CrOnica Artística

Anuncio
Rcvistu d e l Centvo d e Lectzwn
130
Sols a Ileu \-iiiy prey:i :iisó:
Qu'arrirGs poyuer venjarm'en
Robant la seva iliusiú;
Gentil nena, no t'extraiiyin
Mos frets i ferotges niots,
Qu'en aquella verda toinba
Jau la filla del meu col.
i x e r i d a com 11,) ets tú
lill festeji i, seduint-la,
Ompliiit-la d'inquietuds
Sos plors no ascolti Ilavores,
h l e n ~ s p r e u iflns s21 salut,
hlori la iioia i jau erta
Iin sa freda tomba arwi.
IV
Gtiarile-t I'or, jo no l'accepto
CrOnica Artística
>..-
Son tan pocas las manifestacions verament artisticas ijue tenen lioch en nostra r o i ~ u i i aciutat, que
llem d'aprofitar tots aquells actes que directa 6 i d rectament teiien un fi artistich, pera escriure algiiria
crilnica d'assiimpto local.
Per aixó avuy enc ocuparim, encara que Ileugerament, de la vingucla á nostra ciutat (le la companyia
del ?'catre «t.;sl>añol» de Xadrid, que dirigeix lo
notable actor D. Ismili l'uhiller y <le la que forma
p w t la jove actriu Srta. Matilde Moreno, y'ns en
ocuparém, perque út. p~~cltrn
<¡ir que la vinguda de
:<!tal companyia resulta un verdader aconteisement
artistich.
Ciixch solzament foren las funcions que la compaii).ia del Sr. 'Tuhiller doná en lo el'eatre Circon;
pero en ~:inclifuncions eiis oferirrn cuatre estrenos:
«Aurora» 1- el¿aimundo LriIio», dc D. Joarluim Dicenta; «:ilma y vidan; de D. Heiirt Pi-rez Galdós, y
u1,a moza de cántarciu de S,ope, !refundida ¡ter don
Tomás Luceño.
De rotas aquestas obras ;1gra3á solzament I;i derrera. Aisó no obstant, las duyas d'en Dicenta foren
molt aplaudidas, y l'autor criclat infinitat de regadas
al palco escinich essent ul>sequiat ati una pluja <le
coronas; pero d'aquestos aplausos no cal ferme cas,
puig foren filis de la gcnt fanatisada ab determinadas
ideas que anaren al teatre no pera gaudird'unaobra
;irtistica ni pera admirar la obra escinica, sino pera
esaltarse sentint dir als personatjes del drama lo
inateis que ells pensan, y pera demostrará la vegada que á S¿eus, en cuestions rl'ideas som dels ndelnrilafs. Las c l o ~ a sobras d'en Dicenta, artisticament
judicadas, son dolentas en rrtrtm. En «Aurora> no
hi ha cap personatje ben definir, las .situacions son
rebuscadas, las intrigas inrert~ssimils,lo nus de la
acciú fals. No t i altra contliciú que'l Ilenguatje, á
trossos molt pulit, ab prriodi~sque, encara que bon
ricli ampitlosris, resultan I>rlls de forma. «Raimundo
1,ulioz rednhit i[trama seniill, i i ~ >pot anar, y's com[irén que aisis siga per una rahó molt senzilla. En
Ilicenta va escriure dita obra pera ser posatla en
música, J. corn á úpera va esser estrenaoa á Madrid.
Com~xeném perfectament ijue «Raimond<t Lulios,
úpera, tingués kxit perque es cosa saljuda que en
una ópera lo que menos ressurt es la tasca del Ilibretista. Pero al presentarnos lo liói*cto descarnat,
desl>ullat del ropatje (le la música, ensenyant sa
construcciú feble, harentse de licsar forsosament lo
públich en aquells versos de carquinyoli, en aquella
varictat de formas y metres, en aquel1 seguit de seguidillas que desdiuhen tant del carácter llegen~lari
de la obra, forsosament ha de decaure d'un modo
llastiniús.
«Alma y vida», rle Gal<iús, resulta u n ilratna incomprensible en lo fons simúólich qu'apar tancar,
pero es una obra dr. la qual u n n o sal) definir i i i si
es bona ni si es <I<tlenta..4questa es la impresió que
prt~duhial públich que ;-oncorregut' á son estreno,
menys numerús, encara que inks escullit, que'l que
acsisti á las ripresentacions de las obras d'en Dicenta.
De <La moza de cántaro» es ~luasiinútil que'n
parli-m, puig dihriit que es de Lope, est; dit ttit. 'I'é
l'encis que tenen tntas las obras deis grans autors
ciássichs; los versos son magistrais, I r mereix entussiasra aplaudiment lo refuritlidor de la obra en cuesti0, lo celebrar literat D. 'i'umás Luctño, per lo
respecte que ha tingut al original.
Dc la interpretaciú de ditas obras, hem dedir que
no'iis acabá <leconvencer, puig la companyia en conjunt resultá bastant fluixa. Per part dels actors, esceptuant lo Sr. 'Tuhiller, que demostrá esser un gran
artista, los demks no'ns convenceren en sos papers.
L a Srta. Moreno, malgrat semblarnos á ratos una
actriu de valua, no'ns acabd d'agradar. Demostrá
que tG talent, que eiitent g sent los papers que se li
confían, pera que está faltada d'aptituts pera erteriosisar lo que pensa y sent, y per aixú e n moltas
ocasions s'ha de valdre del recurs d'exagerar la nota
pera produhir I'eficté que's proposa.
L a Srta. Ferri, que en las primeras rapresentacions cns semblá una artista freda y amanerada, en
*La mora de cintaros rins feu cambiar per complert
nostra opiniú. En aquesta obra estigui- deliciosa, di-
Revistn del Cetzl
hent al, iiitenciií, pero sense suliratllai- y al, rnolta
elegancia y s<,ltura,los hermosos i-ersos de la obra.
.Lquesi;i es la im[.,resií>general que'iis produhi la
derrera campan!-;i te;itral, que en veritat resultii pr8cli
pnifitosa pr-ra'l i.er<lailcr a r t rlrarnáticli.
Arans ti'acrlier iiostr;~ tasca, devém pa,-lar ilcl
públicb, y enr:ira qiie'ns ilolgui devtm censurarlo
per son retniliiinent en anar al teatre, retrahimrnt
produliit no sabrin pez- quinas causas. Alguiis diuhen
que es degut á que's posaren en escena obras d'en
Dicenta )- d'en Pcrez G:ildOs, pero ;iquesta teoría no
la podE.m adrnetre perilue Iian iingut altras cornpanyias tan ~iotal>les
com la del S r . 'i'i,hiller, no han
posat obras (le iiits aiitors en escena y malgrat aixb
lo teatrc s'iia vist biigt.
Nosaltres, verclaclerc ayrnants del art rlrarnáticli,
deplori-m lo que e s t i succehint, puig la empresa forsosamentse i-euri i>l,liga(la á tancar 1<i teatre p allavors tots I i < ) sentir4ni.
DIISAIIOGOS
h
IhlPKKSIONES
iQu& hermosa se níis prerenta ante nuestros ojos,
por lo que (le misteriosa encierra en su parte iiicornprensible la rnaclre Naturaleza!
;Y que detestable resulta la aRcalidad» compara(la con la misma Naturaleza!
'l'rnbajaii, cerebros: I<strujaíl el f<isfoi-ode vuestra
masa encefálica, y i>rr,duci<l, priiducid &ras que
tengan el riitrito, qite reunan las coii<licii>nesque el
«.\rtex, en sus reglas esirrica y plhstica, y la ehloralx en su parte ect&tica,'os exigen: que sean hijos
originales de vuestra misma sangre, producto de
vuestro temperamento, y fragmentos de s r r arrancados de vuestra propia carne!
'Trabajad, ... aunque después con tempestuosa desesperación esperimenteis mortal metambrfnsis en
vuestra inateria. I'roseguid.. . aunque tengiis que
contcrnplarlas entre las garfas [le la iiidefiniria duda
dentro de lo racional é irracional, de lo Lbgico 6
ilbgico, <le la ignorancia y estultez, <le la coinprensibn pasajera y de la forraíla sabiduría ... !
;¡Elaborad, mortales!! Esc&ptic«sy creyentes; tuberculosos y sanos; alienados y tontos; todos, ahsolutam~nte'todósc"%t&'in la *Vidar hibeis adquirido el derecho ... á ser ultraja<los, engendrad; pro-
<lucid un a l t o que en <:oniunto l>ag;i i-acil;ir
de la rritiiia ... soci:il!
I;i
base
1 , j a , a , a ! i<>arcaja<lade imbécil, mezclada entre alaridos <Ir Iíi<:;i furia, con pretrnsioiies <le
<Ir risa Iruoiana!
;Qu&hermosa se nos presenta ante nuestros í,jos,
por lo que de misteriosa encierra en su parte incoinprensil>le, la madre Naturaleza! iY qiig <Irtcstable
resulta la ~Kealidad,social, comparatla con la misma N;ituralera!
-i
Una Iimi,sna por Dios!
-iPor Dios ...?
-;Por el inmensisimo amor de Ilios, hermano!
-i Ah ...!
-iDios es justo!
Hien; pero, decidme, ... hermano:
clase de amor he de pedirla?
(Y )-o, con <joC
Des<ieI;i cima ile una calina contemplo ciisi~iiism;~dri como el Ihuracin arrastra las Iiojas secas que van
~iesprendiCn<lose
de los árboles, plantas y flores, y,
con profunda medit;icibn, ine pregunto: ( A ílbnile
irán á parar?
;Vana pregunta 4 inútil interks!
Ot>edeciendo á las ineludibles y exactas leyes fisicas, á aquellas Iiojas un dia acariciadas por el rocir)
matutino, por las frescas brisas primaverales, por el
ardiente Febo, por el cantar de alegres pajarillas, y
por el candericioso y sublime ritmti de la ciiibelesedora ~ P o e s i a » :
;i aquellas Ii!>jas, repito, lrs I>aIlegido su Iiíjra postrera; el $momento en que, faltas <Ir
i-ejetacibn, de sávia, E. igual, en relacibn, que todo
otro cuerpo animado, s<in llamadas al seno de la tierra; lugar en donde con caracteres inl-isiblcs, indefinidos y no prof;tna<los todavía por el espíritu investigzziI<ir <le1 Iiombre, se encuentra escrito, como
eterna sentencia universal: jiMpineiito *?finpr,Lvis es!
.
.
iDesgraciado del mortal, y con 61
que intente descorrer el veloi
121
generación,
Jaime Sardé y Ferrén.
Reus.
Descargar