Els insults - Fundació Escola Cristiana de Catalunya

FAMÍLIA/ESCOLA Acció Compartida
BUTLLETÍ “14” EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Aprenem a controlar-nos
Quan arriben de l’escola, amb el pare, l’Oriol i l’Alba es troben al vestíbul de la porteria un noi parlant pel mòbil:
Que n’és “burro! No li diguis res més, tu. És un perfecte imbècil!
Els nens i el pare fan silenci. I el noi penja de pressa. Pugen junts, completament callats. Però quan el noi baixa,
els nens es miren el pare.
No en feu cas, deu ser algú que li fa la guitza. Se li deu haver escapat. Vinga! Aneu sortint que ja hem
arribat.- els diu improvisadament.
Quan entren a casa comença l'organització: Deures, dutxes i sopar.
Els dos nens van fent, però al moment d’anar a la dutxa, hi ha una petita baralla:
Eh, tonto! Hi era jo al lavabo!
Ep! Això no m’agrada! –diu el pare.
Se m’ha escapat... – fa l’Alba - com al senyor del mòbil.
Quan sopen, tots quatre junts,van xerrant de com ha anat el dia. En un moment donat, mentre els pares
s’expliquen les novetats de la feina, l’Oriol tomba un got i l’aigua, que es vessa, xopa les tovalles i el pa. El pare,
amb l’ensurt, ha deixat anar:
Me casum...! Sempre igual... No es pot parlar tranquil mentre sopem!... – Però s’atura quan veu la cara del
seu fill.
L’Oriol se sent culpable i dolgut.
Ha estat sense voler... - té llàgrimes als ulls.
No passa res, ara ho recollim. No ploris...- fa la mare.
Caram, Oriol, m’ha ben espantat aquest got! I ja em penso que no l’has tirat expressament, però heu de
vigilar. A taula no es pot gesticular d’aquesta manera.- diu el pare, i li fa un petó. – Jo també t’he espantat
amb la meva reacció, oi?
Recuperen la calma i quan acaben de sopar, engeguen la “tele” per sentir les notícies. Mentre desparen taula
senten una parella que es diuen mentidera i lladre l’un a l’altre. Els pares es miren de reüll i canvien de canal.
Aquests sí que són maleducats! – diu l’Alba.
Si filla, tens raó. Sembla que cada vegada costa més ser educat i dir-se les coses sense insultar-secontesta la mare
És que deuen estar enfadats- fa l’Alba.
Però les coses es poden dir d’una altra manera...- afegeix el pare
Sí, i tant! – sentencia l’Oriol
Qüestions per al diàleg:
1. Davant de tot el que "escolten" els nens i les nenes, serveix d’alguna cosa desviar l'atenció o
és millor explicar les coses amb claredat?
2. La nostra actitud i el nostre vocabulari adult són importants com a exemple dels nens i les
nenes. Tenim control sobre el què diem o de les expressions que fem servir? Som conscients
d’algunes expressions que se’ns escapen massa sovint?
3.
De vegades no som coherents. Sabem rectificar quan ens n’adonem o fugim d'estudi?
Material Complementari E.P
Butlletí 14
TEMES PER A TREBALLAR
Temes a tractar:
Les emocions i el respecte
Guió de treball:
Enfadar-se és una emoció natural en el gènere humà, ni bona ni dolenta. Com totes les
emocions té una funció: la de protegir-se i afirmar-se davant dels atacs, per exemple. Ara bé, la reacció
a l'emoció pot ser inadequada i, fins i tot, perjudicial i contrària a l'objectiu perseguit, quan no s’ha après
a passar l'emoció per la intel·ligència; és dir, quan la reacció és visceral.
Com convivim amb les emocions? Les acceptem o les neguem?
L’educació que la majoria d'adults hem rebut pel que fa a les emocions ha estat
fonamentalment repressiva: "no t'has d'enfadar", "no has de tenir gelosia", "no has d'estar trist"… això
fa que la majoria de persones es descontroli quan sent l’emoció (que se li ha dit que no hauria de
sentir) perquè no ha elaborat recursos i estratègies per conduir l’emoció de forma positiva.
Com tractem les emocions (positives i negatives) dels nostres fills i alumnes? Acceptem que les
tinguin sense sentiments de culpa o d'inadequació?
Les emocions són les que són i cadascú té les seves. Les emocions ens acompanyen tota la
vida. No es tracta d'intentar no sentir-les, sinó d'aprendre a "gestionar-les", a conviure-hi sense que ens
facin mal i a manifestar-les sense fer mal als altres. No es tracta tant de reprimir la ràbia, l'empipament
o la frustració, sinó del “què faig jo quan sento ràbia, empipament o frustració”. Perquè una cosa és el
sentiment i una altra la conducta (bona o dolenta) que desencadena aquest sentiment, que pot ser pura
reacció visceral o una conducta reflexiva.
Sabem diferenciar el sentiment o l’emoció de la reacció? Som capaços de criticar la reacció
inadequada sense criticar o negar l’emoció que l'ha provocada?
En el cas de l'article, es descriu una forma molt habitual d'actuar davant de conductes que ens
fan ràbia, com es la de criticar (insultar) la persona "…és un burro, un imbècil…", enlloc de criticar la
conducta "això que ha fet és una burrada, una imbecil·litat…" És més adequada aquesta darrera
manera de manifestar l’emoció: es tracta de treure-la cap enfora perquè no ens faci mal, però mirant de
no fer mal als altres ni faltar al respecte que es mereix qualsevol persona.
Quan presenciem tractes insultants i faltes de respecte, ens conformem dient “Això no es fa, es
de mala educació”? No seria més educatiu analitzar els perquè de la conducta observada i
veure-hi diferents alternatives?
La repressió per si sola no és educativa, i quan es tracta d'emocions, per poder-les controlar és
imprescindible, reconèixer-les, acceptar-les i elaborar estratègies personals per canalitzar-les de forma
positiva. I aquest aprenentatge és possible quan els pares i educadors l'acompanyen amb empatia i
amb el seu model. L'empatia dóna forces, i el model dóna pautes de conducta.
Som conscients del model de conducta que donem quan estem enfadats o frustrats? Ens
preocupem de reconèixer i ajudar a reconèixer les emocions dels nostres fills i alumnes? Els
ajudem a trobar recursos i estratègies per poder manifestar aquestes emocions de forma
controlada i positiva?
Pares i educadors, com persones humanes que som, també tenim emocions que, a vegades,
no controlem i perdem els estreps. De ben segur és molt més educativa l’actitud de rectificar i demanar
disculpes que no pas justificar-se i culpar els altres de la nostra mala reacció. La nostra autoritat queda
molt més afermada quan som capaços de reconèixer els nostres errors, i alhora, donem el model
perquè les criatures aprenguin i puguin sentir-se bé reconeixent i rectificant les seves conductes
errònies.
Tenim tendència a justificar-nos quan perdem els papers, o som capaços de reconèixer que
hem perdut el control? Demanem disculpes? És coherent la nostra forma d’actuar amb el que
exigim als nostres fills i alumnes?
Material Complementari E.P
Butlletí 14
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
“¿Cómo inculcar valores a sus hijos?”Los niños aprenden lo que viven
Dorothy Law Nolte y Rachel Harris
DeBolsillo Plaza Janés
“Si los niños viven con hostilidad, aprenden a ser agresivos”
La mayoría de nosotros no cree ser hostil. De hecho, no nos parecemos en absoluto a esas
familias violentas que suelen ocupar los titulares de los periódicos locales. Sin embargo, a veces
creamos en nuestro hogar una atmósfera de resentimiento inconsciente , una tensión acumulada que
va filtrándose progresivamente en la dinámica familiar y que, tarde o temprano, acaba por estallar.
(...)
Un modelo familiar agresivo potencia en los niños la creencia de que enfrentarse a los demás
es una necesidad, la mejor forma de solventar problemas. Un niño que crece en un ambiente familiar
hostil ve la vida como una batalla, una lucha sin tregua por la supervivencia. Pero ésta no es la imagen
de la vida que deseamos ofrecer a nuestros hijos. Así pues, en tanto que padres, debemos averiguar
cómo resolver nuestra diferencias y reconducir las crisis familiares para que aprendan cómo
comportarse ante los conflictos, para enseñarles que el dialogo constructivo es siempre más efectivo
que cualquier enfrentamiento visceral.
A menudo los pequeños problemas cotidianos o la rutina diaria nos sacan de quicio. A veces el mal
humor nos hace perder los estribos y un incidente insignificante acaba siendo la gota que colma el
vaso. A medida que el estrés aumenta, perdemos la serenidad, algo que casi siempre sueles ocurrir
cuando los miembros de la familia, cansados y hambrientos, regresan a casa después de un largo y
ajetreado día de trabajo.
(...)
Siempre es mejor reconducir los sentimientos de frustración que manifestarlos
incontroladamente en el momento menos oportuno. No sólo debemos tratar de hacerlo por nosotros
mismos, sino para que nuestros hijos aprendan cómo dominar esos sentimientos de impaciencia que
gradualmente pueden acabar por convertirse en manifiesta hostilidad.
Al igual que los adultos, los niños tienen derecho a reconocer y expresar sus sentimientos
aunque sean negativos. Sin embargo, esto no significa que tengan derecho a perjudicar o herir a los
demás, ni tampoco a destruir la propiedad ajena. Ciertas conductas, como golpear, dar patadas o
empujar a los demás, no deben ser toleradas y, por tanto, deben ser contrarrestadas con una acción
disciplinaria. Los niños de corta edad, especialmente, han de aprender que es mejor manifestar y
expresar dichos sentimientos a través del lenguaje en lugar de a través de acciones violentas. Así
pues, en tanto que padres, no sólo hemos de aceptar y respetar los sentimientos de frustración de
nuestros hijos sino establecer también ciertas reglas y límites de conducta que controlen cómo
manifestarlos. Saber hallar el término medio entre su libertad y nuestra autoridad supone siempre un
auténtico reto.
Saber cómo controlar nuestros propios sentimientos de impaciencia, hostilidad y enojo es la
mejor forma de enseñar a nuestros hijos a hacer lo propio con los suyos. Aunque no deseemos
transmitir el mal humor que nos invade a nuestros hijos, no por ello debemos pretender no tener
sentimientos negativos. En cualquier caso, debemos ser honestos con los niños ya que, por más que
tratemos de ocultar dichos sentimientos, inconscientemente perciben nuestro estado de ánimo.
(...)
Aunque pueda parece una ironía, siempre solemos proyectar nuestros sentimientos negativos
en los miembros de la familia que más queremos. Por esta razón, es de suma importancia ser
conscientes de ellos y saber reconducirlos antes de que afecten la armonía familiar.
Es tranquilizador saber que no siempre hemos de ser un modelo de perfección para nuestros
hijos, pues , como ya hemos dicho, nadie es perfecto y, en consecuencia, habrá momentos en los que
no podremos evitar perder los nervios. No obstante, si somos capaces de reconocer nuestros errores y
de disculparnos por nuestro comportamiento, nuestros hijos aprenderán una importante lección: que
también nosotros aprendemos por ensayo y error, a controlar nuestros sentimientos. Es importante
enseñar nuestros hijos que la hostilidad no es un enemigo sino un sentimiento que debemos controlar
con creatividad para consolidar la salud y el bienestar de la familia. Después de todo, nuestra conducta
diaria es la que determina y establece el modelo familiar que nuestros hijos transmitirán a su futura
familia, es decir, a nuestros nietos.
Material Complementari E.P
Butlletí 14
PROPOSTA DE DINÀMICA PER A LA “TROBADA”
Aquesta serà la primera “Trobada” d’aquest curs (per a alguns grups, la seva primera Trobada!)
per tant pot ser convenient recordar tant l’experiència del curs anterior, com els objectius del programa
FAMÍLIA/ESCOLA acció compartida.
Si hi ha membres nous, o el grup comença avui la seva aventura, caldrà dedicar un temps a les
presentacions de les persones (amb la dinàmica que us sembli més adequada).
Serà bo recordar el compromís que suposa assistir a un grup de Trobades FEAC, és dir, que la
bona marxa del grup depèn, en bona mesura, de l’assistència fidel i de la participació de tots i cada un
dels seus membres; i que el que ens convoca són les ganes d’estar en diàleg sobre l’educació dels
nostres fills /alumnes, no el tema en concret de cada Trobada.
Tampoc estaria malament fer un recordatori del paper de l’animador/a, així com anunciar el
possible calendari de les Trobades del curs, o d’aquest trimestre.
Guió de la Trobada
1.
Salutació i benvinguda. Després de les salutacions i presentacions, començarem llegint en veu alta el text
de Butlletí “Aprenem a controlar-nos”. El text conté tres escenes, on algú perd el control i actua portat
pels sentiments de ràbia o enuig. Voldríem ajudar a distingir el tipus d’intervenció educativa que es pot fer
si la manca de respecte es dóna entre tercers, si l’enganxada és entre dos nens o si és entre un adult i un
nen o nena. Per fer-ho podríem prendre exemple del mètode que trobareu en el Material Annex 1: Pensar,
Sentir, Actuar.
2.
Per fer una primera aproximació informal al tema del text llegit, podem convidar-los a distingir les tres
escenes que hi ha en el text, tot observant el tipus d’intervenció que hi té l’adult. Un cop identificada
aquesta intervenció, podem preguntar al grup com haurien actuat ells en una situació similar:
Observant una escena on hi ha insults i males paraules.
Intervenint en una petita baralla domèstica (o escolar).
Quan és un mateix qui es descontrola .
3.
Quan tothom s’hagi pogut expressar lliurement, podem adreçar-los les qüestions que la Sra. Thió
introdueix en els “Temes per tractar”. Per exemple:
Quan presenciem tractes insultants i faltes de respecte, ens conformem dient “Això no es fa,
es de mala educació”? No seria més educatiu analitzar els perquè de la conducta observada
i veure'n diferents alternatives?
Sabem diferenciar el sentiment o l’emoció de la reacció? Som capaços de criticar la reacció
inadequada sense criticar o negar l’emoció que l'ha provocada?
Som conscients del model de conducta que donem quan estem enfadats o frustrats? Tenim
tendència a justificar-nos quan perdem els papers, o som capaços de reconèixer que hem
perdut el control? Demanem disculpes? És coherent la nostra forma d’actuar amb el que
exigim als nostres fills i alumnes?
4.
Quan adrecem les qüestions al grup, fem-ho de manera que es noti que cada pregunta conté una pista
per fer que la nostra actuació sigui educativa. Per tant, no es tracta de contestar amb un si o un no, sinó
de veure què hi ha en nosaltres que a vegades ens impedeix actuar com voldríem.
5.
Aquí és quan podem introduir el mètode de l’activitat proposada en l’annex. Per exemple:
Analitzar les actuacions d’aquests exemples, és PENSAR
Reconèixer que enfadar-se és una reacció natural de l’ésser humà, és entrar en els
SENTIMENTS
Fer veure que no hem sentit quelcom o llençar un discurs moral són dues maneres distintes
d’ ACTUAR.
Es tracta de reconèixer que el control de les nostres emocions i la manera com nosaltres, els adults (pares
i metres), vivim el respecte entre nosaltres i envers els infants, són models per a ells. Recordant i
reconeixent tantes vegades com calgui que tots cometem errors (darrer paràgraf de la Sra Thió). Es
poden fer grups petits que apliquin el mètode (PENSAR, SENTIR, ACTUAR)a la darrera escena del text
(la del got que s’aboca sobre la taula). Després es fa la posada en comú. I si el grup és valent i les idees
sobre com resoldre la situació són eixerides, les poden representar fent un petit Role-playing.
6.
Per anar acabant, podem demanar al grup (si ja és “veterà”) que faci una mica de resum de com s’ha
sentit al llarg de la Trobada. Si es tracta d’un grup més nou, que el resum versi sobre els continguts, les
idees més bones i aplicables que han anat sorgint en la Trobada. Potser serà bo que algú les reculli per
escrit. Comiat i bon curs a tothom!
Material Complementari E.P
Butlletí 14
MATERIAL ANNEX 1 per a mestres i professors
Taller de mejora personal: aprendemos a regular nuestros pensamientos, sentimientos
y acciones. Jesús de la Fuente Arias
MANUAL DE ORIENTACIÓN Y TUTORÍA Editorial PRAXIS oct.2000 páginas 330/225 a
330/239
L’enfocament, la justificació i una bona part de les activitats d’aquest taller les valorem com a
molt bones. Està pensat per alumnes de final de primària o de l’ESO.
Actividad 5: Observación de un modelo que utiliza comportamientos alternativos
En esta actividad se muestra a los alumnos, cómo piensa y qué decisiones toma una persona
que regula sus tres niveles de comportamiento (PENSAR, SENTIR, ACTUAR) para
comportarse de forma “coherente” ante diferentes situaciones. Se debe seleccionar una
situación problemática cercana a los alumnos, que tenga significado para ellos y sea
problemática, desde un punto de vista ético, por las características de la misma. Un ejemplo
de situaciones pueden ser:
1. Ayer tuviste una discusión con una compañera. Discutisteis porque queríais hacer la
misma actividad durante el reparto de tareas del grupo. Los dos sabéis que ninguno lo
hicisteis bien, pero nadie da el primer paso para arreglar el problema.
El modelo piensa antes de actuar, la tarde ANTES de que ocurra la situación en
cuestión (tomar conciencia y planificar cómo desea ser y comportarse).
Tomando conciencia del problema....
a) PENSAMIENTOS: Tener claros los valores que se van a sumir en la situación. Elaborar
argumentos que justifiquen la postura asumida
b) SENTIMIENTOS: Tomar conciencia de las emociones que la situación producirá en mi.
c) ACCIONES: Tomar conciencia de los comportamientos personales y sociales se requieren en
la situación para que sean coherentes con los otros niveles de conducta.
Planificando el comportamiento:
a) PENSAMIENTOS: Planificar los valores que se vayan a asumir para enfrentarse a la
situación
b) SENTIMIENTOS: Decidir que emociones voy a considerar adecuadas e inadecuadas.
c) ACCIONES: Planificar los comportamientos deseados: habilidades personales y sociales que
se van a utilizar.
El modelo piensa siente y actúa, DURANTE la situación en cuestión ( dirigir el
comportamiento durante la acción, para que sea coherente con lo que he decidido)
Actuando en la situación:
a) PENSAMIENTOS: Asumir los valores que se decidieron. Recordar uno mismo los
argumentos. Ajustar los pensamientos con el valor asumido.
b) SENTIMIENTOS: Mantener las emociones ajustadas. Controlar las desajustadas.
c) ACCIONES: Ejecutar los comportamientos que requiere la situación.
El modelo evalúa tus pensamientos, sentimientos y acciones DESPUÉS de la situación
( autoevaluación comportamental y toma de decisiones de futuro)
Evaluando la actuación tras la acción:
a) PENSAMIENTOS: Analizar y evaluar los valores y pensamientos que se han asumido en la
situación
b) SENTIMIENTOS: Analizar y evaluar los sentimientos y realizar propuestas de futuro.
c) ACCIONES: Analizar y evaluar los comportamientos y realizar propuestas de futuro.
Material Complementari E.P
Butlletí 14