El govern de les comarques

OPINIÓ 25
Diari
Dimarts, 13 de desembre de 2011
Tribuna
El govern de les comarques
delegades traspassades per la Generalitat o pels mateixos ajuntaments que en
formaven part. La llei del 1987 no establia competències concretes, però especificava que en podria tenir sobre: ordenació del territori i urbanisme, saniPROFESSOR DE
tat, serveis socials, cultura, esport, enseGEOGRAFIA. URV
nyament, salubritat pública i medi ambient.
La realitat posterior ha estat que, de
n aquesta Tribuna prosseguirem competències concretes, se n’han
en l’anàlisi del fet comarcal ence- aprovat ben poques, a vegades notat en un article anterior, centrant- més sobre qüestions d’escassa
nos especialment en els continguts i go- transcendència. Els ajuntavern de les comarques administratives. mentstambéhanestatavars
En primer lloc cal recordar que les co- en transferir atribucions
marques van ser instaurades l’any 1987, a l’administració comard’acord amb l’anhel de la major part de cal i només ho han fet
partits polítics, empesos especialment quan la necessitat forçaper les bases i els dirigents de les ciutats va i/o la pressió apresi viles que l’any 1936 havien estat caps de sava. Per acabar-ho
comarca i que en la major part ho eren de d’arreglar, les finances
pel funcionament dels
partit judicial.
Tot i que el país havia canviat molt des nousensprovenenmade l’any 1936, que els mercats tradicio- joritàriament del Fons
nals havien perdut pes i que les millors de Cooperació Local
comunicacions havien modificat les àrees de Catalunya, però no
d’influència de les ciutats, el govern del de cap participació dipresident Pujol va preferir mantenir ini- recta en les contribucialmentlescomarquesdel1936ambmolt cions de l’Estat, tal
poques variacions, per no entrar en un com inicialment es
debat entre territoris que podia fer perdre creia. Una altra cosa
és que la Generalimoltes energies al seu mateix partit.
En segon lloc, la comarca es reinstau- tat ha descentralitrava com a administració local i no com zat i delegat en les coa delegació del govern, amb la pretensió marques l’organització
de modernitzar l’administració local i re- de determinats serveis i
formar l’estructura municipal del país. lasevaprestacióacanvid’unes
Es tractaria així que determinats serveis quantitats fixes, i que per tant són partique no poguessin oferir els petits muni- des pressupostàries compromeses.
Una modificació de la llei fundacional
cipis s’organitzessin des de l’ens comarcal, així com altres serveis es poguessin de les comarques realitzada el 2003, soestablir per tot el conjunt de municipis ta govern també de CiU, posa un èmfasi
de la comarca. Aquesta administració re- especial en què les comarques han de
prestar assistència
vestida de capacitat
tècnica,jurídicaiecojurídica i autonomia
nòmica als municidecisòria per al com- Hauria de ser més dinàmic i
pis, garantir la presplimentdelsseusfins
taciódelsserveismutindriacompetències eficient. Hi ha massa polítics
nicipals obligatoris,
pròpiesatorgadespel
cooperar en el desenParlament de Cata- per unes competències
volupament territolunya i podia tenir
rial, establir i coorditambé competències migrades en situació de crisi
JOSEP
OLIVERAS
I SAMITIER
E
nar les infraestructures, els serveis i les
actuacions d’àmbit supramunicipal. Uns objectius que es corresponen amb les competències de les diputacions provincials, sense que s’hagiestablertd’unaformaclaraelsnivells
competencials en cada cas d’una i altra
administració.
Les comarques, si només s’haguessin
d’ocupar de les beques de menjador i del
transport escolar, cosa que podria fer la
corresponent delegació de la Generalitat, o bé dupliquessin competències ja
efectuades per un altre ens, ja podrien
tancar. Una altra cosa són tota una sèrie
d’iniciatives i programes que les comarques han portat a terme per ajudar als
seus municipis i especialment els petits.
L’assistència econòmica, jurídica i informàtica a aquests municipis, si es fa bé,
és molt important perquè és molt directa i propera. En temes mediambientals
també hi ha hagut aportacions notables,
des de deixalleries, plantes de tractament
de residus, depuradores,etc.Igualment en temes de
serveis socials o en formació ocupacional, i fins i
tot en programes de desenvolupament econòmic i social.
Una altra cosa és el govern comarcal, que es podria reformar considerablement, ja que per a una comarca de 22 municipis, per exemple, no calen 33 consellersiunconsellparal·leldetotselsalcaldes
que s’hauria de reunir com a mínim 4 cops
l’any, amb les corresponents vicepresidències, junta de govern, junta de portaveus, comissió de seguiment, comissió
decomptes,gerència,secretària,intervenció i tresoreria, més les comissions informatives temàtiques. Massa polítics
per unes competències migrades, pressupostos curts i situació general de crisi
econòmica.
L’àmbit supramunicipal de coordinació de serveis, cooperació i assistència
als ajuntaments és molt important i no
es pot abandonar, ni fer-ho tampoc a mínims i de forma rutinària i poc eficaç.
Aquesta administració, si vol surar, haurà
de ser més dinàmica i eficient, i per això
no n’hi ha prou en posar-hi il·lusió, calen
altres components i una altra llei que en
modifiqui els defectes i adapti continents
i continguts a les necessitats i situació
actual, sense duplicar funcions.
especialistas y 42 hospitales. Justo cuando se cumplen también este mes de diciembre 44 años de la hazaña del doctor
Christian Barnard. Aquel cirujano sudafricano, de sonrisa deslumbrante que
abrió el año 1967 una puerta al futuro más
trascendental que la del primer hombre
que pisó la luna.
Eran entonces tiempos de pulmonía
y sarampión, de gripes y escarlatinas; todavía coleaba la tuberculosis en España
y vivíamos de los hospitales heredados
del franquismo muchos de ellos edificados para la milicia. El hechicero de la tribu era el médico de cabecera. No había
llegado aún el baile de las urgencias, el
despilfarro de las recetas, el turismo sanitario. En pocos años pasamos de la bolsa de agua caliente, el optalidón y la pe-
nicilinaaunescaparatedemarcasyvariantes de medicación, quirófanos de última
generación, los mejores oncólogos de Europa, operaciones casi sin anestesia, y
hospitales que dejaron de oler a deposiciones y cloroformos. Muchos llegaron
a creer que todo aquello, como los niños,
«venía de París».
Más pronto que tarde nos habituaremos a pagar un peaje por utilizar los servicios sanitarios o al pedir las recetas o
al acudir a urgencias sin la correspondiente prescripción. Para sostener este
entramado que no se permiten ni británicos ni estadounidenses habrá que aflojar el bolsillo. Copago o ticket moderador como ya se hace en otros países de
Europa. O eso, o volver a la cataplasma
porque la vaca ya no da más.
LINEA ABIERTA
El bisturí que nos viene
JUAN CARLOS
VILORIA
Periodista
esasosegados por el implacable
avance de los recortes en el gasto
social que impone como una apisonadora el escepticismo de los mercados
ante nuestro futuro como país empezamos a ver en peligro hasta la joya de la corona. Fármacos sin logo, quirófanos cerrados, especialistas a media jornada,
hospitales sin terminar, ambulatorios cerrados. Poco a poco el relumbrante sis-
D
tema de salud universal y gratuito que se
había erigido en dos décadas de crecimiento y expansión empieza a ofrecer algunas grietas alarmantes.
Muchos centros hospitalarios han empezado a recuperar al internista como
chico para todo, solo ante el peligro en
losdíasdeguardia,mientraspediatras,cardiólogos, traumatólogos se quedan en su
casa para reducir la factura de personal.
Y no deja de ser paradójico que los malos
tiempos hayan coincidido con el récord
de transplantes –94 en 72 horas– alcanzado estos días por una Organización Nacional que ha movilizando un millar de