Marie Gouze, coneguda com OLÍMPIA DE GOUGES (1748 / 1793) Neix a Mountauban, França. D'origen humil i analfabeta, emigra a París i es converteix en escriptora. Quan parlaven d'ella es referien a la seva bellesa, els seus enemics deien que la seva bonica figura era el seu únic patrimoni. Era una dona lliure, que considerava que la llibertat sexual era una forma de supressió de la dominació. Intenta expressar les seves idees a través de l'escriptura, amb obres de teatre com L'esclavitud dels negres, El matrimoni inesperat del Querubí, Zamore i Mirza,…o bé mitjançant pamflets polítics o fulletons com El crit del poble, Carta al poble, Quaderns patriòtics, Acció heroica d'una francesa, en què expressa el seu programa de reformes socials i la greu situació econòmica perquè passa França. L'activitat de les dones va ser molt intensa durant els primers anys de la Revolució francesa. Es van crear clubs i associacions de dones; Olímpia és la propulsora del club de les Tricoteuses. Quan el 1879, l'Assemblea Nacional francesa adopta la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (no tots els homes tenien els mateixos drets, ja que depenia de les rentes que tinguessin per poder votar), no es refereix en cap moment a les dones, per la qual cosa Olímpia dirigeix a la reina M. Antonieta el seu projecte d'una Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana que, afegeix, ha de ser aprovada per l'Assemblea Nacional. Un a un comenta la Declaració del Drets de l'Home i del Ciutadà invertint els termes i assumint els de la dona i la ciutadana. Recrimina als seus conciutadans que, si bé havien destruït tots els prejudicis del passat, seguien permetent el més antic de tots, aquell que exclou dels oficis, posicions i honors, i, sobretot, del dret a seure entre ells la meitat dels habitants del regne. Els aspectes més destacats d'aquesta declaració són els següents: Preàmbul: Les mares, les filles, les germanes, representants de la nació, sol·liciten ser constituïdes en assemblea nacional. Considerant que la ignorància, l'oblit o la desestimació dels drets de la dona són les úniques causes de les calamitats públiques i de la corrupció dels governs, aquestes han decidit exposar en una declaració solemne els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona, amb la finalitat que aquesta declaració, constantment present en la ment de tots els membres del cos social, els recordi sempre els seus drets i obligacions; amb la finalitat que els actes de poder dels homes i de les dones, que poden ser en qualsevol moment comparats amb la meta de tota institució política, adquireixin una consideració més gran; amb la finalitat que les reivindicacions de les ciutadanes, basades a partir d'ara en principis més senzills i incontrovertibles, apuntin sempre en pro del manteniment de la constitució, dels bons costums i de la felicitat de tots els ciutadans. Conseqüentment, el sexe superior tant en bellesa com en valor, quant a patiments maternals es refereix, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l'Ésser Suprem, els Drets següents de la Dona i de la Ciutadana. Article I: La dona neix lliure i igual a l'home i té els mateixos drets que l'home.. Les diferències socials tan sols s'han de fomentar en una utilitat comú. Article II: L'objecte de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la dona i de l'home; aquests drets són la llibertat de propietat, la seguretat i, especialment, la resistència a l'opressió. Article III: La tirania perpètua que l'home l'imposa constitueix l'única limitació a l'exercici dels drets naturals de la dona. És necessari que aquesta limitació sigui reformada d'acord amb les lleis de la naturalesa i de la raó. Article VI: La llei ha de ser l'expressió de la voluntat popular; totes les ciutadanes i ciutadans han de participar personalment, o a través dels seus representants, en la seva elaboració; ha de ser la mateixa per a tots perquè els ciutadans i les ciutadanes són iguals davant la llei, per tant han de participar per igual en totes les atribucions, llocs i ocupacions públiques, segons les seves capacitats i sense més distincions que les que provenen de les seves virtuts i dels seus talents. Article X: Ningú pot ser fustigat per les seves opinions, ni tan sols per les fonamentals; la dona té el dret de pujar a la forca, per tant ha de tenir el dret de pujar a la tribuna. Article XI: La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions constitueix un dels drets més valuós de la dona, ja que aquesta llibertat garantitza la legitimitat dels pares respecte dels fills. Per tant, tota ciutadana pot declarar lliurement: " sóc mare d'un fill procreat per vostè", sense que cap prejudici que l'obligui a dissimular la veritat. Per completar el contingut de l'article XI, redacta un contracte social de l'home i de la dona: "Nosaltres, N i N, moguts per la nostra pròpia voluntat, ens unim pel termini de les nostres vides i per la duració de les nostres afeccions mútues segons les condicions següents: desitgem i volem posar les nostres fortunes en mancomunitat, ens reservem el dret de separar-les a favor dels nostres fills i d'aquells per qui poguéssim tenir una inclinació particular, reconeixem mútuament que els nostres béns són en dret dels nostres fills, siguin del llit que siguin, i que tots ells indistintament tenen dret a portar el cognom dels pares i mares que els hagin reconegut, i ens imposem de sotmetre'ns a la llei que castiga el no reconeixement de la sang. També ens obliguem, en el cas que hi hagi una separació, a portar a terme la partició de la nostra fortuna i a deduir d'aquesta la part que indica la llei que correspon als nostres fills. Article XIII: Per a la manutenció de la força pública i per a les despeses de l'administració, les contribucions de la dona i de l'home són iguals; la dona participa de les feines ingrates i penoses, per tant ha de poder participar igualment en l'atribució de llocs, ocupacions, càrrecs, honors i oficis. Article XIV: Les ciutadanes i ciutadans tenen dret a comprovar per ells mateixos, o a través dels seus representants, la necessitat de la contribució pública. Les ciutadanes no li poden donar el seu consentiment si no és a través de l'admissió pública i de determinar la quota, la riquesa disponible, el cobrament i la duració de l'impost. Article XVIII: La massa de les dones, lligada a la dels homes quant a la contribució es refereix, té dret a què tot agent públic li rendeixi comptes de la seva administració. Epíleg: Les dones han fet més mal que bé. El constrenyiment i el fingiment ha estat el que el destí els ha proporcionat. Allò que la força els ha arrabassat, l'astúcia els ho ha retornat….Especialment, el Govern francès ha depès per espai de nombrosos segles de l'administració nocturna de les dones… "Dona, desperta, el crit d'alarma de la raó es fa sentir a l'univers sencer: reconeix els teus drets". Durant l'època del terror, va seguir defensant la llibertat d'expressió i no va dubtar d'escriure diversos fulletons contra Robespierre. Finalment, Robespierre va ordenar el 30 d'octubre de 1793 el tancament dels clubs de dones, i el 3 de novembre, la mort a la guillotina d'Olímpia de Gouges, als 45 anys, i la reclusió en hospicis per a malalts mentals de les seves companyes. Marie Gouze, conocida como: Olimpia de Gouges (1748/1793) Nace en Mountauban, Francia. De origen humilde y analfabeta, emigra a París y se convierte en escritora. Cuando hablaban de ella se referían a su belleza, sus enemigos decían que su hermosa figura era su único patrimonio. Era una mujer libre, que consideraba que la libertad sexual era una forma de supresión de la dominación. Intenta expresar sus ideas a través de la escritura, con obras de teatro como La esclavitud de los negros, el matrimonio inesperado del Querubín, Zamora y Mirza… o bien mediante panfletos políticos o folletos como El grito del pueblo, Carta al pueblo, Cuadernos patrióticos, Acción heroica de una francesa, en la que expresa su programa de reformas sociales y la grave situación económica porque pasa Francia. La actividad de las mujeres fue muy intensa durante los primeros años de la Revolución francesa. Se crearon clubs y asociaciones de mujeres, Olimpia es la propulsora del club de las Tricoteuses. Cuando en 1879, la Asamblea Nacional francesa adopta la Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano (no todos los hombres tenían los mismos derechos, ya que dependía de las rentas que tuvieran para poder votar), no se refiere en ningún momento a las mujeres, por lo que Olimpia dirige a la reina M. Antonieta su proyecto de una Declaración de los Derechos de la Mujer y de la Ciudadana que, añade, debe ser aprobada por la Asamblea Nacional. Uno a uno comenta la Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano invirtiendo los términos y asumiendo los de la mujer y la ciudadana. Recrimina a sus conciudadanos que, si bien habían destruido todos los prejuicios del pasado, seguían permitiendo el más antiguo de todos, aquel que excluye los oficios, posiciones y honores, y, sobre todo, del derecho a sentarse entre ellos la mitad de los habitantes del reino. Los aspectos más destacados de esta declaración son los siguientes: Preámbulo: Las madres, las hijas, las hermanas, representantes de la nación, solicitan ser constituidas en Asamblea Nacional. Considerando que la ignorancia, el olvido o la desestimación de los derechos de la mujer son las únicas causas de las calamidades públicas y de la corrupción de los gobiernos, éstas han decidido exponer en una declaración solemne los derechos naturales, inalienables y sagrados de la mujer, con la finalidad de que esta declaración, constantemente presente en la mente de todos los miembros del cuerpo social, les recuerde siempre sus derechos y obligaciones, con el fin de que los actos de poder de los hombres y de las mujeres, que pueden ser en cualquier momento comparados con la meta de toda institución política, adquieran una consideración mayor, con el fin de que las reivindicaciones de las ciudadanas, basadas a partir de ahora en principios más sencillos y incontrovertibles, apunten siempre en pro del mantenimiento de la constitución, los buenos costumbres y de la felicidad de todos los ciudadanos. Consecuentemente, el sexo superior tanto en belleza como en valor, en cuanto a sufrimientos maternales se refiere, reconoce y declara, en presencia y bajo los auspicios del Ser Supremo, los Derechos siguientes de la Mujer y de la Ciudadana. Artículo I: La mujer nace libre e igual al hombre y tiene los mismos derechos que el hombre .. Las diferencias sociales sólo debería fomentar en una utilidad común. Artículo II: El objeto de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales e imprescriptibles de la mujer y del hombre, estos derechos son la libertad de propiedad, la seguridad y, especialmente, la resistencia a la opresión. Artículo III: La tiranía perpetua que el hombre le impone constituye la única limitación al ejercicio de los derechos naturales de la mujer. Es necesario que esta limitación sea reformada de acuerdo con las leyes de la naturaleza y de la razón. Artículo VI: La ley debe ser la expresión de la voluntad popular; todas las ciudadanas y ciudadanos deben participar personalmente, oa través de sus representantes, en su elaboración, debe ser la misma para todos porque los ciudadanos y las ciudadanas son iguales ante la ley, por lo tanto deben participar por igual en todas las atribuciones, puestos y empleos públicos, según sus capacidades y sin más distinciones que las que provienen de sus virtudes y de sus talentos. Artículo X: Nadie puede ser fustigado por sus opiniones, ni siquiera por las fundamentales, la mujer tiene el derecho de subir a la horca, por lo tanto debe tener el derecho de subir a la tribuna. Artículo XI: La libre comunicación de los pensamientos y de las opiniones constituye uno de los derechos más valioso de la mujer, ya que esta libertad garantiza la legitimidad de los padres respecto de los hijos. Por lo tanto, toda ciudadana puede declarar libremente: "soy madre de un hijo procreado por usted", sin que ningún prejuicio que le obligue a disimular la verdad. Para completar el contenido del artículo XI, redacta un contrato social del hombre y de la mujer: "Nosotros, N y N, movidos por nuestra propia voluntad, nos unimos por el plazo de nuestras vidas y por la duración de nuestras afecciones mutuas según las siguientes condiciones: deseamos y queremos poner nuestras fortunas en mancomunidad, nos reservamos el derecho de separarse a favor de nuestros hijos y de aquellos para quienes pudiéramos tener una inclinación particular, reconocemos mutuamente que nuestros bienes son en derecho de nuestros hijos, sean de la cama que sean, y que todos ellos indistintamente tienen derecho a llevar el apellido de los padres y madres que les hayan reconocido, y nos imponemos de someternos a la ley que castiga el no reconocimiento de la sangre. También nos obligamos, en el caso de que haya una separación, a llevar a cabo la partición de nuestra fortuna ya deducir de ésta la parte que indica la ley que corresponde a nuestros hijos. Artículo XIII: Para la manutención de la fuerza pública y para los gastos de la administración, las contribuciones de la mujer y del hombre son iguales, la mujer participa de los trabajos ingratos y penosos, por lo tanto debe poder participar igualmente en la atribución de puestos, empleos, cargos, honores y oficios. Artículo XIV: Las ciudadanas y ciudadanos tienen derecho a comprobar por ellos mismos, oa través de sus representantes, la necesidad de la contribución pública. Las ciudadanas no pueden dar su consentimiento si no es a través de la admisión pública y de determinar la cuota, la riqueza disponible, el cobro y la duración del impuesto. Artículo XVIII: La masa de las mujeres, ligada a la de los hombres en cuanto a la contribución se refiere, tiene derecho a que todo agente público le rinda cuentas de su administración. Epílogo: Las mujeres han hecho más mal que bien. El apremio y el fingimiento ha sido el que el destino les ha proporcionado. Lo que la fuerza les ha arrebatado, la astucia se lo ha devuelto.... Especialmente, el Gobierno francés ha dependido por espacio de numerosos siglos de la administración nocturna de las mujeres... "Mujer, despierta, el grito de alarma de la razón se hace sentir al universo entero: reconoce tus derechos". Durante la época del terror, siguió defendiendo la libertad de expresión y no dudó de escribir varios folletos contra Robespierre. Finalmente, Robespierre ordenó el 30 de octubre de 1793 el cierre de los clubes de mujeres, y el 3 de noviembre, la muerte en la guillotina de Olimpia de Gouges, a los 45 años, y la reclusión en hospicios para enfermos mentales de sus compañeras. Para saber más Olimpia o la pasión de existir http://www.if.uji.es/node/8168 http://es.wikipedia.org/wiki/Olympe_de_Gouges