Filosofi@ i Internet
1. Perquè és necessària una filosofia d’Internet?
La filosofia d’Internet és necessària per combatre l’afany de domini de la tecnologia sobre
la vida humana. Per a comprendre quines poden arribar a ser les seves repercussions a
curt i a llarg termini. Per fer adonar tant als seus usuaris com als seus detractors que la
Xarxa pot tenir efectes que són directament proporcionals a l’ ús que se’n pugui fer.
Els efectes que pot tenir la tecnologia sobre la vida social depenen de com es faci servir i,
en el cas que ens ocupa, Internet, de quines siguin les finalitats i per a quins motius
s’elaborin els seus continguts. El que cal evitar és que es converteixi en un món
independent de la vida humana i que ens acabem convertint en els seus propis servidors.
“La tecnología es hija de un ser que comprende, de una inteligencia que piensa, pero
también de un universo cuya complejidad se ofrece a la vista del pensador atento y
esforzado. La tecnologia nos conduce a una metafísica, nos permite un conocimiento
ordenado del mundo real en el que estamos. Desde el punto de vista psicológico y
pedagógico hay una tarea que hacer, que es la de evitar que la tecnologia sea un falso
obstáculo, una barrera artificial que se interponga entre las personas y las cosas” 1
Internet no suposa, d’entrada, cap perill imminent si se sap utilitzar per afavorir la millora
de les comunicacions i informacions humanes. Un altre cosa és si s’utilitza per a fins poc
ètics i perjudicials per a les bones relacions socials. És evident que hi ha molt de soroll –
que es pot qualificar com a entropia- a Internet, molta informació escombraria, que més
que informar desinforma i provoca o pot provocar confusions; per aquesta raó cal destriar
el gra de la palla, cal tenir informacions des d’altres fonts i comparar-les. En aquesta idea
coincideixen la majoria de les anàlisis realitzades per G. Graham, P. Virilio, N. Postman...
Per totes aquestes raons la filosofia pot ser de gran utilitat, primer de tot perquè ens pot
ajudar a reconèixer les intencions últimes dels continguts de la teranyina mundial i,
després perquè, entre altres coses, ens pot proporcionar una mirada més crítica i reflexiva
davant l’allau d’informacions i de coneixements poc fiables, que necessiten ser contrastats
per una base epistemològica més ferma.
Tal com es pot constatar recentment, la reflexió filosòfica sobre Internet va més enllà de la
teranyina i cada cop són més els articles dedicats a tractar el tema de les noves
tecnologies en la premsa escrita i els llibres sobre les característiques i repercussions a
1
J.L. González Quirós. El porvenir de la razón en la era digital p.23. Com ens assenyala en la seva reflexió, la
tecnologia és un producte humà, és el nostre propi autoretrat i per tant cal analitzar-la per a descobrir la ideologia
en què es fonamenta i comprendre-la millor.
llarg i curt termini sobre la vida social de les diferents aplicacions d’Internet. Alguns dels
temes que més es qüestionen i que provoquen l’aparició de nous dilemes ètics i filosòfics
són:
•
Control-llibertat: s’ha de controlar el ciberespai o ha de ser un espai de llibertat on
tothom pugui dir el que vulgui?
•
Propietat intel·lectual2:
s’han de respectar els drets d’autor o tothom té dret a
copiar i a difondre els seus continguts?
•
Justícia: s’ha de castigar el terrorisme digital o ciberdelicte com qualsevol delicte
realitzat en la vida social?
•
Igualtat: s’ha de democratitzar el ciberespai o ha de ser un espai restringit a uns
quants, més afavorits?
La filosofia d’Internet, doncs, és necessària. Ara bé, ha de ser d’una filosofia dirigida a la
complexitat de les relacions socials i tecnològiques, una filosofia multidimensional i oberta
que tingui en compte totes les possibilitats, una filosofia crítica i al mateix temps elàstica
que sigui compatible amb la teranyina mundial que s’està construint.
2
Andrew Shapiro ha definido internet como "una gigantesca máquina de copiado''.Muchos autores dicen que
internet representa la muerte de los derechos de autor. Todos destacan, una y otra vez, que, con internet y las
tecnologías digitales, ha surgido una realidad completamente nueva con la que nunca antes habíamos tratado: por
primera vez en la historia, la tecnología permite realizar copias perfectas, idénticas al original, y distribuirlas
masivamente sin apenas costes económicos. Más aún, permiten modificar los originales con casi total libertad.
Esta situación es vivida por los autores y por la industria de los contenidos como una terrible amenaza.
Las respuestas que se han presentado para hacer frente a esta nueva realidad van desde un extremo al otro. Las
industrias discográfica, cinematográfica y editorial, así como las asociaciones de autores, artistas y escritores
están presionando para que se aprueben leyes que extienden el alcance de los derechos de autor reconocidos en
las legislaciones vigentes. Otros propugnan la abolición de los derechos de propiedad intelectual. Mientras tanto,
tanto en la Unión Europea como en Estados Unidos se aprueban directivas y leyes que refuerzan los derechos de
autor y restringen, severamente en ocasiones, las libertades de los individuos. VILLATE, Javier, 2001, "La
propiedad intelectual en la nueva era digital".Disponible a través del Observatorio para la CIBERSOCIEDAD
(http://cibersociedad.rediris.es) en:
http://cibersociedad.rediris.es/villate/copy.htm
©Anna Sarsanedas Darnés
0
