01_lafadage56bx 9

16ARTICLES
Murs verds, jardins verticals Remeis de Frare (13)
Millorant l’estètica i el medi ambient a la ciutat
II Fernando
Lafuente
Cada vegada més
sovint ens trobem
tapissos de plantes creant atractius murs verds en
restaurants, botigues d’avantguarda i també millorant l’estètica urbana a les
parets mitgeres d’alguns edificis. Aquestes singulars obres de jardineria s’adapten
als reduïts espais de la ciutat contemporània, resultant beneficioses per al nostre
benestar i amb múltiples avantatges per al
medi ambient.
Un dels pioners en instal·lar murs verds i
que actualment està difonent la creació de
jardins verticals a tot el món, va ser el botànic francès Patrick Blanc, (París, 1953)
que conrea plantes exòtiques i singulars
entre dues capes d’un material tèxtil, creant interessants textures i canvis estacionals. A Barcelona podem trobar un exemple de la seva obra al pati interior de la
Cerveseria Moritz a la Ronda Sant Antoni.
Avui en dia hi ha molts sistemes i variants
per crear jardins verticals. Les solucions
més avançades proposen sistemes sostenibles, amb xarxes de reg que reciclen
l’aigua de pluja o les aigües grises i que
funcionen de manera autònoma gràcies a
un sistema de plaques solars integrades.
També es fabriquen sistemes modulars
que permeten estalviar espai i costs, així
com adaptar-se a petites superfícies com
jardins o a l’interior de la llar.
Als entorns urbans els jardins verticals
afavoreixen el contacte amb la natura, milloren l’estètica d’espais públics, edificis,
zones de treball o clíniques mèdiques. Les
plantes redueixen l’estrès, relaxen, incrementen del nivell de concentració i faciliten els processos de recuperació mèdica.
A més a més, també absorbeixen contaminants, disminueixen la contaminació
acústica, atrauen la microfauna urbana
com papallones, abelles i ocells i milloren
l’aïllament tèrmic dels edificis.
El Pla de remodelació de mitgeres del
2013 de l’Ajuntament de Barcelona “promou accions de sutura urbana per a la
integració de murs oblidats, degradats o
malmesos dins el teixit urbà” fomentant,
entre d’altres, la creació de jardins verticals. Es pot trobar una actuació d’aquest
Pla a la mitgera del carrer Sant Antoni
Abat, a la històrica plaça del Padró, amb
la creació d’un jardí vertical que evoca
l’espontaneïtat vegetal dels balcons del
Raval.
El cost de les solucions verdes integrades als edificis com els jardins verticals
o les cobertes verdes estan ja a l’abast
de molts i es preveu que el seu preu es
continuï reduint gràcies als nous avenços
tecnològics. Si tens ganes de tenir un jardí
vertical que ompli de vida les teves parets
o la teva façana contacta amb un professional que et proposarà la solució més adient per a les teves necessitats.
Fernando Lafuente
Paisatgista a Ohrizons
[email protected]
El vestuario como hogar
II J. Marcet
El concepto de
‘hogar’, en castellano, tiene un
significado
más
amplio que el de la
vivienda o el piso
donde vive la familia. Tiene un componente dinámico que
contrasta con el contenido estático del
lugar donde conviven los miembros del
clan.
La familia ‘hace hogar’ no tan sólo cuando
en el día a día se reúne en la casa para sus
comidas y descansos, para sus tertulias
o para seguir la actualidad que les facilita
la televisión. También está haciendo hogar
cuando sus miembros viajan juntos o realizan excursiones, a veces en compañía
de los abuelos. Cuando padre e hijos juegan al tenis en un club, cuando asisten al
entierro de un tío o de un amigo de la familia… El hogar no es un hogar concreto,
porque la familia siempre lo lleva encima.
En este sentido, el hogar es comparable
con el vestuario en el juego del fútbol. Los
medios deportivos utilizan este concepto
para expresar que entre jugadores -incluido el entrenador- existe un buen entendimiento. Un vestuario avenido, sin diferencias en el trato. Y, al igual que el hogar, los
jugadores lo llevan encima, ya que cuando
están entrenando, cuando viajan y cuando están jugando partidos de competición
están ‘haciendo vestuario’.
Pero no es fácil hacer un buen vestuario.
Como no es fácil hacer un buen hogar cuando los hijos están todavía en casa pero
ya son mayores y se ganan bien la vida.
Así como los hijos están dentro del ‘vientre-hogar” de la madre los consabidos
nueve meses y no más, los hijos deben
también, a su debido tiempo, exilarse. La
dificultad que presenta el vestuario para el
entrenador que lo dirige es que todos son
mayores de edad y ‘forrados’. Es un hogar
de gente mayor, de más de nueve meses.
Un misterio que muchos aficionados no
llegan a descifrar es por qué, cuando un
equipo obtiene malos resultados, a quien
despacha el club es al entrenador. ¡Pobre
hombre! ¡Si son los jugadores los que no
logran ganar los partidos! Así es, pero el
hecho de perder partidos es uno de los
más claros síntomas de que no existe un
buen vestuario. Y como el responsable es
el entrenador, normalmente, destituyéndole se acaba con el problema.
¡Hogar, dulce hogar! Los clubes también
ansían tener un dulce vestuario en donde
entrenador y jugadores formen una piña,
que acepten quedarse en el banquillo aun
cuando se consideren los mejores.
Ernesto Ameijenda
Instalaciones
Instalciones y reparaciones de:
Agua • Luz • Gas • Calefacción • Aire Acondicionado
T. 663 643 408
T. Urgencias 24 horas: 661 670 965
Pg. Manuel Girona nº 48, bajo F - 08034 Barcelona
[email protected]
L’herba dels cinc nervis
II Fra Valentí
Serra
Del plantatge (llat.,
Plantago
lanceolata; cast., llantén) també se’n
diu l’herba dels
cinc nervis (i en
alguns
indrets,
especialment a Portugal, orella de cabra).
Les fulles del plantatge són molt útils per
a fer col·liris per a la vista cansada, i les
espigues d’aquesta planta quan són madures agraden molt als ocells i, per això,
hom acostumava a posar un brot espigat
de plantatge dins les gàbies dels ocells
cantadors (com ara els pinsans, canaris,
verdums i caderneres), d’ací que també s’
anomeni el plantatge grana de canari.
El plantatge gaudeix de notables propietats antiinflamatòries i antial·lèrgiques. És
una planta molt comú que creix als erms i
a la vora dels camins. N’hi ha de diverses
menes segons la mida de les fulles (Plantago media i Plantago major; ambdós de
fulla més gran que el Plantago lanceolata),
però tots de propietats remeieres força
semblants.
Tradicionalment les fulles del plantatge
s’han emprat per a combatre la bronquitis, la febre produïda per les afeccions gripals i àdhuc per atenuar el mal de queixal
i d’orella. A més és també força útil com
a depuratiu i diürètic i, sobretot, per ajudar a cicatritzar les ferides, especialment
les bucals. El botànic Pere Celestí Palau
i Ferrer escriví que un decuit de plantatge
“absorbint-lo pel nas, deté les hemorràgies nasals” i que les fulles “en cataplasma
són maduratives”, és a dir, que provoquen
les supuracions (Les plantes medicinals,
74). En alguns indrets de Catalunya hi
creix una varietat de plantatge de fulla estreta (llat. Plantago albicans) que gaudí de
molta estima en els ambients rurals per a
combatre els dolors hemorroïdals.
En temps d’hivern els pastors solien pre-
parar una «bullidura» de fulles de plantatge i de malva per tal de combatre les afeccions catarrals i per afavorir l’expulsió de
les mucositats. De la fulla verda del plantatge, macerada amb sal, els pastors en
feien cataplasmes per a guarir les mossegades dels gossos i cicatritzar les ferides
del bestiar.
A propòsit de les propietats gastronòmiques del plantatge, el metge imperial i
pontifici D. Andrés de Laguna, l’any 1555
escriví que la fulla de la planta “Cocida
con lentejas se da en lugar de acelgas
y cómese el llantén en medio del pasto
tras las viandas secas contra la hidropesía derramada por todo el cuerpo. Sirve
también comida contra el asma y contra
la gota coral” (Acerca de la materia medicinal, II, 115).
En connexió amb tota la tradició remeiera
de casa nostra, i a propòsit de les virtuts
del plantatge, fra Jacint de Sarrià escriví
l’any 1751 que “aquesta planta és freda
de qualitat y seca. Restreny los fluxos
de sanch, y lo such de dit plantatge cura
tota llaga, singularment las de la boca;
(BHC, De algunas herbas, f. 140) i escriví
també que el plantatge d’aigua, conegut
també com a orella de llebre (llat., Alisma
plantago-aquatica) és un bon antiinfamatori i que, a més, “Lo such és depuratiu
y s’ha de prendre durant un mes a rahó
de tres cullerades al dia. Untant el ventre
ab aquest such cura lo dolor. És bo contra
els cops, tumors y ferides; calma el mal de
queixal y el dolor d’oïda. Aplicant les fulles desinfla les cames y els peus (APCC,
Receptari, s.f). A l’article vinent us seguiré
parlant de les principals tradicions remeieres rurals i conventuals de casa nostra
i us presentaré, a. D., la virgàurea que és
una herba remeiera que divulgà el famós
teòleg i metge medieval Arnau de Vilanova
(†1311), i que encara segueix gaudint de
molta popularitat.
Casa fundada l’any 1830
Guardonada per la Generalitat
Placa Reconeixement Comerç Centenari atorgada per l’Ajuntament de Sarrià
185 Anys a Sarrià
Fra Valentí Serra de Manresa
Arxiver dels caputxins
PEDRALBES GALLERY
• Sala
d’exposicions
• Gravats
• Taller de marcs
• Restauració de
pintures i marcs
• Marcs de talla
• Olis
• Miralls
• Obra Gràfica
• Venta d’articles
de belles arts
c/ Doctor Trias i Pujol, 7· Barcelona · T. 932 041 762
ESTUDIO
PEDRALBES
Dibujo y Pintura
(Niños y Adultos)
C/ Dr. Ferran, 24 i 26 · Tel. 932 057 293
www.estudiopedralbes.com
· Cistells · sabatilles i espardenyes ·
· catifes naturals · espart i pelfut a mida ·
· arranjaments · cadires d’anea · reixeta · palmet · pita i voga ·
Major de Sarrià 116 · 08017 Barcelona · Telèfon 93 203 19 76