folleto Truffaut.FH10

Anuncio
azaroa 10 noviembre
azaroa 17 noviembre
azaroa 24 noviembre
3.000 ale / ejemplares
0.40 € bana / unidad
abendua 1 diciembre
abendua 15 diciembre
urtarrila 12 enero
urtarrila 26 enero
otsaila 2 febrero
otsaila 9 febrero
otsaila 16 febrero
martxoa 2 marzo
martxoa 9 marzo
martxoa 23 marzo
martxoa 30 marzo
apirila 6 abril
apirila 27 abril
maitza 4 mayo
maitza 11 mayo
maitza 18 mayo
maitza 25 mayo
ekaina 1 junio
Los cuatrocientos golpes
Mutikoak (EUSKARAZ)
Tiro egin piano-jotzaileari (EUSKARAZ)
Une histoire d'eau
Jules y Jim
La piel suave
Antoine y Colette
Fahrenheit 451
La novia vestía de negro
Besos robados
Mississippiko sirena (EUSKARAZ)
El pequeño salvaje
Domicilio conyugal
Las dos inglesas y el amor
Una chica tan decente como yo
La noche americana
Adela H.ren historia (EUSKARAZ)
La piel dura
Emakumeak maite zituen gizona (EUSKARAZ)
La chambre verte
L'amour en fuite
El último metro
Alboko emakumea (EUSKARAZ)
Vivamente el domingo
Emanaldi guztiak 20:15ean hasiko dira.
Sarrera: 3,70 €. Ziklorako abonoa (emanaldi guztiak eta liburua barne): 50 €.
Todas las sesiones comenzarán a las 20:15 horas.
Entrada: 3,70 €. Abono ciclo (incluye todas las sesiones y el libro): 50 €.
NOSFERATU
François Truffaut
Zinemarako grina
El deseo del cine
2010eko azaroa – 2011ko ekaina
noviembre 2010 – junio 2011
Antzoki Zaharra
Teatro Principal
NOS
FE
RA
TU
Los cuatrocientos golpes
(Les quatre cents coups, 1959)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse, SEDIF. Gidoia: François Truffaut, Marcel Moussy. Argazkia:
Henri Decae. Musika: Jean Constantin. Muntaketa: Marie-Josèphe
Yoyotte, Michèle de Possel, Cécile Decugis. Aktoreak: Jean-Pierre
Léaud, Albert Rémy, Claire Maurier, Patrick Auffay, Georges Flamant.
Iraupena: 93 min.
François Truffautek zuzendutako aurreneko film luzea da,
Antoine Doinel bere pertsonaia famatuenaren abenturen
abiaburua: alter ego antzeko bat da bera eta bi hamarkada
baino gehiago jarraituko dio hark bere ibilaldiari. Antoine
haur bat da, Pariskoa, eta familia giro hotz batean, goxotasunik
gabeko batean, hezia. Ez zaio gehiegi gustatzen eskolara
joatea, etengabe ihes egiten du, bakarrik edo bere lagun
Renérekin, feriara, zinera, azokara, edatera eta erretzera
joateko, edo besterik gabe hiriko kaleetatik barrena ibiltzeko.
Haurtzaroaren bukaerari buruzko film eder eta gogorrenetako
bat.
Primer largometraje dirigido por François Truffaut, con el que
inicia el relato de las aventuras de su personaje más famoso,
Antoine Doinel, especie de álter ego cuyas andanzas seguirá
durante más de dos décadas. Antoine es un niño parisino que
crece en un ambiente familiar frío y distante, no muy aficionado
a ir al colegio, del que se escapa continuamente, solo o con
su amigo René, para ir a la feria, al cine, para beber y fumar
o simplemente para pasear por las calles de la ciudad. Una
de las películas más bellas y duras sobre el fin de la infancia.
Mutikoak (Les mistons, 1958)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse. Gidoia: François Truffaut, Maurice Ponsen ipuinaren arabera.
Argazkia: Jean Malige. Musika: Maurice Le Roux. Muntaketa:
Cécile Decugis, Michèle de Possel. Aktoreak: Bernadette Laffont, Gérard
Blain, Alain Baldy, Robert Bulle, Henri Demaegdt. Iraupena: 23 min.
Bost mutiko dira, Bernadettez zeharo maiteminduta
daudenak. Basoan barrena bizikletaz dabilenean
jarraitzen diote, haren edertasuna miresteko. Baina,
emakumea maitatzeko gazteegiak direnez, hari gorroto
izatea erabakitzen dute eta haren harreman guztiak
saboteatzen saiatzea. Truffauten bigarren film laburra
–ia ikusi ez den Une visiteren (1955) ondoren– eta
Nouvelle Vagueren hazietako bat.
Cinco niños están perdidamente enamorados de
Bernadette. La siguen mientras pasea por el bosque en
bicicleta, admirando su belleza. Pero como son demasiado
jóvenes para amarla, deciden odiarla e intentar sabotear
todas sus relaciones. Segundo cortometraje de Truffaut
–tras su prácticamente invisible Une visite (1955)– y uno
de los puntos de partida de la Nouvelle Vague.
Tiro egin piano-jotzaileari
(Tirez sur le pianiste, 1960)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Pierre Braunberger
/ Les Films de la Pléaide. Gidoia: François Truffaut eta Marcel Moussy,
David Goodisen Down There nobelaren arabera. Argazkia: Raoul Coutard.
Musika: Georges Delerue. Muntaketa: Cécile Decugis, Claudine Bouché,
Michèle de Possel. Aktoreak: Charles Aznavour, Marie Dubois, Nicole
Berger, Michèle Mercier, Catherine Lutz. Iraupena: 85 min.
Charles Aznavour da hemen Charlie Kohler pertsonaiaren
rolu jokatzen duena: aspaldi batean mundu osoan ospea
zabaldua zuen kontzertista handi honek, orain, hiriko
kabaret ezagun batean pianoa jotzea du ogibide. Charlie
nola edo hala moldatu da misterioz betetako lehenaldia
ezkutuan gordetzearren, baina, ustekabean, egun batean
bere anaia Richard eta Chico agertzen dira laguntza
eske. Truffautek genero beltzean egindako aurreneko
lana, kasu honetan David Goodisen nobela bat oinarri
hartuta.
Charles Aznavour interpreta a Charlie Kohler, antiguamente
un gran concertista de fama mundial, que ahora trabaja
como pianista en un popular cabaret de la ciudad. Charlie
se las ha arreglado para mantener en secreto su misterioso
pasado, pero, de forma inesperada, un día aparecen sus
hermanos Richard y Chico pidiéndole ayuda. Primera
incursión de Truffaut en el universo del cine negro, en
este caso partiendo de una novela de David Goodis.
Une histoire d’eau (1958)
Frantzia. Zuzendariak: François Truffaut, Jean-Luc Godard. Ekoizpena:
Pierre Braunberger. Argazkia: Michel Latouche. Muntaketa: JeanLuc Godard. Aktoreak: Jean-Claude Brialy, Caroline Dim. Iraupena:
12 min.
Neska bat ohartu da bere etxearen inguruko kaleak
bete-bete eginda daudela udaberria uste ez bezala iritsi
berri delako, izugarrizko urtzaldia eraginez. Kanoa bat
uzteko eskatzen du eta lur lehorrera iristen saiatzen da.
Bertan, mutil gazte batekin egiten du topo. Parisa heldu
nahi duela dio behin eta berriro ilundu aurretik eta
mutilak bertara eramateko eskaintzen du bere burua.
Una chica se encuentra con que las calles que rodean su
casa están inundadas debido a una prematura llegada
de la primavera, que produce un intenso deshielo. Pide
prestada una canoa y trata de llegar a tierra seca, donde
se tropieza con un joven. Ella insiste en que tiene que
llegar a París antes de que caiga la noche, y él se ofrece
para llevarla.
Jules y Jim (Jules et Jim, 1962)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse, SEDIF. Gidoia: François Truffaut eta Jean Grualt, Henri-Pierre
Rochén Jules et Jim nobelaren arabera. Argazkia: Raoul Coutard.
Musika: Georges Delerue. Muntaketa: Claudine Bouché. Aktoreak:
Jeanne Moreau, Oskar Werner, Henri Serre, Marie Dubois, Boris Bassiak.
Iraupena: 100 min.
Baliteke Truffauten pelikula famatuena izatea eta,
zalantzarik gabe, bere lan gailenetakoa. Maitasunari eta
adiskidetasunari eskainitako kantu askea eta pozgarria,
Henri-Pierre Rochéren (haren bizitzan inspiratua) nobela
batean oinarritua. Bi lagunen artean sortzen den
adiskidetasuna kontatzen du, Julesen eta Jimen artekoa,
baita emakume batekin dutena ere, Catherinerekin,
soinu-banda ahaztezina entzuten ari garen bitartean.
Zoragarria eta huts egin gabe ikusi beharrekoa.
Quizá la película más célebre de Truffaut y sin duda una
de las cimas de su carrera. Canto libre y vitalista al amor
y la amistad que parte de una novela de Henri-Pierre
Roché (inspirada en su vida) que cuenta la relación que
se establece entre dos amigos, Jules y Jim, y una mujer,
Catherine, al ritmo de una inolvidable banda sonora.
Maravillosa e imprescindible.
La piel suave (La peau douce, 1964)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse, SEDIF. Gidoia: François Truffaut, Jean-Louis Richard. Argazkia:
Raoul Coutard. Musika: Georges Delerue. Muntaketa: Claudine
Bouché, Lila Biro. Aktoreak: Françoise Dorléac, Jean Desailly, Nelly
Benedetti, Daniel Ceccaldi, Jean Lanier. Iraupena: 116 min.
Pierre Lachenay idazle famatua da eta hamalau urte
daramatza Francarekin ezkonduta. Alaba bat dute,
Sabine, eta itxuraz ondo doa dena euren artean, bidaia
batean Pierrek azafata bat ezagutzen duen arte: Nicole
du izena eta ezagutu eta handik gutxira doa berarekin
bizitzera. Ordea, erabakia hartu izan badu ere, tarteka
zalantzak sortzen zaizkio eta ez daki egin duena zuzena
ote den.
Pierre Lachenay es un famoso escritor que lleva catorce
años casado con Franca. Tienen una hija, Sabine, y todo
parece ir bien entre ellos hasta que en un viaje él conoce
a una azafata, Nicole, con la que se va a vivir al poco
tiempo. Pero pese a la decisión que ha tomado, de vez
en cuando le surgen las dudas y no sabe si lo que ha
hecho ha sido lo correcto.
Antoine y Colette
(Antoine et Colette, 1962)
EL AMOR A LOS VEINTE AÑOS (L’AMOUR À VINGT ANS) TALDEFILMAREN PASARTEA. Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena:
Ulysse Production, Les Films du Carrosse. Gidoia: François Truffaut.
Argazkia: Raoul Coutard. Musika: Georges Delerue. Muntaketa:
Claudine Bouché. Aktoreak: Jean-Pierre Léaud, Marie-France Pisier,
Patrick Auffay, Rosy Varte, François Darbon. Iraupena: 29 min.
Les quatre cents coups filmeko protagonistak daraman
bizitzaren jarraipena. Antoine Doinelek 17 urte ditu eta
disko fabrika batean egiten du lan. Egun batean Colette
ezagutzen du kontzertu batean, gazte ederra bera. Eta
erabat maitemintzen da. L’amour à vingt ans taldean
egindako pelikulako saioa (gainerakoak Shintarô Ishihara,
Marcel Ophüls, Renzo Rossellini eta Andrzej Wajdak
zuzendu zituzten).
Continuación de la historia vital del protagonista de Los
cuatrocientos golpes. Antoine Doinel tiene 17 años y
trabaja en una fábrica de discos. Un día conoce en un
concierto a Colette, una hermosa joven. Se enamora
irremediablemente de ella. Episodio de la película colectiva
El amor a los veinte años, cuyos otros capítulos fueron
dirigidos por Shintarô Ishihara, Marcel Ophüls, Renzo
Rossellini y Andrzej Wajda.
Fahrenheit 451 (Fahrenheit 451, 1966)
Erresuma Batua. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Lewis
M. Allen / Vineyard Films. Gidoia: François Truffaut eta Jean-Louis
Richard, Ray Bradburyn Fahrenheit 451 nobelaren arabera. Argazkia:
Nicolas Roeg. Musika: Bernard Herrmann. Muntaketa: Thom Noble.
Aktoreak: Julie Christie, Oskar Werner, Cyril Cusack, Anton Driffing,
Jeremy Spencer. Iraupena: 113 min.
Truffautek nazioarteko zinemara salto egin zuen Ray
Bradburyren nobela klasikoa moldatuz. Beharbada
dagoeneko lehenaldia den etorkizun batean, gobernu
autoritario batek debekatu egin ditu liburuak, gutako
bakoitzarengan eragin txarra izan dezaketelako,
lanaldiaren ondoren agintariek guk ikustea nahi duten
irudiak pantaila handi batean ikustea izanik baliagarri
den aisialdiko jarduera bakarra. Suhiltzaileak arituko
dira aurkitzen dituzten liburu guztiak erretzen.
Truffaut da el salto al cine internacional con esta adaptación
de la clásica novela de Ray Bradbury. En un futuro que
quizá ya es pasado un gobierno autoritario ha prohibido
los libros por el mal que pueden causar al inviduo, cuya
única actividad de ocio válida después del trabajo consiste
en ver en una pantalla gigante aquellas imágenes que
las autoridades quieren que vea. Los bomberos se dedican
a quemar todos los libros que encuentran.
La novia vestía de negro
(La mariée était en noir, 1967)
Frantzia-Italia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse, Les Productions Artistes Associés, Dino De Laurentiis. Gidoia: François
Truffaut eta Jean-Louis Richard, William Irishen The Bride Wore Black nobelaren
arabera. Argazkia: Raoul Coutard. Musika: Bernard Herrmann. Muntaketa:
Claudine Bouché, Yann Dedet. Aktoreak: Jeanne Moreau, Claude Rich, JeanClaude Brialy, Michel Bouquet, Michael Lonsdale. Iraupena: 107 min.
Truffautek omenaldi egiten dio hainbeste mirespena zion
Hitchcocki, William Irishen nobela batean oinarritutako
pelikula honekin. Entzungo dugun musika, berriro ere,
Bernard Herrmannena da, eta zinemagile frantsesak
Raoul Coutardekin izandako azkeneko elkarlanaz ari
gara. Julie Kohlerrek, ezkontza egunean bertan, senarra
tiroka nola hil duten ikusi du, elizatik elkarrekin irten
berri. Senarraren hilketagatik mendeku hartu nahian,
zoritxar horren arduradun izan direnen bila irtengo da.
Truffaut rinde homenaje a su admirado Hitchcock con
esta película basada en una novela de William Irish, con
música de nuevo de Bernard Herrmann y que marca la
última colaboración del cineasta francés con Raoul Coutard.
Julie Kohler ve cómo, el mismo día de su boda, su marido
cae abatido a tiros en el momento en que salen juntos
de la iglesia. Decidida a vengar su muerte, emprende la
búsqueda de los responsables de su desgracia.
Besos robados (Baisers volés, 1968)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse, Les Productions Artistes Associés. Gidoia: François Truffaut,
Claude de Givray, Bernard Revon. Argazkia: Denys Clerval. Musika:
Antoine Duhamel. Muntaketa: Agnès Guillemot, Yann Dedet. Aktoreak:
Jean-Pierre Léaud, Claude Jade, Daniel Ceccaldi, Claire Duhamel,
Delphyne Seyrig. Iraupena: 90 min.
Antoine Doinel armadatik bota zuten eta ondoren bere
emaztegai izandako Christine bisitatzera doa. Baina ez
du bera aurkituko, haren aita baizik, eta lan bat lortuko
dio hark hotel bateko gaueko atezain gisa. Dena den,
aurreneko eguna ez da, ez, berak pentsatu izan zuen
bezalakoa, eta berehala galtzen du lana detektibe pribatu
baten erruagatik, beraz erruki dena eta lanbidea
erakusten saiatzen dena.
Tras ser expulsado del Ejército, Antoine Doinel va a visitar
a su ex novia Christine. No la encuentra a ella, pero sí a
su padre, que le consigue un empleo como portero de
noche en un hotel. Sin embargo, el primer día no sale
como pensaba y pierde rápidamente su trabajo por culpa
de un detective privado, que se compadece de él y le
intenta enseñar el oficio.
Mississippiko sirena
(La sirène du Mississippi, 1969)
Frantzia-Italia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du Carrosse,
Les Productions Artistes Associés, Produzione Associate Delphos. Gidoia: François
Truffaut, William Irishen Waltz into Darkness nobelaren arabera. Argazkia:
Denys Clerval. Musika: Antoine Duhamel. Muntaketa: Agnès Guillemot, Yann
Dedet. Aktoreak: Catherine Deneuve, Jean-Paul Belmondo, Michel Bouquet,
Nelly Borgeaud, Marcel Berbert. Iraupena: 120 min.
Julie Roussel Frantziatik irteten da “Mississippiko sirena”
izeneko itsasontzi batean bidaian. Reunion uhartea da
bere helmuga, ezagutzen ez duen tokiko aberasdun
batekin (harekin eskutitzez bakarrik zuen harremana)
ezkontzekoa baita bertan. Ezkondu egiten dira, eta
hasieran guztia doa oso ondo elkarren artean.
Denborarekin, ordea, Julie ez dela Julie jakingo da,
Marion baizik: iruzurtia bera, harekin ezkondu izana ere
fartsa besterik ez dena. William Irishen unibertsora
Truffaut bigarren aldiz hurbiltzen den aldia.
Julie Roussel viaja en un barco llamado “La sirena del
Mississippi” desde Francia a la isla de Reunión para
contraer matrimonio con un rico hacendado local al que
no conoce, con el que ha mantenido una relación por
correspondencia. Se casan, y al principio todo marcha
muy bien entre ellos. Pero con el tiempo se descubre que
Julie no es Julie sino Marion, que es una impostora y que
su matrimonio es una farsa. Segunda vez que Truffaut se
acerca al universo de William Irish.
El pequeño salvaje
(L’enfant sauvage, 1970)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du Carrosse,
Les Productions Artistes Associés. Gidoia: François Truffaut eta Jean Grualt,
Jean Itarden Mémoire et rapport sur Victor de l’Aveyron liburuaren arabera.
Argazkia: Néstor Almendros. Musika: Antonio Vivaldiren piezak. Muntaketa:
Agnès Guillemot, Yann Dedet. Aktoreak: Jean-Pierre Cargol, François Truffaut,
Françoise Seigneur, Jean Dasté, Paul Villié. Iraupena: 83 min.
Frantzian, XVIII. mendearen bukaeran, ehiztari talde batek
hamabi bat urte dituen mutiko batekin topo egin du, itxura
denez animalia bat bezala basoan hazitakoa dena. Gormutuen eskola batera bidaltzen dute Parisa, eta bertan
zientzia munduko bitxitasun gisa ikusten dute. Baina, izen
handiko mediku batek, Jean Itardek, arreta berezia jartzen
du gaztearengan eta pazientzia handiz saiatzen da hura
hezi nahian. Victor, “Aveyroneko mutikoa”, ezagun den
benetako gertaeran oinarritutako filma (Jean
Itard doktoreak dokumentatutako liburua da iturria).
En la Francia de finales del siglo XVIII, un grupo de cazadores
descubre a un niño de unos doce años que parece haberse
criado en el bosque como un animal. Es enviado a una
escuela de sordomudos en París, donde es visto como un
simple objeto de curiosidad científica. Hasta que un
prestigioso médico, Jean Itard, se interesa por el joven y
trata pacientemente de educarlo. Película basada en el
caso real de Victor, el “niño de Aveyron”, documentado
por el doctor Jean Itard, en cuyo libro se basa el film.
Domicilio conyugal
(Domicile conjugal, 1970)
Frantzia-Italia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films
du Carrosse, Valoria Films, Fida Cinematografica. Gidoia: François
Truffaut, Claude de Givray, Bernard Revon. Argazkia: Néstor Almendros.
Musika: Antoine Duhamel. Muntaketa: Agnès Guillemot, Yann Dedet.
Aktoreak: Jean-Pierre Léaud, Claude Jade, Daniel Ceccaldi, Claire
Duhamel, Hiroko Berghauer. Iraupena: 100 min.
Antoine Doinelen ibileren inguruko laugarren emanaldia:
Christinerekin ezkondu berri, apartamentu batera joaten
da berarekin bizitzera, euren aurreneko haurra espero
duten bitartean. Antoine dirua lortzen saiatzen da, Parisko
kaleetan loreak saltzen. Christinek biolin eskolak ematen
ditu. Guztia aldatuko da, ordea, Antoinek ekialdeko
neska erakargarri bat ezagutzen duenean, eta harekin
hasiko duen harremanak hankaz gora jarriko
du emaztearekin duen harremana.
Cuarta entrega de las andanzas de Antoine Doinel, que,
recién casado con Christine, se muda con ella a un
apartamento mientras esperan su primer hijo. Él trata de
conseguir dinero vendiendo flores por las calles de París.
Ella trabaja dando clases de violín. Todo se altera cuando
Antoine conoce a una atractiva joven oriental, con la que
inicia una relación que hará tambalearse su matrimonio.
Las dos inglesas y el amor
(Les deux anglaises et le continent, 1971)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse, Cinétel. Gidoia: François Truffaut eta Jean Gruault, Henri-Pierre
Rochén Les deux anglaises et le continent nobelaren arabera. Argazkia:
Néstor Almendros Musika: Georges Delerue. Muntaketa: Yann Dedet,
Martine Barraqué. Aktoreak: Jean-Pierre Léaud, Kika Markham, Stacey
Tendeter, Sylvia Marriott, Marie Mansart. Iraupena: 132 min.
Parisen, 1900ean, klase ertaineko idazle frantses gazte
batek, Claude izenekoak, neska ingeles bat ezagutzen
du eta haren lagun egiten da. Neska, Anne, bertan ari
da ikasten eta mutila gonbidatzen du Galesen duen
familiaren etxean oporraldiak pasatzera. Han direla,
bere ahizpa Muriel ezagutzen du. Euren artean berehala
sortzen da konplizitate handia, baita adiskidetasuna ere,
denborarekin areagotzen joaten dena. Truffautek berriro
eraman zuen zinemara Henri-Pierre Rocheéren lan bat,
Jules et Jim egin eta handik hamar urtera.
En el París de 1900, un joven escritor francés de clase
media, Claude, conoce y entabla amistad con una chica
inglesa que está estudiando en el continente, Anne, que
le invita a pasar unas vacaciones en su casa familiar de
Gales. Allí conocerá a su hermana Muriel. Entre los tres
surge de inmediato una gran complicidad y una amistad
que irá creciendo conforme pasa el tiempo. Truffaut vuelve
a adaptar a Henri-Pierre Rocheé diez años después de
Jules y Jim.
Una chica tan decente como yo
(Une belle fille comme moi, 1972)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse, Columbia Films. Gidoia: François Truffaut eta Jean-Loup Dabadie,
Henry Farrellen Such a Gorgeous Kid Like Me nobelaren arabera. Argazkia:
Pierre-William Glenn. Musika: Georges Delerue. Muntaketa: Yann
Dedet, Martine Barraqué. Aktoreak: Bernadette Laffont, André Dussolier,
Philippe Léotard, Guy Marchand, Claude Brasseur. Iraupena: 98 min.
Stanislas Previne soziologiako irakasle gaztea tesi bat
prestatzen ari da emakumezkoen hilketei buruz. Bere
ikerlanerako aukeratu duen emakumeetako bat Camile
Bliss da, besteren artean, Arthur arratoi-hilketen
teknikariaren hilketagatik akusatua. Stanislas joango
zaio kartzelara eta hari hainbat galdera egin ondoren
izango da Camilleren bizitza berezi bezain dardaratsuaren
berri.
El joven profesor de sociología Stanislas Previne prepara
una tesis acerca de la criminalidad femenina. Una de las
mujeres elegidas para su estudio es Camile Bliss, acusada,
entre otros cargos, del asesinato de Arthur, un técnico en
desratización. Stanislas acude a la prisión y la somete a
un largo interrogatorio, donde va saliendo a la luz poco
a poco la pintoresca y trepidante vida de Camille.
La noche americana
(La nuit américaine, 1973)
Italia-Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films
du Carrosse, PECF, PIC. Gidoia: François Truffaut, Jean-Louis Richard,
Suzanne Schiffman. Argazkia: Pierre-William Glenn. Musika: Georges
Delerue. Muntaketa: Yann Dedet, Martine Barraqué. Aktoreak:
François Truffaut, Jacqueline Bisset, Valentina Cortese, Alexandra Stewart,
Jean-Pierre Aumont. Iraupena: 115 min.
Zinemarekiko maitasunaren gorespena eta filmaketei buruzko
pelikula mitikoa. Ferrand zuzendaria (Truffautek berak
antzeztua) film bat ari da zuzentzen Frantziako hegoaldean.
Bata bestearen atzetik sortzen dira arazoak: emakumezko
protagonista depresioarekin dago, gizonezko antzezle nagusia
maitasunezko krisialdi batean murgilduta, eta gainerako
antzezleek ahaztu egiten dituzte euren elkarrizketak… Bizitza
etengabe sartzen da zineman: “filmak bizitza baino
harmoniatsuagoak direnez gero, (…) ez baitago buxadurarik
ezta hutsarterik ere. Filmek aurrera egiten dute, gaueko trenak
bezalaxe".
Canto de amor al cine y mítica película sobre el mundo de
los rodajes. El director Ferrand (interpretado por el propio
Truffaut) rueda una película en el sur de Francia. Todo son
problemas: la protagonista femenina está deprimida, el
principal actor masculino atraviesa una crisis amorosa, los
intérpretes veteranos olvidan sus diálogos… La vida se interfiere
continuamente en el cine. Porque, como se dice en un
momento del film, “las películas son más armoniosas que
la vida, (…) no hay embotellamientos ni tiempos muertos.
Las películas avanzan como trenes en la noche".
Adela H.ren historia
(L’histoire d’Adèle H., 1975)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du Carrosse, Les
Productions Artistes Associés. Gidoia: François Truffaut, Jean Gruault, Suzanne Schiffman
eta France Vernor Guille, Le journal d’Adèle Hugo liburuaren arabera. Argazkia: Néstor
Almendros. Musika: Maurice Jauberten piezak. Muntaketa: Yann Dedet, Martine
Barraqué, Jean Gargonne, Michèle Nény. Aktoreak: Isabelle Adjani, Bruce Robinson,
Sylvia Marriott, Reubin Dorey, Joseph Blatchley. Iraupena: 98 min.
Adèle Hugo, Victor Hugo idazle frantsesaren bigarren
alaba, Eskozia Berrian lehorreratu da 1863an. Izen
faltsua erabiliz egin du bidaia, aspaldi batean izan zuen
maitalea, Pinson teniente erakargarria berreskuratu
nahian. Gizon gazte honentzat amaituta dago haien
arteko maitasun harremana, baina Adèlek ez du, ez,
bera ahaztu nahi, obsesio bihurtu baita, eta edozein
modutan lortu nahi du berarekin berriro elkartzea.
Adèle Hugo, segunda hija del escritor francés Victor Hugo,
desembarca en Nueva Escocia en 1863. Viaja bajo un
nombre falso, y trata de recuperar a su antiguo amante,
el teniente Pinson, un atractivo oficial. El joven considera
que su historia de amor ya acabó, pero ella se resiste de
una forma obsesiva a olvidarle, tratando por todos los
medios de que vuelva junto a ella.
La piel dura (L’argent de poche, 1976)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du Carrosse,
Les Productions Artistes Associés. Gidoia: François Truffaut, Suzanne Schiffman.
Argazkia: Pierre-William Glen. Musika: Maurice Jauberten piezak.
Muntaketa: Yann Dedet, Martine Barraqué, Jean Gargonne, Stéphanie
Granel. Aktoreak: Geory Desmonceaux, Philippe Goldman, Franck Deluca,
Richard Golfier, Laurent Devlaeminck. Iraupena: 104 min.
Ikasturteko azkeneko egunetan, Frantziako Thiers herriko
ikasle talde baten gorabeherak kontatzen dituen filma.
Haietako bakoitzak badu zer esanik bizitzan: Julien etxe
xume eta batere giro onik ez duen batean bizi da, tratu
txarrak jasotzen baititu ama zein amonarengandik;
Patrickek elbarri duen aita zaintzen du eta izango duen
aurreneko muxua du amets; Grégory seigarren solairu
batetik erori da; Sylviek iskanbila izugarria zabaldu du
herri osoan eta zigortu egin dute gurasoek… Uda iristen
ari denez gero, guztiak ari dira dena prestatzen.
Película que cuenta las vivencias de un grupo de alumnos
del pueblo francés de Thiers en los últimos días del curso
escolar. Cada uno de ellos tiene su historia personal:
Julien vive en un hogar pobre y desestabilizado, maltratado
por su madre y su abuela; Patrick cuida de su padre
inválido y sueña con su primer beso; Grégory cae desde
un sexto piso; Sylvie escandaliza al pueblo y es castigada
por sus padres… El verano ya llega y todos se preparan.
Emakumeak maite zituen gizona
(L’homme qui aimait les femmes, 1977)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du Carrosse,
Les Productions Artistes Associés. Gidoia: François Truffaut, Michel Fermaud,
Suzanne Schiffman. Argazkia: Néstor Almendros. Musika: Maurice
Jauberten piezak. Muntaketa: Martine Barraqué, Michèle Nény, MarieAimée Debril. Aktoreak: Charles Denner, Brigitte Fossey, Nelly Borgeaud,
Geneviève Fontanel, Nathalie Baye. Iraupena: 118 min.
Bertrand Moraneren hileta elizkizunera emakumeak
bakarrik agertu dira. Emakume ugari, gainera. Adin
ertainekoa, ezkongabea, bizi osoa pasa du emakume
artean, haiek limurtzen, erakartzen eta, batez ere, haiek
maitatzen, eta beti ondo gainera, emakume haiek guztiek
maitatu baitzuten. Baina zergatik haietako bakar bat
aukeratu ezin izana? Komedia dibertigarria, Estatu
Batuetan remake-a izan zuena, Blake Edwards eta Burt
Reynoldsen eskutik.
Al funeral de Bertrand Morane sólo acuden mujeres.
Decenas. Este soltero de mediana edad dedicó toda su
vida a las mujeres, a seducirlas, conquistarlas y sobre
todo a amarlas, y además siempre con éxito, pues fue
correspondido por todas ellas. Pero, ¿por qué esa
imposibilidad de escoger sólo a una? Divertida comedia
que tuvo un remake estadounidense de la mano de Blake
Edwards y Burt Reynolds.
La chambre verte (1978)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du Carrosse,
Les Productions Artistes Associés. Gidoia: François Truffaut, Jean Gruault eta
Suzanne Schiffman, Henry Jamesen The Altar of the Dead, The Beast in the
Jungle eta The Friends of the Friends ipuinaren arabera. Argazkia: Néstor
Almendros. Musika: Maurice Jauberten piezak. Muntaketa: Martine Barraqué,
Jean Gargogne, Michel Klochendler. Aktoreak: François Truffaut, Nathalie Baye,
Jean Dasté, Laurence Ragon, Serge Rousseau. Iraupena: 94 min.
Frantziako herri txiki batean, 20ko hamarkadaren
bukaeran, Julien Davenne kazetaria bizi da: Lehen Mundu
gerra bukatzean emaztea galdu izanagatik oinazetua
dagoen gizona, baita hainbat adiskideen bizitza orduan
galdu zutelako ere. Emazte zuenaren oroitzapena
mantendu nahi du eta, horrexegatik, santutegi bat sortu
du bere etxean bertan, hortik “gela berdea” izenburua.
Henry Jamesen hiru kontakizunetan oinarritua, Truffaut
bera protagonista dela.
En un pequeño pueblo francés, a finales de los años 20,
vive el periodista Julien Davenne, hombre atormentado
por la pérdida de su mujer, fallecida al término de la
Primera Guerra Mundial, y de los numerosos amigos que
perecieron en la misma. Su afán por mantener viva la
memoria de su esposa le ha llevado a crear un santuario
con sus recuerdos en su propia vivienda, la “habitación
verde” del título. Inspirada en tres relatos de Henry James
y protagonizada por el propio Truffaut.
L’amour en fuite (1979)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse. Gidoia: François Truffaut, Marie-France Pisier, Jean Aurel,
Suzanne Schiffman. Argazkia: Néstor Almendros. Musika: Georges
Delerue. Muntaketa: Martine Barraqué, Jean Gargogne. Aktoreak:
Jean-Pierre Léaud, Marie-France Pisier, Claude Jade, Dani, Dorothée.
Iraupena: 94 min.
Antoine Doinel pertsonaiak izandako ibileren bosgarren
eta azken emanaldia. Bost urtez ezkonduta egon eta
gero, eta seme bat mundura ekarri ondoren, Antoine
eta Christine dibortziatu egin dira. Orain, inprimategi
bateko zuzentzaile da Antoine eta Sabinez, disko denda
bateko saltzailea, maiteminduta dago. Egun batean,
berriro aurkitzen da bertan Coletterekin, bere aurreneko
maitearekin (Truffautek Antoine et Colette film laburrean
lehendik kontatu izandako istorioa). Eta bere bizitzan
garrantzi handia izan duten beste hainbat emakumerekin.
Quinta y última entrega de las aventuras de Antoine
Doinel. Tras cinco años de matrimonio y un hijo en común,
Antoine y Christine se divorcian. Antoine trabaja ahora
como corrector en una imprenta y está enamorado de
Sabine, vendedora en una tienda de discos. Un día se
reencuentra allí con Colette, su primer amor (cuya historia
contó Truffaut en el corto Antoine y Colette). Y también
con otras muchas mujeres importantes de su vida.
El último metro (Le dernier métro, 1980)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse, SEDIF, TF1, SFP. Gidoia: François Truffaut, Jean-Claude
Gromberg, Suzanne Schiffman. Argazkia: Néstor Almendros. Musika:
Georges Delerue. Muntaketa: Martine Barraqué, Marie-Aimée Debril.
Aktoreak: Catherine Deneuve, Heinz Bennent, Gérard Depardieu,
Jean Poiret, Andréa Ferréol. Iraupena: 128 min.
Montmartreko (Paris) antzoki bateko zuzendaria, jatorriz
judua, ezkutuan bizi da sotoan nazien okupazio garaian.
Haren emazteak (antzezlea bera) eramaten du antzokia
eta protagonista izango den obra berri bat prestatzea
erabaki du, senarraren itzalean (hark esandakoari
jarraituz) zuzenduko duena, lankideek ezertxo ere jakin
gabe. Film honek 10 Cesar sari jaso zituen, nagusienak
barne.
El director de un teatro de Montmartre (París), de origen
judío, vive escondido en el sótano en plena ocupación
nazi. Su mujer, actriz, se encarga del teatro y decide
preparar una obra nueva que ella misma protagonizará
y que dirigirá siguiendo las instrucciones en la sombra de
su esposo, sin que nadie más del grupo lo sepa. Película
galardonada con 10 premios César, incluyendo todos los
principales.
Alboko emakumea
(La femme d’à côté, 1981)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du
Carrosse, TF1. Gidoia: François Truffaut, Suzanne Schiffman, Jean
Aurel. Argazkia: William Lubtchansky. Musika: Georges Delerue.
Muntaketa: Martine Barraqué, Marie-Aimée Debril. Aktoreak: Fanny
Ardant, Gérard Depardieu, Michèle Baumgartner, Henri Garcin, Véronique
Silver. Iraupena: 106 min.
Zazpi urte lehenago, Bernardek eta Mathildek amodiozko
istorio nahasia bizi izan zuten, modu bortitzean amaitu
zena. Halabeharrak berriro elkartu ditu Mathilde eta
bere senarra (harekin ezkondu berri), Bernard, bere
emaztea eta elkarrekin izandako seme txikia bizi diren
etxe ondoan bizitzera joaten direnean. Gustura eta pozik
bizi dira biak euren bikotekide berriekin, baina berriro
elkartu izanaren eraginez lehen izandako sentimenduak
nabarmen azaleratuko dira.
Siete años atrás, Bernard y Mathilde vivieron una turbulenta
historia de amor que acabó de forma violenta. El destino
los reúne de nuevo cuando Mathilde y su marido, con
quien se acaba de casar, se instalan en la casa contigua
a la que ocupa Bernard con su mujer y su hijo pequeño.
Ambos viven felices con sus respectivas nuevas parejas,
pero el reencuentro hará que los sentimientos de antaño
vuelvan a aflorar con fuerza.
Vivamente el domingo
(Vivement dimanche!, 1983)
Frantzia. Zuzendaria: François Truffaut. Ekoizpena: Les Films du Carrosse,
Films A2, Soprofilms. Gidoia: François Truffaut, Suzanne Schiffman eta Jean
Aurel, Charles Williams The Long Saturday Night nobelaren arabera. Argazkia:
Néstor Almendros. Musika: Georges Delerue. Muntaketa: Martine Barraqué,
Marie-Aimée Debril. Aktoreak: Fanny Ardant, Jean-Louis Tringtignant, Caroline
Sihol, Philippe Morier-Genoud, Roland Thénot. Iraupena: 111 min.
Azken filmean, Truffaut berriro bueltatuko da thriller
generora eta Hitchcock gogoraraztera. Julien Vercel,
higiezinen agentzia bateko jabea, bere emaztearen eta
haren maitalearen hilketaren susmagarri nagusia da.
Hirugarren krimena leporatzen diotenean, ihes egitea
da bere bide bakarra. Bere idazkaria, Julien errudun ez
dela konbentzituta, kasua ikertzen hasiko da egiaren
bila.
Truffaut vuelve de nuevo al universo del thriller y a invocar
el nombre de Hitchcock en su última película. Julien
Vercel, propietario de una agencia inmobiliaria, es el
principal sospechoso del asesinato de su esposa y del
amante de esta. Cuando se le imputa un tercer crimen,
debe desaparecer. Su secretaria, convencida de su
inocencia, comienza a investigar el caso intentando
descubrir la verdad.
NOS
FE
RA
TU
Descargar