cataluña - Intranet de la BC

jueves 5 de junio de 2014
CATALUÑA
[email protected]
elpais.com/espana/catalunya
“El cinturó ja no té més
forats per estrenye’l”
QUADE RN.
Can Vies, viver de canvis
Per C. BLANCHAR I J. MUMBRÚ
Entrevista amb Eugènia Serra, directora
de la Biblioteca de Catalunya. Pàgina 8
Pàgines 1 a 3
El alcalde de Barcelona devuelve
el centro de Can Vies a los ‘okupas’
El Ayuntamiento celebra el “cambio de escenario” con el cese de la violencia
El Parlament
acepta corridas
de toros
para turistas
sin muerte
M. ROGER, Barcelona
J. MUMBRÚ / I. VALLESPÍN
Barcelona
“Estamos dispuestos a ceder. Lo
único que nos preocuparía es
que se mantuviera el conflicto”,
explicó ayer el primer teniente
de alcalde de Barcelona, Joaquim Forn, para justificar un extremo que nunca antes se había
dado en la capital catalana: el
Ayuntamiento cederá temporalmente un espacio a los okupas
que había desalojado solo una
semana antes. La mano derecha
del alcalde Xavier Trias añadió
rrio de Sants. El desalojo se produjo el lunes de la semana pasada y el martes por la noche los
okupas ya le habían prendido
fuego a la máquina excavadora
que estuvo ardiendo durante
cuatro horas. El Ayuntamiento
intentó reprimir la respuesta
con agentes antidisturbios pero
al día siguiente se repitieron los
altercados. Y así durante una semana. El alcalde paró el viernes
el derribo de la finca y el sábado
los okupas volvieron a entrar para empezar a retirar todos los
escombros con el objetivo de re-
que cuando el colectivo okupa
presente el proyecto para reformar la finca, el Ayuntamiento
les dará una licencia de obras.
De esta manera, el alcalde permitirá que el centro okupado de
Can Vies vuelva a renacer, como
ya adelantó ayer este diario.
La cesión sin precedentes del
Ayuntamiento de Barcelona llega después de que los okupas organizaran cinco días de protestas contra el desalojo de Can
Vies, que derivaron en violentos
enfrentamientos con los Mossos
d'Esquadra por las calles del ba-
Un grupo de obreros trabaja en uno de los túneles de la L-9. / juan barbosa
La línea 9 del metro llegará al
aeropuerto de El Prat en 2016
TMB empezará en otoño a hacer pruebas en el tramo
DANI CORDERO, Barcelona
La llegada de la línea 9 del metro hasta el aeropuerto de El
Prat no sufrirá nuevas dilaciones. El tramo entre Zona Universitaria y la Terminal 1 se pondrá en marcha en el primer semestre de 2016, afirmó ayer el
consejero de Territorio, Santi Vila, después que el Gobierno catalán haya sorteado los obstácu-
los para lograr los 185 millones
de euros que le faltaban para
concluir la obra. El presidente
de la Generalitat, Artur Mas,
que aprovechó las buenas nuevas para visitar la futura estación de Parc Logístic, aseguró
que el Ejecutivo ha hecho “un
esfuerzo gigantesco” para hacer posible la finalización de un
tramo que acabará costando
2.862 millones de euros.
Las obras están muy avanzadas y apenas falta finalizar la
construcción de la plataforma
de vías, colocar la catenaria y
los sistemas de información. El
Ejecutivo prevé que Transports
Metropolitans de Barcelona
(TMB) empiece a probar la línea entre las paradas de la T-1 y
Mas Blau el próximo otoño, en
un proceso que se prolongará
hasta 2016. Pasa a la página 3
construir el centro social, que
llevaba 17 años ocupado. Desde
entonces han mantenido los trabajos dedesescombro y ayer ya
llenaron un contenedor.
La cesión duraría entre 24 y
30 meses, según explicó Forn,
porque está prevista una reordenación que afecta al inmueble,
propiedad de la empresa municipal de transportes. El concejal
pidió a los okupas, eso sí, que les
dejen entrar para retirar los escombros y apuntalar la parte
del edificio que está en peor estado.
Pasa a la página 3
Las corridas de toros pueden
volver a Cataluña de una forma limitada: en las exhibiciones para turistas que se realizan en las explotaciones ganaderas de las Tierras del Ebro y
en las que el animal no muere.
La comisión de Agricultura
del Parlament pidió ayer a la
Generalitat que regule con urgencia esta actividad, que convierte en un espectáculo para
el público la práctica habitual
de las ganaderías de toro de
lidia: el marcado a fuego para
identificar al toro, las prácticas de saneamiento, y las capeas, para probar la bravura
del toro sin matarlo. La propuesta de resolución salió adelante con el voto afirmativo de
todos los grupos excepto Iniciativa, que se abstuvo —está a favor de la ganadería extensiva,
pero es contraria a convertirla
en un espectáculo— y la CUP,
ausente en la comisión.
El Parlament insta a la Generalitat a regular esta actividad para evitar el embrollo legal en el que se encuentra.
Tras la prohibición de las corridas de toros, en 2010, la Generalitat validó en principio las
exhibiciones, pero el Juzgado
de lo Contencioso-administrativo de Barcelona las suspendió cautelarmente al entender
que iban contra la ley.
La propuesta de regular la
actividad en las ganaderías
cuenta con la oposición de los
defensores de los animales,
que reciben un jarro de agua
fría pocas semanas después de
que el Parlament aceptara discutir la prohibición del circo
con animales.
8 .ENTREVISTA
QUADERN Dijous, 5 de juny del 2014
der ben aviat, perquè si no la biblioteca tindrà en breu un forat
negre en el seu servei en línia.
P. El digital genera en el món
arxivístic el dubte de la seguretat i
la conservació en el temps: la Filmoteca està copiant a pel·lícula
films ja digitalitzats, i en el món
bibliotecari hi ha qui diu que en
adquirir llibres digitals s’està comprant aire i no patrimoni…
R. El digital genera dubtes raonables de conservació, perquè és
nou i hi ha molts sistemes tècnics,
és cert: tenim cedés de les primeres èpoques que no s’obren… però
aquí hi ha un protocol de seguretat, amb backups constants molt
forts. Comprar aire? Gairebé hem
doblat en un any les entrades de
documentació digital, que ja són
“Sorprèn que en aquest
moment econòmic i
polític grans empreses
no facin de mecenes”
“Ja hem fet els deures i ara necessitem començar a créixer”, reclama Eugènia Serra, a la sala de lectura de la Biblioteca de Catalunya. / carles ribas
EUGÈNIA SERRA Directora de la Biblioteca de Catalunya
“El nostre cinturó ja no té
més forats per estrenye’l”
Carles Geli
A
l’entrada de la Biblioteca
de Catalunya hi ha una
insòlita urna per fer donatius a l’entitat. No res: molta moneda i algun bitllet de cinc euros.
Doble signe dels temps. Eugènia
Serra (Barcelona, 1959), directora
des del 2012, recorda quan el 1910
deu membres de l’Institut d’Estudis Catalans, al qual llavors pertanyia el centre, van avançar 20.000
pessetes, que van recuperar d’aquella manera, per adquirir el
Cançoner Gil del segle XV i evitar
que se n’anés a la Biblioteca Nacional de França. Eren els bells
temps d’una de les institucions
culturals capdavanteres de Catalunya, que el passat 28 de maig va
fer 100 anys com a servei públic
que decretà la Mancomunitat i
que abans-d’ahir feia un segle que
s’obria al públic. El centre viu avui
l’efemèride amb les constants vitals sota mínims.
Pregunta. Des del 2008 la biblioteca ha vist reduït el pressupost a gairebé la meitat, dels 12,6
milions d’euros als 6,9 d’enguany.
Fins quan pot aguantar així?
Resposta. Enguany mantenim
el pressupost. Però sí, no podem
continuar més així. Mantenim els
serveis per un esforç gran del personal, però les adquisicions per
compra de material se n’han ressentit molt. Ja fa temps que la biblioteca no pot anar al mercat per
grans peces. I es perden oportunitats que no tornaran mai més.
P. Quin és el pressupost per a
aquesta partida?
R. D’uns 200.000 euros, però
aquí s’inclouen totes les subscripcions. Un 3% del pressupost.
P. I hauria de ser del…
R. Per anar bé, del 15%. Com
arreglar-ho? Doncs, de moment,
fent gestió: el cost del personal
s’endú el 70% del pressupost; hauríem de baixar-lo al 50% i esgarrapar recursos per a altres partides.
P. Perquè de mecenes n’hi ha?
R. Poca cosa, no res. La veritat,
ens falta una llei de mecenatge i
voluntat: és sorprenent que grans
entitats i empreses de Catalunya,
en aquest moment polític, històric
i econòmic, no facin un pas endavant i contribueixin amb aportacions a les grans institucions nacionals culturals.
P. Fa tres anys quedava per ca-
talogar un 44% dels materials que
ingressaven…
R. Està congelat. Ara està pendent un 40%: hem millorat sistemes, i les entrades pel Dipòsit Legal han baixat. Ara entren 130.000
documents anuals, excepte quan
arriben donacions especials, com
la de l’editorial Gustavo Gili, amb
180.000 documents.
P. Ja queda clar qui gestiona a
Catalunya el patrimoni editorial?
Les picabaralles amb d’altres institucions públiques per quedar-se
aquests fons són llegendàries.
R. Això és claríssim: la Biblioteca de Catalunya recollirà el patri-
Ventafocs independent
Fa dos anys la Biblioteca de
Catalunya (BC) va iniciar
converses amb la Biblioteca
Nacional de España (BNE) per
estalviar costos tot catalogant
conjuntament els fons del Dipòsit
Legal. El clima polític i el procés
sobiranista no sembla haver
afectat la iniciativa. “Hem
començat les proves pilot i tot
segueix endavant... En el sector ja
tenim el reconeixement que fem
una tasca d’equipament nacional.
Som una biblioteca centenària i a
Madrid ho saben. A la Comissió
Tècnica del Consejo de
Cooperación Bibliotecaria es
parla de “bibliotecas regionales,
autonómicas y nacionales”, a
banda de la BNE. Per qui va
aquest “nacionales”? Per
nosaltres, és clar”, diu Eugènia
Serra.
La directora de la BC no
creu que aquesta canviés
gens si Catalunya fos un estat
independent: “No faríem res
diferent del que fem ara, ni ens
costaria més diners; al contrari,
tindríem més recursos i més
visibilitat internacional en
organismes on ara no podem
ser; nosaltres ja som gairebé
independents”. ¿Però els polítics
han deixat de considerar les
biblioteques com la ventafocs
de les infraestructures
culturals? “A part de l’interès
quan hi ha eleccions, tinc
sensacions contradictòries: el
que ha passat és que les
biblioteques hem entrat en
l’imaginari col·lectiu de la gent,
tenim un pes social que abans
no teníem, i això avui fa dubtar
els polítics”.
moni editorial català i, per extensió, el del món de llibre. I això inclou autors, il·lustradors…
P. I això serà compatible amb
el futur Museu del Còmic?
R. Pel que fa a la col·lecció, la
gestió del patrimoni del còmic la
portarem des d’aquí. Ara bé, amb
l’ajut d’experts externs, estem en
una fase de rastrejar aquest patrimoni entre particulars i en museus públics. A final d’any esperem tenir censats uns 100 fons.
P. Hi haurà transvasament de
fons cap al Museu de Badalona?
R. No ho crec. Els esforços van
no tant a bellugar res com a crear
un accés únic on trobar ràpidament les coses; però això a Catalunya no passa només amb el
còmic: també en fotografia, publicacions… La solució és fer portals,
és més virtual.
P. Com va la digitalització?
R. Estem estables dins la gravetat: fa dos anys la partida era de
25.000 euros i ara és de 21.000. El
problema és que d’acords com el
que vam fer amb Google el 2007, i
que ens va anar molt bé per
avançar en la digitalització, ara ja
no en podem fer, perquè el gros de
la documentació que es pot posar
en domini públic ja hi és; tenim
molts fons digitalitzats que no
teníem penjats, i això fem ara, posar-los en línia, com hem fet fa
poc amb els 660 incunables de la
casa. Però és difícil créixer en la
digitalització per aquí.
P. Per on haurien de créixer?
R. Hauríem d’encetar una segona fase, penjant documents amb
drets i gestionant-los; ens ajudaria
a obtenir ingressos, però fer-ho
vol dir gent i diners, i ara no podem… Encara que hauríem de po-
“Amb el digital,
passem d’adquirir la
propietat a adquirir
només l’ús”
un 20%. Sí, és veritat que les biblioteques hem passat d’adquirir la
propietat d’aquell document a adquirir-ne només l’ús. Caldrà estar
molt atents, mirar els contractes i
garantir l’accés als backfiles.
P. El personal, des del 2008,
s’ha reduït en gairebé un 10%,
avui són 159 persones. Fins on poden seguir prescindint de gent?
R. Em nego a fer aquest càlcul.
Miri, obrir i tancar la botiga i fer
uns serveis mínims podem, però
si volem obrir i fer feina, i seguir
oberts als investigadors i donar
els 1.500 assessoraments tècnics
que donem, ja no podem continuar així. La Biblioteca de Catalunya ja ha fet els deures i ara necessitem començar a créixer, per
anar bé, l’any que ve d’un 5% a un
10%. El cinturó ja no té més forats
per estrenye’l.
P. La gran esperança de futur
és guanyar els baixos de l’antic
Hospital de la Santa Creu que
allotja aquest centre, i que ara ocupen la biblioteca municipal de
Sant Pau-Santa Creu, l’Acadèmia
de Farmàcia i l’Escola Massana de
Disseny, que el 2006 ja havia d’haver anat a la plaça de la Gardunya.
Com està tot plegat?
R. Seguim parlant. Les obres
de la Massana a la Gardunya començaran l’any vinent i això ens
permetria guanyar 4.000 metres
quadrats. La biblioteca municipal
es quedaria, perquè volem fer una
mena de clúster bibliotecari: portar els serveis de registres i el taller de restauració que tenim en
altres edificis, o mantenir el teatre
i donar més vida a les sales de la
Caritat i de Llevant, que hem començat a llogar amb tarifes testimonials i on estaríem oberts a celebrar cerimònies civils. Voldríem
instal·lar una sala d’exposicions i
un auditori, mantenir el teatre,
que ens ha portat públic i
dinàmica cultural, i, és clar, un restaurant i una botiga.
P. Botiga? A diferència de la
British Library, la biblioteca no té
gairebé merchandising…
R. En tenim molt poc, és cert,
però per manca d’inversió.