SutSindreu Nostron Pairó - Biblioteca Digital de les Illes Balears

Anuncio
...JSssi comensa lo saltiri lo gual transladaf fo de
lati en romans per Frare Romeu Saburguera...
Beatus
vir
Benahurat es l'homo qui no va en lo consell de mals
hornos i no ha eslat en carrera de pecadors i en cadira de
pestilència no ha segut.
Mes en la Uei[de Déu es la leva voluntat i en la llei de
Déu se" pensarà dia l'nií.
I ell serà així com un arbre prop de síquies d'aigues qui
dará lójseu'Jruit en son temps.
I la sevalfulla[no caurà i totes les coses que ferà aprofitaran...
m
QUII¥CKJ*'AIJ I>K
I S T E R E § E S
DEPÓSITO LEGAL
P.
M.
S 8 0
•
LOCALES
1958
.'Època * Mo V I * Sábado 23 de N o v i e m b r e de 1963 * W. 154 * Precio del ejemplar: 2 ptas.
Amb agueís versets, feim memòria del DCL aniversari de la
morí de Fra Romeu Burguera, contemporani de Ramon
Lluii, un dels primers conradors de la nostra llengua per
a divulgar els llibres sagrats.
Una
por F. S. A.
Se ha publicado el Pregón
e Ferias p r o n u n c i a d o el
año pasado por el Prof.
Miguel Pons en
la sala
capitular del a y u n t a m i e n t o
de Llucmajor. H e r m o s a
pieza llena d e , d a t o s precioios, aliñados con el personal
estilo, lírico, preciosista, d e
nuestro q u e r i d o c o l a b o r a dor.
SutSindreu Nostron Pairó
**
1
Particularidades de este
pueblo
por Jaime Juan Adrover
Sntanyí i Fra JuniperJ Sant Vicens
Fra Romeu.
per fi. llaneres
**
i De' gran interés es la
monografía «Ses Salines: ;
A l'entorn d e S a n t Aniranceal estudio d e sus ya- í d reu — m i r a u a q u e s t relleu
cimientos
arqueológicos»
setcentiste de C'an F e r r e r e t a
¡leí Prof. Guillermo Rosselló q u e ens na d i b u x a t Na MaBordoy, catálogo y d e s c r i p ria Suau— es bo fer m e m ò ción de las estaciones p>e- ria dels íets i dels h o r n o s
iistóricas de esta c o m a r c a . lligats a l'història del n o s Particular a t r a c t i v o tiene la
tre poble. La nostra vida es
reproducción del p l a n o le- curta per a e s p e r a r les c o n tantado en 1888 p o r D, Ramemoracións
centenàries:
le! Lozano, i n g e n i e r o q u e per aixó és útil r e c o r d a r els
irigia la explotación d e los s e s q u i c e n l e n a r i s , els
cintanques de sal y d e c u y a
quanta anys que s a justen
¡«rsonalidad nos o c u p a r e - als segles. P e r a q u e s t m o t i u ,
sos algún día.
e n g u a n y s'ha c e l e b r a t a m b
g r a n s festes els 250 a n y s del
naixament de Fra J u n i p e r
Hemos visto un folleto d e
Serra, n a s c u t a P e t r a , tal d i a
Npaganda de n u e s t r a s cac o m d e m à . C o m m é s s'esbeditado por la a g e n c i a
tudíi la figura del B i s b e
dística de B o n n : MittelmeVerger,
més
importànfrreisen Hermes GMBH q u e
cia c o b r a r à i p e r a s e m p r e
produce, a color, o n c e loq u e d a r a n u n i t s en la seva
M e las r e s i d e n c i a s d e
glòria els d o s c o m p a n y s ,
^la Figuera y a l g u n o s luF r a J u n i p e r i el B i s b e Sanyesele nuestra costa.
tanyí ner.
**
En la revista « F r u h J a h r
Ei d i a d e S a n t a C a t a l i n a
%mer, 1964» se l a n z a n los
ferà 550 a n y s q u e S a n t ViModelos para s e ñ o r a y cac e n s F e i r e r va p r e d i c a r a
ñilero, primavera y v e r a n o
S a n t a n y í . El p r e d i c a d o r d e
*1 año próximo. L o s trajes
les m u l t i t u d s va
parlar
Vestidos son l u c i d o s p o r
aquí spbre un tema de Sant
"ininquíes q u e t i e n e n p o r
«Pau:»... el q u i va c o m e n ç a r
^do rincones de n u e s t r o
en vosaltres a q u e s t a o b r a
•ti. Hay e s p l é n d i d a s fo
bona, l'anirà duguent a
faíías, austeros f o n d o s ,
t e r m e » ( P h i l . I, 6). H a v i e m
f amplios p a n o r a m a s , d e
sentit p a r l a r d e l'estada d e
•rodas c a l i d a d e s , p a r a
Sant Vicens a Santanyí; pefos modelos, sencillos, del
rò creguérem que més que
por gusto.
u n a t r a d i c i ó era u n a fan
(Pasa a la pág 3)
e x c u r s i ó n en 1857
tasía fins'que, n o ía gaire,
el Dr-IfL/PPérez p u b l i c à el
documents que demostren
el pas del s a n t pel nostre
poble. Un t e m p s a q u í va
h a v e r - h i o b r e r i a i testa d e
Sant Vicens i fins l'auy
1889, a l'altar m a j o r es ven e r a v a una e s t à t u a q u e va
ésser r e t i r a d a al b e n e i r la
nova ligura d e S a n i A n d r e u .
I a q u e s t a n y s'ha c u m p l i t
el 650 a n i v e r s a r i d e la m o r t
de F i a Romeu Burguera, de
l'orde de S a n t D o m i n g o ,
c o m S a n t Vicens. La v i d a i
l'obra d e F r a
Burguera
—o ^.Saburguera—
presenten u n c a r a m u l l d e p r o b l e m e s n o m a s s a b o n s d'acla
rir. F r a R o m e u va ésser
Mestre d e T e o l o g í a a l'Universidat de París, provincial dels D o m i n i c s , f u n d a d o r , c o m el seu c o e t a n i el
Beat R a m ó n , d e c à t e d r e s
d ' à r a b e per a q u e els frares
anassin a redimir captius i
c o n v e r t i r els m o r o s .
F r a R o m e u fou el t r a d u c tor, i n d i s c u t i b l e , del «Llib r e dels Salms» a la n o s t r a
l l e n g u a , i a ell, E n F e r n a n d o C o l o m —fill d e l s descub r i d o r d ' A m é r i c a — li a t r i b u í la p a t e r n i d a t d e la «Biblia r i m a d a » , p o e m a d e
m é s d e 12.000 versos inspir a d a en l'Antic i el N o u
T e s t a m e n t i en els e v a n g e -
lis apòcrifs. S o b r e a q u e s t a
o b r a m a n u s c r i t o , q u e es
c o n s e r v a a la Biblioteca
C o l o m b i n a de Sevilla, es
precís q u e un a l t r e dia en
parlem detengudament.
F r a R o m e u , t r o b a n t se a
P a r í s , va p r e s e n c i a r el p r o cés dels T e m p l e r s , del q u e
ens h a p a r l a t el Dr. Oliver.
Q u i n a forta
i m p r e s s i ó li
c a u s à la confesió dels T e m plers i n c u l p a t s q u e reconeixien els seus c r i m s . El p r o pi F r a R o m e u va e s c r i u r e
al Rei E n J a u m e II la
narració d'aquelles horroroses escenes, i n o s a l t r e s
h e m llegit a q u e s t e s c a r t e s .
La crítica h i s t ó r i c a , a v u i ,
sembla
demostrar
que
a q u e l l e s c o n f e s i ó n s de c u l pabilidat íoren provocades
pel t u r m e n t . . . V a t ací u n
altre problema que un dia
e s t u d i a r e m sense presses.
I, p e r fi, u n a altra q ü e s tió: la p à t r i a d e F r a R o m e u .
Posiblement
va néixer a
Ciutat; p e r ò la seva f a m í lia s'establí al n o s t r e p o b l e .
Es ben verosímil que aquest
llinatge B u r g u e r a , tan s a n t a n y i e n e r , p r o c e d e s q u i dels
parents de Fra
Romeu.
T e n i m d o c u m e n t s d e 1302,
c o n t e m p o r a n i s seus,
per
t a n t , q u e p a r l e n d e terres
propiedad de
Burgueres,
(Pasa a la pág 4)
E l i d i o m a de este p u e b l o
es igual al del resto d e los
d e m á s d e la isla, si except u a m o s a l g u n a s frases p r o pias, c o m o en lugar de dec i r «me pareix» dicen «j'om
d o n e n t e n e n t » , en vez d e
«es sigle passat» o «altre
t e m p s » d i c e n (d'altre a n y » ,
« p r u m e r » per « p r i m e r » , e t c .
En cuanto a constumbres
p o c o tengo q u e decir: c a d a
v e c i n o t r a b a j a en su h e r e dad grande o reducida com o si íuese u n j o r n a l e r o
a ú n los m á s r i c o s , q u e llam a n «pubils». P a s a d a la
siega s a c a n el estiércol d e
los e s t a b l o s en la calle form a n d o u n gran m o n t ó n q u e
d e s p u é s se llevan a c a r r e t a d a s p a r a a b o n o d e sus c a m pos, y p o r cierto es m u y
l a u d a b l e esta
constumbre
p o r lo i n s a l u b r e q u e es r e s p i r a r las m i a s m a s d e p u t r e f a c c i ó n en m e d i o de u n a
población, mayormente en
verano.
E n el p u e b l o h a y d o s m é dicos, u n o para cada partido, t a m b i é n h a y d o s b o t i c a rios y dos b a n d a s de músic a . A h o r a solo h a y en pie
la d e l p a r t i d o
reinante,
q u e d á n d o s e r e t i r a d a la o t r a ,
d e los p r o g r e s i s t a s .
Un t i e m p o d e b i ó e s t a r
este p u e b l o fortificado, seg ú n a l g u n o s restos q u e t o d a v í a existen d e c o n s t r u c ción antigua quizá m á s q u e
la f u n d a c i ó n del p u e b l o .
E n t r e estos restos h a y l a
P o r t a M u r a d a q u e es u n
a r c o a m u r a l l a d o en c u y a
altura hay dos piedras (obj e t o s q u e p a r e c e n a cierta
distancia parecen dos monj a s u n a c o n el velo b l a n c o
y o t r a c o n negro; d e b a j o
del a r c o h a y u n a p u e r t e c i ta a la d e r e c h a q u e d a e n -
casa a la pág 3.)
2
l A N T A N Y Í
Calafat en Santanyí
Nacimientos:
J u a n , hijo de Miguel A d r o ver D a n ú s y María Verger
Vicens. G. Cos, 15.
Matías, hijo de A n t o n i o
A d r o ver Más y J u a n a Palmer Amengual. Carretera
Cala d ' O r . Calonge.
María del Pilar, hija de Hel i o d o r o Blázquez G ó m e z y
A s u n c i ó n Giménez P a c h o .
S. A n d r é s , 8.
M a r g a r i t a , hija de A n t o n i o
M e s q u i d a F e r r e r y Margarita Vidal Servera. C. Mar, 34,
A n t o n i a , hija d e J a i m e Barceló S u a u y A n a Vadell
P a l m e r . C. Levante, 14. Al.
Bl.
F r a n c i s c o J u a n , hijo de J o sé Rigo Viia e Isabel R u b i o
C l e m e n t e . C. L l a n e r a s , 50.
Bodas:
F r a n c i s c o Martínez d e la
Vega y C a t a l i n a Vidal Rigo.
C. S. D o m i n g o , 28. L l o m bards.
M a n u e l V a l l b o n a Coll y
F r a n c i s c a Rigo Cañellas S.
R o q u e , 1. Al. B l a n c a .
J u a n Rosselló Salva y Margarita Ciar B u r g u e r a . Estac i ó n , 31. L l o m b a r d s .
A n d i é s Rotger Rigo e Isabel
Rigo Rigo. Q u i n t a n a , 10.
Al. B l a n c a .
J o s é H i s a d o L u e n g o y Mar í a Bonet N a d a l . C. Norte, 8.
Llombards.
B a r t o l o m é Bonet A d r o v e r
y A p o i o n i a Adrover Rigo.
C. J a i m e I, 20. Al. B l a n c a .
J a i m e Grimalt Escalas y
A n t o n i a Verger Vicens. C.
P o r t e l l , 13.
J o s é Pérez Castillo y María
G a r c í a s Covas. C. Escuelas,
9. L l o m b a r d s .
Rafael A m e r Mas y María
O l i v e r F o r t e z a . Nueva, 7.
Miguel Montserrat Vidal y
F r a n c i s c a F e r r e r R a d o . Reyet, 85.
Defunciones.
J a c o b a F e r r a n d o Vila, 77
a ñ o s . C. S. D o m i n g o , 42.
Llombards.
B a r t o l o m é Vicens Moll, 82
a ñ o s . L l a n e r a s , 29.
F r a n c i s c o Valverde Expósito, 90 a ñ o s . Pl. Cana!, 28.
S e b a s t i a n a F e r r e r Vicens,
89 a ñ o s . T a u l e r a , 12.
J u a n Mas Vidal. 61 a ñ o s . C.
A l m o n í a , 13. L l o m b a r d s .
C a t a l i n a Rigo Cifre, 80 a ñ o s .
C. P o r t o P e t r o , 12, Al. Bl.
D a t o s facilitados p o r el
Registro Civil.
R E S E R V I S T A : ¿Has p a s a d o
la revista a n u a l este a ñ o ?
A p r e s ú r a t e a h a c e r l o , ya
q u e el plazo t e r m i n a el 31
de Diciembre próximo.
sofía,» ha sido
nombrado
d i r e c t o r de la E s c u e l a del
Magisterio de P a l m a .
**
El día 7 falleció en Barcelona, a los 77 a ñ o s el esc r i t o r D. Mario V e r d a g u e r ,
h e r m a n o de"nuestro querid o c o l a b o r a d o r D. J o a q u í n .
E. P. D.
Sigue a d e l a n t e la activid a d en v a r i o s c a m i n o s . El
día 8 se dio fin al legendario a r r e g l o del t r a m o S'Alq u e r í a B l a n c a - C a l o n g e . Albricias.
Ya e s t a m o s cóm o d a m e n t e enlazados con
Cala d ' O r . D. J o s é Costa
F e r r e r en n o m b r e de la
J u n t a de V e c i n o s d e a q u e lla Colonia veraniega n o s
dijo q u e h a b í a e s t a d o en el
A y u n t a m i e n t o para expresar la satisfacción d e todos
los r e s i d e n t e s en a q u e l lugur. A v a n z a a b u e n r i t m o
el firme de la c a r r e t e r a del
E s t a d o q u e n o s u n e con
F e l a n i t x . Y se va a p i s o n a n d o el c a m i n o de S'Erissó
q u e de la q u i n t a n a p ú b l i c a
de Sa T a l a i a Veia va a Sa
T o r r e d ' E n Beu. Q u e siga
esta feliz euforia. Parece,
señores, q u e , al fin, tocará
su t u r n o a la b a j a d a de Cala S a n t a n y í .
Una obra difícil para
espectadores
inteligentes. «Historias para s e r
contadas»
**
Suplicamos a quienfcompita m a n d e r e t i r a r el a n u n cio d e cierto B r a n d y q u e
m a n c h a las p i e d r a s v e n e r a bles d e la P o r t a M u r a d a .
**
E n el P r i n c i p a l h e m o s
visto «Las c u a t r o v e r d a d e s »
la película de «sketchs» dir í g i d a por B r o m b e r g e r ,
Blasetti, B e r l a n g a y R e n e
Clair.
Interesantes
todos
ellos, el mejor es el á s p e r o
e incisivo de B e r l a n g a . Nos
e n t r e t u v i e r o n «Los j ó v e n e s
invasores» de W i l l i a m W e l m a n y «Más r á p i d o q u e el
viento» de R o b e r t P e r r i s
c o n Roberl T a y l o r de intérprete.
«Historias para ser
contadas»
D í a 11 d i c i e m b r e .
Teatro Principal.
**
Ha sido elegido c o n c e j a l
representante
del
tercio
sindical, D. A n d r é s B e n n a s ser Orell y r e p r e s e n t a n t e s
d e las e n t i d a d e s e c o n ó m i cas y culturales D. Jaime
E s t u v o en S a n t a n y í el liF e r r e r Vidal y D. Blas Serc e n c i a d o en C i e n c i a s E c o vera M u n t a n e r q u e en otras
nómicas Juan
Moll q u e
o c a s i o n e s los tres, ya h a - j h a c e u n a e n c u e s t a s o b r e
bían
d e s e m p a ñ a d o idén- } e m i g r a c i ó n e i n m i g r a c i ó n .
ticos cargos.
**
**
**
«No fa saó» L o s payeses
ya están p r e o c u p a d o s . Y el
p r e c i o d e los c e r d o s a 22,
y los h u e v o s a 18 los g r a n des. Ni u n esc'.atassang.
**
E n el m e r c a d o d e v e r d u r a s del s á b a d o 16: P a t a t a y
p a t a t o , a 4 ptas; cebollas, a
4; t o m a t e s , a 12; guisantes, a
14; p i m i e n t o s , a 12; peras, a
20, p o m e s del ciri a 14; p o m e r vermelles, a 15; platanos, a 20; r á b a n o s , 1 pta.
u n i d a d ; r a v a n e t s ; 1*50, m a n o j o ; h a b a s t i e r n a s , 20; j u dias tiernas, 25.
E n sesión i n t i m a a la q u e
estuvimos invitados vimos
u n a magnífica c o l e c c i ó n d e
j
d i a p o s i t i v a s del a r t i s t a fot ó g r a f o de F e l a n i t x D. J o s é
Sirer, a l g u n a s de ellas, m a g níficas, i m p r e s i o n a d a s en
n u e s t r a s calas.
!
**
E m p e z a r o n las clases d e
alfabetización:
24 a l u m n o s
j
v
a
r
o
n
e
s
:
b
a
s
t
a
n
te
menos
j
m
u
j
e
r
e
s
.
¡
**
Nuestro estimado colabo- i
r a d o r el Prof. D. J o s é E n señat, c a t e d r á t i c o d e F i l o -
— Una unsa i mitja d'oli de ricino.
No importa que faci bona
mesura...
( E x c l u s i v o para SANTANYÍ)
M a ñ a n a 24, la S o c i e d a d
Colombófila local, c o m i e n za los e n t r e m o s d e la temp o r a d a 6 3 6 4 . La p r i m e r a
suelta se efectuará d e s d e
S'Alquería B l a n c a y la últ i m a , en a b r i l , d e s d e A l m e ría.
**
El día 12 salieron p a r a
Z a r a g o z a D. J u l i á n Covas
Rigo y esposa, c o n m o t i v o
de asistir a la J u r a de B a n d e r a de los C a b a l l e r o s Cadetes de la A c a d e m i a General Militar. E n d i c h o a c t o
t o m ó parte su hijo, el C. C.
D. J a i m e Covas G a r a u .
**
Con e x t r a o r d i n a r i a asistencia de p ú b l i c o se ha cel e b r a d o el Día del D o l o r .
E n la víspera, d e s p u é s del
rezo del rosario, se e n c e n d i ó la h o g u e r a s i m b ó l i c a .
El día 20, XXVII a n i v e r s a rio de la m u e r t e de J o s é
A n t o n i o , h u b o misa y resp o n s o q u e c a n t ó el C o r o
P a r r o q u i a l . ^ M i e m b r o s de la
O r g a n i z a c i ó n J u v e n i l , dab a n g u a r d i a al t ú m u l o .
T e r m i n a d o el a c t o religioso
h u b o ofrenda d e
coronas
de flores a n t e el m o n u m e n to d e los Caídos. E( Sr. Al-
calde, D. Gabriel Adrover,
d i o lectura a la oración de
S á n c h e z Mazas y pronunció
u n a s p a l a b r a s de agradecim i e n t o , visiblemente emocionado.
**
—¿Que vares veure lo que
deia en Calafat, dels santanyiners, en el «Baleares»?
—Si. ¿per qué?
—¿I tú q u e hi trobes?
—¿Que hi tenc de trobar?
q u e te molta pata...
—Si, pero, j o no se que
devia voler dir alió...
—Men si seras banbol i
q u e deia, m e r a ?
—«¡Ramil llamps aquets
s a n t a n y i n e r s ! ¡Sempre fesperen
amb
sos braços
oberts!»
—Ido, a n n a r o t . . . ¿Encara
h o vols m e s ciar? ¿Qué no
h o saps q u e el santanyiners
s e m p r e r e b e m als esterns
a m b el b r a c o s oberts?...
mim
•venta de pinturas
de todas
clases
Nueva, 49
Santanyí
Sala Cultura Caja Pensiones
1511 OE Sil iincr
Exposición de pintura y escultura de
«Historias para
ser
contadas»
Grupo
«El F a r o l » d e
J J . MM. d e M a n a c o r .
mom& n s y MDHES mm
IANHANYI
Cartas al Director
UN
HOTEL
PLAGA DE «FRARI»
Empezamos
muy mal el
año agrícola. Las tareas del
campo se retrasan porque no
llueve y ya pasa de hora. El
precio de los cerdos que no
llegan de mucho a SO ptas. es
un desastre. Otro desastre el
precio ie los huevos y de los
pollastres,
agravado con la
epidemia de «.pigota» que invade los corrales. Y por si
todo esto fuera poco los graneros, tanto de candeal como
de cebada, son atacadi s por
esta plaga de pequeños insectos que por aquí llamamos afraríí). Yo no sé que
ha pasado este año con los
polvos de esterelizar, lo cierto es que no han servido de
nada y esos bichitos, no sé
como, incluso atraviesan el
«sótih y encontramos
«frarí»
dentro de los roperos y los
cantáronos.
Sería
cuestión
de averiguar que han hecho
los fabricantes de los polvos
e incluso pedirles
una indemnización porque nos ha
dado un perjuicio y cualquiera se fia el año próximo de
los polvos del DDT.
En múltiples ocasiones he
iédo apreciar la falta de
¡¡hotel en Santanyí. No un
m de lujo pero tampoco
0 modesta fonda. Lo que
ita es un hotel de segunda
¡legoría con buenas habitames y comida sana. Mats viajantes del comercio y
la industria lo aprovechaait; también lo
utilizaría¡os algunos residentes en el
tritorio municipal
cuando
¡f alguna razón nos convida quedarnos en Santanyí
tvitarnos de correr carretela altas horas de la noche.
líe hotel nos
permitiría
islira celebraciones de fiestas,
vyecciones de films, teatro,
aciertos polifónicos etc.
'ero este hotel tendría adeísotra clientela cada día
i& numerosa: Se trata de
neltos turistas que no deí! residir demasiado
cerca
ana playa determinada y
por otra parte, quieren
mrse hacia el interior, en
itro provisto de buenas vias
comunicación.
Esto les
Gracias por la buena acomile ver cada día algo gida que dio a mis anteriow, frecuentar
todas las res cartas y disponga de su
ijas cercanas y visitar fáservidor y amigo
ltenle los sitios más atrae
UN AVICULTOR
**
de los alrededores. Desde
Uangí,
pueden
visitar:
((LUZ Y
TAQUÍGRAFOS»
Llombards. Cala SantaEn otro tiempo
((SANTACala Figuera, Mondragó, NYÍ» publicaba
una reseña
de las sesiones del Magnífico
úoPetro, Cala d'Or. AdeAyuntamiento
y ahora no
i) les es fácil ir a Consolalas pública.
El periódico de
n, a San Salvador,
al
Santanyí
dice que es un
l de Santueri.
quincenario de intereses local
ü hotel en Santanyí
aniles y en la localidad no debe
iría al mismo tiempo la
haber cosas que sean más innocturna de la poblateresantes que los acuerdos
kción y haría posible la
que toma la Corporación; por
kación de más
ceitáme
esto un redactor debería asisculturales, artísticos
y
tir a las sesiones y así podría
loríeos.
informar ampliamente de los
trabajos del
Ayuntamiento,
eo que no sería un mal
lo
que
sería
muy
beneficioso
«cío.
para todos, para los concejaA. A. Feliu
les y para los vecinos. Atentamente le saluda su afmo. y
s. s.
fon su coche asegurado
í va más
amparado.
I coche ha de asegurar
'Wqame a visitar.
Hurosde
todas
clases
I
C. A. P.
JÓite: A N T O N I O
^'HALLES S A S T R E
Andrés, 29 - 1
Santanyí
Un Santanyinense
3
Sant Andreu...
a
(Viene de la pág. í . )
precisament a la p a r t d e
Calonge, on e n c a r e hi resta
el nom d ' u n e s finques q u e
se diuen «Na B u r g u e r a » . I
l'inscripció d ' t i n $ q u a d r o
que va veure J . Ma. Bover
—que nosaltres h e m cercat
debades— q u e deia: «Retrato de F r a R o m e u B u r guera, fill de F e r r e r Burguera, u n dels p r i m e r s pobladors de aquesta vila de
Santanyí qui vengué a b lo
rei D. J a u m e en la presa de
Mallorca. F o n c frare d e
Sant D o m i n g o | e n t r a n t en
esta religió en lo a n y 1280,
h o m e de gran virtut i d o c trina i molt estimat de los
reis de Aragó i Mallorca
morí en la ciutat de Barcelona a 16 de n o v e m b r e de
1313 a la edad de 85 a n y s » .
1
t
Ens p o i e u i fer molies
preguntes i c o n s i d e r a c i o n s
a l'entorn d'aquestes figures de lluny o d a p r o p referides a S a n t a n y í . U n s records ¡luminosos qua es
fan estimar més jel n o s t r e
poble, a m b el c o r o b e r t a
l'esperança d ' u n a
major
prosperidat b a i x la m i r a d a
del nostre p a t r ó , el M a r i ner Sant A n d r e u .
Criba de lecturas
Jtadio Borne
[II
a
(Viene de la pág.
I .)
**
Recordamos una
tarde
q u e pasó en S a n t a n y í José
M. Castellet c o n C a m i l o J.
Cela. A h o r a Castellet en col a b o r a c i ó n c o n J o a q u í n Molas h a p u b l i c a d o un bello y
r o b u s t o v o l u m e n , «Poesia
c a t a l a n a del segle XX» q u e
al igual q u e en su a n t o l o g í a
c a s t e l l a n a r e l a c i o n a la poesia con el d e y e n i r de la historia. L o q u e l l a m a el «real i s m o histórico». Nuestro
l a u r e a d o Blai Bonet figura
e n t r e la n ó m i n a ,de ^los seleccionados.
i
a
NO
Duración
Ilimitada
Serie XI
D\
No s e r a y a
BLE
Fácil limpieza
No pierde brillo
**
Válvula de seguridad
El n ú m e r o 82 de «Les Ules
d ' O r » es «La h i s t o r i a d e Mallorca c o n t a d a pels poetes»,
u n a inteligente antologia de
J . M. L ' o m p a r t . AHi está
«La t u m b a g a » de B. Vidal.
Termostato de
diez temperaturas
2
GARANTÍA
Radio BORNE
Obispo, 9
11
MAQUINAS A F E I T A R
Philips
Dual
La precursora de la
radio en el mundo
31 modelos
¡Estamos seguros, muy s e g u r o s !
Q u e si hace una prueba a l i m e n -
diferentes
tará sus pollos c o n piensos.
T A P A S C O N MUSICA
Remington
Sumbeam
Braun
MODELOS A PILAS
Y RED.
SERVICIO
REPARACIONES
Elija¡su'modelo
S A COVÀ
MUSICA
CON
Alimentos d e fama
i
—PIEMA
TAPAS
llllíllllE
Obispo, 9
SANTANYÍ
Obispo, 9
SANTANYÍ
PROTECTOR—
Ventasen
I
Auto
Escuela
de
Chófers
mundial
Honderos 95 - Palma.
N
,
D
A
C
L
O
E
M
Santanyí:
C
I
E
S
O
T
M
I
B
L
A
E
Ñ
A
S
Calle S. Vila.
VIDAL
Damián Vidal Grimaií
SEGUROS
Aragón,
15-2.°-l.
a
Neveras
FRISAN
Cocinas
CORBERO
Lavadoras
T e l . 15523-27119
PARA
Radio Borne
S A N I A N Y I
Telefunken
IBERLAND
P a l m a de Mallorca
LAVIS
VANGUARD
DE WALD
KOLSTER
TOTAL
Agente: A N T O N I O
MIRALLES SASTRE
Sau Andrés, 29-1,°
Santanyí
de verdad
TRANSISTORES
AÑOS
a
SU
Y
R a d i o s T . V.
AVICULTURA
GANADO
OfiSTORM
INTER
ÜDMÍlWSTMim
TELEFUNKEN
«Piensos DULA»
Afeitadoras
L o s piensos q u e a s e g u r a n el
Transistores
éxito
Miguel y B a r t o l o m é
Obrador
Calle
F e l a n i t x , 30
SANTANYÍ
Tocadiscos
GESTOR
completo
**
Distribuidores:
IBERIA
Discos
D A M I Á N V I D A L GR1MALT
Sub-Dirección
Calle
Aragón,
Tel. 15523 -
15-2.°-l
PALMA
a
PHILIPS
4
DOí
PALABRAS CON
Diálogo con Rol! Schafener
Els cavalls de Son Moria
por Bernat VIDAL
n a d a tienenfque v e r ' c o n m i
obra presente. JDiga q u e
hoy"ios[queJmás m e interesan son*esos[escultores primitivos, a n ó n i m o s , fuera
de nuestra";civilización, e
i n c l u s o m á s a l l á d e la historia, q u e g u i a d o s | p o r e l | instinto l o g r a r o n |prodigios*de
u n a perfecta sencillez y d e
u
n inquietante contenido.
Una a u n a , h a n i d o o r d e — Qué antecedentes pon á n d o s e m o n t o n e s d e piedríamos relacionar con su
d r a s r ú s t i c a m e n t e desbastaobra a c t u a l ?
das. P i e d r a s calizas d e las
— C u a n d o llegué a Mac a n t e r a s d e S a n t a n y í . Y los
llorca m e l l a m a r o n m u c h o
m o n t o n e s i n f o r m e s se h a n
c o n v e r t i d o en el r í t m i c o es- la a t e n c i ó n los «talaiots» y
p a r e d e s secas q u e
q u e m a , agrave, ^ v i b r a n t e y estas
c i e r r a n las fincas. {Seguraq u i e t o , d e los'^caballos c o n
m e n t e , al realizar estos cau n h o m b r e d e p i e c o n los
ballos h a l l é la i n s p i r a c i ó n
b r a z o s e n j cruz, s o b r e la
en los «talaiots;; y esas cer«septiga». Si u n a estrofa d e
c u a t r o c a b a l l o s — o h ! Ga- cas.
briel A l o m a r — ( c o m p o n e n
E f e c t i v a m e n t e , las pierla c u a d r i g a , p o r q u é n o llan a s j d e los c a b a l l o s r e s p o n m a r séptiga a su m o n u m e n - d e n a la i n t e n c i ó n d e las
tal g r u p o d e siete c a b a l l o s c o l u m n a s c e n t r a l e s d e los
c o m o h a c e Rolf.
megalitos y m u c h a s pieDesde la p a s a d a p r i m a v e ra.i'en abril fexactamente,
h a s t a el o t o ñ o , ú l t i m o s d í a s
de o c t u b r e , u n h o m b r e j o ven, alto, d e r u b i a cabellera Jleonina, h a t r a b a j a d o
apasionadamente
en u n
g r a n d i o s o insólito, g r u p o
escultórico: los siete caballos d e Son Morlá.
P e d r o Su reda y «Gafim»,
d o s n o m b r e s distintos y u n
sólo personaje
verdadero:
Calafat. Bueno; vamos a
i n t e n t a r e x p l i c a r n o s . «Gañm»,
creó
el personaje
l i t e r a r i o y P e d r o S u r e d a , el
dibujante, dio a conocer
los íasgos íisonímicos del
g r a n Calatat, al q u e c a d a
d í a d a vida en.'Jla sección
«Cosas
d e Calafat», d e l
p e r i ó d i c o «Baleares».
—¿Cómo
comenzó
la
aventura?
— E l diario convocó u n
c o n c u r s o de dibujos, para
d a r c o n el v e r d a d e r o Calafat.
—¿Y [qué pasó?
—Yo lo gané y de a h í
p a r t i ó , la a n é c d o t a i l u s t r a d a
e n «Baleares».
—Se h a d i c h o q u e m u c h o a n t e s d e fallarse el c o n c u r s o , y a se s a b í a q u e Vd.
iba a resultar vencedor. ¿Es
verdad?
— N o lo c r e a s . M u c h o s
d e los c o m p o n e n t e s del J u rado, estaban en contra de
m í Calafat.
—¿Por qué?
— D e c í a n era d e m a s i a d o
p a y é s y q u e a d e m á s se p a r e c í a a Kruchof.
— Y o o p i n o lo m i s m o ¿y
vd?
—¡Hombre!...
—¿Se i n s p i r ó vd. e n a l guien para crear su popul a r personaje?
—En absoluto, aunque
e n d i s t i n t o s p u e b l o s d e la
isla se h a d a d o la c i r c u s t a n c i a q u e me h a n dicho: «En
Calafat, es l ' a m o n fulano»...
—¿Resulta difícil m a n t e n e r la sección del d i a r i o ?
—No,
p o r q u e la vida
m i s m a m e sugiere t e m a s .
Me s o b r a n a n é c d o t a s .
—¿Y esas s o b r a s a d ó n d e
Tan?
—Las guardo y con las
«cosas» q u e h e p u b l i c a d o ,
pienso editar un libro.
—¿A^qué £edad c o m e n z ó
v d . a dibujar?
— A l«>s 17 a ñ o s .
Y así, encuna pleta d e vegetación a u s t e r a , allá d o n d e se bifurca el c a m i n o p a ra i r a S ' A l m o n í a y E s
Llombards, propiedad de
la S r a . J u a n a A. Vidal y
Valls d e P a d r i n e s d e F e r r e r , n o lejos d e l a s c a s a s
del p r e d i o , c o n s u a l t a t o r r e
que
mandaron
construir
los C a r t u j o s d e V a l i d e mossa, p e r m a n e c e r á , c o n el
trote í r e n a d o * h a c i a los siglos, la séptiga d e Roif
SCHAFENER.
P e r o d e j e m o s p a s o a l diálogo:
" U n a pregunta para deducir a f i n i d a d e s e n su idear i o estético: c u á l e s s o n los
e s c u l t o r e s del p a s a d o q u e
Vd7"más a d m i r a ? .
Son m u c h o s ; p e r o resultaría infantil c i t a r d e c e n a s
de grandes maestros q u e
—¿Y|cuántosMenía, c u a n d o le ( d e s c u b r i e r o n
como
verdadero dibujante?
—Yo n o se si t o d a v í a m e
han descubierto.
Calafat, ¿perquejj n o h i
d i u s t ú , sas d a r r e r a p a r a u la?...
PERICO
( A u t o r e t r a t o del P . S u r e d a )
S u s c r í b a s e al q u i n c e n a l
"Santanyí
99
dras, sin¡ cemento apenas,
están d i s p u e s t a s c o n el oficio d e n u e s t r o s «margers».
P o r otra íparte o b s e r v a m o s
q u e en este g r u p o se comp l e m e n t a el c r i t e r i o del esc u l t o r c o n l o s ^ c á l c u l o s del
c o n s t r u c t o r al tener^que resolver p r o b l e m a s d e resistencia p a r a e v i t a r el desp l o m e d e t a n t a s piedras,
dispuesta cada u n a para
p r o d u c i r su efecto, preciso
y d e l i b e r a d a m e n t e expresivo. D e c i m o s a! artista q u e
n o t e n í a m o s ¡ n o t i c i a d e esta técnica y él r e s p o n d e :
—Posiblemente
es u n
p r o c e d i m i e n t o nuevo...
í N o s h a c o s t a d o lograr esta entrevista p a r a ser p u b l i c a d a : p e r o n o s o t r o s estáb a m o s e m p e ñ a d o s en conseguir u n o s d a t o s exactos
p a r a evitar q u e a n t e este
Una excursión en 1857
a
(Viene de la pág. 1. )
t r a d a a la cárcel q u e es u n
v e r d a d e r o c a l a b o z o sin m á s
luz q u e la q u e le proporciona u n a ventanila con un
e n r e j a d o d e c r u z d e hierro.
E n frente d e l c a l a b o z o y
d e b a j o del referido
arco
h a y u n c u a d r o antiguo
a l u m b r a d o de noche por
u n a l á m p a r a y u n letrero
al pie q u e d i c e «Mater inm a c u l d t a , C o n s o l a t r i x aflictorum».
E : c u a n t o a o b r a s públit
«mega!ito»ítuvieran q u e repetirse las p r e g u n t a s q u e
h a c í a Costa i L l o b e r a a
«un cleper d e gegants»:
«Qui et féu? Quin es t o n
n o m ? Q u i n a m à forta tes
r o q u e s aixecà?»
Y e n t o n c e s el e s c u l t o r
a c c e d e y n o s dice q u e nació el 1927 en S c h w e n n i n gen, e n el s u r d e A l e m a n i a ;
q u e ^ d e s p u é s d e h a c e r la
g u e r r a , \ e n tierra y el m a r ,
se d e d i c ó f a c c i d e n t a l m e n a
la ¿ p i n t u r a y luego siguió
los c u r s o s d e E s c u l t u r a en
lajEscuela d e Artes d e Munich.
LeJ p r e g u n t a m o s , en fin:
— C o m o fué q u e vinieron
a Santanyí?
Y contesta:
— E s t a b a c o n mi m u j e r
H a n n e Lore— y el p e q u e ñ o ,
J u a n , en un «camping)» d e
T a r r a g o n a y allá h a b l a m o s
con e n m a t r i m o n i o p o l a c o alemán que habían pasado
una buena temporada en
este p u e b l o , en u n a casa d e
la calle¡Sdeí¡|Reiet. V i n i m o s ,
n o s gustó y a q u í e s t a m o s ,
felices, en el m o l i n o , c o n
u n cielo h e r m o s o y a b u n dante piedrajpara trabajar.
A q u í J están en el «Molí
d ' E n Orelí», esta s i m p á t i c a
familia, c o n el s e g u n d o d e
sus hijitos 2 —Carlos Andrés santanyinense. Y aquí
trabaja Roif, p r e n d a d o d e
las c a l i d a d e s d e n u e s t r a s
piedra y soñando con nuevos «talaiots» —tan e n su
a m b i e n t e — , q u e p a r a siemp r e d i r á n «quién fué.que m a no fuerte levantó esos g i u pos, el p r i m e r o de ellos la
p o d e r o s a «Séptiga» d e Son
Moría, e n t r e lentiscos y aceb u c h e s , frente a las suaves
m o n t a ñ a s de Santanyí: Es
P u i g Gros y Consolació.»
cas " n o hay} m á s q u e u n
a b r e v a d e r o ^ q u e n a d a tiene
digno de mencionarse y
«S'Aujup» q u e es u n álgibe
público cubierto, m u y capaz p a r a a b a s t e c e r d e a g u a
a los vecinos del p u e b l o
q u e n o la tienen: necesita
c u b r i r las d o s v e n t a n a s p o r
d o n d e se saca el a g u a a
brazos y poner dos bomb a s e v i t a n d o d e este m o d o
u n a desgracia. Este aijibe
está c o n s t r u i d o c o n b u e n a
sillería y recoge las a g u a s
d e casi t o d a s las calles del
pueblo.
No-do de un
mes
Manacor, 20 actubre: Los
p r e m i o s Mossèn'Alcover a
J o s e p Gual L·loOeres (poesia c a t a l a n a ) y Andrés Verger (p. castellana.)
Atenas, 24: El premio Nobel d e Literatura al poeta
griego Seferiades.
Madrid, 26: D. Juan Sirvent, presidente del INI en
sustitución del din.itido Sr.
S u a n c e s . El Marqués de
Loyola n u e v o
presidente
del I n s t i t u t o de España y
D. Jesús^ R u b i o presidente
del p a t r o n a t o del Museo del
Prado.
B a m a k o (Mali) 29: Confer e n c i a e n t r e el Rfey Hassan,.
Benbella y el Negus para
resolver el estado de guerra
e n t r e Argelia y Marruecos.
Saigon, 1 noviembre:
Rebelión en el Vietnam de!
S u r c o n t r a el régimen de la
familia D i e m . El presidente
y su h e r m a n o , el marido de
la s e ñ o r a N h u , son asesinados. U n a j u n t a militar se
h a c e c a r g o del poder.
Moscú, 3: Boda de los cosm o n a u t a s Valentina yi'NiKolayev.
Atenas, 6; Papandreu, jefe d e la*'oposición,* después
d e su t r i u n f o electoral,; en
c a r g a d o d e formar gobierno
El P a r d o , 6: El comisario
Sr. López Rodo presenta al
C a u d i l l o el «Plan de Desarrollo».
México, 6: Muerejel poeta
Luis Cernuda.
B o n n , 7: Después de 1H
d í a s d e sepultados en "una
m i n a 11 h o n b r e s son salvados.
B a r c e l o n a 7: Fallece el
h i s t o r i a d o r de Arte 'Joaq u i m F o l c i Torres.
T o k i o , 9 Tràgica jornada d e accidentes: 170 muer
tos y 250 sepultados en una
m i n a y 114-víctimas en un
triple c h o q u e ferroviario.
SANTANYÍ
Quincenal de intereses locales
*
REDUCIDH'-
Pl. Mayor, 29-Telf. 8
UMIHISTIHION:
San Andrés, 29 -1.°
Suscripción
trimestral
Interior
13 pesetas
Provincias
15
»
Descargar