a r t a n de D i o s , d e l b i e n i n m u t a b l e , los personaje
de La Celestina, y buscan d e s o r d e n a d a m e n t e el b i e n finito: el a m o
C a l i s t o y M e l i b e a , el d i n e r o y el placer P á r m e n o y S e m p r o n i o —
t a m b i é n E l i c i a y A r e ú s a - ; busca el d i n e r o l a alcahueta, y busc
t a m b i é n los placeres q u e p u e d e n t o d a v í a d e l e i t a r l e ; busca Plebe
1 1
C I R Í A C O M O R R Ó N A R R O Y O , Sentido y forma de "La
tedra, M a d r i d , 1 9 8 4 , p. 5 1 .
Celestina",
2
A
ed., C ;
NRFH,
XL
E L M U N D O D E LA
CELESTINA
109
r i o d i n e r o , h o n r a y descendencia, y p o r eso su h i j a — M e l i b e a c o l m a y d i r i g e sus aspiraciones.
E l deseo que m u e v e al m u n d o de La Celestina, p o r l o t a n t o ,
es el de gozar los bienes t e m p o r a l e s . Y p o r q u e el o b j e t o de ese
deseo son los bienes temporales —amenazados siempre p o r l a dest r u c c i ó n que l a t e m p o r a l i d a d supone— l a s a t i s f a c c i ó n de ese deseo se convierte en u n a o p e r a c i ó n m i x t a y encontrada: p o r q u e dent r o de ella c h o c a n el d o l o r y l a a l e g r í a ; es d e c i r , p o r q u e d e n t r o
de ella chocan los c o n t r a r i o s . Ese c a r á c t e r b é l i c o t i p i f i c a , p o r l o
t a n t o , al m u n d o de La Celestina. Y R o j a s , p a r a q u e l o n o t e m o s
y p a r a que c o m p r e n d a m o s su sentido, c o n v i e r t e esa c o n t r a p o s i c i ó n y ese c h o q u e e n esquema de l a e s t r u c t u r a de l a o b r a ; es dec i r , d a a l a a r q u i t e c t u r a de La Celestina u n sesgo e n c o n t r a d o v c o n t r a p u e s t o . Stephen G i l m a n l o h a d e f i n i d o m u y b i e n e n el i m p r e s i o n a n t e estudio q u e a l a o b r a h a d e d i c a d o . " T h e t e x t u r e o f the
w o r k is one o f strife, o f b i c k e r i n g a n d d i s p u t e " . E n otras palabras, el c a r á c t e r e n c o n t r a d o y c o n t r a p u e s t o del sesgo de La Celestina sirve p a r a i n d i c a r q u e ese c a r á c t e r es precisamente el d e l m u n d o q u e e n ella se d i b u j a , y q u e e n ese m u n d o ese c a r á c t e r r e v e l a
la esencia de l a s a t i s f a c c i ó n de su deseo d o m i n a n t e : el c h o q u e q u e
t i e n e l u g a r d e n t r o de esa s a t i s f a c c i ó n entre el d o l o r y l a a l e g r í a .
I n c l u s o los m i s m o s personajes p u e d e n d e f i n i r , y d e f i n e n , de ese
m o d o l a c a l i d a d de los bienes t e m p o r a l e s . D i c e S e m p r o n i o , p o r
e j e m p l o : " F i a r e n l o t e m p o r a l y buscar m a t e r i a de t r i s t e z a [ . . . 1
es i g u a l g é n e r o de l o c u r a " (p. 7 5 ) , y P á r m e n o , t a m b i é n , e x p l i c a
a s í el c a r á c t e r de l a v i d a d e l h o m b r e - d e l h o m b r e , c l a r o e s t á ,
q u e se d e d i c a a los bienes m u n d a n a l e s — : " O í d o l o h a b í a d e c i r y
p o r e x p e r i e n c i a l o v e o , n u n c a v e n i r placer sin c o n t r a r i a z o z o b r a
e n esta t r i s t e v i d a " ( p . 137). P a r a Rojas l a esencia de los bienes
t e m p o r a l e s es su r e s u l t a d o c o n f l i c t i v o y c o n t r a p u e s t o : el hecho de
q u e p r o d u z c a n a l a vez tristeza y a l e g r í a . D e a h í q u e R o j a s p a r a
d e f i n i r el a m o r , q u e e n La Celestina se presenta c o m o el m á s a l t o
de esos bienes, a c u d a a l a t é c n i c a de y u x t a p o n e r c o n t r a r i o s ; t é c n i c a q u e P e t r a r c a y sus seguidores h a b í a n utilizado p a r a m o s t r a r
los c o n t r a d i c t o r i o s efectos de C u p i d o y q u e sirve a h o r a p a r a m o s t r a r los c o n t r a d i c t o r i o s efectos de los bienes m u n d a n a l e s : " E s u n
fuego escondido, u n a agradable llaga, u n sabroso veneno, u n a d u l ce a m a r g u r a , u n a delectable d o l e n c i a , u n alegre t o r m e n t o , u n a
dulce y fiera h e r i d a , u n a b l a n d a muerte'' (p. 159). D e f i n i c i ó n q u e
1 2
1 2
STEPHEN G I L M A N , The Art of'La
sin Press, M a d i s o n , 1959, p . 151.
Celestina", T h e U n i v e r s i t y o f Wiscon-
110
J O A Q U Í N G I M E N O CASALDUERO
NRFH,
XI
p o r ser de los bienes del m u n d o — d e l a m o r que los r e p r e s e n t a p u e d e aplicarse t a m b i é n a l a v i d a de los que a esos bienes se d e d i
c a n —es d e c i r , a l a v i d a de los e n a m o r a d o s q u e l a r e p r e s e n t a n —
y p u e d e , c o m o r e s u l t a d o , m o s t r a r l a p e r p l e j i d a d de esa v i d a , si
n a t u r a l e z a m i x t a , conflictiva y c o n t r a p u e s t a : " Q u e n i c o m e n n
beben, n i r í e n n i l l o r a n , n i d u e r m e n n i velan, n i hablan n i callan, n
p e n a n n i descansan, n i e s t á n contentos n i se q u e j a n , s e g ú n l a per
p l e j i d a d de aquella dulce y fiera llaga de sus c o r a z o n e s " ( p . 147)
N o es de e x t r a ñ a r , p o r l o t a n t o , q u e l a s a t i s f a c c i ó n de ese de
seo y q u e l a p e r t u r b a c i ó n q u e esa s a t i s f a c c i ó n supone, se v i n c u
l e n e n La Celestina a dos m o t i v o s q u e t r a d i c i o n a l y r e s p e c t i v a m e n
te se h a b í a n u t i l i z a d o p a r a m o s t r a r l a a l e g r í a de l a v i d a y la triste
za q u e su t e r m i n a c i ó n p r o v o c a : el d e l " c o l l i g e v i r g o r o s a s " y e
d e l " f u g i t i r r e p a r a b i l e t e m p u s " . T a n t o el u n o c o m o el o t r o apa
recen desde el p r i n c i p i o e n l a o b r a y , c o m o causa a efecto, se r e í a
c i o n a n desde entonces: el paso r a p i d í s i m o d e l t i e m p o r e c o m i e n d ;
el goce de las rosas. P e r o , a d e m á s , p o r q u e se r e a l i z a el goce baj<
l a a m e n a z a q u e su t e r m i n a c i ó n i m p l i c a , se t i ñ e é s t e de u n pecu
l i a r c a r á c t e r : se t r a t a de gozo, p o r supuesto, pero de u n gozo mixt<
y e n c o n t r a d o e n el q u e l a a n g u s t i a y l a a l e g r í a c o n t i e n d e n y b a t a
l i a n . Pierde el gozo de esa m a n e r a su sentido, y lo p i e r d e n los biene
t e m p o r a l e s ; p i e r d e su sentido t a m b i é n , y c o m o consecuencia, e
m u n d o h u m a n o , puesto q u e el m u n d o h u m a n o se m a n t i e n e a ba
se de esos bienes t e m p o r a l e s .
L a f u n c i ó n q u e La Celestina e n c o m i e n d a al " t e m p u s f u g i t " e
d i s t i n t a de l a q u e J o r g e M a n r i q u e le e n c o m i e n d a e n Las Coplas
M o s t r a b a M a n r i q u e c o n el pasar d e l t i e m p o l a falta de v a l o r d
las cosas t e m p o r a l e s ( " V e d de c u á n p o c o v a l o r / s o n las cosas t r a
q u e a n d a m o s / y c o r r e m o s " , estr. 7 ) , y aconsejaba p o r ello aban
donarlas y dedicarse a los bienes transcendentes. C o n d u c e el " t e m
pus f u g i t " , pues, a l " c o n t e m p t u s m u n d i " , y n o , c o m o e n La Ct
lestina, a l " c o l l i g e v i r g o r o s a s " ; d a sentido de ese m o d o al m u n d
de los h o m b r e s , puesto q u e , a p a g a n d o el desconsuelo que l a t e i
m i n a c i ó n de los bienes t e m p o r a l e s p r o d u c í a , hace de ese m u n d
p l a t a f o r m a p a r a ganar los bienes p e r d u r a b l e s :
Este m u n d o bueno fue
si bien u s á r e m o s dél
NRFH,
XL
E L M U N D O DE LA
CELESTINA
111
Y aun el hijo de Dios
pannos „ C o ,
a nascer acá entre nos,
y a vivir en este suelo
do m u r i ó (estr. 6).
La Celestina, pues, p a r a conseguir sus o b j e t i v o s , r e l a c i o n a desde el c o m i e n z o , y de m a n e r a d i f e r e n t e , el " t e m p u s f u g i t " y el
" c o l l i g e v i r g o r o s a s " . U n a y o t r a m e l o d í a , t r e n z á n d o s e y yuxta¬
p o n i é n d o s e , resonando c o n u n a i n t e n s i d a d m u y g r a n d e , se escu¬
c h a n c u a n d o p o r p r i m e r a vez se e n f r e n t a n las dos p r o t a g o n i s t a s :
C e l e s t i n a y M e l i b e a . S i r v e n de f o n d o entonces a l a s d o s m u j e r e s ,
pero r e v e l a n , a d e m á s , l o q u e é s t a s s i g n i f i c a n desde l a perspectiva
q u e estamos s e ñ a l a n d o . Es d e c i r , m u e s t r a l a j o v e n l a p l e n i t u d gozosa d e l presente ( " N o b l e j u v e n t u d y florida m o c e d a d " , p. 90),
la a n c i a n a los estragos d e l t i e m p o e n su persona ( " O t r a parece
m u y m u d a d a e s t á s " , p . 92). R e v e l a el e n f r e n a m i e n t o l a índole
del destino h u m a n o - l o q u e t i e n e de d o l o r o s o v l a a m e n a z a q u e
desde el f u t u r o p e r t u r b a y ahoga l a d i c h a de presente ( " V e r n á
el d í a q u e e n el espejo n o te c o n o z c a s " p 93) A n g u s t i a y d o l o r
b r o t a n p o r l o t a n t o , a l a vez q u e b r o t a ía a l e g r í a y q u e se Jconseia el eozo- " D i o s l a deie eozar su n o b l e i u v e n t u d v f l o r i d a moce¬
d a d q u e es el t i e m p o e n q u e m á s placeres y m a y o r e s deleites se
a l c a n z a r á n Q u e a l a m i fe l a vejez n o es sino í
1 congoja cont i n u a llaga ^ c u r a b l e m a n c i l l a de l o pasado p e n a de l o presente c u i d a d o triste de l o p o r v e n i r " (p 90) Estos'sentimientos crean
p ú e s a l mezclarse y a E d i ¿ " el
que
pe^í^S
E s d e l rnundcse
^
S
^
^
^
^
^
l
áTs
o
o
Z
tienTeruprCaes^
yespantaatoZa^
Melibea
92)
'
A p a r t i r de entonces el trenzarse y destrenzarse de las dos m e l o d í a s c o n t i n ú a ; de f o r m a q u e m u y p r o n t o c o n d u c e n é s t a s a u n a
l e c c i ó n m o r a l — m o r a l , a pesar de l a p a r a d o j a i m p l í c i t a — q u e los
personajes de l a obra a d m i t e n y q u e a d e m á s u n o ¡ a otros se ofrecen a m e n u d o : el gozar c o n p r i s a los bienes t e m p o r a l e s . L e c c i ó n ,
pues, q u e a p r o v e c h a n d o el m o t i v o t r a d i c i o n a l del " c a r p e diem"
c o n d u c e , c o n a p r e m i o y c o n a n g u s t i a , al gozo y al deleite. D e a h í
q u e el acto V I I - q u e sirve p r e c i s a m e n t e p a r a presentar de u n a
m a n e r a v i s u a l el " c a r p e diem", y e n el q u e l l e v a n el consejo a
112
J O A Q U Í N G I M E N O CASALDUERO
NRFH,
XL
l a p r á c t i c a P á r m e n o y A r e ú s a — c o m i e n c e y acabe c o n l a j u s t i f i c a c i ó n t e ó r i c a d e l r e p e t i d o consejo. D i c e a s í , a l p r i n c i p i o , Celest i n a a P á r m e n o : " G o z a t u m o c e d a d , el b u e n d í a , l a b u e n a n o che, el b u e n c o m e r y beber. C u a n d o p u d i e r e s h a b e r l o , n o l o dej e s . P i é r d a s e l o que se p e r d i e r e . N o llores t ú l a h a c i e n d a q u e t u
a m o h e r e d ó , q u e esto te l l e v a r á s de este m u n d o , pues n o le tenem o s m á s de p o r n u e s t r a v i d a " ( p . 121); y a s í h a b l a , a l final, a
C e l e s t i n a , E l i c i a : " H a y a m o s m u c h o placer. M i e n t r a h o y t u v i é r e m o s de c o m e r , n o pensemos en m a ñ a n a . T a m b i é n se m u e r e el
q u e m u c h o allega c o m o el que p o b r e m e n t e v i v e [. . . ] Gocemos
y h o l g u e m o s " ( p . 133).
L a a c c i ó n de La Celestina c u l m i n a —de a c u e r d o c o n l a trayect o r i a de los diversos personajes— e n dos m o m e n t o s paralelos que
p r e s e n t a n — c a d a u n o a su m a n e r a — l a s a t i s f a c c i ó n d e l deseo dom i n a n t e . E l p r i m e r o — q u e se reserva p a r a C e l e s t i n a , p a r a E l i cia, p a r a A r e ú s a , p a r a S e m p r o n i o y p a r a P á r m e n o — tiene lugai
en el acto I X , e n casa de C e l e s t i n a ; el segundo — q u e se reserve
p a r a C a l i s t o y M e l i b e a — tiene l u g a r en el j a r d í n de P l e b e r i o , er
el acto X I X . L o s dos m o m e n t o s se v i n c u l a n , p o r supuesto, a l mot i v o d e l " t e m p u s f u g i t " y al d e l " c o l l i g e v i r g o r o s a s " .
E l p r i m e r m o m e n t o se o r g a n i z a en f o r m a de b a n q u e t e , y se
e f e c t ú a e n t o r n o a l a mesa de l a vieja: se e n t r e g a n los j ó v e n e s <
l a c o m i d a , a l a b e b i d a y a los placeres sexuales; l a alcahueta, er
c a m b i o , goza d e l v i n o y de l a c o n t e m p l a c i ó n de l a a c t i v i d a d se
x u a l de los otros comensales. Es d e c i r , el b a n q u e t e representa d«
m a n e r a g r á f i c a l a r e a l i z a c i ó n d e l consejo q u e antes c o m e n t á b a
mos: " G o z a t u m o c e d a d . . . el b u e n c o m e r y b e b e r " ( p . 121)
Se c o m e y se bebe p r e c i s a m e n t e p o r q u e se h a de m o r i r m a ñ a n a
" N o pensemos en m a ñ a n a . T a m b i é n se m u e r e el que m u c h o alleg;
c o m o el q u e p o b r e m e n t e v i v e " ( p . 133). Y p o r q u e l a escena re
presenta el consejo, t i e n e u n sentido l i t e r a l el m o r i r m a ñ a n a ; ei
efecto, m u e r e n m a ñ a n a , e n l a v e r s i ó n p r i m e r a , C e l e s t i n a , P á r
meno y Sempronio.
L a escena se c o n s t r u y e e n l a z a n d o f u e r t e m e n t e los dos m o t i
vos s e ñ a l a d o s . M u e s t r a el del " t e m p u s f u g i t " l a t e m p o r a l i d a d d
los bienes q u e se b u s c a n , aconseja el d e l " c o l l i g e v i r g o r o s a s " si
goce a p r e s u r a d o . D e a h í q u e p u e d a C e l e s t i n a , c u a n d o el festíi
c o m i e n z a , ofrecer c o m o l e c c i ó n m o r a l l a necesidad de gozar y d
gozar c o n p r i s a :
Gozad vuestras frescas mocedades, que quien tiempo tiene y mejc
lo espera, tiempo viene que se arrepiente. C o m o yo hago agora pe
NRFH,
XL
E L M U N D O DE LA
CELESTINA
113
algunas cosas que dejé perder, cuando moza, cuando me preciaba,
cuando me q u e r í a n . Que ya, ¡mal pecado!, caducado he, nadie no
me quiere. ¡ Q u e sabe Dios m i buen deseo! M i e n t r a a la mesa estáis, de la cinta arriba todo se perdona. Cuando seáis aparte, no
quiero poner tasa, pues que el rey no la pone. Que yo sé por las
mochachas, que nunca de importunos os acusen y la vieja Celestina m a s c a r á de dentera con sus botas encías las migajas de los manteles (p. 148).
L a y u x t a p o s i c i ó n , pues, de los dos m o t i v o s d e t e r m i n a el nacim i e n t o , en los personajes, de u n a a n g u s t i a acentuada p o r la p r e sencia y p o r los c o m e n t a r i o s de l a v i e j a . C e l e s t i n a t a m b i é n , c o m o
los j ó v e n e s , se c o n m u e v e al i n f l u j o de l a l u j u r i a ( " ¡ Q u e sabe D i o s
m i b u e n d e s e o ! " , p . 148), p e r o , a d i f e r e n c i a de é s t o s , se ve o b l i gada - p o r el paso i r r e p a r a b l e de los a ñ o s - a satisfacer su deseo
sustituyendo p o r el v i n o y p o r el v o y e r i s m o los actos sexuales: " P o neos e n o r d e n , cada u n o cabe l a suya; y o , q u e estoy sola, p o r n é
cabe m í este j a r r o y taza, que n o es m á s m i v i d a de c u a n t o c o n
ello h a b l o . D e s p u é s q u e m e f u i h a c i e n d o v i e j a , n o sé m e j o r oficio
a l a mesa que e s c a n c i a r " ( p . 144); "Besaos y abrazaos,' que a m í
n o m e q u e d a o t r a cosa sino g o z a r m e de v e l l o " ( p . 148). Eso es
l o q u e en C e l e s t i n a significan el v i n o y l a c o n t e m p l a c i ó n de l a sex u a l i d a d de los amantes; y a eso se debe l a a n g u s t i a que fluye de
l a presencia de l a a n c i a n a gastada y c o n s u m i d a p o r los a ñ o s . U n a
a n g u s t i a que se s u b o r d i n a , c o m o puede notarse, al paso destruct o r d e l t i e m p o : q u e se l l e v a e n su h u i d a los i n s t r u m e n t o s que p a r a
gozar c o n p l e n i t u d d e l placer p o s e í a C e l e s t i n a . Eso es l o que i n d i c a n , p o r supuesto, las e n c í a s botas de l a v i e j a : " C e l e s t i n a mascar á de d e n t e r a c o n sus botas e n c í a s las m i g a j a s de los m a n t e l e s "
( p . 148). L a p é r d i d a de las m u e l a s y los dientes, i n d i c a , pues, l a
i m p o t e n c i a de l a a n c i a n a , y e x p l i c a , p o r l o t a n t o , su a n g u s t i a , com o se nos h a b í a hecho v e r e n el acto V I I : " V o y m e solo p o r q u e
m e h a c é i s d e n t e r a c o n v u e s t r o besar y r e t o z a r . Q u e a ú n el sabor
e n las e n c í a s m e q u e d ó ; n o le p e r d í c o n las m u e l a s " ( p . 132). Es
u n a a n g u s t i a q u e n o se reduce a su persona, sino que se p r o y e c t a
sobre los j ó v e n e s e n t r i s t e c i é n d o l e s y q u i t á n d o l e s el placer de ent r e las m a n o s . L a a n g u s t i a de C e l e s t i n a , pues, n o d e s t r u y e el deseo n i i n m o v i l i z a a los amantes, s i n o , p o r el c o n t r a r i o , intensifica
el deseo y e m p u j a a los amantes a gozar f r e n é t i c a m e n t e de las cosas t e m p o r a l e s . Eso es l o q u e significa, p o r supuesto, el que los
j ó v e n e s se l e v a n t e n de l a mesa y se r e t i r e n c o n p r i s a a gozar los
unos de los o t r o s : " M a d r e " , d i c e S e m p r o n i o , " n i n g ú n p r o v e c h o
114
J O A Q U Í N G I M E N O CASALDUERO
NRFH,
XL
t r a e la m e m o r i a d e l b u e n t i e m p o , si c o b r a r n o se puede; antes
tristeza. C o m o a t i a g o r a , q u e nos has sacado el placer de e n t r e
las m a n o s . Á l c e s e l a mesa. I r n o s hemos a h o l g a r " ( p . 152).
L a angustia de l a escena, sin e m b a r g o , n o se debe t a n s ó l o
a Celestina; h a y en el a m b i e n t e u n peso que la d e t e r m i n a y l a
p r o v o c a : es ese el p r e c i o , c o m o y a hemos a f i r m a d o , q u e h a y q u e
p a g a r p o r el goce de los bienes t e m p o r a l e s . L o que sucede e n este
caso es que la prisa que aconseja Celestina y que mueve a los a m a n tes cobra ante el lector u n a p r o f u n d i d a d y u n d r a m a t i s m o e x t r a o r d i n a r i o s ; pues el l e c t o r c o m p r u e b a q u e esa c o m i d a es l a ú l t i m a
q u e h a n de r e a l i z a r los personajes — m e refiero, p o r supuesto, a
la v e r s i ó n p r i m e r a .
L a escena, p o r l o t a n t o , r e v e l a el c a r á c t e r c o n t r a p u e s t o q u e
l a s a t i s f a c c i ó n del deseo d o m i n a n t e a d q u i e r e a l o l a r g o de l a o b r a .
Es el t i e m p o c o n su paso presuroso el q u e , a r r a s t r a n d o l a a m e n a za de l a vejez y de l a m u e r t e , i n v i t a a gozar las rosas j u v e n i l e s .
Y es la m u e r t e , p o r supuesto, l a q u e al final se i m p o n e , y a l i m ponerse i n f u n d e u n c a r á c t e r h í b r i d o a l a s a t i s f a c c i ó n q u e se a c o n seja; es gozo, p e r o u n gozo que se intensifica a expensas d e l esp a n t o que l a p r o x i m i d a d de su fin p r o v o c a , y q u e se t i ñ e , c o m o
consecuencia, de a n g u s t i a y de a m a r g u r a . Ese gozar, pues, revel a l a esencia de l a v i d a e n el m u n d o d e l pecado: u n m u n d o q u e
n o transciende sus fronteras t e m p o r a l e s , que i g n o r a p o r l o t a n t o
l a e t e r n i d a d que espera tras l a m u e r t e : " p u e s n o le tenemos m á s
de p o r n u e s t r a v i d a " ( p . 121). D e a h í , pues, que e n ese m u n d o
sea l a m u e r t e — y n o el i n f i e r n o — l a m a y o r de las desgracias. T i e n e
r a z ó n D e y e r m o n d cuando afirma con claridad m u y grande:
" D e a t h is seen as a final disaster, n o t as a t r a n s i t i o n t o a n o t h e r
life" .
E l segundo m o m e n t o e n el q u e l a a c c i ó n c u l m i n a tiene l u g a r ,
c o m o d i j i m o s antes, e n el acto X I X . R e ú n e en el j a r d í n de Pleber i o a C alisto y M e l i b e a , y ofrece a é s t o s , c o m o a n t e r i o r m e n t e a
los criados, el f e s t í n de los deleites t e m p o r a l e s . T r e s veces, al parecer, gozan del a m o r aquella noche ios amantes; mientras se cierne
sobre ellos l a a m e n a z a de l a m u e r t e c o n q u e c o n c l u y e l a e n t r e v i s t a . L a s palabras de M e l i b e a , al c o m i e n z o m i s m o d e l acto X I V
—acto q u e en l a Comedia f o r m a b a p a r t e d e l ú l t i m o e p i s o d i o — ,
c r e a n al c o n t r a p o n e r de m a n e r a i n d i r e c t a el placer y el t r a n s c u r r i r d e l t i e m p o , l a t e n s i ó n que c a r a c t e r i z a b a al m o m e n t o que a n tes e s t u d i a m o s ; e n efecto, p o r u n a parte l a p r i s a de l a m u e r t e ,
1 3
1 3
A . D . DEYERMOND,
0
p.
cit.,
p.
114.
NRFH,
XL
EL M U N D O DE LA
CELESTINA
115
p o r o t r a l a p r i s a del a m a n t e : " ¡ O h m i s e ñ o r [dice a C a l i s t o c u a n do llega, M e l i b e a ] , n o saltes de t a n a l t o , q u e m e m o r i r é en v e r l o ;
baja, b a j a poco a poco p o r el escala; n o vengas c o n t a n t a presur a ! " ( p . 190). Se t r a t a , claro e s t á , de l a m i s m a p r i s a y de l a m i s m a escala q u e cuestan l a v i d a a C a l i s t o al t e r m i n a r l a escena: " A
la v u e l t a de su v e n i d a , c o m o de l a f o r t u n a m u d a b l e estuviese dispuesto y o r d e n a d o [. . . ] c o m o las paredes e r a n altas [dice luego
t a m b i é n M e l i b e a ] , l a noche escura, l a escala d e l g a d a [ . . . ] y él
bajaba presuroso [ . . . ] n o n v i d o b i e n los pasos, puso el pie en v a cío y c a y ó [. . . ] C o r t a r o n las hadas sus h i l o s , c o r t á r o n l e sin c o n fesión su v i d a " ( p . 2 3 0 ) .
A h o r a — c o m o antes e n el festín de los c r i a d o s — el t i e m p o ,
d e s t r u y e n d o , r e a l i z a su h u i d a i r r e p a r a b l e . D i c e M e l i b e a : " ¡ M i
b i e n y placer, t o d o es i d o en h u m o ! ¡ M i a l e g r í a es p e r d i d a ! ¡ C o n s u m i ó s e m i g l o r i a ! " ( p . 224). A h o r a a d e m á s , c o m o en el festín
se a d i v i n a b a , acaba l a m u e r t e , c o n su p r i s a , l a f e l i c i d a d de los
amantes: " ¡ O h m i s e ñ o r y m i b i e n m u e r t o ! ¡ O h m i s e ñ o r y nuest r a h o n r a d e s p e ñ a d o ! " ( p . 2 2 4 ) . A h o r a t a m b i é n l a s a t i s f a c c i ó n de
los deseos revela su n a t u r a l e z a c o n t r a p u e s t a —angustiosa y
d e l e i t a b l e — , y t a m b i é n c o m o resultado surge l a l e c c i ó n m o r a l de
boca de M e l i b e a : " ¿ C ó m o n o g o c é m á s d e l gozo? ¿ C ó m o t u v e
en t a n poco l a g l o r i a que entre m i s manos tuve? ¡ O h ingratos m o r tales! ¡ J a m á s c o n o c é i s vuestros bienes, sino c u a n d o de ellos carec é i s ! " ( p . 2 2 5 ) . L a l e c c i ó n m o r a l es l a m i s m a q u e f o r m u l a r o n ant e r i o r m e n t e E l i c i a y C e l e s t i n a y l a que f o r m u l a r á poco d e s p u é s
P l e b e r i o , l a m i s m a q u e f o r m u l a r á de n u e v o E l i c i a , c o n palabras
m u y p r ó x i m a s a las de M e l i b e a , c u a n d o se c o n v i e r t a en t r a g i c o m e d i a l a c o m e d i a : " ¡ O h b i e n y gozo m u n d a n o , q u e m i e n t r a s eres
p o s e í d o eres m e n o s p r e c i a d o y j a m á s te consientes conocer hasta
que te p e r d e m o s ! " ( p . 2 0 1 ) .
Esta l e c c i ó n m o r a l , debemos a f i r m a r p o r ú l t i m o , n o es en verd a d l a que l a o b r a b r i n d a a los lectores. L a l e c c i ó n m o r a l de La
Celestina es, p o r supuesto, d i f e r e n t e ; es t a m b i é n d i f e r e n t e l a m a nera c o m o La Celestina l a presenta. Es d e c i r , l o q u e l a o b r a aconseja a los lectores es apartarse d e l pecado, h u i r d e l m u n d o de La
Celestina, r o m p e r los l í m i t e s que i m p l i c a el dedicarse a los cosas
m u n d a n a l e s , v i v i r de u n m o d o transcendente. Y esa l e c c i ó n m o r a l , a d i f e r e n c i a de l a q u e h e m o s v i s t o e n boca de los personajes,
se presenta de u n a m a n e r a i n d i r e c t a : s ó l o e n los m a t e r i a l e s que
p r e c e d e n o q u e siguen a l a t r a g i c o m e d i a — y q u e n o son y a l a t r a g i c o m e d i a , p o r l o t a n t o - aparecen d i r e c t a m e n t e . R e c u é r d e n s e
los versos i n i c i a l e s , p o r e j e m p l o : " O h d a m a s , m a t r o n a s , manee-
116
J O A Q U Í N G I M E N O CASALDUERO
NRFH,
XL
bos, c a s a d o s / n o t a d b i e n l a v i d a q u e a q u é s t o s h i c i e r o n , / t e n e d p o r
espejo su fin c u á l h o b i e r o n : / a o t r o que amores d a d vuestros c u i d a d o s " ( p . 4 0 ) ; r e c u é r d e n s e t a m b i é n los versos finales e n los que
" c o n c l u y e el a u t o r a p l i c a n d o l a o b r a a l p r o p ó s i t o p o r q u é l a acab ó " : " P u e s a q u í vemos c u á n m a l fenecieron/aquestos amantes,
h u i g a m o s su d a n z a , / a m e m o s a a q u e l q u e espinas y lanza,/azotes
y clavos su sangre v e r t i e r o n " ( p . 2 3 6 ) .
D i g a m o s nosotros, pues, v o l v i e n d o sobre n u e s t r o t e m a y resum i e n d o lo que y a hemos a d v e r t i d o : el paso d e l t i e m p o y la n a t u r a l e z a e f í m e r a de las cosas m u n d a n a l e s n o c o n d u c e n en La Celestina al " c o n t e m p t u s m u n d i ' ' n i l l e v a n a pensar en los bienes transcendentes. L a r a z ó n es clara, el m u n d o de La Celestina es el m u n d o
d e l pecado, el m u n d o de los q u e v i v e n ajenos a D i o s y sin pensar
e n los bienes p e r d u r a b l e s . L o s ú n i c o s bienes de ese m u n d o , p o r
l o t a n t o , son los bienes t e m p o r a l e s — " ¡ J a m á s c o n o c é i s vuestros
bienes, sino c u a n d o de ellos c a r e c é i s ! " ( p . 2 2 5 ) — y desaparecidos esos bienes, desaparece t a m b i é n l a r a z ó n de l a existencia. A s í
se e x p l i c a el suicidio de M e l i b e a — " ¡ M u e r t a l l e v a n m i a l e a r í a ! ' ' ,
dice é s t a c u a n d o se l l e v a n los criados el c u e r p o de C a l i s t ; " ¡ N o
es t i e m p o de v o v i v i r ' " — a s í se e x p l i c a n t a m b i é n los c o m e n t a r i o s finales de P l e b e r i o ante su h i j a d e s t r o z a d a - ' ' ' N u e s t r o b i e n
t o d o es p e r d i d o . ¡ N o q u e r a m o s m á s v i v i r ! " ( p . 2 3 2 ) .
o
JOAQUÍN GIMENO CASALDUERO
U n i v e r s i t y o f California at Los Angeles
Descargar