! ASSOCIACIÓ D'ANTICS ALUMNES I • ! Preguem a tots els nostres antics alumnes que tinguin Vamabilitat d'assabentar-nos dels càrrecs amb què siguin honorats, per tal de comunicar-ho a tots els seus companys d'estudis des de les pàgines del nostre'BUTLLETÍ. Creiem d'aquesta manera contribuir millor a estrènyer més fortament el llaç de caritat que deu unir els cors de tols els fills de Santa Maria del Colleu. NOVES = L'actuació del nostre ex-alumne Sr. Josep Ayats a les Corts Constituents. —Hem tingnt el gust de llegir algunes de les intervencions, per cert ben dignes d'elogi, del nostre dilecte amic Sr. Ayats a les Corts Constituents de la República. En una d'elles, sortint en defensa d'interessos nacionals, l'il·Iustre diputat posa de manifest com han esíat desemparades algunes fonts de riquesa de la nostra pàtria, tals com la indústria suro-fapera, de tanta importància en les nostres terres gironines. Però, si mereix elogis aquesta intervenció del Sr. Ayats en favor dels interessos materials dels ciutadans espanyols, en mereix molts més encara l'explicació del seu vot de catòlic fervent, amb motiu de la discussió de la malhaurada Llei de Confessions i Congregacions religioses que ha llatzerat l'esperit de milions de creients, escarnits i ultratjats en els seus sentiments espirituals més nobles i sagrats. Per creure-ho d'interés per als nostres llegidors transcrivim aquí les mateixes paraules del Sr. Ayats en la sessió del dia 5 de Maig d'enguany: «El Sr. Ayats: Muy breves palabras, senores Diputados, para solo tender a fijar mi posición en relación con este proyecto de ley. No he infervenido en su ya Iarga discusión, ni pienso intervenir tampoco después de las palabras que hoy pronuncie. Creo que no he de esforzarme en indicar que mi silencio no obedece a conformidad con el espíritu ni con el texto del dictamen; lo prueban sobradamente mis votos en contra de todos los aríículos que han sido aprobados hasta ahora. Mi silencio ha obedecido exclusivamente a que, acertada o erróneamente, procuro que mis modestas intervenciones tiendan a una posible eficàcia, y cuando adquiero el convencimiento de que esta eficàcia no ha de producirse, me callo. Cuando yo tuve noticias de cómo se habían producido las deliberaciones en el seno de la Comisión dictaminadora, y de cual era el criterio de la mayoría, adquirí tambíén el convencimiento moral de que ninguna iniciativa que procediera de los Diputados católicos impugnadores del dictamen, que lo modificarà y lo mejorara según nuestra ideologia, debía pievalecer. Por esto, antes de iniciarse la discusión, yo expuse el criterio de que, a mi juicio, hubiera sido lo procedente que todos los Diputados católicos hubiéramos suscrito un documento, expresando nuestro sentir en relación con este problema, y que uno, en nombre de todos, hubiera hecho una declaración de prinerpios, y senalado los aspectos en el orden jurídico, constitucional y de libertad que a nuestro juicio se vulneran con este proyecto de ley. No se creyó afinenfe esta conducta y conste que yo respeto y acato la que se ha segui2538 Diputació de Girona — Servei de Biblioteques