14 de gener de 2007 FULL DOMINICAL JORNADA MUNDIAL DE LES MIGRACIONS - Càritas BARCELONA, SANT FELIU DE LLOBREGAT i TERRASS A I Càritas EDITORIAL La fraternitat, més enllà de la justícia A ra, tan bon punt es lleva, l’home gran espera el moment que es trobarà amb el seu amic. Dins el cap diu «el seu amic», perquè realment és el que és. L’home gran s’ha convertit en el seu amic, encara que no parli la seva llengua, encara que no l’entengui, encara que les úniques paraules que faci servir siguin bon dia. Això no té importància. D’altra banda, l’home gran també coneix una sola paraula en la llengua del senyor Linh, i és la mateixa paraula. Gràcies al senyor Bark, el nou país té un rostre, una manera de caminar, un pes, un cansament i un somriure i també un perfum, el del fum de les cigarretes. L’home gran ha donat tot això al senyor Linh, sense saber-ho.1 Aquest fragment d’una novel·la resumeix molt bé el lema de la Jornada Mundial de les Migracions d’enguany. Són moltes les persones que han vingut a viure a casa nostra en aquests darrers anys. Unes han vingut per trobar una feina que els permeti viure amb dignitat, d’altres fugint de països que viuen la convulsió de la guerra, de la fam, la manca de futur. Cadascuna té una història, uns neguits i unes esperances. Enmig nostre esperen trobar els mitjans que els permetin viure amb dignitat. No ho tenen fàcil. Tots sabem de les grans dificultats en què es tro1 ben aquests nouvinguts. Dificultats de tipus legal, laboral. I sovint, lluny de la seva pròpia família. Viuen en un país del qual els hi eren desconeguts l’idioma i els costums, fins la seva arribada. A voltes, patint rebuig per part de la societat. Però l’esperança de forjar-se un futur millor els empeny. La societat que els acull ha de ser conscient que la seva aportació ens enriqueix tant humanament com econòmicament. Aquests nouvinguts ens recorden als creients i a les comunitats cristianes les paraules de sant Pau: ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist (Ga 3, 28). Tots els homes i dones, independentment del nostre lloc d’origen, formem una sola família, tots som germans. Pels creients en Jesucrist, la fraternitat és l’única llei que ha de regir les relacions entre les persones. El lema de la jornada d’enguany: La fraternitat va més enllà de la llei, ens recorda que la llei ha d’estar al servei dels homes, i no els homes al servei de la llei. Acollir l’immigrant, reconèixe’l, acollir-lo en les nostres comunitats, no és un acte de benevolència, sinó que és un deure de justícia que tots tenim. Mn. Josep M. Jubany Delegat de Pastoral Social Arquebisbat de Barcelona Philippe Claudel. La néta del Senyor Linh. Ed. La Magrana, Barcelona 2006, pàg. 117. Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants: reflexió i sensibilització L a Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants* continua el nostre treball de reflexió i sensibilització de cara a l’Església i a la societat. En l’any 2006, tot just acomiadat, hem participat en la iniciativa Consens Social sobre Migracions a Catalunya. Amb motiu de l’arribada de subsaharians a Canàries, vam fer públic, el juliol passat el comunicat L’actual immigració subsahariana és una crida a multiplicar la cooperació al desenvolupament d’Àfrica. Posteriorment, i en ocasió de les eleccions al Parlament de Catalunya, vam enviar als mitjans de comunicació una nota de premsa adreçada als polítics, als cristians i a la societat en general, cridant l’atenció sobre les propostes dels diferents partits en aquest àmbit social. En ella demanavem la no utilització demagògica del tema, alhora que convidàvem a treballar per un veritable Pacte per a la Immigració entre tots els partits i els agents socials. En el moment present, la nostra reflexió està centrada en un tema difícil i creixent: el que anomenem la guetització, veritable repte social. Amb aquest nom volem expressar el fenomen de la concentració d’immigrants en uns barris concrets, en unes escoles, en unes feines, en unes escales de veïns... Aquest fenomen mereix una gran atenció, reflexió i actuació concretes, a nivells molts diversos. Creiem que, si no es fa, s’anirà dibuixant un futur conflictiu entre les diverses comunitats que vivim a casa nostra, paral·lelament les unes a les altres però sense relació ni coneixement mutus. Això abona el terreny a la desconfiança i als retrets entre uns i altres. Els fets a les banlieus de França que van esclatar l’any passat són un clar exponent de la guetització. Esperem que ben aviat puguem oferir des de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants la nostra reflexió i les propostes d’acció. * En formen part les següents entitats: ACO, CÀRITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL SOCIALISME, ESCOLA CRISTIANA, GOAC, JOC, JUSTÍCIA I PAU, LA FORMIGA, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, FUNDACIÓ MIGRA-STUDIUM, PASTORAL AMB IMMIGRANTS, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA, DELEGACIÓ DE PASTORAL SOCIAL, RELIGIOSES EN BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC). 14 de gener de 2007 JORNADA MUNDIAL DE LES MIGRACIONS - Càritas BARCELONA, SANT FELIU DE LLOBREGAT i TERRASS A II FULL DOMINICAL Càritas ES VA FER ENTRE LES PARRÒQUIES DE L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA Enquesta de la Delegació de Pastoral Social sobre la immigració a Delegació de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona va 1. PROCEDÈNCIA DELS IMMIGRANTS proposar, en el passat mes d’octubre de 2006, una enquesta a les 8% parròquies del Bisbat perquè l’informessin de la presència de la 11% immigració a les seves comunitats. Es reberen 65 respostes. És una primera aproximació que haurem d’anar completant i analitzant amb més profunditat. La presència dels nouvinguts a les nostres comunitats és una oportunitat per a tots. Ens obliga a replantejar-nos els nostres projectes pastorals, ens obre noves perspectives i ens demana 16% acollir-los en les seves necessitats materials i espirituals. Els nouvinguts són una saba nova per les nostres comunitats. Ells ens aporten vivències i sensibilitats, que moltes vegades no coincideixen amb Llatinoamèrica 19% les nostres. De tots depèn, d’uns i dels altres, que aquestes diferències ens aportin un enriquiment mutu, i no siguin motiu de confrontació. Magrib Les nostres esglésies, tal com vam fer en els anys 60 amb la immiEuropa de l'Est gració provinent de la resta d’Espanya, tenen ara la tasca de contribuir a la cohesió social i a la integració dels nouvinguts. Hem de procurar que Subsàhara no se sentin estranys a les nostres celebracions i en els actes de les nosÀsia tres comunitats. Publiquem un petit extracte de les respostes. L 46% 2. EN QUINS ÀMBITS DE LA PARRÒQUIA O COMUNITAT CRISTIANA SÓN PRESENTS ELS NOUVINGUTS 3. QUINES SÓN LES DEMANDES QUE FAN MÉS SOVINT ELS NOUVINGUTS 40 45 35 40 35 30 30 25 25 20 20 15 15 10 s tr e Al a al ol lid Ac so Fo rm ac Pe ió ni tè ita nc ci ia tg e s pe ut s Aj ed ic ci on ra s l'h es ab pe Di ci ne al rs ll ba Tr e Be n e tis Ba p ca ris m ti a si ue Eu ri t Ca te q Ca te qu es i Ba pt is Fo m rm e ac ió so cia l Tr ob A co ad Co l e l id l·l s a ab pa or r ro ac q io ui ns al s pa r ro q Co ui al ns s el lP Co a E st m uc or un ar al ita is tia ts Ne di f un oc at ts ec um en al Gr s up Re de no va jo ció ve s Ca ris m àt ica Cà 0 Al tre s 0 Cà rit as 5 Eu ca ris tia 5 as 10 • De la lectura de l’enquesta es desprèn que a les nostres parròquies hi ha moltes iniciatives de cara a la pastoral i a l’ajut social als immigrants. Fruit d’aquestes iniciatives, s’han creat moltes entitats. No les especifiquem, ja que no disposem de l’elenc de totes elles. • El col·lectiu que té més presència a les nostres comunitats cristianes és el de llatinoamericans, degut a que la majoria són catòlics. Són presents en les eucaristies, en les catequesis (molt especialment en les d’iniciació cristiana) i molt menys en els altres àmbits de participació de la parròquia. Aquesta manca de presència en els Consells Pastorals Parroquials i en altres organismes és una anomalia que s’hauria de corregir. • Les principals peticions que es fan a les nostres comunitats parroquials són d’ajut social: Càritas (orientació, feina, ajuda d’aliments i roba, ajuts econòmics), bosses de treball, assessorament i informació per trobar habitatge, etc. Juntament amb l’ajuda de tipus material, moltes parròquies ofereixen cursets de formació, reforç escolar per a infants i adolescents, alfabetització, etc. • La segona demanda és que se’ls atengui en les seves necessitats religioses. És una petició força significativa, que desmenteix una opinió molt estesa en alguns ambients de que els nouvinguts s’apropen a les nostres parròquies només per cercar ajuts socials. JOAN CABOT REFLEXIONS Joves participants en el Romiatge a Montserrat’2006 de la parròquia Mare de Déu de Lourdes, de Barcelona 14 de gener de 2007 FULL DOMINICAL JORNADA MUNDIAL DE LES MIGRACIONS - Càritas BARCELONA, SANT FELIU DE LLOBREGAT i TERRASS A III Càritas Amb diferents accents Aquests són tres testimonis de persones vingudes de fora que, d’un temps ençà, ja viuen entre nosaltres. Han volgut compartir les seves esperances i parlar de les dificultats que estan trobant Des de Vic i en català pañoles, y que tengan propiedad. Me piden contrato de trabajo y nómina pero esto para mí es imposible porque yo trabajo por horas en casas, limpiando. L ¿Te has sentido bien acogida? En los primeros años fue muy difícil porque no pude adaptarme bien, aprender las costumbres sin perder las mías, pero, como en todas partes, hay gente buena y gente mala. Hoy en día sé cómo llevar las cosas y sí, me siento bien acogida. Hay algunas excepciones pero no le presto importancia a esto. ’Anyars és un noi ghanès de 24 anys que arribà a Vic als 21 anys i ara treballa en una empresa de reciclatge. L’Anyars parla català força bé. Quin és el teu projecte migratori? Vaig venir perquè havia mort el meu pare, i la mare sola no podia alimentar els 6 germans meus. Jo volia estudiar però val molts diners. Vaig provar de muntar un negoci, però sense una ajuda és impossible. Des d’aquí puc ajudar la meva família enviant diners i quan n’hagi arraconat alguns podré tornar allà a muntar el petit negociet que sempre he somniat per ajudar els de casa. Sense haver vingut aquí el meu futur hauria estat molt dolent. Quines dificultats estàs trobant? Ara ja no en trobo de greus, tot i que guanyo molt poc, però el primer any va ser molt difícil. No coneixia ningú quan vaig arribar i no tenia on anar a dormir ni a qui demanar ajuda; diferents vegades m’he trobat al carrer. Vaig estar a punt de tornar a marxar, perquè aquí vaig passar molta gana, fred, falta d’higiene, de pis; allà mai havia patit tot això; es pateix més aquí que allà. La manca de coneixement de la llengua va ser un problema clau: no podia buscar feina, ningú m’entenia. T’has sentit ben acollit? La gent d’aquí m’ha ajudat molt, especialment Càritas que em buscà pensió i pis, m’oferí feina, i m’orientà sempre que em sortia un nou problema. També estic molt agraït a la noia que m’ensenya català —parella lingüística—, perquè coneixent la llengua se m’han obert moltes portes; ella és qui m’ajudà a regularitzar els papers. Els companys de treball i un amic català que tinc han estat molt importants. Gràcies, Càritas, continueu fent tot això. «Aún no he podido traer a mis hijos» M arisol J.G. es colombiana, y madre de familia. Llegó a España en el año 2001. Sus hijos siguen en Colombia. ¿Cuál es tu proyecto migratorio? Vine con la ilusión de poder trabajar para brindarles a mis tres hijos y a mi familia un mejor porvenir. Que tuviesen la oportunidad de salir adelante, de estudiar, de ser alguien en la vida. En mis proyectos también está el conseguir una vivienda en mi país. Espero tener la oportunidad de tenerlos pronto a mi lado y no estar más tiempo separados. Tengo la esperanza de conseguir un piso y así poder traerlos. ¿Qué dificultades encuentras? Las dificultades que he encontrado han sido la de los papeles. Ya que sin ellos es muy difícil encontrar un trabajo digno. Antes de conseguir los papeles algunas personas se aprovecharon de mi situación de irregularidad, pues me ponían a trabajar más horas de lo convenido, pagaban muy poco o, como en alguna ocasión, no pagaban. Me ilusionaban con que me iban a hacer los papeles pero esto nunca sucedió y hoy en día, de mis tres hijos, al mayor, no lo puedo reagrupar. He tratado de conseguir un piso en alquiler pero es muy difícil porque piden demasiado dinero para entrar, también piden avales, ya sean bancarios o que sean es- L’habitatge, la gran dificultat L ’Erika Jaramillo Ramia és equatoriana, nascuda a Santo Domingo de los Colorados, a la Sierra. Es defineix com una dona treballadora. Va arribar a Espanya el 2003. És presidenta de l’Organització Cultural de Reis i Reines Llatins de Catalunya. ¿Cuál es tu proyecto migratorio? Desde joven había querido ir a los Estados Unidos: me atraían las películas, el inglés, una vida mejor… algunos amigos habían viajado, asumiendo graves peligros, a través de México, y yo tenía también algunas primas allí. Pero era muy arriesgado y difícil. Me había resignado a probar suerte en España y mi tío iba a ayudarme, pero me quedé embarazada y tuve que abandonar la idea. Al cabo de unos diez años conocí a un compañero en la organización Latin Kings. Con él hicimos proyectos juntos y tuvimos un hijito. Él se vino a España —tiene una hermana en Madrid— y yo le seguí un par de meses después debiendo dejar a mis hijos en Ecuador. ¿Qué dificultades encuentras? La primera gran dificultad fue, y sigue siendo, la vivienda. Durante los primeros meses cuatro personas compartíamos una pequeña habitación. Yo trabajé enseguida en trabajos domésticos, pero mi compañero tardó cinco meses en encontrar algo. Entonces pudimos acceder a una habitación para nosotros solos. Otra dificultad importante fue obtener papeles. Y sin papeles, no hay condiciones de trabajo dignas. Muchas promesas y esperanzas, pero tardé casi tres años en conseguirlos. Mientras esperaba la tarjeta, mi compañero tuvo que irse a Barcelona; yo no pude reagruparme con él hasta obtener los papeles al cabo de cinco largos meses. Ésta fue otra dificultad para mí, verme forzada a separarme de nuevo de mi familia, de mi pareja, y no poder hacer nada para evitarlo. ¿Te has sentido bien acogida? La verdad es que tantos problemas no te permiten pensar mucho en si te acogen bien, pero con el tiempo te das cuenta que la sociedad te lo pone muy difícil. Al principio solamente te relacionas con gente de tu propio país y todo el tiempo que estuve en Madrid noté un ambiente bastante hostil hacia los muchos latinoamericanos que viven allí. En Barcelona he visto mayor tolerancia y respeto; la gente en general es amable. Aquí he encontrado también muchos ecuatorianos de la costa que escogen Barcelona por el clima y porque tiene mar; son más abiertos que en la sierra y me han ayudado a sentirme mejor. Por mi papel en la organización Latin Kings también he tenido más posibilidades de conocer gente del país de acogida, pero reconozco que es difícil y lento trabar buenas amistades. JORNADA MUNDIAL DE LES MIGRACIONS - Càritas BARCELONA, SANT FELIU DE LLOBREGAT i TERRASS A IV 14 de gener de 2007 FULL DOMINICAL Càritas CON ROSTRO DE MUJER Mujer, latinoamericana, y en plena edad laboral es el perfil mayoritario entre las personas atendidas por Cáritas as personas de origen extranjero atendidas por Cáritas Marruecos, el principal emisor de África diocesana de Barcelona, desde enero a agosto de 2006, asReferente al continente africano, es Marruecos el principal cienden a 14.583 personas. De ellas, 8.568 (59%) son mujeres y 6.025 (41%) hombres. Este dato reafirma la tendencia país emisor. En Cáritas hemos atendido 4.387 personas procedende los últimos años y permite afirmar que la migración mayori- tes de este país, lo que significa un porcentaje de un 30%. Destacamos el aumento de atención de población procedente taria tiene rostro de mujer. del África subsahariana, 888 personas de enero a agosto de 2006, lo que equivale a un 6% del total atendido, mientras que en el año Població immigrant atesa (per edat) 2005 significaron sólo alrededor de un 3% del total de personas atendidas. También cabe destacar que el 3% de las personas aten1% 27% didas son de la antigua Europa del Este. L Menors 45% Inmigración no es sinónimo de exclusión Constatamos que un porcentaje muy importante de personas atendidas por Cáritas son población en situación de irregularidad Grans y que una vez consiguen regularizar su situación legal, ya no pre27% cisan la ayuda de Cáritas porque son personas jóvenes y con posibilidades de desarrollar su proyecto migratorio y no personas Otro dato destacable es que la mayoría de las personas aten- con problemas de exclusión social. didas (10.787, el 74%) está en edad laboral, con edades entre los 18 y los 64 años. Població atesa (per país de procedència) También la atención a los menores de 16 años es significativa 6% dentro del colectivo inmigrado atendido por Cáritas: 3.878 meno1% 3% 1% res, lo que supone el 27% del total. 30% Si nos referimos a la situación administrativa de las personas atendidas, el 41% (6.170) se encuentra en situación irregular. La procedencia de las personas inmigradas es en su mayoría de América del Sur, 7.168 (el 50% del total). Y los boli6% 50% 3% vianos constituyen el grupo más numeroso, alrededor de 4.000 personas. Adultes Població immigrant atesa (per estat civil) 1% 4% 1% 3% Àfrica Subsahariana Amèrica del Nord i Central Amèrica del Sud Àsia Resta Europa Unió Europea Espanya Solteres MARTA PLUJÀ Casades Vídues Separades 52% 39% Àfrica Magreb Divorciades Desconegut En el período estudiado por Cáritas, se aprecia un gran descenso de los ecuatorianos entre la población atendida, debido a que muchos de ellos pudieron beneficiarse del proceso extraordinario de normalización de trabajadores extranjeros del año 2005. Este proceso disminuyó en un 8’5% el número de inmigrantes en situación de irregularidad (El estado de la inmigración en Catalunya. Fundació Jaume Bofill), y favoreció que pudieran acceder con plenos derechos a un trabajo y resolver muchas de las dificultades por las que tenían que acudir a Cáritas. Por otra parte, últimamente nos encontramos que las personas que han decidido establecer su hogar aquí tienen múltiples dificultades para recibir la visita de su familia que ha quedado en el país de origen: abuelas que no pueden venir a conocer a su nieto, madres a las que se les impide dar cuidados a su hijo enfermo, niños que se quedan solos y sin protección en los países de origen... ¿No será que con tanta preocupación por el control de fronteras estamos conculcando los Derechos Humanos? Para estas situaciones hay que buscar alternativas y no sólo afectan a los consulados, también los diferentes estamentos de las Administraciones de aquí tienen que dar respuesta y ponerse al día en esta cuestión. Las entidades necesitamos respuestas ágiles y compromiso. Nuestro grano de arena puede perderse en una burocracia sin sentido. Equip de Migració Càritas diocesana de Barcelona Director: Mn. Jordi Piquer i Quintana - Edició: MCS, c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013, fax 932 701 305; E-mail: [email protected] - Web: www.arqbcn.org - Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: ALTÉS arts gràfiques, s.l. MARTA PLUJÀ MARTA PLUJÀ Joves