Veure primeres pàgines

[al lector]
Costumbre ha sido de todos los autores, así antiguos como modernos, dedicar y dirigir sus obras a los reyes y príncipes y grandes
señores, para que saliendo al campo donde han de ser juzgados
de unos y otros, fuesen amparadas y favorecidas contra los que,
con sus manos lavadas, se atreven a poner lengua y tasar lo que no
entienden; y lo mismo hubiera hecho yo si no tuviera experiencia
que los señores en estos tiempos están muy ocupados en otras cosas
que les toca más a su interés y gusto, de manera que aunque se les
intitule una obra, por muy buena y rara que sea, les da en rostro,
que apenas la quieren tomar en la mano. Y así, amigo lector, me ha
parescido, quienquiera que fueres, ofrecerte estos diálogos como
a persona particular, porque en gran obligación te quedaré si los
leyeres con atención y consideres el trabajo que habré tenido en
ponellos en el estado que los hallares. Y si en ellos hubiere alguna
cosa digna de reprehensión, por descuido o por otro algún accidente, con piedad cristiana te ruego suples mis faltas, y si hubiere
cosa que te dé contento, la estimes en algo si lo mereciere, y con
tanto, vale.
Francisco Miranda Villafaña
Diálogos de fantástica filosofía, 1582
7
Ao linotipista
Desculpe eu estar errando tanto na máquina. Primeiro é porque
minha mão direita foi queimada. Segundo, não sei por quê.
Agora um pedido: não me corrija. A pontuação é a respiração da
frase, e minha frase respira assim. E, se você me achar esquisita,
respeite também. Até eu fui obrigada a me respeitar.
Escrever é uma maldição.
Clarice Lispector
9
[al caminant]
volgudament fidel als inicis, tots els inicis, totes les inconsistències,
he fet un llibre que parla amb els llibres i he fet un llibre que em
comença fa més de deu anys. i he fet un llibre que vol ser un llibre
i no una transcripció. disculpeu els excessos: els excessos d’entrar
de bell nou i a fons, i els d’entendre un passat. també els excessos
de parlar massa, en un llibre, amb molts altres llibres i amb molts
marges. camí fressat, al capdavall, de la recta al cercle.
l’autor
11
0. notes de peu
han tancat totes les escoles. ja no s’hi aprèn de llegir. ja no
s’hi aprèn d’escriure. hem tancat totes les paraules. ja que
els cossos no duren tant com haurien de durar —així com
la nit i el foc cec dels amadors—, millor deixar les paraules
de banda. ara les mares ja no s’amoïnen per la mainada i
l’escola i les hores. ara, les mares, lluny de l’escalf dels pares, només es preocupen dels uniformes. i els fills feinegen
o es deformen els cossos. han tacat tots els vestits. amb
tot: no saben ja escriure ni llegir no saben ja. i la nit, feble i
breu, acull dos cossos que es deformen. com les paraules,
però sense paraules.
15