208 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
Setmanari Català
Surt els Dlunien^jes
SUSCRIPCIÓ
•^•^
Redacció y Administració
^jjç
A n u n c i s y Èsiauelea.
l'ÓO ptes., trimestre.
^ ^
pj^.^,, ,1,1 Q,.. Robert, n." 11
^ ^
^''«"-" coM v.Mvcional.
%
ANY
V
CAMeRODON,
L Estiueig de
Camprodon
A snscripció, cobertn nb excés pels veiiis
«í^»<ídc la població, |)ora oljseíiui.-u- a l.t
nombfosn y distingida colònia estiuenca d u nint la actnalfemporaJ;), deinostra plenameit
com lii vila entera seut y compren la gran
atenció y el fondo ;igr·tini"nt que tots ois fills
d' aquesta comaroa, sonso distincions, devem
a n'els qní, sabent apreciïn" los incomparables
condiciona climataióg·iqnes de nostre vall preciosa, eseulieixen la petita vila caniprodoniua
com u punt uont descansar pb'icidament dels
quefers de tot un any.
15 D' A G O S T D E 1908
ses que fassiíi lluir co;-.! SÍÍ mereix una vila,
com la no>tre, tan privilegiada v lan oxlraordinariameiit eoncurreguda.
No cal manifestar, q u e estem per la nostre
part disposats a secundar toia iniciativa p a triòtica, j mentroa esperem pogvier concretar
'0 quu a v u i semblen ú n i c a m e n t bons desitjós,
però q u e '-j convertin'in, ajndatit i)en, en r e a lilatí», ftdicitem c o r a l n i e n t a tots els c a m p r o d o n i n s , qiii) ab Ileal ilesinterós s' ocui^.en a e ü v a n D i í t del íoment del veraneig, font i m portantííirtRa (te iíquasií y benestar pera nostre estimada Camprodon •quo, sense apassion a m e n t , podem ben proclamar cQm H priíwera
y mes o ò c c u r r e g n d a estació d e e&tiu de totu
la regió cataluna.
X.
Els veins de Canlproii'ón han vist com per
espai de molls anys ha vingut niimentant
gradualment el contingent de la colònia e s tiuenca; tots hem presenciat ab la mes gran
OONGRESO D E ECONOMIA
satisfacció com, a pesar \le moltes contrarietats
ACUHRDOS tomndos por fa Asamhlea en
y de certes catopanyes filles de euveijes des
eoiúestacióii
al ciieslioiuirio
propnesto
prociables, de lot arreu acudeixen aquí por la Sociedad de Estudiós Econóniico<í y
proposieioties adiciomlei
aprobadas.
dalt de la mootanya, famílies distingidissi2." parte.—Problema bancario
mes, vingudes de llunyanes terres atreies per
Cuestionario
la justa fama de que arreu disfrufa nostre
Todoa los anos hace noiar en sus Memorias el
Pirineu, com en el present estiu se reuneixoa
aquí cent qnuranta famílies forasteres, do- Banco de Espafia que no existe bas(;ante matèria de
descuento comercial para colocar los billetes. E:l
nant, en conjunt, un lan nombrós contingent cambio, los indnstriales se quejnn do que existea
que pochs anys on derrera no hauria pogut mercaderías por un buen número de cientos de mienquibir la població; y V amor propi halagat llones, el valor de las euales en facturas no cncuentran quien lo descuento.
dels fills del país, y els resultats económichs
La causa està en que los compradores se niegan
que reporta \ina tan gran concurrència, han à firmar ningún documento que les obligue a pagar,
estat factors importantíssims pera que's pen- y aun raenos a plazo fijo; y sobre todo que las factusés sempre demostrar en alguna forma l'agra- ra» carezcar; de acción ejecutiva.
Cuestión: rtAtendiendo à tos gravísimos perjuicios
dosa satisfacció de lot un poble.
que ocasionan à las clases trabajadoras, tanto obrera
Y r assaig fel,aquest any fa ben esperau- como patronal, y à que se imposibilita la vida.de las
sar de que a u' els pròxims, comptant com fe instituciones bancarias indispensables para el crédito
y para el funeionàmiento de las diversas actividades
compto ab la cooperació de personalitats moll económicas, no debe pensarsa seriamente en modifientusiastea .y molt enamorades de nostres car el Código dè Comercio, obligando à que en las
raoütapyes^ que no mentém pera no ferir la operaciones al por mayor se faciliten los descuento»
y cobros?
l'iY'^-Tnpà'-.tilaj.. aq^liestes iniciatives, tun ben
l·lCuàles deberían ser esas modificaciones? gSe dcseçuiJtliiíies per les autoritats locals, pendràn be dar d-las facturas conformadas fuerza ejecutiva?'
lurvoí de mes importància fins a donar lloeh,
Coiiclasio^ne» dprobadcts
ta4-v«gada, a la eonttttnciò de un sindicat de
I
atracció y de propaganda, que guanyantse la
Solicitar del Gobierno que presente ún proyeeto
confiansa de tots porti a cap notables e m p r e - de ley para reformar el Código de Comercio y la ley
DOCIIMENrOS DE OPIfíIÚN
NúiiK
208
de Eiiji'icianrento civil en eïsentido de <leterm1nfir
in nnturaleza y eficàcia Jurfdíciïs do las fiícturas do
compravcntii, à liis euales el comprador fiava dado
su conformidnd expresa 6 lilértií, regalando. la fofina
y pinzos en que haya (fe manifesttirsé esta conforjijida.l y Ins consecin-nciíis de la mismii «w.cíM.la caso,
estfiílcciondo principatmenter
ri) Que lii? faettiras neeptadas ó coi)formaaa8
con todos los rcquiéftos qao para la autiinçidad 4*^1
acto se exijan. pod'ríín transnntirse por cndoso dpto'
simple entreg.i que et compríid>or hiiya cna8en,Wo de
irna nianora iitdubitaWe en que fueran à ïa ordw^ d
al pcrt-tador.
,,
b) Que las facturas aceptadas ó lonfernvadas quo
no tanfíMB suiíalada fecha fija de p«go j , np 8<?^,|»^esentndas al cobro (Jèfitró de los noyeHta Afm .d«,fü
f%oh«, perffort» todoi líwjprívilegibs qtte pofr ^^Çf«forniadírt €óifr^ ;<fó Üornerci'o'aó f e s ç o p ç ^ n j ^ M O
•pedra reclariíarso sieifipro èiV itiipóite en juicio ,or^iliario dontro def tt^rnrínO de Ta prescripeión. l ^ a f
mercantil.
c) Que todos los docuinentos mercautUes ^ndoaiiblos, y, ea todo ca?o, laa facturas con.fytiipadas.ppr
escrito con to los los r>íquisitos Icgaíçsi y .reiiçidas,
tendran ln mismn fuerzn ojeeiitiva (jiyj .1^8 l|tt^a8 de
ciimbío. con tat íie que hayan sidó proísçstaílits y po
so haya i)aest) tacha do fiil>ed!i.d'ift ta conforniaoiióii.
d) Quo el Juez.compéfonte paa'a entender.è.n (jp»
perjuicios sobre el ccVntríito de coinpravonta iperca.B·
til. sea el de domicilio dol vendedor, m'ionlras u-oexista pacto eacrito en contrario.
,
11 " "
, , ' V , . 1 v^.>
A fin do facilitar el propedinlient(^|ndíeiat y (j«elos negoeios de comercio sean fftlliadOs por 'f ríbunàles verdaderameafce (K)'HOcè<kH·é8"'de las CÚésílbilès
convcrcialcs, solitit^r HsijWi^tn« dòfOoWerníò'ïa'tof'csen'ación de un pfoíj'ecto de ley iinplnntandblos'júrad<ïft mereantiles en la forma què ya tietién.éstabíécida algunus Baeionee.
''
'
in
•
'" •
\
Pedir al Gobierno q^e CQiwuUc à las principaleuentidades econ<5mica8 y. bauiçar^as laj-iQdacoión de^nnfò'rmnlario do factura que coBteir(gadas= otrsiMMtoR-^
cias indispeasablçfl.para, iSM.vaiideUiy i6Í«líWa4ï. «w»
pfirjuicio de las.copd'Cíonies q^ue piajav eída.e··^ieíWblezcan los intere^ados.
,
, í..,,;··ii1
.,
.,
j :, i
;. (.iiU4;ds.·/«u!M
Promover iiita aecion coleetiva para infiltrari^èi
niercado las buenas coatumbres mercan^ijlçsi^ y ^ especial Ifi aceptación dé doçiimen'èos'a pï^za fijp^.paça
los pngos, y de fuerza pjocutivà,^ wi|rp*n,d«,X ^
eféçfco, agfupaciones de produ.çiqres, y.çònifir·çiant^s
que se compromotan a no ofefltíwr i.eatas sinó 8<»tw«
la base del pago en la expresada forma; aeonsyíirtià
los verdaderos que para e8tAtn,ttl»r^k>9 compradores
àconfwmar las facturas (Jaacepfcar otros,do(5^unje»tos à plazo fijo para el pago de laa opcraGL^n*s,.«fr«zcan un pequeno descuento à los que tírm«n. tal«« documento-; la do convertir en leiras,.coii venctmiéatoà los tres meses; los créditos proçed*intes de f^çtaí*»-
#
LA FONT-NOVA
otros et'ectos vencidos que se quieraa renovar; la cultad recaudatoria à lo necesario para sus necesidaCitnaras de compensación a los des locales y à las de las mancomunidades que conscompradores que se negaren à conformar las facturas tituyan.
Èspecialmente deben tener la facultad de estableó acuptar documentos de faer7.a ejécutiva y à plazo
fijo para los pagos de las comprasvenras; y la de lle- cer una Capitación ó reparto vecinal, però sobre bavar iibrós reqaisitados en debída tbrma, obligación _8os fijas y proporcionales à la riqueza de cada cabeza
impuesta, contra lo que generahnente se supone, à de familia.
todt>8 los conierciantea, sean Companlas, sean índi- 2." parte
vidttos.
Cuestionario
Íe no admiUi* en las
SECCIÒN 2.*
•dmiaistración local.
Caes'ioíiario
£ n los últimos tiempos se ba visto clnraniente
ue no estaban bnstante d.finidos ni los fines de los
iferentes Municipios ni el presupuesto para curapltrlos. Mas del 60.por I0() no pasan de 1,0()0 habitantes.
Es notaria la conveniència de clasificarlos, y precisar en lo que quepa, pues la matèria e» ditXoil
Cuestión: gSon diferentes los fines del Municipio
aegiin su población ó por otros conoeptos, y qu'* clasitícación se habrfa de hacer de unos y otros? •
^De qué manera, dentro de un criterio estractamente gubernamental, se puede constituir la Haciendft Municipal con aplicación 4 las diferentes clases de
Municipiosí*
3
Co»clasiones
ffcord'/das
1.' cuestiÓH. No es únicamente el ni'imero de
habitantes. pues también los factores económicos que
ooacurrea i la formación de los núcleos poblailos deteraiinan la diferenoiación entre ellos.
La totalidad del fin social de cada nación du Ingar a la concentración de su economia en las grandes
Brbes.
La lodustria y el Comercio concentran la pobíaCHSn en las ciudades secundarias.
La Agricultura es la que conserva la población
esparoida por el campo, y da lugar li los pequefios
centros comerciates j los caseríos y aldeas rurales.
Propiamente solo tieoen verdadero caràcter de
Municipios, en su acepción política, las ciudades ó
Bücleoa urbanes.
LoaniieleoB rwr&lM tt»a«» M ««teeaado o r ^ a i s mo en la comarca, circulo 6 cantón rural; però la
nsodema concepción del Municipio conio una coi poración put-amente administrativa hace que se consideren Municipios à íodos los ntícleos poblados que
ttenen Ayuntamiento; de ahf la división total de los
Mttnt'CÍ|H08, por razón de sus fines, en:
m^K Los centros regionales,
Cil·léades: Ndcleos urbanos de caserfo compacto,
dè pot^tación aumerosa y economia independiento.
Vülas: Los éentros comerciales agrícolas.
Aléetts: Caseríos y pequenas poblaciones donde
•l*e Ift población agrícola.
t,* c»esli4». Evitando una contestación casuista,
é la p r ^ u n t a , díremos que las haciendas locales deberlaa e^taUecerse con arreglo à las siguieutes baws-X
V
1." Independència de las haciendas locales y la
del Estado.
2 . ' AsignaciÓA ^ r a c*tda una de tríbutos y fuentes de ingresos pecuHares, procurando que las que
tienen su bane de tributación en la riqueza urbana,
•0 aaigneB 6 las ciudades; aquellas cuya base es la
riqueza territorial y pecuària, à los organismos rura!«•» comarcales ó provincialus; y que la Hacienda del
^ t a d o ' I a tuviere e'n la riqueza personal ó de utilidade», y ea Iot indirectos.
3 . ' Interisamonte no sea esto un hecho, se asigB«ré i KM eeatroe urbanos de población mayor de
50,000 hainta·to», lat siguientes facultades p.ira organÍMr au haoieada:
a) Liberted cóMpléta para establecer tasas-ariMtnespor loeeenrieit» que presten, y de imponer
tribvtos que no constituynn una sobrecarga de los
del EMado. Asl, por ejemplo, un tributo sobre la
plesvalencia de los terrenos afectados por urbanizaciones.
b) Renuncia, por parte del "Estado, de los ingretOftqtie tiene por cupó de consumes, carcelarios y
<M^ semejantes y de aqukllos toibutos q«e afectan à
«ttpMÉM que prestan servietM piiblicos en el iníerfor íM termino municipal como tranvias, abastecimieBto4»-agiia9, alumbrado, fuerza, teléfonos, etc.
e) Lilèütod de mnnipalizar scrvicios de caràcter
general, 3r« pant obtener un uso industrial, ya como
BMdio de percibir una contribución indirecta.
4." LéA-pef^ueüos Municipios quedaran desgravadoB de los actuales cupos de consumo, contingente
proTÍBcial, carcelarios, e t c , debiendo limitar su fa.
La entidad comarca es tan natural, quo en toiaa
las naciones estan esas entidades bieii definidas y
con nonlbre piopio.
Aquí dejamos dosatondida la entidad comarcal, a
pesar de que no Catuluna, siiio tnda Esparía, esta dividida en coniarcas, con sus nombres yoogríifios.
Cuüstión: ^Es necesario dar à la comaici existència política al misnio ticmpo que econóniicay rt'^^'"*'«*'
deberían ser los fines por los cuales se babn'a de esta bleceri*
Para la atención de esos fines, (X\\xk oigatiizacióii
seria la mas adecuada y que nitidios fiscalus so po diíai) arbitrari*
Concíusioneti acorda dos
El hecho de la existència de los actuales Municipios iinpoue quo los pueblos rurales cdiiserven su actual personalidad jurídica, i^specialniente i)arH, la admisión de un pati·lmoiiio peculiar; però rccono iendo
que la escasez de sus medios no les pyrmite cuiuplir
la plenitud de la viiia municipal, entindemos necesaria la organizaoión de la entidad comarcal como
8uplet(>ria y complementaiia de la eapacidad dj los
municipios rnralcs.
Do esta organización comarcal quedaran oxcluídas las ciudades quo por si solns tciigan niudios do
cuínplir los fines municipales.
La entidad comarcal podni asumir, dentro de los
lími'esde su territ,)rio, Ins facultades administrativas que hoy tiene la provincià.
La base de la liacienda de las entidades comarcales seria: a) los tributos que afecten à la riqueza rústica, y las tasas y arbltrios por servicios que preste;
ò) las dotaciones que el Estado le asigne por las funciones propifls que en ella delegue.
3." parte
los talontes del primero y de las concordes agrícolas
cxtremas.
Conviene. adèmàs, otro sistema transversal de
carreteras para íntercomunicar las comarcas hoy aisladas por las vertientes de las grandes estribaciones
pir(inaicas.
No es d(! creer que para esta obra encuentre dificultades la formación do una misióii provincial catalana.
(Contiiuiard)
Angoixa!
Corrent, corrent de bon mati be ving-ut.
(No se quina ànsia nova rii' enpenyía)
A mitja llit, quant tot era en quiotut,
ja desvetllat de ca-sa meva eixia.
Els petis inflats, de tant quo he correg'ut,
senyals (h; sang- <lcixaven on la via.
A mitj camí v\ sol m' h.i apareg·ut,
y en soletit corrent m) descobria.
No so quina ànsia nova 'm consumia,
que me;itre 'i sol vermell, g-loriós sortia,
els plors me reg-ataren a borbolls.
Y al ar:·ivar am I' aima destroçada,
davant ifi vostra {>orta assoieiada,
no se perquè tombava de g-enolls.
JOAN RES,
D( ixen, amor. Deixenme '1 tot per mi.
Vni carregar tot so! aín son pati.
Y tu, estimat,
tal com estiís do g-roch i malferit^
descança confiat
entre 'Is mous braços forts i pit.-
Ctteslioiiario
La distribucióii de E?paha en provincias, rompiendo no solo la unidad política, sinó que principalmente la econòmica de los territorios regionales, ha
resuUado funestísima pnra las nuevas provincias,
puesto quo las atitiguas capitales, libradas de invert r los ingresos que lesprofiorciona la capitalidad
inàs allà de las nuevas fronteras, gozan do un fuerte
privilegio. Lo peor ha sido que los productos de las
provincias no presididas pur la capital de una región
se encuetitran con frecnencia sin salida liacia el mercado casi único, que es el de la capital, por falta de
comunicaciones las mas veces, y otras pur liaberhís
desviado de su centro natural, imposibilitando la
concurrència. Una vasta red de comuniciciones L)
mas ràpidas posible es, sin duda, el lazo mas eficaz
para volver à soldar elemnntos oasi muertos por la
separación, y para establecer y hasta ampliar, en
beneficio de todos, la unión econòmica.
Cuestión: ^^WQ medios se podrían indicar para
. realizar un plan de obras regionales, sobre todo en
el caso de que la unión de las provinciaj tropiece
con dificultades imprevistasP
Conclusiones acordadas
Para lograr la realización de un plan de obras regionales, es preciso que se tstablezca una entidad regional que tenga esa fínalidad.
Región es una parte del territorio de un Estado
ocupado por un pueblo que conserva Una tradición
de cultura especial.
Una cultura comprcnde asi la mentalidad como
la economia.
La Región debe cuidar, pues, de la conservación
y desarrollo de las mismas.
Para lograr lo primer.0, debe cuidarse de la instrucción y educacióh, y para lo segundo de las obras
públicas.
Cataluna tiene su foco de cultura y de riqueza en
Barcelona, y precisa hoy establecer los ipedios de
que esa cultura y riqueza repercuta y extienda su
acción à todas las tierras de lengua catalana.
Para eso precisa la construcción de un sistema
r idical de ferrocarriles r carreteras que, desde Barceloha, lleguen à todos los confines, para que la riqueza del centro ponga en condiciones de explotación
Si saviau la unció
(vos que 'm mireu tan groga de doló)
que dóna '1 cor, 1' anà aixis carregat
am les sagnoses nafres d' un amat!
Si saviau com vaig
gloriós i fort am mon farcell volgut,
mcnti;es regala, a raig,
mon front, suors d'inquïetut!
Si saviau mon cor
com voldria desferse en son neguit
per guarir el dolor
que panteja abraçat demimt mon pit!
Oh, no 'm miren així
am les mana tremoloses al voltant,'
que '1 vui tot sol; el vui per mi
'quet pes feixuch d' un home agonitzant.
Aquet gran pes d' humanitat,
me te corprès i-extasiat;
i em quedo aixi abraçat
am tot el munt d' engnnies i dolors
que rajen de tant alts amors.
Me quedo així abraçat
com desitjant no mourem-en jamai,
me quedo extasiat
i veig sorgí en I' espai
el CrJst sagnós qui'm crida am rostre gai.
SANDY.
•:;i
LA FONT-NOVA
Suscripciò
que surt molt fi
sens cap recel.
oberta pera la reparació de la esg-lesia del Carme
d" aquesta vila.
(Coníimmció)
100 ptes.
Excm. Sr. D. Víctor Concas
100 «
D. Jacinto Aiilí
» Joseph Calm y Calm
100 »
» César August Torras
50 »
D / Franciscii Buxeda de Torras
2o •n
25 »
« Margarida Buxeda
D. Joan Pag-és
50 n
D." Mercè Pmopido y Badia
50 n
Família Puigbó
25 •n
D. Joseph Saqués
10 »
)f Pere Surroca
5 1^
n Joan Claret Cirrera
10 it
» Jaume Trufió
2 »
» Valentí Morè
25 n
» Francisco Aulf
5 •n
n Joan Palomer
5 I»
25 T)
v Miquel Vila y Marcer
D." Maria Picart Vda. de Vila
5 V
D. Joseph Surroca
1 V
D." Antònia Blanch Vda. de Galí
5 «
5 rt
D" Joan Gardella
D.* Carme Freixa
10 V
D. Gaspar Freixa
10 »
D Mariano Suriíiach 6 jorniils de mestre de casas.
2 rt
» Joan Espigol
n Pere Aubert
5 V
1 r>
» Anton Ferrer
2 •n
D.** Franciscà Planella
10 »
D. Miquel Rodà
n Domingo Kegi
5 »
(Seguirà)
Nota: S' admeten llimosnes pera dites obres en la
casa Rectoral y demés dels individuos d e l a J íunta
reLCaiidadora.
De Teatre
Les obres que la companyia Soto-Guillnt
hah posat en escena aquets últims dies, han
sigut Hija única, Una jugada al alm... La pena
negra, La Reja; Los embusteros, Kicolàs y Tóalla Frinée.
Totes aquestes obres foren ben interpretades per la companyia, però iivcm de anyadir
que aont el públioh pogué admirar les ubilitats dels Srs. 9oto, Guillot, Carreras y Roig
fou eu La pena negra, yji que'l trevnll d'aquets
artistes resultà tíligranat. Les Senyores Serrat
y Soto de Guillot, molt rebé.
De la Carolina Soto, ^que 'n puch dir, si
ja no trobo frases d'alabausa que no li hagi,
justament, prodigat tothom? Aquesta actriu,
fa art, art verdader, y... creguin... m'enamora
de reres; tant, q«e si gosés li demanaria relacions (è).
El dijous últim, eu un entreacte, el tenor,
Sr. D. Fraucesch P. Tinió, cantíi jOh paradíssot Teresa y Bohemios (aquesta última ho cantà junt ab la senjofa Soto de Guitlot, acompanyantlos al piano el distingit Sr. D. Francisco Mir, essent molt aplaudits per la norabifosa eoDcurrencift.
Molt ens han dat
de novetat
la companyia.
Coses bones,
rebufòne»
, de nit y 4fa.
S' ba d' aplaudí
fins a desdl
tan gran desvel,
que 's pot ben dí
3
ElM.
Avui y demà, tindran lloch en ííostre vila,
les següents festes:
Avui, a les 10 y mitja del matí, Ofici so
lemne en la església parroquial, predicant el
eminent orador sagrat, de Barcelona, P. Juan
Bta. Eecolons S. J.; acabat I' ofici se tocaran
tres sardanes en la pla.ssa de Santa Maria.
Tarde, a les 2, Secciona de Cinematògraf
en el teatre Casino,
Tarde, a les 4^ sardanes en el paratje de
Can Moy, aont la orquestra estrenarà sis sardanes, degudes a les pluraes dels mes coneguts compositors.'
Nit, a les 9, gran funció Jo teatre en el
Casino, y a la mateixa hora, ball en el saló
de les Delícies.
Demà a les 11, el coro d'aquesta vila, cantarà, en la església pairoquial, la Missa de
J. L. Battraann, arreglada a veus soles per
En Joan Espigo], essent original d' aquest
mateix senyor, e' Sanctus-Benedictus y Agmis.
A la sortida del ofici, so tocaran 4 sardanes
en el passeig de la Font-nova.
Tarde, a les 4, tro.s sardanes a la plassa de
la Consiitució y fre» a la plassa del Dr. Robert.
Nit, a les 9 en punt, funció de teatre per
la companyia Soto-Gniltot.
Donya Carme Arum^í, esposa deF nostre respectable amich y coloborador d' aquest periódich, D. Joseph Cuatrecasas, ha dat a la llum
ab tota felicitat, un robust nen.
Que sigui la enhorabona.
•
ferit y tot, corregué fins a la Eambía d'^ Alvarez, aont auxiliat per faria tranaeunta fou
portat a casa la Ciutat, aont el metje Sr. Eos',
comensà a pràcticarli les euros, pró aquestes
eren fan greus, que morí als pochs moments,
Pefsonat el jutje instructor senyor Carrera
ordenà el traslado del cadavre ai cemeutirper
practicàrseli 1'autòpsia. .
L' agressor Crispi Jarque Ucedo, foH detingut pel guardià municipal senyor Vii·lsa y uar
individuo del somatent„ quins V entre^ren al
julje, fenllo traslladar aquest,* la j^resd ea
calitat d' incomunicat.
En el nombre pròxim publicaréiB la Üist»
de tots els forasters q^ue ^s ti-oven en nostrevila.
Havem tingut el gust de veurer al carrer,,
a la distingida esposa del Excna. Sr. D. Viotor Conoas, ja molt restablerta de la ímportunada caiguda que esperimontà fa alguna dies.
Eos alegrem de la ntrillora, desitjant a la
respetable senyora una rà^pida convalesceneia.
# .
í Hem tmgut el gust de ««Indar en ;>quP8tft
vila al nostre respectable y distingit amich,
Doctor D. Joan Ribas y Perdigó, acreditat
melje de Barcelona y director del gratldiós
Sanatori del Tibidabo.
En Olot se celebrarà una exposició local de
Arts y Oficis organisada per el Ateneo Obr«jr.
Avui a les 9 de la nit, on el teatre Casino,
tindrà lloch una gr«B funció eiae-drsimàiiei,
desarroHantse baix el segttefi^ ptogrmma:
ler. Stt poísafà en eícena ef diàleefl ee aai
acte, original de En Angpst BtktÏHm^, Jugar
a casat».
2on. Secció de Cinematògraf.
3er. Representació de W boniea
'mt^lzen un acte, M Barç^ükro.
Demà, a la mateixa hora tindrà Hoeh la<
representació de lu comèdia de Yhnl Ja^a:
Elpadrón^mmicifiérf ieocid de^inapatí^raf.
El divendres de la setmana passada, a la
plassa del prat, s' estrenà una sardana corejada, original del mestre Guiteras, instruMolt oaluroí!©» ban sigut eJs dies de la úlmentada per el director de la orquestra de
tima
setmana,, relagalantnoe tauiM n ^ a
aquesta vila Ea Joan Espigui. Dita sarda&a
com dèiem en son degut temps, fou regalada tera-poraLde vent.
•' ';:•: \ í -^^% %í^i '
a la Societat Coral Camp'rodonense per 1*
•
simptUica senjj^oreta D.* Carme Màs de Xaxé».
Avui, a la sortida del ofici, a la p-làísa deSanta SÍaría, I' orqrtestra d' aanerta vila t o earà les segïlents iàrd|»fieírí * í
Llegim en *.Lo Gerqnés* de Gerona:
La deéenganyt^a (estrena)' J. Estela
«Diumenge tingué lloch a n'aquesta ciutat
Toi dançani
»
»• >•
y en una de les taberues del passeig del CarL'Estrella eatalmia »
ir
t'
me, un crim.
Ea ocasió de trobarse a n"^ aquella Crispi
Avui y demà, en el C\m-í>ÍQr^m»t4^if^^^
Jarque Ucedo, natural de Orios (Teruel) de
en el teatre Casino, «e exi&iràn interesantei»
32 anysy Llorens Barrera Consul, de 26 anys,.
com son:
els dos d' oíici pica pedrers, quins se conei- peiieaies,
•t»f,;!Sueflo del soldadó
xien per haber trevallat junts en una de les
JBl amigo dt les perroscarreteres que's construeixen en el districte
Àfrica CkrStrcA
de Sta. Coloma de Faraés, y ignorant el perEl padre Avaroquè, si ve e& diu fou ocasionat per haber dit
Anúefy)
el Jarque a son company, que ell s' habia fet
La mujer Coàíera
seu un bastó que er» del encarregat de la
Ckmo se defraude e#* la/ronterar
brigada, y haventlhi;dirigit paraules ofensiu
Criada
vamaUva
ves qu' el Barrera contestà, el Jarque es IrraLa tragecHa <fe la güana
guó una navaja, posaiotso a fugir el Farrera
La casa embrujada.
però essent alcansat^ aquest li clavà dos cops
de navaja deixantlo graument ferit. Aq,uest, Imp.-de P. Aubert Plassa del Dr. Robt^rt-Camgrodóí»
LA FOINT-NOVA
4
^ S i » ^A. ]Nr TU rsT C I
DELS
PIRINEUS
O E
Plassa del Dr. Robert, Camprodon.
CURA IlMSTANTANEAM.^'^NT
EL MAL DE CAIXALS
PROBEULOYOS CONVENCEREU DE QUE ES CERT
DE VEfyTA A TOTES LES FARMÀCIES
PREU.1'50 P<as.
Q E I M S P à S81I.1
&4
iTïllfciL>&
Nou medicaireat per combatrer ab èxit' 1 dolor del Estómag y facilitaria digestió.
De venta en totes les farmàcies.
, : Societiit aíiónima de segpurs sabre la vidy, contra inceiiMis y sog-iirs m;iritims.
Capital social ptes. 10.000000 Garanties depositades ptes. 12.000000.
Representant de la comarca, Josuph Giiicb-Carretera de Uibes Ripoll.
Bteearreg·at en Camprodon, Joan Morell.
?^\
GAYETA BIGORRA
I^IF·OJUL·
^O^èiéàeié ^ «éétt» ttft:^1^»aeï> l é tó*es clases a prens «Is mes econóimcLs
da tota la coHiarca. JÉNBRO SUPBRIOR-PRONTITüï, EC0N0MÍ4.
Se arregla» lots els desperfectes a preus convencionals.
{Camprodonins! jProbeu aquesta casa que es la inellor y mes barata do
totesv
í B M ^ I t E S de totes clases! iPreus baratfssims! •
GRAN RELLOTJERÍA
I3E
trau mmt i ÜMÍ
Savfcnen y s' aüoven tota clase de rellotjes a preus
molt reduïts.—Valencià, 19, Camprodon.
de
En aquesta impremta's fan tota classe de trevalls, com
soft: fàetures, paper timbrat, sobres, circulars, programes, tarjetes, e t ^ etc.
I»o«it;jals d o t o t e s i:rLOxi.es
ïiflta Xina, tinta de copiar, tinta negre, paper de barba,
llapfè tinta, Hapis Fabei', plumilles, porta plumilies, plegaderes, gomes torradores, paper d' escriurer, y sobres.
Plassa del Br. Robert, 11 Camprodon.
ASOCIACld WilTUA NACIONAL DE PREVISIÓ
Age'na a tota idea poliíica y de lucre
L(.!g;ilmcnt constitiii.hi ab an-og-lo a la Lli·l do 30 de Juny dr 1S87 e inscrita
en el Govara Civil de Harcelona.
I)oini<:iti Social: —Xuclà. 17. Icr. iJarccIana.
La priuiera quo funciona cw tota K-^panya al) cariicLi'i' ycucral per el sistema
(.'el verdadcr mutualisme cu ses Seccions. 1." 3." y 4.·'
ANTIGA GASA POMPIDOR
(Preus económichs) . Servici inmellorablo
«Sixo G e s s o r
Cambres ab tot confort. Rst.ihliuKuit de primer ordre.—Amples sotoins
y hermós jardí completamiínt reforniat de nou.-- Servici a la carta a tothora.—Se serveixen àpats d'euciïn-ecli,
. • - • . . ,
P R A T S D E M O L L Ó (Pirineus Orientals.)
COLEGIT AGAilIA DE SMT LLIII:
Aritmética-Càlculs mcrcantils-Reformu de lletra, Orto;rrafisi, . Correspondència y documentació.
;_, ,
Comples corrents.-Comors-Francés-Estudis teórichs-practichs pera tenedo de Llibres.
••'(:,
Comferencies particulars pera Ics asifrnatures de 2." Euscnyausa-Preparaciópera carreres especials.
Paciencin y esmerament en la ensenyansa.
Carrer de Valencià 27,-1.'
Camprodon.
T@'aitiit4
'M, ACIÜiSTA AfíMíSmtaàdïé^SlEimi^MA
Mobles, jiigrii«ts y objectes tornejatsj grain assurtit en llits y cadires
Carrer de Valencià, 37
CAMPRODON.
Descargar