Acta - Ajuntament de Barcelona

ACTA DE LA COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT
Sessió de 11 de desembre de 2014
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, l’11 de desembre de 2014, s’hi
reuneix la COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT, sota la presidència de la Ima. Sra.
Míriam Casanova Doménech. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joaquim Forn i
Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond
Blasi i Navarro, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Pilar Díaz López,
Alberto Villagrasa Gil, Oscar Ramírez Lara, Joaquim Mestre Garrido, Isabel Ribas Seix, Joan
Laporta i Estruch, assistits per assistits per la Sra. Ester Solana i Grasa, que actua per delegació
del Secretari General de la Corporació i certifica.
Excusa la seva absència l’Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez.
També hi són presents les Sres. i els Srs. Jaume Graells, del departament de projectes urbans
d’hàbitat Urbà, Adrià Gomila i Civit, director dels Serveis de Mobilitat,
S’obre la sessió a les 9,35 h.
La presidenta proposa tractar conjuntament una sèrie de punts, perquè fan referència als
mateixos temes. Serien el punt número 3 amb el punt número 5, que són les proposicions del
Grup del PSC i del Grup d’ICV-EUiA amb relació a l’operació BAMSA; després, també, el
punt número 2 amb el punt número 10, és a dir, la compareixença i el prec del Grup d’ICVEUiA en referència als carrers amb plataforma única; el punt número 7 i número 12, prec del
Grup del PSC i pregunta del Grup del PP, amb relació al conveni de col•laboració entre els
Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana; i després el punt número 1 amb el número 9, és a dir,
la compareixença del Grup del PSC amb el prec del Grup del PP, amb relació a la seguretat de
les persones invidents al passeig de Gràcia.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, ES COMUNIQUEN les
resolucions següents:
1.-
(20144461)
Del gerent municipal, de 14 de novembre de 2014, que adjudica a Intergraph España, S.A. el
contracte relatiu als treballs d’anàlisi, certificació del software i construcció de la maqueta per
l’actualització de la versió del Mycelium, sistema de gestió d’emergències de la GUB i SPEIS,
per als exercicis 2014-2015 i per un import de 115.101,25 euros.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
1
2.-
(20144015)
Del gerent municipal, de 28 de novembre de 2014, que adjudica a Equihealth Veterinarios, SL
el contracte per a l’assistència veterinària als cavalls i gossos de la GUB, l’adquisició de
productes farmacèutics i sanitaris, altres prestacions i el servei de ferramenta dels cavalls, per
als exercicis 2014-2016, i per un import de 207.531,49 euros.
Acord de la Comissió de Govern de 19 de novembre de 2014:
3.-
(278/2014) APROVAR el conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona, la
Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la realització d’una
prova pilot amb l’objecte de promoure el cotxe compartit entre la comunitat universitària i
impulsar una mobilitat més eficient i sostenible. DESIGNAR el Regidor de Mobilitat, Im. Sr.
Eduard Freixedes i Plans, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots els
documents que se’n derivin. DONAR compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat.
Acords de la Comissió de Govern de 3 de desembre de 2014:
4.-
(20144295) ADJUDICAR el contracte núm. 14002638, que té per objecte el servei de
manteniment, neteja, descontaminació i reparació dels equips de respiració autònoma (ERA),
equips de protecció química (EPQ) i cascs d’intervenció del Servei de Prevenció, Extinció
d’Incendis i Salvament (SPEIS), a MSA Española SA, amb NIF A08201832, per un import
màxim de 500.891,60 euros, IVA inclòs, i en funció dels preus unitaris continguts a la seva
oferta, d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa, i de
conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient. DISPOSAR
a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la partida 0401 21300 13512, dels
pressupostos dels anys 2015 i 2016, amb el següent desglossament: import net d’adjudicació
413.960,00 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import de l’IVA de 86.931,60 euros. Atès
que el contracte es formalitza l’exercici anterior a la seva execució, se sotmet a la condició
suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponents
posteriors a l’actual. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a
comptar del següent al de la recepció per part de l’adjudicatari del requeriment per a la
formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la
notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la
suspensió de la formalització, o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR
compte a la Comissió de Seguretat i Mobilitat
5.-
(20144420) ADJUDICAR el contracte núm. 14003936, que té per objecte el subministrament
de 30 escúters elèctrics, mitjançant arrendament financer, destinats al servei de la Guàrdia
Urbana de Barcelona, per un període de 48 mesos i un màxim de 30.000 quilòmetres, per un
import de 555.825,60 euros, IVA inclòs, de conformitat amb la proposta de valoració i
classificació continguda en l’expedient, a Alphabet España Fleet Management SA, amb NIF
A91001438, i d’acord amb la seva proposició, en ser considerada l’oferta més avantatjosa,
sotmès a la condició suspensiva d’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos
corresponents atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva
formalització. DISPOSAR a favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la
partida 0401 20400 13211 dels pressupostos de 2015, 2016, 2017 i 2018, amb el següent
desglossament: import adjudicació 459.360,00 euros; tipus impositiu del 21% d’IVA, i import
de l’IVA de 96.465,60 euros. ANUL·LAR part de l’autorització de despesa per un import de
33.105,60 euros amb càrrec a les mateixes partides i pressupostos. FORMALITZAR el
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
2
contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part
de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15
dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs
especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat
l’aixecament de la suspensió. DONAR compte d’aquesta resolució a la Comissió de Seguretat i
Mobilitat.
b) Mesures de govern
c) Informes
d) Compareixences Govern municipal
Del Grup Municipal PSC:
1.-
(M1115/12879) Que comparegui el responsable municipal que correspongui per tal d’informar
sobre les actuacions previstes per garantir la seguretat viària de les persones amb discapacitat
visual al passeig de Gràcia.
La Sra. DÍAZ dóna la benvinguda als representants de l’Associació Catalana per a la Integració
del Cec (ACIC). Exposa que la reforma del passeig de Gràcia ha comportat convertir els laterals
en una plataforma única, sobre la qual poden circular a 10 km/h les bicicletes, els vehicles de
distribució de mercaderies i els vehicles que vulguin accedir als aparcaments del passeig.
Afegeix que recentment s’ha denunciat que en aquest nou disseny no s’han tingut en compte les
necessitats de les persones amb discapacitat visual. Assenyala que s’han instal·lat semàfors
acústics i encaminadors per indicar on són els passos de vianants, però el problema més greu
resideix en el disseny del nou lateral, tal com il·lustra el vídeo que circula per les xarxes socials.
Destaca que les entitats del sector denuncien que no han estat escoltades i ara es troben amb un
gran problema de seguretat viària. Per acabar, llegeix la petició de compareixença del seu grup.
El Sr. RAMÍREZ agraeix l’assistència dels membres de l’Associació Catalana per a la
Integració del Cec. Manifesta que el prec que presenta el Grup del PP també té relació amb el
perill que suposa per a les persones amb discapacitat visual la nova plataforma única. Assenyala
que s’han fet diverses denúncies, com ara el vídeo enregistrat per l’ACIC, que posa en
evidència el perill que representa per a la seva integritat la nova configuració. Diu que per això
el seu grup demana que es garanteixi l’accessibilitat i la seguretat d’aquestes persones en el nou
carril de plataforma única. Recorda que precisament el seu grup ja va demanar a la Comissió
d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient que se separés el carril de la vorera amb elements físics com
jardineres i plantes, però reconeix que també cal garantir l’accessibilitat de tothom. Per acabar,
llegeix el prec del seu grup.
El Sr. GRAELLS, arquitecte del Departament de Projectes Urbans d’Hàbitat Urbà, explica que
des d’un primer moment la intenció va ser facilitar al màxim la mobilitat de tot tipus de
persones i per això es va optar per la plataforma única, gràcies a la qual el projecte ha guanyat
molt en termes de facilitat de mobilitat. Assenyala que fins fa pocs mesos al passeig hi havia
una gran quantitat d’obstacles, de manera que la nova configuració implica un guany
substancial per a tot tipus de persones, especialment per a les que tenen mobilitat reduïda. Pel
que fa a les persones amb disminució visual, explica que el que s’ha fet ha estat cenyir-se a la
normativa que s’ha aplicat fins ara a tots els carrers de Barcelona i col·locar uns encaminadors
lineals amb un panot totalment diferent del panot tradicional Gaudí del passeig de Gràcia.
Comenta també que la majoria de carrers de la ciutat compleixen poc aquesta normativa.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
3
Afegeix que la idea que tenien fins ara, d’acord amb consultes a tècnics especialistes, era que la
persona invident se sol guiar per uns recorreguts apresos i al principi és acompanyada per una
persona que la guia d’una manera determinada, perquè pugui fer el seu recorregut habitual. Així
mateix, explica que se’ls va dir que era una condició indispensable el fet que l’encaminador
arribés a la façana i també als passos de vianants i les parades d’autobús.
D’altra banda, puntualitza que el projecte no s’ha completat quant a la vorera, des de la primera
línia d’arbrat fins a la façana, i tanmateix BIMSA sí que ha habilitat un pressupost especial per
fer tots els encaminaments fins a la línia de façana. En aquest sentit, destaca que en reunions
mantingudes amb l’ONCE i l’ACIC se’ls ha dit que el que calia era un tipus de paviment
diferenciat de l’encaminament quan hi hagués algun perill o dificultat que canviés el paviment.
Afegeix que també se’ls ha dit que al carril de circulació la velocitat màxima ha de ser de 10
km/h, una velocitat que qualifica de mínima i a la qual qualsevol conductor ha de poder detectar
una persona que travessi, sigui invident o no. Considera que, per tant, el problema si es
produeix no és perquè la persona travessi, sinó perquè el vehicle no compleix les normes.
Explica que, tot i així, se’ls va dir que havien de reforçar els encaminaments amb un paviment
de botonadura que avisa que s’està entrant en una zona diferent del paviment habitual. En
aquest sentit, destaca que tots els encaminaments i les marquesines noves del passeig de Gràcia
ara responen a aquests requisits.
Pel que fa al vídeo, diu que ha causat sorpresa perquè d’alguna manera manifesta que hi ha una
gran perillositat, quan el seu departament no està actuant pel seu compte, sinó que treballa en
tot moment amb les institucions competents en aquest àmbit, com ara l’Institut Municipal de
Disminuïts, l’Àrea de Mobilitat i Accessibilitat i les organitzacions ONCE i ACIC. Indica que
l’Ajuntament és el que haurà de dir què cal fer, però declara que el seu departament està obert a
acceptar qualsevol tipus de millora.
D’altra banda, exposa que la Generalitat, mitjançant l’Àrea de Promoció de l’Accessibilitat i la
Secretaria del Consell per la Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres, del
Departament de Benestar Social i Família, està creant un grup de treball conjuntament amb
l’Ajuntament de Barcelona per resoldre aquest tema, també més enllà del passeig de Gràcia.
Considera que el passeig de Gràcia és el primer carrer gran que s’està reformant en aquesta
legislatura, juntament amb la Diagonal, de manera que hauria de ser una mostra del que es farà
a partir d’ara quant a l’accessibilitat de les persones cegues.
Així mateix, puntualitza que el seu departament està obert a qualsevol tipus de canvi, però ha de
ser un canvi normatiu. En aquest sentit, es refereix al fet que el vídeo mostra una persona sortint
d’una parada de metro, quan, en realitat, no hi ha cap parada de metro a Barcelona que estigui
obligada per normativa a ser senyalitzada com a encaminament per a persones invidents.
Per acabar, afirma que el seu departament està disposat a qualsevol millora que es consensuï en
el marc del grup de treball de la Generalitat i Mobilitat i Accessibilitat de Barcelona.
La Sra. DÍAZ agraeix al Sr. Graells les explicacions, tot i que no les comparteix. Assenyala que,
segons la Convenció de les Nacions Unides del 2006, l’accessibilitat és un principi fonamental
amb rang de dret i diu que en l’exposició del Sr. Graells no ha detectat precisament una defensa
del concepte d’accessibilitat universal. Destaca que a la ciutat viuen més de 135.000 persones
amb algun tipus de discapacitat i assegura que les múltiples entitats de persones amb
discapacitat visual discreparien de la seva reflexió.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
4
D’altra banda, exposa que la Llei d’accessibilitat del 1991, reformada al Parlament l’octubre del
2014, no distingeix entre tipus de carrers, sinó que, un cop es fa una obra, el carrer ha
d’esdevenir accessible. Reconeix que molts carrers de Barcelona no són accessibles, però
assenyala que precisament el que s’està fent, i aquesta és la seva responsabilitat com a
arquitecte en cap, és garantir l’accessibilitat universal per a tothom, especialment en un carrer
tan transitat com el passeig de Gràcia.
Així mateix, reivindica que l’institut municipal que treballa en aquest àmbit no és «de
Disminuïts», sinó «de Persones amb Discapacitat». Destaca que aquest institut té comissions de
participació en les quals les entitats poden indicar els problemes d’accessibilitat i mobilitat de la
ciutat. Assenyala que, gràcies precisament a la col·laboració entre entitats socials,
Administració i ciutadans, Barcelona és una de les ciutats més accessibles d’Europa, per no dir
la més accessible d’Espanya. En aquest sentit, considera que cal donar importància a l’opinió de
les entitats del sector, ja que ningú millor que elles per parlar del seu grau de seguretat o de com
defensar el principi d’autonomia personal, segons el qual tota persona, independentment de les
seves capacitats, ha de tenir una autonomia plena per circular per la ciutat. Per acabar, afirma
que cal una col·laboració estreta amb les entitats per resoldre aquestes errades amb la finalitat
de garantir la seguretat i la integritat dels 15.000 ciutadans amb discapacitat visual de
Barcelona.
El Sr. RAMÍREZ pregunta si el Govern accepta el prec del seu grup.
El Sr. FREIXEDES respon que no l’accepta i després li contestarà per què.
El Sr. RAMÍREZ agraeix les explicacions del Sr. Graells. Diu que el Grup Municipal del PP no
discuteix que el projecte hagi suposat una millora palpable, però creu que quan les entitats
denuncien aquest tipus de problemes cal escoltar-les i mirar d’eliminar els obstacles per garantir
el seu dret universal d’accessibilitat. Així mateix, considera discutible alguna de les afirmacions
del Sr. Graells, com la idea que cal cenyir-se sempre a les normes i, per tant, no es faran canvis
més enllà de les ordenances. En aquest sentit, assegura que també cal garantir altres tipus de
directrius, com les de les Nacions Unides o la Llei d’accessibilitat catalana. Afegeix que és
inadmissible que quan s’urbanitzin noves vies no s’adaptin a la realitat tant normativa com del
dia a dia. Diu que és evident que algunes entitats estan denunciant que la plataforma única de
passeig de Gràcia suposa un perill a l’hora de travessar per a aquestes persones i, més enllà dels
encaminadors amb panots lineals, cal garantir amb marques tàctils al llarg de tota la plataforma
única la diferenciació de la vorera del carril perquè, si no, s’impossibilitaria l’accessibilitat i
s’incrementarien els riscos de les persones amb discapacitat visual. Indica que el prec del seu
grup precisament demana reforçar tots els encaminaments ja programats per garantir
l’accessibilitat i la seguretat dels usuaris. Per acabar, lamenta que no s’hagi escoltat les entitats
un altre cop i demana que el Govern s’ho replantegi per no incórrer en nyaps del passat, com els
1.400 encaminadors de cautxú de les parades d’autobús, valorats en 2 milions d’euros, que es
van haver de substituir.
La Sra. RIBAS saluda els membres de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec. A
continuació, exposa que el 3 de desembre el Plenari de l’Eixample va aprovar per unanimitat
una proposició del seu grup perquè el Govern treballi urgentment per resoldre els problemes del
carril de serveis del passeig de Gràcia i reprendre les reunions regulars de la Taula per a
Persones amb Discapacitat perquè pugui assessorar el Govern en matèria d’urbanisme adaptat.
En aquest sentit, demana que la Regidoria de Mobilitat s’impliqui en aquesta solució i tot el
Govern municipal executi la proposició del Grup Municipal d’ICV-EUiA.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
5
Considera evident que amb la nova configuració de voreres del passeig de Gràcia les persones
amb un problema de visió es poden trobar en situacions perilloses sense saber-ho, ja que no
poden diferenciar la zona segura de vianants de la zona per on poden circular vehicles a motor,
tal com va denunciar al Plenari de l’Eixample la Sra. Neus Salvat, de l’ACIC.
Agraeix les explicacions del Sr. Graells, però puntualitza que aquest no és un debat tècnic, sinó
polític, de manera que interpel·larà directament al Govern. En aquest sentit, diu que és
inacceptable que el Govern municipal al·legui desconeixement, ja que la mateixa Sra. Salvat ha
explicat que el febrer del 2014 l’ACIC ja li va expressar la seva disconformitat amb el projecte
de reforma. Reconeix que es van fer algunes correccions, com els encaminaments, que tampoc
estaven previstos, però destaca que no s’ha incorporat la senyalització del carril per a vehicles.
Explica que sí que hi ha unes marques, però les persones amb discapacitat visual denuncien que
són petites i no ressegueixen tot el carril. Així mateix, assenyala que el diàleg amb l’ACIC es va
iniciar al febrer, però es va difuminar al juny, fet que es reflecteix en la situació actual. Destaca
que, a més, l’ACIC no és l’única entitat que ha avisat del problema al Govern, ja que l’ONCE el
20 de novembre va trametre un informe a l’Ajuntament en què s’explica que no totes les
plataformes úniques són iguals i això dificulta saber en quina plataforma s’està i valorar els
perills que implica.
D’altra banda, afirma que també és inacceptable el principi esmentat pel Sr. Graells d’introduir
canvis només si són dintre la normativa, ja que com a poder legislatiu, si una normativa no
preserva els drets fonamentals de totes les persones, l’obligació és canviar-la.
Per acabar, demana al Govern municipal que, quan pensi l’espai públic, pensi en totes les
persones que hi conviuen, també les que tenen diversitat funcional, ja que si la ciutat és millor
per a aquestes persones és millor per tothom i cal comptar amb el gran valor que aporten
institucions com l’IMD i associacions com l’ACIC i l’ONCE.
El Sr. LAPORTA saluda els representants de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec i
agraeix l’exposició del Sr. Graells. Destaca que aquesta exposició posa de manifest que el
Govern està disposat al canvi i que no tots els carrers de Barcelona compleixen la normativa.
Així mateix, assenyala que les explicacions tècniques no han de ser valorades pels grups
municipals, sinó per les persones que necessiten aquestes solucions per exercir el seu dret a la
mobilitat i l’accessibilitat. Considera que, per tant, si els encaminaments en línies amb les
botonadures no són adients, cal reconsiderar la reforma i incorporar algun tipus de marques
tàctils al llarg de tot el carril de vehicles, tal com proposa l’ACIC.
Pel que fa al concepte d’accessibilitat, exposa que per a UpB és un concepte ampli que també
cal aplicar a l’esport, la cultura, la formació, la comunicació, el lleure i el treball, així com a
totes les persones de la ciutat, siguin invidents o no, ja que es tracta de treballar per tothom i
contribuir a la cohesió i la inclusió socials. Per acabar, destaca que Barcelona ha recorregut un
llarg camí en aquest àmbit, però cal anar millorant i estar amatent a les noves situacions que es
produeixin per trobar solucions adequades per a les persones afectades.
El Sr. FREIXEDES dóna la benvinguda a les persones de l’ACIC. Assegura que en el fons
tothom vol el mateix, ja que, tal com deia la Sra. Díaz, s’està duent a terme una cooperació en el
si de l’Institut Municipal, que és l’instrument de què disposa l’Ajuntament per mantenir un
diàleg que és imprescindible. Considera evident que al passeig de Gràcia hi ha un problema, un
problema que qualifica d’oportunitat, ja que a partir de problemes concrets s’acaben trobant
solucions que es poden aplicar a altres situacions similars en el futur. Assenyala que el debat
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
6
sobre què s’ha de fer per senyalitzar una plataforma única encara no s’havia fet, per tal com,
encara que no sigui una circumstància nova, la preeminència del passeig de Gràcia ha centrat
l’atenció sobre aquesta qüestió. Afirma que aquest debat s’ha de fer pausadament i partint d’un
criteri polític que al seu parer comparteix tothom i que és que la mobilitat i l’accessibilitat han
de ser universals.
Indica que ara els grups polítics han de deixar treballar els tècnics precisament per evitar nyaps
com el dels encaminadors de cautxú. A més, exposa que, arran de les queixes de l’ACIC,
l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat s’ha tornat a reunir amb aquesta associació i
amb l’ONCE, i ara el grup de treball d’accessibilitat està estudiant les mesures que cal aplicar
d’acord amb la normativa tècnica corresponent. En aquest sentit, destaca que l’Ajuntament
forma part d’un grup de treball per a l’accessibilitat en les plataformes úniques creat per la
Secretaria del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres del
Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Explica que el que ja
s’ha acordat i implementat a partir de les demandes de les entitats és la construcció
d’encaminadors per orientar els accessos a les instal·lacions soterrades de transport públic.
Quant al prec del Grup del PP, puntualitza que el Govern no l’accepta perquè planteja una
proposta concreta i encara no es pot dir quina serà la solució tècnica escollida per garantir
l’accessibilitat universal a les plataformes úniques del passeig de Gràcia. En aquest sentit,
assenyala que les botoneres, tot i que aparentment puguin ajudar les persones amb discapacitat
visual, poden dificultar el pas a persones amb un altre tipus de diversitat funcional. Destaca que,
de fet, al grup de treball creat per la Generalitat tothom desaconsella aquesta solució. Per
acabar, aclareix que el fet que no s’accepti el prec no vol dir que no se’n comparteixi la
voluntat, sinó que no es pot garantir que la solució finalment adoptada sigui la de les botoneres.
La Sra. DÍAZ felicita el Sr. Freixedes per la ferma defensa que ha fet de l’accessibilitat. A
continuació, recorda que el Codi d’accessibilitat és de 1995 i la nova Llei d’accessibilitat,
aprovada fa dos mesos, dóna un període de dos anys per elaborar un nou decret de
desplegament. Així mateix, subratlla que Barcelona té una llarga tradició com a ciutat pionera
en iniciatives d’inclusió social, des que l’any 1992 va començar a fer la xarxa d’autobusos
accessible. En aquest sentit, diu que cal trencar amb aquesta idea que només s’aplicarà el que
digui la normativa, ja que cal ser més agosarats i escoltar les entitats i les persones amb
discapacitat que treballen voluntàriament pel benestar de la ciutat. Considera que cal crear una
ciutat amable on tothom pugui gaudir, ja que, si no, potser caldrà senyalitzar el nou passeig de
Gràcia com a via no accessible per a tothom i hi haurà inseguretat i accidents, la responsabilitat
subsidiària dels quals serà del consistori.
El Sr. RAMÍREZ celebra el compromís del Govern d’estudiar-ho i buscar-hi una solució
tècnica que garanteixi la seguretat i l’accessibilitat de tots els usuaris. Assenyala que, tanmateix,
es queda amb una sensació agredolça, ja que el Govern també ha dit que no accepta el prec,
quan aquest en realitat no parla de botoneres, sinó de marques tàctils. Diu que efectivament hi
ha moltes solucions tècniques, però que, en tot cas, l’important és el compromís de solucionarho.
La Sra. RIBAS també agraeix la declaració de voluntat política per part del regidor. Demana,
però, que el Govern passi de les declaracions als fets, atès que al febrer ja farà un any que
coneixien tota aquesta problemàtica i, a més, la reforma ha costat 6 milions d’euros
aproximadament i ara caldrà tornar a fer reformes per arreglar el nyap que ha creat el Govern
mateix.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
7
D’altra banda, diu que és bo que Barcelona enraoni amb tothom, però no hauria de renunciar a
encapçalar la lluita pels drets de les persones amb diversitat funcional entregant-ne el lideratge
a la Generalitat perquè no ho necessita i perquè qui és capaç d’aportar més és Barcelona.
Considera que, si el debat és de model, llavors el model que segueix el Govern és el de gastar
diners a favor de les botigues del passeig de Gràcia, que no són precisament el comerç de
proximitat que dóna vida als barris, però sense considerar les necessitats i els interessos de la
ciutadania en general i de les persones amb discapacitat visual en particular.
El Sr. LAPORTA celebra el posicionament polític del Govern i demana que s’actuï amb la
màxima celeritat perquè no es produeixin situacions de risc. Pel que fa a la solució, diu que el
millor seria aplicar la proposta de l’associació d’afectats, l’ACIC, i, per tant, ara el que pertoca
és portar-la a terme.
Es dóna per tractada.
Del Grup Municipal ICV-EUiA:
2.-
(M1115/12894) Que comparegui el responsable municipal de mobilitat per informar sobre el
nombre de carrers amb plataforma única (a un únic nivell), les seves tipologies, la seva ubicació
i la seva senyalització. Sol·licitem que es lliuri la informació per escrit.
La Sra. RIBAS explica que presenten aquesta compareixença perquè darrerament s’han produït
diverses problemàtiques en què hi havia un carrer de plataforma única, i a més han fet un prec
per exposar la part propositiva en aquesta matèria. A continuació, llegeix el prec del seu grup.
El Sr. GOMILA aclareix que en els propers mesos tota la informació també es prepararà per
escrit de manera més exhaustiva i caldrà anar-la actualitzant, ja que la ciutat va canviant
constantment. Assenyala que a 31 de desembre Barcelona tenia 76 hectàrees de zones de
vianants amb una varietat d’espais molt gran per les pròpies característiques dels espais i també
per les necessitats funcionals que han de satisfer, atès que no és el mateix una zona de vianants
al centre antic que en una gran avinguda o un parc. Assenyala que es poden classificar en tres
grans grups en funció de si hi poden accedir vehicles: en primer lloc, les zones en què
s’impedeix físicament i permanentment aquest accés, com un parc, tot i que hi accedeixin
puntualment els vehicles de serveis i altres; en segon lloc, les zones en què hi ha restriccions
d’accés de vehicles en funció del perfil de conductor o de l’horari, i, en tercer lloc, els espais de
plataforma única, on l’accés per als vehicles és lliure però poc atractiu per les mateixes
característiques de la zona, de manera que el volum de circulació de vehicles és baix.
Quant a la normativa aplicable, indica que és el Reglament general de circulació, que estableix
pautes clares per a aquests espais, i per als aspectes no coberts per aquest reglament són les
ordenances municipals. Així mateix, exposa que la senyalització dels diversos tipus d’espais és
diferent, ja que les condicions de circulació varien enormement en funció de les característiques
de la zona. En aquest sentit, destaca que en determinats carrers cal que convisquin la circulació
de vehicles, amb les restriccions que pertoqui, i la possibilitat que totes les persones s’hi puguin
desplaçar a peu.
Pel que fa a la plataforma única en concret, assenyala que té avantatges molt importants, també
per a l’accessibilitat, però alhora provoca problemes nous, per exemple quant al grau de llibertat
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
8
de moviments anant a peu, que cal resoldre. Així mateix, assegura que es volen seguir fent
moltes plataformes úniques a Barcelona per tots els beneficis que impliquen, però caldrà anar
resolent aquests aspectes en funció de la configuració i els requeriments funcionals de cada
espai físic concret. Per acabar, anuncia que elaboraran una documentació més exhaustiva per
escrit i la posaran a disposició dels grups municipals.
La Sra. RIBAS aclareix que l’interès de la compareixença i el prec no era en absolut debatre
amb el Govern sobre les polítiques per afavorir la mobilitat a peu, sinó que el seu grup vol
iniciar aquest debat des de la reflexió, la col·laboració i les propostes. Assenyala que, per tant,
entenen perfectament que avui no es disposi de la informació i diu que caldrà anar treballant-hi.
Exposa que l’ordenança de circulació de vianants i vehicles defineix clarament els carrers de
prioritat invertida, però ho deixa a una decisió discrecional, no arbitrària, de l’alcaldia. En
aquest sentit, assenyala que una zona pot ser de prioritat invertida o no en funció d’un decret
d’alcaldia, fet que la ciutadania no coneix.
D’altra banda, explica que la diagnosi del Pla de mobilitat urbana parla de diverses modalitats
de pacificació del trànsit, segons les quals es poden distingir també diversos tipus de plataforma
única: les zones de vianants, exclusives per a vianants i amb restriccions per als vehicles de
motor, que en tot cas han de circular a 10 km/h com a màxim; les zones de convivència o de
prioritat invertida, on el vianant té sempre prioritat i la velocitat màxima és de 20 km/h, i també
les zones d’accés regulat mitjançant pilones o les zones 30. En aquest sentit, destaca que els
carrers amb plataforma única es poden correspondre a diverses tipologies de via, amb diverses
normes i prioritats, variacions que la ciutadania no coneix, de manera que el fet que un carrer
tingui plataforma única per si sol no defineix quines normes afecten aquella zona.
Assenyala que han iniciat aquest debat arran de les percepcions que diverses persones han
transmès respecte a diversos projectes, com els treballs previs de diagnosi d’un projecte de camí
escolar a l’escola Rius i Taulet, en relació amb el qual l’AMPA ha expressat la sensació
d’inseguretat que transmeten els carrers de plataforma única. Així mateix, indica que, arran
d’un accident al carrer Venus, s’ha comprovat que la percepció dels vianants que caminen per
un carrer amb plataforma única i un senyal de velocitat màxima de 10 km/h és que la prioritat la
tenen ells, quan resulta que, segons la Guàrdia Urbana, la prioritat la té el vehicle. Destaca que,
en canvi, una mica més amunt, al carrer de la Perla, també de plataforma única però amb un
senyal de velocitat màxima de 20 km/h, qui té la prioritat és el vianant. Conclou que totes
aquestes desinformacions es tradueixen en una certa inseguretat. Explica que, segons un estudi
de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet per maximitzar la seguretat viària a
les cruïlles entre les vies de plataforma única i les vies convencionals, quan la prioritat és del
vianant, cal senyalitzar-ho explícitament amb el senyal S-28, de fons blau i amb uns nens jugant
a pilota.
Per acabar, assenyala que l’objectiu de la compareixença i el prec és tenir en compte aquestes
percepcions de la gent i buscar acords per establir unes normatives molt clares respecte a les
plataformes úniques i posar fi a aquestes inseguretats.
La Sra. DÍAZ agraeix al Sr. Gomila la seva exposició. Amb la mateixa intenció de buscar una
millor ciutat per a tothom, indica que el problema és que no s’ha fet un pla d’accessibilitat i la
llei corresponent està molt obsoleta, tal com el seu grup municipal ha posat de manifest durant
els darrers tres anys i mig, fet que ha donat lloc a un desgovern en matèria d’accessibilitat. A
continuació, demana que també els facin arribar la informació quan estigui desenvolupada.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
9
D’altra banda, expressa sorpresa pel fet que en un carrer de plataforma única on la velocitat
màxima permesa és de 10 km/h tingui prioritat el vehicle, ja que això implica no donar cap
seguretat als vianants. Així mateix, cita la reivindicació d’un veí de Gràcia que es queixa perquè
en un carrer de plataforma única hi ha motos a un costat i l’altre, un camió descarregant una
obra i un senyor amb un cotxet de nadó que es troba que no té espai ni prioritat per passar
malgrat que és una plataforma única.
Considera que l’objectiu hauria de ser pacificar la ciutat i que l’espai públic sigui per al vianant.
En aquest sentit, diu que el Govern podria començar comprometent-se a fer una ordenança
municipal i un pla d’accessibilitat.
El Sr. RAMÍREZ agraeix al Sr. Gomila la seva exposició i demana que se’ls lliuri la informació
per escrit quan estigui disponible. Assenyala que el Grup Municipal del PP coincideix amb
l’esperit de la compareixença i el prec d’ICV-EUiA en el sentit que la diversitat de vials de
plataforma és molt gran. Afirma que aquesta diversitat hauria d’encaixar amb la normativa i
l’ordenança, però també s’haurien d’unificar els criteris de disposició i regulació d’aquests vials
per garantir la seguretat dels usuaris i també per assegurar-los una garantia jurídica en
situacions com la que s’ha descrit anteriorment. Considera que, en tot cas, el primer és garantir
la seguretat dels ciutadans més febles, en aquest cas els vianants i els usuaris de vehicles de
dues rodes.
D’altra banda, agraeix el compromís de presentar properament l’informe en aquesta Comissió.
Diu que l’informe hauria d’incorporar totes les tipologies i els criteris amb els quals es regulen
les plataformes, així com les dades detallades a la petició de compareixença. Per acabar,
pregunta quines són les necessitats funcionals d’aquests espais i quins criteris es fan servir per
incorporar o no altres elements de regulació de l’accés a les plataformes com les pilones.
El Sr. LAPORTA agraeix les explicacions del Sr. Gomila i demana que també se’ls faciliti per
escrit aquesta informació. Destaca que en alguns barris els carrers de plataforma han fet que la
gent passegi més tranquil·la i l’espai lliure hagi deixat de ser un espai només de pas. Tot i així,
assenyala que a la pràctica s’estan donant massa casos en què queda molt qüestionada la
prioritat del vianant en aquest tipus de carrers. Diu que, a més, segurament la majoria de
persones no saben que en els carrers de plataforma única els vianants tenen preferència davant
de qualsevol vehicle i la bicicleta hi pot circular en els dos sentits. Així mateix, assenyala que
també hi ha els carrers 30, on algun element físic hi impedeix circular a més velocitat. En
aquest sentit, indica que potser caldria posar també impediments físics a les vies de plataforma
única, tot i que això segurament entraria en conflicte amb altres situacions.
Conclou que el que cal és estudiar en profunditat la qüestió i aclarir quin són els deures i drets
de conductors i vianants en vies senyalitzades i no senyalitzades.
El Sr. FREIXEDES demana, en primer lloc, tenir de temps com a mínim fins al febrer per
elaborar aquesta informació.
Assegura que tothom va en la mateixa direcció. Explica que, de fet, ell mateix abans de l’estiu
va demanar a l’Àrea de Mobilitat que s’estudiessin els criteris que es fan servir amb les
plataformes úniques per mirar d’unificar-los a tota la ciutat. Així mateix, planteja que també
seria important que l’Àrea de Mobilitat reflexionés sobre quants cotxes pots suportar una
plataforma única. Explica que, més enllà de posar els senyals, sobre la plataforma única poden
continuar passant el mateix nombre de vehicles que passaven abans de la reforma, de manera
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
10
que també és necessari complementar aquest canvi amb altres mesures i actuacions, com limitar
el nombre de vehicles que hi puguin circular, ja que el senyal per si sol no podrà canviar la
realitat.
La Sra. RIBAS agraeix l’acceptació del prec. Així mateix, assenyala que no hi ha cap problema
perquè la informació es presenti al febrer. Per acabar, agraeix també el debat, que ha posat de
manifest les preocupacions que fa temps que té el seu grup, i espera que es pugui resoldre pel bé
de la seguretat als carrers de Barcelona.
La Sra. DÍAZ demana al Sr. Gomila que la unificació de criteris tingui en compte també criteris
de disseny universal i d’accessibilitat per evitar casos com el del passeig de Gràcia.
Es dóna per tractada.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
IV) Part decisòria / Executiva
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
c) Proposicions
V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal PSC:
3.-
(M1115/12880) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1.- Instar al Govern municipal a
que els 15 aparcaments que formaven part de la xarxa de B:SM i que ara han passat a formar
part de la xarxa de BAMSA recuperin les bonificacions dels abonats i abonades. 2.- Instar al
Govern municipal a que la marca comercial dels 26 aparcaments que gestionarà aquesta
empresa sigui la marca comercial BAMSA.
El Sr. ESCUDÉ destaca que són innumerables les vegades que el Grup Municipal del PSC ha
denunciat per activa i per passiva a diverses comissions l’operació BAMSA. Diu que, tot i així,
no sap si servirà de res, ja que és evident que s’està perdent el control dels pàrquings, tal com
s’imaginaven des del principi, i en tan sols un mes s’han començat a notar els efectes de la
privatització dels 15 aparcaments. En aquest sentit, assenyala que ja s’està diferenciant entre la
xarxa de BSM i la de BAMSA per diversos motius.
En primer lloc, exposa que els abonats que han passat a BAMSA ja no podran gaudir de la
rebaixa del 50% per estacionar en estades de rotació a tots els pàrquings públics de BSM ni
tampoc tindran el descompte del 25% per a un segon cotxe, tal com s’ha anunciat mitjançant
una carta de BSM als més de 600 afectats. Aclareix que l’Ajuntament va indicar que aquests
canvis entrarien en vigor l’1 de gener del 2015 i SABA anunciaria els descomptes que preveu
aplicar als seus abonats. Pregunta, per tant, per què, si aquests 15 aparcaments no s’han
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
11
privatitzat, no apliquen la política comercial de la xarxa municipal. En aquest sentit, diu que la
resposta deu ser que ara l’Ajuntament només controla el 40% d’aquests aparcaments, no el
100%.
Així mateix, destaca que la retolació dels 15 aparcaments dóna una informació diferent de la
dels pàrquings de BSM, ja que indica que els aparcaments són de SABA. Reconeix que el nom
no fa la cosa, però, en tot cas, les primeres mesures que s’estan prenent no responen al que el
Govern havia promès en el sentit que disposaria d’un major control sobre els pàrquings.
Recorda que al Consell Plenari del 28 de febrer el Govern va afirmar que no es perdria la
titularitat dels actius i que hi havia un pacte d’accionistes que garantia la presa de decisions
municipals. Diu que, a més, a la Comissió del març el Govern va assegurar que amb BAMSA
es tindrà un instrument de gestió de l’aparcament amb subsòl molt més potent que l’actual. En
aquest sentit, pregunta quina opinió té el Govern respecte a les retolacions.
D’altra banda, agraeix l’esmena proposada pel Grup Municipal del PP per incorporar el nom de
la societat BAMSA i fer extensiu aquest posicionament a la resta d’empreses públiques i mixtes
de Barcelona, en el sentit de no donar peu a equivocacions.
Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup a la proposició del Grup Municipal d’ICVEUiA.
El Sr. MESTRE exposa que al capítol 7 de la memòria justificativa de l’expedient de BAMSA
s’afirma que els aparcaments del perímetre central tenen un enorme potencial per incidir en
l’impacte de l’ús del cotxe, i la gestió única per part d’una sola entitat de tots aquests
aparcaments té importants avantatges. En aquest sentit, diu que aquesta gestió aporta un elevat
valor afegit a les polítiques de mobilitat sostenible perquè es regula l’accés al centre urbà amb
vehicle privat i es potencien el transport públic i la bicicleta, fet que genera recursos per
finançar altres aparcaments de titularitat pública. Així mateix, destaca que la memòria assenyala
que aquesta gestió única permet coordinar millor la gestió dels abonaments de l’estacionament
en superfície. Afirma que la qüestió central amb relació a BAMSA és precisament com es
garantirà, durant els seus 25 anys d’existència prevista, l’interès públic a què es refereixen la
memòria justificativa i altres parts de l’expedient. També assegura que qui ha de garantir aquest
interès públic són els representants municipals en el Consell d’Administració de BAMSA, ja
que això no se li pot exigir a SABA.
A continuació, exposa que sorprenentment la marca comercial de la nova societat és SABA, la
seva seu corporativa és també la de SABA i el nou gerent també procedeix de SABA. A més,
destaca que la privatització dels 15 aparcaments ja ha tingut un primer efecte negatiu sobre els
clients amb abonament a BSM, tal com ha explicat el Sr. Escudé. En aquest sentit, expressa el
vot favorable del seu grup a la proposició del Grup Municipal del PSC.
D’altra banda, pregunta al Govern si ja s’ha nomenat i d’on procedeixen els nous directius de
BAMSA i si ja s’ha constituït la Comissió Executiva de la societat i qui hi representa
l’Ajuntament.
Considera que, tenint en compte tots aquests fets, està tenint lloc la integració, per la via dels
fets, dels 15 aparcaments de BSM no pas en una nova societat anomenada BAMSA, sinó
directament a l’empresa SABA. En aquest sentit, destaca que, tal com exposava també el Sr.
Escudé, diversos fullets promocionals es refereixen als 15 aparcaments procedents de BSM com
a membres de la xarxa de SABA, al costat dels 22 pàrquings que ja tenia l’empresa.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
12
Pregunta al Govern, per tant, on són ara tots els informes, inclosos a l’expedient i elaborats per
ESADE, que esmentaven les bondats de la gestió publicoprivada, ja que és dubtós que aquesta
sigui realment una empresa publicoprivada. Afirma que com a molt el que li quedarà a
l’Ajuntament són el 40% dels dividends que es començaran a repartir l’any 2020.
D’altra banda, destaca que, segons les mateixes previsions econòmiques de BSM, hi haurà molt
poca diferència d’aquí a l’any 2039 entre els dividends que pot produir per a l’Ajuntament la
nova societat BAMSA i els beneficis que s’haurien produït si s’hagués mantingut dins de BSM,
amb el 100% de la titularitat i la gestió públiques.
Així mateix, assegura que el que acabarà passant és que la societat BAMSA no recollirà
l’experiència, els coneixements i les capacitats de BSM en la gestió dels aparcaments de la
ciutat amb criteris de defensa de l’interès públic i la mobilitat sostenible. Pregunta també per
què no es va preveure què es faria amb el nom comercial i altres aspectes en el pacte entre
accionistes.
A continuació, afirma que el seu grup se sent enganyat pel Govern municipal, que ha actuat
amb mala fe en la tramitació de tot aquest expedient i amb la defensa de la societat mixta
d’aparcaments que ha fet, ja que era coneixedor que, un cop constituïda la nova societat, el que
es produiria seria la integració dels 15 aparcaments de BSM a SABA. En aquest sentit, assegura
que és un fet molt greu, absolutament inacceptable. Per acabar, llegeix la proposició del seu
grup.
El Sr. RAMÍREZ agraeix l’acceptació del text transaccionat per part del Sr. Escudé. Expressa el
vot favorable del seu grup a la proposició del Grup Municipal del PSC. Indica que efectivament
els 15 aparcaments haurien de mantenir les bonificacions que aplicaven a aquests més de 600
abonats.
Quant a la imatge corporativa de la nova empresa mixta, diu que s’hauria d’incorporar en algun
lloc el nom de la societat BAMSA o algun distintiu de l’Ajuntament, ja que cal identificar que
en la gestió d’aquests aparcaments participen l’Ajuntament i BSM.
Considera que amb aquesta operació d’empresa mixta no s’ha perdut la titularitat dels actius,
sinó que únicament s’ha canviat la gestió mitjançant una col·laboració publicoprivada que
garanteix la presa de decisions al seu consell d’administració. En aquest sentit, afirma que no
s’entén que la proposició d’ICV-EUiA digui que no s’hi defensa l’interès públic, ja que amb la
creació de la nova societat s’estan garantint els acords previstos i el que s’està fent és
concessionar-ne la gestió. Assegura que la proposició del Grup ICV-EUiA manifesta un
malestar que ja es va expressar en la tramitació de l’expedient, però ara és respecte a temes més
concrets. En aquest sentit, afirma que qüestions com la marca comercial, la seu corporativa o el
domicili no perjudiquen gens la gestió publicoprivada de l’empresa. A continuació, expressa el
vot contrari del seu grup a la proposició d’ICV-EUiA. Així mateix, es refereix a l’exemple
d’Aigües de Barcelona, ja que també comparteix el domicili i el nom comercial d’una empresa
privada, però en aquest cas no es considera que hi hagi cap impediment perquè aquesta empresa
mixta defensi l’interès públic.
El Sr. LAPORTA expressa el vot favorable del seu grup a les dues proposicions. Diu que
evidentment cal complir les condicions que tenien els abonats abans que es configurés el
publicoprivat, ja que tot servei pot revisar les condicions anualment, però no en l’any en curs.
Recorda que SABA va guanyar d’una manera aclaparadora el concurs d’adjudicació del 60% de
les accions de BAMSA, de manera que no hi hauria d’haver sospites que es tractés d’una
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
13
privatització o una absorció i, malgrat tot, tots els fets van en aquesta direcció, ja que no pot ser
que es faci servir la mateixa marca quan és l’empresa privada la que té un percentatge d’un
publicoprivat. Afirma que això, en tot cas, hauria de ser objecte d’acord i respondre a un procés
coordinat i equilibrat. En aquest sentit, assegura que un soci no pot prendre mai les decisions
unilateralment i considera que s’haurien d’haver deixat uns mesos transitoris per informar els
usuaris del canvi i definir la nova marca de l’empresa mixta.
El Sr. FORN expressa el vot favorable a la proposició del PSC i contrari a la proposició d’ICVEUiA del seu grup.
Explica que la societat BAMSA es va constituir amb el 60% de les accions corresponents al
soci privat guanyador de la concurrència pública, que és qui té els drets concessionals
d’explotació dels 26 aparcaments. En aquest sentit, destaca que això ja s’ha debatut en
innumerables ocasions i és clarament una concessió.
D’altra banda, exposa que entre les atribucions concedides al soci privat hi ha les de la gestió
operativa de la companyia, sempre que sigui coherent amb les disposicions del plec, els pactes
d’accionistes i l’interès que va motivar l’expedient, és a dir, la maximització de l’ús de
l’aparcament per a les polítiques de mobilitat i del resultat econòmic de l’explotació dels
aparcaments en benefici de la política d’habitatge social. Indica que hi ha aspectes criticables,
però també cal reconèixer els elements molt positius que també aporta, com les inversions que
ha fet l’Ajuntament en habitatge social mitjançant els diners d’aquesta concessió. Afegeix que,
en aquest sentit, l’ús de la marca comercial no és contrari a cap de les condicions exposades i
s’ha acceptat la proposta que SABA ha fet com a soci majoritari d’operar comercialment sota la
marca SABA Barcelona. Aclareix que, no obstant això, es treballarà per visualitzar BAMSA
amb la finalitat que sigui recognoscible també en la marca comercial, tal com demana la
proposició. Destaca que, de fet, l’Ajuntament això ja ho ha demanat i el president de BAMSA
ha declarat que ho entén.
Pel que fa a les bonificacions, exposa que el Govern ja està treballant per arribar a un acord que
permeti que els abonats de les dues xarxes tinguin els descomptes que tradicionalment tenen els
pàrquings que formen part de cada empresa explotadora. Assenyala que aquesta proposta ja es
va fer al Consell d’Administració de BSM i la van recollir els representants del Consell
d’Administració de BAMSA. En aquest sentit, reitera que les polítiques comercials de BAMSA
es presentaran ja perquè es puguin aplicar a partir de l’1 de gener.
Quant a la proposició d’ICV-EUiA, puntualitza que no es tracta d’una absorció, sinó de
l’aplicació inicial dels drets que li confereix haver guanyat en una concurrència pública el 60%
de la societat mixta. Així mateix, explica que l’empresa va proposar el director actual, que té
una amplíssima experiència en la gestió d’aparcaments, i el Govern va acceptar el nomenament.
Pel que fa a la disposició del 40% de les accions de BAMSA en la figura jurídica de BSM,
exposa que es va decidir precisament per l’expertesa en la gestió d’aparcaments i es portarà a
terme en els comitès executius de BAMSA, al Consell d’Administració i en totes les qüestions
reservades per a majoria qualificada del pacte d’accionistes. En aquest sentit, indica que
evidentment el Govern municipal té representació al comitè executiu.
Amb relació al tercer punt de la proposició, destaca que algunes de les propostes seran
assumides pels representants municipals al Consell d’Administració, en el sentit d’introduir, per
exemple, modificacions en la marca comercial, vetllant sempre pels interessos públics de
l’Ajuntament i els objectius expressats al plec de condicions de licitació i el pacte d’accionistes.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
14
El Sr. ESCUDÉ agraeix els vots favorables. Afirma que la seva proposició és més una qüestió
de forma que de contingut, ja que quant al fons segur que ni el Govern ni els grups municipals
del PP i UpB hi estarien d’acord. Assenyala que entén que se sentin enganyades les persones
que es pensaven que amb l’absorció de SABA dels pàrquings de BSM es milloraria la mobilitat
de la ciutat. Diu que ell no se sent enganyat, sinó frustrat per no haver pogut evitar aquesta
operació.
Assegura que entén l’explicació del Sr. Forn, però pregunta si a un operador privat no li
interessarà precisament que s’incrementi el trànsit de rotació al centre de la ciutat, de manera
que amb aquesta operació el que ha perdut l’Ajuntament és un dels mecanismes més importants
per regular la mobilitat a la ciutat. Afegeix que, si la primera acció de l’operador ha estat
canviar la retolació sense consultar-ho a ningú, la sensació és que sí que es tracta d’una
absorció. A continuació, pregunta, si no és un absorció, quin article del plec de bases permet a
SABA anunciar els aparcaments de BAMSA amb el seu logo, quin òrgan de govern de
BAMSA ha pres aquesta decisió i quin cost ha tingut. Recorda que un dels grups que va donar
suport a l’operació va vincular el seu vot favorable al fet que part dels ingressos es destinessin a
polítiques de mobilitat. En aquest sentit, pregunta quina part dels ingressos obtinguts s’ha
destinat a mobilitat.
D’altra banda, pregunta si caldrà indemnitzar l’adjudicatària si acaba sent necessari prohibir el
trànsit al centre de la ciutat per la contaminació. Així mateix, destaca que es pot acabar tenint el
mateix problema amb la T-Mobilitat.
El Sr. MESTRE agraeix els vots favorables. Aclareix que no ha fet referència al Programa
100x100 d’habitatge públic de lloguer social perquè entén que l’àmbit d’aquesta Comissió és la
mobilitat. Indica, que a més, és un programa que pràcticament no s’ha iniciat i no es preveu que
es facin els pisos de manera immediata, encara que es tinguin els diners.
En relació pròpiament amb la mobilitat, reitera que el Grup d’ICV-EUiA s’ha sentit enganyat i
considera que el Govern ha actuat amb mala fe en l’elaboració de l’expedient i el debat polític
corresponent. Assenyala que el seu grup és contrari a l’operació en tot cas, però creia que
efectivament es tractaria d’una societat mixta i, en realitat, amb els primers passos que ha fet
s’ha constatat que a BAMSA, SABA pot fer i desfer com li plagui, mentre que els representants
municipals actuen com a comparses.
Afirma que estan en contra d’aquesta operació, com també són contraris a l’empresa
metropolitana mixta de l’aigua a què es referia el Sr. Ramírez, però, atès que ja ha tingut lloc,
exigiran el compliment del plec de condicions i el pacte entre accionistes i vetllaran perquè es
defensi l’interès públic en el si de la nova societat mixta. En aquest sentit, destaca que és molt
difícil defensar l’interès públic si només es participa en els consells d’administració i la junta
general, ja que el govern d’una societat el porten en el dia a dia els seus gestors.
Indica que el primer avantatge de l’operació que descriu l’expedient és que la gestió única dels
aparcaments en el perímetre central potenciarà la mobilitat sostenible i els desplaçaments amb
transport públic i bicicleta. Pregunta, per tant, com es defensarà això a BAMSA si tota la
capacitat de govern s’ha cedit a Saba i si la societat serà gestionada per persones de Saba i la
seu corporativa, l’estructura i la cultura d’empresa seran les de SABA.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
15
Per acabar, afirma que totes les malfiances i totes les raons que ha al·legat el seu grup per
oposar-se a la constitució d’aquesta societat i la pèrdua de la gestió directa dels 15 aparcaments
municipals més importants de la ciutat s’estan confirmant dia rere dia.
El Sr. RAMÍREZ assegura que no hi ha hagut cap absorció ni la privatització de cap servei, sinó
que únicament s’ha canviat d’un model de gestió públic a un de publicoprivat. Així mateix,
considera que SABA com a soci majoritari amb el 60% de la societat alguna cosa ha de poder
dir en la presa de decisions.
D’altra banda, indica que efectivament vetllaran pel compliment del plec de condicions i les
condicions administratives estipulades a l’expedient, però aclareix que el fet que la marca
comercial, la seu i la gerència siguin de SABA no fa perdre el control sobre l’interès públic ni
sobre la societat mixta.
Quant a Aigües de Barcelona, subratlla que és una empresa metropolitana que gestiona un bé
públic en les mateixes circumstàncies i, amb tot, el Grup d’ICV-EUiA, que forma part del
govern de l’Àrea Metropolitana, no s’ha queixat per això.
Tot i així, reconeix que és desitjable, com planteja la proposició del PSC, que la nova xarxa
d’aparcaments incorpori el nom identificatiu de BAMSA o la imatge corporativa de
l’Ajuntament.
Per acabar, afirma que en aquesta nova societat mixta l’interès públic i el de gestió del servei
queden totalment garantits per l’Ajuntament.
El Sr. LAPORTA assenyala que el seu grup és el que va condicionar el seu suport al fet que el
resultat de la gestió afavorís econòmicament l’Ajuntament i preservés l’interès públic per mitjà
de les garanties estipulades en el plec. En aquest sentit, assegura que estaran molt pendents
d’aquest resultat.
Considera que, des del punt de vista tècnic, es tracta d’un publicoprivat, no pas d’una absorció
ni d’una privatització. Tot i així, diu que és un publicoprivat mal constituït, com demostra el fet
que la seva execució presenta símptomes de manca de garanties per a l’interès públic i, en
concret, per al dret a la mobilitat.
Per acabar, demana al Govern que n’estigui molt pendent i miri de reconduir la situació per fer
compatible l’interès públic amb l’interès d’una companyia privada.
El Sr. FORN destaca que el Grup d’ICV-EUiA ha partit de malfiances i legítimament considera
que en aquest àmbit la gestió ha de ser 100% pública. Explica que el Govern, en canvi, creu que
té sentit que hi hagi una participació publicoprivada.
D’altra banda, puntualitza que en cap cas es tracta d’una absorció o una privatització, ja que, si
no, la propietat no retornaria a l’Ajuntament al cap de 25 anys. Així mateix, explica que una
societat mixta no implica que l’Ajuntament en tingui el control majoritari, sinó que es tracta
d’una participació publicoprivada amb les majories establertes al plec de condicions votat per
majoria en aquest Ajuntament.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
16
Pel que fa al Programa 100x100, assenyala que és lògic que no vulgui parlar del que no li
agrada, però a l’hora de valorar globalment l’operació cal tenir-ne en compte també els aspectes
positius. En aquest sentit, destaca que el fet que es puguin construir mil habitatges amb els 100
milions procedents d’aquesta operació és clarament positiu.
Quant a la gestió de BAMSA, aclareix que participen en el seu dia a dia el director general de
BSM i el gerent de l’Ajuntament. Afegeix que això no significa que no hi hagi coses
millorables, motiu pel qual el Govern ha votat favorablement a la proposició del PSC.
Per acabar, afirma que en cap cas es pot parlar d’engany, ja que s’està desenvolupant tal com es
va aprovar per majoria al Ple de l’Ajuntament.
El Sr. MESTRE reitera que l’àmbit d’aquesta Comissió és la mobilitat, però diu que, si cal
parlar del Programa 100x100, s’ha de destacar que els mil pisos d’habitatge públic per a lloguer
social ja podrien estar en marxa gràcies als superàvits acumulats dels anys 2012 i 2013, que
sumen 200 milions d’euros, el doble dels 100 milions corresponents a aquesta operació.
Per acabar, pregunta com participen el gerent de l’Ajuntament i el director general de BSM en
el dia a dia del govern de BAMSA, si hi tenen algun encàrrec funcional i si formen part de la
Comissió Executiva.
El Sr. FORN respon que sí que formen part de la Comissió Executiva, però no sap si tenen
algun encàrrec funcional.
El Sr. MESTRE destaca que precisament aquí és on es gestiona el dia a dia de la nova empresa.
El Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC,
el Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICVEUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’APROVA amb el redactat següent:
La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1.- Instar al Govern municipal a que els 15
aparcaments que formaven part de la xarxa de B:SM i que ara han passat a formar part de la
xarxa de BAMSA recuperin les bonificacions dels abonats i abonades. 2.- Instar al Govern
municipal a que la marca comercial dels 26 aparcaments que gestionarà aquesta empresa
incorpori el nom de la Societat BAMSA i/o un element que faci referència a l’Ajuntament de
Barcelona. 3.- Fer extensiu aquest posicionament a la resta d’empreses públiques i/o mixtes de
Barcelona.
Del Grup Municipal PP:
4.-
(M1115/12887) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: Instar a l’Autoritat Metropolitana
del Transport perquè s’apliqui la proposta d’ampliar l’aplicació dels beneficis de la targeta T12
fins a l’edat de 16 anys de forma gratuïta, i a que l’emissió i la gestió de duplicat de la targeta
de transport públic T12 per pèrdua o sostracció siguin de caràcter gratuït sense tenir que
realitzar el pagament dels costos establerts.
El Sr. RAMÍREZ exposa que la T-16 era una promesa del programa electoral de CiU per a
aquest mandat, però encara no s’ha establert cap calendari determinat. Recorda que,
precisament arran d’una proposició presentada pel Grup del PP el desembre del 2012, el Govern
va manifestar que aniria ampliant l’edat progressivament fins arribar als 16 anys. Considera
que, per això, s’ha de demanar que la T-12 sigui totalment gratuïta, tal com demana una
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
17
campanya feta a les xarxes socials per les AMPA dels centres educatius de Barcelona. Així
mateix, diu que la gestió del duplicat de targeta, que actualment costa 35 euros, també hauria de
ser gratuïta, ja que així es fomentaria l’ús del transport públic entre els nens i es milloraria la
mobilitat en els accessos als centres educatius de la ciutat. Per acabar, llegeix la proposició del
seu grup.
La Sra. ESCARP assenyala que ha arribat la notícia de dos apunyalaments de seguidors del
Paris Saint Germain i, atès que Barcelona ha treballat molt en l’àmbit de la violència vinculada
a l’esport, demana que, si és possible, el tinent d’alcalde faci algun comentari o doni alguna
informació a aquest respecte al final de la Comissió, tenint en compte que no hi ha precs i
preguntes.
Pel que fa a la proposició, diu que afortunadament demà ja s’aprovaran les tarifes de l’ATM, de
manera que s’acabaran les proposicions en aquest àmbit del Grup del PP, àmbit que
aparentment ha descobert de cop i volta, després de tres anys d’intensa relació amb CiU en
matèria de pressupostos i inversions.
Recorda que la T-12 es va plantejar al mandat anterior en un Plenari arran d’una proposta de
CiU i el Grup del PSC, aleshores al Govern, hi va estar a favor i va articular mecanismes per
implementar-ho.
Destaca que en aquesta Comissió s’ha debatut en moltes ocasions sobre el finançament del
transport públic i en concret sobre l’evident manca de suport del Govern de l’Estat al contracte
programa quant al transport públic metropolità. En aquest sentit, considera que primer caldria
encarar un altre tema.
D’altra banda, assenyala que el seu grup el que ha prioritzat ha estat consensuar amb el Govern
una baixada de les tarifes per beneficiar el màxim nombre d’usuaris del transport públic, tal
com reclamaven els sindicats i moltes altres entitats. Concreta que s’ha prioritzat l’increment de
persones beneficiàries de la targeta rosa, que estan patint especialment la crisi, i la baixada del
preu de la T-10 a totes les zones, ja que és el títol que fan servir el 44% dels usuaris del
transport públic de l’àrea metropolitana.
Per acabar, expressa el vot contrari del seu grup.
El Sr. MESTRE exposa que el seu grup ha presentat una esmena, que no ha estat acceptada, a
aquesta proposició en el sentit que fos la mateixa que es va presentar a la Comissió de Seguretat
i Mobilitat el 13 de desembre de 2012, que demanava l’extensió de la gratuïtat de la T-12 a la
T-16 per donar cobertura als menors d’edat fins als 16 anys. Detalla que aleshores va rebre el
vot favorable del seu mateix grup, el Grup de CiU i ICV-EUiA, amb l’abstenció de la resta de
grups, de manera que si avui haguessin presentat la mateixa proposició també haurien rebut
aquests vots favorables.
D’altra banda, destaca que efectivament ampliar la T-12 fins als 16 anys era un compromís del
programa electoral de CiU, per la qual cosa el més coherent seria que l’alcalde ara defensés allò
amb què s’havia compromès davant la ciutadania. Explica que, tanmateix, el febrer del 2014 el
Sr. Forn ja va esclarir en aquesta mateixa Comissió que el cost calculat d’aquesta mesura seria
de 4 milions d’euros, per la qual cosa el Govern va decidir no traslladar la proposta a l’ATM
tenint en compte les restriccions econòmiques.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
18
Considera que l’essencial és l’ampliació de la T-12 fins als 16 anys, de manera que és el
continuarà defensant el seu grup. Indica que l’alt benefici que representaria aquesta ampliació té
un cost associat relativament baix en termes d’emissió i renovacions de la targeta en cas de
pèrdua o robatori. En aquest sentit, diu que és un cost que cal mantenir perquè és el cost real
que representa per a l’empresa emissora dels títols, CETRAMSA.
D’altra banda, assegura que segurament aquesta proposició del PP perquè la T-12 sigui
totalment gratuïta, passi el que passi, té més a veure amb el populisme que amb altres coses. Per
acabar, expressa el vot contrari del seu grup.
El Sr. LAPORTA s’afegeix al que ha dit la regidora Escarp pel que fa als apunyalaments.
Recorda que afortunadament gràcies a l’actuació de l’Ajuntament i tots els cossos de seguretat
es va aconseguir eradicar els violents de l’estadi. En aquest sentit, afirma que és un fet que pot
donar mala imatge internacional de Barcelona i considera que efectivament el Govern hauria de
dir alguna cosa respecte a aquest fet.
Quant a la proposició, expressa l’abstenció del seu grup. Assenyala que el que demana el seu
grup és més tarificació social i destaca que la situació econòmica de Transports Metropolitans
de Barcelona, amb un deute a 31 de desembre de 793 milions d’euros, és molt difícil. En aquest
sentit, assenyala que la tarificació representa aproximadament el 50% dels ingressos de TMB,
per la qual cosa és imprescindible i de sentit comú que per a qualsevol mesura que afecti els
ingressos es faci un estudi previ del seu impacte econòmic.
Expressa sorpresa pel fet que aquesta proposició la presenti el Grup del PP, ja que sempre són
molt curosos en matèria econòmica, i afirma que en aquest cas també haurien de seguir el
mateix criteri.
D’altra banda, assenyala que l’aportació de l’Estat al contracte programa de l’ATM en el
període 2010-2013 s’ha reduït un 37% aproximadament, percentatge que implica 55 milions
menys, mentre que l’aportació de la Generalitat ha augmentat en un 12%, 31 milions, i la de
l’Ajuntament en un 10%, 7 milions. Puntualitza que ara l’Estat aportarà 4 milions més, però la
situació continua sent insuficient.
Quant a la solució per al transport públic de Barcelona, reitera que passa per una llei de
finançament del transport que aporti inversions necessàries per assegurar la qualitat i la
durabilitat del servei que mereixen els ciutadans. Afegeix que, un cop fet això, sí que es podran
fer bonificacions. Per acabar, destaca que aquesta proposició seria temporal en qualsevol cas, ja
que segurament seria més convenient estudiar-ho quan entri en vigor la T-Mobilitat.
El Sr. FORN afirma que evidentment el Govern continua donant suport a l’ampliació de la T-12
fins als 16 anys, però en aquests quatre anys no s’ha pogut fer perquè la situació econòmica no
ho permet. Afegeix que, d’altra banda, hi ha un acord de refinançament, davant del qual el Grup
del PP es va abstenir, que estableix que qualsevol nou servei haurà d’anar acompanyat d’un
augment de les aportacions econòmiques, de manera que no es pot demanar un nou servei sense
pactar-ne el pressupost. En aquest sentit, diu que fa l’efecte que fan la proposta per quedar bé,
ja que no s’hi comprometen amb el pressupost. Assenyala que el Grup del PSC, en canvi, sí que
s’hi ha compromès i ha volgut negociar, raó per la qual el Govern ha fet un acord amb aquest
grup en matèria de transport. Per acabar, expressa el vot contrari del seu grup.
El Sr. RAMÍREZ agraeix l’abstenció del Grup d’UpB i lamenta que no s’aprovi la proposició.
Respon al Sr. Forn que no pot dir que no es poden presentar proposicions com aquesta si no es
dóna suport al pressupost, ja que aquest inclou molts més temes.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
19
Quant a l’acord de refinançament, destaca que l’impacte econòmic de l’ampliació no és gaire
elevat. En aquest sentit, detalla que la gestió i l’emissió de targetes el 2011 va suposar 796.000
euros, el 2012, 1 milió d’euros, i el primer semestre del 2013, 455.000 euros, mentre que
l’impacte d’ampliar l’edat implica 4 milions d’euros aproximadament. Considera, per tant, que
no són xifres gaire elevades i, en canvi, l’afectació sobre el transport públic seria molt important
per desenvolupar iniciatives com el projecte KanGo! de Sarrià-Sant Gervasi i incentivar l’ús del
transport públic entre els més petits.
Quant a la intermodalitat, remarca que hi ha targetes, com la T-50/30, la T-70/30 i la T-Mes
amb molta més intermodalitat que la T-10. Reconeix que s’ha fet una rebaixa mitjançant l’acord
de pressuposts amb el PSC, però assenyala que la rebaixa és només de 35 cèntims quan en els
darrers anys s’havia augmentat el preu en més de 2 euros, de manera que en el període del 2011
al 2015 s’ha incrementat un 21%. Diu que, a més, aquesta mesura implica un cost de 20 milions
d’euros, dels quals l’Ajuntament assumirà 16,5, i afecta les sis zones de tarificació, per la qual
cosa els ciutadans de Barcelona estaran pagant el cost d’aquesta mesura, però se’n beneficiaran
els ciutadans de les sis corones de la xarxa de transport públic.
Assegura que la T-12 es podria aplicar perfectament, ja que les sol·licituds de T-12 el 2013 van
ser únicament de 160.000 usuaris i presenta una intermodalitat i un ús molt importants, mentre
que té un cost econòmic perfectament assumible que no afectaria la sostenibilitat del
finançament del transport públic. En aquest sentit, afirma que no hi ha voluntat política de
portar-ho a terme.
Així mateix, exposa que precisament perquè la T-Mobilitat es posarà en marxa en un termini de
dos anys i escaig no té sentit cobrar ara 35 euros per gestió.
Per acabar, diu que el seu grup continuarà insistint perquè s’allargui l’edat de tramitació fins als
16 anys i que sigui gratuïta en tot cas.
La Sra. ESCARP declara que el Grup del PP ha tingut oportunitats, però tot és qüestió de
prioritats i de tenir clar el marc global. Reconeix que un pressupost abraça molts elements, però
precisament en el moment de negociar es plantegen les mesures que es considera que
beneficiaran més ciutadans. Quant a la solidaritat metropolitana, precisa que també n’hi ha
molta en el Pacte de finançament del transport públic entre les administracions catalanes,
mentre que l’Estat està mostrant una gran insolidaritat en les seves aportacions al contracte
programa.
El Sr. MESTRE manifesta que el Grup del PP té un problema d’origen perquè té molt poca
credibilitat en aquest àmbit, ja que l’aportació al sistema de l’Administració general de l’Estat
ha passat de 183 milions d’euros el 2011 a 94 milions el 2013, una reducció de més del 48%.
Diu que potser recuperarien la seva credibilitat si plantegessin una proposició perquè
l’Ajuntament reclamés al Govern de l’Estat un increment de la seva aportació al sistema de
transport públic metropolità, atès que no han fet cap esmena al pressupost general de l’Estat.
Així mateix, considera que tenen poca credibilitat perquè tenen tendència a fer populisme. En
aquest sentit, assenyala que el PP vol majors rendes familiars disponibles fent que diversos
serveis siguin gratuïts, però, en realitat, hi ha menys rendes familiars disponibles perquè, a
causa de les decisions del Govern del PP a Espanya, s’ha produït una devaluació salarial i una
pujada d’impostos, malgrat el que deia el seu programa electoral, des de l’IVA fins a l’IBI, que
es veuen obligats a aplicar els ajuntaments.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
20
A continuació, assenyala que el seu grup està a favor d’ampliar l’edat d’aplicació, però no pas
que sigui gratuït en tots els casos, i finalment expressa l’abstenció del seu grup.
El Sr. FORN puntualitza que no són 16 milions d’euros només per a la T-10, sinó que és
l’increment que representaran la T-10, la T-Rosa i l’augment de les freqüències.
El Sr. RAMÍREZ agraeix l’abstenció del Grup d’ICV-EUiA. Assegura que el seu grup no fa
populisme, sinó que presenta proposicions perquè considera que poden ser realitats.
Quant a l’afectació econòmica de l’emissió i la gestió de la targeta, afirma que és totalment
assumible i no afecta gens el finançament del transport públic, mentre que per a la reducció de
tan sols 35 cèntims en el preu de la T-10 s’aporta una quantitat de diners molt important i, a
més, es manté l’escalada de preus dels darrers quatre anys en la resta de títols de transport, que
qualifica d’abusiva i desproporcionada.
Quant al finançament de l’Estat, assenyala que també caldria parlar de la Generalitat de
Catalunya, ja que qui assumirà tot el cost que beneficiarà els municipis de les sis corones de la
ciutat és l’Ajuntament de Barcelona.
El Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, la Sra. Escarp expressa el vot contrari del PSC, el
Sr. Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa l’abstenció del grup
d’ICV-EUiA i el Sr. Laporta expressa l’abstenció d’UpB. ES REBUTJA.
Del Grup Municipal ICV-EUiA:
5.-
(M1115/12895) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda: 1. Manifestar que els primers
acords adoptats per la Societat BAMSA en relació a la marca comercial -amb la decisió que
sigui "SABA"-, la seu corporativa -amb la decisió que s’ubiqui en l’actual seu corporativa de
SABA-, i el nomenament del gerent de la nova societat comporta, per la via dels fets, l’absorció
per part de SABA dels 15 aparcaments que BSM aporta a una nova societat, i configura
BAMSA com a una divisió de SABA i no com a una nova societat público-privada
d’aparcaments en el perímetre central de Barcelona. 2. Expressar la seva preocupació davant del
risc evident que el coneixement i l’expertesa, junt amb la defensa de l’interès públic que
representa la divisió d’aparcaments municipals de BSM i que va ser la raó de la seva creació,
desaparegui en el si de la nova societat BAMSA, en l’àrea central de Barcelona. 3. Instar els
representant municipals de la Junta General i al Consell d’Administració de BAMSA a: Reclamar que es deixi sense efecte l’acord sobre el nom comercial de la nova societat. Proposar que el nom comercial de la nova societat sigui "Barcelona Aparcaments Municipals
SA" per a reflectir, de manera fidel i sense equívocs, el caràcter público-privat d’aquesta
societat. - Proposar la instal·lació de la seu corporativa de BAMSA en una nova ubicació, com
correspon a una nova societat público-privada. - Vetllar perquè tots els acords que adoptin els
òrgans de govern de BAMSA garanteixin plenament l’interès públic i l’interès municipal, així
com el caràcter mixt, públic i privat, d’aquesta societat.
Tractada conjuntament amb la proposició del grup del PSC.
El Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el
Sr. Ramírez expressa el vot contrari del PP, el Sr. Mestre expressa el vot favorable d’ICVEUiA i el Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. ES REBUTJA.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
21
Del Grup Municipal UpB:
6.-
(M1115/12874) La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a
presentar a la propera Comissió de Seguretat i Mobilitat: 1. La concreció del traçat i freqüències
previstes per la xarxa secundària d’autobusos de Bus de Barri. 2. Un conjunt de mesures
provisionals de reforç d’aquesta xarxa secundària durant les noves fases d’implantació de la
xarxa ortogonal.
El Sr. LAPORTA agraeix la transacció a la qual han arribat amb el PSC i recorda que el seu
grup és impulsor de l’ortogonalització de la xarxa d’autobús, de manera que se sent molt
vinculat al desenvolupament del projecte.
Diu que la nova xarxa està pensada per oferir un millor servei als ciutadans, amb més
freqüència, menys temps d’espera i viatge, més regularitat i fiabilitat del servei, més llegibilitat,
més usabilitat, més connectivitat i més informació estàtica i dinàmica. Així mateix, assenyala
que és una oportunitat per avançar cap a un esquema de mobilitat més sostenible que afavoreixi
el transport públic en el marc d’una ciutat intel·ligent. Assegura que aquest és el model de ciutat
que ha de seguir Barcelona, per la qual cosa cal anar aprenent de l’experiència i adoptar les
propostes dels veïns quan sigui possible.
Exposa que la proposició està vinculada a la descoordinació que pot generar el desplegament
esglaonat de la xarxa ortogonal, en el sentit que algunes zones de la ciutat poden quedar
temporalment desateses. Indica que la nova xarxa no està pensada per arribar a tots els racons,
sinó per oferir desplaçaments més eficients a tota la ciutat i nodrir la resta de mitjans de
transport públic, però, tot i així, considera que cal oferir solucions transitòries per a aquestes
zones. En aquest sentit, assenyala que amb la complementarietat que ofereix el bus de barri, que
és un servei fortament vinculat al dret a la mobilitat i la cohesió social, es pot arribar a tots els
racons. Precisa que aquest servei és especialment important als barris de muntanya, ja que els
usuaris d’aquest mitjà són gent gran. Per acabar, llegeix la proposició del seu grup.
El Sr. ESCUDÉ diu que està absolutament d’acord amb els arguments del Sr. Laporta. Recorda
que en la concepció de la nova xarxa ortogonal aquesta constituïa el tercer nivell de transport
públic, on el primer nivell era la xarxa de proximitat dels busos de barri i el segon nivell la
xarxa convencional. Exposa que malauradament amb la posada en marxa de la nova xarxa els
dos primers nivells han anat patint modificacions i fins i tot retallades en el servei, fet que ha
donat lloc a diversos problemes. Afegeix que precisament per això el seu grup es va abstenir en
els pressupostos, per incrementar els recursos per a la xarxa d’autobusos. Finalment, expressa el
vot favorable del seu grup.
El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del seu grup. Diu que està plenament d’acord amb
els arguments exposats pel Sr. Laporta. Assenyala que ja s’està executant la tercera fase
d’implantació i, tot i que ja s’han anat corregint alguns errors, cal garantir la prestació del servei
a tota la ciutat per afavorir l’equitat territorial entre tots els barris. Afegeix que cal concretar el
traçat i les freqüències previstes tant en els busos de barri com en la xarxa secundària de la
xarxa ortogonal. Comenta que, de fet, a la darrera Comissió de Mobilitat ICV-EUiA va
presentar una proposició per revisar diverses línies afectades per la freqüència de pas, que
s’havia incrementat notablement els darrers mesos.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
22
El Sr. MESTRE explica que el seu grup també ha presentat una esmena a aquesta proposició,
però no ha sigut acceptada. Detalla que proposaven afegir-hi un tercer punt: «instar Transports
Metropolitans de Barcelona a restablir la circulació de les línies de bus de barri que han deixat
de fer-ho els diumenges i festius». Considera que per parlar de les línies d’autobús de barri la
primera condició és restablir aquest servei, de manera que és molt difícil donar suport a una
proposta que no compleix aquesta condició. Destaca que els busos de barri són molt utilitzats
per la gent gran per fer desplaçaments interns al barri, raó per la qual tenen números comptables
pitjors que els busos convencionals, però la seva funció social és imprescindible, ja que sense
aquest servei aquestes persones molt difícilment es poden desplaçar els dies festius,
especialment als barris amb forts pendents. Exposa que per això és imprescindible exigir en
primer lloc la recuperació immediata dels serveis retallats en diumenges i festius.
Recorda que a la darrera Comissió el seu grup va presentar un prec, que va ser acceptat pel
Govern, en el sentit de convocar el Pacte per la mobilitat per avaluar la implantació de les tres
primeres fases de la nova xarxa ortogonal i la situació de les línies convencionals, així com el
desplegament de les fases pendents d’executar i la reordenació de tota la xarxa d’autobusos un
cop acabada la implantació de la xarxa ortogonal. En aquest sentit, assegura que la qüestió dels
autobusos de barri i la supressió d’aquest servei estarà present en el debat del Pacte per la
mobilitat, ja que afecta el respecte del dret a la mobilitat.
Finalment, expressa l’abstenció del seu grup.
El Sr. FORN assenyala que el desplegament de la nova xarxa de bus conté necessàriament la
resta de línies, les de barri i sobretot les convencionals, ja que aquestes són les que aporten a les
línies de la nova xarxa. Afegeix que per incorporar línies en una fase posterior és convenient
reordenar les línies convencionals perquè siguin clarament aportadores per a la nova xarxa.
Explica que per això el que es va modificant és la xarxa convencional, no pas les línies de barri,
que no s’han modificat en aquest sentit, ja que la supressió del servei els dies festius no té res a
veure amb la nova xarxa de bus. Diu que no s’ha plantejat reforçar ni canviar de manera
generalitzada les línies de barri perquè responen a una mobilitat interna del barri i no són
pròpiament aportadores. Indica que, a més, tenen una ocupació general entre baixa i molt baixa,
de manera que no es preveu fer-hi modificacions ni incorporar-hi més autobusos, amb
l’excepció de les línies 116 i 114.
D’altra banda, destaca que des de la primera fase de la nova xarxa, s’ha implementat un procés
continu d’avaluació i seguiment de la xarxa de bus per fer els ajustos necessaris amb l’objectiu
d’oferir un servei de transport públic de qualitat.
Quant al punt 2 de la proposició, explica que en aquest cas sí que es preveuen mesures de
reforç, siguin provisionals o no provisionals, ja que a través de l’acord assolit amb el PSC es
faran inversions de millora de freqüències a la xarxa convencional.
Finalment, expressa l’abstenció del seu grup.
El Sr. LAPORTA agraeix els vots favorables del PSC i el PP.
Quant a la intervenció del Sr. Mestre, explica que no és que no acceptessin l’esmena, sinó que
proposaven incloure a l’estudi la possibilitat de restablir el servei. Diu que respecta les
abstencions del Govern i d’ICV-EUiA, però, en tot cas, considera molt important que s’adoptin
aquestes mesures, siguin provisionals o de reforç, perquè no hi hagi veïns que quedin aïllats ni
zones desateses.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
23
El Sr. Forn expressa l’abstenció de CIU, el Sr. Escudé expressa el vot favorable del PSC, el Sr.
Ramírez expressa el vot favorable del PP, el Sr. Mestre expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el
Sr. Laporta expressa el vot favorable d’UpB. S’APROVA amb el redactat següent:
La Comissió de Seguretat i Mobilitat acorda instar al Govern municipal a presentar a la
propera Comissió de Seguretat i Mobilitat: 1. La concreció del traçat i freqüències previstes
per la xarxa d’autobusos de Bus de Barri. 2. Un conjunt de mesures provisionals de reforç
d’aquesta xarxa durant les noves fases d’implantació de la xarxa ortogonal.
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional
c) Precs
Del Grup Municipal PSC:
7.-
(M1115/12881) Que el Govern municipal redacti un nou conveni marc de coordinació i
col·laboració en matèria de Seguretat Pública i Policia entre el Departament d’Interior de la
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que reculli el paper i les atribucions de la
Unitat d’Investigació de la Guàrdia Urbana de Barcelona com a Policia Judicial.
La Sra. ESCARP assenyala que el prec hauria de parlar de «proposta de conveni», no pas de
«conveni». Exposa que la unitat d’investigació ja està creada, té trenta agents i ha estat formada
a la Universitat de Barcelona. Afegeix que és important que pugui realment actuar com a
policia judicial i que això quedi recollit en l’àmbit de la distribució de competències entre els
Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Per acabar, considera que cal una revisió molt més
àmplia, atès que aquest conveni respon al moment del desplegament, l’any 2005.
El Sr. VILLAGRASA diu que la pregunta és molt fàcil, en el sentit que cal saber en quin punt
estan les negociacions per revisar el conveni entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra,
ja que si s’actualitzen els serveis compartits i les necessitats de la ciutat caldrà revisar el
conveni per valorar quins serveis han de ser compartits, avaluar el funcionament de la Guàrdia
Urbana com a policia judicial i actualitzar la col·laboració de la Guàrdia Urbana en el
funcionament del centre de coordinació conjunta del carrer Lleida. En aquest sentit, pregunta si
estan en taules separades o juntes. Per acabar, destaca que el Govern ha dit de manera reiterada
que s’hi està treballant, però queden cinc mesos perquè s’acabi el mandat i de moment no n’ha
parlat.
El Sr. FORN explica que a l’estiu es va aprovar la nova estructura de la Guàrdia Urbana, amb la
finalitat, entre d’altres, d’institucionalitzar la funció d’investigació estructurant una nova unitat
orgànica específica. Destaca que era un compromís del Govern per a aquest mandat que depenia
al 100% de la seva pròpia voluntat. Recorda que inicialment des de l’oposició s’enviaven
missatges desfavorables a aquesta opció, però hi ha persones que han acabat canviant d’opinió.
D’altra banda, exposa que fa temps que es mantenen converses amb el Departament d’Interior
per establir un nou marc de col·laboració, cooperació i coordinació, ja que cal actualitzar el
vigent incorporant aspectes que no es van considerar l’any 2005. En aquest sentit, indica que
això s’ha votat diverses vegades. Afegeix que, tot i així, fins ara les dues parts no han concretat
cap acord de modificació del conveni, per la qual cosa es continua operant amb el vigent i els
acords operatius dels responsables de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Aclareix que
això no significa que no hi hagi unitat, sinó que simplement no s’ha concretat en un nou
conveni.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
24
Assenyala que un conveni entre dues parts necessita el consentiment de les dues parts. En
aquest sentit, explica que el consentiment municipal hi és, però el dels Mossos d’Esquadra
encara no, de manera que s’hi continua treballant per desencallar la situació. Destaca que, en tot
cas, el més important al seu parer és que s’ha creat la unitat i ja està actuant de manera
coordinada amb els Mossos d’Esquadra.
Per acabar, manifesta que el Govern accepta el prec.
La Sra. ESCARP declara que sempre hi ha estat a favor. Així mateix, expressa sorpresa perquè
en aquest temps ha canviat el conseller i el Govern municipal fa bandera de la coordinació i la
cooperació, però Tarragona, per exemple, té un conveni més avançat que la capital de
Catalunya. Aclareix que això no és culpa de ningú, ja que es va fer el 2005, en el moment del
desplegament, i era un dels primers convenis. Finalment, diu que és desitjable que, abans que es
tanqui la legislatura i que el president Mas convoqui eleccions, hi hagi l’oportunitat de tirar
endavant aquest conveni.
El Sr. FORN diu que li demanarà.
La Sra. ESCARP respon que d’acord.
El Sr. VILLAGRASA celebra que la unitat d’investigació funcioni, però aclareix que el seu
grup no dubta de la professionalitat de la Guàrdia Urbana, sinó que demana que també tingui la
capacitat d’actuar com a policia judicial. En aquest sentit, assegura que el tema del conveni
efectivament és formal, però és important perquè delimita el compromís de cada cos i cada
institució. Considera que el compromís de l’Ajuntament és total, però que per part de la
Generalitat s’ignora totalment l’Ajuntament, l’alcalde i la ciutadania de Barcelona, ja que el
conseller d’Interior i el Sr. Mas no volen reflectir per escrit quins són els compromisos de
seguretat i col·laboració amb la Guàrdia Urbana i, per tant, amb la ciutat de Barcelona.
El Sr. FORN assenyala que no ha dit que fos una qüestió merament formal i destaca que sí que
hi ha compromís, com s’ha demostrat avui mateix amb l’actuació conjunta de la Guàrdia
Urbana i els Mossos d’Esquadra que ha desmantellat una xarxa de venda de droga molt
important a Sant Martí. En aquest sentit, diu que això no s’improvisa i afirma que l’important és
l’actuació. Reitera que la voluntat per part d’aquest Govern és claríssima i, per tant, comparteix
que és important tancar un acord, però perquè hi hagi un conveni cal el consentiment de les
dues parts.
Es dóna per tractat.
8.-
(M1115/12882) Instar a TMB a diversificar les opcions de pagament de la bonificació del 50%
de la percepció mínima donat que molts usuaris i usuàries no porten habitualment 50 euros en
efectiu per acollir-se a aquesta bonificació.
La Sra. ESCARP exposa que les multes, quan hi ha un impagament, les fixa la Generalitat a
través del Reglament de transports de viatges i, de fet, s’han apujat les multes per frau o per no
pagar a 100 euros, però s’ofereix una bonificació del 50% si es paga immediatament i en
metàl·lic. En aquest sentit, assenyala que és poc habitual que la gent porti 50 euros al moneder.
Afegeix que, per això, es tracta de trobar un mecanisme, com ara el de l’Ordenança de
procediment sancionador, per deixar un període de bonificació i facilitar el pagament per
mitjans telemàtics.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
25
El Sr. FORN diu que el Govern accepta el prec. Comenta que hi ha un avantprojecte de llei de
mesures fiscals i financeres que s’hauria d’aprovar el 2015 i que, entre d’altres, recull la
proposta de modificació de l’apartat 52.3 de la Llei, de 16 de juliol, de mesures fiscals i
administratives, per la qual cosa es passaria del pagament immediat actual a un termini màxim
de dos dies. Considera que aquest canvi va en la línia d’aquest prec i també del que han
demanat el Síndic de Greuges i la Síndica de Barcelona.
La Sra. ESCARP respon que efectivament no sabia que l’avantprojecte recollia aquesta mesura,
ja que no deu haver entrat al Parlament encara. Indica que, tot i així, l’empresa es podria
plantejar deixar utilitzar targetes de manera transitòria perquè no hagi de ser un pagament en
metàl·lic i immediat.
Es dóna per tractat.
Del Grup Municipal PP:
9.-
(M1115/12888) Que s’incorporin marques tàctils al llarga de tot el carril de la plataforma única
del passeig de Gràcia per tal que les persones invidents puguin diferenciar la zona de vianants
de la de vehicles.
Tractat conjuntament amb la compareixença del grup municipal del PSC.
Es dóna per tractat.
Del Grup Municipal ICV-EUiA:
10.-
(M1115/12896) Que el Govern municipal presenti a la propera Comissió de Seguretat i
Mobilitat uns criteris de normativa i senyalització per als carrers amb plataforma única, amb les
accions necessàries de comunicació per al conjunt de ciutadans i ciutadanes.
Tractat conjuntament amb la compareixença del propi grup municipal.
Es dóna per tractat.
11.-
(M1115/12897) Que el carril-bici de la rambla Prim, entre els carrers Llull i Cristóbal de
Moura, estigui obert a la circulació de bicicletes les 24 hores del dia.
La Sra. RIBAS explica que han intentat esbrinar si hi ha algun altre carril bici amb horari, com
és el cas del carril de la rambla Prim, que només obre de 9 del matí a 8 del vespre, però no
n’han trobat cap altre. Per acabar, llegeix el prec del seu grup.
El Sr. FREIXEDES diu que el Govern no accepta aquest prec i mantindrà l’horari d’aquest
carril bici.
La Sra. RIBAS respon que no s’entén que el Govern plantegi modificacions normatives sobre la
bicicleta en nom de la seguretat i alhora no pugui prendre una decisió tan senzilla com treure
uns cotxes aparcats de nit en un carril bici per permetre-hi la circulació les 24 hores del dia.
Reconeix que no és una mesura d’aquest Govern perquè l’han heretada. Així mateix, diu que
segurament no ho volen canviar per no restar aparcament nocturn en aquesta zona, però afirma
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
26
que és una situació absolutament anòmala. En aquest sentit, destaca que, tot i que al carrer hi
hagi un cartell, en cap mapa de carrils bici s’especifica que aquest tingui un horari d’ús, de
manera que ningú no pot planificar el seu trajecte en bicicleta en conseqüència fent servir les
eines que el mateix Ajuntament posa a disposició dels usuaris. Per acabar, afirma que no són
acceptables els carrils bici a temps parcial i demana que s’esmeni la situació.
El Sr. FREIXEDES recomana a la Sra. Ribas com a regidora de Sant Martí que parli amb els
veïns del districte, ja que llavors entendrà que l’horari d’aquest carril bici no suposa cap
problema i, de fet, el que generaria problemes seria acceptar el prec.
Es dóna per tractat.
d) Preguntes
Del Grup Municipal PP:
12.-
(M1115/12889) Quin és l’estat de les negociacions per la signatura del nou Conveni marc de
coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia sobre les funcions
compartides amb caràcter ordinari, entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de
Barcelona?
Tractada conjuntament amb el prec del grup municipal del PP.
Es dóna per tractada.
Del Grup Municipal UpB:
13.-
(M1115/12875) Quines parades del Bicing han patit una afectació per obres aquest 2014? Quan
es preveu que tornin a estar el 100% operatives aquestes parades suspeses temporalment? N’hi
ha alguna que la seva suspensió sigui definitiva?
La Sr. LAPORTA demana que els lliurin la resposta per escrit.
La Sra. RIBAS demana que la resposta es lliuri a tots els grups municipals.
El Sr. LAPORTA respon que, si el tinent d’alcalde no hi té inconvenient, farà arribar la resposta
a tots els grups.
Es contestarà per escrit.
14.-
(M1115/12904) Quin pla de mobilitat està previst en l’àmbit del carrer Aldana - Sant Antoni?
El Sr. LAPORTA llegeix la pregunta del seu grup.
El Sr. FREIXEDES explica que en els darrers mesos s’ha invertit el sentit de la circulació del
carrer Aldana a causa de les obres del Paral·lel i de la implantació de les noves línies de bus, fet
que ha comportat un canvi d’hàbits i pot haver causat molèsties. Finalment, assegura que el
Govern estarà atent a la mobilitat en aquest espai per detectar i corregir, si escau, possibles
problemes.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
27
El Sr. LAPORTA afirma que s’està produint un caos circulatori important, cosa que està
generant queixes i, per això, han plantejat aquesta pregunta. Explica que els veïns es pregunten
si està previst un pla de mobilitat per a la zona i si les afectacions són temporals o permanents.
Considera que, en qualsevol cas, és un bon moment per revisar el Pla de mobilitat amb la
participació dels veïns i fer-ho de manera que influeixi de la manera més adequada possible en
l’escola de la ronda de Sant Pau. Així mateix, assenyala que és una zona ideal per estudiar la
possibilitat d’implementar una superilla.
El Sr. FREIXEDES diu que el Govern ho tindrà en compte. Explica també que el que s’ha fet
en principi és definitiu i no només és fruit de les obres, sinó també dels canvis en la xarxa
d’autobusos. Finalment, assenyala que, tot i així, alguna cosa s’haurà d’acabar revisant,
evidentment amb els veïns.
Es dóna per tractada.
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal ICV-EUiA:
15.-
(M1115/12898) Que el Govern municipal informi de les gestions realitzades i l’estat d’execució
per donar complimenta la proposició següent, presentada per aquest Grup municipal i aprovada
a la Comissió de Seguretat i Mobilitat del passat 23 d’octubre: La Comissió de Seguretat i
Mobilitat acorda: 1. Instar a TMB a deixar sense efecte les modificacions implementades
recentment en els procediments de queixes, reclamacions i suggeriments, que estableixen la
seva presentació presencial en els Punts d’informació i atenció al ciutadà o mitjançant la web de
TMB (http://www.tmb.cat/ca/queixes-i-suggeriments). 2. Que en aquest sentit s’insti a TMB a
restablir la tramitació de qualsevol queixa, reclamació o suggeriment a qualsevol estació de la
xarxa de metro o en els cinc Punts d’informació i atenció al ciutadà, així com el franqueig
gratuït si la tramitació és vol fer per correu ordinari. 3. Instar a TMB a continuar millorant els
serveis d’informació i atenció als i les usuàries en especial queixes, reclamacions i
suggeriments vetllant per garantir plenament els drets dels i les consumidores.
El Sr. MESTRE exposa que la proposició presentada pel seu grup va obtenir el vot favorable de
tots els grups, tret de l’abstenció del Grup de CiU. Finalment, llegeix el seguiment de
proposició del seu grup.
El Sr. FORN explica com a petit apunt que s’han fet més de 197.000 descàrregues de
l’aplicació TMBApp, els canals corporatius de Facebook i Twitter acumulen 114.000 seguidors,
el Club JoTMBé té 176.000 registres, el web té aproximadament un milió de visites mensuals i,
el més important, les despeses en comunicació i publicitat analògiques han caigut gairebé un
90%. En aquest sentit, considera que hi ha una acceptació d’aquest tipus de canal. Pel que fa al
fet que hi hagi molta gent que no hi té accés, comenta que s’ha proposat revisar el procediment
de recepció i tramitació de queixes, reclamacions i suggeriments, QRS, per assegurar que ningú
se’n pugui sentir marginat pel motiu que sigui. D’altra banda, assenyala que la nova instrucció
de metro, que modificarà la de 4 de setembre, habilitarà els agents d’atenció al client per lliurar
i recollir el full de reclamacions. Puntualitza, però, que no s’oferirà el franqueig gratuït, sinó
que s’acceptarà qualsevol reclamació que es lliuri en mà als treballadors de TMB.
El Sr. MESTRE agraeix la resposta. Indica que efectivament, si l’única via o la via prioritària
per presentar queixes, reclamacions i suggeriments és digital, hi haurà discriminació, ja que a
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
28
causa de la fractura digital no tothom té accés als mitjans digitals. Així mateix, destaca que
TMB, a la Carta de serveis de metro, adquireix el compromís de facilitar la presentació de
queixes i d’admetre-les a totes les estacions. En aquest sentit, pregunta quantes estacions
cobreixen els agents de TMB que recolliran les queixes, ja que a la proposició aprovada
s’establia que es recollissin a les 143 estacions de metro. Finalment, pregunta dels cinc punts
d’informació ciutadana de TMB quins estan realment operatius.
El Sr. FORN diu que, segons el que recorda, ja li va respondre sobre els punts informatius i li
va explicar que, de fet, s’estava tornant a obrir el de la Sagrera. Quant a les estacions, assenyala
que ara no disposa de la informació.
El senyor FORN es refereix a les agressions que han patit seguidors del Paris Saint Germain i
explica que no té gaire informació, ja que només té la que rep dels Mossos d’Esquadra i, de fet,
la investigació està en curs. Exposa que les dues agressions van tenir lloc un cop finalitzat el
partit de futbol. Diu que la primera es va produir cap a les onze de la nit a prop del Camp Nou,
quan dos individus vestits amb passamuntanyes van ferir d’arma blanca un ciutadà francès al
carrer Felipe de Paz, que va haver de ser traslladat a un centre hospitalari, on continua ingressat.
Assenyala que, una mica més tard i a poca distància de l’altre, es va produir una altra agressió a
l’avinguda Madrid, quan tres joves van ser assaltats per diversos individus. Afegeix que en
aquest cas la ferida d’arma blanca que va patir una de les víctimes va ser superficial, de manera
que ja ha estat donada d’alta de l’hospital.
Més enllà dels fets i de la investigació, lamenta i condemna en nom del Govern aquestes
agressions i garanteix que s’utilitzaran tots els mitjans de la Guàrdia Urbana per investigar i
aclarir els fets. Considera que Barcelona des de fa molts anys treballa per eradicar la violència
amb la complicitat dels clubs esportius, tant el Barça com l’Espanyol, de manera que cal
continuar en aquesta línia. Afirma que és un fet preocupant, ja que feia molt de temps que no es
produïa res de semblant. Explica que no era un partit considerat d’alt risc, però s’havien pres les
mesures corresponents en col·laboració amb els clubs i la policia. Afegeix que encara s’ha
d’esbrinar si els agressors eren afeccionats del Barça i si es tracta d’un enfrontament entre dues
aficions. Diu que és una dada important, però que no es podrà corroborar fins que no s’acabi la
investigació de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra.
Es dóna per tractat.
VI) Mocions
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i
quaranta minuts.
Ref: CCP 10/14 Seguretat i Mobilitat
v. 12/ 12/ 2014 14: 12
29