Input, praxi en pro de la qualitat a la televisió

Input, praxi en pro de la qualitat a la televisió
Gemma Larrègola
.
L'Input és una Conferència Internacional de
Des de fa 25 anys, aquesta conferència té com a objectiu
Televisions Públiques en què anualment es debat
que els professionals que fan la televisió tinguin una cita per
sobre programes i tendències a la televisió, arran de
intercanviar experiències, detectar i debatre els problemes
programes
1000
comuns i trobar, en el marc internacional, referents import-
programme-makers analitzen produccions i debaten
ables, ja siguin de filosofia programàtica, línia editorial,
sobre la qualitat i la validesa del que la televisió
tècniques de realització, criteris de selecció de continguts o
pública està oferint a les seves audiències.
programes...
nous
i
polèmics.
Prop
de
S'interessa pels continguts, el públic i les noves
Aplega produccions d'esperit innovador tant per la forma i
formes de producció i confegeix una filosofia pròpia
el plantejament com pels continguts. Es tracta de peces que
que, combinada amb la praxi, fixa les bases d'una
suposen un repte als valors professionals tradicionalment
televisió de qualitat.
establerts; que generen polèmica als seus països d'origen,
Els seus 25 anys d'història contenen la pròpia
història de la televisió: tendències, interessos
passats i presents que ajuden a traçar l'orientació
futura.
per la forma o el contingut; i que pretenen superar barreres
socials, culturals, racials i, fins i tot, econòmiques.
La solidesa d'aquesta Conferència, que avalen els seus
25 anys d'història, no rau únicament en els programes que
s'hi mostren. La fórmula de presentació és bàsica.
L'exhibició de les peces va seguida d'un debat entre algun
L'Input és una Conferència Internacional de Televisions
representant de l'autoria de l'obra, ja sigui el productor, el
Públiques d'arreu del món que sol definir-se pel que no és.
guionista o el realitzador, i el públic. En aquest punt,
No és ni un mercat de programes, ni un concurs, ni un
inspiració, objectius perseguits, objectius assolits, crítica i
festival, ni un congrés ni un seminari. És una trobada de
polèmica solen emergir a les sales en les quals centenars
realitzadors, productors, directors, programadors, guio-
de professionals, àvids d'idees i experiències, comparteixen
nistes... És a dir, de programme-makers.
amb els autors els seus punts de vista. El que
En el marc del debat sobre la televisió de qualitat, que no
s'aconsegueix és victorejar la professionalitat, l'estímul pels
sembla fàcil de definir ni d'assolir, Input implica reflexió i
nous creadors i que, finalment, els continguts de cada
acció en pro d'intentar definir aquest terme i assolir la seva
edició s'hagin passat pel sedàs de manera que, un cop
implementació a les graelles programàtiques, centrant-se
tamisades, les peces estrella de l'any destil·lin qualitat. La
en els programes televisius com a obres aïllades però
posterior distribució internacional d'aquestes conclusions
també com a resultants, i alhora factors clau, del tarannà de
constitueix un dels valors bàsics de l'Input.
la indústria televisiva.
L'Input sap que la programació televisiva no sempre és
digerible però que, tant en aquest cas com en el cas que
sigui lloada pels professionals, se n'ha de parlar. Aquesta
Gemma Larrègola
Professora titular de Comunicació Audiovisual i de
Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona
Tema monogràfic: Input, praxi en pro de la qualitat a la televisió
via estimulant que treballa amb l'esperit de batre etapes i
avançar en positiu acaba constituint-se en una fórmula per
anar definint amb la praxi què és la qualitat televisiva.
39
Les qualitats dels programes de l'Input
televisiva exponencialment com s'ha fet en les darreres
dècades no ha augmentat la qualitat? Per què són les idees
La funció de mirall que l'Input fa de la televisió any rere any
les que continuen tenint un valor subsidiari per a la pròpia
provoca inexorablement que no sempre hi hagi peces
indústria televisiva? Per què la clonació de formats és
colpidores ni estratègicament rellevants. Però no per això
l'estratègia imperant en les línies editorials de les cadenes?
s'ha de menystenir l'alt valor d'aquesta conferència. És
Per què la televisió pública perd de vista que un alt grau de
sovint la seva fidelitat a la realitat tendencial de l'actuació de
la seva qualitat rau en l'acompliment de la seva funció de
les emissores la que pot semblar que fa feble aquesta
servei públic?
conferència. Però aquests instants de trontoll solen actuar
L'Input ha optat per donar suport als valors segurs i els
de revulsiu cap al corrent abductor i és aquí on l'Input
documentals han estat el seu màxim estendard a l'hora de
referma la seva vàlua recolzant-se, precisament, en el seu
parlar de qualitat. Un mirall és un mirall i això és el que, en
rol d'espai de debat sobre on és, cap a on va i cap a on
molts casos, també han fet les televisions assegurant-se
hauria d'anar la televisió pública, i amb ella la seva qualitat
unes cotes mínimes de qualitat sustentades pels
programàtica.
informatius i, de forma especial, en documentals i grans
I, com s'entén des d'aquest marc el terme qualitat per a la
reportatges.
televisió pública? Com en altres articles sobre l'Input,
Però sobre aquesta remor de fons que marca l'Input hi ha
referim el llibre La televisió pública a l'era digital en què els
hagut impactes esporàdics que han suposat una provocació
autors Miquel de Moragas i Emili Prado (2000), parlant de la
per als propis professionals i que, superat l'ensurt, s'han
programació, exposen: "hi ha dues concepcions possibles
catalogat com a punts d'inflexió en la línia evolutiva de les
per a la televisió pública. Una que li atorga un paper
graelles. Peces que, tot i estar inserides en les tendències
subsidiari en el sistema audiovisual, una televisió que
més desgastades i maltractades de la programació, han
ofereix aquells programes que la televisió privada no fa
servit per posar de manifest que gèneres com el concurs, el
perquè interessen a poca gent o perquè són massa cars.
xou i el propi infoxou han de ser considerats, quan s'ho
L'altra li atorga un paper protagonista, amb una
mereixen, produccions de qualitat.
programació per al públic en general i que li garanteix una
quota de penetració àmplia, que li permet complir amb un
ampli ventall d'objectius com a servei públic". (Moragas, M.
Peces, polèmica i evolució
de i Prado, E. 2000-371)
L'Input sol decantar-se per la primera opció, la que l'actual
Mirar enrere en la història de l'Input i veure quines peces
model de televisió generalista encasella en el camp de la
s'hi han anat exhibint permet veure que en aquesta mostra
subsidiarietat: grans reportatges, documentals, programes
anual de treballs i interessos televisius s'hi constaten les
educatius... Aquells plantejaments productius sovint
tendències emergents de cadascun dels instants de la
adreçats a públics minoritaris que poques vegades solem
història de la televisió. En aquest sentit, hi ha peces
trobar en un prime time televisiu. És sovint en aquest tipus
d'indubtable valor per la seva aportació a l'eclosió de noves
de peça on la qualitat sembla més objectivable. Es tracta de
tendències. Són peces que marquen un punt d'inflexió en la
peces agosarades en si mateixes però que tenen el valor de
pròpia història d'aquesta conferència i que fan patent la
peça única i no suposen el traç d'una línia estratègica.
màgia del treball continuat, de l'assiduïtat. Més de mil
L'Input no ha mostrat mai massa programes que
persones atentes any rere any a què es fa i què passa a la
compaginin qualitat i àmplies audiències, com tampoc ho ha
televisió pública permeten gestar i/o albirar el traç de la
fet la pròpia televisió. És difícil oferir programes destinats a
pròpia evolució dels continguts televisius i del seu
un públic ampli i heterogeni cultivant tots els gèneres i
tractament.
satisfent també els interessos de les minories.
L'Input s'ha trobat reflectint allò que tantes vegades ha
lamentat la pròpia televisió: Per què multiplicant l'oferta
40
Peces que han generat polèmica? No totes però gairebé.
Evolució? Algunes peces són clau per entendre-la:
Quaderns del CAC: Número 13
Come on down and out
Tanmateix, això no es va desvelar a l'audiència fins a
(Channel 4. Gran Bretanya. 1993)
l'endemà en un debat també públic, i l'experiment, que
Realització: Patricia Pearson
havia aconseguit la cota d'audiència més alta dels llavors 12
Producció executiva: John Willis
anys d'existència de Chanel 4, havia evidenciat les "virtuts"
Indubtablement, un dels programes més debatuts a l'Input.
d'un gènere de programes que, tot i haver emergit a les
Jovialitat que acaba tornant-se amargor. És el resultat de
graelles, llavors encara no s'havia etiquetat però que avui
combinar l'actuació d'uns desafortunats homeless que
anomenem, molt més avesats a consumir-lo, reality game,
concursen davant un públic que, amb una morbositat que
inscrit en el macrogènere infoxou.
supera límits, es riu de la seva trista situació. Una mare
Al 93, ja feia uns quants anys que l'infoxou impregnava
soltera, un empresari arruïnat i un jove aturat, que no sap
amb la seva essència les programacions europees.
com sortir-se'n, són els tres indigents que estan disposats a
Múltiples raons havien fet emergir aquest nou tipus de
fer que la seva humiliació social, que al carrer passa
programa. La precarietat econòmica a la qual s'havien vist
gairebé desapercebuda, sigui enquadrada per les càmeres
abocades moltes cadenes en passar del sistema públic de
d'un plató i que se'ls il·lumini perquè la seva desgràcia sigui
televisió al nou panorama mixt i haver de repartir el pastís
la protagonista que aconsegueixi les màximes audiències
publicitari entre molts més actors; el fet d'haver d'ampliar
d'un prime time. Els tres personatges justifiquen en públic la
l'horari d'emissió partint de pressupostos més minsos; fer
seva forma de vida i competeixen per optar a un dels tres
programes amb inversions mínimes; voler convertir en
premis que ofereix el programa: un magnífic xalet, un
protagonistes de la televisió als "qualsevol" apropant-nos a
apartament o un equip de càmping.
la cruesa de la desgràcia dels poc afavorits...
Aquest darrer és el premi que aconsegueix un jove al
L'anomenada televisió escombraria ja tenia força i
capítol que es va passar a l'Input'94. La telehumiliació
passava a ser allò socialment repudiat però realment molt
arribava al seu extrem.
consumit.
L'altra banda del programa és que, en realitat, els
Els límits permissibles per a aquest tipus de programa va
concursants eren actors i tot plegat era pura ficció.
ser indefectiblement un dels debats més estimulants de
Europa. Evolució de l’Infoxou, 1990-1994 (%)
Font: Euromonitor (1)
Tema monogràfic: Input, praxi en pro de la qualitat a la televisió
41
l'Input. El manteniment dels principis ètics com a punt clau
l'essència de l'infoxou. Basant-se en l'explotació de les
per a la bona valoració qualitativa dels programes provo-
històries particulars per documentar diversos entorns i
cava el consens entre tots els professionals.
qüestions, i també fent ús de l'atractiu de la serialitat, aquest
L'any 1998, a Stuttgart es presentava Expedició Robinson
tipus de programa ha suposat, en alguns casos, la proposta
un docu-game que reunia els ingredients necessaris per
de qualitat dins del marc d'un macrogènere, l'infoxou,
convertir-se en una fórmula d'èxit: els del reality, la serialitat
massa embrutit per explotacions de mal gust que només
i el component de joc. Inscrit, per tant, una vegada més en
han buscat l'audiència per l'audiència i que han provocat
la més pura línia infoxou, aquest programa seria el punt de
que massa professionals defugin aquesta etiqueta per als
partida d'una de les línies més explotades a la televisió
seus programes. Sembla que tots queden connotats amb
actual. Quan es va presentar a l'Input havia estat tan sols un
les característiques més "baixes" d'aquest gènere.
experiment amb èxit que ja havia anat, però, més enllà de
Tanmateix, l'habilitat pot, fins i tot, enaltir el que sembla
la pantalla. Un dels concursants expulsats s'havia suïcidat.
haver caigut en total desgràcia.
Se'n parlava als diaris. S'especulava sobre la vida dels
En aquest sentit, en el marc de l'Input, el matís d'aposta
protagonistes, permetia la identificació de l'audiència amb
diferencial s'ha vist protagonitzat per programes com els de
els diferents perfils de protagonista...
Francesc Escribano i Joan Úbeda: Ciutadans -Montreal'94Les coses com són -Mèxic'96- i Vides privades-Stuttgart'98.
Expedition: Robinson (Suècia. 1997)
Aquests programes marquen "l'aparició d'una tendència a
Producció: SVT, STRIX, PLANET 24
la transferència progressiva de punts de la informació a
Productor: Mikael Hylin
l'infoxou, que ha d'interpretar-se com un signe de modernit-
Un grup de 16 homes i dones són entrenats físicament
zació de la informació quan el creixement de l'infoxou és
durant uns mesos i després són portats a una illa
degut a gèneres que conserven un accentuat caire
paradisíaca deshabitada. Aquest és l'escenari on, dividits
informatiu. És el cas d'aquests programes de matriu "docu".
en dos grups, aquests personatges competiran amb mitjans
Actualment, estem assistint a la revalorització del docu-
escassos per sobreviure aïllats del món, però envoltats de
drama i al valor sòlid del docu-soap, així com al creixent
càmeres que enregistren totes les seves actuacions i que
regnat de la docusèrie. Aquesta última no deixa d'augmen-
converteixen aquest paratge natural en un macroplató.
tar el repertori temàtic del qual s'ocupa: assumptes socials,
Aquesta fórmula esdevé especialment perversa pel fet que
història, ciència, salut, rics i famosos, vigilància criminal,
en un entorn vital que precisa solidaritat s'exigeix la màxima
turisme i assumptes domèstics." (Euromonitor: 2002).
competència i, per tant, potencia la individualitat al màxim
per poder optar a premis econòmics suculents.
A més, setmanalment, un dels concursants havia de ser
Algunes causes clau
expulsat del joc i marxar de l'illa. Tots votaven mirant a
càmera però d'esquena a la resta de jugadors i explicaven
a quin company volien expulsar i per què.
42
Els joves
La distància entre la televisió i els joves ha estat proverbial
Avui, tots aquests perquès, les identificacions i les
en el decurs de la història del mitjà televisiu i la tònica
especulacions psicològiques han acabat constituint-se en
generalitzada ha estat una oferta per a aquest públic molt
contingut de graelles, generant programes d'èxit i un seguit
reduïda a les graelles de les emissores. Paradoxalment, el
d'spin-off que els acompanyen i acaben convertint-lo en un
públic jove és un dels desitjats pels analistes de màrqueting
macroprograma que esquitxa tota la graella.
de les cadenes, és un grup amb un desig de consum
La necessitat de debat sobre la qualitat tant a l'Input, com
substancial. Convencionalment, quan una cadena els
fora de l'Input, ha estat servida amb aquesta nova tipologia
dedica temps, mira d'atraure'ls amb una programació
programàtica.
escapista, amb videoclips o amb sèries nord-americanes i
Una de les contrapartides a aquest tipus de proposta ha
sitcom. Intencionadament, a l'Input, aquest ha estat un
estat, per exemple, la del docu-soap. Immersa també en
target molt present. A vegades, ha estat present en el
Quaderns del CAC: Número 13
contingut, sovint en l'autoria i altres vegades el jove és el
és un cant antiracista?, és un avís antisectes?, els
destinatari de les peces.
productors es dirigeixen provocativament als joves? o
Actualment, "la televisió tendeix a acostar-se als joves i ho
potser és que han caigut en el més pur sensacionalisme...
fa des de macrogèneres que no són el que sempre s'ha
catalogat com a juvenil. Els reality-game, per exemple, han
obert la porta a una franca comunió entre els joves i el mitjà.
Les reaccions de joves davant de situacions hermètiques
s'han presentat també sota altres formats:
Els d'última generació, els musicals, n'han garantit la
connexió. Cal veure encara si d'això en sortirà alguna
Living with the enemy (UK. BBC, 1999)
regularitat o és simplement un fenomen". I és que "Els
Director: Simon Davies
reality-game confirmen la tendència a convertir-se en els
La unitat de Community Programme de la BBC presenta
programes de televisió amb una major capacitat de concitar
aquest entretingut programa que es centra en el contrast de
l'atenció de públics intergeneracionals". (Euromonitor:2002)
principis filosòfics i estils de vida. Busca persones amb
La presència juvenil l'hem trobada en peces Input clau
moltes diferències i les prepara per posar a prova els seus
com ara:
prejudicis. Durant una setmana, els protagonistes han de
conviure amb el seu enemic ideològic. Aquesta peça busca
Out for love, be back shortly (Israel, 1997)
de forma clara la identificació de l'audiència amb els
Director, guionista i productor: Dan Katzir.
protagonistes que suposen ofertes vitals diferents.
Aquest documental és una peça autobiogràfica, intimista,
Sota els estilemes de la telenovel·la, i en aquest cas una
en què Katzir, càmera en mà, relata la seva història d'amor
de produïda pel canal educatiu de la televisió sud-africana
amb Iris, una noia que se'n va a l'exèrcit a complir el servei
SABC, es presenta la quotidianitat d'un institut de
militar. La història té lloc enmig d'una realitat quotidiana
secundària als barris negres més humils, un township.
plena de por i odi, mentre Katzir lluita per trobar l'amor. La
base informativa d'aquesta producció -un veritable
Yizo, Yizo (Sud-àfrica. SABC 3, 2000)
document històric- es basa en la inclusió dels anys en què
Productor: Angus Gibson
el primer ministre Rabin vol aconseguir la pau. S'hi relaten
Director i guionista: Teboho Mahlatsi
els diferents atemptats que pateix i el seu assassinat el
És considerada pels seus productors una ficció dramàtica
1995. Amb humor i amb amor, Dan Katzir desvela també la
educativa. El lema dels seus creadors és: ho expliquem tal
seva història familiar en què el seu pare, un científic de
com és. Yizo, Yizo, en llengua zulú significa realitat. Una
renom internacional, va ser assassinat el 1992. La cruesa
realitat crua és la que s'hi retrata: la droga, el sexe amb
dels detalls del diari on apareix aquest fragment històric es
menors, les violacions, la violència exacerbada i la venjança
veu endolcida per les imatges d'una iaia que no vol ser
són el pa de cada dia en aquests espais socials. Mostrar-la
gravada per la càmera que Katzir duu a l'espatlla durant tot
tal com és i posar en evidència els seus perills constitueix la
un any de la seva vida.
fórmula triada per advertir i reconduir, a partir d'imatges que
Aquest jove personatge, encoratjador per a joves realitzadors com ell, ha compartit protagonisme a l'Input amb d'al-
poden avergonyir, aquell que s'identifica amb els successos
i els personatges que s'hi mostren.
tres peces en què els joves també tenen un paper rellevant.
Entre la ficció trobem peces que retraten i alerten sobre
La tecnologia en pro del contingut
situacions cada cop més provables en l'esdevenidor social,
Un altre dels interessos patents de l'Input és la tecnologia.
i que proposen defugir de les clàssiques dosis de moralina
En aquest sentit, saber amb què i com s'ha rodat un
de les tv-movies més convencionals.
documental, un reportatge, una ficció... és un centre
d'interès pels qui fan televisió. Observar de quina manera
White lies (Canadà,1999)
s'ha explotat la tecnologia disponible en cada moment ha
Explica la història real d'una noia que esdevé membre d'un
permès assistir gradualment al canvi, per exemple, de la
grup neonazi a través d'internet. Fa emergir qüestions com:
càmera pesada a les petites dv-cam. Fixar-se en el procés
Tema monogràfic: Input, praxi en pro de la qualitat a la televisió
43
evolutiu i de qualitat tècnica permet detectar peces en què
treballen per a l'Associate Press i la BBC. La seva feina és
la l'experimentació tecnològica ha suposat una concepció
obtenir les imatges que han d'obrir l'informatiu de prime time
"diferent" del tractament dels continguts. Què passa si
de les seves respectives cadenes. Aquest film amb tocs
deixem que amb una càmera domèstica qualsevol opti al
intimistes que es basen en la quotidianitat de dos reporters
seu minut de glòria? A què podem arribar a apropar-nos si
que semblen totalment impassibles davant dels fets que els
la nostra càmera ens cap a la butxaca? Amb quines altres
envolten i només viuen obsessionats per aconseguir
tecnologies podem implementar els nostres hàbits
imatges espectaculars, té lloc en l'últim any del procés de
productius i/o provocar la tendència de nous tipus de
pau del conflicte araboisraelià i mostra com ells cobreixen
contingut?
les atrocitats diàries.
La videoconferència és, per exemple, en la peça que
presentem a continuació, l'eix tècnic que permet crear una
essència concreta de programa i imprimir-la d'un discurs
La guerra és també l'eix d'una peça que ha suscitat un
gran debat:
que la fa diferencial.
Cry free-town (Insight news tv, SBS/SCR, Chanel 4,
Vis a vis: beyond the veil (USA, 98)
CNN1. 2000)
Productors i directors: Steve Lawrence i Kim Spencer
Productora: Elizabeth Ground
Guionista: Steve Lawrence
Director: Ron Mc Cullagh
Aquesta
peça
interessant
tant
tècnicament
com
Autor: Sorius Samura
argumentalment es centra en la conversa de dues dones,
A la guerra civil de Sierra Leone, l'any 1999, els mitjans de
una iraniana des de Teheran i una americana des de
comunicació occidentals n'esquiven la cobertura i centren
Virgínia, professores de secundària, que, a través d'un
tot el seu interès en el conflicte de Kosovo. Segons l'autor
enllaç de vídeo digital, conversen sobre les seves vides,
d'aquesta peça: "Ningú no va cobrir aquesta guerra". Ell era
cultures, famílies, professions i vivències en general.
l'únic periodista que, jugant-s'hi la vida, va poder rodar les
Treuen temes com la presència militar nord-americana al
imatges crues i molt colpidores d'aquest documental, fingint
Golf Pèrsic i, per sobre de polèmiques d'aquesta índole, fan
col.leguisme amb els soldats.
prevaler la transversalitat del factor humà.
Les morts i les tortures més sàdiques tenen lloc a un pam
de l'objectiu. L'audiència no pot quedar impassible davant
les imatges captades. La guerra de Sierra Leone va ser un
La història: ahir, avui, ara
fet real tot i que no mediatitzat.
El to també pot fer veure la història d'una manera diferent.
Tractaments per a l'ahir oblidat o per a l'ahir no tractat. Què
Cal anar amb compte amb la capacitat de perversió que
és el que interessa avui i què és el que s'està fent ara? Quin
això pot implicar. La peça que destaquem a continuació
és l'entorn social d'interès? Com es retraten els fets
frega el possible perill d'interpretació. Acaba suposant, en si
socials? La història es pot investigar i es pot refer a la
mateixa, un respecte a les capacitats de l'audiència.
televisió. Obligacions, necessitats de les cadenes, prestigi
pels bons documentals... La història ha posat moltes peces
Human remains (Locomotion Films. USA, 1998)
sobre les quals, en el marc Input, s'ha arribat a un consens
Productor, director i guionista: Jay Rosenblatt
de qualificació clar: són peces de qualitat.
Es tracta d'un muntatge d'imatges d'arxiu de fragments
biogràfics i diaris personals de cinc dictadors del segle XX:
44
Prime-time war (Gran Bretanya/Israel, 1997-1998)
Hitler, Franco, Stalin, Mussolini i Mao. S'hi aïllen fragments
Productora: Melanie Anstey
i anècdotes de la seva vida. S'hi defuig el seu paper en la
Director: Noam Shalev
història i se'n mostra la faceta més íntima. Desmitifica
Aquest documental té com a protagonistes dos càmeres
aquests personatges i els apropa a la ciutadania corrent.
(Alon Bernstein -israelià- i Jimmy Michael -palestí-) que
Mussolini tenia dos lleons, a Franco li agradava veure la
Quaderns del CAC: Número 13
televisió assegut al sofà amb la seva dona, a Hitler li
actituds productives en pro d'una praxi televisiva basada en
agradava molt la pornografia i, igual que Mao, només tenia
la reflexió.
un testicle. El to humorístic de la peça és capaç de captivar
A Barcelona, cada mes de novembre des de 1994, es
audiències mentre posiciona en el terreny de la ironia els
celebra un Miniput coorganitzat actualment per la
greus fets històrics que van protagonitzar aquests
Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de
personatges.
Barcelona, Televisió de Catalunya, TVE i BTV.
Frescor i aires modernitzants no es barallen amb la
rigorositat informativa. Una proposta diferent en aquest
sentit és:
L'arxiu d'Input: un magatzem de qualitat
Físicament, les produccions que al llarg de 25 anys s'han
treballat a l'Input es troben a la biblioteca de la Universitat
Pompeu Fabra, a Barcelona, que n'és la dipositària.
Sacrificio: Who betrayed Che Guevara? (Suècia, 2000)
Apropar-se a aquestes produccions permet fer-ne anàlisis
Productor: SVT/HTMO Media Network
variades. Estudis, revisions i descoberta d'idees i formes de
Directors: Erik Gandini i Tarik Saleh
fer són algunes de les possibilitats que obre l'accés a l'arxiu
Una peça que refà la història, sobre música rap i amb
d'aquests 25 anys d'història de la televisió, que des de
ritme de videoclip. A partir del testimoni de Ciro Bustos,
trobades organitzades i reiterades pretén treballar en pro de
considerat responsable de la mort del Che, els autors -uns
la qualitat televisiva. Accedir a l'arxiu permet que cadascú
joves de vint anys i escaig que no han tingut el Che com a
redibuixi i reinterpreti aquesta història a partir dels seus
mite generacional- indaguen sobre la mort del personatge i
interessos, sense oblidar que, probablement, la qualitat de
descobreixen la complexitat dels fets que la van envoltar. La
la televisió és un interès de tothom.
joventut dels autors fa desembocar la peça en un relat
agosarat, contundent, insòlit i modern.
NOTA
1.
El Miniput
Aquest referent internacional, l'Input, té els seus homònims a nivell local. L'organització Input afavoreix la redistribució de les peces que s'hi presenten anualment als àmbits
nacionals.
Els Miniput s'organitzen seguint el model de l'Input.
Permeten apropar el debat al punt de vista dels programmemakers locals i, en definitiva, expandir l'oportunitat de
contribuir a la reflexió sobre la televisió de qualitat a un
major nombre d'interessats a revisar les seves pròpies
Tema monogràfic: Input, praxi en pro de la qualitat a la televisió
EUROMONITOR és un observatori permanent de la televisió
a Europa operatiu des de 1989, creat per un grup
d'investigadors europeus (Paolo Baldi, Ian Connell, Claus
Dieter Rath i Emili Prado) a petició del servei VQPT de la
RAI. Fins al 1995, va tenir la seva base de coordinació a
Ginebra i partir d'aquesta data es va traslladar a la
Universitat Autònoma de Barcelona, on opera sota la
direcció d'Emili Prado. L'equip de la seu central inclou, a
més, com a investigadores, les professores Matilde Delgado,
Núria Garcia i Gemma Larrègola. L'observatori realitza
informes regulars per als principals operadors televisius
d'Europa i Amèrica del Nord, així com publicacions
científiques i seminaris acadèmics, tallers de programació
amb la indústria i assessorament a les autoritats
reguladores.
45
Bibliografia
DE MORAGAS, M; PRADO, E. La televisió pública a l'era
EUROMONITOR (2000). Eurotrends TV'2000. Informe
digital. 1ª ed. Barcelona: Pòrtic, 2000. (Col·lecció Centre
inèdit. Bellaterra
d'Investigació de la Comunicació; 4) ISBN 84-7306-617-0
EUROMONITOR (2001). Eurotrends TV'2001. Informe
EUROMONITOR (1992). Eurotrends TV'1992. Informe
inèdit. Bellaterra
inèdit. Bellaterra
EUROMONITOR (2002). Eurotrends TV'2002. Informe
EUROMONITOR (1993). Eurotrends TV'1993. Informe
inèdit. Bellaterra
inèdit. Bellaterra
LARRÈGOLA, G. "Miniput'94. Desgranando programación
EUROMONITOR (1994). Eurotrends TV'1995. Informe
televisiva". A: Cinevideo'20. [Madrid]: desembre 1994, núm.
inèdit. Bellaterra
113, p. 8-9. ISNN 0212-0143
EUROMONITOR (1995). Eurotrends TV'2001. Informe
LARRÈGOLA, G.. "Quan els programes de televisió són
inèdit. Bellaterra
estimulants. Input'99, la Conferència mundial de televisió
pública". A: Treballs de Comunicació. [Barcelona]: Societat
EUROMONITOR (1996). TV-Trends'96 España. Informe
Catalana de Comunicació, desembre 1999, núm. 12, p.
inèdit. Bellaterra
147-154. ISNN 1131-5687
EUROMONITOR (1997). EUA/España TV. Informe inèdit.
LARRÈGOLA, G. "Algunes reflexions necessàries sobre la
Bellaterra
televisió pública. Crònica de l'Input 2000". A: Treballs de
Comunicació.
[Barcelona]:
Societat
Catalana
de
EUROMONITOR (1998). Dades de programació de la
Comunicació, desembre 2000, núm. 13-14, p. 189-196.
Televisió a Europa, 1998. Informe inèdit. Bellaterra
ISNN 1131-5687
EUROMONITOR (1999). Eurotrends TV'1999. Informe
inèdit. Bellaterra
46
Quaderns del CAC: Número 13