Una reunió amb voluntaris

A UNA, PUBLlCACIÓ DE LA
COMUN ITAT EDUCATIVA SANT IGNASI·SARRIA
MARC 1999
Una reunió amb voluntaris
No fa gaires dies vaig assistir a una reunió que em va eixamplar e! coro La
Comissió Social de l'Associac,ió de Pares havia convocat una reunió per
parlar de! voluntariat social. Algunes cares conegudes i altres que no me
n' eren; alguns educadors, també. En conjunt, no massa gent.
El guió de la reunió fou ben simple: voluntaris socials explicaren la seva
experiencia. Mares, pares i educadors prengueren successivament la
paraula per explicar que és el que fan, a quina institució, quant temps hi
dediquen, quines dificultats troben ... Algunes exposicions eren il.lustrades
per un vídeo. El to, agradablement planer: cap anhlisi tea rica, cap referencia a grans principis. Pura comunicació d' experiencia. 1 va funcionar.
Des de! primer moment es va produir un corrent empatic entre e!s assistents. Sense que calgués explicitar-lo es percebia l'existencia d'un
denominador comú, un acord tacit, una convicció compartida: e! sentiment que tots podem fer alguna cosa, petita potser, pero útil, per
persones que, ben a prop de casa, són víctimes d'una estructura social que
cal millorar.
La meya feina em fa ser una mica expert en reunions, i he apres que si no
és des d'una coincidencia actitudinal previa és improbable que una reunió sigui creativa. Sense alguna sentida coincidencia d'emocions és poc
probable l'emergencia d'alguna idea sorprenent, engrescadora, que vagi
més enlla de! guió previsto
Mentre e!s testimonis explicaven llurs experiencies se'm féu progressivament evident que aquella dedicació a necessitats alienes ( ben petita unes
vegades, molt considerable altres), comportava, també per al voluntari,
un enorme entiquiment personal. Lexperiencia no només havia afinat la
sensibilitat, la capacitat de posar-se en e!lloc de l' altre, sinó que l' explicació transparentava e! goig d'haver establert una re!ació humana generosa i
gratuúa amb desconeguts que ara ja eren molt a prop de! cor.
Vaig sortir pensant que allo de! cent per u és possible experimentar-ho i
que tots plegats seríem ben diferents, i ho seria també la nostra escala de
valors i les nostres preocupacions, si tinguéssim e! petit coratge de situarnos voluntariament, ni que sigui una petita estona de tant en tant, al
servei de necessitats que no són directament nostres.
No sé si mai he agrait la convocatoria a una reunió -en tinc tantes!-, pero
en aquest moment em sembla just fer-ho. Gracies.
Alfons Banda Tarradellas
¿Cuánto personal hay?
Entre cocina y comedores somos 22 ó 23
personas; 3 ó 4 vienen sólo a la hora fuerte
del sevicio, ya que para mantener un
self-service de 1800 y pico comidas diarias,
tiene que estar todo bien programado y
estudiado para que no falle .
lTodos los platos se elaboran aquí?
Hay muy pocos platos que no se elaboren
aquí, un precocinado y dos congelados,
todo lo demás se hace aquí y al día.
Félix Rueda
Lleva 25 años
entre los fogones
del colegio.
Es el encargado
de las cocinas
en San Ignacio.
¿Cómo empieza un día cualquiera?
El día a día empieza con un control de
cámaras, comprobando el nivel de frío de
cada una, un control de agua para mirar el
nivel de cloro que contiene; hay que coger
cada día unas muestras de comida en unos
recipientes y se guardan, controles de limpieza. .. Son normativas que hay que
cumplir, las labores burocráticas es lo que
menos me gusta, pero hay que hacerlo.
También hay que llevar un control de mercaderías para saber lo que se gasta cada día,
inventarios ...
La comida suele entrar cada día, salvo el
pollo que hay que limpiarlo y prepararlo, el
lomo que hay que cortarlo . ..
Una vez al más se confeccionan los menús
que son supervisados por una dietista.
Semanalmente se hacen los pedidos.
Muchos días la cocina es dura, tiene unos
horarios y muchas otras cosas, pequeñeces
que la hacen dura, pero al terminar el día,
cuando todo ha ido bien, te sientes satisfecho.
¿Qué es lo más difícil de cocinar?
Al hablar de las cantidades que aquí cocinamos, quizá los guisados y el arroz. Hay
platos y menús que dan mucho trabajo y
otros que son más rápidos y fáciles.
¿Han habido muchos cambios en 2S años?
La cocina se cambió hace unos años, pero
los sistemas no han variado mucho. La
cocina no consiente grandes cambios,
necesita su tiempo y sus medidas para que
todo esté bien; hay que tener en cuenta que
en 12 '3 0 ó 2 h. pasan todos por los 6
self-services que hay actualmente en en el
colegio. Nunca tiene que faltar, pero tampoco tienen que sobrar demasiadas
raciones, para esto es importante la colaboración del profesorado, que te avisen con
tiempo cuando tienen salidas, ya que tam2
bién hay que hacer las bolsas de pic- nic y
programar la diferencia de menús.
lLos pequeños se adaptan bien?
Sí, los primeros días se encuentran cohibidos, pero se sienten mayores. Ahora tienen
un comedor nuevo y se les sirve en la mesa.
Son encantadores, los que más comen y los
más agradecidos. Los mayores a veces protestan más y las niñas empiezan a mirar de
comer menos, pero son edades.
Cuando los pequeños visitan las cocinas se
quedan asombrados, para ellos el poder
pasear por dentro de la nevera, ver las ollas
tan grandes y las cantidades tan grandes de
comida les llama mucho la atención. Me
gustaría que de mayores volviesen a pasar
por aquí para verlo de otra manera y valorarlo de otra forma.
¿Qué plato gusta más?
Las croquetas, los espaguetis y el arroz
blanco, y de segundo, los rebozados como
el pavo . . .
¿Qué plato gusta menos?
Las legumbres, pero son muy necesarias y
hay que concienciarles. El pescado, aunque
empanado tiene más aceptación, quizá
estos son los dos platos a los que son más
reacios, pero según va pasando el curso se
acostumbran
¿De qué se quejan más los niños?
Normalmente se quejan de la cantidad,
pero creo que la que se sirve es la necesaria
para ellos y se la han de comer, si no, a los
10 minutos, están pidiendo pan . Tienen
que aprender a comer despacio y masticar,
pero para salir pronto al patio, a veces, van
demasiado de prisa.
¿Quién cocina en su casa?
En casa todos salimos a las 7 de la mañana,
y yo suelo llegar el primero, por lo que el
primero que llega es al primero que le toca
entrar en fogones, y muchas noches hago
yo la cena, pero luego no friego.
y para terminar...
Tengo que agradecer la confianza que me
dan la empresa F. Roca y el colegio para
poder trabajar, y a todo el personal de la
casa que tienen una gran calidad humana
e, indudablemente, a los compañeros que
tengo por formar esta piña para tirar adelante, sin ellos todo esto no se podría
realizar.
Pares voluntaris,
fills solidaris•.•
Pero, sobretot,
pares feli~os
de ser voluntaris
El passat 18 de febrer es va celebrar una trabada relacionada amb el voluntariat de pares del col.legi.
Les mares i pares voluntaris van acudir a la cita per compartir les seves il.lusions, experiencies, esfof<;:os,
prablemes i alegries.
Ens hauria agradat de veure-us-hi, perque va ser un acte
intens i interessant. Millorarem la informació amb vista
a la proxima trabada.
Us fem un resum de les idees centrals:
El voluntariat esta pensat per a tothom . No es
necessiten habilitats especials, només la voluntat de trabar una mica de temps, dues o tres hores a la setmana,
cada quinze dies, una tarda al mes ...
L'experiencia del voluntariat és gairebé sempre molt
positiva. Els voluntaris són persistents. Traben en els
nens, ancians i malalts persones amb nom, que els
necessiten, pero que també els donen molta riquesa
humana.
La Merce ens va parlar del Centre Obert Gavina, de la
seva historia, del seu creixement i de les seves necessitats,
de marqueting, de monitors, de professionals, advocats,
psicolegs, etc.
També és molt humana la relació amb l' equip i els altres
voluntaris. És una cosa especial, diferent, una relació
gratu"ita, sense altre interes que el de l'amistat i l'afecte.
La Mariuca i el seu marit ens van explicar la seva increlble experiencia en un centre de Sant Adria, y Paz ens va
exposar els aven<;:os del Centre Obert Sant Jaume, i com
no tenien cor de fer fora els nens i nenes de més de tretze anys.
Pot ser que hi estiguis interessat pero ho vegis complicat.
T'ho posem facil .
Jaume Boadas va resumir els objectius de la comissió del
voluntariat de I'APA com a tasca en favor dels que més
necessiten i com a exemple educatiu de gran valor.
Comen<;:ar sempre imposa una mica. M'adaptaré? Sabré
tractar aquests nens, aquests vells, aquests malalts? No et
preocupis. Sempre es comen<;:a perque algú t'anima i
t'acompanya. Nosaltres també t'acompanyarem. Algunes amigues hi van juntes .. .
l el nostre director, Alfons Banda, ens va animar a continuar: "Aquesta reunió no és la més nombrasa a la qual
he assistit, pero és la que em satis fa més, perque ha de
ser el fruit de la nostra tasca educativa".
Busquem I'horari i l'activitat que millor s'adaptin a les
teves possibilitats.
Si voleu més informació, podeu parlar amb Rosa Gené,
en el col.legi mateix, o amb la lnma Bagaria (te!.
609332254).
l, PER FER BOCA. .. , la Francina ens va parlar d'Arrels,
del que han aconseguit i de les seves enormes necessitats,
de l' acompanyament a hospitals, del treball en el centre i
de les mancances economiques.
Santiago Santoma
Comissió Voluntariat de Pares
3
•
~~~pnoJ~~----------Aviat tindreu a les vostres mans e! nou Ideari de! col.legi. És fruit d'un llarg camí. Des de! primer
Ideari de 1969 han passat tantes coses, que estava demanant ser actualitzat.
Des de! curs 96-97, els diversos sectors del col.legi comencem a reunir-nos per parlar de la nostra
visió educativa del s. XXI. En redactem les conclusions. Amb aquest material, a la tardor de 1997 es
nomena una comissió amb representants de tots els sectors: M. Josep Porqueres per I'Ep, Maria Bilbao per I'ESO, Anna Sarrias pel sector del Politecnic i I'EHTSI, Santi Navarro pel PAS, i jo mateix
pel Batxillerat. Cadascú arriba amb un major coneixement del que ha aportat el seu sector i amb els
seus propis ideals. Hi ha la consciencia que l'Ideari ha de
ser comú a tota l' escola. Ens reunim setmanalment fins a
primers de maigo
La petita
historia de
l'ldeari
El primer que ens encarrega la Direcció és l'elaboració
d'una enquesta, perque tothom pugui expressar les seves
vivencies, desitjos, il·lusions, dificultats, apostes, projectes, cansaments, sistemes educatius, etc. En les reunions
de .grup, potser no tothom ha pogut manifestar el seu
pensament. Es van definint els quatre grans blocs
d'acció: tot el que fa referencia al món personal-educatiu, a l' academico-intel.lectual, al social-relacional i al
religiós-cristia.
Acabada I'enquesta al novembre de 1997, la passem a la
Direcció, la qualla revisa, en corregeix punts i la presenta a comen<;:aments de desembre als educadors, a fi que la puguin respondre abans de Nadal. Lenquesta resulta interessant, fa pensar i, encara
que llarga, ajuda a la reflexió de la tasca educativa. De cada sector es rep .un 50% de respostes possibies. Durant les vacan ces nadalenques es computen les dades, Paco Casas confecciona un projecte
de valoració. Es perfilen unes línies de for<;:a, amb les seves coincidencies i diferencies. Al febrer de
1998, la Junta Directiva es reuneix per primera vegada a Llavaneres per estudiar els resultats de
l' enquesta i fer-ne una primera valoració.
Durant e!s primers mesos de 1998, la comissió redacta dos documents com a part del mateix Ideari: un de sintetic, il.lusionador, que convida a continuar apostant per l'educació, que marca un
horitzó llunya pero possible; l'altre, més analític, avaluable, concret, que pretén estructurar totes les
aportacions de les etapes i de les enquestes personals. Són com dues cares d'un mateix projecte, per
aixo e!s seus ítems són esl mateixos.
El5 de maig de 1998, el treball de la comissió ja esta feto S'entrega a la Direcció de l'escola. El valoren positivament, pero resten punts a tractar i, sobretot, a unificar. El mes de juny, abans de les
vacances, es lliura als educadors un primer material, perque durant l' estiu el puguin llegir, treballar,
criticar, valorar; i a la tornada -fins a mitjans d' octubre- puguin presentar les seves observacions.
Alfons Banda treballa la redacció final, donant cohesió i unitat, sobretot, a la part analítica de l'Ideari o Després hi ha una llarga reunió de la Junta Directiva a Llavaneres per posar-hi e! punt final.
Després dels darrers comentaris, s'encarrega I'última redacció a Joaquim Fernández-Díaz i a Enrique López. El treball ja esta fet abans de Nadal, de manera que es lliura als educadors en la sessió de
comiat del trimestre. Encara es deixa el mes de gener per a observacions. Després s'envia tot e!
document al P. Provincial per a la seva aportació definitiva, que ens arriba a finals de febrer de
1999. Aquí estem i ara ens toca a tots nosaltres fer realitat aquest projecte de futuro
Ignasi Vila, sj
4
uat~~ande~___________
¿Quines qualitats valores més en un alumne?
L1 uís Riera Castells
Professor d'Estudis Professionals
Margarita Hervella
Tutora 3r d'ESO
Francesc Recuero Rubió
Coordinador Ir de Batx.
El valoro en dues vessants
importants: com a persona
(aspectes com educació, sinceritat, bona actitud ... ), i
en una alu'a, també molt
important: les seves ganes
d' aprendre i participar a
classe, que són molt importants a 1'hora de motivar
l' alumne per aconseguir el
seu maxim rendiment.
El mateix que en qualsevol
persona: la sinceritat i la gratu'itat. És difícil ajudar a
créixer quan hi ha engany, i
en un món pIe d'interessos,
fer pel gust de fer (en aquest
cas aprendre pel gust d' aprendre), em resulta un anacronisme idíl·lic.
Són diverses les qualitats que
valoro en un alumne: l' esfon;:,
la predisposició al treball, les
ganes de progressar, de superar-se .. . Pero, per damunt de
tot, la qualitat que més valoro
és la del respecte. Respecte
pel seu entorn immediat: pels
companys, per la institució ...
Penso que una persona que
"practica" el respecte pels
altres, segur que té moltes
més qualitats.
•
•
s..t~aJ1Z~
Monica Ponsa
Tutora Ir d'EP
Humanament, valoro una
actitud positiva que el porti a
gaudir del que és i del que fa,
la seva sensibilitat, responsabilitat i capacitat comunicativa i de reflexió. Socialment, la companyonia. Intellectualment, 1'esperit de superació i la capacitat d' aprendre dels errors.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __
Eucaristía
Amor de Ti nos quema, blanco cuerpo;
amor que es hambre, amor de las entrañas;
hambre de la Palabra creadora
que se hizo carne; fiero amor de vida
que no se sacia con abrazos, besos,
ni con enlace conyugal alguno.
Sólo comerte nos apaga el ansia,
pan de inmortalidad, carne divina.
Nuestro amor entrañado, amor hecho hambre,
¡Oh Cordero de Dios!, manjar te quiere;
quiere saber sabor de tus redaños,
comer tu corazón, y que su pulpa
como maná celeste se derrita
sobre el ardor de nuestra seca lengua:
que no es gozar en Ti; es hacerte nuestro,
carne de nuestra carne, y tus dolores
pasar para vivir muerte de vida.
y tus brazos abriendo como en muestra
de entregarte amoroso, nos repites:
"¡Venid, comed, tomad: éste es mi cuerpo!"
Miguel de Unamuno
Texr triar pe! P. L1uís Cortés
5
La secció de futbol
La més nombrosa del col.legi.
Les estadístiques de participació converteixen el nostre futbol
en una autentica escola i garantia de formació.
\
El futbol del Sant Ignasi - Sarria, amb una estructura piramidal, té molts equips de base (escola de futbol a 2n i 3r
d'EP) i garanteix la continu"itat fins a la competició oficial
escolar que comen<;:a a partir de Se d'EP (prealevins), arriba a
2n de Batxillerat i permet seguir amb els "afeccionats", normalment exalumnes del centre. Cada curs del col.legi té, com
a mínim, dos equips representatius del Sant Ignasi - Sarria.
Els gairebé cinc-cents inscrits (496) s' agrupen així:
••
85 a Escola de Futbol
302 de 1ft d'EP a 1ft d'ESO (15 d'ells, de fora
de l'escola)
109 de Batxillerat i antics alumnes
La nostra voluntat de millorar constantment la qualitat tecnica combinant-la amb els valors educatius inherents a la
practica del futbol es tradueix en la participació de 26 equips
en competició reglada, dels quals 10 estan federats. 32 entrenadors/monitors de futbol fan possible confirmar-nos com el
col.legi catala amb més llicencies de futbol.
•
•.,
•
129
109
8S
el
76
(1
31
18
Escolar
Federa!
r==J ESCOLA 2N I 3R O'EP
r==J BENJAMINS I AlEVINS
c:=:::::J INFAtHlLS I CAOETS
r==J JUVENllS I SÉNIORS
• _______________
-,_'Jlsftes e.q-H-ZpS
---
Basquet
Iña)ci Bustinduy (entrenador),
Benjamí "B" futbol
J.
Rubio, C. Cubillas, G. De Barnola,
A. Carreña,
J. Sivilla, F. Fans, R. Muñoz, 1 de Senillosa, R. Calonge, J.
C. Maní.
10
Lucas Monteys, Entic Porta, Jase Maria Gil, Alex Domfnguez, Carlos
PerdIó, José Ruano, Javier Salva, Héceor Huerga, Alex Miejana, Sergi
Villl, Federico Garda, Joan M;sill, Ignacio Roure, Javier Yúfera,
Gabriel Rubió, Josep Sone, Pablo Félez, Jordi Vidal, Marc Capellas,
J ordi Espinós, Sergi Fabregae, Albert Massana, Francesc de Figueras,
Quim Torruella. Absents: Xavier Mir, Javier Rodríguez
Esquiada
Enmig del dens calendari de competicions (escolars i federados), la
secció de basquet de Sant Ignasi-Sarria organitza una sortida a la
neu (diumenge 7 de febrer).
Aquesta segona experiencia dels nostres esportistes de la cistella, va
conduir-nos fins a Soldeu-el Tarter, on van guadir d'un dia intens
d'esquí i convivencia formidable en un ambient poc habitual.
El basquet també pot relacionar-se amb d' altres experiencies
Festival interclasses
de natad6 se EP
Celebrat a la nostra piscina l'11 de febrer, amb magnífica participació i ambient esportiu, van destacar els següenrs
nedadors
Esquena femenina
1.
2.
Ana Llong C
Gemma Lligades
Marina Llenas
22"67
B
C
Alberto Sanfeliu
Javier Martínez
Javier Donadeu
E
O
19"30
21"12
22"25
E
O
O
22"78
23"26
24"04
B
E
C
20"37
22"20
23"27
Ariadna Agell
Beatriz Valls
Patricia Forment
F
O
B
17"27
17"47
17"58
Miquel Vilalta
Lucas Penzo
Albert Riera
B
B
E
34"85
17"00
17"50
Secció B
Secció D
Secció E
2'31"93
2'34"71
2'35"93
3·
Esquena masculina
1.
2.
3·
Bra~a femenina
Raquel Alburqueque
Clara Vidal
Lara Casamitjana
3·
1.
2.
Bra~a masculina
1.
Guillermo Castejón
2.
Xavier Mármol
Jordi Descarrega
3·
erol femenf
1.
2.
3·
erol masculí
1.
2.
3·
Relleus
1.
2.
3·
o
23"51
24"13
Puntuad6 i classificaci6 final
L' interclasses va aconseguir-lo la secció O (398 pums),
seguida de la E (392 punrs) i de la B (376 pums)
Tienes un e-m@il
Directora: Nora Ephron
Actores: Tom Hanks. Meg Ryan. Greg Kinnear
Gui6n: Nora y Delia Ephron
Fotograffa: John Lindley
Distribuidora: Warner
Esta es la tercera comedia que protagonizan juntos Tom
Hanks y Meg Ryan. tras "Joe contra el volcán" y "Algo para
recordar". La directora de esta última, Nora Ephron, construye un nuevo relato cinematográfico basándose en el film "El
bazar de las sorpresas" que dirigió Enrnst Lubistch en 1940,
con James Stewart y Margaret Sullavan. en los papeles protagonistas.
Uno de los propietarios de una cadena de librerías, Joe Fax
(Tom Hanks), se establece en el Upper West Side de Nueva
York y pone en peligro la existencia de una librería infantil
familiar que dirige Kathleen Kelly (Meg Ryan).
Ambos tienen una relación con un desconocido a través del
correo electrónico, y a partir de estas lineas argumentales, se
desarrolla la trama.
11
Como en cualquier comedia se suceden los equívocos yaparecen personajes secundarios, bien dibujados e interpretados,
que contribuyen a enriquecer los matices de las acciones principales.
El guión no es original y las situaciones y diálogos son convencionales y previsibles. La interpretación, siendo correcta, peca
de falta de creatividad de los actores protagonistas, que se
recrean en sus registros ya conocidos, el ritmo es relajado yel
espectador espera que sucedan más cosas que no ocurren. Es
un film que puede resultar lento y largo .
Destacan, eso sí, la fotografía y la ambientación en los escenarios principales, el barrio neoyorquino y la librería infantil en
la misma ciudad y, en la banda sonora, la música de George
Fenton .
Es una comedia dramática, pues trata, con elementos y situaciones de comicidad, de las relaciones de pareja y sociales que
establecen las personas, con sus contradicciones y sus idealismos, pero todos estos aspectos son tratados con superficialidad
y le falta el ritmo, la intensidad y la frescura que caracterizan a
los buenos filmes de este género.
Alfonso Reyes
''..•
••
•
•••
••
••
••
••
..
.'.'
.-•
..•..-..
.....
•
••
••
•
11
Apunts de Primaria
El castell del Papiol
17 de febrer
Ahir vam anar a veure e! castell de! Papio!' És un
castell roquer. Vam veure un esque!et a masmorres. Les habitacions eren molt grans. Gertrudis,
e! fantasma de! castell ens va venir a rebre.
Ir d'EP
Cronica
Ahir vam anar a coneixer una mica e! barri de
Sarria.
Vam passar pe!s caners i places indicats en e! plano!.
Vam veure la Casa de la Vila (1896)
Davant d'aquest edifici hi ha una escultura de
bronze de Clara.
Vam entrar a l' església de Sant Vicen<;:, i també al
mercat.
Finalment, vam anar a dibuixar la pla<;:a de Sant
Gaieta.
2n d'EP
Dijous gras
Carnestoltes
Avui és dijous graso
El món s'ha capgirat!
La fada i la bruixa s'han fet amigues.
Ara la fada és una bruixa i la bruixa és una fada.
Quina cosa més estranya:
canten i ballen plegades!
Lange! i e! dimoni són bons companys, e!llop i
e! xai s' estimen, e! cavaller i e! drac ja no lluiten.
Ai, que em roda e! cap, e! món s'ha capgirat!
Que són aquests fets tan extraordinaris?
La resposta és al calendari:
ja és carnestoltes!
1 tu, de que vas disfressat aquest any? De pinya.
En alguns llocs se li diu dijous llarder.
Es canta aquesta can<;:ó:
Pe! dijous llarder,
botifarra, botifarra.
Pe! dijous llarder,
botifarra menjaré.
És e! dia de la truita, de la coca de llardons
i de la botifarra d' oU.
...._ - - - - - - - - - - --
2n d'EP
3r d'EP
--
- -
Excursión
a Sant Lloren~ de Munt
Visita a NUTREXPA
El pasado miércoles 27 de enero fui con mi clase a visitar la
empresa Nutrexpa. Una vez allí, una empleada nos explicó
la historia de ésta: quién la fundó, cuándo, etc. y también
nos explicó cuántos turnos de trabajo hacían, a qué horas,
etc... Seguidamente, fuimos al sector de Cola-Cao a ver
todo el proceso que siguen las máquinas y la verdad es que
es impresionante que para hacer el Cola-Cao hagan falta
tantos aparatos como ésos. Se necesitan máquinas para:
hacer los envases, hacer los tapones de los botes, mezclar las
materias primas (azúcar, cacao y harina), obtener por fin el
producto, hacer los sobres, etc. También nos ofrecieron un
delicioso desayuno e hicimos un sorteo para ganar una serie
de objetos. También nos pusieron un vídeo sobre los anuncios de Cola-Cao y a la salida, nos regalaron un bote del
producto en cuestión a cada uno.
El pasado jueves 11 de febrero los alumnos de 3° de ESO
fuimos de excursión a Sant Llorenc;: de Munt. La finalidad
de esta salida era respirar aire puro, adentrarnos en la naturaleza y desconectar por un día del ambiente rutinario del
colegio y de la ciudad.
Diana GIII
Ir ESO
CV La pau
La convivencia, un valor necessari
al nostre món
La convivencia és l'acció de conviure, és a dir, viure plegats
amb al tres persones. La convivencia requereix cooperació,
comprensió, dialeg ... amb les persones que ens envolten i
influeixen directament o indirecta en la nostra vida.
Avui dia, la convivencia és una de les assignatures pendents
de la nostra societat. Aixo és degut, principalment, a la gran
falta de respecte i tolerancia que hi ha envers les persones, ja
sigui per motius polítics, economics, socials, culturals ...
Tras un entretenido trayecto en autobús, llegamos al Montcau (1.053 m) una de las cimas principales del macizo de
Sant Llorenc;: de Munt. Una vez allí, ascendimos hasta la
És difícil trobar una solució a aquest problema tan complex,
pero si cadascú de nosaltres intentés coneixer més les persones i ser menys egoistas amb elles, jo crec que, després d'un
llarg procés, aquest desig, actualment utopic, arribaria a ser
una realitat: estimar-nos els uns als altres.
cumbre de dicha montaña, lugar que aprovechamos para
recuperar fuerzas, y porque no, tomar un poco el sol. A
continuación iniciamos el descenso. Intentamos adentrarnos en unas cuevas, pero las circunstancias del momento
nos lo impidieron. Este imprevisto nos hizo cambiar actividades previstas para dicha ocasión: adelantamos la hora de
la comida y gozamos de un buen rato conversando y divirtiéndonos con nuestros amigos y los compañeros de otras
secciones del curso. La vuelta al colegio fue sobre ruedas.
Manuel Navarro
3 rESO
C nsell de redacció
Tanto profesores como alumnos disfrutamos de este día,
fruto de una perfecta combinación entre la amistad y la
Victoria Bayer, Jaume Boadas, Fen'an Cortés, Rosa Marta
Maluquer, Núria Morera.
A1fons Banda, Marc Casanova, Juan Feo. Casas, Beatriu Forés,
Ventura M ariné, M ae M asana, Xavier Mendoza, Carme Mufiiz.
Teresa Romero, Montserrat T urrull.
naturaleza.
Cristin a Rod rigo Allende
Manuel Javier Navarro G6mez
Revista A UNA
Sane Ignasi-Sarria, Carrasco i Formiguera, 32
0801 7 Barcelona
3 r ESO
13
¿Que es la muerte?
Otro significado de la muerte, es ese sentimiento largo y amargo, muy, muy lento: el de la muerte
interior. Esa es la muerte que yo temo. Cuando la
vida deja de tener sentido, y no hay nada que te
motive. Cuando no tienes suficiente energía para
esperar el día en que fallezcas. No hay nada que te
llene interiormente y crees que nada ni nadie es como
debería ser, y que no puede ser que tú estés aquí porque en realidad no puedes pertenecer a este mundo
tan cruel.
Existen otras muertes. Muertes que dan paso a nuevas vidas.
Creo firmemente que la muerte tiene más significados de los que en general se cree. Cuando se habla de
la muerte, uno se refiere a ese instante, corto y rápido, en que el corazón se hiela y razón y mente huyen
de tí. Un momento, generalmente temido por los
seres humanos. ¿Por qué? Porque es el único senti- .
miento que sólo se vive una vez, en el último instante
de la vida. Y no se puede explicar, ni estudiar, ni
siquiera entender. Hay quien desea morir, hay quien
teme morir, y los hay, como yo, que se preguntan qué
pasará cuando muramos. ¿Se acabará todo? Espero y
creo en la posibilidad de una muerte para nacer en
otra vida, en otro lugar desconocido, con otros seres,
costumbres diferentes y extrañas lenguas.
Cuando el sol cae lentamente, alumbrando por última vez la bella Tierra, sabes que en otro punto de ella
está empezando a bañar de luz dorada los ríos y las
montañas, los pueblos y las gentes, y tienes la esperanza de que el mañana nacerá otra vez para verte
crecer y madurar.
Los árboles también mueren en invierno, pero mueren para revitalizarse y dar mejor fruto la siguiente
pnmavera.
Nacemos para vivir y no para morir. Cuando uno
nace, tiene una misión en su vida. Esta misión, debe
buscarse, porque si no se busca, no se encontrará, y si
no se encuentra, la vida habrá sido inútil, y una vida
inútil es una vida sin sentido alguno, una vida muerta.
Blanca Vilageliu
2n ¿'ESO
Sóc tan gran com discreto De fet la meva discreció és condicionada a la meva incapacitat de comunicació. Ben mirat se' m
podria titilar d'egoista: rebo i no dono. Vull dir que sóc com una mena d'ordinador que només recull informació pero sense
capacitat de transmetre-Ia; la té guardada per sempre en els seus arxius sense que ningú mai no pugui accedir-hi.
No hi pateixo gaire, perque no em puc permetre ser tafaner. És una de les meves incapacitats. Pero, i si ha fos? Si pogués par-'
lar. .. He estat i sóc testimoni de tantes vivencies ... Per damunt meu han passat objectes previsibles i d'altres d'allo més insolits.
He vist transitar xics i grans, raó de la meva existencia ...
La meva ubicació privilegiada em permet ser un gran observador i me'n sento satisfet. Sóc important, ampli i acollidor (de fet
és la meva principal missió: acollir) En una casa qualsevol em dirien senzillament rebedor, i jo ho sóc amb "majúscules".
Si, de sobte, no existís provocaria un greu conflicte. La meva sumptuositat modernista, embolcalla moltes coses i moltes persones, pero moltes, eh! i des de fa més de cent anys!
La meva maxima il.lusió és poder conservar dmant molts centennis la meva qualitat de "principal" (perque n'hi ha d'altres de
no tant importants, cal dir-ho) i, per que no, manten ir les meves febleses per seguir sent discret, molt discreto
14
SERVEIS
INFORMATles
CATALUNYA, S.c.P.
Manteniment d' ordinadors i periferics
Xarxes d' area local
Venda de Hardware i Software
Especialistes en empreses
Juan Bravo, 9, Te!. 296.42.50
08014 Barcelona
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Sant Ignasi -Sarria
Océ-España, S.A.
Business Park Mas Blau, Osona 2
08820 El Prat de Llobregat (Barcelona)
Tel. 93 484 48 00 Fax : 93 484 48 28
15