El Gall de Ripoll 19230414 - Arxiu Comarcal del Ripollès

QUA1TAÉP0CANÚMEROIREDACCIÓ1ADMINIsTRACIÓ:TRINITAT41PERIODICDEFENSORDELS
NÚMERO SOLT 10 CTS. R 1 P O L L 1 4 D’ A B Rl L D E 1, 9 2 3 INT.ERESSOSDE LA VILA
DAVAIs’T LA LLUITA
¡ Deu teguard! volgut llegidor i amic.
Ja’ns tornes tenir aquí, a la brega, comen
çant una quarta época que no podem asse
gurar-te quan s’acabará.
Després d’aquesta salutació, obligada, ¡
convençuts de que seguirás afavorint-nos
amb la teva protecció, passarem a esplicar
te els motius d’ aquesta .nova sortida del
valent IGALL DE RIPOLL»
Com no deus ignorar, s’apropen eleccions
de diputats a Corts 1, com és consegüent,
el districte de Puigcerdá deu elegir el seu,
com tots eis districtes d’Espanya. 1 com són
dos els candidats —lun, segur, l’altre proba
ble— que’s presentaran a la disputa de la re
presentació d’aquest districte i un tan sois
és el que pot representar-lo dignament en
e! Congrés; perque spigues quiñ és aquest,
per a orientar-te, per a qtre distingeixis quin
és el bo i quin el dolent —politicament consi
derats— és per lo que hem sortit.
No vulguis entendre, empró, discret liegi
dor, que per les anteriors paraules te neguem
el discerniment necessari per a saber fer-ne
la tria. No; et reconeixem prou intuició per a
no errar. Peró com que e! confrare local «El
Catilar de RipoIl» ¡ altres comarcans desde
fa- unes setmanes venen armant bullanga, amb
ganes de passar bugada 1fermullader, vantant—
se per endévant del triomf del seu candidat
1 aixó podria entend.re’s com á desconfiança
en la victória i a cobardia per part nostra,
quan tenim la convicció ferma i absoluta de
guanyar ¡ la por no lá hem coneguda mai,
han fet que’ns decidissim a llençar de nou
al carrer aquest ardit periódic nostre, del qúe
en serves tans belis records ¡ que t’há de
donar eñcara nous jorns de gaubança.
1 ara creiem que’s arribada ¡‘hora de dir
te quins són eis candidats: i’un, el nostre,el
segur, el que triomfará, pesi. als diners, ma
les arts ¡ entremaliadures deis adveraris, és
el nostre compatrici, l’i!lustre advocat don
Joan Dagas i Puigbó, personalitat de relleu
que de sobres tens coneguda; l’altre, el pro
bable, —perque veslluma 1’aspectre d’una
aplastant derrota— és N’ Eusebi Bertrand ¡
Serra, nacionalista! de Ja :Lliga», el deten
tador de la genuina representació del distric
te de Puigcerdá, l’home funest que patim
de fa tans anys, que no més ha servit per a
enconar discórdies, que no. ha fet rés, abso
lutament rés, per al districte i a qui debem
el que aquest sigul .tingut per el més podrit
d’Espanya. Es tot çó que’ns ha donat.
Ja sabs dons quina és nostra candidatura;
segueix-nos, propága- la, defensa-la ¡ t’assegu—
rem jorns de benaurança amb la reivindica
ció i deslliurança de nostre districte.
Creu-rios, que, ademés, farás un gran be a
Ripoil, al districte de Puigcerdá, a Catalun
ya i a Espanya.
.
-
PÁGINA
2
i’Llíga,
del
iAccíó Cialana
y elecciones
disirilo
de Puigcerdá
Formada la «Lliga» por elementos ultra conser
vadores y fantocheada sujigura por ámor a intere
ses creados i afán de crear, formó conglomerado es
pecial en sus buenos tiempos para burlar no solo la
inocencia de un pueblo idealista, si que también ro
bar el ambiente de ansiada respiración vivificadora.
Amenguado
su poderío por disgregación de
parte de fuerzas, Acció Catalana, se siente del todo
desfallecida y con clamoreo vago y rastreto entona
sin melodía el mea culpa sin que sus plañideras arti
culaciones sean ni deben tenerse en consideración
por la colectividad catalana.
Se aprovechan del ambiente.,unos cuantos desa
prensivos y cuando ya la responsabilidad les incum
bia sin que prevenda aluiia les hubiera tocado, quien
sabe si inducidos por el directorio lliguero para nueva
formación de otro engaño, cimentan aparatosamente
nueva raiz polítíca, con’ nombradía de radicalísima y
ya tenemos formada. Accíó Catalana.
Pomposamente se organizan actos de esta última
rama política, siendo Ripoli, cuna de la extinguida
Nacionalidad Catalana, una de las primeras pobla
ciones en que ué pregonado su programa, y ya te
nemos a lligueros y accionistas en compacto ‘grupo
tratando, de sobornar al pueblo en su buena fé. Sin
embargo, notó éste el aprobio que significaba aquel
acto para la buena hístória de los antepasados, Con
des cuyos despojos en tanta estima guarda el Mo
nasterio y conservan en la mente los verdaderos pa
tricios, y no tuvo mas resonancia su eco que el pro
ducido por el charlatán en la vía pública y el decir
porque sí de las lavancleras de oficio.
Llegan las eleccicnes en que el verdadero sentir
del pueblo ha de manifestarse y de nuevo los viejos
y anticuados oficiantes de electoreros vuelven a las
andadas juntándoseles, por no tener convicción ni
vergüenza los que, aparentan sacerdocio accionista
con los aprovechados positivistas lliguer.os de Ber
tran y Serra. Y todo ello porque sí; porque mi padre
era jorobado y yo tambien quiero serlo. No otra ra
zón puede aducir, quien se ve falto de verdad y desposeido de sano ambiente pcsAivista y por la tanto
real.
Reflejado ya, un tanto por alto, el punto que calza
nuestro adversario elemento político favorable a la
candidatura Bertrand y Serra, natural es que sin in
fundios de ninguna especie, les diga a cuantos aun
viven en falso terreno que de nuevo no se dejen en
gañar y que al pretender comprar su voto conteste
con el desprecio mas signifcatívo ya que no otra co
sa merece quien juega con cándidas almas y de ello
se aprovecha para fines bastardios.
Este y no otro es el juego que pretenden emplear
EL
GALL
DE
RIPOLL
accionistas y lligueros para la futura lucha electoral
de este sufrido ,distrito de Puigcerdá, y no obstante
de blasonear de doctrinarios, opuestos, júntanse a un
fin común, o sea el de áprovechamiento, importán
doles una miel el que mofen el sacrosanto ideal y
avergüenzan a Cataluña.
No así sucede con los que favorecemos al patri
cio. D. Juan Dagas y Puigbó ya que sentimos un algo
mas hondo, un algo que se roza mas con el alma que
con el cuerpo, y por lo tanto de mucha mas estima y
valor.
A que dudar, que por poco interés que en la. re
presentación tuviera, Dagas, aprovecharía mas que
Bertrand para el distrito, siquiera por los entrañables
vínculos que en él le sujetan? ¿Podrá jamás la osa
día de un hombre, ‘llegar al extremo de despreciar el
amor a la patria chica?
Y si ello es imposible que acontezca mas lo es el
ambiente que guarda en su corazón el conocidísimo
amigo Sr. Dagas, ya que no otra cosa le estitnula a
presentarse de nuevo ante el pueblo que moralmente
lo ha considerado siempre como su genuino repre
sentante.
Ante el romanticismo de aprovechamientóy elmo
dernismo de ultra ambición, debemos hacer frente,
distrito de Puígcerdá, haciendo vibrar de nuevo nues
tro sentimentalismo verdad, y con ello triumfará lo
justiciero y no los que vílípendian el verdadero sen
tir del pueblo.
R. B.
Des/ruin!
insidies
Un deis més grossos arguments de que’s val la
concomitancería de Regionalistes,Catalanistes,Nacío
nalistes, etz., etz., que aqui dístingím amb el comú
denominador de bertranístes, per a combatrer la can
didatura del nostre distíngít i predilecte amic senyor
Dagas, és el de dír que és un cunero, que ve encasi
Ilat, que’ns el facturen i ens el imposen desde Madrit,
tópics bells del que ja ningú en fa cas per lo molt
gastats, peró que nosaltres volem recullir per a do
nar-los-hi una liiçó.
Consti, en primer lloc, que el Sr. Dagas no es foraster aquí. Nat a Rípoli, .criat a Campdevánol, cres
cut a Puigcerdá, i fet home a, Barcelona, ont cursá
bríllantment la carrera de clret, ha conservat sempíe
fondes arreis en el distrícte tan per iligams familiárs
com per les nombroses i distíngides amistats qu’ha
cultivat senipre; desde ‘1 seu establíment a Madrit,
motiu pel qual se u ha reconegut el prestigi i les ap
tituts necessáries per a representer el distrícte en el
Parlament espanyol, qualítats que neguem sens re
serves al Sr. Bertrand.
Per altra part, el Sr. Dagas, com catalá que és,
condició que no nega ni negará mai, sen com tots cis
EL
GALL
DE
RIPOLL
Luis d’aquesta terra un amor raía a la idolatria per
Catalunya, a la que no traiM mai i per. la que desitja
tota mena de prosperítats, sense que. aixó vulgui dir
que no senti també gran amors per les demés regions
d’Espanya.
No, no la traír com ho han fet tots els que fíngin
un mal dissimulat catalanisme s’han atribuit falsaría
ment, la representació de Catalunya, per a fer la por
al Governs de Madrit i obteriir n3tnbramerltS de mi
nistres, fent mal bé les grans corrents d’opinió, els
grans esclats del poble, i allinyant per fins quí sab
quan l’obtenció .de l’anyorada autonomia.
Per aquest motiu :el Sr. Dagas, a qui se li ha
usurpat diferentes vega.des lacta de diputat d’aquest
dístricte amb procediments vergonyosos, falsejant la
voluntat popular, per aqueixos elements que predi
cant moralitat í abominant deis procediments guver
namentals no han tingut vergonya i han sigut lo
prou desaprensius per a posar en practica els proce
diments més abominables,
ha procurat obtenir
l’apoi oficial, com altres vegades se l’ha procurat el
Sr. Bertrand.
Si, senyors el Sr. Dagas és candidat ministerial i
conta amb l’apoi oficial. ¿Que hi ha que dir si se l’ha
procurat i l’ha obtingut soizament per a evitar el so
born, la compra de vots, única arma amb que’s pro
cura sofismar el cós electoral mercés a quatre esbirros
mercenáris que per unes miserables pessetes venen
el poble com vendrien
fins la seva mare si podien?
Es per aixó, unicament, per lo que ha lograt la
protecció guvernamenfal; no per a que se Ii donguin
vots per mitj de la coacció que ja en te prous, que
no en necessita més, sinó per a evitar que se li’n
prenguin com s’ha fet sempre. Peró s’ha acabat, el
pés dur de la llei caur implacable contra els corrup
tors i corromputs de la lliure i veritable emissió del
sufragi, i, per dignitat, per justicia, será diputat a
Corts per Puígcerd nostre amic i compatrici don
Joan Dagas,a quí per dret 1 moralment li corresponia
ostentar dita representació desde fa molts anys en
benefíci de nostre districte que malauradament n’ha
palpat les conseqüéncies perjudicials.
JOANET PICASSÓ
PA
GIN
Á
3
és la lluna, ja que a ms d vediar per la voluntat
del poble, que ja sabern quina és, vetilarem per el
triomfd’En
Dagas sens que volguem perrnetrer
mixtificació d’actes ni altres xanxullos a que vosté
ens te acosturnats.
1 si no. ja en pullarern
coria dela en Jordi.
Argument electoral
La bossa d’En Bertrand
E!s nostres fiamjants
sevas per tot arreu prego
nen que guanyarán. les prOpereS eleccions. 1 sabs
poble quina raó aporten? Doncs que la bossa de En
Bertrand és molt grossa.
Pot ser—ho, pro.. .no la volem veurer; no estém
per bosses.
Un afríct
Un incivilitzat i no altra cosa pot esser, que signa
arnb el norn de Krim, parla de jous i altres aberra
cioris perqué preté rebaixar l’honestidat política i
ñus particular deis amics que’ns rodeijen.
No’ns molesta cap mica; pot continuar ja que’ns
distingeix d’entre els.. .del seu ambient
Aixó de Kri1n. .és molt significatiu.
.
MáI síntoma
ÍJo m’enbolico
Llegeixo en un paper que’m cau a ¡es mans:
«Amants de Catalunya; els que voleu ¡‘acaba
ment de la guerra del Marroc, etz ,...arribada
d’En
Beitrand;
gran mitin a les 9 quart de la vetlla arnb
els oradors Ventosa... Degollada... Fusté...
Mau, no hi vaig; Ventosa, Degollada,
Fusté i a
les 9 quart de la nt? igual que dic malaRia,
mala
partida i per final un entero.
¡ Quin panorama!
no hi vaig, vaja que no hi vaig!
Tufi colon
¿Qui fá el joc? D Eqsebi. Si. D. Eusebi és pre
senta als electors corn a regionalista,
nacionalista
i
autonomista
i enllá de l’Ebre es qualifica de idoneo.
¡Quina concepció entre els homes!
Es lar!... peró... n’es!em conlenis
Pico/a des
Tes!imni
que no iepreu
«No és cap secret queja
majoria deis candidats
»de la «Lliga han de pagar a alt preu —a un preu
»cada vegada més alt— les actes que obtenen i fins
»ies que no obtenen»
—De «La Publicitat»—
¡ d’aixó se’n din puresa del sufragi?
Senyor ‘Bertrand, entornisent al uit que tot a.ixó
Model de catadidats será en Bertrrnd aquesta vé—
gada; ja no més diners. ni dinars, ni coca, ni vi ni
llaunes, ni rés de lo d’aitres eleccions; procedirnents
nous. de trinca... discursos, beils pariaments,
grans
aconteixement5
amb sa veu filarmónica,
exceFlent,
atenorada,
acompanyl él! rnateix amb el seu violon
cello.
Ara si que Ii reconeixem quelcom de bó; amor at
art i bon propagador.
! Ja era hora!
Ceiebrem que aquesta tourné hagi esperat a fer-la
a ultims moments per aquest districte.
Es alló senyors: no ens haurá tocat tant el vzolón
PA
G ¡ N A
EL
4
lun
b
en aqueal flistricte de
Puigcerdá lot fa esperar un nou lriornf’..
amb
aixó d’acort será un nou iriomf, tan nou, que no vos
el afigureu tan sois. Are que sigui en Bertrand el
que triomfl, que voleu que us digui, ni seria nou, ni
seria triomf; ¿creieu que rornariem a jugar per per—
dre? ¡quina tonteria!
I)iu
«El Catilar»
“També
El ressorgiment de aIalunya
Segons «El Catilar de Ripoil» Catalunya tornaid
a ressorgir.esplendenl í trionifant de la huila que se
apropa...
N’esteni convençuts més qu’elis. Perófent
la ferma-voiuntat
d’esser deslliuiada
del jou
está sotmesa desde que existeien
catalanistcs
rnena de’n Bertrand
surar
a que
de la
Un re/ah de profi/
Retailem de «El Catllar el següent paragraf:
«Tots els pobles procuren estafar honlosanenl a
»1’Estat en profit del rnateix poble quant lajunta—
»ment és auster i catalanista.
Es una prova evident
»d’esperit autónom.»
Senyors meus i que’s gran aixó!
Ja ho sabs poble; auster, caiaiansia
i autónom
vol dir:. estafador.
1 pretenen la victória de tot un poble honrar?
Ja en parlarem més det.ingudament,
perqué, fi—
llets de Deu, hi ha pá per sucar—hi.
Pahlassada
Alise lietra del pssal 3 de Març deis mateixos:
«Ben prompte Rípoll tocará les conseqüéncies del
»nou impost en el catastre, fet per aquelis homes tan
»ben ridicolilza s per una Iroupe carnavalesca
del
»any passat.
Gent de Madrit eren»
Si senyors; i el pallasso més gran de la Iroupe
fou En Cambó desempenyant
en aqueli enscrnps el
cárrec de finánces de la Nació Espanyola.
1 la comparseria encare existeix.
Son els gossos d’ En Bertrand.
Un ganiveté
La qüestió del Marr c te rrolt preocupal al Krim
fins al extrem de que no el deixa ni dormir.
A nosaltres també ens preocupa en gru superla—
tiu, fa que estin1m molt la sang que en aqueli te—
rreny es vessa.
1 aixó ho diem de cor quen Krim no.
¿Proves? La pau que eh vol la pretenirn concertar
amb tota la pau de la diplomcia
i per rés volem uti
litzar ganiveteS.
Deu haver passat per allá Albacete aquest amic
de gavinets.
GALL
DE
RIP
O L L
Una circular ínieressant
Que la recornanem als electors d’En Bertrand.
De la prempsa d’avui:
«Según anunciamos,
la “Gaceta” de hoy publica
utia extensa circular de la Fiscalía del Tribunal
Su
prerno acerca de las próximas elecciones, y de ella
recogemos como mas interesantes los siguientes pá
r ra fos:
«De entre todos los delitos llamados electorales,
debe merecer especial atención de y. S. el de la com
pra de votos, procedimiento
de corrupción del sufra
gio que hay que perseguir con extraordinario
celo y
rigor, ya que es una plaga que por desgracia tiene a
generalizarse
en nuestras costumbres políticas.
En este delito de aquellos en los que, aun cuando
con facilidad se llega en la mayoria de los casos a un
convencimiento
moral, dificilmente se obtiene una
prueba plena a su misión, de donde s desprende
que la prueba de indicios tiene aqui una importancia
extraordinaria.
Poi’ ello, el artículo 384 de la ley de Enjuic,ia
miento criminal, que ordena procesar desde que re
sulta de! sumario algún indicio racional de crimina
lidad contra determinada persona, debe aplicarse con
todo rigor en los delitos de esia clase, por Id que ha
brá de procurar V. S. que en todos los sumarios que
por compra de votos se instruyeren,
los funcionarios
a sus órdenes soliciten el procesamiento en el instan
te mismo en que estos indicios racionales se ofrezcan
sin esperar a mayores esclarecimientos.
También debe tenerse en cuenta en cuanto res
pecta a la compra del voto, que conforme al criterio
mantenido
por la Sala segunda del Tribunal
Supre
mo, en sentencia de 7 de Noviembre de 1919. la pe
nilidad del artículo 69 de la Ley. electoral solo es
aplicable a los que compren o intenten comprar vo
tos, pero no a los que venden el voto, doctrina que,
aunque contraria a la tesis que sostuvo el ministerio
fiscal, debe ser ahora la norma de su actuación
Asimismo deben fijarse los funcionarios
fiscales
en que no precisa que la compra del voto, se consu
me para que el delito pueda perseguirse,
sino que
basta que al solicitar el voto ofrezca, aunque sea in
directamente,
dádiva,
remuneración
o haciendo
cualquier otra promesa, y bueno será que la instruc
ción de estos sumarios cuidar de que los electores
testigos sepan al declarar que por haber recibido dá
divas, promesas o remuneración,
ninguna responsa
bilidad legal les alcanza, para que asi, libres de todo
temor, manifiesten la verdad que de otra suerte ca
llarian, y ayuden más facilmente al castigo de los
corruptores»
En prenem bona nota i aplaudim de cor Ja dis
posició. Es lo que hem demanat senipre que’s casti
gui anib tota la severitat als qui compren i als que
venen vots.
Per la riostra part farem que’s cumpleixi.
Impremta Santa Maria de / Puig: Trínftat 41 RipoIl