¡Estaba escrito! - Servei de Biblioteques

Anuncio
— 2 —
Monts Pirineus besada per les brises del
mar llatí, plenes de remembrances, de
dolors i de follies, despertada per les
glaçades sagetes del trasmonti, ple de
desig i d'energies! Rumbo endins; fes
via, gondoler de la extasiadora fantasia,
cuita dels sorrals i dels bancs i de les
algues, car t'arrestarien en el remanse de
les aigües fádiques. Porta el compás, fes
via i excita el geni dormit de la raça. Pilot de les aventures, ressuscita, en tu,
l'ésser inquiet i aventurer de les passades gloses, reviu en el sí de la teva racial i específica existència les epopeies
ancestrals, trenca les gelosies dels innombres palaus encantats i allibera les
sofertes vestals, torna-les a la llum, a la
vida, fes que les libèl·lules, tot voltejant
els blancs i blaus nenúfars, copsin el reflexe de les cúpules i minarets aurifics,
i amb llur vol sintetitzin la llum del nou
dia.
Via endins gondoler! desperta al geni de la raça, toca a vespres, ressuscita ^ I r l o b MSV- K liob UioCob i<ii-j'-^ÇUtüI c|rrcici,,)„ cii.
al germ dormit. Qui dels poderosos, qui
bENTflL
dels humils, voldrà deixar de portar el C L Í N I C A
L. COLL ÜE CENbRñ
seu gra de sorra per a bastir el canal?
Odontólogo
Voga, fes via, gondoler que el temps
Ex-alumno interno de la Escuela de Odonatança! Iça les veles i desarma els rems,
que el vent de Phocea infli les del vai- tologia, Facultad de Medicina de Madrid.
xell de la majestàtica fantasia, fes cap a
Extracciones sin dolor.
la jornada del Canal, que cada ciutadà
Enfermedades de la boca y dientes.
Confección moderna de toda clase de apase subscrigui per sa potencialitat. Desperta Empordà meu!; amunt els cors, re- ratos protésicos en caucho, porcelana, oro y
corda que una diada Pasteur dotará platino.
al gran arquitecte i poeta de les ciències
Consulta de 9 a 1 y de 5 a 7
Mestre Jean Perrin dels mitjans per a
Casades de Códol. 15, 1." - (Rambla)
assolir la dislocació i trasmutado atòmiTeléfono 431. —FIGUERAS
ques que el gran domptador dels gasos,
Georges Claude, ha arrencat, del sí de
les aigües del mar, les forces pigmees
del Sol absorbertes, per a redimir a la
Humanitat, en part, del seu esclavatge.
Ubèrrimes terres empordaneses plenes
de vida i esperances feu sorgir de vostre
sí l'artífex, el gran mestre que tot i estroncar les deus que escolen la vida de
l'Empordà, engroixexin l'embals de les
possibilitats empordaneses, fent via a
la consecució de les grans obres revaloritzadores de la terra.
Ancora el vaixell, gondoler! fes alt en
la travesía, i contempla de la somniadora i atraient plana el seu misteri; contempla com per la dislocació i irradiació
energètiques dels nevats Pirineus, devasant la plana i irrigant l'agro empurdanès,
havent deslliurat sa activitat tornen a
coronar de gloria les testes dels Monts
sens^ sensiblement esgotar-se, perllongant el misteri de la creació i la vida,
acostant^se a lo etern, a la gloria. . Gondoler enarbora !'ensei>ya. de l'Empordà,
ü I ol O o n ü b O |o )<j oi í><í
?^sk de Girona — Servei de Biblioteques
Diputació
gíneceu de glories! Qui negará el seu
esforç per mor del Canal, la gloria de
l'Empordá! Vaixell de la fantasia, góndola de les ilusions, enarbora la bandera, per damunt de tots els mars, i endormíts amb feliç follia no ens despertis
fins que les gotes d'aigua interferenciant
la llum es confonguin amb els aurifics
reflexes dels minarets i cúpules de la
nostra ciutat endormida.
Per a la Gloria de l'Empordà, per al
majestàtic Canal, qui s'embarca en la
Góndola...? Quimera? Fantasia?
SYHANCES.
REMITIDO
de D. RICARDO VIADER'CALMÓ
¡Estaba escrito!
Así dicen los musulmanes cuando ocurre
lo que debía ocurrir. Y no queremos indicar
con esa sentencia del Islam que sea nuestro
pueblo horda de moros. Pero en él viven algunas jocundas petulancias que siendo redondos eunucos se creen con derecho a ciertas licencias y ser la prosopopeya del SuperHomo; y es que viven ignorando que su semejanza no es con la divina figura humana
que salió hecha Hombre de manos del Supremo Hacedor, sino algo muy distinto.
¡Estaba «•• rilo! Todo el mundo lo sabía y
esperaba. El dueño de los «Grandes Almacenes Puig; Par¡'s> había de acabar escribiendo con sus nombre y apellido en las columnas del calóiico semanario «La Veu de l'Empordà» y en el órgano de las derechas barcelonesas «La Veu de Catalunya».
¡Qué le hace que el dueño de los «Grandes
Almacenes Puig París» hubiera pertenecido
a un cenáculo de aficionados a la rebeldía y
que merecieron por su figurado y atrevido
comporfanvento la santa y fatal excomunión
que anatematiza a los descreídos!
Ahora el propietario de los «Almacenes»
ya pasó de 1 ; aiiuación de presunto «hereu»
a la de due.íM. Y con ei paso cree que pasaron también el recuerdo de ciertas posturas
y de cierlds «aucas». Por tanto, al cambiar
de categoría ha querido también cambiar de
costumbres, de procedimiento y de ideario,
si es que alguna vez lo tuvo.
El no quería ser ya el travieso Pepito;
quiere ser don José. Para ser don José se ha
preparado en cuerpo y en alma. Viste Con
elegancia, c n pulcritud; tiene (?) modales,
urbanismo, y una mundvlogfa adquirida en
breves años y luengos países. El ha estado
en París, en Londres y otras capitales; iu^
para perfeccionarse en e^ arte de la tijera, y^
por pOcó Conquista el mühdo (!).
'
De ahí que nadie extraña sil múltiple Capa-*
cidad para po:'.erser al mismo tiempo repiPr
Descargar