mirada retrospectiva

Anuncio
Crónica de Cerdaña
por J U A N PRAT C O L O M E R
MIRADA RETROSPECTIVA
Era e n verano. U n v e r a n o n o reciente, p e r o
de tantos sueños, c o m o puede i i a b e r l o en cualq u i e r verano en Cerdaña.
La Cerdagne est un niel d'aigle. De
vegetación e x u b e r a n t e , f i l i g r a n a de la
Divinidad
Percliée
entre
Espagne et
la nostra valí és l'abrassada
En u n p r a d o sentado una soleada y fresquísima m a ñ a n a , u n o de tantos prados dignos de
ver en Vallcebollére. p o r la o r i g i n a l d i s p o s i c i ó n
de las casas labriegas en la p e n d i e n t e de la m o n taña, semejantes a una isla caucásica, y p o r el
aspecto t í p i c o de su c a m p o , p o r donde c i r c u l a n
las carretas d e bueyes s i n ruedas a causa d e la
f u e r t e i n c l i n a c i ó n de los prados q u e rodean ese
que's donen dues grans nacíons.
pueblo.
France. Per u n acord t á c i d , la capital
de les dues Cerdanyes és Puigcerdá.
La nostra valí és la ditada
que hi deixá Déu al crear'ls móns;
77
el concepto de c o m a r c a e q u i l i b r a d a y perfecta
c o m o o b r a de la m i s m a naturaleza. Los h o m bres se han p r o p u e s t o d e s t r u i r l a , t r i t u r a r l a m a t e r i a l m e n t e . La p r i m o r o s a porcelana que era la
Cerdaña, fue destrozada a pedazos y p o r más
q u e se i n t e n t e u n i r l a hoy, siguen notándose demasiado las uniones. Por una i n c o m p r e n s i ó n de
los h o m b r e s — y no precisamente de quienes
viven allá — , se ha destrozado l a s t i m o s a m e n t e
una pieza ú n i c a , una f i l i g r a n a salida del taller
de la D i v i n i d a d .
Allá, f r e n t e un blanco y negro, sol y s o m b r a ,
por razones sin razón que no vienen al caso^
aprendía e s c r i b i e n d o , m i r a n d o las b r u m a s melancólicas que danzaban en aquella hora e n t r e
rUbaga y la Su lana, llenando fechas y fichas,
para i r llenando cuartillas igual a u n e s c r i t o r
c u a j a d o de c u l t u r a .
Lugar, t i e m p o y h o r a , eran a p r o p i a d o s para
a p r e n d e r , e s c r i b i r y soñar. El sonar con el ayer.
Del ayer de esta t i e r r a pirenaica que a d m i r a b a
f a s c i n a d o . Un ayer del 2 1 8 , antes de nuestra e r a ,
que c r u z a r o n los Pirineos los cartagineses de
A n í b a l . De los r o m a n o s que i n t e r v i n i e r o n y ocup a r o n ese país allá el 4 0 8 . Entonces el Segre era
l l a m a d o «Sicosis» y la Cerdaña, e'*a el «Pagus
L i v i e n s i s » . Los godos cuya d o m i n a c i ó n siguió
unos siglos después y la invasión árabe, en el
7 1 1 , que vencidos y castigados d u r a m e n t e en el
7 3 2 , en P o i t i e r s , los sarracenos h u y e r o n f r e n t e
los f r a n c o s y r e t r o c e d i e r o n de las sombras de
las m o n t a ñ a s — s u enemiga n a t u r a l e z a — , der r o t a d o s p o r iiquellos. Los f r a n c o s a p o y a r o n a
los Condes de la Reconquista de un t e r r e n o que
fue llamado «Marca Hispánica» y en el S73 aparece la magestuosa figura de G u i f r é Pilosus,
Conde de Cerdaña y p r i m e r f u n d a d o r de la
dinastía catalana, que sentó sus reales en el
m i s m o c i n t u r ó n de aguas de los dos ríos que
c i ñ e n el lugar de Santa M a r í a R i u i p u l l i , p r i m e r a
c a p i t a l de la t i e r r a r e c o n q u i s t a d a . Esta d e r r o t a
s u f r i d a por los árabes en Poitiers puso t é r m i n o
d e f i n i t i v o a la expansión del r e i n o árabe universal, el sueño de M a h o m a , en los estados cristianos. Allí c h o c a r o n árabes y bereberes de
T a r i k con Carlos M a r t e l y sus f u e r t e s austrasianos, los q u e siguieron a p o y a n d o a los Condados nacidos ba¡o el m a n t o p r o t e c t o r de este
m u r o n a t u r a l : El P i r i n e o .
La Cerdaña posee un pasado h i s t ó r i c o glor i o s o . Conocida y poblada precisamente en la
época r o m a n a , consiguió ser u n p u n t o neurálg i c o de Europa cuando los m o m e n t o s más agudos de la invasión y f u e el lugar más bien
p r e d i s p u e s t o para la estrategia m i l i t a r de la
que tuvo que servirse Cario M a g n o , con el
o b j e t o de poder c e r r a r t o t a l m e n t e el paso a las
huestes invasoras q u e I n i c i a b a n su p e n e t r a c i ó n
p o r tierras f r a n c a s . Es t r a d i c i ó n q u e C a r i o M a g no se a l o j ó en Enveitg, en la casa llamada de
«Cal Cavaller d ' E n v e i t g » , y que f u e q u i é n , en su
m á q u i n a de g u e r r a , e f e c t u ó el l e v a n t a m i e n t o del
Castillo de Carol { Q u e r o l , n o m b r e c a r o l i n g i o ) .
T a m b i é n hoy aún — en m e d i o del estrecho valle
del C a r o l , t é r m i n o de C o u r b a s i l l — , se levantan
restos de las viejas t o r r e s de defensa de la Cerdaña, p r e t e n d i e n d o la h i s t o r i a q u e , en una d e
ellas estuvo p r i s i o n e r o en 1344 el rey Jaime II
de Mallorca, p o r o r d e n de! rey Pedro IV su vencedor, «A la m o r t de Jaume I el C o n q u e r i d o r ,
la c o m a r c a de C e r d a n y a , j u n t a m b el Rosselló
i Mallorca, c o r r e s p o n g u é al fiil segon, J a u m e I I .
D u r a n t les pugnes a m b el seu g e r m á , que v o l i a
t o r n a r a aplegar tota la Catalunya en un sol regne, el p o b r e m o n a r c a passá bores ben tristes
anant d ' u n a banda a l ' a l t r a deis seus d o m l nis p i r i n e n c s . ( D i e t a r i de Puigcerdá. v o l . I, página 2 7 4 ) .
Dice José M.'' Guilera y A l b i ñ a n a , en su «Plr i n e u , a trossos»: « S u b m e r g i d a a penes per la
crosta l l a m p a n t deis t e m p s actuáis seguix jacent a r r e u de la t é r r a p i r i n e n c a tota una a l t r e
h i s t o r i a — l'autentica — que resulta tan rica i
v a r i a d a que en moltes bandes encara está per a
encetar i q u e b r i n d a c a m p d ' o b s e r v a c i ó a l'historiador i a finvestigador professional i permet
t a m b é que, de tant en t a n t , v i n g u i n a f u r g a ^ - h i
els a f i c i o n a t s f r a n c s t i r a d o r s . . . » Q u e este es
exactamente mi caso específico en este noviciad o en temas h i s t ó r i c o s .
Escribe t a m b i é n n u e s t r o Ferran Soldevila,
en su « H i s t o r i a de C a t a l u n y a » : «Cap al Pirineu
va restar una zona que mai no a r r i b a a ésser
d o m i n a d a pels sarra'fns i els l í m i t s de la qual
poden ésser d o n a t s , si f a n o f a , per Roda d e
Ribagonja, Ager i l ' A l t ' U r g e l l . T a m b é la Cerdanya
va restar i n d e p e n d e n t , pero t a n t ella c o m l'Alt
Urgell van ha ver de s o f r i r di verses vegadas el
passatge devastador de les hosts serrai'nes q u e
anaven cap a les Gal.Mes».
Ceretánia para los r o m a n o s y godos. Cerdanya para los catalanes. Ceretanos que c u a n d o
empiezan hablar castellano, ya se recoge ese
acento i n d e f i n i b l e q u e oscila e n t r e la p r o n u n c i a ción de la Puerta del Sol y el de Barcelona.
Y c o r r i e n d o y saltando por e n t r e campos y
planas, pueblos y p r a d o s , r i b e r a s y arboledas
de esta soberbia y soleada Cerdaña, se m e ha
presentado la g r a n o p o r t u n i d a d de ser a f i f c i o nado f r a n c o - t i r a d o r e n t r e tantos h i s t o r i a d o r e s e
investigadores, al c o m p r o b a r auténticos y vivos
destellos de la h i s t o r i a s u m e r g i d a p o r esta t i e r r a
rica y v a r i a d a .
Con la lectura de las obras de C.A. T o r r a s ;
Pau V i l a ; F e r r á n S o l d e v i l a ; Mossén M a r t í ; Pere
de M a r c a ; Rafael Gay de Montellá; Carreras Cand i , o « C a t a l u n y a C a r o l l n g i a » de Ramón d ' A b a d a l , encuentras variados m o m e n t o s alucinantes
de la t i e r r a de Cerdanya y r e f l e j a n todas ellas
IB
Julia Lybica - época romana
lado «Oris M a r í t i m i s » . E m p e í ó la c o r r i e n t e de
c i v i l i z a c i ó n a la Cerdaña, p o r la llamada Via
C o n f l e n t a n a , q u e t o m a b a el n o m b r e de tal en
el Rosellón y c a m b i a b a en lo alto de la Perxe,
p o r el de Via Ceretana.
La p o b l a c i ó n más i m p o r t a n t e q u e e x i s t i ó en
la Cerdaña r o m a n a , f u e L l í v i a . Llamada Julia
L y b i c a . Los Julianos habitantes, e r a n los a n t i guos ceretanos que d i s f r u t a b a n de p r i v i l e g i o s
del L a c i o , concedidos p o r J u l i o César, del cual
a d o p t ó el n o m b r e . Se a d m i t e c o m o c i e r t o , que
Cerdaña f u e ocupada por el I m p e r i o Romano,
ai q u e se a t r i b u y e su d e n o m i n a c i ó n c i e r t a m e n t e ,
además, en la Capilla de San M a r t í n de Entrevalls, situada en lo a l t o del valle q u e c o n d u c e
a Les Bouillouses, al c o n s t r u i r s e el M o n u m e n t o
a los m u e r t o s de la G r a n Guerra Europea
( 1 9 1 8 ) , apareció una lápida r o m a n a , con esta
i n s c r i p c i ó n : JOVI Ó P T I M O , M Á X I M O CAIUS,
POMPEIUS, POLIBIUS V O L U M S O L V I T LIBENS
MÉRITO, o sea, una dedicación de Cayo Pompeyo L i b i o , al dios J ú p i t e r . T a m b i é n se hallan
d o c u m e n t o s que se r e m o n t a n al 839, que c i t a n
referencias a la antigua villa Icii de los r o m a nos, r e f i r i é n d o s e al actual p u e b l o de H I X de
h i s t o r i a más densa de todos los de Cerdaña.
O t r a s manifestaciones de la d o m i n a c i ó n r o m a na, pueden c o m p r o b a r s e : el Ara dedicada a
J ú p i t e r en el c e m e n t e r i o de A n g u o s t r i n e . Los
Baños Romanos de Les Escaldes. Una i n s c r i p ción de piedra que f o r m a el d i n t e l de la puerta
del c e m e n t e r i o de O l o p t e , O t r a Ara en la Creu
del Coix y restos de u n Foculus dedicado al
dios J ú p i t e r al pie de Puigcerdá.
La m e j o r p u b l i c a c i ó n q u e se ha d e j a d o esc r i t a sobre las viejas conexiones de Besalú con
el Pirineo — esto es, los Condados de Besalú,
Abadía de Ripoll, C o n d a d o de Cerdaña y Rosel l ó n — , ha sido la del especialista Don Francisco
Caula y de! q u e tenemos n o t i c i a m u y e x p l í c i t a
y f u n d a d a sobre la Strata Ceretana:
«Los caudillos galos, acuerdan en el año 800,
aprovechar le antigua y utilizada «Strata Conf l e n t a n a » , o del C o n f l e n t , para la r e c o n q u i s t a
de Barcelona. Dicha «Strata» seguida por la
Cerdaña, t o m a n d o el n o m b r e de «Strata Ceretana» i n t e r n á n d o s e por el «Valle P e t r a r i a » y
siguiendo su paso a la C i u d a d C o n d a l » .
Pasó p o r la Cerdaña, c a m i n o de España, Santiago el M a y o r , h a b i e n d o e d i f i c a d o a su paso
una cabana en Rigolisa que fue p r e c u r s o r a de
una capilla que poseyó en el siglo X I I I la f a m i l i a
Guasch, q u e g u a r d a b a , además, d o c u m e n t o s q u e
atestiguaban el paso del A p ó s t o l , en su p e r e g r i nación evangelizadors.
Del año ó 7 2 , procede la t r a d i c i ó n de haber
estando t a m b i é n cíe paso p o r la Cerdaña, San Gil
de la o r d e n de San B e n i t o de Nimes y f u n d a d o r
del S a n t u a r i o de N u r i a , enclavado al paso de la
«Strata Francisca» — «Strata Francigena» — ,
q u e c o m u n i c a b a a s i m i s m o la Cerdaña con el
Valle de Ribas y Ripollés, a través del Collado de
Finestrelles.
Llívia fue la Julice Lybiffi r o m a n a , llamada
t a m b i é n p o r su castillo « C a s t r u m Libice», castillo que se hallaba emplazado sobre una colina
al este de la villa y q u e f u e d e r r i b a d o p o r m a n d a t o de Luis X l de Francia al c o n q u i s t a r la
Cerdaña en 1479. En este r e c i n t o f o r t i f i c a d o
f u e r o n halladas monedas de A u g u s t o , de T i b e r i o ,
de Herodes A g r i p p a , de Nerón y de S e p t í m i o
Severo.
«Strata Ceretana» y «Strata Francigena».
Dos rutas a n t i q u í s i m a s . Dos vías de acceso ú n i cas y t a n t o más d i f í c i l e s que la m i s m a «Ruta del
Románico». En cruce, las tres, p o r e! m i s m o Pirineo, el escarpado, alto, g é l i d o y feroz P i r i n e o ,
e n t r e las Gallas y la Marca Hispana, c o m o barrera natural.
Lo más interesante que sé guarda del a r c h i vo de L l í v i a , es el v i e j o C a r t u l a r i o , llamado
«Llibre Ferrat», por tener los broches de h i e r r o ,
V q u e recoge desde a n t i g u o , con f i d e l i d a d , las
vicisitudes históricas de esta p a r t e p i r e n a i c a ;
p e r g a m i n o s relativos a p r i v i l e g i o s reales, e Incluso leyendas de su f u n d a c i ó n . En él está su
p r i m e r escudo p o l i c r o m a d o , r e p r e s e n t a n d o un
m o n t í c u l o en cuya c i m a se encuentra el castillo
y a b a j o la iglesia rodeada del p u e b l o , p r e n d i d o
en lo a l t o p o r el f u n d a d o r Hercules.
¿Qué hl ha com nostres eugassades,
ni com la fruita del país?
Bé prou que ho saben les gentades
de Barcelona i de París.
Aquí hi tenim bressol i llosa,
qu'és nostra patria natural
des del Carllt fins a la Tosa,
des del Cadí fíns al Puigmal.
Podium Ceretanum - época medieval
Cerdaña se c o n v i r t i ó en residencia veraniega
de los m o n a r c a s catalanes. P r i m e r o Hix. Los
Condes de Cerdaña tenían en Hix una residencia que a l t e r n a b a n con la que poseían en Corneillá de C o n f l e n t y Rosellón, y después de haber
sido residencia h a b i t u a l de A l f o n s o I de A r a g ó n
y sede de los Condes de Cerdaña, q u e d ó r e d u c i d o a un a g l o m e r a d o de casas de labranza sin
e s t i l o alguno.
Strata Ceretana - época goda
El p r i m e r d o c u m e n t o q u e designa a los habitantes de la Cerdaña con el n o m b r e de «Cerotes», es el l i b r o de Rufus Festus Avienus, t i t u -
79
dó c o n v e r t i d o en un r e c i n t o a m u r a l l a d o , c o m o
p u n t o l e v a n t a d o en m e d i o de la l l a n u r a — e s t r a tégico c e n t r o de los castillos y torres que constituían el sistema de defensa — , d o m i n a b a ei valle
de Carol y la explanada de Saneja y de Enveitg
y toda la c o m a r c a .
Este m o n a r c a , en 1177, con clara v i s i ó n pol í t i c a , d e c i d i ó la edificación de la p r i m e r a c o l i n a
o m o n í i c u l o , el « « p o d i u m c e r e t a n u m » . En una
de sus cartas reales, el •monarca ordena a los habitantes de M o n t c e r d á , f o r t i f i c a r s e en el P o d i u m ,
o Puig, que toma ya el n o m b r e de P o d i u m Ceret a n u m o C e r d a n u m ( s i g l o X I ) , r e c i b i e n d o sucesivamente los n o m b r e s de: Podio Cerda no ( XI1.°}
Podiceritani
(XI11.") y
finalmente
Pulgcerdá
ÍXIV).
Y surgió la capital de la Cerdaña, donde restos de p a r a m e n t o s amurallados pueden aún destacarse hoy día, muestras de sus glorias y su historia.
La razón del t r a s l a d o de la c o r t e de H i x ,
— entonces capital de la C e r d a ñ a — , a Puigcerdá, y a u t o r i z a c i ó n para f o r t i f i c a r s e en el P o d i u m ,
era que el m o n a r c a no se sentía seguro en H¡x,
d o n d e tenía establecida, su residencia y d i g a m o s
que se había q u e d a d o m a r a v i l l a d o de las excepcionales condiciones del «Puig», e d i f i c a n d o aquí
una m a n s i ó n de v e r a n o .
Aquí rhivern
i ens fa les fites
son muralla i la
d'aquest trosset
sa neu ens dona
del país;
corona
de paradís.
Después... « T é m p o r a m u t a n t u r » . . . Los t i e m pos c a m b i a n y nosotros cambiarnos con los
t i e m p o s . Nueva epopeya s u r g i ó con el T r a t a d o
de los Pirineos — extenso tema p a r a o t r a c r ó n i c a — , realizado a espaldas «deis cerdans» y
sin que mediara ninguna acción bélica decisiva
d e n t r o esta c o m a r c a , un día f a t a l , la Cerdaña,
se despertó «trencada y e s q u a r t e r a d a » .
L l i v i a , si bien contaba con las defensas de su
C a s t r u m Libyae, resultaba e x c é n t r i c o , pues no
podía vigilar el p o r t i l l o de C a r o l , boquete por
donde el Condado se veía amenazado p o r las
apetencias de los Condes de Foix y de Bearn.
En c a m b i o el P o d i u m Ceretano, que p r o n t o que-
SO
Descargar