Llibre de comunicacions
Anuncio
TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLOGIA FUNCIONAL HORA: 09.15‐10.15 Dra. Violeta Menéndez: DOLOR PELVIC CRÒNIC Dra: Mercé Pascual: TRACTAMENT QUIRÚRGIC INCONTINÈNCIA MASCULINA B‐01. Incontinència urinària després de cesària com a forma de presentació de fístula vesico‐uterina, una entitat poc freqüent. Badenes Gallardo, Almudena (1); Prados Saavedra, Manel (1); Serra Deola, Arnau (1); Fabià Mayans, Ariadna (1); Centeno Álvarez, Clara (1); Santillana Altimira, Josep Maria (1); Ruiz Plazas, Xavier (1); Sagristà Vidal, Rosa (1); Ascaso Til, Helena (1); Vila Barja, Jose (1); Segarra Tomas, Josep (1). (1) Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona C‐01. Experiencia inicial en el tratamiento de la incontinencia urinaria de esfuerzo con sling de incisión única ALTIS® Centeno Álvarez, C.; Serra Deola, A.; Prados Saavedra, M.; Badenes Gallardo, A.; Fabià Mayans, A.; Santillana Altimira, J.M.; Ruíz Plazas, X.; Sagristà Vidal, R.; Ascaso Til, H.; Vila Barja, J.; Segarra Tomás, J. Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona C‐02. Sling de incisión única ALTIS®: una alternativa al TOT convencional? Centeno Álvarez, C.; Serra Deola, A.; Prados Saavedra, M.; Badenes Gallardo, A.; Fabià Mayans, A.; Santillana Altimira, J.M.; Ruiz Plazas, X.; Sagristà Vidal, R.; Ascaso Til, H.; Vila Barja, J.; Segarra Tomás, J. Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona C‐03. La nostra experiència en cirugia antiincontinencia masculina Mercè Pascual Queralt, Pedro Massó Allende, Josep Mª Auguet Martin, Josep Mª Samsó Piñol, Joan Flores Gonzalez, Ricard Recasens Guinjuan. Hospital Santa Maria i Hospital Montserrat Lleida V‐01. Descompresión laparoscópica de nervio pudendo en paciente con dolor pélvico crónico Leticia de Verdonces, Raul Martos, Eduardo Vicente, Arturo Dominguez, Angel Prera, Younes Fadil, Marta Capdevila, Victor Parejo, Mario Andrés Rosado, Naim Hannaoui, Jesús Muñoz, Darío García, Carlos Abad, Jose Luis Gonzalez, Joan Prats Hospital Parc Taulí Sabadell TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLOGIA FUNCIONAL NUM. PRESENTACIO: HORA: 09.15‐10.15 TIPUS: Cas breu B‐01 Incontinència urinària després de cesària com a forma de presentació de fístula vesico‐uterina, una entitat poc freqüent. Badenes Gallardo, Almudena (1); Prados Saavedra, Manel (1); Serra Deola, Arnau (1); Fabià Mayans, Ariadna (1); Centeno Álvarez, Clara (1); Santillana Altimira, Josep Maria (1); Ruiz Plazas, Xavier (1); Sagristà Vidal, Rosa (1); Ascaso Til, Helena (1); Vila Barja, Jose (1); Segarra Tomas, Josep (1). (1) Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. OBJECTIU Presentem el cas d’una pacient dona de 37 anys que acudeix a la consulta amb incontinencia urinària continua i amb variabilitat clínica en funció del cicle menstrual d'aparició postpart per cesària per placenta prèvia. MÈTODE Pel diagnòstic es va realitzar una cistoscòpia ambulatòria, uretrocistografia, una RMN i es va confirmar la sospita diagnòstica amb una histeroscòpia + cistoscòpia amb pas blau de metilé per orifici fistulós a totes dues cavitats. La pacient va ser intervinguda quirúrgicament amb histerectomia simple + salpinguectomia bilateral + ressecció de fístula vesico‐uterina i cistorràfia via laparoscòpica. RESULTATS La pacient presenta un curs postoperatori favorable retirant‐se la sonda vesical a les 3 setmanes i reincorporant‐se a la vida laboral a les 4 setmanes. La pacient està continent a l'any de la cirurgia. DISCUSSIÓ Les fístules vesicouterines són una entitat molt poc freqüent i constitueixen el 4% de les fístules urogenitals, ocupant el tercer lloc en freqüència després de les uretero‐vaginals i vesico‐vaginals. La principal etiologia al nostre medi és la cesàrea, mentre que en païssos subdesenvolupats estan associades a parts vaginals perllongats i/o instrumentats. Altres etilogies són menys freqüents com la radioteràpia, el legrat uterí o la col∙locació de DIU. El tractament quirúrgic és el tractament d’elecció, excepte en casos de petites fístules en què es pot optar amb tractament conservador. CONCLUSIÓ Les fístules vesicouterines malgrat ser una entitat poc freqüent, es presenten en el nostre medi associades habitualment a cirurgies obstètriques prèvies. El professional deu sospitar‐les front pacients amb incontinència urinària continua, menúria i infeccions urinàries de repetició amb antecedents quirúrgics obstètrics. La seva prevenció està basada amb la correcta indicació de cesàrea i una tècnica quirúrgica acurada. C‐01 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLOGIA FUNCIONAL NUM. PRESENTACIO: HORA: 09.15‐10.15 TIPUS: Comunicacio oral Experiencia inicial en el tratamiento de la incontinencia urinaria de esfuerzo con sling de incisión única ALTIS® Centeno Álvarez, C.; Serra Deola, A.; Prados Saavedra, M.; Badenes Gallardo, A.; Fabià Mayans, A.; Santillana Altimira, J.M.; Ruíz Plazas, X.; Sagristà Vidal, R.; Ascaso Til, H.; Vila Barja, J.; Segarra Tomás, J. Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona INTRODUCCIÓN: La incontinencia urinaria de esfuerzo (IOE) es una patología con alta prevalencia en nuestro medio. Su tratamiento definitivo es habitualmente quirúrgico. Actualmente cobran importancia alternativas minimamente invasivas y ambulatorias. OBJETIVO: Presentamos nuestra experiencia en el tratamiento de la IOE mediante Sling de incisión única Altis® (Coloplast). MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio descriptivo prospectivo de 17 pacientes consecutivas intervenidas mediante Sling de incisión única bajo antestesia local. Se revisan las características basales de nuestra muestra y se evalúan los resultados de los cuestionarios ICIQ‐SF y King’s Health (KH). RESULTADOS: La media de edad de las pacientes es de 57.83 años. Su IMC medio es de 29.93. El 47.06% de ellas son hipertensas, 17.65% son diabéticas en tratamiento con antidiabéticos orales y 17.65% tienen dislipemia. El 93.33% de las pacientes han estado embarazadas, con una media de 3.07 hijos. Además de incontinencia de esfuerzo, el 58.82% de las pacientes refiere urgencia miccional. A todas ellas se les realizó un estudio urodinámico (EUD) previo a la cirugía, valorando la capacidad vesical máxima (media 404.75ml, sd 137.08), Qmáx (media 22.81, sd 9.07), presión del detrusor en Qmáx (media 20.37, sd 14.82) y presencia de detrusor hiperactivo en el EUD (6.25%). El tiempo quirúrgico medio fue de 49 minutos, incluyendo la administración de la anestesia local, y la estancia media en reanimación fue de 2 h 52 min, con un EVA medio de 2,13/10. El valor medio del ICIQ‐SF previo a la cirugía es de 16.81 puntos y a los 6 meses es de 3.5 puntos. La media del KH previo es del 60.94% en el grupo 1, del 57.32% en el 2 y de 14.31 puntos de media en el 3; y en el posterior es del 24.99% en el grupo 1, del 7.57% en el 2 y de 2.08 puntos de media en el 3. CONCLUSIÓN: En nuestra experiencia, el sling de incisión única constituye un tratamiento seguro, eficaz y económico en el tratamiento de la IOE. Creemos que son necesarios estudios con una mayor muestra y mayor tiempo de seguimiento para validar nuestros resultados. C‐02 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLOGIA FUNCIONAL NUM. PRESENTACIO: HORA: 09.15‐10.15 TIPUS: Comunicacio oral Sling de incisión única ALTIS®: una alternativa al TOT convencional? Centeno Álvarez, C.; Serra Deola, A.; Prados Saavedra, M.; Badenes Gallardo, A.; Fabià Mayans, A.; Santillana Altimira, J.M.; Ruiz Plazas, X.; Sagristà Vidal, R.; Ascaso Til, H.; Vila Barja, J.; Segarra Tomás, J. Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona INTRODUCCIÓN: La incontinencia urinaria de esfuerzo es una patología con alta prevalencia en nuestro medio. Su tratamiento definitivo es, en muchas ocasiones, quirúrgico. En la actual situación económica cobran importancia las alternativas minimamente invasivas y ambulatorias. OBJETIVO: Evaluar si el tratamiento quirúrgico mediante Sling de incisión única Altis® (Coloplast) se trata una alternativa equiparable al sling transobturatriz libre de tensión (TOT). MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio descriptivo retrospectivo de 32 pacientes consecutivas que se someten a cirugía anti‐incontinencia con Sling con antestesia local (Grupo 1) vs TOT con raquianestesia (Grupo 2). Se revisan los datos epidemiológicos, urodinámicos, tiempo quirúrgico y estancia en reanimación. Se evalua la respuesta a cuestionarios validados ICIQ‐SF y King’s Health pre y post cirugía. RESULTADO: No se observan diferencias estadísticamente significativas entre el grupo 1 y el grupo 2 respecto a edad, paridad, años de evolución de incontinencia y características urodinámicas. Hay diferencias estaditivamente significativas respecto al IMC (IMC mayor en grupo 1). No se observan diferencias estadísticamente significativas entre el grupo 1 y el grupo 2 respecto a los resultados en ICIQ‐SF y KH‐SF previo a IQ. No hay diferencias estadísticamente significativas en cuanto a tiempo quirúrgico ni estancia en REA. No se observan diferencias estadísticamente significativas entre el grupo 1 y el grupo 2 respecto a los resultados en ICIQ‐SF y KH‐SF posterior a IQ a los 6 meses. En un caso fue imposible la colocación del Sling de incisión única por obesidad mórbida de la paciente. No se registran complicaciones perioperatorias. CONCLUSIÓN: En nuestra experiencia, el Sling de incisión única constituye una alternativa segura, eficaz, económica y con resultados equiparables al TOT. Es necesario mayor número de pacientes y seguimiento a más largo plazo para obtener resultados definitivos. C‐03 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLOGIA FUNCIONAL NUM. PRESENTACIO: HORA: 09.15‐10.15 TIPUS: Comunicacio oral La nostra experiència en cirugia antiincontinencia masculina Mercè Pascual Queralt, Pedro Massó Allende, Josep Mª Auguet Martin, Josep Mª Samsó Piñol, Joan Flores Gonzalez, Ricard Recasens Guinjuan. Hospital Santa Maria i Hospital Montserrat LLeida La cirugia antiincontinencia masculina és una intervenció que ha aumentat la seva demanda amb el gran nombre d’intervencions de pròstata que es realitzen en el nostre medi. Des d’abril del 2010 fins a abril del 2016 hem implantat: ‐ 19 esfínters urinaris artificials tipus AMS 800: La causa de la incontinencia en tots els casos ha estat la prostatectomia radical. Edat mitja dels pacients 67 anys (59‐76). 5 casos associats a radioteràpia. 2 pacients amb antecedent d’haver‐se realitzat cirugia antiincontinencia (1 Advance i 1 Remeex) i 1 pacient amb antecedent de cervicotomia. Com a resultats tenim: 8 pacients van sense cap tipus de protecció, 4 pacients porten protecció en situacions puntuals, 4 pacients porten “salvaslip”, 1 pacient porta 2 panyals al dia. Hem tingut un cas d’extrusió i infecció de la pròtesi i 1 cas d’impossibilitat d’activació del dispositiu que es va recanviar sense problema ‐ 1 esfínter urinari artificial tipus Zephyr en un pacient de 64 anys que va presentar extrusió i infecció de la pròtesi. ‐ 1 malla suburetral tipus Advance. En un pacient de 67 anys post prostatectomia radical. L’individu es va quedar incontinent i posteriorment se li va implantar un esfínter urinari artificial. ‐ 2 malles suburetrals tipus Advance XP. En 2 pacients post prostatectomia radical de 59 i 63 anys. 1 va presenter un episodi de RAO post intervenció que es va solucionar mantenint la sonda 6 dies. Actualment tots dos estan continents i sense residu postmiccional. ‐ 6 malles suburetrals tipus ATOMS. 5 pacients post prostatectomia radical i 1 post RTU. L’edat mitja ha estat de 66.5 anys (58‐76 anys). El tipus de port utilitzat ha estat en 2 casos suprapúbic i en 4 port escrotal premontat. Nombre de reajustaments entre 0 i 4. Actualment tenim 3 pacients continents, 1 sense cap reajustament i 2 amb 3 reajustaments; 1 pacient utilitza una compresa al dia després de 3 reajustaments i 2 estan pendents de reajustar. El tractament quirúrgic de la incontinencia urinària dóna bons resultats si hi ha una bona indicació de la cirugia i es realitza el procediment sempre pel mateix equip. V‐01 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLOGIA FUNCIONAL NUM. PRESENTACIO: HORA: 09.15‐10.15 TIPUS: Vídeo Descompresión laparoscópica de nervio pudendo en paciente con dolor pélvico crónico Leticia de Verdonces, Raul Martos, Eduardo Vicente, Arturo Dominguez, Angel Prera, Younes Fadil, Marta Capdevila, Victor Parejo, Mario Andrés Rosado, Naim Hannaoui, Jesús Muñoz, Darío García, Carlos Abad, Jose Luis Gonzalez, Joan Prats Hospital Parc Taulí Sabadell La neuropatía del pudendo es la expresión clínica de una compresión crónica del nervio pudendo. La mayoría de las veces, el atrapamiento del nervio pudendo se produce en su trayecto anatómico entre los ligamentos sacroespinoso y sacrotuberoso (68%), seguido del atrapamiento en su paso por el canal de Alcock (20%), o bien por un atrapamiento mixto de ambas zonas (12%). Entre las opciones de manejo de la neuropatía del pudendo se incluyen el tratamiento médico con analgésicos, la neuromodulación farmacológica (antidepresivos y anticomiciales), la inyección percutánea de anestésicos y corticoides depot y la descompresión quirúrgica. Los distintos abordajes quirúrgicos incluyen el acceso transglúteo, transvaginal, transperineal y, más recientemente, se ha descrito el acceso laparoscópico con prometedores resultados preliminares. Presentamos el caso de una paciente de 52 años con dolor pélvico crónico y diagnóstico clínico mediante los criterios de Nantes de neuropatía pudenda (3 criterios mayores y 3 menores) que presentó fracaso al tratamiento analgésico avanzado y a la neuromodulación farmacológica y eléctrica, pero que respondió favorablemente al bloqueo anestésico ecodirigido del nervio pudendo, con recaída posterior. Ante la refractariedad de los múltiples tratamientos, se decide descompresión laparoscópica del nervio pudendo bilateral. En el vídeo se detalla la técnica quirúrgica empleada, así como la descripción anatómica de todas las estructuras vecinas al nervio pudendo en la región pélvica, constituidas principalmente por las diversas ramas de la arteria ilíaca interna. El abordaje laparoscópico en la neuropatía pudenda es un abordaje factible que requiere de un importante conocimiento de la anatomía pélvica. Éste nos permite la visualización del nervio pudendo, así como su relación con la vascularización y estructuras fibroligamentosas pelvianas, permitiendo su descompresión y liberación de una forma segura. TAULA D’ACTUALITZACIÓ: ONCOLOGIA HORA: 10.15‐11.15 Dr. Jesús Muñoz: EFECTES ADVERSOS DE LA TERAPIA DE DEPRIVACIÓ ANDROGÈNICA Dra. Helena Ascaso: ACTUALITZACIÓ TUMOR VESICAL Taula patrocinada EN EXCLUSIVA PER B‐02. Tractament de CIS ureteral bilateral en cistectomia amb derivació ortotòpica. A propòsit d’un cas. Palomera Fernández, M; Gomáriz Camacho, A; Vélez Guayasamín, S; Pelegri Gabarro, J; Garcia Belmonte, D; Vallmanya Llena, F; Guajardo Guajardo, J. Servei Urologia HUAV Lleida B‐03. Tumor renal unilateral asincrònic de diferent histologia E.Martinez, K.Agusti, A.Puigvert, A.Rosales, J. Mora Institut d'Urologia de Girona. L.Puñal.A.Gallardo Anatomia Patològica Clínica Girona; Institut d'Urologia de Girona. Hospital d'Olot C‐04. Rati entre neutròfils i limfòcits prequirúrgica com a predictor de resultats adversos i supervivència en pacients sotmesos a cistectomia radical per tumor vesical Fabià Mayans, Ariadna; Ascaso Til, Helena; Badenes Gallardo, Almudena; Serra Deola, Arnau; Centeno Álvarez, Clara; Santillana Altimira, Josep Maria; Ruiz Plazas, Xavier; Sagristà Vidal, Rosa; Prados Saavedra, Manel; Vila Barja, José; Segarra Tomás, Josep. Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona C‐05. Els efectes de la hiperglucèmia sobre el càncer de pròstata Badenes Gallardo, Almudena (1); Ruiz Plazas, Xavier (1); Serra Deola, Arnau (1); Fabià Mayans, Ariadna (1); Centeno Álvarez, Clara (1); Santillana Altimira, Josep Maria (1); Sagristà Vidal, Rosa (1); Ascaso Til, Helena (1); Prados Saavedra, Manel (1); Vila Barja, Jose (1); Segarra Tomas, Josep (1). (1) Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. V02. RTU en bloque de tumor vesical con asa de Collins: Técnica quirúrgica M.Sbriglio; L.Ibarz Servio; R.Martinez Rodriguez; O. Calaf Perisé; G. García de Manuel; C. Castillo Pacheco; A. Colomer Gallardo. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol V‐03. Resecció laparoscòpica radioguiada de recidiva retroperitoneal després de nefrectomia radical per carcinoma de cèl∙lules renals Capdevila M., Muñoz J., Fadil Y., Garcia‐Rojo D., González JL, Domínguez A., Hannaoui N., Martos R., Abad C., Prera A., Vicente E., de Verdonces L., Parejo V., Rosat M.A., Martin JC**, Ballesteros E.*, Prats J. Corporació Sanitària Parc Taulí Servei d'Urologia * Servei de Radiodiagnostic ** Servei de Medicina Nuclear TAULA D’ACTUALITZACIÓ: ONCOLOGIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 10.15‐11.15 TIPUS: Cas breu B‐02 Tractament de CIS ureteral bilateral en cistectomia amb derivació ortotòpica. A propòsit d’un cas. Palomera Fernández, M; Gomáriz Camacho, A; Vélez Guayasamín, S; Pelegri Gabarro, J; Garcia Belmonte, D; Vallmanya Llena, F; Guajardo Guajardo, J. Servei Urologia HUAV Lleida Pacient dona de 44 anys sense antecedents patològics d’interés que consulta per síndrome miccional irritatiu de 6 mesos d’evolució. S’inicia estudi amb troballa de neoformació vesical a la cistoscopia transuretral. Es realitzar RTU vesical amb exèresis completa de la lesió. El anatomo‐patoleg informa de Carcinoma urotelial infiltrant amb àreas de Cis a la mucosa. Es presenta el cas a comité uro‐oncològic i es planteja a la paciente un tractament radical amb Cistectomia, derivación urinaria ortotròpica i linfadenectomia extensa. En l’anàlisis definitu de la peça es confirma un carcinoma uroteralial infiltrant amb àreas de diferenciació micropapil•lar així com afectación de Cis en ambdós ureters terminals. En aquest punt es torna a comenta el cas en sessió i es planteja cateterisme ureteral bilateral que no es pot realitzar amb èxit. En un segon temps es procedeix a col•locació de nefrostomies percutaneas bilaterals i realització d’instil•lacions de BCG. En el moment actual, un any després de la cistectomia radical, la paciente presenta un bon estat clìnic, citologies negatives per cèl•lules atípiques i estudis d’imatge negatius. TAULA D’ACTUALITZACIÓ: ONCOLOGIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 10.15‐11.15 TIPUS: Cas breu B‐03 Tumor renal unilateral asincrònic de diferent histologia E.Martinez, K.Agusti, A.Puigvert, A.Rosales, J. Mora Institut d'Urologia de Girona. L.Puñal.A.Gallardo Anatomia Patològica Clínica Girona Institut d'Urologia de Girona. Hospital d'Olot Pacient de 57a. que arran de diverticulitis,es troba en TAC :Tm.Renal esq, de pol superior Nefrectomia parcial laparoscòpica. A.P:Tm. de Cel.lules Clares, Marges negatius.No altres focus Desprès d'un any: Perforació intestinal per 'perone' de pollastre. En TAC i RMN: Tm renal a pol inferior esq. Nefrectomia Esq.oberta i AP: C/oma renal de Cel. Papil.lars, no altres focus. Comentaris: La troballa de tumors sincrònics en el mateix ronyo, es molt poc freqüent, però quasi sempre corresponen a la mateixa histologia. Associats a malalties genètiques com Von Hippel Lindau, Síndrome de Birt‐Hogg‐Dubé,la leiomiomatosi hereditària associada a càncer renal,l'esclerosi tuberosa. Les combinacions mes freqüents son el de Cel. Clares amb Angiomiolipoma.Altres excepcionals com Oncocitoma amb Tm de Cel.de Bellini La recidiva en cirurgia parcial es entre 1‐3%( baix grau i marges negatius,tumors de menys de 4 cm),la supervivencia es igual a la total(50‐70% a 5 a.) No hem trobat cap cas com aquest,en la literatura consultada Durant el seguiment no s'aprecia cap rebrot , ni metàstasi a distancia. C‐04 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: ONCOLOGIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 10.15‐11.15 TIPUS: Comunicacio oral Rati entre neutròfils i limfòcits prequirúrgica com a predictor de resultats adversos i supervivència en pacients sotmesos a cistectomia radical per tumor vesical Fabià Mayans, Ariadna; Ascaso Til, Helena; Badenes Gallardo, Almudena; Serra Deola, Arnau; Centeno Álvarez, Clara; Santillana Altimira, Josep Maria; Ruiz Plazas, Xavier; Sagristà Vidal, Rosa; Prados Saavedra, Manel; Vila Barja, José; Segarra Tomás, Josep. Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona Introducció i objectius La ràtio entre neutròfils i limfòcits (NLR) és un marcador preoperatori d’inflamació sistèmica que s’ha associat a pitjors resultats oncològics i supervivència en una gran varietat de patologies malignes. En aquest estudi es pretén avaluar l’associació entre la NLR preoperatòria i diferents aspectes clínico‐ patològics en pacients sotmesos a cistectomia radical (CR) per tumor vesical infiltrant i la seva utilitat com a biomarcador prequirúrgic de pronòstic. Material i mètodes Es realitza una revisió retrospectiva de 164 CR realitzades al nostre centre entre setembre 2009 i gener 2016. S’obtenen els valors de neutròfils i limfòcits a partir de l’analítica preoperatòria i es calcula la NLR de cadascun d’ells. Es divideixen els pacients en dos grups segons els resultats d’anatomia patològica (AP), catalogant‐los en AP de bon pronòstic i AP de mal pronòstic (T3‐4 ó N>1). Es comprova si existeixen diferències en la NLR segons aquesta divisió (U Mann Whitney) i es determina un punt de tall de la NLR (corba de ROC). Es realitza una anàlisi bivariada per a estudiar l’associació entre la NLR i altres característiques clínico‐ patològiques (BCG prèvia, hemoglobina preoperatòria, hidronefrosi, etc.) amb pitjors resultats oncològics i supervivència càncer específica (Chi quadrat o T‐student). Finalment es realitza una anàlisi de supervivència comparatiu segons el grup d’NLR (Kaplan Meier). Resultats S’analitzen 164 pacients (144 homes i 20 dones) amb una edat mitjana de 68’72 anys (33‐ 85) i un seguiment postoperatori mitjà de 25’53 mesos (0‐ 84). El valor d’NLR que mostra una àrea sota la corba de ROC del 61% (p= 0’001) si s’estableix com a punt de tall és el 2’7. Una NLR> 2’7 s’associa a AP de mal pronòstic (p= 0’001) i a una tendència a major mortalitat càncer específica (p= 0’19‐ 0’98), a més, la prova de distribucions de supervivències segons la NLR mostra diferències estadísticament significatives (p= 0’024). Conclusions El valor de la NLR preoperatòria por resultar un marcador pronòstic econòmic i de fàcil obtenció que, juntament a d’altres variables clíniques, ajudi a estratificar els pacients en grups de risc i així facilitar la presa de decisions com per exemple la quimioteràpia neoadjuvant. No obstant, es precisa d’estudis prospectius i que incloguin a major número de pacients per a augmentar la potencia estadística dels nostres resultats. C‐05 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: ONCOLOGIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 10.15‐11.15 TIPUS: Comunicacio oral Els efectes de la hiperglucèmia sobre el càncer de pròstata Badenes Gallardo, Almudena (1); Ruiz Plazas, Xavier (1); Serra Deola, Arnau (1); Fabià Mayans, Ariadna (1); Centeno Álvarez, Clara (1); Santillana Altimira, Josep Maria (1); Sagristà Vidal, Rosa (1); Ascaso Til, Helena (1); Prados Saavedra, Manel (1); Vila Barja, Jose (1); Segarra Tomas, Josep (1). (1) Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. OBJECTIUS La relació entre els factors de l'estil de vida i alguns càncers està ben establerta. En els darrers anys, diversos estudis han associat positivament l'obesitat o la hiperglicèmia com a factors de risc pel càncer de pròstata. En el present estudi, s'analitza l'associació entre hiperglicèmia i diverses característiques clíniques del càncer de pròstata en la nostra població, així com una revisió de la literatura. MÈTODE El nostre grup d'estudi implica tots els pacients intervinguts de prostatectomia radical (n=233) entre 2009‐ 2015 en el nostre centre (Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona). Es van obtenir els nivells de glucosa a partir d'una analítica sanguínea al diagnòstic de càncer de pròstata. Aplicant un anàlisi bivariant (Chi cuadrado) es va determinar l'associació entre nivells de glucosa i grup de risc d'Amico, el Gleason en la peça quirúrgica i la presència de recidiva bioquímica. També es va analitzar la correlació entre nivells de glucosa i nivells de PSA al diagnòstic amb la prova de Rho Spearman. RESULTATS Els nivells mitjos de glicèmia van ser 104'69mg/dL, 104'49mg/dL i 122'80mg/dL per a grups de baix (n=114), intermig (n=68) i alt (n=20) risc respectivament, segons la classificació d'Amico, malgrat la diferència entre mitges, aquestes diferències no es van demostrar estadísticament significatives. Amb el nostre anàlisi, sí s'ha trobat associació entre nivells de glicèmia en rang diabètic (glucosa >126mg/dL) amb càncer de pròstata d'alt risc d'Amico (p<0'05). No s'ha pogut demostrar diferències entre nivells de glucosa amb nivells de PSA, així com tampoc amb el Gleason ni el temps fins l'aparició de recidiva bioquímica amb els diferents grups de risc d'Amico. CONCLUSIÓ Els nivells de glucosa en rang diabètic en el moment del diagnòstic de càncer de pròstata podria ser un factor predictor per càncer de pròstata d'alt risc. Són necessaris estudis més amplis i amb major temps de seguiment per poder dilucidar els mecanismes que expliquen aquesta relació i l'impacte del control glicèmic en el pronòstic del càncer de pròstata a llarg termini. TAULA D’ACTUALITZACIÓ: ONCOLOGIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 10.15‐11.15 TIPUS: Vídeo V‐02 RTU en bloque de tumor vesical con asa de Collins: Técnica quirúrgica M.Sbriglio; L.Ibarz Servio; R.Martinez Rodriguez; O. Calaf Perisé; G. García de Manuel; C. Castillo Pacheco; A. Colomer Gallardo. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol INTRODUCCION La RTU en bloque se ha presentado recientemente como una alternativa a la resección tradicional,argumentando teóricas ventajas que aun provocan controversia. El uso del láser como fuente de energía podría limitar su difusión si realmente se demostrará su teórica superioridad a la técnica tradicional. MATERIAL Y MÉTODOS Presentamos y describimos la técnica quirurgica de la RTU en bloque utilizando un asa de collins. Se trata de una técnica sencilla,fácilmente reproducible y accesible a todos los servicios de urología. CONCLUSIONES La RTU en bloque puede realizarse con seguridad utilizando un generador mono/bipolar como fuente de energía y un asa de collins. Es técnicamente sencilla y accesible. En nuestra opinión la RTU en bloque no ofrece ventajas añadidas a la técnica de resección tradicional en tres partes(tumor exofitico,base tumoral y biopsia en profundidad), pero la disponibilidad o no de una fuente de energía laser no debería ser un obstáculo a su difusión si finalmente se demonstrase su superioridad. TAULA D’ACTUALITZACIÓ: ONCOLOGIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 10.15‐11.15 TIPUS: Vídeo V‐03 Resecció laparoscòpica radioguiada de recidiva retroperitoneal després de nefrectomia radical per carcinoma de cèl∙lules renals Capdevila M., Muñoz J., Fadil Y., Garcia‐Rojo D., González JL, Domínguez A., Hannaoui N., Martos R., Abad C., Prera A., Vicente E., de Verdonces L., Parejo V., Rosat M.A., Martin JC**, Ballesteros E.*, Prats J. Corporació Sanitària Parc Taulí Servei d'Urologia * Servei de Radiodiagnostic ** Servei de Medicina Nuclear OBJECTIU: La tècnica de localització d'una lesió oculta per via laparoscòpica radioguiada pot ser útil en casos seleccionats en els quals les lesions sospitoses siguin difícils d'identificar durant la cirurgia, per les seves dimensions o localització anatòmica. Presentem una resecció laparoscòpica radioguiada d'una recidiva retroperitoneal després de d'una nefrectomia radical esquerra pe un carcinoma de cèl•lules renals. MÈTODES I PROCEDIMENTS: Pacient dona de 48 anys d'edat amb antecedents de nefrectomia radical esquerra per un carcinoma de cèl•lules renals realitzada sis mesos abans. En TC abdominal de control s’identifica un nòdul retroperitoneal de 27 mm hipervascularizat i heterogenia, adherit a múscul psoas i a la paret lumbar esquerres. La pacient és sotmesa a l'extirpació del tumor retroperitoneal utilitzant una gamma‐sonda per a detectar la lesió, prèviament marcada amb 99m albúmina macroaggregate TC mitjançant TC abdominal. RESULTATS: Les lesions marcades van ser identificades durant la cirurgia usant una gamma‐sonda, realitzant la exèresi amb marges de seguretat. La radioactivitat del teixit es va mesurar in vivo i després de l'exèresi, així com la radioactivitat del llit quirúrgic, per confirmar que la lesió marcada havia estat completament extreta. La cirurgia va durar una hora i quaranta minuts, i va ser donada d'alta dos dies després sense complicacions. L'anàlisi histopatològic de la peça quirúrgica va confirmar la reaparició del carcinoma renal de cèl•lules clares. CONCLUSIÓ: La tècnica de la localització de la lesió oculta radioguiada laparoscòpica permet una exèresi acurada de lesions de localització dificultosa i així reduir la morbiditat relacionada amb la cirurgia. TAULA D’ACTUALITZACIÓ: DISFUNCIÓ ERÈCTIL HORA: 12.00‐13.00 Dr. Naim Hannoui: ACTUALITZACIÓ EN EL TRACTAMENT MÈDIC Dr. J. Ma. Gili Masó: ACTUALITZACIÓ TRACTAMENT QUIRÚRGIC Taula patrocinada per C‐06. Metàstasis priàpiques. Sèrie Catalana: 1986 – 2015. C. Pellicé I Vilalta ICS – Barcelona C‐07. Experiència inicial en l’ús de Ones de Xoc de Baixa Intensitat en el tractament de la disfunció erèctil Josep Maria Auguet Martin, Jaume Pelegrí Gabarró, David Garcia Belmonte, Mercè Pascual Queralt, Josep Ricard Recasens Guinjuan, Carlos Berbegal Colas Hospital Vithas Montserrat (Lleida) C‐08. Condilomatosi Intrauretral. Maneig terapèutic a propòsit de 3 casos Pont Salvadó A., Elias Cañavera X., Griñó Garreta J., Monllau Font V., Pont Salvadó M., Pujol Bosch F. Servei d’urologia Hospital Universitari Sant Joan de Reus C‐09. Lesions cutànies post‐circumcisió Enric Peyrí Rey Consultori Dr. Peyrí Barcelona C‐06 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: DISFUNCIÓ ERÈCTIL NUM. PRESENTACIO: HORA: 12.00‐13.00 TIPUS: Comunicació oral Metàstasis priàpiques. Sèrie Catalana: 1986 – 2015. C. Pellicé I Vilalta ICS ‐ Barcelona OBJECTIU: Saber de l’interés pels secundarismes metastàtics penians (SMP), afectes a mes de priapismes malignes (PM) en si de la literatura urològica reflectida per Institucions Sanitàries Catalanes. METODOLOGIA: Treball de recerca abastant 10 cites bibliogràfiques: 4 articles i 6 abstracts congressuals en el període 1986 – 2015. RESULTATS: 10 casos aportats per 4 Institucions Sanitàries. Fundació Puigvert de Barcelona (3 Vesicals i 2 Rectals), Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (3 Vesicals), Hospital Vall Hebron de Barcelona (1 Vesical) i Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (1 Pulmonar). Edats: 28 – 73 anys. SMP amb PM: 7 Vesicals, 2 Rectals i 1 Pulmonar. COMENTARIS: •Les metàstasis en el penis poden arribar i afermar‐se per: 1. Extensió, contigüitat i veïnatge 2. Via arterial, venosa, limfàtica i perineural 3. Implants iatrogènics •Els PM son del tipus veno‐oclusius, de baix flux i isquèmics (SMP:30%). La retenció sanguínia produiria una erecció. Aquesta èxtasi, augmentaria la pressió parcial del CO2 i amb una major viscositat restarien afavorits tant els fenòmens de trombosis com d’isquèmies i ambdues opcions, potenciadores de les nidacions satèl∙lits tumorals. •Minsa esperança de vida: 100% son neoplàsies disseminades properes ja al decés. •A mes de la simptomatologia clínica específica de la neoplàsia primària a afegir al PM: 1. 2. 3. 4. Àlgies engonals i/o penianes i/o perineals Clíniques miccionals (Disúries, tenesmes, estrangúries, ...) Hematúries i/o uretrorràgies Lesions tegumentàries vàries nafrades o no,abscessos, flemons... •Tractaments individualitzats i en el context de una atenció hospitalària interdisciplinària: Uròlegs, Anestesiòlegs adscrits a “Clíniques del Dolor”, Oncòlegs, Geriatres, Metges Especialistes en “Cures Pal•liatives”,... C‐07 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: DISFUNCIÓ ERÈCTIL NUM. PRESENTACIO: HORA: 12.00‐13.00 TIPUS: Comunicacio oral Experiència inicial en l’ús de Ones de Xoc de Baixa Intensitat en el tractament de la disfunció erèctil Josep Maria Auguet Martin, Jaume Pelegrí Gabarró, David Garcia Belmonte, Mercè Pascual Queralt, Josep Ricard Recasens Guinjuan, Carlos Berbegal Colas Hospital Vithas Montserrat (Lleida) Introducció La disfunció erèctil (DE) suposa un repte medicoquirúrgic amb grans avenços establerts en les últimes dues dècades que ens han dotat als uròlegs de importants eines pel maneig de la patologia. Les Ones de Xoc de Baixa Intensitat suposen una opció més en el tractament de pacient amb DE de causa vascular. Material i mètodes Avaluem la introducció de les Ones de Xoc de baixa Intensitat (Dornier AriesR) en el tractament de la DE des de la introducció d’aquesta tècnica en el nostre centre. Un total de 6 pacients han realitzat el tractament amb un total de 6 cicles i 7000 ones administrades de mitjana, segons els diferents estudis i protocols publicats a la literatura. Resultats Apreciem milloria en 5 de 6 pacients segons l’escala de funció sexual (IIEF). A l’espera de ECO‐Doppler peneana de control en tots els pacients, sembla apreciar‐se una tendència a la milloria en els valors obtinguts. Conclusions Les Ones de Xoc de Baixa Intensitat constitueixen una alternativa emergent prometedora en el tractament de la Disfunció Erèctil d’origen vascular. C‐08 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: DISFUNCIÓ ERÈCTIL NUM. PRESENTACIO: HORA: 12.00‐13.00 TIPUS: Comunicacio oral Condilomatosi Intrauretral. Maneig terapèutic a propòsit de 3 casos Pont Salvadó A., Elias Cañavera X., Griñó Garreta J., Monllau Font V., Pont Salvadó M., Pujol Bosch F. Servei d’urologia Hospital Universitari Sant Joan de Reus Introducció Les infeccions per virus del papil·loma humà (VPH) es la malaltia de transmissió sexual (MTS) que tracta actualment amb mes freqüència el uròleg. El contagi és exclusivament per contacte sexual i és considera que existeix un 50% de probabilitats de que es transmeti la malaltia per un sol contacte sexual. Els condilomes intrauretrals son un verdader repte terapèutic pel uròleg; tant que, fins ara, no s’han generat guies pel tractament. Casos clínics Presentem3 casos clínics: El primer cas es tracta d’un noi de 17 anys amb 2 condilomes al surc balano prepucial i varis condilomes a meat. Es va practicar exèresis amb LASER CO2 que compartim al el servei d’ORL. El control posterior amb uretroscopia no mostrà cap més lesió. El segon cas es tractava d’un home de 54 anys que consultava per uretrorràgia i antecedents d’exèresis de berrugues genitals al dermatòlegs 3 mesos abans. La uretroscopia va demostrar la existència de lesions condilomatoses a nivell de la uretra membranosa L’últim cas es tractava d’un home de 65 anys que consulta per la aparició de berrugues genitals que es va tractar amb circumcisió i exèresis de les masses a gland. Posteriorment va presentar uretrorràgia pel que es va practicar uretrocistoscòpia observant varies lesions condilomatoses a uretra. Els dos últims casos es van tractar amb gel intrauretral amb 5-fluorouracil 250 mg en combinació amb gel de clorhidrat de lidocaïna 0,18% (Hi ha farmàcies que ja tenen la formulació preparada per donar al pacient). Aquest preparat es va posar una vegada per setmana durant 6 setmanes. Després de 6 setmanes de repòs és va donar una altre cicle de 6 setmanes més. Es important col·locar una pinça de penis oclusiva que s’ha de mantenir 10 min pel primer tractament, 15 pel segon i 20 per la resta. El tractament va ser ven tolerat. El control uretroscopic no va observar recidiva en el primer pacient. En el segon pacient (que es el que hi havia més implants) s’observa la recidiva de 3 petits condilomes que es van extirpar amb el resector. Discussió La infecció por el VPH té un període de incubació de 6 setmanes a 8 meses El condiloma genital es localitza en les zones més habitualment traumatitzades pel coit. En un estudi en 463 homes heterosexuals infectats por el VPH es va localitzar amb anàlisis de ADN el VPH en el 49,9% en el prepuci, en el 35% en el gland solc coronari, en el 32% en el escrot, en el 10,1% en la uretra El tractament més utilitzat és el 5-fluorouracil combinat amb la extirpació quirúrgica amb una tassa global de curació de 76.2 % i recurrència de 23.89 %. Imiquimod (Aldara®) es una substancia química que actua sobre el sistema immunològic encara que no hi ha series bibliogràfiques que demostrin més eficàcia La extirpació quirúrgica amb resector o LASER Holmium és una alternativa per les recidives o com a primera opció terapèutica C‐09 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: DISFUNCIÓ ERÈCTIL NUM. PRESENTACIO: HORA: 12.00‐13.00 TIPUS: Comunicacio oral Lesions cutànies post‐circumcisió Enric Peyrí Rey Consultori Dr. Peyrí Barcelona Després de la circumcisiò les complicacions inmediata mes freqüents son:sagnat,hematomas,parafimosi,edemas,dehiscéncia de sutura,perisistencia punts sutura... Posteriorment es poden presentar problemas cicatritzacio,granulomas,cicatriu hipertrofica,queloides,i malaltia afegida com infeccions de transmissió sexual sobra o al voltant de la cicatriu,presentem algun cas TAULA D’ACTUALITZACIÓ: INFERTILITAT HORA: 13.00‐14.00 Dr. Carlos Abad: ANTIOXIDANTS EN LA INFERTILITAT Dr. Agusti García Peiró: FRAGMENTACIÓ DNA ESPERMATIC B‐04. Embolización percutánea retrógrada del varicocele Cristóbal Ramírez Sevilla*, Esau José Martínez Ruiz**, Jesús Alós Villacrosa**, Juan Llopis Manzanera*, Miguel Ángel Barranco Sanz*, Juan Antonio Romero Martín*, Sergi Bernal Salguero* Hospital de Mataró, consorci sanitari del maresme * Servei d'urologia; **Servei de cirurgia vascular B‐05. Mesotelioma testicular bien diferenciado Cristóbal Ramírez Sevilla*, Josep Feliu Canaleta**, Juan Llopis Manzanera*, Miguel Ángel Barranco Sanz*, Juan Antonio Romero Martín, Carme Admella Salvador***, Sergi Bernal Salguero* Hospital de Mataró, consorci sanitari del maresme. * Servei d'urologia; ** Servei de cirurgia general; *** Servei d’anatomia patològica B‐06. Liposarcoma de Cordó espermátic Ernest Martinez, K.Agusti, A.Puigvert, F.Gomez,E.Piedrafita, P.Miro*, A.Gallardo* Institut d'Urologia de Girona. Hospital d'Olot *Anatomia Patológica .Clínica Girona C‐10. Tumor burned‐out testicular Valls Martínez, T; Lozano Uruñuela, f; Grasa Lanau, V; Guarch Troyas, R; Amelibia Álvaro, Z; Moreno Marcos, B; Quinteros Montano, E; Giral Villalta, P; Aguilar Guevara, F; López Ubillos, G; Losada Álvarez, I; Sotil Arrieta, A Complexe Hospitalari de Navarra C‐11. Me han diagnosticado litiasis en el testículo Naim Hannaoui, Jesús Muñoz, Arturo Dominguez, Marta Capdevila, Carlos Abad, Younes Fadil, Y.; Leticia de Verdonces Román, Victor parejo, Dario García Rojo,.; Angel Prera, Jose Lluis Gonzalez Sala, Eduardo Vicente Palacio, Raul Martos, Mario Andres Rosado, Prats López. Hospital universitari Parc Tauli Sabadell V‐04. Quist d´utricle prostàtic Juaneda Castell B., Crego Tapias M., Garriga Farriol V.*, Serrano Vidal A.**,Puig Duran P., Jiménez Corro R., Segura Forcada J., Cortadellas Angel LL. Servei d´Urologia, Servei de Diagnòstic per la imatge *, Servei d´Anatomia Patològica**. Hospital General de Granollers. Universitat Internacional de Catalunya B‐04 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: INFERTILITAT NUM. PRESENTACIO: HORA: 13.00‐14.00 TIPUS: Cas breu Embolización percutánea retrógrada del varicocele Cristóbal Ramírez Sevilla*, Esau José Martínez Ruiz**, Jesús Alós Villacrosa**, Juan Llopis Manzanera*, Miguel Ángel Barranco Sanz*, Juan Antonio Romero Martín*, Sergi Bernal Salguero* Hospital de Mataró, consorci sanitari del maresme. * Servei d'urologia **Servei de cirurgia vascular INTRODUCCIÓN El varicocele es una dilatación del plexo venoso pampiniforme y de la vena espermática que aparece en el 11% de los varones adultos y está presente hasta en el 25% de los seminogramas alterados. Puede asociarse a trastornos andrológicos como falta de crecimiento y desarrollo testicular homolateral con deterioro de las células de Leydig, molestias y dolor testicular, hipogonadismo e infertilidad. OBJETIVO Presentar con detalle la técnica de embolización como tratamiento no quirúrgico del varicocele izquierdo y los resultados iniciales en nuestro centro. MATERIAL Y MÉTODOS Material utilizado: introductor 5Fr, catéteres más utilizados Simmons 5Fr o Hook 4Fr, volumen de contraste 40‐ 60cc, metrial de embolización: 6 coils de 12mm de diámetro y perfil de 0.035mm. A todos los pacientes se les practicó: eco‐doppler testicular y venoso previo al procedimiento para confirmar el diagnóstico y detectar posibles colaterales aberrantes. El acceso más utilizado fue la vena basilar derecha en el 88% seguido de la vena femoral derecha. El procedimiento se realizó con anestesia local en régimen de cirugía mayor ambulatoria, excepto en el primer paciente que permaneció en observación 24 horas. Tiempo quirúrgico: 1 hora. Control post‐embolización con flebografía post‐procedimiento y eco‐doppler al cabo de 1 mes. Recomendaciones post‐embolización: vendaje compresivo durante 2 horas y reposo relativo 2‐3 dias. Durante el año 2015 fueron tratados con flebografía más embolización 9 pacientes diagnosticados de varicocele izquierdo. 7 de ellos fueron primarios y 2 recidivas después de tratamiento quirúrgico. La indicación del tratamiento fue la presencia de dolor en todos los casos. 2 pacientes además presentaron alteración del seminograma (oligoastenozoospermia y astenoteratozoospermia). Edad media 33,5 años (rango 15‐70). RESULTADOS Todos los pacientes presentaron un control endovascular favorable, con resolución de la sintomatología y ausencia de complicaciones. CONCLUSIONES Las guías clínicas europeas del 2016 recomiendan el tratamiento del varicocele con síntomas y/o con oligospermia y asociados a infertilidad de causa desconocida en la pareja (nivel de evidencia 1, grado de recomendación A). La embolización retrógrada percutánea del varicocele es una técnica mínimamente invasiva que se realiza con anestesia local y sin ingreso, con buenos resultados, baja morbilidad y buena relación coste‐ efectividad, siendo el porcentaje de persistencia / recurrencia del 3,8 al 10% según las series publicadas. Está descrita en la edad pediátrica y puede repetirse en caso de recidiva. B‐05 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: INFERTILITAT NUM. PRESENTACIO: HORA: 13.00‐14.00 TIPUS: Cas breu Mesotelioma testicular bien diferenciado Cristóbal Ramírez Sevilla*, Josep Feliu Canaleta**, Juan Llopis Manzanera*, Miguel Ángel Barranco Sanz*, Juan Antonio Romero Martín, Carme Admella Salvador***, Sergi Bernal Salguero* Hospital de Mataró, consorci sanitari del maresme. * Servei d'urologia; ** Servei de cirurgia general *** Servei d’anatomia patològica INTRODUCCIÓN El mesotelioma se diagnostica con más frecuencia en mayores de 50 años que han estado expuestos al asbesto, siendo la localización más habitual pleura, peritoneo y pericardio. En el testículo fue descrito por primera vez en 1957 por V. Barbera como un tumor maligno de células no germinales. OBJETIVO Presentar 2 casos clínicos de mesotelioma testicular y revisión de la literatura. CASO CLÍNICO 1 Paciente varón de 32 años natural de Senegal sin antecedentes de interés que es diagnosticado a la exploración física y por eco testicular de hidrocele izquierdo a tensión de 16x12cm que se interviene quirúrgicamente sin incidencias. El informe de Anatomía Patológica describe en el estudio macroscópico la presencia de una lesión exofítica de 2,7x2,2cm con áreas irregulares amarillentas. En el examen microscópico se identifica la neoformación que depende de la túnica vaginal y está constituída por una profileración de estructuras papilares con infiltrado inflamatorio, fibroblastos y histiocitos espumosos con cuerpos de psamoma, con ausencia de atipias, figuras mitóticas y de invasión vascular. El estudio inmunohistoquímico confirma positividad para CK de amplio espectro (año 1995) y vimentina, siendo negativo para CEA y factor VII. Dictamen: mesotelioma papilar bien diferenciado de túnica vaginal en el saco del hidrocele. Se practica TC toraco‐abdómino‐pélvico que resulta normal. Se propone para orquiectomia pero el paciente no acude a los controles. 21 años después el paciente sigue con vida. CASO CLÍNICO 2 Paciente varón de 74 años con antecedentes de hepatopatía alcohólica, DM‐II, HTA, vasculopatía periférica y sd depresivo. Se diagnostica de hernia inguino‐escrotal de larga evolución localizándose el sigma en la bolsa escrotal con atrofia testicular secundaria. El Servicio de Cirugía General practica herniorrafia izquierda con técnica de Lichtenstein y orquiectomía sin complicaciones. Estudio anatomo‐patológico: formación sacular correspondiente al saco herniario con cavidades quísticas revestidas por epitelio aplanado con estudio inmunohistoquímico: EMA +, calretinina +, CK AE1 y AE3 +. Dictamen: mesotelioma quístico benigno peritoneal, atrofia testicular marcada, epidídimo sin alteraciones. TC toraco‐abdomino‐pélvico sin evidencia de enfermedad a distancia. Ausencia de recidiva a los 10 años de la cirugía. DISCUSIÓN El mesotelioma testicular aparece con frecuencia en el contexto de un hidrocele, hernia inguinal o masa paratesticular, resultando poco probable su diagnóstico preoperatorio. La mayoría son malignos presentando hasta un 52% de recurrencias locales o a distancia. Se clasifican en epiteliales, quísticos, sarcomatoides y mixtos, siendo en la túnica vaginal la variante papilar la más frecuente en un 60‐75%. Se han descrito factores predisponentes: traumatismos testiculares, hidrocele de larga evolución y hernia inguino‐escrotal evolucionada. El único tratamiento que puede resultar curativo es la orqueictomía B‐06 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: INFERTILITAT NUM. PRESENTACIO: HORA: 13.00‐14.00 TIPUS: Cas breu Liposarcoma de Cordó espermátic Ernest Martinez, K.Agusti, A.Puigvert, F.Gomez,E.Piedrafita, P.Miro*, A.Gallardo* Institut d'Urologia de Girona. Hospital d'Olot *Anatomia Patológica .Clínica Girona Es presenta el cas d'un home de 58 a,que consulta per massa escrotal esquerra.Examen Hernia engonal esq. i ocupació de l'hemi escrot. Per ecografia es diagnostica hernia epiploica engonal i hidrocele Incisió engonal esq. i troballa de massa compacta, dura i ben delimitada,que separa el cordó i el deferent i que es independent del orifici herniari.Reparació de hernia engonal. Biòpsia intraoperatoria dubtosa i exèresi completa de la massa, deixant deferent i cordó. Anatomia Patològica: Liposarcoma de Cordó Espermàtic, ben diferenciat, amb poques mitosi.Marges de resecció lliures. Estudi d'extensió negatiu. Consultat el Servei d'Oncologia, es decideix tractament conservador amb controls periòdics. Els Liposarcomas de cordó ,son el 7% de totes les tumoracions paratesticulars. Les mes freqüents son els rabdomiosarcomas ( 40%). Es poden dividir segons les característiques histològiques en: Liposarcoma ben diferenciat,Mixoide,de Cel.lules rodones i Pleomòrfic. El tractament es quirúrgic,aconsellant l'exèresi de teste i adjacents. El rebrot local es el es freqüent i poden fer metàstasi a distancia,per via hematógena,sobre tot els rabdomiosarcomas. Son poc útils la quimioteràpia i la radioteràpia C‐10 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: INFERTILITAT NUM. PRESENTACIO: HORA: 13.00‐14.00 TIPUS: Comunicacio oral INTRODUCCIÓ El terme tumor cremat o 'burned‐out' s'utilitza per definir la regressió espontànea i completa d'un tumor testicular de cèl.lules germinales a teixit fibrós, trobant‐se el mateix en estadi metastàsic com una massa retroperitoneal seminomatosa. Descrit per primera vegada al 1927 com una cicatriu testicular en un pacient amb coriocarcinoma extragonadal. CAS CLÍNIC Noi de 34 anys, jugador de rugby, que va acudir al nostre Centre 2 mesos després d'haver patit un traumatisme abdominal. Inicialment es va diagnosticar de massa paraòrtica esquerre estable, sense senyal Doppler color. Suggestiva d'hematoma crònic tant per ecografia, TC com per RMN, es va decidir observació amb seguiment actiu. Desde l'inici, episodis lleus autolimitats de dolor a la fosa renal, amb empitjorament progressiu, pel que en una nova proba d'imatge, es va objectivar creixement de la massa i en íntim contacte amb el ronyó esquerre englobant els vasos renals i l'uréter junt amb hidronefrosis G III/IV. Decisió urgent de col.locació de catèter Doble J. Realitzat el PET: Imatge de densitat sòlida y aspecte heterogeni amb nòdul satèl.lit. A l'ecografia testicular, presència de calcificacions bilaterals de predomini esquerre, amb marcadors tumorales dins de la normalitat excepte mínima elevació de la LDH. Donades les troballes, es va proposar laparoscòpia exploradora amb presa de biòpsia, la qual va donar un diagnòstic provisional de sarcoma de parts toves desdiferenciat d'alt grau de malignidat, pel que es va optar per nefrectomia radical amb exèresis completa de la massa. Diagnòstic definitiu: Seminoma. Amb alta sospita clínica posterior, es va realizar la RM testicular la qual va descriure lesions focals compatibles amb regressió tumoral, pel que va ser sotmès a orquiectomia inguinal que va confirmar el diagnòstic CONCLUSIÓ Imprescindible descartar la metàstasis d'un tumor primitiu testicular davant de qualsevol massa retroperitoneal de línea mitja en noi jove, donada la raresa de primaris extragonadals (2‐5%). La causa de regressió tumoral segueix sense conèixer‐se tot i que es postulen mecanismes isquèmics i inmunològics. En el nostre cas, la presència d'hematoma post‐traumàtic, va suposar un factor de confusió.C‐10 C‐11 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: INFERTILITAT NUM. PRESENTACIO: HORA: 13.00‐14.00 TIPUS: Comunicacio oral Me han diagnosticado litiasis en el testículo Naim Hannaoui, Jesús Muñoz, Arturo Dominguez, Marta Capdevila, Carlos Abad, Younes Fadil, Y.; Leticia de Verdonces Román, Victor parejo, Dario García Rojo,.; Angel Prera, Jose Lluis Gonzalez Sala, Eduardo Vicente Palacio, Raul Martos, Mario Andres Rosado, Prats López. Hospital universitari Parc Tauli Sabadell La microlitiasis testicular es un hallazgo ecográfico relativamente poco común caracterizado por la presencia de calcificaciones en los túbulos seminíferos, y están relacionadas históricamente con la presencia de tumores testiculares. Las calcificaciones intratesticulares son producidas por la formación de microlitos de células degenerativas en los túbulos seminíferos y han sido relacionadas con diferentes tipos de patologías: flebolitos, calcificaciones vasculares y granulomas espermáticos. En presencia de 5 o más calcificaciones deberíamos hablar de microlitiasis testicular clásica y puede tratarse de testículos normales en la mayoría de los casos sin ninguna patología asociada. En ocasiones pueden relacionarse con criptorquidia, infertilidad, síndrome de Klinefelter, pseudohermafrodismo masculino, microlitiasis pulmonar o infecciones como el VIH. Cuando se detectan menos de 5 calcificaciones por testículo (microlitiasis aislada) también estaríamos delante de testes normales, aunque pueden estar relacionados con patologías benignas inflamatorias como la TBC. Existen diferentes grados de microlitiasis en función del número de microlitiasis en los testículos: 1. Grado I: Algunas microlitiasis dispersas, entre 1 y 10. 2. Grado II: Muchas microlitiasis, entre 10 y 20. 3. Grado III: Más de 20 microcalcificaciones (hallazgo típico ecográfico: Cola de cometa o también siembra). Etiopatogenia: No está clara y en mayoría de los casos se desconoce el agente desencadenante. Habitualmente es un hallazgo casual durante un estudio ecográfico por otros motivos. Su incidencia, según varias revisiones, oscila entre 0.6 y 18.1%. Conclusión: La necesidad de seguimiento ecográfico ante un diagnóstico de microcalcificaciones testiculares ha generado controversias y angustias, por su rendimiento, la sobrecarga emocional en el paciente y sobre todo por la incertidumbre. Varios trabajos relacionan microlitiasis y tumor testicular y concluyen un riesgo relativo de tumor testicular en presencia de microlitiasis entre el 6 y el 13,2%. El diagnóstico de microlitiasis, especialmente si está presente en testes atróficos, requiere de una biopsia diagnóstica o, al menos, ecografías testiculares seriadas para descartar patología maligna. En cambio, las microcalcificaciones testiculares son un hallazgo común en hombres asintomáticos que pueden no estar relacionadas con tumores malignos de testículo. En nuestra opinión, dada la baja asociación de microcalcificaciones al tumor testicular, y en ausencia de factores de riesgo, no recomendamos ningún tipo de seguimiento ecográfico o procedimiento invasivo diferente al examen físico anual de control por el propio paciente. TAULA D’ACTUALITZACIÓ: INFERTILITAT NUM. PRESENTACIO: HORA: 13.00‐14.00 TIPUS: Vídeo V‐04 Quist d´utricle prostàtic Juaneda Castell B., Crego Tapias M., Garriga Farriol V.*, Serrano Vidal A.**,Puig Duran P., Jiménez Corro R., Segura Forcada J., Cortadellas Angel LL. Servei d´Urologia, Servei de Diagnòstic per la imatge *, Servei d´Anatomia Patològica**. Hospital General de Granollers. Universitat Internacional de Catalunya INTRODUCCIÓ Les lesions quístiques de la línia mitjana de la pròstata són poc freqüents i es consideren alteracions congènites. MATERIAL I MÈTODES Presentem el cas d'un pacient de 45 anys amb antecedents de hipognadisme tractat amb testosterona i cariotip 46XY, que consulta per prostatitis aguda de repetició. A l'exploració s'observa micropenis i testes atròfics. Es va realitzar una ecografia abdominal on s'observa a línia mitjana, una formació anecoica quística de 6 x 2,3 cm. Es completa l'estudi mitjançant: Tac abdominal, uretrocistografia i Uretrocistoscòpia. Es va realitzar exèresi laparoscòpica transperitoneal de la formació quística. RESULTATS: El temps quirúrgic va ser de 125 min. L'estada hospitalària va ser de 3 dies i no hi va haver complicacions en el postoperatori. L'anatomia patològica va informar quist dutricle prostàtic amb revestiment escamós i marcada inflamació crònica i aguda. A un any de la cirurgia el pacient no ha tornat a presentar cap episodi de prostatitis aguda. CONCLUSIÓ: El diagnòstic diferencial és difícil i la indicació de cirurgia depèn dels símptomes de presentació, de la mida i de les complicacions. La laparoscòpia pot ser una eina útil en els quists d utricle de grans dimensions no abordables via endoscòpica. TAULA D’ACTUALITZACIÓ: PROSTATA‐MISCEL.LANEA HORA: 15.00‐16.00 Dra. Anna Agut: TRACTAMENT QUIRÚRGIC HBP. LASER Dr. Antoni Pont: TRACTAMENT MÈDIC HBP Taula patrocinada PER B‐07. Urologia de guerra: Capitán médico Ponce de León, 1942. Cas clínic. C. Pellicé I Vilalta (*) – X. Ponce De León I Roca Uròlegs ‐ Barcelona C‐12. Nefrectomia parcial per retroperitoneoscòpia amb clampatge selectiu d’artèria segmentària posterior Capdevila, M.; Prera A.; Dominguez A.; Muñoz, J.; Martos, R., Hannaoui, N., González, J.L.; Abad C.; Vicente E.; Fadil, Y.; de Verdonces, L.; Garcia‐Rojo, D.; Parejo, V.; Rosado, M.A.; Prats, J. Corporació Sanitària Parc Taulí C‐13. Análisis de la validez de la resonancia magnética prostática y de la biopsia transrectal de próstata en el diagnóstico del cáncer de próstata. Revisión de Casos Ramin Hajianfar, Esther Gómez Lanza, Oscar Laucirica Garí, Ana Ubré Lorenzo, Santiago Henao Macaya, Pedro Martinez Cáceres, Carles Lladó Carbonell , Carlos Vallejo Gil, Jose Luis Díaz Ortega , Marta Muniesa Calderó Consorci Sanitari Integral(CSI) Hospital Moises Broggi V‐05. Heminefrectomia esquerra laparoscòpica Mercè Pascual Queralt, Josep Mª Auguet Martin, Pedro Massó Allende, Josep Mª Samsó Piñol, Joan Flores Gonzalez, Ricard Recasens Guinjuan Hospital Santa Maria Lleida V‐06. Adenomectomia laparoscòpica en el tractament d'adenomes de gran tamany M. Crego, B. Juaneda, P. Puig, R. Jimenez, J. Segura, Ll. Cortadellas Hospital General de Granollers V‐07. Nefrectomia laparoscòpica per aneurisma d’artèria renal Palomera Fernández, M; Gomáriz Camacho, A; Vélez Guayasamín, S; Morilla Garcia; M.I; Pascual Garcia, X; Bordalba Gómez, J.R; Guajardo Guajardo, J. Servei Urologia HUAV Lleida B‐07 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: PROSTATA‐MISCEL.LANEA NUM. PRESENTACIO: HORA: 15.00‐16.00 TIPUS: Cas breu Urologia de guerra: Capitán médico Ponce de León, 1942. Cas clínic. C. Pellicé I Vilalta (*) – X. Ponce De León I Roca Uròlegs ‐ Barcelona OBJECTIU: Comentar la metodologia de treball i d’estudi emprada per l’autor fen la referència a l’extracció quirúrgica d’un projectil de fuselleria allotjat en un ronyó, durant la passada Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939). Aspectes en relació tant a l’avaluació primera del cas, mitjans diagnòstics que en disposava, tractament ofrenat i seguiment personal. METODOLOGIA: Cas clínic aportat en la monografia mèdica: •Títol: Urología de Guerra •Autor: Dr. Ponce de León •Editorial: Luis Gili – Barcelona, •Any Publicació: 1942 •37 pàgines – 8 figures – 2 taules •Idioma: Castellà COMENTARIS: I.Cas clínic presentat sota una molt més que curosa impressió i amb una exquisida reproducció de la iconografia. Aspectes tots ells que cal fer de obligada esmena, donat el complex i difícil període de la seva publicació. II.Revisada la bibliografia hom creu que aquesta aportació manté una total vigència i actualitat. Donat que segueix amb les directius específiques dels Tractats de Cirurgia de Guerra de l’època i tanmateix els posteriors a ella. III.Val la pena recordar els metges, com l’autor esmentat, que tot i treballar sota unes molt difícils i precàries circumstàncies volien aportar tots els seus coneixements amb una metodologia i un exquisit rigor científic i per això són dignes de tot elogi i reconeixement. C‐12 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: PROSTATA‐MISCEL.LANEA NUM. PRESENTACIO: HORA: 15.00‐16.00 TIPUS: Comunicacio oral Nefrectomia parcial per retroperitoneoscòpia amb clampatge selectiu d’artèria segmentària posterior Capdevila, M.; Prera A.; Dominguez A.; Muñoz, J.; Martos, R., Hannaoui, N., González, J.L.; Abad C.; Vicente E.; Fadil, Y.; de Verdonces, L.; Garcia‐Rojo, D.; Parejo, V.; Rosado, M.A.; Prats, J. Corporació Sanitària Parc Taulí INTRODUCCIÓ La nefrectomia parcial és el gold estandard en el tractament de tumors renals T1a, basant‐nos en resultats oncològics i en qualitat de vida. La pràctica de la via retroperitoneoscòpica està igualment acceptada en centres amb experiència en aquesta tècnica quirúrgica a més d’oferir certes avantatges com és el control primari de l’artèria renal i menor risc de lesió d’òrgans intraperitoneals. Es presenta cas de nefrectomia parcial dreta per retroperitoneoscòpia. MATERIAL I MÈTODES Pacient dona de 71 anys amb antecedents d’hipertensió arterial, colelitiasi pendent de colecistectomia i varicectomia d’extremitats inferiors que arran d’un quadre tòxic es realitza TC abdominal que evidencia lesió compatible amb quist complexe (Bosniak III) a pol superior del ronyó dret pel que en comitè uro‐oncològic es decideix nefectomia parcial dreta per retroperitoneoscòpia. TÈCNICA QUIRÚRGICA: Després de la creació del espai de treball retroperitoneal i la col•locació dels tròcars (tres de 12mm i un de 5mm) s’obre la fascia pararrenal posterior i es localitza múscul psoas. Seguint el trajecte del lligament arquejat es localitza l’artèria renal dreta que es divideix en dues branques (anterior i posterior). Control de l’artèria renal comú i segmentària posterior, mitjançant un torniquet de Rummel modificat, sense clampar. Dissecció de la cara anterior accedint per la fascia lateroconal fins a la fascia parrenal anterior. Identificació de la lesió a pol superior. Clampatge selectiu de l’artèria segmentària posterior durant 14 minuts. Exèresi de la lesió amb apertura de la vía urinària que es sutura amb Vycril del 0. Hemostàsia amb energia monopolar i posterior administració de Vivostat. Embossat i extracció de la peça, col•locació de drenatge tipus Redon a llit quirúrgic. Hemostàsia correcta, sagnat inferior a 50ml. El resultat de l’anatomia patològica va ser un carcinoma renal de cèl•lules clares grau II de Fuhrman, pT1a, en contacte amb el marge de ressecció. Com a complicacions va presentar petita fístula urinària requerint col•locació de drenatge doble J que posteriorment va poder ser retirat amb desaparició de la fístula. CONCLUSIÓ La cirurgia amb preservació de nefrones o nefrectomia parcial pot aconseguir els mateixos resultats oncològics i funcionals que una nefrectomia radical. La retroperitoneoscòpia es una via d’abordatge que hauria de ser coneguda pels uròlegs ja que permet un ràpid accés a l’artèria renal. Amb un temps d’isquèmia reduït, realitzant clampatge selectiu, s’aconsegueix un escàs sagnat i un control dels límits del tumor. C‐13 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: PROSTATA‐MISCEL.LANEA NUM. PRESENTACIO: HORA: 15.00‐16.00 TIPUS: Comunicacio oral Análisis de la validez de la resonancia magnética prostática y de la biopsia transrectal de próstata en el diagnóstico del cáncer de próstata. Revisión de Casos Ramin Hajianfar, Esther Gómez Lanza, Oscar Laucirica Garí, Ana Ubré Lorenzo, Santiago Henao Macaya, Pedro Martinez Cáceres, Carles Lladó Carbonell , Carlos Vallejo Gil, Jose Luis Díaz Ortega , Marta Muniesa Calderó Consorci Sanitari Integral(CSI) Hospital Moises Broggi Introducción El Cáncer de Próstata (CP) se ha convertido en segundo tumor de varón más frecuente en Europa. Habitualmente las pruebes de detección del CP se limitan al tacto rectal y al PSA. El PSA es un marcador sensible, pero es poco específico. Su falta de precisión predictiva provoca sobre diagnóstico por lo que ocasionalmente se aplica la Resonancia Magnética Prostática (RM) para evitar Biopsias Transrectales (BTR) innecesarias. Por otro lado en los pacientes afectados de CP la predicción del estadio clínico del tumor es importante para poder aplicar el tratamiento adecuado en cada caso. La Prostatectomía Radical (PR) es el “gold standard” en el tratamiento de tumores localizados. Sin embargo para minimizar las complicaciones postoperatorias, se desarrollaron innovaciones de técnicas quirúrgicas como la preservación de las bandeletas neurovasculares u otras alternativas terapéuticas como la Vigilancia Activa (VA) que requieren pruebas diagnósticas más precisas para determinar la localización y diferenciación del tumor. Con el tacto rectal y la biopsia prostática no siempre se distinguen los tumores localizados de los localmente avanzados. Nuestro objetivo es estudiar la fiabilidad de predicción de la RM y de las BTR respecto al estadio clínico del tumor y valorar su uso en detección de cáncer. Material y Método Estudio retrospectivo descriptivo de una serie de 396 pacientes que se sometieron a BTR con una media de edad de 69.2 ±8.5 años en el CSI, Hospital de Moises Broggi, San Joan Despí durante el año 2015. 121 biopsias (30.5%) dieron resultado positivo. En 59 pacientes con biopsias positivas se realizó Resonancia Magnética, cuyos resultados fueron: 33 (55.9 %) pacientes con la enfermedad localizada T2 14 (23.7%) pacientes con la enfermedad localmente avanzada T3/T4 12 (20.3%) pacientes sin detección de tumor 42 pacientes se sometieron a PR, 28 a Radioterapia, 13 a Vigilancia Activa, 35 a Hormonoterapia y 1 a Quimioterapia. Comparamos los resultados del estudio histológico de las piezas anatómicas de los 42 pacientes sometidos a PR vía laparoscópica durante el año 2015, con los datos obtenidos por RM y BTR. La revisión de Anatomía Patológica de las 42 piezas quirúrgicas mostró 7 tumores con invasión extra capsular y 35 tumores localizados. Se realizó estadiaje prequirúrgico con la RM en 41 casos. La RM concordaba con el estadio clínico correspondiente en 24 (58,5%) casos, observamos 14 (34,1%) infraestadiajes y 3 (7,3%) sobreestadiajes. ara estudiar el valor de predicción referente a la invasión extra capsular revisamos las 7 piezas anatómicas con estadio T3. En 6 casos (85,7%) la RM había estadiado correctamente, en 1 caso (14,3%) hubo infraestadiaje. Entre los tumores localizados T2 (34) hubo 18 (52,9%) concordancias, 13 (38,2%) infravaloraciones y 3 (8,8%) sobrevaloraciones. En las BTR revisamos la correlación de las afectaciones uni y bilobulares con las piezas anatómicas. Sólo en 17 casos (40.47%) hubo concordancia exacta. Respecto a la diferenciación de los tumores observamos, 23 (54,8%) concordancias, 13(31%) infravaloraciones y 6 (14,2%) sobrevaloraciónes. Conclusiones La Resonancia Magnética ha dado buen resultado para distinguir entre tumores localizados y localmente avanzados, pero no ha demostrado suficiente precisión para detectar la localización exacta en los tumores localizados con el riesgo de infraestadiaje La RM no es suficientemente precisa para el diagnóstico de pequeños focos tumorales. La precisión predictiva de la BTR para determinar la extensión tumoral en los lóbulos prostáticos correspondientes no es suficiente. V‐05 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: PROSTATA‐MISCEL.LANEA NUM. PRESENTACIO: HORA: 15.00‐16.00 TIPUS: Vídeo Heminefrectomia esquerra laparoscòpica Mercè Pascual Queralt, Josep Mª Auguet Martin, Pedro Massó Allende, Josep Mª Samsó Piñol, Joan Flores Gonzalez, Ricard Recasens Guinjuan Hospital Santa Maria Lleida Pacient de 28 anys d’edat procedent del Marroc que consulta per incontinencia urinària de tota la vida. Exploració física dintre la normalitat. UIV: Dintre la normalitat. Cistoscopia: Dintre la normalitat. TC: Ronyó esquerre amb una duplicitat renoureteral amb hemirronyó superir de petit tamany (23 mm de diàmetre) que es comunica amb un sistema excretor molt dilatat i amb retard en l’eliminació del contrast. Es decideix realització d’ heminefrectomia esquerra laparoscòpica. El procediment es va dur a terme sense incidències amb utilització de ligasure per a exèresi de l’hemirronyó. El temps quirúrgic total fou de 145 minuts sense pèrdues hemàtiques destacables. El resultat de l’anatomia patològica de la peça quirúrgica fou: Ronyó malformat amb atrofia, inflamació crònica i fibrosi focal. Uréter i calze dilatats. La pacient actualment està assimptomàtica. V‐06 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: PROSTATA‐MISCEL.LANEA NUM. PRESENTACIO: HORA: 15.00‐16.00 TIPUS: Vídeo Adenomectomia laparoscòpica en el tractament d'adenomes de gran tamany M. Crego, B. Juaneda, P. Puig, R. Jimenez, J. Segura, Ll. Cortadellas Hospital General de Granollers INTRODUCCIÓN A pesar de la aparición de nuevas tecnologías como la enucleación con láser Holmium, la adenomectomía abierta sigue siendo uno de los tratamientos de elección para grandes adenomas (más de 80 gr.). Así mismo, diversos estudios avalan la adenomectomía laparoscópica frente a la cirugía abierta, presentando resultados funcionales similares y menor pérdida sanguínea, así como menor tiempo de sondaje y estancia hospitalaria. MATERIALES Y MÉTODOS Presentamos la técnica quirúrgica utilizada en el inicio de nuestra experiencia. Tras la colocación de 3/4 trócares de 5 mm. y 1/2 de 10 mm, realizamos un acceso extraperitoneal. Sin necesidad de colocación de puntos hemostáticos previos, realizamos incisión transversal sobre cápsula subcervical según la técnica descrita por Millin. Realizamos enucleación del adenoma con tijera, bajo visión. En 2 casos se ha intentado realizar enunciación asistida por dedo a través de la incisión del trocar suprapúbico, con mal acceso al apex prostático y plano posterior sin ampliar la incisión. Realizamos trigonización sobre cápsula (en un caso, a uretra). Tras colocación de sonda vesical, se realiza cierre de cápsula prostática. RESULTADOS Tras la realización de 4 casos (uno de ellos con litiasis), hemos obtenido unos tiempos quirúrgicos de 140 a 175 min,. Las perdidas sanguíneas fueron de 200 a 380 ml. La estancia hospitalaria fue de 3 a 5 días con retirada de sonda vesical previa al alta. CONCLUSIÓN A pesar de tener poca experiencia con el abordaje laparoscópico para el tratamiento de grandes adenomas, pensamos que es una técnica de dificultad intermedia para equipos con experiencia en prostatectomía radical laparoscópica. Pensamos que, al igual que en las series publicadas, el sangrado intraoperatorio, al igual que el tiempo de sondaje e ingreso es menor que en cirugía abierta. Aunque obtenemos tiempos quirúrgicos más largos que en cirugía abierta, creemos que, con mayor experiencia, la sistematización del procedimiento puede acortar dichos tiempos. TAULA D’ACTUALITZACIÓ: PROSTATA‐MISCEL.LANEA NUM. PRESENTACIO: HORA: 15.00‐16.00 TIPUS: Vídeo V‐07 Nefrectomia laparoscòpica per aneurisma d’artèria renal Palomera Fernández, M; Gomáriz Camacho, A; Vélez Guayasamín, S; Morilla Garcia; M.I; Pascual Garcia, X; Bordalba Gómez, J.R; Guajardo Guajardo, J. Servei Urologia HUAV Lleida Introducció L’aneurisma d’artèria renal és una entitat poc freqüent amb una incidència que oscil•la entre el 0.1‐1.3%. Posiblement aquesta baixa incidència justifica la gran discrepància que genera el seu tractament i la falta de consens entre especialitats. Malgrat aquesta peculiaritat s’han establert unes indicacions de tractament que inclouen: ruptura, dissecció, diàmetre > 2cm, HTA renovascular, sintomes localitzats (dolor lumbar, hematuria) i dones en edat fértil. Les opcions terapèutiques d’aquesta patología abarquen el tractament conservador, endovascular o quirúrgic. Cas clínic Pacient de 79 anys que consulta al seu MAP per dolor lumbar esquerra de mesos d’evolució sense altre sintomatología acompanyant. Es sol•licita ecografía abdominal amb troballa de massa renal a pol inferior esquerra sugestiva d’aneurisma d’artèria renal. Es deriva a la pacient al Servei de Cirugia Vascular que completa l’estudi amb eco‐doopler renal i angioTC, confirmant‐se dilatació aneurismàtica de 40x29mm a pol inferior de ronyó esquerra. Es presenta el cas a sessió clínica de cirugía vascular desestimant‐se el tractament endovascular i quirúrgic de banc donat el tamany del aneurisma i l’elevat risc. Es decideix remetre a la pacient a Urologia per a la Nefrectomia simple. Es realitza la cirurgia laparoscópica sense incidències, sent donada d’alta a les 72 hores de la cirurgia. TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLITIASI I INFECCIÓ URINÀRIA HORA: 16.00‐17.00 Dra. Anna Ubre: ACTUALITAT INFECCIO URINARIA Dra. Rosa Sacristá: ACTUALITAT UROLITIASI B‐08. Cistitis crònica Folicular polipoide Pont Salvadó A., Griñó Garreta J., Elias Cañaveras X., Monllau Font V., Pont Salvadó M., Queralt Escarré R (AP), Pujol Bosch F. Servei d’urologia i Anatomia Patològica del Hospital Universitari Sant Joan de Reus C‐14. Anàlisis cristal.logràfic de la urolitiasis en edat pediàtrica Valls Martínez, T; Durán Rivera, A.J.; Fernández García, L.; Caffaratti Sfulcini, J.; Bujons Tur, A.; Gràcia Garcia, S; Villavicencio Mavric, H. Fundació Puigvert C‐15. Estudi de la distribució anatòmica de les col∙leccions retroperitoneals Leticia de Verdonces, Angel Prera, Arturo Dominguez, Jesus Muñoz, Raul Martos, Carlos Abad, Eduardo Vicente, Dario Garcia‐Rojo, Naim Hannaoui, Jose Luis Gonzalez, Younes Fadil, Marta Capdevila, Victor Parejo, Mario Rosado Urteaga, Joan Prats Hospital Parc Taulí de Sabadell C‐16. Análisis de la respuesta a la inmunoprofilaxis activa frente a las infecciones urinarias de repetición en una muestra de 357 pacientes Cristóbal Ramírez Sevilla, Juan Llopis Manzanera, Miguel Ángel Barranco Sanz, Jose Antonio Romero Martín, Sergi Bernal Salguero Hospital de Mataró, consorci sanitari del maresme V‐08. Heminefrectomia laparoscopica amb clampatge selectiu M. Crego, R. Jimenez, B. Juaneda, P. Puig, J. Segura, Ll. Cortadellas Hospital General de Granollers V‐09. Pieloplastia dreta per retroperitoneoscopia en pacient amb antecedent d’hemicolectomia dreta per malaltia de Crohn Leticia de Verdonces, Arturo Dominguez, Angel Prera, Jose Luis Gonzalez, Raul Martos, Jesús Muñoz, Naim Hannaoui, Darío Garcia Rojo, Younes Fadil, Marta Capdevila, Victor Parejo, Mario Rosado Urteaga, Carlos Abad, Eduardo Vicente, Joan Prats Lopez Parc Taulí Sabadell V‐10. Tratamiento de litiasis infundíbuo‐calicial anteroinferior mediante micro‐ percutánea flexible (PolyScope® 8Fr) Centeno Álvarez, C.; Santillana Altimira, J.M.; Sagristà Vidal, R.; Fabia Mayans, A.; Badenes Gallardo, A.; Serra Deola, A.; Ruíz Plazas, X.; Ascaso Til, H.; Prados Saavedra, M.; Vila Barja, J.; Segarra Tomás, J. Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLITIASIS I INFECCIÓ URINÀRIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 16.00‐17.00 B‐08 TIPUS: Breus (Cas Clínic) Cistitis crònica Folicular polipoide Pont Salvadó A., Griñó Garreta J., Elias Cañaveras X., Monllau Font V., Pont Salvadó M., Queralt Escarré R (AP), Pujol Bosch F. Servei d’urologia i Anatomia Patològica del Hospital Universitari Sant Joan de Reus Cas clínic Presentem el cas d’un pacient de 54 anys, fumador i sense altres antecedents destacables que consulta per quadre de síndrome miccional irritatiu de varis mesos de evolució tractat pel seu MAP amb fitoteràpia. Consulta al nostre servei per hematúria en varies ocasiones durant les ultimes 2 setmanes. Es practica cistoscòpia observant la presencia de lesions papil∙lars que afecten des de la zona trigonal fins a fons Es practica RTU en profunditat, sense sensació d’afectació macroscòpica de la base En la TAC s’observen adenopaties, en limites màxims normals. Engronsament difús mucós del colon sigmoide proximal i mig amb rarefacció de la grassa i presència de múltiples adenopaties regionals compatible amb un procés inflamatori colònic (malaltia de Crohn o diverticulosis complicada) La histologia s’informa de cistitis crònica fol∙licular polipoide Discussió La cistitis folicular es una entitat de caràcter inflamatori, no neoplàsic, caracteritzat per canvis nodulars a nivell de la mucosa i submucosa vesical. Els fol∙licles s’aprecien macroscòpicament com nòduls sòlids, que poden ser confosos com formacions neoplàsiques. L’estudi histològic permet el diagnòstic de la malaltia. Actualment continua sense definir‐se la etiologia, patogènia i tractament. Van ser descrits per primer cop per Cruveilhier en 1856. La incidència és excepcional. La sèrie mes llarga publicada a Espanya és de la Fundació Puigvert de 26 casos (1966‐1982) La etiologia es incerta, però queda clar que es necessita una irritació crònica de la mucosa vesical como pas previ a la aparició de les lesiones histopatològigues que la caracteritzen. Aquesta irritació s’ha identificat com infeccions de repetició, litiasis, patologia neoplàsica vesical, sondatge vesical prolongat o malalties inflamatòries perivesicals. Davant d’aquests estímuls, la mucosa vesical reacciona amb la formació dels fol∙licles limfàtics. Possiblement existeixen fenòmens de caràcter immunològic ja que la mucosa d’aquests pacients te la capacitat de secretar immunoglobulines. La clínica és inespecífica caracteritzada per síndrome miccional i a vegades hematúria associada El diagnòstic diferencial s’ha de fer amb la resta de les cistopaties no neoplàsiques: cistopatia glandular, leucoplàsia vesical, bilharziosis o tuberculomes vesicals El tractament implica la eliminació dels factors irritatius. En alguns casos a més a més del tractament antibiòtic per la infecció, es pot administrar vitamina A fins i tot realitzar rentats vesicals amb analgèsics, antiinflamatoris o anestèsics locals. El pronòstic és benigne i no s’ha demostrat la predisposició a malaltia neoplàsica TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLITIASIS I INFECCIÓ URINÀRIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 16.00‐17.00 C‐14 TIPUS: Comunicacio oral Anàlisis cristal.logràfic de la urolitiasis en edat pediàtrica Valls Martínez, T; Durán Rivera, A.J.; Fernández García, L.; Caffaratti Sfulcini, J.; Bujons Tur, A.; Gràcia Garcia, S; Villavicencio Mavric, H. Fundació Puigvert INTRODUCCIÓ La urolitiasis és una entitat minoritària a la infància. La incidència mostra àmplia variació geogràfica amb increment exponencial. L'interès de l'estudi radica en l'importància del seu tractament, les recurrències i l'aparició de sequeles en l'edat adulta. OBJECTIU Conèixer les característiques clínico‐epidemiològiques de les litiasis urinàries, factors predisponents, així com l'anàlisis cristal.logràfic de cadascuna. MATERIAL I MÈTODES Estudi descriptiu, retrospectiu de 152 pacients d'entre 0 i 18 anys, diagnosticats d'urolitiasis en el nostre centre en els últims 25 anys. RESULTATS L'edat mitja al diagnòstic del primer episodi va ser de 7.5 anys, suposant els menors d'1 any el 23.7% dels pacients i sent quasi el doble la incidència en varons. Presentaren antecedents familiars un 39.5%, 3/4 dels quals amb estudi metabòlic alterat. Només el 31.6% estava afectat per alguna anomalia anatòmica urològica, sent l'estenosis de la unió la més prevalent. La localització més frequent va ser la renal (77.6%) amb un 19.7% de les litiasis catalogades como a coraliformes. La infecció a l'inici va ser del 57.9%, perteneixent un 20.5% a litiasis de carbonat apatita seguits per les d'estruvita. En els nens sense ITU, la composició predominant va ser l'oxalat calci dihidratat. No hi va haver relació entre anomalies anatòmiques i major incidència d'ITU's. L'estudi metabòlic es va mostrar alterat en un 37.5%, encapçalat per la hipocitratúria i la hipercalciúria. El component pur predominant va ser l'oxalat calci monohidratat, sent les de menor frequència les d'àcid úric. CONCLUSIONS La primèra dècada de la vida concentra la major prevalença d'urolitiasis, sobretot en varons, sense clara relació amb anomalies anatòmiques però sí amb ITU's i estudi metabòlic alterat. La hipercalciúria i la hipocitratúria són claus en el diagnòstic. El component mixte és frequent Oxalat calci i carbonat apatita són predominants en totes les edats, seguits de l'estruvita, excepte en nens amb ITU on l'ordre s'inverteix. Sense tractament de base, la recurrència és frequent TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLITIASIS I INFECCIÓ URINÀRIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 16.00‐17.00 C‐15 TIPUS: Comunicacio oral Estudi de la distribució anatòmica de les col∙leccions retroperitoneals Leticia de Verdonces, Angel Prera, Arturo Dominguez, Jesus Muñoz, Raul Martos, Carlos Abad, Eduardo Vicente, Dario Garcia‐Rojo, Naim Hannaoui, Jose Luis Gonzalez, Younes Fadil, Marta Capdevila, Victor Parejo, Mario Rosado Urteaga, Joan Prats Hospital Parc Taulí de Sabadell Existeixen nombroses condicions traumàtiques i no traumàtiques, que poden afectar el retroperitoneu. Les més freqüents són la pancreatitis aguda, ruptura d’aneurisma d’aorta, traumes i infeccions renals, amb les seves corresponents col.leccions que s’extenen a través dels diferents compartiments retroperitoneals. Presentem una sèrie de casos de col.leccions retroperitoneals secundàries a diferents causes, fent especial referència a la seva distribució anatòmica i destacant com el conjunt de fàscies que envolten a les diferents estructures són les que tendeixen a confinar i distribuir les col.leccions en els diferents espais. És ben conegut que l’espai retroperitoneal, que va des del diafragma fins a la cintura pelviana, està dividit per les fàscies pararrenal anterior i posterior en tres compartiments. Quan es formen grans col.leccions o es desenvolupen ràpidament, aquests espais es descomprimeixen mitjançant l’extensió a plans interfascials expandibles. L’estudi de les interconexions dels diferents plans interfascials en les col.leccions retroperitoneals mitjançant l’anàlisi de les imatges radiològiques (TC) ens ajuda a millorar el nostre coneixement anatòmic, així com a entendre l’extensió i propagació de les diferents afeccions retroperitoneals. C‐16 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLITIASIS I INFECCIÓ URINÀRIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 16.00‐17.00 TIPUS: Comunicacio oral Análisis de la respuesta a la inmunoprofilaxis activa frente a las infecciones urinarias de repetición en una muestra de 357 pacientes Cristóbal Ramírez Sevilla, Juan Llopis Manzanera, Miguel Ángel Barranco Sanz, Jose Antonio Romero Martín, Sergi Bernal Salguero Hospital de Mataró, consorci sanitari del maresme INTRODUCCIÓN: Las infecciones del tracto urinario (ITU) son las más comunes en el ser humano con una prevalencia de 150 millones en el mundo en 2013. Pueden ser graves si causan pielonefritis y/o sepsis urinaria. En la prevención se han utilizado arándanos, lactobacillus, tratamientos antibióticos de larga duración e inmunoprofilaxis activa. OBJETIVO: Analizar de forma prospectiva los resultados de los pacientes tratados con la vacuna en la prevención de las ITU de repetición no complicadas durante 42 meses. Comparar la evolución de los pacientes que recibieron prevención antibiótica frente a la vacuna en los últimos 12 meses. MATERIAL Y MÉTODOS: Durante el período enero 2012 a junio 2015 un total de 357 pacientes recibieron la inmunoprofilaxis activa. Fueron causas de exclusión: vejiga neurógena, litiasis urinaria sintomática, incontinencia urinaria moderada‐ grave e hiperplasia benigna en progresión. Todos presentaron 3 o más episodios de ITU en los 12 meses previos. Se evaluaron la edad, sexo y el número de ITU a los 3 y 6 meses del tratamiento, y también a los 12 meses en un subgrupo de 136 de enero a diciembre de 2014. Se analizaron las diferencias entre 119 tratamientos con vacuna frente a 66 que siguieron prevención antibiótica en los últimos 12 meses. RESULTADOS: La composición más utilizada de la vacuna fue Escherichia coli (25%), Klebsiella penumoniae (25%), Proteus vulgaris (25%) y Enterococcus faecalis (25%). La edad media fue de 68 años y el 81% del sexo femenino. Presentaron 0 ITU el 49% y 39% a los 3 y 6 meses respectivamente, y 1 ITU el 19% y 26% a los 3 y 6 meses. A los 12 meses 0 ITU el 35% y 1 ITU el 21%. La vacuna obtuvo mejores resultados frente a la prevención antibiótica a los 3 y 6 meses. CONCLUSIONES: La vacuna presenta buena tolerancia y ofrece una respuesta satisfactoria del 68%, 65% y 56% a los 3, 6 y 12 meses respectivamente, provocando menor intensidad de síntomas en los episodios de ITU.o es la orquiectomía. V‐08 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLITIASIS I INFECCIÓ URINÀRIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 10.15‐11.15 TIPUS: Vídeo Heminefrectomia laparoscopica amb clampatge selectiu M. Crego, R. Jimenez, B. Juaneda, P. Puig, J. Segura, Ll. Cortadellas Hospital General de Granollers INTRODUCCIÓN La duplicidad renal es una malformación congénita relativamente frecuente, con una prevalencia de 1/25. Habitualmente, se asocia a ureterocele, reflujo vesicoureteral y uréter ectópico, acompañado de una función renal pobre del hemiriñón superior. Suele manifestarse con infecciones de tracto urinario e incontinencia en edad pediátrica, mientras que en edad adulta, suele manifestarse con dolor lumbar o infecciones de orina de repetición. El tratamiento de elección es la heminefrectomía con ureterectomía. Desde la primera heminefrectomía laparoscópica en un paciente pediátrico en 1993 por Jordan y Winslow, la tendencia es realizar esta cirugía por laparoscopia, aunque las publicaciones existentes son escasas, y generalmente limitadas a edad pediátrica. MATERIAL Y MÉTODOS Presentamos el caso de una paciente de 23 años, con clínica de infecciones urinarias de repetición y pielonefritis aguda. Se realiza estudio mediante CUMS, cistoscopia, TAC y RMN, revelando un doble sistema derecho incompleto, y un doble sistema izquierdo completo, con hemisistema superior hidronefrótico y estenosis ureteral distal. Dada la persistencia de dolor lumbar e infecciones de repetición, se decide heminefrectomía laparoscópica. Previa colocación de 3 trócares de 5 mm y 2 de 10 mm, se procede a identificación de ambos uréteres y disección de uréter superior. Se realiza disección del hilio renal, observando 3 ramas arteriales. Tras clipaje y sección de rama arterial superior, se comprueba persistencia de irrigación de hemiriñón superior, por lo que se realiza clampaje de rama arterial media, procediendo a disección de hemiriñón superior. RESULTADOS El tiempo operatorio fue de 174 min., con un clampaje de 17 min. y con pérdidas sanguíneas de 160 ml. La estancia hospitalaria fue de 3 días. La creatinina preoperatoria fue de 0.7 mg/dl, y de 0.6 mg/dl en controles posteriores. Tras 12 meses de seguimiento, la paciente permanece asintomática. CONCLUSIÓN La heminefrectomía laparoscópica es una técnica segura y eficaz para el tratamiento de la duplicidad renal completa. A pesar de ser una patología poco frecuente en adultos, en equipos con experiencia laparoscópica, no debe representar una dificultad añadida respecto a la cirugía abierta. V‐09 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLITIASIS I INFECCIÓ URINÀRIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 16.00‐17.00 TIPUS: Vídeo Pieloplastia dreta per retroperitoneoscopia en pacient amb antecedent d’hemicolectomia dreta per malaltia de Crohn Leticia de Verdonces, Arturo Dominguez, Angel Prera, Jose Luis Gonzalez, Raul Martos, Jesús Muñoz, Naim Hannaoui, Darío Garcia Rojo, Younes Fadil, Marta Capdevila, Victor Parejo, Mario Rosado Urteaga, Carlos Abad, Eduardo Vicente, Joan Prats Lopez Parc Taulí Sabadell Actualment la pieloplastia laparoscòpica és la tècnica d’elecció en el tractament de l’estenosi de la unió pieloureteral. Els pacients sotmesos a una cirurgia abdominal prèvia poden comprometre la cirurgia laparoscòpica i augmentar el risc de lesió d’òrgans intraabdominals si es realitza un abordatge transperitoneal. En mans experimentades, l’abordatge endoscòpic retroperitoneal directe, és una bona via d’accés per no contaminar el peritoneu, oferint‐nos una sèrie d’avantatges en aquests pacients i disminuint la morbilitat al evitar l’accés a la cavitat peritoneal. En contra del que es pugui pensar, aquesta via d’abordatge ofereix un espai suficient per a poder desenvolupar la cirurgia, podent‐se realitzar la sutura ureteral de la mateixa manera que si es realitza per via transperitoneal. Presentem el cas d’una pacient de 34 anys amb malaltia de Crohn diagnosticada arrel d’un quadre d’oclusió intestinal i que va requerir a una hemicolectomia dreta l’any 2007. La pacient, diagnosticada de síndrome de la unió pieloureteral, va ser sotmesa a una pieloplastia dreta laparoscòpica per via retroperitoneal, amb col.locació de catèter doble J 6Ch, sense presentar incidències intraoperatòries ni complicacions en el postoperatori immediat. V‐10 TAULA D’ACTUALITZACIÓ: UROLITIASIS I INFECCIÓ URINÀRIA NUM. PRESENTACIO: HORA: 16.00‐17.00 TIPUS: Vídeo Tratamiento de litiasis infundíbuo‐calicial anteroinferior mediante micro‐ percutánea flexible (PolyScope® 8Fr) Centeno Álvarez, C.; Santillana Altimira, J.M.; Sagristà Vidal, R.; Fabia Mayans, A.; Badenes Gallardo, A.; Serra Deola, A.; Ruíz Plazas, X.; Ascaso Til, H.; Prados Saavedra, M.; Vila Barja, J.; Segarra Tomás, J. Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona INTRODUCCIÓN: La progresiva miniaturización de los instrumentos en endourología y la aparición de material flexible permite el abordaje mínimanente invasivo en casos seleccionados como alternativa a la Nefrolitotomía percutánea (NLP) convencional o en litiasis inferiores a 2cm,reduciendo las complicaciones perioperatorias y minimizando el tiempo de recuperación. OBJETIVO: Exponer nuestra experiencia mediante un vídeo del primer caso en nuestro centro tratado mediante mini Nefrolitotomía percutánea (mNLP) flexible. MATERIAL Y MÉTODOS: Paciente mujer de 26 años con Lupus discoide y trombopenia autoinmune diagnosticada de litiasis sintomática de 16x7mm en grupo calicialinferior derecho, de infundíbulo estrecho y orientación anterior, mediante ecografía y TAC. Se propone NLP derecha. Ante la previsión de dificultad de acceso al cálculo mediante material rígido se propone abordaje mínimamente invasivo, optando por mNLP flexible. La cirugía se realiza en decúbito supino mediante punción guiada por escopia con técnica 0‐90o y acceso por grupo calicial inferior. A través de flexión del mini‐endoscopio se accede a cáliz anterior y se procede a fragmentación con Láser Holmium. RESULTADOS: Tiempo quirúrgico de 76 minutos. Tras la cirugía no se deja drenaje por nefrostomía, colocando catéter doble J. Alta a las 48h sin complicaciones perioperatorias significativas. En controles posteriores se comprueba la ausencia de restos litiásicos. CONCLUSIÓN: A pesar de tratarse del primer caso en nuestro centro, el abordaje mediante miniNLP flexible ha sido útil para la resolución de este caso. No se han registrado complicaciones asociadas al uso del instrumental.
