La fraternitat, més enllà de la justícia Plataforma d`entitats cristianes

14 de gener de 2007
FULL DOMINICAL
JORNADA MUNDIAL DE LES MIGRACIONS - Càritas
BARCELONA, SANT FELIU DE LLOBREGAT i TERRASS A
I
Càritas
EDITORIAL
La fraternitat, més enllà de la justícia
A
ra, tan bon punt es lleva, l’home gran espera el moment que es trobarà amb el seu
amic. Dins el cap diu «el seu amic», perquè realment és el que és. L’home gran s’ha convertit en el seu amic, encara que no parli la seva llengua, encara que no l’entengui, encara que
les úniques paraules que faci servir siguin bon
dia. Això no té importància. D’altra banda, l’home gran també coneix una sola paraula en la
llengua del senyor Linh, i és la mateixa paraula.
Gràcies al senyor Bark, el nou país té un rostre, una manera de caminar, un pes, un cansament i un somriure i també un perfum, el del fum
de les cigarretes. L’home gran ha donat tot això
al senyor Linh, sense saber-ho.1
Aquest fragment d’una novel·la resumeix
molt bé el lema de la Jornada Mundial de les
Migracions d’enguany. Són moltes les persones
que han vingut a viure a casa nostra en aquests
darrers anys. Unes han vingut per trobar una feina que els permeti viure amb dignitat, d’altres
fugint de països que viuen la convulsió de la
guerra, de la fam, la manca de futur. Cadascuna
té una història, uns neguits i unes esperances.
Enmig nostre esperen trobar els mitjans que els
permetin viure amb dignitat. No ho tenen fàcil.
Tots sabem de les grans dificultats en què es tro1
ben aquests nouvinguts. Dificultats de tipus legal, laboral. I sovint, lluny de la seva pròpia família. Viuen en un país del qual els hi eren desconeguts l’idioma i els costums, fins la seva
arribada. A voltes, patint rebuig per part de la
societat. Però l’esperança de forjar-se un futur
millor els empeny.
La societat que els acull ha de ser conscient
que la seva aportació ens enriqueix tant humanament com econòmicament.
Aquests nouvinguts ens recorden als creients i
a les comunitats cristianes les paraules de sant
Pau: ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home
ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist (Ga 3, 28).
Tots els homes i dones, independentment del
nostre lloc d’origen, formem una sola família,
tots som germans. Pels creients en Jesucrist, la
fraternitat és l’única llei que ha de regir les relacions entre les persones.
El lema de la jornada d’enguany: La fraternitat va més enllà de la llei, ens recorda que
la llei ha d’estar al servei dels homes, i no els
homes al servei de la llei.
Acollir l’immigrant, reconèixe’l, acollir-lo
en les nostres comunitats, no és un acte de benevolència, sinó que és un deure de justícia que
tots tenim.
Mn. Josep M. Jubany
Delegat de Pastoral Social
Arquebisbat de Barcelona
Philippe Claudel. La néta del Senyor Linh. Ed. La Magrana, Barcelona 2006, pàg. 117.
Plataforma d’entitats cristianes amb els
immigrants: reflexió i sensibilització
L
a Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants* continua el nostre treball de reflexió i sensibilització de cara a l’Església i a la societat. En l’any 2006, tot just acomiadat, hem participat en la iniciativa Consens Social sobre Migracions a Catalunya.
Amb motiu de l’arribada de subsaharians a Canàries, vam fer públic, el
juliol passat el comunicat L’actual immigració subsahariana és una
crida a multiplicar la cooperació al desenvolupament d’Àfrica. Posteriorment, i en ocasió de les eleccions al Parlament de Catalunya, vam
enviar als mitjans de comunicació una nota de premsa adreçada als polítics, als cristians i a la societat en general, cridant l’atenció sobre les
propostes dels diferents partits en aquest àmbit social. En ella demanavem la no utilització demagògica del tema, alhora que convidàvem a
treballar per un veritable Pacte per a la Immigració entre tots els partits
i els agents socials.
En el moment present, la nostra reflexió està centrada en un tema
difícil i creixent: el que anomenem la guetització, veritable repte
social. Amb aquest nom volem expressar el fenomen de la concentració d’immigrants en uns barris concrets, en unes escoles, en unes
feines, en unes escales de veïns... Aquest fenomen mereix una gran
atenció, reflexió i actuació concretes, a nivells molts diversos. Creiem
que, si no es fa, s’anirà dibuixant un futur conflictiu entre les diverses comunitats que vivim a casa nostra, paral·lelament les unes a les
altres però sense relació ni coneixement mutus. Això abona el terreny
a la desconfiança i als retrets entre uns i altres. Els fets a les banlieus
de França que van esclatar l’any passat són un clar exponent de la
guetització.
Esperem que ben aviat puguem oferir des de la Plataforma d’Entitats
Cristianes amb els Immigrants la nostra reflexió i les propostes d’acció.
* En formen part les següents entitats: ACO, CÀRITAS, CINTRA-BENALLAR, CON
VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, ESCOLA
CRISTIANA, GOAC, JOC, JUSTÍCIA I PAU, LA FORMIGA, INTERCULTURALITAT
I CONVIVÈNCIA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, PASTORAL AMB IMMIGRANTS,
DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL,
RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC).
14 de gener de 2007
JORNADA MUNDIAL DE LES MIGRACIONS - Càritas
BARCELONA, SANT FELIU DE LLOBREGAT i TERRASS A
II
FULL DOMINICAL
Càritas
ES VA FER ENTRE LES PARRÒQUIES DE L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA
Enquesta de la Delegació de Pastoral
Social sobre la immigració
a Delegació de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona va 1. PROCEDÈNCIA DELS IMMIGRANTS
proposar, en el passat mes d’octubre de 2006, una enquesta a les
8%
parròquies del Bisbat perquè l’informessin de la presència de la
11%
immigració a les seves comunitats. Es reberen 65 respostes.
És una primera aproximació que haurem d’anar completant i analitzant amb més profunditat. La presència dels nouvinguts a les nostres comunitats és una oportunitat per a tots. Ens obliga a replantejar-nos els
nostres projectes pastorals, ens obre noves perspectives i ens demana
16%
acollir-los en les seves necessitats materials i espirituals.
Els nouvinguts són una saba nova per les nostres comunitats. Ells ens
aporten vivències i sensibilitats, que moltes vegades no coincideixen amb
Llatinoamèrica
19%
les nostres. De tots depèn, d’uns i dels altres, que aquestes diferències ens
aportin un enriquiment mutu, i no siguin motiu de confrontació.
Magrib
Les nostres esglésies, tal com vam fer en els anys 60 amb la immiEuropa de l'Est
gració provinent de la resta d’Espanya, tenen ara la tasca de contribuir
a la cohesió social i a la integració dels nouvinguts. Hem de procurar que
Subsàhara
no se sentin estranys a les nostres celebracions i en els actes de les nosÀsia
tres comunitats. Publiquem un petit extracte de les respostes.
L
46%
2. EN QUINS ÀMBITS DE LA PARRÒQUIA O COMUNITAT
CRISTIANA SÓN PRESENTS ELS NOUVINGUTS
3. QUINES SÓN LES DEMANDES QUE FAN MÉS SOVINT ELS
NOUVINGUTS
40
45
35
40
35
30
30
25
25
20
20
15
15
10
s
tr e
Al
a
al
ol
lid
Ac
so
Fo
rm
ac
Pe
ió
ni
tè
ita
nc
ci
ia
tg
e
s
pe
ut
s
Aj
ed
ic
ci
on
ra
s
l'h
es
ab
pe
Di
ci
ne
al
rs
ll
ba
Tr
e
Be
n
e
tis
Ba
p
ca
ris
m
ti a
si
ue
Eu
ri t
Ca
te
q
Ca
te
qu
es
i
Ba
pt
is
Fo
m
rm
e
ac
ió
so
cia
l
Tr
ob
A
co
ad
Co
l
e
l
id
l·l
s
a
ab
pa
or
r ro
ac
q
io
ui
ns
al
s
pa
r ro
q
Co
ui
al
ns
s
el
lP
Co
a
E
st
m
uc
or
un
ar
al
ita
is
tia
ts
Ne
di
f
un
oc
at
ts
ec
um
en
al
Gr
s
up
Re
de
no
va
jo
ció
ve
s
Ca
ris
m
àt
ica
Cà
0
Al
tre
s
0
Cà
rit
as
5
Eu
ca
ris
tia
5
as
10
• De la lectura de l’enquesta es desprèn que a les nostres parròquies hi ha moltes iniciatives de cara a la pastoral i a l’ajut social als immigrants. Fruit d’aquestes iniciatives, s’han creat moltes entitats. No les especifiquem, ja que no disposem de l’elenc
de totes elles.
• El col·lectiu que té més presència a les nostres comunitats cristianes és el de llatinoamericans, degut a que la majoria són catòlics. Són presents en les eucaristies, en les
catequesis (molt especialment en les d’iniciació cristiana) i molt menys en els altres
àmbits de participació de la parròquia. Aquesta manca de presència en els Consells
Pastorals Parroquials i en altres organismes és una anomalia que s’hauria de corregir.
• Les principals peticions que es fan a les nostres comunitats parroquials són d’ajut social: Càritas (orientació, feina, ajuda d’aliments i roba, ajuts econòmics), bosses de
treball, assessorament i informació per trobar habitatge, etc. Juntament amb l’ajuda de tipus material, moltes parròquies ofereixen cursets de formació, reforç escolar
per a infants i adolescents, alfabetització, etc.
• La segona demanda és que se’ls atengui en les seves necessitats religioses. És una petició força significativa, que desmenteix una opinió molt estesa en alguns ambients
de que els nouvinguts s’apropen a les nostres parròquies només per cercar ajuts socials.
JOAN CABOT
REFLEXIONS
Joves participants en el Romiatge a Montserrat’2006
de la parròquia Mare de Déu de Lourdes, de Barcelona
14 de gener de 2007
FULL DOMINICAL
JORNADA MUNDIAL DE LES MIGRACIONS - Càritas
BARCELONA, SANT FELIU DE LLOBREGAT i TERRASS A
III
Càritas
Amb diferents accents
Aquests són tres testimonis de persones vingudes de fora que, d’un temps ençà, ja viuen entre nosaltres.
Han volgut compartir les seves esperances i parlar de les dificultats que estan trobant
Des de Vic i en català
pañoles, y que tengan propiedad. Me piden contrato de trabajo y nómina pero esto para mí es imposible porque yo trabajo por horas en casas, limpiando.
L
¿Te has sentido bien acogida?
En los primeros años fue muy difícil porque no pude adaptarme bien, aprender las costumbres sin perder las mías, pero, como en todas partes, hay gente
buena y gente mala. Hoy en día sé cómo llevar las cosas y sí, me siento bien
acogida. Hay algunas excepciones pero no le presto importancia a esto.
’Anyars és un noi ghanès de 24 anys que arribà a Vic als 21 anys i ara
treballa en una empresa de reciclatge. L’Anyars parla català força bé.
Quin és el teu projecte migratori?
Vaig venir perquè havia mort el meu pare, i la mare sola no podia alimentar els 6 germans meus. Jo volia estudiar però val molts diners. Vaig
provar de muntar un negoci, però sense una ajuda és impossible. Des d’aquí
puc ajudar la meva família enviant diners i quan n’hagi arraconat alguns podré tornar allà a muntar el petit negociet que sempre he somniat per ajudar
els de casa. Sense haver vingut aquí el meu futur hauria estat molt dolent.
Quines dificultats estàs trobant?
Ara ja no en trobo de greus, tot i que guanyo molt poc, però el primer any
va ser molt difícil. No coneixia ningú quan vaig arribar i no tenia on anar a
dormir ni a qui demanar ajuda; diferents vegades m’he trobat al carrer. Vaig
estar a punt de tornar a marxar, perquè aquí vaig passar molta gana, fred,
falta d’higiene, de pis; allà mai havia patit tot això; es pateix més aquí que
allà. La manca de coneixement de la llengua va ser un problema clau: no
podia buscar feina, ningú m’entenia.
T’has sentit ben acollit?
La gent d’aquí m’ha ajudat molt, especialment Càritas que em buscà pensió i pis, m’oferí feina, i m’orientà sempre que em sortia un nou problema.
També estic molt agraït a la noia que m’ensenya català —parella lingüística—, perquè coneixent la llengua se m’han obert moltes portes; ella és qui
m’ajudà a regularitzar els papers. Els companys de treball i un amic català
que tinc han estat molt importants. Gràcies, Càritas, continueu fent tot això.
«Aún no he podido traer a mis hijos»
M
arisol J.G. es colombiana, y madre de familia. Llegó a España
en el año 2001. Sus hijos siguen en Colombia.
¿Cuál es tu proyecto migratorio?
Vine con la ilusión de poder trabajar para brindarles a mis tres hijos y a
mi familia un mejor porvenir. Que tuviesen la oportunidad de salir adelante, de estudiar, de ser alguien en la vida. En mis proyectos también está el
conseguir una vivienda en mi país. Espero tener la oportunidad de tenerlos
pronto a mi lado y no estar más tiempo separados. Tengo la esperanza de
conseguir un piso y así poder traerlos.
¿Qué dificultades encuentras?
Las dificultades que he encontrado han sido la de los papeles. Ya que
sin ellos es muy difícil encontrar un trabajo digno. Antes de conseguir
los papeles algunas personas se aprovecharon de mi situación de irregularidad, pues me ponían a trabajar más horas de lo convenido, pagaban muy poco o, como en alguna ocasión, no pagaban. Me ilusionaban
con que me iban a hacer los papeles pero esto nunca sucedió y hoy en
día, de mis tres hijos, al mayor, no lo puedo reagrupar. He tratado de conseguir un piso en alquiler pero es muy difícil porque piden demasiado dinero para entrar, también piden avales, ya sean bancarios o que sean es-
L’habitatge, la gran dificultat
L
’Erika Jaramillo Ramia és equatoriana, nascuda a Santo Domingo
de los Colorados, a la Sierra. Es defineix com una dona treballadora. Va arribar a Espanya el 2003. És presidenta de l’Organització
Cultural de Reis i Reines Llatins de Catalunya.
¿Cuál es tu proyecto migratorio?
Desde joven había querido ir a los Estados Unidos: me atraían las películas, el inglés, una vida mejor… algunos amigos habían viajado, asumiendo graves peligros, a través de México, y yo tenía también algunas
primas allí. Pero era muy arriesgado y difícil. Me había resignado a probar suerte en España y mi tío iba a ayudarme, pero me quedé embarazada y tuve que abandonar la idea. Al cabo de unos diez años conocí a un
compañero en la organización Latin Kings. Con él hicimos proyectos juntos y tuvimos un hijito. Él se vino a España —tiene una hermana en
Madrid— y yo le seguí un par de meses después debiendo dejar a mis
hijos en Ecuador.
¿Qué dificultades encuentras?
La primera gran dificultad fue, y sigue siendo, la vivienda. Durante los
primeros meses cuatro personas compartíamos una pequeña habitación.
Yo trabajé enseguida en trabajos domésticos, pero mi compañero tardó cinco meses en encontrar algo. Entonces pudimos acceder a una habitación
para nosotros solos. Otra dificultad importante fue obtener papeles. Y sin
papeles, no hay condiciones de trabajo dignas. Muchas promesas y esperanzas, pero tardé casi tres años en conseguirlos. Mientras esperaba la tarjeta, mi compañero tuvo que irse a Barcelona; yo no pude reagruparme con
él hasta obtener los papeles al cabo de cinco largos meses. Ésta fue otra
dificultad para mí, verme forzada a separarme de nuevo de mi familia, de
mi pareja, y no poder hacer nada para evitarlo.
¿Te has sentido bien acogida?
La verdad es que tantos problemas no te permiten pensar mucho en si te
acogen bien, pero con el tiempo te das cuenta que la sociedad te lo pone
muy difícil. Al principio solamente te relacionas con gente de tu propio
país y todo el tiempo que estuve en Madrid noté un ambiente bastante hostil hacia los muchos latinoamericanos que viven allí. En Barcelona he visto mayor tolerancia y respeto; la gente en general es amable. Aquí he encontrado también muchos ecuatorianos de la costa que escogen Barcelona
por el clima y porque tiene mar; son más abiertos que en la sierra y me
han ayudado a sentirme mejor. Por mi papel en la organización Latin Kings
también he tenido más posibilidades de conocer gente del país de acogida,
pero reconozco que es difícil y lento trabar buenas amistades.
JORNADA MUNDIAL DE LES MIGRACIONS - Càritas
BARCELONA, SANT FELIU DE LLOBREGAT i TERRASS A
IV
14 de gener de 2007
FULL DOMINICAL
Càritas
CON ROSTRO DE MUJER
Mujer, latinoamericana, y en plena edad
laboral es el perfil mayoritario entre las
personas atendidas por Cáritas
as personas de origen extranjero atendidas por Cáritas Marruecos, el principal emisor de África
diocesana de Barcelona, desde enero a agosto de 2006, asReferente al continente africano, es Marruecos el principal
cienden a 14.583 personas. De ellas, 8.568 (59%) son mujeres y 6.025 (41%) hombres. Este dato reafirma la tendencia país emisor. En Cáritas hemos atendido 4.387 personas procedende los últimos años y permite afirmar que la migración mayori- tes de este país, lo que significa un porcentaje de un 30%.
Destacamos el aumento de atención de población procedente
taria tiene rostro de mujer.
del África subsahariana, 888 personas de enero a agosto de 2006,
lo que equivale a un 6% del total atendido, mientras que en el año
Població immigrant atesa (per edat)
2005 significaron sólo alrededor de un 3% del total de personas
atendidas. También cabe destacar que el 3% de las personas aten1%
27%
didas son de la antigua Europa del Este.
L
Menors
45%
Inmigración no es sinónimo de exclusión
Constatamos que un porcentaje muy importante de personas
atendidas por Cáritas son población en situación de irregularidad
Grans
y que una vez consiguen regularizar su situación legal, ya no pre27%
cisan la ayuda de Cáritas porque son personas jóvenes y con posibilidades de desarrollar su proyecto migratorio y no personas
Otro dato destacable es que la mayoría de las personas aten- con problemas de exclusión social.
didas (10.787, el 74%) está en edad laboral, con edades entre los
18 y los 64 años.
Població atesa (per país de procedència)
También la atención a los menores de 16 años es significativa
6%
dentro del colectivo inmigrado atendido por Cáritas: 3.878 meno1% 3%
1%
res, lo que supone el 27% del total.
30%
Si nos referimos a la situación administrativa de las personas
atendidas, el 41% (6.170) se encuentra en situación irregular.
La procedencia de las personas inmigradas es en su mayoría de América del Sur, 7.168 (el 50% del total). Y los boli6%
50%
3%
vianos constituyen el grupo más numeroso, alrededor de 4.000
personas.
Adultes
Població immigrant atesa (per estat civil)
1%
4%
1%
3%
Àfrica Subsahariana
Amèrica del Nord i Central
Amèrica del Sud
Àsia
Resta Europa
Unió Europea
Espanya
Solteres
MARTA PLUJÀ
Casades
Vídues
Separades
52%
39%
Àfrica Magreb
Divorciades
Desconegut
En el período estudiado por Cáritas, se aprecia un gran descenso de los ecuatorianos entre la población atendida, debido a
que muchos de ellos pudieron beneficiarse del proceso extraordinario de normalización de trabajadores extranjeros del año
2005.
Este proceso disminuyó en un 8’5% el número de inmigrantes
en situación de irregularidad (El estado de la inmigración en
Catalunya. Fundació Jaume Bofill), y favoreció que pudieran acceder con plenos derechos a un trabajo y resolver muchas de las
dificultades por las que tenían que acudir a Cáritas.
Por otra parte, últimamente nos encontramos que las personas
que han decidido establecer su hogar aquí tienen múltiples dificultades para recibir la visita de su familia que ha quedado en el país
de origen: abuelas que no pueden venir a conocer a su nieto, madres a las que se les impide dar cuidados a su hijo enfermo, niños
que se quedan solos y sin protección en los países de origen...
¿No será que con tanta preocupación por el control de fronteras
estamos conculcando los Derechos Humanos?
Para estas situaciones hay que buscar alternativas y no sólo
afectan a los consulados, también los diferentes estamentos de las
Administraciones de aquí tienen que dar respuesta y ponerse al día
en esta cuestión. Las entidades necesitamos respuestas ágiles y
compromiso. Nuestro grano de arena puede perderse en una burocracia sin sentido.
Equip de Migració
Càritas diocesana de Barcelona
Director: Mn. Jordi Piquer i Quintana - Edició: MCS, c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013, fax 932 701 305;
E-mail: [email protected] - Web: www.arqbcn.org - Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: ALTÉS arts gràfiques, s.l.
MARTA PLUJÀ
MARTA PLUJÀ
Joves