Janata Bennuna

2
LLUITADORES
PER UN MÓN
NOU
LLEGINT A
DONES 2014
Louise Labé
(Lió, 1520? – Parcieux-en-Dombes, 1566)
Bonica i independent, als setze anys (1542) es va
disfressar d'home i sota el sobrenom de «capità
Loyz» va acompanyar un dels seus amants al
cèrcol de Perpignan i va arribar encara a prendre
part en els combats.
3
El 1550 va resoldre casar-se amb Ennemond
Perrin, cordoner i ric com fos el seu pare, d'on va
venir el sobrenom de «Bella Cordonera». En la
seva mansió, va realitzar grandioses recepcions
per a la societat burgesa de l'època, i, amb la
mort del marit (al voltant del 1560), va tornar a
tenir incomptables aventures amoroses.
La principal obra de Louise Labé és el Debat de la
Bogeria i de l'Amor, de 1555, contenint 24 sonets,
i on defensa una pauta «feminista»: dret de les
dones a l'educació, a la llibertat de pensament i
l'elecció de companys. Se segueixen a ells les tres
Elegies, el mateix any.
4
És arribat el temps, Senyoreta, en què les lleis
inflexibles dels homes no han d'impedir més a les
dones de dedicar-se a les ciències i disciplines; em
sembla que aquelles que siguin capaços, aniran a
emprar aquesta honrada llibertat, la qual el nostre
sexe en altres temps tant desitjava, a estudiar
aquestes coses i mostrar als homes el mal que van
causar al privar-nos del benefici i de l'honra que
podrien en ells advenir.
I si algú arriba a l'etapa en el qual sigui capaç de
posar les seves idees en el paper, hauria de fer-ho
amb molt intel·lecte i no hauria de menysprear la
glòria, per adornar-se amb ella abans que amb
corrents, anells i robes sumptuoses, les quals no
podem considerar realment com a nostres
excepte pel costum. Però l'honra que el
coneixement ens portarà, no ens pot ser presa, ni
per l'astúcia d'un lladre, ni per la violència
d'enemics, ni per la durada del temps.
Maria de Zayas
(Madrid, 1590-1661)
5
Escriptora prolífica, María de Zayas Sotomayor
només es pot conèixer pels seus textos. Molt poc,
quasi res, sabem de la seua vida privada. Només
que va nàixer el 12 de novembre de 1590, i que
era filla de Fernando de Zayas y Sotomayor i de
María Barasa. Son pare, capità d’infanteria, s’havia
traslladat amb la seua família a Nàpols, seguint al
comte de Lemos, a qui servia. Al llarg de la seua
vida viatjà per diferents ciutats, però no sabem si
es va casar i tampoc si va tindre fills o filles.
María de Zayas es va atrevir a defendre la
dignitat femenina, assegurant que l’ànima no era
ni home ni dona. Va anar més enllà, i afirmà amb
contundència, que les dones no eren cultes, no
per manca de capacitat intel·lectual, sinó per falta
d’oportunitats.
Yo fui en todo extremada, y más en hacer versos,
que era el espanto de aquel reino, y la envidia
de muchos no tan peritos en esta facultad;
que hay algunos ignorantes que, como si las
6
mujeres les quitaran el entendimiento por
tenerle, se consumen de los aciertos ajenos.
¡Bárbaro, ignorante! si lo sabes hacer, hazlos,
que no te roba nadie tu caudal; si son buenos
los que no son tuyos, y más si son de dama,
adóralos y alábalos; y si malos, discúlpala,
considerando que no tiene más caudal, y que
es digna de más aplauso en una mujer que en
un hombre, por adornarlos con menos arte.
Mary Wollstonecraft
(Spitalfields (Anglaterra), 1759 – Londres, 1797)
7
Filòsofa i escriptora britànica. Durant la seva
carrera escrigué novel·les, tractats, un relat de
viatge i un llibre de literatura infantil. És
coneguda per Vindicació dels drets de la dona, en
la qual argumenta que les dones no són per
naturalesa inferiors als homes, sinó que només
pot semblar-ho pel fet que no han tingut accés a
una educació adequada. Suggereix que dones i
homes haurien de ser tractats com a éssers
racionals i imagina un ordre social basat en la
raó.
Està considerada una de les precursores de la
filosofia feminista. La seva precoç defensa de la
igualtat i els seus atacs al feminisme
convencional i a la degradació de la dona van ser
l'avantsala de l'aparició del moviment feminista.
Pero si las mujeres deben ser excluidas sin tener
voz ni participación en los derechos naturales de
la humanidad, demostrad primero, para así
8
refutar la acusación de injusticia y falta de lógica,
que ellas están desprovistas de inteligencia; si no,
este fallo en vuestra Nueva Constitución pondrá
de manifiesto que el hombre se comporta
inevitablemente como un tirano
Maria Montessori
(Chiaravalle (Itàlia), 1870 – Holanda, 1952)
Maria Montessori, fou educadora, científica,
metgessa,
psiquiatra,
filòsofa,
psicòloga,
feminista i humanista. Als 26 anys, esdevé la
primera dona italiana que obté el certificat de
metge.
9
Encara que el règim de Mussolini la va distingir
com a membre honorari, acusà públicament al
feixisme de “formar a la joventut segons uns
motlles brutals” i convertir-los en “xicotets
soldats”. Es va exiliar al ser tancades les seues
escoles, establint-se en Holanda.
Es va interessar per l’educació dels xiquets i
xiquetes amb discapacitat mental i aplicà
mètodes
experimentals
aconseguint
que
aprengueren a llegir i escriure. Desenvolupà el
seu propi mètode que més tard aplicà a totes les
xiquetes i xiquets. Mitjançant la seua pràctica
professional arribà a la conclusió que els xiquets i
xiquetes es construeixen a sí mateixos a partir de
l’ambient.
«El niño, con su enorme potencial físico e
intelectual, es un milagro frente a nosotros. Este
hecho debe ser transmitido a todos los padres,
educadores y personas interesadas en niños,
porque la educación desde el comienzo de la vida
10
podría cambiar verdaderamente el presente y
futuro de la sociedad. Tenemos que tener claro,
eso sí, que el desarrollo del potencial humano no
está determinado por nosotros. Solo podemos
servir al desarrollo del niño, pues este se realiza
en un espacio en el que hay leyes que rigen el
funcionamiento de cada ser humano y cada
desarrollo tiene que estar en armonía con todo el
mundo que nos rodea y con todo el universo».
Qiu Jin
(Minhou (Fujian), 1875 - Shānyīn Zhejiang, 1907)
Feminista i escriptora xinesa, revolucionària
contra l'Imperi Qing. Es féu famosa per la seua
ideologia d'esquerres i per vestir roba masculina
occidental. S'uní a les Triades, que aleshores
lluitaven per la derogació de la dinastia Qing i un
11
govern basat en la sobirania popular.
Va ser una oradora eloqüent, destacant els seus
discursos pels drets de les dones, tals com la
llibertat de casar-se, educació i l'abolició del
costum d'embenament dels peus. El 1906 va
fundar a Xangai un periòdic feminista radical
amb una altra poetessa, Xu Zihua.
El juliol de 1907, arran d'un alçament fracassat
encapçalat pel seu cosí Xu Xilin, Qiu va ser
arrestada a l'escola. Després de ser torturada
sense revelar cap secret, fou executada
públicament pocs dies després a Shānyīn, als 31
anys.
No em digues que les dones
no estan fetes de la fusta dels herois,
jo tota sola vaig cavalcar sobre vents
a la Mar de l'Est durant 300.000 milles.
12
Els meus pensaments poètics aleshores s'estengueren,
com una vela entre l'oceà i el cel.
Vaig somiar les teues tres illes,
totes joies, totes resplendents amb la llum de la lluna.
M'abaltisc en pensar en els camells de bronze,
guardians de la Xina, perduts en espines.
Avergonyida, no he fet res;
cap victòria al meu nom.
Només vaig fer suar el meu cavall de guerra.
Contreta perquè la meua pàtria
em fa mal al cor. Així que dis-me;
Com puc aprofitar els meus dies aquí?
Una convidada gaudint les brises de primavera?
Teresa Claramunt
(Sabadell, 1832-Barcelona, 1931)
Líder destacada del moviment obrer català de
finals del segle XIX i principis del XX, activista
sindical i feminista, enèrgica i decidida. Comença
a treballar de molt jove en una fàbrica tèxtil a
Sabadell. La seua primera acció militant
13 destacada va ser la coneguda com a vaga de les
set setmanes, iniciada a Sabadell el juliol de 1883
per exigir salaris més alts i millors condicions de
treball.
La seua vida estarà plenament lligada a la lluita
per l’assoliment d’una societat més justa, lliure i
solidària. Ben aviat, la seua acció per aconseguir
l’emancipació de la classe treballadora, la
converteix en una de les cares visibles de
l’anarquisme sabadellenc. D'acord amb la seva
línia de caràcter feminista associatiu, crea a
Barcelona la Societat Autònoma de Dones. Per la
seua lluita, va ser empresonada diverses vegades,
la qual cosa va mermar la seua salut. En 1924,
molt malalta, es retira de la vida militant en
Barcelona.
14
“En el orden moral, la fuerza se mide por el
desarrollo intelectual, no por la fuerza de los
puños. Siendo así, ¿por qué se ha de continuar
llamándonos sexos débil? (…) El calificativo
parece que inspira desprecio; lo más, compasión.
No, no queremos inspirar tan despreciativos
sentimientos; nuestra dignidad como seres
pensantes, como media humanidad que
constituimos, nos exige que nos interesemos más
y más por nuestra condición en la sociedad. En el
taller se nos explota más que al hombre, en el
hogar doméstico hemos de vivir sometidas a
capricho del tiranuelo marido, el cual, por el solo
hecho de pertenecer al sexo fuerte, se cree con
derecho de convertirse en reyezuelo de la familia
(como en la época del barbarismo) (…) Hombres
que se apellidan liberales los hay sin cuento.
Partidos, lo más avanzado en política, no faltan;
pero ni los hombres por sí, ni los partidos
políticos avanzados se preocupan lo más mínimo
por la dignidad de la mujer”.
Kate Millet
(Minnesota, 1934)
Escultora, activista, autora de Política Sexual, de
1970. Un llibre que va tindre gran influència en el
seu moment per la denuncia del patriarcat com
una institució que converteix a les dones en
ciutadanes de segona categoria. En aquest llibre,
que fou la seua tesi doctoral en la Universitat de
15 Columbia, critica obertament el falocentrisme a
través de la literatura i el psicoanàlisi, demanava
la dissolució de la família ja que aquesta era la
principal institució del patriarcat i denunciava
l’amor romàntic com un arma utilitzada pels
homes per explotar les dones.
En 1971 començà a comprar i restaurar edificis en
Nova York. El projecte finalment es convertiria en
la “Colònia de Dones Artistes”, una comunitat de
dones artistes i escriptores.
El amor significa gran parte de mi vida. Conozco
el amor heterosexual y el homosexual, y como
lesbiana he conocido la persecución, la
maledicencia y el maltrato. El amor ha sido el
16
opio de las mujeres, como la religión el de las
masas. Mientras nosotras amábamos, los
hombres gobernaban. Tal vez no se trate de que
el amor en sí sea malo, sino de la manera en que
se empleó para engatusar a la mujer y hacerla
dependiente, en todos los sentidos. Entre seres
libres es otra cosa.
Mujeres Creando Comunidad
Mujeres Creando és un col·lectiu feminista de
Bolivia, conegut internacionalment per les seues
accions creatives i els seus famosos grafittis. Es
defineixen com “feministes anarquistes”, perquè
fonamentalment són feministes i sobre les
relacions de poder, partit i Estat es consideren
anarquistes.
17
En l’any 2002, per raons polítiques, el col·lectiu es
va escindir en dos: “La Verge dels Desitjos” i
“Mujeres Creando Comunidad”. En aquest sentit,
Mujeres Creando Comunidad es considera com
un moviment feminista des de les pròpies
històries i cultures de Bolívia, els interessa l’acció
pedagògica amb la gent del poble i volen
construir comunitats que reflexionen i proposen
canvis concrets en el país.
Julieta Paredes, indígena aimara, lesbiana i
feminista, es una de les seues pensadores més
conegudes. Amb ella s’ha estès el concepte de
“feminisme comunitari”
“Creemos que estamos en un momento muy
sensible de la humanidad y la naturaleza. El
patriarcado neoliberal hoy está en crisis, y las
formas de salir de esta crisis pueden ser expresión
18
de una profunda creatividad y propuesta
revolucionaria que acabe con todas las miserias, o
que se vuelva a reciclar la mierda patriarcal. Los
movimientos sociales en Bolivia tienen la
intención de hacer una revolución y nosotras
somos parte de ese sueño”.