Núh. 21. CAUSAS D- DECADENCIA

Anuncio
Afro 1'.
Reus 1 .O de Enero de 1902.
Á NUESTROS LECTORES
I'erdoireij al6estí.os srtsc/-ipfoí-es e l 1-ef,-aso con que
npavece d ),.esente niíme,*o; l a i i ~ d o l ede los ti-nbnj0.s
p d airmerLfo d? p<igiiins.Ao?í.&pedido que rqbnr*ccieisa
con pr¿ntrrnLidad, per.fÓ,i que espern~nosmerecer p o r
ciranto e l r r k a s o es/n i-cco~ic)etrsado p o r el »na)~o$n ! í i y u u (Le p@jos
rjrrc les of,-ecemos.
.
,
CAUSAS D:
~ 2REDA
. ¿CZO?.
DECADENCIA
Cuan s!arriba á las postrimerías del any y's passa
: balans.de1 passat y's:consultan esladisticas y resu-
mios, una inmensatristeca in'vadris al home qu'estudia y que's fisa e n nqueswxr datos, puig ells demosfran qu'eXisteirenenuii-tu: rirls: seus resultqs, .las
causas que poden coi~cluhirá i&n.]~ohle
á la ruina. Y
,Ro'ns 6x6.m nosa4.irp.s.en. la. baisarla relliscosa, ni'ns
aturtzn á tonsiderar,l~is.
petits fcts que sumats produhcixrn un fac:or.potent, com no'ns (ixrm en,la peti. ta goteraique;poch á:pr>ch.corseca la viga y més tart
ensoira-l'edifioi; .con\ no'ns (ix&m.cnla presencia del
insecte q u e després fecua~~la
una p l a g a y , destruheix
1~s~sembrats~~~Per.at~uest
motiu hi ha qui sols considera'l pr.erit.ht:i>'li.passxt y aquest ho troba millor
que lopresent, Fii'ls ,deseiigaiiys 10 minan 4 ~ a q u . 4 1
s'enriu dels planys,-si'i.circui~<l;ii'esclat de l&j.oventm; mes dekant dels núriiems y d e Ins abjervacions
del home itnparcinl 1;~-ilusiócau, y la re,+litat impera
.perqoe d e 1n liúgicn dels nconreixements s e rlesl>réin
uhaJensenyans y ,si aqntestas'apraíita pot aparkixer
lo reme?, ja que derant d'alguns d'nquestos fets
Núh. 21.
t'home's troba impotent pera desviarne los seus msiiltats fatals 6 favorables, mes altres cauhen baix Ir>
poder de la nostra rrol~intat y sols al home deuhen
esser imputadas las consecuencias, perque el1 los pot
regir.
L a voluntat del Iiome; l'energia y la forsa d'impulsi0 d'un inim fort y seré es una potencia a b prou
poder pera atrerirse (ins á modificar las mis grans
forsas de la Naturalesa y á la cual, ben pochs eleinrnts d'aquesta arriban ii sustraurers. Y I'ausencia
d'aquesta energía en una colectiritat; I'ausencia d'
;iquest valor, es itii rlels primers danys que reb un
pohle y u n dels primordial3 elements d e la sava descomposició. Perque las lleys que regiixcn una colecvitat bcn o r ~ a n i s a d ason armónicas y d e Ilarch temps
venin infiltradas en la conciencia <le tot poblr eivilisat, puig ellas son la C h i l i s a c i ó inateixa, ja que
no's deu entcndre pas ]>el-Progrks y per Civilisaciii
lo major nombre d'invencions que posan al servey
del home las diversas forsas de la Naturalesa, sino
la millor c«ndiri<i de i'iniina social; cpm son los senriments colecrius d'amor i la patri~i;lo de la llibertat
in<lividual; i:i tr>lri.ancia y'l respecte mútut,; I'indepen<lencia <lecriteri y la obediencia y acatament de
l a s l l c j s rnorals sancionada^ per 1:i historia y que
p,ro<iuhirenlas épocas de decadencia y d'engrandsmPnt deis passati pobles. Aquestos sentiments di&niltcnn al home, 10 fan resistent á rota tiranía-tant
d e d:dt coin de I>ais-y l i preparan una successió de
iatisfacci<tns intimas per lo b6 que's desprén del
cumpliment dels seus i1el)ers socials. Aquestos senti-
? n t w de Lecttlva
>nei>tsnaiien no tan sois <le las Ilcys que s'li;ii> donat los hoines, sino del amor que seiitcn los homcs;
d'aquest amor que r a b e l pare al fill, en lo si de la
famiii;~y qu'cs 13 base d'una bona educació, L a digni1ic:ició de la /i<rr; lo sentirnent del deber infiltrat
per I'intim ;im«i- de la familia, sólidameiit constituhida, cs ki priiiiera liase donchs pera I'r:nxrandiiiient
d'un ~><>ble.
***
hlcs iio es tan stils la c;isa-la /la,.-li> plaiitC pera ier liomes, \-erdadcrament hoiiies dignes, sino
I'escula; perijuf: la ecluc;ició de casa c'afina, se nioditica y ;i<lijuireiscaráctcrs mCs genernls :il cimtncte
d'uns y alti-es deixebles. Per lo b6 com lirr lo mal,
aquest coiitiicte imlirirnris sentiments y afectes que,
moltas roltas, duran totn la i-¡<la. L'aiiiistat, i > e r
exeirtple, aqiiesta lierinr>sa flor que eli<iois? tants
dias tristos, alli pren ~iaixensa; la vicia [le reiaciú,
que cada joi-ri ser5 miis intens;,, alli t i sa base: y'l
profcssor es I'esempie iie lo que deu esser I'autoritat
paternal, justiciera, afectuosa, pero plena d'intcrts
y solicitut. ;Oh! qu'hermós es lo sacerdoci <le ?enseny;iiisa y cuántas ánimas plenas d'ainrir, con, á Iliris plcns de rrisaila, deixen caure la bona sahó en
los tendres cors qu'un dia fructificarán eii plena Ilum!
(Cúm no ha d'influhiren la prosperitat y engrait,.
diment d'un poble, lo constant y assiduo cultiu dels
carácters del seu joi-ent per lo sanitós régiirieii.de la
escola, a b la seva disciplina y a b lo respecte d'ordre
y'l treball qu'inoculasi'ls hábits en ella contrets quedan inborrables per la vida? Fidel espill del estat
d'un poble son las scras escolas; fidel espill dels
seus :ciutadans e s la joventut q u e hi assisteix y cuan
la cridoria y I'insubordinaci6 e s lo régimen usual de
aquestas, en la vida exterior s e v e u r á fidelment retratada.
: Mis pitjor es encara y no té calificaci6 prqit dura
lo llenguatje pera anatemisarho cuanlos onganishes
.que tenen Id poder y'l deber de ferho abandonan un
y"altre y iio n'usaii pera fer extensiuaqiiest rkgimen
d e la ensenyansa á tots 'los sérs desvalpuis, y I'epecfacle dels pobres oifes del d'b,c . e=usa pena, cÓ&:passió y vergonya: no riarios
no8iifieiit equivai
á ferlos mancos per la vida y'l:poi>le que aixís n'.uga
demostra que desprecia tota"virtur'.civica y estima
..
.. .,
tan sois Ik ignorancia.
¿Quin agraliiment tindrán l a g ' d a s s a s d'hornk ilktrats cuan no reebrdiii cap favor rebut de la colectivilat y quins Ilassos d7a>m¿r y d e jermanur los:lligarán al poble? Aixis,aixis s e creawnquestos ele,d8nts,
propis
esser reciutats per.hs'iri& y r a n s utopins; aixis los que poden disfrutar arreu ddl,,'treball
y no tenint en la localitát res per perdre~niquelcom
pera conservar, I'abandonan al primer contratemps,
erms cbmestán sos cors d e tot sentiment d e Fa-
tria, si ni] es que iii'l <le Cxrnilia pr~denini-oczii. perq u e j a al entrar al iis de la ralló foi-en e s p l o t ~ t sper
la mateixa miseria.
* * :k
Altre causa de la decadrncia <lelspobles es I;r falta
<le grans hoines: aqiiestos (Ionaii I r i seiiti&nt y
l'cntussiasine á la colccti\-itat y cembla quc citrin u i i
preii part en la gloria del gran pitrici y a b sos
exe.m[iies crean l;i emolaciú pera irnitarlim: mes cuan
ac~uestosgrnns fochs s';ip;igan y á por11 H 13och la
inrliltrcncin y l'egoisnie s'apoderan de la majjoria, la
moi-talla es ben aprop: pera que's coneguin rls grans
caracters es iiiriispe~is;ibir lo <:aiiu y l'aidor <le la
brega; lo xocli rl'irlrals y creencias; la liuyta [,elgran"
~xiblesempresas: mes en un piible alionr I t i
\-ici c<iittan>iiiials patricis 6 I>é'n naisi, taxi solzameiit la sátil-a hi fructifica y la befa y I'escariii es la
paga que's donan á las accions nobles y desinteressadas. t Q u i es capás de distraure al, jugador d e sa
passiú ardenta? iqui saciidirá l'abatiment del alcohblicli? (qui conmouri las entraaiyas del rivarient?
ahont trobará lo lusurihs gust lluny <le la carn y'l
golús fora del tiberi? No's pot reclamar atenciii per
los goigs del ti-eball y per las glorias de la inteligencia en seniblants elements; miris més aviat Vespectaclc: que aquest imperi y dominaci6 produiieixcn,
que a l fi y al cap un poble es una gran familia y d e
lo que cada una s e ressent, se ressent lo poble.
Aixis donehs, las causas accidentals 6 permanents
que la naturalesa imposa als pobles no son tan snls
las que produheilen lo seu engrandiment ri la sei-a
ruina: ni sisquera las guerras palioriisas que transformanlos Estats, puig aquestas sovint reaccionan
y ennobleixen los carácters, puig los esforsos y'ls
obstacies donan tremp y ardor áliánima; pero la, tirania d'on govern que s e serveixi del moti y deiradi
á la Justicia esperant que la gent se cansi. d e l e s t a t
anárquich y ?lami
nn dictador; ,la guerra civil,
que sembra i>dis á perpetui@t ab.sos fanatismes; la
corrupció-del poble a b la compra del sufragi de ,&a. d a ciutadá, qu%'portad o p r e s la venda d e las conciencias-dels ieus Ilqipladors;, I'indiferencia dels pobles pfñ lo be comú; la.igeorancia,,la rutina y:l;vibi;
aquestaq tutas aquestas s i que son causas d e ~ d n a : l ~
d e disotuei6. Fins.la grandesa dei.Estat pot impulsar
grans,foccunas particulars, m ~ ~ ~ ~ u enos tson.
a s las
.pyeClc o n ~ o ~ i d aperqite
n
Ia grandesa está,en las eos. t ú S, no en:las. riquesas. L 1 o r y!l diner e,migran del
Estar mal.admi'nistr;it
. .
com del pnhle.intran~uil ó coq o.,m p u t y tan.sols las g;c3n~..virtuts,la-constancia y
.laforsaq;e ellas donan;? cni-atje, que e s 1" sintiypent.de las propias energías; L'amor d e Patria, con..,jpntdtamor &la- familia a l próxim;' la ' salut y la
focsa dei cos diun joventbeií.sapat perque ellas. son
indici d:ana ánima sana,'.aquestas no s'assolan may,
"t.
B
.
.
2
Revisto del Centro d e Lectuya
aquestas nn emigran y cuan lo periil apreca son l«
baluart inespug~iable de la iiidcpendencia y de la
perpetuitat d'una rasca.
A. P.c.
EL <<CENTROD E LECTURA. EN 1901
Al tomar posesión la Junta directiva para el
año 1901, abordó con gran resoliicióii dos probiemas de indiscutible importancia: la cuestión de la
enseñanza y su situación económica.
Por esto hizo un completo y detenido estudio
del real y verdadero estado de s u s ensefianzas.
Así fué que comprendiendo que dado el excesivo número de alumnos y el escaso profesorado
los resultados no podían ser tan completos como
los deseaba, acudió á remediar el mal aumentando el profesorado con un maestro de primera enseñanza. También estableció una clase de Teneduría de libros y otra de dibujo para Artes y Oficios.
Respecto á l i cuestióii económica, introdujo
grandes reformas, encaminadas al único y esclusivo fin de amortizar la deuda que pe&ba sobre
el «Centro>.
El 1." de Marzo reapareció la REVISTA
DEI. CEK=no para que sirviera df crónica viviente, de eco
fiel y representación genuina de la Sociedad. '
En virtud del acuerdo tornado por la Junta de
Gobierno, de celebrar una série de conferencias,
l i s inauguró el infrascrito, disertando' sobre, «La
civilización-Su estado actual».
En 26 de Marzo celebróse, en el salón d e actos,
una velada, en la cual el célebre cuentista hlaestro Dominguez, explic6 con la gracia que le ca
racteriza, varios cuentos de su,<. vastisirno repertorio,
En el propio mes se inauguraron una série de
sesiones intimas de lectura, dando la primera do11
Ricardo Wyiieken sobre <D. Ramón de Campoamor-Juicio critico de sus obrasu.
El dia 30 de Marzo se celebra un concierto de
bandurrias, lira f guitarra. por los aplaudidos
concertistas, hermanos Bebot.
El inspirado escritor D.Santiago Rusiñol, en
6 de Abril visitó el «Centrou y accediendo a las
peticiones de la Junta leyó, enel salón 'de actos,
algunos de sus más iiotables trabajos.
El 12 de Abrii tuvo lugar la segunda sesión intima de lectura.
En honor del inspirado vate D. Victor Balaguer, el día 21 de Abril, se celebróuna velada en
la cual tomaron parte los señores Pallejá, Fabré
(s2cretario de la xJ3ibtiotecn-Museo Ralaguer»),
Gtiell y Mercader, Pons, Gran, Wyneken, Porta, Cavalle y P a l l e j ~(D. Ricardo).
En los últimos dias del mes de Abril se celebraron los eximenes de las clases gratuitas que
sostiene el *Centro», los que dieron resultz~dos
niuy satisfactorios.
En cuinplimiento de un acuerdo de la Junta
General se coiicedió durante todo el mes de Mayo el ingreso á la Sociedad sin satisfacer los correspondientes derechos de entrada.
Visitó, el dia t8 de Mayo, el «Ceiitrob D. Francisco Pi y Margall, quien accediendo i los ruegos
de la Junta, pronunció una bellísima oración, en
el salón de actos del mismo.
Se celebró en 19 de Mayo una estraordinarin
velada musical en la que tomaron parte el Orfeón,
la Randa de bki~durriasy guitarras y un quiiiteto
compuesto de los señores Mateu, Nogués, Pujol,
Pallejá y Estela.
En 6 de Junio se inauguraron los coiiciertos
que se dieron en el jardin de la Sociedad durante
la estación veraniega.
El infrascrito di6 eii 13 de Junio uua conferencia sobre la «Decadencia de la raza latina».
En 16 de Junio se celebró el segundo concierto
en el jardin de la Sociedad.
El día 29 de Junio se celebró el tercer concicrto. y el 14 de Julio el cuarto.
Las imperiosas vacaciones de verano obliga:
roná-los organizadores de las sesiones íntimas
de lectura, que semanalmente se daban, á suspender esas sesiones.
En 4 y 25 de Agosto se celebraron conciertos.
Desde el 15 al 30 de Septiembre quedó abierta
la matrícula para ingresar en las clases nocturnas que sostiene el «Centro».
El Dr. D. José Codina y Castellvi, di6 en 5 de
Septiembre, una importante conferencia sobre el
tema: «La mujer y la religióii en sus relaciones
con la medicina.
El Excmo. Sr. Capitiin General de Cataluña,
D. Enrique Rargés, visitó el «Centro», quedando
muy complacido del brillante estado dela Sociedad.
Dos dias después el ilustrado Director de la
Exucla Nornial Central de Maestros, D. Agusti0 Sardá y Llaberia, disertó elocuentemente sobre «Oligarquía y Caciquismox.
Eii 29 de Septiembre tuvo lugar el solemne acto de la inaiigurnción del curso de 1901 il 1902
repartición de premios i los dluinnos de la Sociedad, eii el que pronunciaron oportunos y elocuentes discursos los sefiores Serra y Pascual, Presidente y Vice-presidente respectivamente.
En l.' de Octubre quedaron abiertas las clases
nocturnas que sostiene el ncentron.
Concurridisimo en extremo se vid el concierto
y
Descargar