485 •Sota Ja presidència del senyor Joan Costa i Deu, i amb

ANNALS DEl. PllRIODISME CATALÀ
485
~ -=·=,.,._·,~ ===
===============
•Sota Ja presidènc ia del senyor Joan Costa i Deu, i amb
assistènci a dels senvors Xavier Regàs, J osep M.a Lladó i
Figueres , J osep A.- Vandellós, Ferran Valls i Taberner ,
J osep Pomés i Manuel Ballester , de la Junta Directiva de
l'Associació, i dels senyors Joaquim Pellicena , ex-president
dc la mateixa, Julià Clapera i Roca, represent ant de l'Asso·
ciació de la Premsa Diària, Lawrence Fernswor th i Alfred
Giorgi, de la Directiva de l'Associa ció de Periodist es Estrangers, Urbà Fernànde z Zanni, president del Centre d e
Repòrters , Francesc d'A. Garrigó, represt-nt ant del Sindi·
cato Español Profcsion al de Periodista s, Enric Nadal, pre·
sident del Sindicat de Periodiste s Esportius , Marià Viada
i Lluch, president accidenta l de Ja Cooperativa"de Periodistes per a Ja Constr ucció de Cases Barates, Pere Pujol i Lluís
Angulo, pels corresponsals dels diaris de Madrid, i Celestí
Morlans i Salvador Abril, se celebra amb data d'avui una reunió per tal de tractar de la situació dels periodiste s detinguts
amb motiu dels successos recents i per a gestionar ensems
la represa de publicació dels periòdics suspesos per idèn·
tic motiu.=A les cinc de la tarda comença la discussió amb
unes paraules del senyor Costa i Deu, el qual dóna compte
de les gestions que s'han realitzat prop del coronel Jimènez
Arenas en funcions de President de la Generali tat, i prop
de les autoritats militars, a favor de l'allibera ment dels perio-
AQUEST QUADERN DELS c:ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ» HA PASSAT PER LA CENSURA
486
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ
distes detinguts, els quals són els següents: A la redacció de
•La Rambla•, Dídac Ballesteros, Jaume Llopart, Salvador
Costa i Francesc Aymamí; a la Generalitat, els senyors
Domènec Pallerola, Manuel Companys, Rafael Font i Far·
ran, Joaquim Vilà i Bisa, Lluís Aymamí i Baudina, Manuel
Thió i Rodés i Llorenç Perramon, i en altres llocs Lluís
Bello i Trompeta i Rafael Salanova.= Diu que en conjunt
hi ha una vintena de periodistes detinguts. Algun d'ells
exercien professions alienes a Ja nostra, car ocupaven càrrecs
públics; i exposa a la consideració dels presents la necessitat d'ocupar-se amb interès a favor dc tots clls.=Després
parla dels pedòdics suspesos i diu que el que té l'ús de la
L'OPINió
ELS DIPUTATS DE LA
C. E. D. A. HAN VICTO·
REJAT LA REPUBLJCA
CONTESTANT AL CRIT
DEL SENYOR LERROUX.
paraula, junt amb el vocal de l'Associació senyor Pomés,
estigué a veure el general Batet, el qual digué que l'ordre
de suspensió venia de Madrid, però que procuraria interve·
nir a favor dels esmentats periòdics.=El senyor Costa i
Deu expressa la necessitat d'una actuació conjunta de les
entitats professionals de premsa a favor dels periodistes em·
presonats i perseguits i de la premsa suspesa.=lntervé breu·
ment el senyor Pellicena, i després el senyor Abril conta
com foren detinguts els quatre periodistes a la redacció
de •La Rambla•, afegint que estigueren incomunicats a
la Model durant cinc dies. = Fa ús de la paraula el senyor
Costa per a dir que, després de les gestions realitzades
a favor dels detinguts, pogueren aconseguir que els periodistes que estaven sota la vigilància de la força pública al
Pati dels Tarongers de la Generalitat fossin ben atesos i
conduïts a un altre lloc de la casa, com ho foren al departa·
ment de Cultura.=El senyor Angulo prega que les gestions
ANKAJ,S OBL PERIOOIS~IE CATALÀ
487
es facin tamoé a favor del senyor Toribi Verderi, empleat de
l'Oficina de Premsa de Ja Generalitat, el qual avui es troba
detingut i al qual els periodistes deuen una prova d'estima
per les consideracions que ell ha tingut sempre amb els representants de la premsa.=El senyor Pujol s'adhereix a la
petició i prega que es facin extensives les gestions al majordom del Parlament de Catalunya, senyor Dalmau Costa,
detingut també. Així s'acorda per unanimitat.=El senyor
Clapera, quant a la qüestió de la suspensió de periòdics, creu
que hauria de preocupar més que a les entitats professionals
de premsa, a les empreses. Demana que es limiti l'acord a
sol·licitar d'aquestes les màximes garanties per als drets dels
:~"'!1"
{)
··.
.
I a hu mani
- -· -- ~~ ;.:;
. . . . ....t. d t. ~~~:.?:~~=-:=1
s;:- -·-· . -·
~=
periodistes que es troben involuntàriament sense feina.=El
senyor Valls i Taberner creu que uns i altres són interessos
conjunts, ja que si es prolonga Ja suspensió dels periòdics
les empreses es veuran obligades a restar els mitjans que
corresponen als periodistes respectius = La Presidència es
mostra d'acord amb aquest criteri i proposa que l'Associació
de Periodistes de Barcelona, junt amb les altres, faci les
gestions necessàries prop de les empreses, sense perjudici
d'altres negociacions encaminades al mateix objecte.=El
senyor Regàs demana seguidament que s'intervingui a favor
del senyor Jaume Alzina, detingut el mateix dia. S'acorda
així.=S'acorda finalment el que segueix : l.et· Entrevistarse amb les autoritats competents per tal de gestionar que la
~ituació dels periodistes detinguts sigui aclarida ràpidament
' posats en llibertat aquells sobre els quals no pesi cap acusació completa i que siguin atesos com cal els que encara
restin detinguts.= 2.on Que les Associacions de periodistes
es posin d'acord amb les entitats de les empreses periodísti-
s;
488
ANNALS DEL PllRIOOISME CATALÀ
ques i amb les entitats d'obrers de premsa per tal d'aconseguir que sigui aixecada la suspensió decretada contra La
Humanitat, f.a Publicitat, L'opinió i El Dilw•io. =3.er Nomenar una comissió, de Ja qual participin representants de
les diverses entitats professionals periodístiques, per a què
com més aviat millor s'entrevisti amb l'auditor de guerra i
amb les altres autoritats sol·licitant el que s'indica en els
precedents acords.=Seguidament s'aixeca la sessió- són les
sis de la tarda-amb l'acord de traslladar· se una comissió de
l'assemblea a l'auditoria militar i a la Comandància de la
Divisió per tal d'iniciar Ics gestions acordades. =Barcelona,
15 d'octubre del1934.=El Secretari de l'Assemblea, Josep
M.a Lladó i Figueres. •
El diari de Madrid A B C, en la seva edició del
dia 16 d'octubre, i sota el títol «Una gestión en favor
de los periodistas detenidos y una acertada observación del corresponsal de A B C», donava de l'assemblea la següent referència :
•En la Asociación de Periodistas de Barcelona, se celebró
ayer tarde una reunión de representaotes de eotidades profesionales de prensa para tratar de la situación de los periodistas detenidos con motivo de los recientes sucesos y de la
suspensión de los periódicos barceloneses. También fueron
invitados a esta reunión los corrcsponsales de periódicos de
Madrid.=Presidió el señor Costa y Deu, y después de hacer
uso de la palabra varios de los presentes, el corresponsal
de A BC dijo que él, por su parte, .sin mas represeotación
que la personal, suscribiría toda gestión que se hiciera respecto a los periodistas sobre estos dos puntos: 1. 0 Pedir que
mientras estén detenidos se les trate con las consideraciones
posibles; 2. 0 Solicitar asimismo que se esclarezca la participación que hayan podido tener en los sucesos con la mayor
rapidez. En cuanto a la situación de los periódicos suspendi-
ANNALS DEl, PERIODISME CATALÀ
489
dos dijo que también suscrib iría cualqui er gestión que se
hiciera, aun que cuando en agosto de 1932 se suspendieron
114 periódicos de derecha , y entre ellos A 8 e no recuerda que se le convoc ara para ningun a gestión de esta naturaleza.= El señor Costa y Deu explica que la Asocíación
de Periodistas de Barcelona no pudo inter venir en aquella
ocasíón por no haber sido suspeodído niogúo periódico de
esta ciudad .=En definitiva se adoptaron acuerdos en consonancia con lo que habían expuest o ot ros señores y concret a·
do el corresp onsal de A B e, y poco después una comisión
formada de representantes de todas las entidad es periodísticas realizar on una visita al Cuartel Genera l de la Divisió o
para expone r estos deseos. =Por la noche, a las once, fueron
puestos en libertad algunos periodistas de los que se encontraban a bordo del •Ciuda d de Cadíz• , y a los cuales se referían, desde luego, las gestion es. •
Esmentem que, troban t-se en vigènci~ l'estat d'alarma decretat pel Govern de la República el dia 23 de
setembre, fou implan tada la prèvia censura per a la
premsa dins el territori de Catalunya a la matina da
del dia 5 d'octub re, i com sigui que fou en aquesta data
precisament que es declarà la vaga general, solament foren objecte de l'alludida prèvia censur a els
diaris apareguts el dia 5 del susdit mes d'octubre, car
els dies 6 i 7, amb motiu dels fets revolucionaris
ELS LECTORS DELS «ANNALS DEL PERIODISME
CATALÀ» SÓN PREGATS DE RECORDAR, EN EFEC·
TUAR LLURS COMPRES, LES CASES QUE AFA VO·
REIXEN LA NOSTRA REVISTA AMB LLURS ANUNCIS
490
ANNALS OEL PERIOOISME C:A'fALÀ
produïts per la proclamació de l'Estat Català dins la
República Federal Espanyola, no aparegueren diaris.
L'Oficina de Censura, durant aquesta brevíssima
actuació, anà a càrrec del Secretari general de la Comissaria General d'Ordre Públic, senyor .J. Vidal Jové,
al qual auxilià l'oficial lletrat del mateix centre oficial,
senyor Josep M. a Xicota i Cabré.
Consignem també que, declarat l'estat de guerra, fou
aixecada la censura d'acord amb la prevenció número
set de les assenyalades en el ban del general Batet de
data 6 d'octubre, la qual és corn segueix :
•Teniendo en cuenta la nobleza y alteza de miras de que
dió siempre prueba la Prensa que hoy queda sometida a mi
jurisdicción, DO se establece la previa censura, esperando
de la discreción, ilustración y cordura de sus directores que
sabran seguir haciéndose acreedores a la confianza que hoy
me inspirau, y que, por tanto, omitiran en sus editoriales
todo cuanto roce cD lo mas mínimo al ord en público y pueda
producir alarma, como asimismo cuanto guarde relacióo con
órdenes, movimientos de tropas o resoluciones referentes al
expresado ord en público, y lo que envuel va crítica al mando
o a autoridades de cualquier orden, debiendo consultar pre·
viameote en caso de duda y advirtiéndosc que si, contra lo
que es de,espcrar, por ¡;}guien se faltare a dichas normas, se
preceder'a con todo rigor en el castigo. de la infracción que
pudiera cometerse.•
Tot i haver-se deixat d'exercir la censura, no és precís de dir que les circumstàncies d'un moment tan excepcional com el que van plantejar els fets del dia 6
d'octubre, presenten als diaris dificultats remarcables.
ElDiluçio ho a~senyalava en la seva edició del dia 11.
AN~ALS DEL PERIODISME CATALÀ
491
•La Prensa no se halla sometida a la previa censura
-deia-, y esto, que por alguuos puede suponerse una ventaja, para nosotros implica en cierto modo una dificultad.
El no sometimiento a la censura previa nos impone un
comedimiento en extremo difícil, tras un largo període de
tiempo en el cual hemos podido expresar nuestras ideas con
la libertad mas absoluta. Ténganlo asi presente quienes
habitualmente nos lean. Adviertan que, en circunstancias
como las actuales, la sítuacíón del que para el público escríbe esta erizada de obstaculos poco menos que insuperables.
Así y todo es de agradecêr la intención de la autoridad,
que evita el imponerle a la Prensa la mordaza de la censura. Esta ocasiona a los periódicos grandes quebrantos, muy
graves perjuicios económic.'s, que se tratao de impedir, o
por lo menos atenuar en todo lo que sea posible.
Pero la responsabilidad moral, lejos de ateouarse para
nosotros, resulta muy considerablemente agravada•.
.3.·.
1
.
·~.
El Diluflio, el mateix dia que pubilcava l'editorial
de la qual transcrivim els primers fragments, rebia
l'avís de què havia estat suspesa la seva publicació.
El prec fet pel senyor Royo Villanova al President del
Consell de Ministres, en el sentit de què volgués aixecar la suspensió que pesa encara sobre diversos diaris
barcelonins, amb la indicació de què podia fer-ho
imposant-los un censor que fos veterinari, va donar
lloc a què li fos tramès el següent telegrama :
492
ANNALS O&L l'llltiODISMil C,\TALÀ
•CoHegi Menescals de Catalunya agraeix atenció i li ofe·
reix els seus serveis professionals. President, Vidal. •
També fou dirigit al senyor Royo el següent telegrama:
SOIIDJJUDADOBIHRA
~IÒiiiJi¡Mlr'
""'13'3""
.......... _.......................................--.-·*"'_.,_
.. . ,..,·w
_....................v-. ··---·...............
...
•.,,..,..,,.,_.
, ..... (,..to••
,.\il'ltiiOtll
•Enterada Federación Obrera;.Catalana gestiones::eximio
patricio cerca Gobierno República r·eaparición Solidaridad
Obrera, felicítale efusivamente rasgo humanitario defensa
organizaciones obreras indefeusas y de orden. Presidente,
German Tarrega. Secretario, José Cunillera.•
Les gestions fetes a Madrid per la comissió de
l' «Asociación Obrera de la Prensa Diaria» que va
anar-hi per a sol·licitar que fos aixecada la suspensió
que pesava sobre c.inc diaris barcelonins, no van donar
cap resultat positiu. Aquesta comissió, composta pels
companys senyors Josep Tous i Santiago Sanchez,
president i secretari, respectivament, de l'entitat, i
pels senyors Angel Pujol i Eugeni Rubió, obrers que
es troben. afectats per l'aHudida suspensió, va passar
uns dies a la capital de la República, no havent pogut
obtenir, tot i haver esmerçat un gran zel i una gran
activitat en el compliment de llur missió , altra cosa
que una promesa que els féu el senyor Hocha de què
l'assumpte que els interessava seria portat per al seu
estudi a la reunió del Consell de Ministres que hom
havia fixat per al dia 23 d'octubre. Cal advertir que
ANNAJ~S DEl, PERIODISME CA'fAt.À
493
l'estada a Madrid dels nostres companys coincidí amb
un moment delicadíssim de la vida política, q ue tenia
absorvida per complet l'atenció del Govern. En tornar
a Barcelona, uns elements de l'expressada comissió
tingueren la gentilesa d'informar a l'Associació de Periodistes de les impressions recollides a Madrid . L'Associació es va creure en el deure d'intervenir novament
en el conflicte i va cursar els telegrames següents :
•A Ja Asociación de Ja Prensa de Madrid. Recabamos
necesidad presten decidido apoyo favor levantamiento sus·
peosión diarios Catalufía, que de prosperar dejaría calle mas
de mil familias redactores i obreros. Nunca como ahora
nuestra solidaridad es tan precisa. Rogamosles Asociación
intervenga cerca señor Lerroux y ministro Trabajo. Salú·
dales Juan Costa y Deu, Presidente de la Asociación de
Periodistas de Barcelona. •
• A los periodistas informadores de la Presidencia del
Consejo de Mioistros. Rogamos compañeros hacen ioformación Presideocia Consejo Ministros pidan señor Lerroux
haga lo posible para levautar suspeusión diarios Barcelona
La Publicitat, L'Opini6, La Humanitat, El Diluvio, Solidaridad Obrera, suspeodidos autoridades militares desde el
día 10 los tres primeros, día 11 El Diluvio y día 16 el último.
Después fracaso gestiones iniciadas por la comisión obrera
que fué a Madrid, dichos periódicos han despedido su personal de talleres fundandose en lo indefinido de dicha suspen·
sión, preveyéndose ocurrira lo mismo con personal Redacción al finalizarse el mes. General Batet mauifestó por
medio nota periódicos ser ajeno a dichas suspensiones, y a un
cuando prometió hacer gestiones para reaparición que se
anuociaba para fecha próxima, las impresiones son pesimistas por haber sido suspendidos ayer en otras poblaciones
región catalana mas periódicos. Dichas suspeosiones crean
494
ANNALS OI!L PF.RIODISMF. CATAI.À
situación justificadas angustias entre periodistas y personal
obrero, pues los cioco periódicos citados que han sido suspendidos suponen privación de medios de vida de un millar
de fam ilias . Salúdales cordialmeote, Juan Costa Deu, Presidente Asociación Periodistas Barcelona. •
Els companys madrilenys interrogaven poques hores
després el cap del Govern sobre les aHudides suspensions de diaris barcelonins, i el senyor Lerroux els va
contestar:
•En el consell d'aquest matí, precisament, jo he proposat la represa d'aquestes publicacions. Cal tenir en compte
que entre els periòdics suspesos n'hi ha uu que ha estat un
constant detractor meu des que vaig iniciar les meves activitats polítiques a Barcelona, i això m'ha mogut a interessar
la represa d'aquest i dels altres periòdics. No obstant, el
Consell no ho ha cregut així, perquè s'havia de permetre
la sortida de tots ells, els que han provocat, precisament, el
moviment, la qual cosa no està bé, com tampoc que fos permesa la publicació d'uns i la d'altres no. Per això cal que
esperin una mica. •
Com sigui que algú li digués que els obrers dels esmentats periòdics es queixaven perquè no percebien els
jornals de les empreses, el senyor Lerroux contestà:
•Doncs , han de reclamar· los, perquè en altres ocasions
ja saben fer-ho. Que els paguin les empreses i que constin
així les meves paraules. •
El divendres dia 26 d'octubre visitaren el ministre
de Marina, en ocasió de trobar-se aquest a Barcelona
per tal de fer una informació dels successos ocorreguts
a la nostra ciutat, els senyors Costa i Deu, Vandellós,
Serinyà, Julià, Aymamí, Xicota, Gonçal Garcia, Ta-
ANNAJ, S DEL PERIODISME CATALÀ
495
rin, Bori, Casamitjana, Sagarra i Centelles, els quals
demanaren al senyor Rocha que volgués exercir tota
la seva influència prop del senyor Lerroux per tal que
fos aixecada la suspensió que pesa sobre cinc diaris
barcelonins. El senyor Rocha va mostrar-se deferentíssim amb l'expressada comissió, a la qual va expressar l'afecte que ha sentit sempre per la Premsa, «a
la qual he d'estar- va dir- agraïdíssim». «Aquest
agraïment- va afegir- ha d'ésser la norma de la meva
conducta en aquest plet». Va exposar, però, els obstacles que s'oposen a l'aixecament de l'esmentada
suspensió. La comissió sortí de l'entrevista molt satis. feta de les bones disposicions del senyor Rocha, ensems que poc esperançada pel que fa al resultat que
pugui donar la gestió feta.
La nit del dimarts dia 30, en sortir el senyor Rocha
de la reunió del Consell de Ministres, va dir, contestant les preguntes dels periodistes madrilenys, que
en el Consell s'havia parlat dels periòdics barcelonins
que estan suspesos. Afegí que en el Consell del dimecres se'n parlaria novament, i que es sentia optimista
pel que fa al resultat d'aquest afer.
El dimecres els propis periodistes interrogaren el senyor Cèsar Jalón sobre el mateix tema. El ministre
de Comunicacions els va respondre que en les reunions
que havia celebrat el Consell aquell dia no s'havia
parlat d'aquell assumpte, però que ell en parlaria a la
reunió del dijous.
496
ANNALS DEL PlllllOOISME CATALÀ
El senyor Julià Clapera, que en l'assemblea de representants de Premsa celebrada el dia 15 d'octubre a
l' «Associació de Periodistes», hi va portar la delegació
de l'«Associació de la Premsa Diària», i que va fer algunes observacions referents a la participació que els
periodistes havien de prendre en el problema dels periòdics suspesos, ha expressat que l'entitat que ell representava ha parlat d'aquest afer i que secundarà
ben decididament les gestions que puguin fer-se en
aquell sentit.
El dia 26 d'octubre fou imposada una penyora de
500 pessetes a «El Correo Catalan» per haver publicat,
en l'edició d'aquell dia, una caricatura pertanyent a
l'acostumada secció d)e jueves a jueves».
També fou imposada el dia 9 de novembre una penyora de cinc-centes pessetes al diari <Mirador» per
la publicació, en la seva edició del dia 7, d'un article
signat per R. C. Ripper titulat «El problema del Sarre, problema europeu».
.
4:~ :..;;.~
ANNAI,S DEl, PERIODISME CA'fALÀ
~
~o~
penyo[~<!~J;~~1
El dia 1 de novembre
imposada una
de dues mil pessetes al d1an «La Noche» per haver .-:- :::'r ~
publicat, en la seva edició del dia 12, un article amb ·
,.,~..
ocu
.
.
.
.
.
.
.
:-: .: :.~':':.: -.·.:.... . LA N
E :.
....._..... «......
Pllt!OlOt Sllsti'~Qk:
~
U \f.!ICtOS 't' (SQI,.I( U S
":·.::.:-:·.-=
l•-.l!~lt3f
~- .... - . -
-
1Aft((l011A
-
.. •-• · ~--·· ,. "-\SAX:..!iU~(fi((O, f,
el títol «Palabras de gratitud», en el qual hom fa
l'apologia d'un dels condemnats per un tribunal
de guerra. Aquest article no va passar per la censura.
El setmanari «La Rambla", que no ha via estat publicat des d'abans dels successos, va reaparèixer el dilluns
dia 29 d'octubre. El número era dedicat per complet
a temes esportius. Una manxeta advertia : «La reaparició de «La Rambla, comporta l'abstenció total de
tot comentari polític. Ho fem present als nostres lectors, els quals, altrament, no ignoren que estem en
estat de guerra.»
El dia 16 de novembre, el jutge permanent, tinent
coronel senyor Martínez de Peñalver, va estar a les
oficines d'aquest periòdic per tal de practicar la diligència d'obrir la caixa de cabdals que fou segellada
per l'autoritat el dia 9 d'octubre. Hom va examinar la
documentació que hi havia a la caixa. La diligència
fou presenciada pel propietari del periòdic, senyor
Sunyol i Garriga.
498
ANNALS llEI, PllRIODISMe CATALÀ
El dia 25 d'octubre el delegat del Govern de la
República a Catalunya, senyor Carreres Pons, va manifestar als periodistes que per ordre de l'autoritat
militar havia hagut d'imposar una penyora de mil
pessetes a La Vanguardia, per haver publicat aquest
diari en la seva edició del dia 24 una fotografia dels
refugiats catalans a França amb motiu de la revolta
dels dies 6 i 7. La publicació d'aquesta fotografia
s'ha considerat com un acte imprudent, i s'entén, per
tant, que cau dintre l'article setè del Ban de declara-
LA VANGUARDIA
ció de l'estat de guerra. La Vanguardia, en l'edició del
dia 26, i sota el títol «La Vanguardia, multada», publicava aquest solt :
•En Ja madrugada de ayer se nos comunicó !11 inesperada
noticia de haber sido imp~esta a La Vanguardia una multa
de 1000 pesetas por haber publicado una fotografía titulada
Fugitivos èalalanes en Francia. Huelga decir que nos supo
mal el percance. Y no por su materialidad, sino por el des·
agradable efecto que produce a quien obra con la mayor
buena fe, la noticia de que ha faltado involnntariamente.
Pero la misma fotografia, exactamente la misma, apareció
en nuestro colega madrileño A B C en su número de ayer
llegado por avión a Barcelona y en el número de Ahora
también de ayer, cuyos ejemplares llegaron por tren esta
mañana. Y la única diferencia entre esos periódicos y La
AI'(NAL$ DEL PERIODISME CATAI.À
499
l'anguardia esta en que así como a nosotros por haber dado
a luz esa fotografia se nos ha impuesto una multa, en cambio nuestros colegas de Madrid han podido publicaria, no
solamente sin el menor contratiempo, sino después de obtener para ello la aprobación de la censura oficial.
En semejantes condiciones tan desiguales para unos mismos periódicos españoles, según se publiquen en Barcelona
o en Madrid. no podemos menos de envidiar el privilegio de
que gozan nuestros colegas madrileños. Y como en las cir·
cunstancias actuales no vemos humanamente ningún medio
seguro que nos garantice (y garantice con nosotros a toda
la prensa catalana) contra lo que a posteriori pueda aparecer
susceptible de punibilidad, rogamos muy encarecidamente
a las autoridades competentes quieran tener la bondad de
arbitrar alguno que, previniendo todo tropiezo involuntario,
no deje lugar a dudas. Por nuestra parte preferimos mil
veces la previa censura a la continua zozobra de ignorar
cada dia si lo que uno hace con la mayor lealtad y el maxi·
mo respeto al orden imperante-y que en Madrid puede
hacerse con beneplacito del pode; público-habní luego de
resultar en Barcelona ilícito y pecaminoso».
El dia 26, i per considerar que el solt que deixem
transcrit constitueix una reincidència en la infracci6 de
la norma setena del Ban de declaraci6 de l'Estat de
Guerra, el Sr. Carreres Pons, per ordre de l'autoritat
militar, va imposar a La Vanguardia una nova multa
de dues mil pessetes.
A la vegada el Quarter General de la Quarta Divisi6
va trametre als diaris de Barcelona la següent nota :
•Alleer la Prensa de hoy me veo profundamente impre·
sionado al ver cómo una mentalidad como es la del Director
de La Vanguardia, periódico al que siempre se Ie ha recono·
500
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ
cido una ecuanimidad y sensatez en tratar todos los asuntos
por vidriosos que éstos sean, se permite comentar y, en
ruego apremiante, aconsejar y pedir soluciones para evitar
los tropiezos en que iuvoluntariamente pueda ca er la Prensa.
Y me llama mucho mas la atención este proceder, cuando
tuve ayer una conferencia con su secretario, el señor Martínez Tomas, que en nombre del Director me vino a exponer
cuanto en el editorial de la lnformaci6n catalana de hoy se
trata. Llegamos a una coincidencia para evitar posibles
caídas, coincidencia que no era mas que el consejo que en
la prevención séptima de las instrucciones anexas al Bando
ordenaba que e11 casos de duda se llevara a previa consulta lo
que qui~/lS 110 convinie1·a pub/icarse.
Toda esta conferencia con el secretario, la tuve por
teléfono en parecidos términos con el propio señor Calvet
(Gaziel), a quien recomendé, con súplica y ruego apremiantes, que se enterara y leyera el Bando, muy especialmente
la prevención citada de las instrucciones anexas al mismo y
que, por lo visto, no la leyó y si lo hizo no ha querido darle
la lógica interpretación que con toda claridad se deduce.
Tal contumacia es censurable en todos, y muy especialmente en el señor Cal vet, que habiendo podido llevar a consulta previa el editorial que nos ocupa, no lo ha hecho, mereciendo por ello sanción e imponiendo al periódico La Vanguardia una multa de 2000 pesetas.
La Dirección de La Vanguardia prefiere la previa censura, y ésla, aparte las grandes molestias que ocasiona a todo
el mundo, no le libraría de la responsabilidad en que pudiera incurrir la noticia, reportaje o información grafica previamente censurada. No es momento de entrar en discusión
en si es mejor un sistema o el otro, ni yo quiero tener la
pretensión de que sea mejor el marcado en la prevención
séptima anteriormente citada. Dictado el Bando no hay mas
remedio que cumplirlo; el editorial de hoy incurre nuevamente en responsabilidad, ya que en el fondo es una discu-
501
ANNALS DEL i>JlRIOOISMll CATALÀ
sión de medidas de autoridad, y hasta de medidas de gobierno, al poner f rente a frente los criterios que ri gen en Madrid
con los que rigcn en Barcelona. L as circunstancias no son
las mismas en todos los Jugares y lo que puede ser improcedente publicarlo en Barcelona, puede no tener trascendencia
al pnblicarlo en M11drid.
Yo siento en estos momentos dentro de mi modestia y de
mi intelig-encia y mentalidad, muy por debajo de la del seño•·
Cal vet, ya que s u nombre ha traspasado las fronteras y es
mundialrnente reconocida su competencia profesional y, ademas, como publicista, tenerle que decir que en estos momentos. sin buscar la notoriedad que le proporciona su periódic0,
mejor hubiera sido dirigirse directamente al Gobierno, pn r!l
que hubicra habido una mayor igualdad de criterio en las
publica.ciones periodfsticas de Madrid y Barcelona.
Esta.mos en momentos de mucha refiexión, de mediUtr mu·
cho las consecuencias que puedan derivarse de discutir la
actuación de autoridades y Gobierno, poniendo todos los me·
dios en evitación de que tales consecuencias se produzcan.
Y es esta la única vez que me permito hacer unas aclara·
ciones, que estimo necesa.ria.s para que el público en su dia
nos juzgue a todos• .
. :. An:.. .y_L_- _v..:..oh.:..:....u•l_. - - - - Dim~. 2:1 de ¡ener d-e 1933
Ndrn.
1 . - P~.
I
BUTLLETI OFICIAL
OE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA
AOXlrflSTRAC!O· -:-z..;:-;,-c;t,u,---, · ··· ··;uü-üiSuOSC'Rïi;i07"U~~~G-:~
Moo.ttJC(I't, $ . 'fdUOil uno
P.:&CCD})W ~\ 5t C'èl'lt \a.t
El Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya,
dins del seu número corresponent al 23 d'octubre,
502
ANNALS DEL PERIODISME CATALÀ
publica tres ordres de data 22, signades per Francisco
Jiménez Arenas, President accidental designat per l'autoritat governativa militar de la Quarta Divisió; ordres
que transcrivim per referir-sc a l'oficina de Premsa de
la Generalitat i al Full Oficial del Dilluns. Diuen
així :
•En uso de las facultades que se me han conferido,
He resuelto :
Articulo único.-Cesan como funcionarios de la Genera·
lidad en la oficina de Información de Prensa, don Joaquín
Vila Bisa y don Narciso Molins Fabrega.
En la Hoja Oficial del Lunes, don Antonio Puch, don Ma·
nuel Nogareda, don Enrique Palau, don Angel Estivill
y don Salvador Marsal. •
•Si la oficina de Prensa, afecta a esta Presi.lencia de la Generalidad de Cataluña, ha de cumplir .la alta misión de información veraz, archivo periodístico de la G eneralidad, estu·
di os, concursos, conferencias y relaciones cordiales y de com·
pañerismo con toda la Prensa, cualquiera que sea su matiz
político, precisa que el personal y orientación de Ja misma
se ajusten a normas fijas, y para conseguir el fin propuesto,
He rcsuelto:
Articulo 1.0 La plantilla del Negociado de Prensa estara
constituída por un oficial primero, j efe del Negociado, y
cuatro auxiliares segundos y un ordenanza.
A rtfculo 2. 0 Queda designada jefe del Negociado de Prensa
de la Generalidad don José Bernat y Duran, y auxiliares don
Manuel Zaragoza F ernandez (confirmada). don T oribio Ver·
deri Cio!, don Casto Boada Ducedes y don Francisco Esteves.
Artículo 3.0 Por el Departamento de Presidencia se dictaran las oportunas órdenes para el cumplimiento de lo
legislado.•
ANNAJ,S DEL PERIODISME CATAJ,À
503
•Las 00. CC. de primero de enero de 1926 y 13 de junio
de 1930, que dictaron las disposiciones para la creación y
régimen interno de la Hoja Oficial del Lunes no se han cumplido ni en su organización ni fines, y con el objeto de subsanar estas deficiencias,
He resuelto :
Articulo 1. 0 La plantilla de la Hoja Oficial del Lunes quedara constituída por un director, un redactor-jefe y cinco
redactores .
Articulo 2. 0 Quedau designados:
Director, don Rafael Delclós.
Redactor-jefe, don Juan Manuel de Emilio.
Redactores, don Juan Julia Gaya, don Juan Chacón, don
Juan Carranza (confirmado), don Antonio del Cerro y don
Eduardo Millan Rodríguez.
Artículo 3.0 Por el Departamento de ?residencia se dictaran las disposiciones pertinentes para el cumplimiento de
las 00. CC. citadas. •
El mateix Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el seu número 304, corresponent al dia 31
d'octubre, publica l'Ordre de la Presidència accidental de la Generalitat, que transcrivim a continuació :
• Vista la comunicación del Patrona to del Instituto de Asistencia Social de Barcelona por la que propone a don Emilio
Roig Olivé para substituir al Administrador de la Hoja Oficial del Lunes por cesc del actual Administrador, don Felipe
Barjau Riera,
He resuelto :
Primero.-Cesa en el cargo de Administrador de la Hoja
Oficial del f-rmes don Felipe Barjau Riera.
Segundo.- Se nombra a don Emilio Roig Olivé para el
desempeño del mencionado cargo.
Barcelona, 30 de octubre de 1934.•