J.. Feni<á y G.

poguer negar lo princel>que la donzella era tant llesta
com el!, i sent aixis Iiaria de ciimpiir sa promesa i
jurameiit lo qual r a fer am molt de gest. S'en va
anar doncs, arn tot son reial seguiment, cap al bosc,
i va dir a la donzell:~i als seris pares quand ella volgués la pendria per muller. 1 ella hri va volguer seguidament de bon grat.
Mes el1 va tindre por llarores que la nuria fos encare més llesta qu'ell meteis; i h» i-a v«Igiier observar. P e r aisó va posar una condició: que quand el1
arrivés a re; i ella fos regna mai Iial-ia de barrejar-se en els lffers del reialme, qri'an el!, i no a ningu mes prrtanj-erian. S i per cas ella faltava an aisó,
el1 restara Iliiirt de rehutjar-la i tornar-la altre col)
a casa dels seus pares. Acceptá la promesa aqueixa
condició, perii, ella també ne rolgué posar un'altra,
i va esser q u e arrivat cas que l princep se cansés
d'ella i no la rolgués mes teinps, i la torn&s a casa
dels seus pares, qu'ella pogués pendre del palau,
alló <iu'ella iolgués, o s'estimés més. Al princep li
ira semblar molt 114, i Iii va coiivindre ilesseguit.
41s vells els hi sabia greu deixar anar llur filla
pero corn veien qu'nnara 3 esse tant ditsosa, li (lonaren el consentiment de matriinoni. Varen vestir a
la iiuvia de seda c a r m ~ s i l'adornaren
,
:rmb o r i joies
preciases, li <lonare11 carroces i dames d'honor, i
tot lo clemés de la Cc~rt,i se celebraren les noces,
am grand lulo i multa joia.
A n i passant lo temps i la gentil jore l~arellarivien coin Joseph i ~Maria,s'estimaren molt i no podien anar millor les coses. T o t lo poble deiza que la
dona del princep era l~ermosissima i la jutjaira molt
llesta qu'és In millor. Al poc <le temps desprks del
casament va morir lo rei pare q u e j a era vell i 1 fiI1
lo succei en el throno. Goier~iairne l rrialme i jutjava al seu poble molt bC. i tuthom rie stava molt content. Mai la regna s e barrejava en els nrgocis del
Stat sino de les coses de pal;iit i era honoracla i rstimada d e totbom.
Peró v;i arrivar iin di", q i ~ ehi Iiavia fires en la
ciutat i molts @ag.esos anaren als mercats de blad,
bestiar i alcres mercaderies. '$1 cap-al-tard, molts
s3en&rna\:en mitj beguts, amb els animals cap a liurs
pobles i masies i uns ijuants en-ser mitj cami entraven a fer l>eguda en un hostal d'aprop la carretera,
per accabar d'omplir la m e s t ~ ~ -ina Ili dintre se 1s hi
passi el temps enracnant. Un d'aquestos pagesus
portava una somera qu'rstava n prenys, i inentres
bein i garlaven cls concurreiits, la someretta al s t a
ble va fer un pollinet. íluand a Ilá a la matinada tot
fent csses i giravols cad'liu a n i al stabje a cercar lo
seu animal, Lo rurluet ja's tenia tot dret am les seves
quatre potes, peró tot atolonrtrat i neguitós de trobar-se en un puesto riou, molt different d'avans, se
posá a corre cap a un recó del stablc a ont I'hostaler
hi tenia 1 bestiar, i les cavalleries.
*LAS AVF,NTUR.lS D E NONO»
episodios [le encantamientos, brujos, liadas, principes
y reyes, que los niños leen llenos de sobresalto,
convirtiéndose de tal suerte e n terreno abonado para
toda clase supersticiones y fanatismos.
Una moraleja encierran estos libros, es cierro;
pero tan oculta, tan incomprensible y velada, que :ni
siquiera la visli~mbranlos niños, que de la lectuta
d e tales obras, solo conservan eh su memoria e l recuerdo de lo sobrenatural y fantástico.
P o r otra parte, la moirii que enciercan; es. una moral acomodaticia, rlue cuando inis lograri despertcir
en los tiernris lectoresi sentimientos que, cual.el <le
la caridad, si -un dia fueron t<jnsi<lerados como .el
summum son hoy ya repetidamente discutidos. 6
«I.as aventuras de N'unox es u i libro cornplc~imrnte opriesto ' estos otros.
Nada ocurre en CI que no tenga esplicación racivnal y lóyica, y lo q u e pnra hacerlo interesante 'al
ni50 se ha fantaseado y separado de lo real, estii con
Ya en otra ocasi6li y ~lcsdesitio distinto, hube d e
tributar mis sinceros plácemes <x la «ISscuela Moderna» <le Barcelona, con motivo de la ~iul>licacióndel
«Cuinpendi« <le 1-fictoria Univcrsalu de la que es autora Doña Clemencia Jacqiiinet, Directora <le dicha
«Escuela».
Hoy he de ;ipl:iiidir de nuevo ila citada «Escuela», por haber puliiica<l«, traducido correctamente
al castellano por Anselmri Lorenzo, el <lelici«so libro
d e Juan <;Y*\-e que i l w a por titulo el epigrafe con
que encabezo estas líneas. '
« L a s aventiiras de Nonon, es factor esencialisi'mo
del plan (le edncación, mej<ir'tlued e enseñanza, que
se <lesarrolla <:n l g i ul?scuela Moderiia».
No es el liI>rr>que me ocupa, uno de t a n t o libros
conque se pervierten las inteligencias ya de suyo
dél,iles, y poco consistentes de SUS infiintiles lectores, con la narracióii (le surprendentes y fantLsticos
fCo>ifi~~irnva.j
¡Qué ti-ist qiie ii'es I'hivern (luan el cor plora
l'niisencia d'altre cor!. ..
i < > u i trist que ii'es I'hiiern pera'l que anyora
1<i foch del ver amor!
J..Feni<á y G.
3