Ruta del Pirineu Comtal Ruta del Pirineo Condal

Marques turístiques
Marcas turísticas
Itinerari Nord/Itinerario Norte
Itinerari Sud/Itinerario Sur
TERRES
DEL’ARAN
Val d’Aran
COMTAT
DE LA
RIBAGORÇA
COMTAT
DEL
PALLARS
SOBIRÀ
França/
France
Andorra
COMTAT
DE
CERDANYA
VESCOMTAT
DE
CARDONA
Església de Sant Joan d’Isil (35)
COMTAT
D’EMPÚRIES
COMTAT
COMTAT
DEL
D’URGELL
PALLARS
JUSSÀ Pirineus
COMTAT
DE
BERGA
Aragó/
Aragón
El Pedraforca (18)
COMTAT
DE
RIPOLL
COMTAT
DE
BESALÚ
Terres de Lleida
Lleida
Costa de Barcelona-Maresme
Barcelona
Costa Daurada
Tarragona
Terres de l’Ebre
Arties (43)
Mar Meditarrània/
Mar Mediterraneo
Catalunya
Amb els
Pirineus
com a teló
de fons
Con los
Pirineos
como telón
de fondo
La ruta travessa paisatges d’una
gran bellesa que foren bressol
de personatges històrics i
escenari de gestes, llegendes,
mites i tradicions: un marc
natural i humà on constantment
trobem monestirs, esglésies i
castells que guarden el record
d’aquells temps, que són també
els de la infància d’Europa, el
feudalisme, les croades, l’art
romànic i la poesia dels trobadors. La ruta travessa el territori
de la Val d’Aran i de dotze antics
comtats, que es poden recórrer
en dos grans itineraris de cinc
dies cadascun o bé pas a pas,
comtat a comtat. Cronològicament, la ruta Pirineu Comtal
comprèn el període poc conegut
que va des del segle IX, quan
Guifré I el Pelós enceta el camí
que va portar a la independència
dels comtats catalans i que entre
els segles IX i XII va significar la
consolidació dels orígens de la
identitat diferenciada del país,
fins al segle XV, quan la mort
sense descendència de Martí
l’Humà comporta l’extinció del
Casal de Barcelona, que havia
governat Catalunya durant més
de cinc-cents anys.
La ruta atraviesa paisajes de
gran belleza que fueron cuna de
personajes históricos y escenario de gestas, leyendas, mitos y
tradiciones: un marco natural y
humano salpicado de monasterios, iglesias y castillos que
guardan el recuerdo de aquellos
tiempos, que son también los de
la infancia de Europa, el
feudalismo, las cruzadas, el arte
románico y la poesía de los
trovadores. La ruta atraviesa el
territorio de la Val d’Aran y de
doce antiguos condados, que se
pueden recorrer en dos grandes
itinerarios de cinco días cada
uno o bien paso a paso,
condado a condado. Cronológicamente, la ruta Pirineo Condal
comprende el período poco
conocido que va desde el siglo
IX, cuando Guifré I el Pelós inicia
el camino que llevó a la independencia de los condados
catalanes y que entre los siglos
IX y XII supuso la consolidación
de los orígenes de la identidad
diferenciada del país, hasta el
siglo XV, cuando la muerte sin
descendencia de Martín el
Humano supone la extinción de
la Casa de Barcelona, que había
gobernado Cataluña durante
más de quinientos años.
El Romànic, art nacional
El Románico, arte nacional
La ruta del Pirineu Comtal
proposa visitar alguns dels
millors monuments romànics
de Catalunya.
Els fonaments constructius del
romànic són herència de
l’arquitectura romana, d’on
prové el nom amb què es va
batejar aquest període
arquitectònic en època
moderna: l’arc de mig punt i la
volta de canó en pedra. Pel
que fa a l’espai, el romànic es
caracteritza per la planta de
creu llatina de les esglésies,
amb parets molt gruixudes
—perquè no hi ha contraforts—
i finestres estretes.
És de gran interès i bellesa
l’escultura d’aquest període,
amb magnífi ques peces de
fusta, que podreu veure als
diferents museus de la zona, i
treballs en pedra, com ara la
portalada del monestir de
Ripoll o els capitells de bona
part dels claustres que podreu
admirar, decorats amb animals
mitològics i amb escenes de
l’Antic Testament.
La ruta del Pirineo Condal
propone visitar algunos de los
mejores monumentos románicos
de Cataluña.
Las bases constructivas del
románico son herencia de la
arquitectura romana, de donde
proviene el nombre con el que se
bautizó dicho período arquitectónico en época moderna: el arco
de medio punto y la bóveda de
cañón en piedra. En cuanto al
espacio, el románico se caracteriza por la planta de cruz latina de
las iglesias, con paredes muy
gruesas —pues no existen
contrafuertes— y ventanas
estrechas.
De gran interés y belleza es la
escultura de este período, con
magníficas piezas de madera,
que pueden admirarse en los
diferentes museos de la zona, y
trabajos en piedra, como la
portalada del monasterio de
Ripoll o los capiteles de gran
parte de los claustros, decorados con animales mitológicos y
con escenas del Antiguo
Testamento.
romànic entre muntanyes
la frontera del Imperio carolingio
La trama urbana de la Girona antiga
(les muralles, la catedral, els museus,
les esglésies, els monestirs, els banys,
etc.) ens transporta a la primera
gestació dels comtats catalans i a la
vinculació de la ciutat amb l’emperador
Carlemany, a qui va ser lliurada l’any
785 i qui en va organitzar el territori
com a comtat. La Bisbal d’Empordà és
un lloc idoni per entendre el poder de la
mitra gironina en la política de l’edat
mitjana. Els conjunts medievals de Pals
i Peratallada completen la visita.
El comtat ocupava les valls de
capçalera de la Noguera Pallaresa: un
territori que s’estén des dels cims més
alts del Pirineu català, com la Pica
d’Estats, fins a l’estret de Collegats. En
aquest escenari farcit de pobles que
s’enfilen fins al racó més amagat, de
Sort a Esterri d’Àneu i d’Espot a Àreu o
Tavascan, cada indret guarda un
tresor: aquí un castell, allà una església
romànica, riu amunt una antiga farga o
el vell molí d’una casa pairal. A la
presència de l’alta muntanya, s’hi
afegeixen exemples destacats de la
falsa rigidesa de la pintura romànica.
La trama urbana de la Girona antigua
(las murallas, la catedral, los museos,
las iglesias, los monasterios, los baños,
etc.) nos transporta a la primera
gestación de los condados catalanes y
a la vinculación de la ciudad con el
emperador Carlomagno, a quien fue
entregada en el año 785 y quien
organizó su territorio como condado. La
Bisbal d’Empordà es un lugar idóneo
para entender el poder de la mitra
gerundense en la política de la Edad
Media. Los conjuntos medievales de
Pals y Peratallada completan la visita.
Castelló d’Empúries i el monestir de
Sant Pere de Rodes foren dues peces
cabdals d’aquest comtat documentat
des del 812 i són avui referents
essencials del patrimoni monumental
català. A Castelló d’Empúries, capital
del comtat des del segle XI, el visitant
descobrirà un passat medieval
preservat en l’antic clos emmurallat.
D’entre els punts per visitar, sobresurten l’esplèndida basílica de Santa Maria
i la cúria-presó medieval. Al Port de la
Selva, Sant Pere de Rodes, «el
monestir de la fi del món», s’encara al
mar dins del Parc Natural del Cap de
Creus. És un lloc d’afluència de
pelegrins tan antic com Compostel·la i
forma part del camí de Sant Jaume.
Catalunya Central
Costa del Garraf
Comtat de Pallars Sobirà:
la frontera de l’Imperi carolingi
el comtat independent
COMTAT
Girona
DE
GIRONA
Comtat de Besalú:
la cort d’en Tallaferro
Trinxat (Cerdanya)
Claustre de la catedral de la Seu d’Urgell (31)
Bernat I (segle XI), conegut com a
Tallaferro pel seu valor, va esdevenir el
primer comte de la nissaga independent de Besalú. La vila encara
conserva un esplèndid conjunt
monumental, amb el call jueu, el nucli
format per les restes de la sinagoga, el
miqvé i el portal dels Jueus, i el nucli
del monestir de Sant Pere, juntament
amb l’hospital de Sant Julià i la cúria
reial. A Santa Pau, el nucli medieval
configurat entorn del castell, l’església i
la plaça porticada, declarat conjunt
historicoartístic, és un bon punt de
partida per conèixer la zona volcànica
de la Garrotxa.
Comtat de Ripoll:
terra de comtes i abats
El monestir de Santa Maria de Ripoll,
fundat pel mític comte Guifré I el Pelós
a la vila considerada el «bressol de
Catalunya», és una obra cabdal tant del
romànic català com del romanticisme i
la Renaixença. La seva portalada és
una peça mestra de l’escultura
romànica. El monestir de Sant Joan de
les Abadesses, també fundat per
Guifré, és una altra joia del romànic que
conserva el Davallament de Crist, una
de les obres mestres de l’escultura
gòtica en fusta. La figura de Guifré té
en terres ripolleses el contrapunt
malèfic del llegendari comte Arnau.
La Patum, Patrimoni Cultural Immaterial (Berga)
Comtat de Berga:
a l’ombra del Pedraforca
Plaça de Vic (63)
Sant Jaume de Frontanyà (23)
Les terres berguedanes van ser entre
els segles XI i XIV llar de personatges
com ara Galceran de Pinós i el
trobador Guillem de Berguedà, mentre
els càtars hi deixaven una petja
inesborrable. El magnífic paisatge
muntanyenc remet encara als temps de
la Catalunya comtal, un país on els vells
pobles alternen amb austeres esglésies
romàniques. Fins als nostres dies ha
arribat la màgia de festes populars
ancestrals, com ara la Fia-faia a Bagà i
la Patum a Berga, icona de les festes
populars catalanes i declarada
patrimoni mundial per la Unesco.
Comtat de la Cerdanya:
l’origen de la nissaga comtal
Pantocrator de Sant Climent de Taüll, Patrimoni Mundial: MNAC (47)
El comtat de la Cerdanya pot ser
considerat un dels bressols de
Catalunya. El llegat ceretà se circumscriu a petites i atractives esglésies
romàniques com ara Santa Maria de
Talló o bé l’església parroquial de Sant
Pere d’Alp. Llívia, la Iulia Libica romana,
era la capital històrica de la Cerdanya
(els romans ja elogiaren la qualitat dels
seus pernils). El 1659, com a resultat
del Tractat dels Pirineus, l’Alta
Cerdanya passà a administració
francesa, com la resta de la Catalunya
Nord. Llívia, en canvi, esdevingué un
enclavament en territori francès.
Comtat d’Urgell:
Església del monestir de Ripoll (13)
Monestir de Sant Pere de Rodes (6)
catedral entre heretges i sants
El comtat i el bisbat d’Urgell van ser un
important i extens nucli polític, terra de
comtes i bisbes, de sants i heretges, i
refugi de càtars. La Seu d’Urgell ha
conservat l’única catedral romànica
catalana, en la qual es guarda el llegat
de sant Ermengol, bisbe d’Urgell i un
dels grans personatges medievals. A
partir del segle IX, el bisbat i el comtat
es projectaren des del seu bressol
pirinenc per una terra de boscos, prats
i planes regats pels rius Segre i Valira.
Terra de formatges excel·lents des de
temps immemorials.
Fotografi es/Fotografi as: Portada: Besalú : Jordi Trullàs, El Pedraforca: Felipe J. Alcoceba,
Esglèsia de Sant Joan d’Isil: Jordi Pareto, Arties: Conseh Generau d’Aran, Trinxat: Imagen MAS,
Claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell: Arxiu Ajuntament de la Seu d’Urgell, La Patum: Magma,
Plaça de Vic: Rafa Domínguez, Sant Jaume de Frontanyà: Imagen MAS, Pantocrator de Sant Climent
de Taüll: MNAC, Església del monestir de Ripoll: Cablepress, Monestir de Sant Pere de Rodes:
O. Alemany, Torre de Carlemany. Girona: Jordi Pareto, Església Santa Maria de Covet: Joan Tous.
Disseny/Diseño: Postdata disseny i comunicació.
Torre de Carlemany, Girona (1)
Església de Santa Maria de Covet (54)
Condado de Girona:
Comtat de Girona:
Comtat d’Empúries:
Costa Brava
COMTAT
D’OSONA
Los Condados de la Ruta del Pirineo Condal
Terres de l’Aran:
la Querimònia
Molts pobles conserven testimonis del
seu passat medieval en aquest territori
muntanyenc on perviu una forta
personalitat mantinguda per les
tradicions i la llengua occitanes. L’Aran
formà part del comtat de Comenge
(Occitània), però al segle XII es va
integrar voluntàriament al Casal de
Barcelona. Les tropes franceses
l’ocuparen el 1283, tot i que el territori
retornà a la corona en temps de Jaume
II, el qual va concedir als aranesos el
privilegi de la Querimonia, una mena de
carta magna que respectava les ancestrals constitucions araneses
Fòrça pòbles consèrven testimònis deth
sòn passat medievau en aguest territòri
montanhós a on susviu ua fòrta
personalitat mantenguda pes tradicions e
era lengua occitana. Aran formèc part
deth comtat de Comenge (Occitània),
encara qu’en sègle XII s’integrèc
volontàriament ath casal de Barcelona.
Es tropes franceses la ocupèren en 1283,
totun, eth territòri retornèc tara corona en
temps de Jaume II, eth quau concedic as
aranesi eth privilègi dera «Querimònia»,
qu’ei com ua carta magna que respectaue es ancestraus constitucions
araneses.
Comtat de Ribagorça:
la llum de les imatges
La muntanya hi mostra tota la seva
esplendor, com al Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
L’aïllament de la vall de Boí ha
salvaguardat el conjunt romànic més
remarcable de Catalunya, com
remarcables són també les seves
pintures murals, amb el sensacional
pantocràtor de Sant Climent de Taüll. El
Centre d’Interpretació del Romànic
d’Erill la Vall explica el context històric
que va propiciar aquest esclat: la
puixança dels «senyors d’Erill».
Comtat de Pallars Jussà:
els senyors de la muntanya
Voltat de muntanyes, ocupava la vall de
la Noguera Pallaresa entre l’estret de
Collegats i la serra del Montsec,
barrera geogràfica i durant molt temps
frontera de la Catalunya comtal: un
territori cobert per tota mena de
castells i fortificacions, com els de
Llordà, Sant Gervàs i Mur. L’objectiu
dels «senyors de la muntanya» era
avançar cap a la plana lleidatana, com
ho féu Arnau Mir de Tost, conqueridor
de la vall d’Àger. Àger és avui un punt
de partida d’excursions a llocs com ara
el Montsec o els congostos de
Camarasa, Terradets i Mont-rebei,
resseguits pel singular Tren dels Llacs.
Vescomtat de Cardona:
els reis sense corona
La visió de la fortalesa de Cardona dalt
del penyal vorejat pel Cardener
subratlla la importància del seu llinatge.
L’apel·latiu «senyors de la sal» explica la
significació econòmica de les mines de
sal i el poder que van adquirir els
vescomtes: uns veritables «reis sense
corona». Cardona destaca per la vila
vella, la fortificació, la col·legiata de
Sant Vicenç i la Muntanya de Sal. Dos
punts més de gran interès són el
monestir de Sant Benet de Bages
(Sant Fruitós de Bages) i el nucli antic
de la ciutat de Solsona, antigues
avançades repobladores de la plana.
Comtat d’Osona:
clau de volta de la
Catalunya Vella
El nom d’Osona remet a la tribu dels
ausetans i a la seva capital, l’Ausa
ibèrica i romana, seu de bisbat des del
segle V. La catedral del segle XI,
ampliada per Oliba durant el segle XII,
és una bona mostra de romànic català.
El Museu Episcopal de Vic conserva la
segona col·lecció en importància del
romànic català després del MNAC.
Tenen un gran interès el temple romà i
la casa-palau dels Montcada, una de
les poques grans residències urbanes
del segle XI que resta a Europa. Als
entorns, el monestir de Sant Pere de
Casserres és un dels complexos
romànics més ben conservats.
Condado de Empúries:
el condado independiente
Castelló d’Empúries y el monasterio de
Sant Pere de Rodes fueron dos piezas
fundamentales de este condado
documentado desde el año 812, y hoy
en día son referentes esenciales del
patrimonio monumental catalán. En
Castelló d’Empúries, capital el condado
desde el siglo XI, el visitante descubrirá
un pasado medieval preservado en el
antiguo terreno amurallado. Entre los
puntos a visitar sobresalen la magnífica
basílica de Santa Maria y la curia-prisión
medieval. En El Port de la Selva, Sant
Pere de Rodes, «el monasterio del fin
del mundo», mira al mar desde el
Parque Natural del Cap de Creus. El
monasterio es un punto de afluencia de
peregrinos tan antiguo como Compostela y forma parte del camino de
Santiago.
Condado de Besalú:
la corte de Tallaferro
Bernat I (siglo XI), conocido como
Tallaferro por su valor, fue el primer
conde del linaje independiente de
Besalú. La villa todavía conserva un
espléndido conjunto monumental, con
la judería, el núcleo formado por los
restos de la sinagoga, el miqvé y el
portal de Els Jueus, y el núcleo del
monasterio de Sant Pere, junto con el
hospital de Sant Julià y la curia real. En
Santa Pau, el núcleo medieval que se
configura alrededor del castillo, la iglesia
y la plaza porticada, declarado conjunto
histórico-artístico, es un buen punto de
partida para explorar la zona volcánica
de la comarca de La Garrotxa.
Condado de Ripoll:
tierra de condes y abades
El monasterio de Santa Maria de Ripoll,
fundado por el mítico conde Guifré I el
Pelós en la villa considerada la «cuna de
Cataluña», es una obra fundamental del
Románico catalán, así como del
Romanticismo y del período de la
Renaixença. Su portalada es una pieza
maestra de la escultura románica. El
monasterio de Sant Joan de les
Abadesses, también fundado por
Guifré, es otra joya del Románico que
conserva el Descendimiento de Cristo,
una de las obras maestras de la
escultura gótica en madera. La figura de
Guifré tiene en tierras ripollesas el
contrapunto maléfico del legendario
conde Arnau.
Condado de Pallars
Sobirà:
Románico entre montañas
El condado ocupaba los valles de
cabecera del río Noguera Pallaresa: un
territorio que se extiende desde las
cimas más altas del Pirineo catalán,
como la Pica d’Estats, hasta el estrecho
de Collegats. En este escenario repleto
de pueblos que se elevan hasta el lugar
más recóndito, de Sort a Esterri d’Àneu
y de Espot a Àreu o Tavascan, cada
rincón guarda un tesoro: un castillo
aquí, una iglesia románica más allá, río
arriba una antigua fragua o el viejo
molino de una casa solariega. A la
presencia de la alta montaña se añaden
destacados ejemplos de la falsa rigidez
de la pintura románica.
Tierras de l’Aran:
la Querimònia
Muchos pueblos conservan testimonios
de su pasado medieval en este territorio
montañoso en el que pervive una fuerte
personalidad mantenida por las
tradiciones y la lengua occitana. El Aran
formó parte del condado de Comenge
(Occitania), pero en el siglo XII se
integró voluntariamente a la Casa de
Barcelona. Las tropas francesas lo
ocuparon en 1283, aunque el territorio
entró de nuevo a formar parte de la
corona en tiempos de Jaime II, quien
concedió a los araneses el privilegio de
la Querimonia, una especie de carta
magna que respetaba las ancestrales
constituciones aranesas.
Condado de Ribagorça:
la luz de las imágenes
La montaña muestra aquí todo su
esplendor, como en el Parque Nacional
de Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici. El aislamiento de la Vall de Boí
ha salvaguardado el conjunto románico
más destacable de Cataluña, como
destacables son también sus pinturas
murales, con el sensacional pantocrátor
de Sant Climent de Taüll. El Centro de
Interpretación del Románico de Erill la
Vall explica el contexto histórico que
propiciaría tal brillantez: la pujanza de
los «señores de Erill».
Condado de Pallars Jussà:
los señores de la montaña
Rodeado de montañas, ocupaba el valle
del río Noguera Pallaresa entre el
estrecho de Collegats y la sierra del
Montsec, barrera geográfica y durante
largo tiempo frontera de la Cataluña
condal: un territorio poblado por todo
tipo de castillos y fortificaciones, como
los de Llordà, Sant Gervàs y Mur. El
objetivo de los «señores de la montaña»
consistía en avanzar hacia el llano
leridano, tal como hizo Arnau Mir de
Tost, conquistador del valle de Àger.
Àger es en la actualidad un punto de
partida de excursiones hacia parajes
como el Montsec o los desfiladeros de
Camarasa, Terradets y Mont-rebei,
recorridos por el singular Tren de los
Lagos.
Vizcondado de Cardona:
los reyes sin corona
Condado de Berga:
a la sombra del Pedraforca
Entre los siglos XI y XIV, las tierras
bergadanas fueron morada de
personajes como Galceran de Pinós y el
trovador Guillem de Berguedà, al tiempo
que los cátaros dejaban en ellas una
huella imborrable. Su magnífico paisaje
montañoso remite todavía a los tiempos
de la Cataluña condal, un país donde
los antiguos pueblos alternan con
austeras iglesias románicas. Hasta
nuestros días ha llegado la magia de
fiestas populares ancestrales como la
Fia-faia en Bagà y la Patum en Berga,
icono de las fiestas populares catalanas
y declarada patrimonio mundial por la
Unesco.
La visión de la fortaleza de Cardona en
lo alto del peñasco bordeado por el río
Cardener acentúa la importancia de su
linaje. El apelativo «señores de la sal» da
cuenta de la significación económica de
las minas de sal y del poder que
adquirieron los vizcondes: unos
auténticos «reyes sin corona». Cardona
destaca por su casco antiguo, la
fortificación, la colegiata de Sant Vicenç
y la Montaña de Sal. Otros dos puntos
de gran interés son el monasterio de
Sant Benet de Bages (Sant Fruitós de
Bages) y el casco antiguo de la ciudad
de Solsona, antiguas avanzadas para la
repoblación del llano.
Condado de Osona:
puntal de la Cataluña Vieja
Condado de la Cerdanya:
el origen del linaje condal
El condado de La Cerdanya puede ser
considerado una de las cunas de
Cataluña. El legado ceretano se
circunscribe a pequeñas y atractivas
iglesias románicas como Santa Maria
de Talló o la iglesia parroquial de Sant
Pere en Alp. Llívia, la Iulia Libica
romana, era la capital histórica de la
Cerdanya (los romanos ya elogiaron la
calidad de sus jamones). En 1659,
como resultado del Tratado de los
Pirineos, La Alta Cerdanya pasa a
administración francesa, igual que el
resto de la Cataluña Norte. Llívia, en
cambio, se convierte en un enclave en
territorio francés.
El nombre de Osona remite a la tribu de
los ausetanos y a su capital, la Ausa
ibérica y romana, sede de obispado
desde el siglo V. La catedral del siglo XI,
ampliada por Oliba durante el siglo XII,
es una buena muestra de Románico
catalán. El Museo Episcopal de Vic
conserva la segunda colección en
importancia del Románico catalán
después del MNAC. Tienen un gran
interés el templo romano y la casapalacio de los Montcada, una de las
pocas grandes residencias urbanas del
siglo XI que quedan en Europa. En los
alrededores, el monasterio de Sant Pere
de Casserres es uno de los complejos
románicos mejor conservados.
L’Alt Empordà
El Barcelonès
Garrigàs
Autop. AP-7, Àrea de Servei
de l’Empordà, km 35, direcció sud
Tel. 972 554 642
Palau Robert
Passeig de Gràcia, 107. Barcelona
Tel. 932 388 091
www.gencat.cat/palaurobert
El Baix Camp
El Gironès
Aeroport de Reus
Autov. Reus-Tarragona, s/n
Reus
Tel. 977 772 204
Girona
Joan Maragall, 2
Tel. 972 975 975
El Baix Llobregat
Estació del Tren dels Llacs
Estació de ferrocarril
Balaguer
Tel. 638 683 177
Aeroport de Barcelona
Terminals 1 i 2
El Prat de Llobregat
Tel. 934 784 704
La Noguera
El Segrià
Lleida
Edil Saturnino, 1
Tel. 973 032 997
Lleida
Edifici Canonja
Turó de la Seu Vella
Tel. 973 238 446
Aeroport de Lleida-Alguaire
Alguaire
Tel. 973 032 744
La Selva
Aeroport de Girona-Costa
Brava
Vilobí d’Onyar
Tel. 972 942 955
El Tarragonès
Tarragona
Fortuny, 4
Tel. 977 233 415
Més informació a:
Más información en:
www.catalunyaturisme.com
Altres oficines i patronats de Turisme
Otras oficinas y patronatos de Turismo
L’Alt Empordà
Castelló d’Empúries (comarcal)
Tel. 972 450 802
www.castello.cat
Cadaqués
Tel. 972 258 315
www.visitcadaques.org
Castelló d’Empúries
Tel. 972 156 233
www.castello.cat
L’Escala
Tel. 972 770 603
www.lescala.cat
Figueres
Tel. 972 503 155
www.figueres.cat
Llançà
Tel. 972 380 855
www.llanca.cat
Maçanet de Cabrenys
Tel. 972 544 297
www.massanet.org
Peralada
Tel. 972 538 840
www.peralada.org
Port de Llançà
Tel. 972 120 944
www.llanca.cat
Portbou
Tel. 972 125 161
www.portbou.cat
El Port de la Selva
Tel. 972 387 025
www.portdelaselva.net
Roses
Tel. 902 103 636
www.roses.cat
Sant Pere Pescador
Tel. 972 520 535
www.santpere.cat
Vilabertran
Tel. 972 505 902
www.vilabertran.cat
L’Alt Urgell
La Seu d’Urgell (comarcal)
Tel. 973 353 112
www.alturgell.cat
Coll de Nargó
Tel. 973 383 048
www.collnargo.com
Josa i Tuixén
Tel. 973 370 030
www.trementinaires.org
Organyà
Tel. 973 382 002
www.organya.cat
La Seu d’Urgell
Tel. 973 351 511
www.turismeseu.com
L’Alta Ribagorça
El Pont de Suert
Tel. 973 690 640
www.elpontdesuert.com
La Vall de Boí
Tel. 973 694 000
www.vallboi.com
El Bages
Cardona
Tel. 938 692 798
www.cardona.cat
Manresa
Tel. 938 784 090
www.manresaturisme.cat
Moià
Tel. 938 301 418
www.consorcidelmoianes.cat
Monistrol de Montserrat
Tel. 938 777 777
www.montserratvisita.com
Sant Joan de Vilatorrada
Tel. 938 361 708
www.elcardener.com
Súria
Tel. 938 695 685
www.suria.cat
El Baix Empordà
Torroella de Montgrí
Tel. 972 751 910
www.visitestartit.com
Begur
Tel. 972 624 520
www.visitbegur.com
La Bisbal d’Empordà
Tel. 972 645 500
www.visitlabisbal.cat
Calella de Palafrugell
Tel. 972 614 475
www.visitapalafrugell.cat
Calonge
Tel. 972 661 714
www.calonge.cat
Castell-Platja d’Aro
Tel. 972 817 179
www.platjadaro.com
Palafrugell
Tel. 972 300 228
www.visitapalafrugell.cat
Palamós
Tel. 972 600 550
www.palamos.cat
Pals
Tel. 972 637 380
www.pals.es
Santa Cristina d’Aro
Tel. 972 835 293
www.santacristina.net/turisme
Sant Feliu de Guíxols
Tel. 972 820 051
www.guixols.cat
Torroella de Montgrí
Tel. 972 755 180
www.museudelamediterrania.cat
El Berguedà
Berga (comarcal)
Tel. 938 221 500
www.elbergueda.cat
Bagà
Tel. 938 244 862
www.baga.cat
Berga
Tel. 938 211 384
www.turismeberga.cat
Castellar de n’Hug
Tel. 938 257 097
www.ajcastellardenhug.cat
Cercs
Tel. 938 248 187
www.cercs.cat
Gironella
Tel. 938 380 093
www.parcfluvial.cat
Gósol
Tel. 973 370 016
gosol.ddl.net
La Pobla de Lillet
Tel. 938 236 146
www.poblalillet.cat
Saldes
Tel. 938 258 046
www.saldes.cat
Vallcebre
Tel. 626 696 976
www.vallcebre.cat
La Cerdanya
Puigcerdà (comarcal)
Tel. 972 140 665
www.cerdanya.org
Alp
Tel. 972 890 385
www.alpturisme.cat
Bellver de Cerdanya
Tel. 973 510 229
www.bellver.org
Puigcerdà
Tel. 972 880 542
www.puigcerda.cat
La Garrotxa
Besalú
Tel. 972 591 240
www.besalu.cat
Montagut i Oix
Tel. 972 287 804
www.montagutioix.net
Olot
Tel. 972 260 141
www.turismeolot.cat
Olot (Casal dels Volcans)
Tel. 972 268 112
www.parcsdecatalunya.net
Sant Feliu de Pallerols
Tel. 972 444 474
www.ddgi.cat/sfp
Sant Joan les Fonts
Tel. 972 290 507
www.santjoanlesfonts.org
Santa Pau
Tel. 972 680 349
www.garrotxa.com/santapau
La Vall d’en Bas
Tel. 972 692 177
www.vallbas.cat
El Gironès
Llagostera
Tel. 972 805 468
www.llagostera.cat/turisme
La Noguera
Balaguer
Tel. 973 445 194
www.balaguer.cat/turisme
La Baronia de Rialb
Tel. 973 460 234
www.baroniarialb.cat
Vilanova de l’Aguda
Tel. 973 460 927
www.ccnoguera.cat/
vilanovadelaguda
Osona
Vic (comarcal)
Tel. 938 851 715
www.osonaturisme.cat
Manlleu
Tel. 938 515 176
www.manlleu.cat
Prats de Lluçanès
Tel. 938 560 732
www.pratsdellucanes.cat
Seva
Tel. 938 125 712
www.portesdelmontseny.com
Tavèrnoles
Tel. 938 887 308
www.tavernoles.cat
Vic
Tel. 938 862 091
www.victurisme.cat
El Pallars Jussà
Isona i Conca Dellà
Tel. 973 665 062
www.parc-cretaci.com
La Pobla de Segur
Tel. 973 680 257
www.pobladesegur.cat
Tremp
Tel. 973 650 005
www.ajuntamentdetremp.cat
El Pallars Sobirà
Baix Pallars
Tel. 669 180 448
consorcigerri.blogspot.com
Esterri d’Àneu
Tel. 973 626 345
www.esterrianeu.cat
Llavorsí
Tel. 973 622 217
llavorsi.ddl.net
Sort
Tel. 973 621 002
www.pallarssobira.info
Vall de Cardós
Tel. 973 623 239
www.valldecardos.org
El Pla de l’Estany
Banyoles
Tel. 972 575 573
www.banyoles.cat/turisme
El Ripollès
Camprodon
Tel. 972 740 010
www.camprodon.cat
Ribes de Freser
Tel. 972 727 728
www.vallderibes.cat
Ripoll
Tel. 972 702 351
www.ripoll.cat
Sant Joan de les Abadesses
Tel. 972 720 599
www.santjoandelesabadesses.cat
Vall de Camprodon
Tel. 972 740 936
www.valldecamprodon.org
El Segrià
Lleida
Tel. 902 250 050
www.turismedelleida.cat
La Selva
Arbúcies
Tel. 972 162 477
www.arbucies.cat
Caldes de Malavella
Tel. 972 480 103
www.caldesdemalavella.cat
Blanes
Tel. 972 330 348
www.blanes.cat
Hostalric
Tel. 972 864 565
www.hostalric.cat
Lloret
Tel. 972 364 735
Tel. 972 372 493
www.lloretdemar.org
Sant Hilari Sacalm
Tel. 972 869 686
www.turisme.santhilari.net
Tossa
Tel. 972 340 108
www.infotossa.com
El Solsonès
Sant Llorenç de Morunys
Tel. 973 492 181
santllorens.ddl.net
Solsona
Tel. 973 481 009
www.solsonaturisme.com
Solsona (comarcal)
Tel. 973 482 310
www.turismesolsones.com
L’Urgell
Agramunt
Tel. 973 391 089
www.agramunt.ddl.net
Bellpuig
Tel. 973 320 408
www.bellpuig.cat
Guimerà
Tel. 973 303 525
www.guimera.info/museu
Tàrrega
Tel. 973 500 707
www.urgell.cat
Vallbona de les Monges
Tel. 973 330 567
vallbona.ddl.net
Verdú
Tel. 973 347 007
www.verdu.cat
La Val d’Aran
Arties (estiu/verano)
Tel. 973 645 197
www.visitvaldaran.com
Bossòst (estiu/verano)
Tel. 973 647 279
Les
Tel. 973 647 303
www.torismeles.com
Salardú
Tel. 973 645 197
www.visitvaldaran.com
Vielha e Mijaran
Tel. 973 640 110
www.visitvaldaran.com
Entitats de promoció turística
Entidades de promoción turística
Diputació de Barcelona
Oficina de Promoció Turística
www.diba.cat/turisme
Patronat de Turisme
Costa Brava Girona
www.costabrava.org
Patronat de Turisme
Diputació de Tarragona
www.costadaurada.info
www.terresdelebre.org
Patronat de Turisme
de la Diputació de Lleida
www.lleidatur.com
Turisme de Barcelona
www.barcelonaturisme.com
Torisme Val d’Aran
www.visitvaldaran.com
Costa de Barcelona-Maresme
www.costadebarcelonamaresme.cat
Centres d’acollida turística
Centros de acogida turística
Berga*
Baells, 2
Condado de Urgell:
catedral entre herejes y santos
El condado y el obispado de Urgell
fueron un importante y extenso núcleo
político, tierra de condes y obispos, de
santos y herejes, y refugio de cátaros.
La Seu d’Urgell ha conservado la única
catedral románica catalana, en la que se
conserva el legado de san Ermengol,
obispo de Urgell y uno de los grandes
personajes medievales. A partir del siglo
IX, el obispado y el condado se
proyectaron desde su cuna pirenaica
por una tierra de bosques, prados y
llanuras regados por los ríos Segre y
Valira. Tierra de quesos excelentes
desde tiempos inmemoriales.
Oficines de turisme de la Generalitat de Catalunya
Oficinas de turismo de la Generalitat de Catalunya
Ruta del Pirineu Comtal
Ruta del Pirineo Condal
Els Comtats de la Ruta del Pirineu Comtal
Pirineu Comtal
Ruta del Pirineu Comtal
Ruta del Pirineo Condal
Cervera*
Av. Francesc Macià, 78
Més informació:
Más información:
www.gencat.cat/
diue/serveis/
publicacions/
turisme
Les**
Palafrugell**
Puigcerdà*
Pic d’Eine, 2
Sallent
Barri La Botjosa, s/n - Ctra. C16
pk 61
Tel. 938 206 849
[email protected]
Vilajuïga
Pg. de Catalunya, 1
Tel. 972 530 977
[email protected]
[email protected]
Ripoll
Ctra. C-26 pk 193 (Can Guetes)
Tel. 972 115 959
[email protected]
Teià
Ernest Lluch, 40
Tel. 935 559 977
[email protected]
Tortosa*
Ctra. Tortosa - Aldea, pk 2,15
Més informació a:
Más información en:
www.turismecat.cat
* Propera obertura
Próxima apertura
** Propera construcció
Próxima construcción
Agència Catalana de Turisme
www.catalunya.com
Passeig de Gràcia, 105, 3a planta
08008 Barcelona
Tel. 934 849 900
Fax 934 849 888
www.catalunya.com
Pirineu Comtal
Itinerari nord de l’Empordà a la vall de Boí (5 dies)
Itinerario norte del Empordà a la Vall de Boí (5 días)
Ruta del Pirineu Comtal
Ruta del Pirineo Condal
ETAPES
ETAPAS
COMTATS
CONDADOS
1a
Empúries
2a
3a
4a
Comarques
Comarcas
11. Via comtal de Besalú
Ripoll
15. Església de Sant Cristòfol de Beget
14. Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Ripoll
Berga
13. Vila comtal de Ripoll
18. El Pedraforca
19. Vila vella de Gósol
Urgell
31. Conjunt monumental de la catedral
de la Seu d’Urgell
34. Sant Pere del Burgal (Escaló)
Terres de l’Aran
Ribagorça
Val d’Aran
L’Alta
Ribagorça
42. Vielha
43. Santa Maria d’Arties
46. Centre d’Interpretació del Romànic d’Erill
la Vall (vall de Boí)
El Pallars
Sobirà
La
Cerdanya
El
Pallars
Jussà
6. Monestir de Sant Pere de Rodes
5. Conjunt medieval de Castelló d’Empúries
Besalú
Pallars Sobirà
5a
VISITES/PUNTS DESTACATS
VISITAS/PUNTOS DESTACADOS
L’Alt
Urgell
El Solsonès
El
Berguedà
Itinerari sud de la vall de Boí a Girona (5 dies)
Itinerario sur de la Vall de Boí a Girona (5 días)
L’Alt
Empodrà
El Ripollès
Osona
La
Garrotxa El Pla de
l’Estany
COMTATS
CONDADOS
VISITES/PUNTS DESTACATS
VISITAS/PUNTOS DESTACADOS
1a
Ribagorça
46. Centre d’Interpretació del Romànic d’Erill
la Vall (vall de Boí)
2a
Pallars Jussà
53. Castell de Mur
54. Església de Santa Maria de Covet
3a
Cardona
59. Conjunt medieval de Solsona
58. Conjunt medieval de Cardona
4a
Osona
63. Centre històric de Vic
64. Museu Episcopal de Vic
5a
Girona
El Gironès
El Baix
Empodrà
La Noguera
ETAPES
ETAPAS
La Selva
El Bages
Més informació a:/Más información en: www.gencat.cat/diue/serveis/publicacions/turisme
1. Conjunt medieval de Girona
2. Castell de la Bisbal
Itinerari per comtats
Itinerario por condados
Comtat de Girona 1 o 2 dies/días
1.
Conjunt medieval de Girona
2.
Castell de la Bisbal
3. Conjunt medieval de Pals
4. Conjunt medieval de Peratallada
Comtat d’Empúries 1 o 2 dies/días
5.
Conjunt medieval de Castelló
d’Empúries
6.
Monestir de Sant Pere de Rodes
7. Monestir de Sant Quirze de Colera
8. Castell de Requesens
9. Conjunt medieval de Peralada
10. Monestir de Santa Maria de Vilabertran
Comtat de Besalú 1 o 2 dies/días
11.
Vila comtal de Besalú
12. Conjunt medieval de Santa Pau
Comtat de Ripoll 1, 2 o 3 dies/días
13. Vila comtal de Ripoll
14.
Monestir de Sant Joan de les
Abadesses
15. Església de Sant Cristòfol de Beget
16. Castell de Mataplana
17. Santuari i Sant Pere de Montgrony
Comtat de Berga 1, 2 o 3 dies/días
18. El Pedraforca
19. Vila vella de Gósol
20. Església de Sant Llorenç prop Bagà
21. Església de Santa Maria de Lillet
22. Església de Sant Vicenç de Rus
23. Església de Sant Jaume de Frontanyà
24. Església de Sant Sadurní de Rotgers
25. Església de Sant Quirze de Pedret
26. Església de Sant Vicenç d’Obiols
Comtat de la Cerdanya 1 o 2 dies/días
27.
Llívia
28. Puigcerdà
29. Santa Maria de Talló
30. Sant Pere d’Alp
Comtat d’Urgell 1 o 2 dies/días
31.
Conjunt monumental de la catedral de la
Seu d’Urgell
32. Centre d’Interpretació de les Homilies
d’Organyà
33. Coll de Nargó
Signes convencionals
Signos convencionales
Itinerari nord*/Itinerario norte*
Comtat del Pallars Sobirà 1 o 2 dies/días
34. Sant Pere de Burgal (Escaló)
35. Sant Joan d’Isil
36. Sant Pere de Sorpe
37. Santa Maria d’Àneu
38. Sant Martí d’Escalarre
39. Sant Julià d’Unarre
40. Castell de Sort
41. Centre d’Interpretació Hug Roger III (Sort)
Itinerari sud/Itinerario sur
Límit de Catalunya/Límite de Cataluña
Autopista/Autopista
Autovia/Autovía
Xarxa bàsica de carreteres/Red básica de carreteras
Xarxa comarcal de carreteres/Red comarcal de carreteras
Terres de l’Aran 1 o 2 dies/días
42. Vielha
43. Santa Maria d’Arties
44. Vilamós
45. Ecomusèu Çò de Joanchiquet (Vilamós)
Xarxa local de carreteres/Red local de carreteras
Camí/Camino
Ferrocarril/Ferrocarril
GR
Comtat de la Ribagorça 1, 2 o 3 dies/días
46.
Centre d’Interpretació del Romànic
d’Erill la Vall (vall de Boí)
47. Sant Climent de Taüll
48. Santa Maria de Taüll
49. Sant Joan de Boí
50. Santa Eulàlia d’Erill la Vall
51. La Nativitat de Durro
52. Sant Feliu de Barruera
Comtat del Pallars Jussà 1, 2 o 3 dies/días
53. Castell de Mur
54. Església de Santa Maria de Covet
55. Castell de Llordà
56. Conjunt medieval d’Àger
57. Exposició Arnau Mir de Tost (Talarn)
Vescomtat de Cardona 1, 2 o 3 dies/días
58. Conjunt medieval de Cardona
59. Conjunt medieval de Solsona
60.
Monestir de Sant Benet de Bages
61.
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
62. Súria
Comtat d’Osona 1, 2 o 3 dies/días
63.
Centre històric de Vic
64.
Museu Episcopal de Vic
65. Poblat medieval de l’Esquerda
66. Monestir de Sant Pere de Casserres
67. Monestir de Santa Maria de Lluçà
68. Monestir de Santa Maria de l’Estany
Camí de Sant Jaume/Camino de Santiago
Recorregut pintoresc/Recorrido pintoresco
AVE/AVE
Aeroport/Aeropuerto
Port/Puerto
1
Punt d’interès/Punto de interés
1
Punt destacat/Punto destacado
Oficina de Turisme/Oficina de Turismo
Centre d’Acollida Turística/Centro de Acogida Turística
Vila termal/Villa termal
Patrimoni Mundial per la Unesco/Patrimonio Mundial por la Unesco
Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco/Patrimonio Cultural
Inmaterial por la Unesco
Col·lectius de cuina/Colectivos de cocina
Accessibilitat**/Accesibilidad**
*El tram en discontínua suposa un temps afegit sobre els 5 dies previstos.
El tramo en linea discontinua supone un tiempo añadido sobre los 5 dias previstos.
**Més informació: www.turismeperatothom.com.
Más información: www. turismoparatodoscatalunya.com.