Fi d`un agost tempestuós La dificultad de crecer en Vilanova y sus

Opinió
14
DIARI DE VILANOVA
Política
7 de setembre del 2007
SANTI RODRÍGUEZ SERRA. Regidor i diputat del
Partit Popular de Catalunya
Fi d’un agost tempestuós
E
l que avui ens deixa ha estat un
agost un tant atípic per molts motius, començant pel propi temps:
després d’un hivern extraordinàriament suau, i apropiat per fer del debat de
l’escalfament global del planeta i del canvi
climàtic, el centre de l’atenció ciutadana,
aquest agost, menys calorós que d’altres,
ens demostra que potser l’escalfament global no hagi estat la causa d’un suau hivern,
sinó que és un efecte a mitjà termini, i no
per això menys important, però que en definitiva no es poden avaluar els efectes del
canvi climàtic pel fet que un dia, o un hivern, o un agost, faci més o menys calor del
que sol ser tradicional.
El temps és, però, una anècdota comparat amb el que ens ha deparat aquest mes, en
el qual dóna la impressió que per una conjunció malèfica dels astres tot ha fallat: la
electricitat a Barcelona (en menor mesura,
però també a Vilanova); el servei de rodalies
continua entestat en fer la guitza als usuaris; un aeroport en el qual, en el millor dels
casos, es perden les maletes; 75 quilòmetres
de caravana a l’autopista. Evidentment, la
culpa de tot plegat és del PP, i dels astres que
no deuen ser d’esquerres, i dels ciutadans a
qui se’ls acudeix en ple mes d’agost viatjar
ja sigui amb avió o per carretera, o dels que
per anar a treballar han d’agafar el servei
de rodalies.
El debat sobre les infraestructures catalanes ha centrat el debat polític de l’estiu,
i ha posat en evidència la incapacitat més
absoluta per part dels governants catalans
de posar fil a l’agulla per resoldre els problemes que tenim a sobre: que si l’Estatut,
que les competències, que la independència,
que més peatges. Rés de tot això, serveix per
alleujar els soferts ciutadans de les penes
que pateixen. No està de més recordar que,
més de tres anys després del primer tripartit, i després del govern ZP, a Catalunya no
s’ha projectat encara cap nova infraestructura que vingui a reparar la presumpta
manca d’inversions dels governs del PP a
Catalunya.
Mentrestant els efectes del mal funcionament de Rodalies comencen a tenir repercussions negatives en treballadors vilanovins que veuen com empreses de l’àrea
metropolitana desisteixen de contractar
treballadors d’aquesta zona que, dia sí, dia
també, s’arrisquen a arribar amb retard al
seu lloc de treball. El secretari d’Estat d’Infraestructures Ferroviàries, recentment
instal·lat a Barcelona, faria bé d’instal·larse a la nostra ciutat, i anar diàriament amb
tren a Barcelona, per fer-se una idea més
acurada del calvari que suposa. És aquest un
altre dels inconvenients del fet que al nostre
Economia
entorn geogràfic immediat, no es generin
prou llocs de treball per als residents, i evitar d’aquesta manera el caràcter massa intensament residencial de la nostra ciutat.
També a la nostra ciutat hem viscut el debat dels okupes: que ara desallotjo, que ara
negocio, que ara cau la casa, que ara torno a
desallotjar; demostrant una manca absoluta de decisió per complir i per fer complir,
no només la legalitat, sinó les pròpies decisions del tripartit local. Un altre exemple el
tenim en el sopar de l’Assemblea de Joves,
que és desautoritzat (ens interessarem pels
motius de la desautorització) però després
és tolerat: en què quedem?. Si el mateix
govern municipal no es pren seriosament
les seves decisions, com pretén que se les
prenguin els ciutadans? Això sí, contracten
exregidors com a peatge per poder tornar a
disposar de majoria absoluta.
En un altre pla, molt més dolorós, aquest
agost també passarà a la trista història per
la represa de les accions violentes de la banda terrorista ETA, després que, en plena
presumpta treva, volessin un aparcament
a Barajas, i fos considerat pel Govern com
un accident. Avui sembla que el Govern
ZP comença a considerar seriosament que
l’amenaça terrorista és una realitat per combatre, més que una oportunitat per posar-se
medalles.
Esperem que la canícula, pròpia d’agost,
amb la qual ha començat aquesta setmana,
sigui símptoma d’un retorn a la normalitat
climàtica, encara que dubtem que pugui
ser símptoma que els nostres governants,
a tots els nivells, comencin a prendre’s més
seriosament les responsabilitats que els ciutadans els han encomanat, almenys, que pel
desig no quedi.
RAFAEL REYES. Gerente de la empresa Reyes y Varón
S.L. Ahumados
La dificultad de crecer en Vilanova y sus consecuencias
E
n mis más de dos décadas de empresario he visto la evolución económica del Garraf desde muy de
cerca. Hace unas semanas, leyendo en este periódico el artículo Vilanova i la
Geltú, ciutat dormitori, pensé en dos cosas: la
primera, en felicitar al Sr. Agustí Ferrer por
su escrito, pues refleja bien una realidad
que parece que algunos no abordan con
la adecuación que se debería. La segunda
cosa era que a
su buen artículo se le debería
añadir un elemento que él no
apuntaba y que
refuerza y, de
no resolverse,
reforzará más el
perfil de ciudad
dormitorio de
Vi l a n o v a : e l
elevado precio
del suelo industrial. Si al hecho que ahora muchos profesionales (especialmente
los más preparados) ya deben marcharse
fuera para trabajar, le añadimos la realidad
que muchos empresarios con voluntad de
crecer (que significa más gente cobrando
salarios y teniendo así mayor poder adquisitivo) van a trasladar sus empresas a otros
municipios porque no podrán asumir los
costes de adquisición y/o de alquiler de sus
naves con los precios actuales en Vilanova,
el panorama que se avista no parece nada
positivo. La experiencia me permite afirmar que con la deslocalización a otros
municipios (no a otros países, ni tan sólo
a otras comunidades autónomas), algunos
ciudadanos se desplazarán a trabajar a la
nueva ubicación de la empresa, otros no
podrán, por lo que perderán su empleo, con
lo que ello conlleva.
Las últimas
estadísticas
económicas de
la comarca publicadas decían
que se habían
creado más de
200 empresas
en el último
año. ¿Saben
ustedes cual
es su tamaño?
O lo que es lo
mismo ¿cuántos empleados tienen? Y lo
más importante ¿se hacen una idea de
cuántas de ellas seguirán vivas al cabo de
tres años?
Más importante que la creación de empresas es su superviviencia. Por ello, lo
lógico sería que el Ayuntamiento ayudase
no sólo a los que desean crear su empresa,
sino, y especialmente, a aquellos empresarios que quieren mantener y hacer crecer
Más importante que la
creación de empresas es su
supervivencia
su empresa, que ya tienen empleados en
plantilla (muchas veces por encima de la
media de la comarca) y que desean contratar más gente del municipio, para que
estas personas puedan vivir y trabajar en la
misma ciudad.
No facilitar suelo industrial a precio asequible para las pymes de la zona refuerza
y reforzará el perfil de ciudad dormitorio
que Vilanova ya refleja, además de dificultar a muchos ciudadanos, frecuentemente
los más necesitados, el acceso a un empleo
que les permita vivir dignamente a la vez
que les posibilite atender satisfactoriamente sus responsabilidades familiares y sus
deseos personales.