ong jesuïta per al´educació i el desemvolupament

planeta
Cuidem del
en xarxa
ONG JESUÏTA PER A L´EDUCACIÓ I EL DESEMVOLUPAMENT
5 de juny:
Dia mundial del medi ambient
cuidem del planeta en xarxa
En el Dia Mundial del Medi Ambient proposem una activitat en què a través d’un conte treballem
la necessitat de cuidar i comprometre’ns amb el nostre entorn.
Finalitzem amb un gest senzill que reforça la interdependència d’estes cures en el compromís cap
al medi ambient celebrant que xiquets i xiquetes cuidem el planeta en xarxa.
Infantil
Quines característiques té el nostre Planeta?
Així com les germanes puces van ser curoses amb el gos Planeta, de quina manera som nosaltres curosos
amb el nostre Planeta?
OBJECTIUS
Dialoguem sobre tasques que puguen fer en casa de compromís amb el Planeta com reciclar, parar atenció
d’apagar les llums quan no siguen necessàries, l’ús de l’aigua, etc. Preguntem què es fa en casa i qui s’encarrega d’això.
• Reflexionar sobre l’atenció del medi ambient.
• Fomentar la igualtat de responsabilitats cap al medi ambient de xiquets i xiquetes.
Com podem cuidar el Planeta xiquets i xiquetes? Hi ha diferències entre ambdós sobre l’atenció i cura? Podem
cuidar-lo junts?
EXERCICI DE L’ACTIVITAT
Triem un compromís com a classe que podem fixar-nos per a tots els dies i l’escrivim en un gran mural. Després
cada xiquet i cada xiqueta firmarà amb pintures de mà, posant la palma de la mà sobre un mural, així recordarem cada dia el compromís firmat este dia.
Es disposa a l’alumnat en cercle i es llig el conte següent:
Dos puces en el seu propi Planeta
Gest: Cuidem del planeta en xarxa
Hi havia un germà i una germana puces que vivien en un gran gos, anomenat Planeta.
Les puces es deien Carlota i Juancho i eren molt alegres i entremaliades. Per a viure picaven Planeta i així
s’alimentaven.
Es repartix a cada participant un tros de corda o llana; se’ls diu a tots que pensen alguna acció que puguen
fer en la seua rutina diària per a cuidar del Planeta, i que el tros de corda rebut és un símbol d’este compromís. A continuació, unixen les seues cordes a les cordes dels companys i companyes del costat de manera
que queden tots i totes connectats.
Un dia Carlota va eixir a fer un passeig per Planeta i li vaig picar molt fort prop de l’orella, tan fort que Planeta
es va enutjar sacsant-li del seu cos; va caure en el jardí on vivia Planeta.
Suggerim posar una cançó mentre alcen les mans amb les cordes enllaçades i es balancegen al so de la
música.
Carlota va estar perduda diversos dies entre la gespa i les plantes, i el seu germà Juancho la buscava en el
cos de Planeta sense poder trobar-la.
Este gest pot realitzar-se en l’aula o en el pati amb tot l’alumnat.
RECURSOS
Quan Carlota ja estava sense forces, va sentir crits:
–Carlota, Carlota– cridava Juancho.
–Germà, on estàs?– va respondre Carlota.
–Ací en Planeta, puja– va dir Juancho.
• Paper continu, pintura de dits, cançó (suggerim Moving de Macaco o alguna altra relacionada amb el medi
ambient que puga animar i connectar amb l’alumnat).
I donant un gran salt de puça, Carlota va tornar a pujar a Planeta.
Juancho i Carlota van reflexionar i van decidir que, per a no danyar a Planeta, calia picar-lo suaument. D’esta
manera es podrien alimentar sense causar-li dany.
cuidem del planeta en xarxa
Secundària
Invitem l’alumnat a descobrir i celebrar el valor de la interdependència i l’atenció del medi
ambient.
Cal sostindre el bastonet per l’extrem amb el dit índex d’una persona per un costat i amb el dit índex de l’altra persona per l’altre extrem.
Donar i rebre atenció és una de les funcions més importants de la vida; les relacions familiars,
socials i econòmiques, troben un sosteniment molt important en la mesura que ens responsabilitzem d’elles, ens fem càrrec i els dediquem algun tipus d’atenció. No obstant, les cures han
sigut tradicionalment vinculades al rol de la dona, privant els hòmens del gaudi d’esta activitat
i carregant a la dona amb tot el pes de la responsabilitat.
Este exercici ha de realitzar-se en silenci; si es cau el bastonet han de buscar-ho entre ambdós també en
silenci i amb els ulls tancats.
El bastonet simbolitza el medi ambient: hem de sostindre’l sabent que està en un fi equilibri.
• Reflexió grupal:
La interdependència de les cures és molt important en el compromís amb el medi ambient. Davant
de problemes globals necessitem respostes globals i connectades. Enfoquem este treball des
d’un valor per descobrir: el valor de l’atenció que, tradicionalment lligat a les dones, volem ferlo extensible a xics i xiques i descobrir la seua importància en relació amb el medi ambient.
Què ha passat?
Què ha sigut necessari per a sostindre’l?
És important que tant xics com xiques ens comprometem amb este equilibri?
I jo, què puc fer?
OBJECTIUS
Gest: Cuidem del Planeta en xarxa
• Fomentar el compromís amb el Planeta des de la interdependència.
• Posar a disposició de xics i xiques valors positius d’atenció i cura del Planeta.
EXERCICI DE L’ACTIVITAT
Es repartix a cada participant un tros de corda o llana; se’ls diu a tots que pensen alguna acció que puguen
fer en el seu dia a dia per a cuidar el Planeta, i que el tros de corda rebut és un símbol d’este compromís.
A continuació, unixen les seues cordes a les cordes dels companys i companyes del costat de manera que
queden tots i totes connectats.
• Comencem amb una pluja d’idees sobre la paraula cuidar, què ens evoca?
• Llista 1. Què cuidar. A continuació elaboren entre tots i totes una llista el més àmplia possible de persones
i coses que són susceptibles de cures (exemples: nadó, flor, riu).
Suggerim posar la cançó Moving Macaco (o alguna altra sobre medi ambient i que ajude a connectar amb
l’alumnat) mentre alcen les mans amb les cordes enllaçades i es balancegen al so de la música.
Este gest pot realitzar-se en l‘aula o en el pati amb tot l’alumnat.
• Llista 2. Qui cuida. Ara elaborem una llista de persones que cuiden posant en relació l’anterior amb esta.
RECURSOS
• Reflexió conjunta:
Hi ha diferència entre hòmens i dones de cara a les cures?
Qui s’encarreguen tradicionalment de les cures?
Per què són tan importants les cures?
Qui pot cuidar el medi ambient?
• Tros de corda o llana, furgadents xinesos, mocadors per a tapar-se els ulls, música de fons per a la dinàmica i cançó Moving per al gest.
Cures interdependents
Realitzem ara una dinàmica amb bastonets xinesos. Necessitem un espai aclarit en l’aula o el centre.
I així van viure molt feliços per sempre les dos puces cuidant Planeta.
Dóna començament l’activitat amb els xics i xiques de peu i amb els ulls tancats. Per a això és convenient
que es tapen amb un mocador o cinta que els ajude a mantindre’ls tancats durant tota la dinàmica.
Com cuidem el nostre Planeta?
En un ambient de reflexió preguntem als xiquets i a les xiquetes sobre el nostre propi Planeta.
L’educador o educadora els ajunta per parelles preferentment formades per xic i xica i a cada parella li
entrega un bastonet xinés.
Quines característiques té el Planeta de Carlota i Juancho?
Quan estiguen fetes totes les parelles i tinguen el bastonet corresponent, els dóna la instrucció següent:
cuidem del planeta en xarxa
En el Dia Mundial del Medi Ambient proposem una activitat en què a través d’un conte treballem
la necessitat cuidar i comprometre’ns amb el nostre entorn.
Finalitzem amb un gest senzill que reforça la interdependència d’estes cures en el compromís amb
el medi ambient, celebrant que xiquets i xiquetes cuidem del planeta en xarxa.
OBJECTIUS
• Reflexionar sobre l’atenció del medi ambient.
• Fomentar la igualtat de responsabilitats de xiquets i xiquetes en l’atenció del medi ambient.
EXERCICI DE L’ACTIVITAT
Primària
Quan Carlota ja havia perdut les esperances, de sobte va succeir el miracle. Va sentir a la llunyania una veu
que cridava i li pareixia familiar. Era el seu germà Juancho, que des del moment que Carlota es va perdre no
havia parat de cridar des de sa casa en el llom de Planeta. Carlota va recórrer a les seues últimes energies
i donant cinc bots va poder veure a Juancho i retrobar-se amb ell.
–Germà, germà! Per fi et trobe, estic molt dèbil, ja no puc més– va dir Carlota molt fatigada després de diversos dies sense menjar.
–Germaneta, menja un poc i et recuperaràs– va dir Juancho.
Llavors Carlota va punxar a Planeta suaument, perquè sabia que si abusava d’ell podia perdre’l novament i
potser no el trobaria més. Juancho al veure açò li va dir: –Carlota, pareix que hem aprés la lliçó, o no? Carlota
va respondre: –Si Juancho. En estos dies he reflexionat sobre la nostra casa i sobre Planeta: si volem viure
en ell, hem de cuidar-lo molt, perquè si abusem podem quedar-nos sense res.
Dos puces en el seu propi Planeta
Assentats en cercle, es llig el conte següent:
Temps arrere, Carlota i Juancho, un germà i una germana puces molt entremaliades vivien còmodament en el
llom d’un gran gos, anomenat Planeta. Ací havien instal·lat sa casa i per a alimentar-se el picaven de tant en
tant. Planeta no aconseguia a gratar-se el llom amb les urpes, per la qual cosa podien viure tranquil·lament si
no abandonaven eixe sector, on havien construït sa casa de pèls.
Un dia Planeta estava dormint i Carlota va decidir anar a passejar i recórrer el cos de Planeta i a més picar-li
en una altra zona diferent. Juancho li va dir: –Carlota, ara estic cansat; camina tu sola, que et vaja bé, divertix-te.
Llavors Carlota va partir donant un gran salt de puça, va donar tres bots més i ja estava en el morro de Planeta;
va veure les dents enormes i es va riure de com respirava al dormir.
Carlota es va temptar molt a picar-li amb força i així ho va fer. Pifffff!!! El va picar. Tan fort que Planeta es va
despertar fent un salt i ràpidament va passar l’urpa pel morro. Carlota no va aconseguir a reaccionar i l’urpa
la va espentar molt lluny. Planeta es va posar a córrer i Carlota va quedar tirada en un gran jardí totalment
perduda. Juancho es va donar compte de tot el que passava i es va posar a xisclar per a cridar la seua aventurera germana, però els seus crits eren molt dèbils com perquè Carlota els sentira. Carlota no sabia on estava i
tampoc sabia què fer, i es va posar a plorar al mig del jardí. Planeta havia corregut molt lluny, a l’altre costat
del gran jardí, la qual cosa per a la grandària d’una puça resultava impossible de recórrer. Juancho no sabia
què fer, estava molt preocupat, no sabia com ni on estava la seua germana.
En este Dia D proposem reflexionar i descobrir el valor central que té l’atenció i cura, en este cas
en les nostres relacions amb el medi ambient. Xics i xiques podem fer-nos càrrec de l’entorn
en què vivim, comprometre’ns en l’atenció del nostre Planeta i construir solucions conjuntament.
OBJECTIUS
• Fomentar el compromís amb el medi ambient des de la interdependència.
• Posar a disposició de xics i xiques valors positius d’atenció i cura del Planeta.
EXERCICI DE L’ACTIVITAT
Com cuidem el nostre Planeta?
• Comencem amb una pluja d’idees sobre la paraula cuidar, què ens evoca?
En un ambient de reflexió preguntem a les i als estudiants sobre el nostre propi Planeta:
• Llista 1. Què cuidar. A continuació elaboren entre tots i totes una llista el més àmplia possible de persones i
coses que són susceptibles de cures (exemples: nadó, flor, riu).
Dialoguem sobre tasques que puguen fer en casa de compromís amb el Planeta com reciclar, parar atenció
d’apagar les llums quan no siguen necessàries, l’ús de l’aigua, etc. Preguntem què es fa en casa i qui s’encarrega de tot això.
Hi ha diferència entre hòmens i dones de cara a les cures i atencions?
Qui s’encarreguen tradicionalment de les cures?
Per què són tan importants les cures?
Qui pot cuidar el medi ambient?
Com podem cuidar el Planeta xiquets i xiquetes? Hi ha diferències entre ambdós sobre l’atenció? Podem
cuidar-lo junts?
Dibuixos amb atenció
Eslògans: En grups de cinc els xiquets i les xiquetes escriuen cartells amb lemes sobre l’atenció i cura del
Planeta.
Una vegada realitzada esta reflexió conjunta, proposem una dinàmica en silenci en què de manera artística
puguen plasmar la idea d’atenció del planeta.
L’encapçalament pot ser: Les xiquetes i els xiquets podem cuidar el planeta de moltes formes, algunes d’elles
són…
Escriure almenys cinc per grup. Suggerim apegar els cartells en un mural dins o fora de l’aula.
Consigna: Han de realitzar un dibuix en silenci que expresse Xics i xiques cuidem del planeta.
Cada participant tria el color que expressa algun aspecte important de si.
• Paper continu, retoladors de colors.
El paper no es pot dividir i el dibuix ha de ser conjunt però no poden planificar ni decidir què dibuixaran.
Comencen simplement a dibuixar amb lentitud i dirigint l’atenció al procés de dibuixar mentre interactuen
amb el company o companya.
Poden alternar-se dibuixant o dibuixar al mateix temps, o fins i tot moure la mà del company o companya
durant un breu instant i dibuixar amb el seu color si ocorre.
Posada en comú
Què he sentit mentre dibuixava? Què hem volgut dibuixar?
Exposa a la resta de companys i companyes què expressa el dibuix.
Gest: Cuidem del Planeta en xarxa
Es repartix a cada participant un tros de corda o llana; se’ls diu a tots que pensen alguna acció que puguen
fer en el seu dia a dia per a cuidar del Planeta, i que el tros de corda rebut és un símbol d’este compromís.
A continuació unixen les seues cordes a les cordes dels companys i companyes del costat de manera que
queden tots i totes connectats.
Suggerim posar la cançó Moving de Macaco (o alguna altra que ajude a connectar amb l’alumnat) mentre
alcen les mans amb les cordes enllaçades i es balancegen al so de la música.
Este gest pot realitzar-se en l’aula o en el pati amb tot l’alumnat.
• Reflexió conjunta:
Gest: Cuidem del planeta en xarxa (Veure proposta d’Infantil)
Batxillerat
• Llista 2. Qui cuida. Ara elaborem una llista de persones que cuiden posant en relació l’anterior amb esta.
Així com les germanes puces van ser curoses amb el gos Planeta, de quina manera som nosaltres curosos
amb el nostre Planeta?
RECURSOS
Els germans van passar diversos dies sense trobar-se. Carlota s’havia posat a recórrer el jardí, però no trobava senyals del seu germà ni de Planeta. Li començaven a flaquejar les energies, necessitava punxar a algú per
a tindre més empentes.
Donar i rebre atenció és una de les funcions més importants de la vida; les relacions familiars,
socials i econòmiques, troben un sosteniment molt important en la mesura que ens responsabilitzem d’elles, ens fem càrrec i els dediquem algun tipus d’atenció. No obstant, les cures han
sigut tradicionalment vinculades al rol de la dona, privant els hòmens del gaudi d’esta activitat
i carregant a la dona amb tot el pes de la responsabilitat.
I així va ser com estos dos germans van viure feliços per sempre cuidant Planeta, picant-lo només les vegades necessàries.
Quines característiques té el Planeta de Carlota i Juancho?, quines característiques té el nostre Planeta?
Carlota i Juancho eren molt alegres i aventureres, disfrutaven molt en eixir de la zona protegida de Planeta i
anar a llocs on sí que arribaven les seues grans urpes. Ho passaven molt bé en estos llocs, però quan se’ls
ocorria picar-li en les orelles o en el coll, per exemple, corrien molt de risc, sobretot si Planeta en eixe moment
estava despert. Carlota i Juancho moltes vegades el picaven fort i Planeta es molestava molt, però elles reien
i fent bots de puça esquivaven les rascades. Açò era molt perillós, però a estes germanes puces només els
importava passar-ho bé.
cuidem del planeta en xarxa
RECURSOS
• Fulls de grandària DIN A4, llapis, ceres o retoladors, música de relaxació, cançó Moving de Macaco.
En silenci es posen per parelles amb algú que tinga color diferent del seu. Cada parell agafa un full gran
de paper i busca un lloc on assentar-se a l’un i a l’altre costat del paper en el sòl.
S’assenten a un costat i a l’altre del paper. El color ha de sostindre’s amb la mà amb què no escriuen normalment i comencen a dibuixar junts sobre el paper. Suggerim una música relaxant per a realitzar esta activitat.
Coordinadora de Sensibilització: Raquel Martín. Responsable d’Educació per al Desenvolupament: Irene Ortega. Coordinadora de
la proposta: Mª Luisa Caparrós. Autors: Sebastián Correa i Mª Luisa Caparrós. Productores: Cristina Fernández i Blanca Bonnelly.
Dissenyadora i artista gràfica: Maribel Vázquez. Entreculturas 2010.