Full pàgina web.qxd

Seminari
Diocesà
Església de Menorca
dominical
Número 1338 - Any XXVII - 9 març 2008
ELS QUI ESCOLTEN LA SEVA VEU AVUI...
a història de cada
L
vocació pot ésser molt
diferent i donaria material
per a escriure'n molt, però
allò que sempre hi ha,
d'una o d'altra manera, és
la trobada personal amb
Jesucrist (sobtada o progressiva) que dóna un nou
horitzó i una nova orientació a la vida (cfr. Jo 1,3539).
Per a aquesta "trobada" hi
ha molts llocs, experiències, mediacions i possibilitats... Però sens dubte, i
així ha succeït a la meva
experiència vocacional, un
àmbit privilegiat ho ha
estat sempre l'Eucaristia,
Sagrament amb el qual
Jesús ens atreu vers Ell i
ens fa entrar en el seu
dinamisme vers Déu i vers
el proïsme.
És clar que hi ha un vincle estret entre les tres
dimensions de la vocació cristiana (creure, celebrar i viure el misteri de Jesús) que mai hauríem
de dissociar, però és justament aquesta dimensió
eucarística, aquesta capacitat d'oblació i de lliurament la que necessariament ha d'acompanyar
la vida d'aquell que ha decidit donar resposta
positiva a la crida al ministeri sacerdotal.
Els nostres seminaristes han escoltat (i segueixen
escoltant) aquesta crida i hi compten amb el
suport de tota la Comunitat Eclesial de Menorca
que prega confiadament al Pare per aquesta
intenció.
El meu agraïment a totes
les persones (i a qualque
Fundació concreta) que
ens fan costat i ens estant
ajudant també econòmicament de manera desinteressada (i quasi anònima).
Gràcies a la seves aportacions (grans o petites) hem
pogut fer front a totes les
despeses necessàries: pensions (dels internats),
matrícules i viatges de
seminaristes i Formadors,
convivències periòdiques
del "Seminari Menor en
Família" i d'altres.
I també vull agrair el servei de l'Equip de formadors, no sempre ben comprés i reconegut. Consider
que fan una molt bona
feina d'acompanyament,
amb discreció i respecte,
cosa que no és bo de fer en aquest moment.
Seguirem pregant i ajudant-nos els uns als altres.
Amb la meva salutació a cadascú,
Solemne Tridu en honor al Sant Crist de Ciutadella
en el 347 aniversari de la seva suor miraculosa
dies 12, 13, i 14 de març
Dimecres 12, a les 11 Santa Missa. A les 19:30 Corona dolorosa de Crist i exercici d’adoració a les Cins Llagues.
Seguidament Santa Missa.
Dijous 13, a les 11 Santa Missa. A les 19:30 Corona dolorosa de Crist i exercici d’adoració a les Cins Llagues.
Seguidament Santa Missa.
Divendres 14, a les 9 i a les 11 Santa Missa. A les 19:30 Corona dolorosa de Crist i exercici d’adoració a les
CincLlagues. Seguidament Santa Missa.
FULL DOMINICAL
2
La paraula de Déu
Diumenge Quint de Quaresma
Lectura del llibre del Profeta Ezequiel
37,12-14
Això diu el Senyor: "Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres,
vos ne faré sortir i us faré entrar en el territori d'Israel. Llavors, poble
meu, quan obriré els vostres sepulcres i us ne faré sortir, sabreu que jo
som el Senyor. Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us
deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he
anunciat i ho he complert."
Salm responsorial 129
Resposta: Són del Senyor l'amor feel i la redempció generosa.
Lectura de la carta de san Pau als cristians de Roma
8,8-11
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
11, 1-45
En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de
Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la
qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum, i li eixugà els peus amb
els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: "Senyor, aquell que estimau està malalt." Jesús,
en sentir això, digué: "Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar
glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat." Jesús estimava Marta
i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia,
es quedà encara dos dies en el lloc on era. Després, passats aquests dies,
digué als deixebles: "Tornem a Judea." Ells li digueren: "Rabí, fa poc
que els jueus vos volien apedregar, ¿i ara hi tornau?" Jesús contestà:
"La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no travelen, perquè veuen la claror d'aquest món, però els qui caminen de nit
sí que travelen, perquè els manca la claror." Després afegí: "Llàtzer, el
nostre amic, s'ha adormit; el vaig a despertar." Els deixebles li digueren: "Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo." Jesús es referia a la seva
mort, però els deixebles es pensaven que parlava del dormir ordinari.
Llavors Jesús els digué clarament: "Llàtzer és mort. M'alegr de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi."
Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: "Anem-hi també nosaltres;
morirem amb ell." Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer
era dins el sepulcre. Bet-Hània és aprop de Jerusalem, cosa de quatre
quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà. Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortir a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: "Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s'hauria mort.
Però fins i tot ara jo sé que Déu vos concedirà tot el que li demaneu."
Jesús li diu: "El teu germà ressuscitarà." Marta li respon: "Ja sé que
ressuscitarà quan tothom ressusciti al darrer dia." Li diu Jesús: "Jo som
la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran,
i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més. ¿Creus això?"
Ella li diu: "Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu
que havia de venir al món." Havent dit això, se'n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: "El Mestre és aquí i et crida." Quan ella sentí això, s'aixecà tot d'una i l'anà a veure. Jesús encara no havia entrat en el poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia
trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en
veure que s'aixecava així i se n'anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar devora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i en veure'l,
es tirà als seus peus i li digué: "Senyor, si haguéssiu estat aquí, el
meu germà no s'hauria mort." Jesús, quan va veure com plorava, i com
ploraven també els jueus que l'havien acompanyada, es commogué profundament i es contorbà. Llavors demanà: "¿On l'heu posat?" Li diuen:
"Veniu a veure-ho, Senyor." A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus
deien: "Mirau com l'estimava." Altres deien: "Aquest home que obrí
els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?" Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada
amb una llosa, Jesús digué: "Llevau la llosa." Marta, la germana del
difunt, diu a Jesús: "Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és
mort." Li respon Jesús: "¿No t'he dit que si creus veuràs la glòria de
Déu?" Llavors van llevar la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: "Pare, vos don gràcies perquè m'heu escoltat. Ja sé que sempre
m'escoltau, però dic això perquè ho sàpiga la gent que m'enrevolta i
creguin que sou vos qui m'heu enviat." Havent dit això, cridà fort: "Llàtzer, vine a fora." I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb
les benes d'amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:
"Deslligau-lo i deixar-lo caminar." Molts dels jueus que havien vingut
a casa de Maria i van veure el que va fer Jesús, cregueren en ell.
(cicle A)
Lectura de la profecía de Ezequiel
37, 12-14
Así dice el Señor: «Yo mismo abriré vuestros sepulcros, y os haré
salir de vuestros sepulcros, pueblo mío, y os traeré a la tierra de Israel.
Y, cuando abra vuestros sepulcros y os saque de vuestros sepulcros,
pueblo mío, sabréis que soy el Señor. Os infundiré mi espíritu, y viviréis; os colocaré en vuestra tierra y sabréis que yo, el Señor, lo digo y lo hago.» Oráculo del Señor.
Salmo responsorial 129
Respuesta: Del Señor viene la misericordia, la redención copiosa.
Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Romanos 8, 8-11
Lectura del santo evangelio según san Juan
11, 1-45
En aquel tiempo, un cierto Lázaro, de Betania, la aldea de María y
de Marta, su hermana, había caído enfermo. María era la que ungió al
Señor con perfume y le enjugó los pies con su cabellera; el enfermo
era su hermano Lázaro. Las hermanas mandaron recado a Jesús, diciendo: «Señor, tu amigo está enfermo.» Jesús, al oírlo, dijo: «Esta enfermedad no acabará en la muerte, sino que servirá para la gloria de
Dios, para que el Hijo de Dios sea glorificado por ella.» Jesús amaba
a Marta, a su hermana y a Lázaro. Cuando se enteró de que estaba enfermo, se quedó todavía dos días en donde estaba. Sólo entonces dice
a sus discípulos: «Vamos otra vez a Judea.» Los discípulos le replican: «Maestro, hace poco intentaban apedrearte los judíos, ¿y vas a
volver allí? » Jesús contestó: «¿No tiene el día doce horas? Si uno camina de día, no tropieza, porque ve la luz de este mundo; pero si camina de noche, tropieza, porque le falta la luz.» Dicho esto, añadió:
«Lázaro, nuestro amigo, está dormido; voy a despertarlo.» Entonces
le dijeron sus discípulos: «Señor, si duerme, se salvará.» Jesús se refería a su muerte; en cambio, ellos creyeron que hablaba del sueño natural. Entonces Jesús les replicó claramente: «Lázaro ha muerto, y
me alegro por vosotros de que no hayamos estado allí, para que creáis. Y ahora vamos a su casa.» Entonces Tomás, apodado el Mellizo,
dijo a los demás discípulos: «Vamos también nosotros y muramos con
él.» Cuando Jesús llegó, Lázaro llevaba ya cuatro días enterrado. Betania distaba poco de Jerusalén: unos tres kilómetros; y muchos judíos habían ido a ver a Marta y a María, para darles el pésame por su
hermano. Cuando Marta se enteró de que llegaba Jesús, salió a su
encuentro, mientras María se quedaba en casa. Y dijo Marta a Jesús:
«Señor, si hubieras estado aquí no habría muerto mi hermano. Pero
aún ahora sé que todo lo que pidas a Dios, Dios te lo concederá.» Jesús le dijo: «Tu hermano resucitará.» Marta respondió: «Sé que resucitará en la resurrección del último día.» Jesús le dice: «Yo soy la
resurrección y la vida: el que cree en mí, aunque haya muerto, vivirá; y el que está vivo y cree en mí, no morirá para siempre. ¿Crees esto?» Ella le contestó: «Sí, Señor: yo creo que tú eres el Mesías, el
Hijo de Dios, el que tenía que venir al mundo.» Y dicho esto, fue a llamar a su hermana María, diciéndole en voz baja: «El Maestro está ahí
y te llama.» Apenas lo oyó, se levantó y salió adonde estaba él; porque Jesús no había entrado todavía en la aldea, sino que estaba aún
donde Marta lo había encontrado. Los judíos que estaban con ella en
casa consolándola, al ver que María se levantaba y salía deprisa, la siguieron, pensando que iba al sepulcro a llorar allí. Cuando llegó María adonde estaba Jesús, al verlo se echó a sus pies diciéndole: «Señor,
si hubieras estado aquí no habría muerto mi hermano.» Jesús, viéndola llorar a ella y viendo llorar a los judíos que la acompañaban, sollozó y, muy conmovido, preguntó: «¿Dónde lo habéis enterrado?» Le
contestaron: «Señor, ven a verlo.» Jesús se echó a llorar. Los judíos
comentaban: «¡Cómo lo quería!» Pero algunos dijeron: «Y uno que le
ha abierto los ojos a un ciego, ¿no podía haber impedido que muriera éste?» Jesús, sollozando de nuevo, llega al sepulcro. Era una cavidad cubierta con una losa. Dice Jesús: «Quitad la losa.» Marta, la hermana del muerto, le dice: «Señor, ya huele mal, porque lleva cuatro
días.» Jesús le dice: «¿No te he dicho que si crees verás la gloria de
Dios?» Entonces quitaron la losa. Jesús, levantando los ojos a lo alto, dijo: «Padre, te doy gracias porque me has escuchado; yo sé que tú
me escuchas siempre; pero lo digo por la gente que me rodea, para que
crean que tú me has enviado.» Y dicho esto, gritó con voz potente:
«Lázaro, ven afuera.» El muerto salió, los pies y las manos atados con
vendas, y la cara envuelta en un sudario. Jesús les dijo: «Desatadlo y
dejadlo andar.» Y muchos judíos que habían venido a casa de María,
al ver lo que había hecho Jesús, creyeron en él.
FULL DOMINICAL
evangeli i vida
CREUS AÇÒ?
na vegada més, en aquest relat, es tramen dues
intrigues: es tracta de la mort de Llàtzer i del que
U
farà Jesús...Però és també qüestió també de revelació:
al fil del relat, Jesús revelarà que ell és "la resurrecció
i la vida".
En primer lloc, la mort de Llàtzer és real, Jesús ho diu
clarament i no amaga la seva tristesa, plora. Però
havia precisat que la mort del seu amic era orientada
a la glòria de Déu: la mort de Llàtzer serà l'ocasió, per
Jesús, de revelar la glòria de Déu.
Paral·lelament a aquesta intriga, Sant Joan relata el
progrés en la fe de Marta i dels jueus. Marta que, des
del principi diu "jo sé", serà conduïda a dir "jo crec";
passa de certeses teòriques al reconeixement d'Aquell
que és la Resurrecció. I, en veure el que fa, nombrosos jueus van creure en ell. Quin és l'objecte d'aquesta fe?
Un dels missatges forts d'aquest Evangeli és que Jesús
no suprimeix la mort. Però d'aquesta mort ell ens en
salva per la seva Resurrecció: "Qui creu en mi, encara que mori, viurà. I tot aquell que viu i creu en mi no
morirà per sempre. _Aquesta és la traducció del text
grec. Jesús no diu: No morirà mai" el que podria evocar una certa immortalitat; diu no morirà per sempre,
el que suposa que la persona ha de morir però que, en
Jesús no està abandonada a la mort per sempre més.
Jesús mateix coneixerà l'angoixa de la mort abans de
la victòria de la Resurrecció. La nostra fe en la
Resurrecció no nega la mort, sinó que afirma que la
mort és vençuda i no té la darrera paraula.
Per tercer diumenge consecutiu, ens trobam amb un
Evangeli emprat a l'Antiga Església per instruir els
catecúmens. Un ho comprèn fent-nos nostre l'itinerari
de Marta. La seva professió de fe com a resposta a la
pregunta de Jesús, com la professió de fe baptismal
del nostre temps. Creure en Aquell que és la
Resurrecció i la Vida, i que ens allibera de la mort, és
ben bé la característica dels cristians...., és fonament
de la nostra esperança.
Josep Sastre
En el corazón de la celebración
La Samaritana se había convertido en prisionero de su
vida: cinco maridos, i otro ahora, y después? El ciego
estaba tapiado en las tinieblas, en la noche de la exclusión. Y he aquí a Lázaro, con los pies y las manos atadas, el rostro cubierto… Jesús libra a la Samaritana,
aún de sus necesidades más inmediatas: ella olvida su
cántaro… Jesús abre los ojos al ciego y le permite
vivir. Jesús desata a Lázaro de los lazos de la muerte.
Desde siempre, la salvación es liberación: liberación
del yugo de los egipcios para el Pueblo de Dios al salir
de Egipto liberación de todo miedo para que ponga
toda su confianza en Dios, liberación de la muerte para
todos aquellos que creen en Jesús, la Resurrección y la
Vida.
LA
Dg 9,
BONA
Dl 10,
NOTÍCIA Dt 11,
Dc 12,
Salms de Dj 13,
la
Dv 14,
Primera Dt 15,
Setmana
Dg 16,
15 de marzo
3
SAN JOSÉ
La tradición cristiana ha leído y saboreado una palabras de las
bendiciones de Jacob relativas a su hijo José, el que fuera ministro del Faraón, poniéndolas en relación con otro José, el esposo
virginal de María. En esa bendición se dice: "José es el vástago
de un árbol fértil, de un árbol fértil junto a una fuente; sus ramas
suben por encima de la muralla" (Gn 49, 22). Ese ramaje bendito ha llenada de maravilla a santos y a poetas cristianos de todos
los tiempos.
Uno de esos poetas que han percibido la belleza y la fecundidad
espiritual del patriarca san José, es el ilustre escritor menorquín
José María Quadrado. Ese egregio literato e historiador, hoy en
realidad conocido sólo de nombre, nació en Ciutadella en 1819 y
desde su infancia quedó huérfano de padre. Quizá influyera esta
carencia en mirar a san José con un espíritu de devoción y de confianza filial. He aquí unos versos suyos dignos de ser conocidos
y que merecieron el honor de figurar en una "corona poética" presentada en un simposio de estudios josefinos celebrado en Roma
en 1993:
Dios se acuerda del tierno vagido
que al nacer dio en sus brazos infantes;
Dios se acuerda del dulce gemido
con que su alma a tus brazos voló.
Haz también que en el lecho de muerte
nos visite Jesús soberano,
y los ojos nos cierre tu mano
que en tutela al nacer nos tomó.
No olvidaba el Sr. Quadrado que en el bautismo se la había
impuesto el nombre de José junto al de la Virgen María. Después
de una vida en la que no habían escaseado les sufrimientos, especialmente por la enfermedad de la esposa del poeta, se confiaba él
a la protección del santo, que pensamos que debió morir con el
consuelo de hallarse junto a Jesús, algún tiempo antes de que se
iniciara el ministerio público del Salvador.
Guillermo Pons
Divendres 14 de març, benedicció del nou orgue de l’església parroquial de sant Martí d’Es Mercadal, a càrrec del Bisbe
Mns. Joan Piris. A continuació concert d’inauguració de
l’Orgue.
Peregrinació Diocesana a Lourdes
i Santuaris de França
de dia 12 a 20 de maig de 2008
A París visita a la Capella de la Medalla Miraculosa,
Catedral de Notre Dame, i la Sainte Chapelle,
Montmartre (lloc de martiri de sant Denís, primer arquebisbe de París). I visita turística (Versalles...)
A Nevers visita de la casa de santa Bernadette Soubirous.
A Ars visita a la seva església a veure el cos de sant Joan
Maria Vianney.
Informació i inscripció:
Sor Maria Bibiloni Tel.: 616168149
V de Quaresma: Ez 37,12-14 / Sal 129 / Rm 8,8-11 / Jn 11,1-45.
Fèria: Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62 / Sal 22 / Jn 8,1-11.
Fèria: Nm 21,4-9 / Sal 101 / Jn 8,21-30.
Fèria: Dn 3,14-20.91-92.95 / Sal: Dn 3,52-56 / Jn 8,31-42.
Fèria: Gn 17,3-9 / Sal 104 / Jn 8,51-59.
Fèria: Jr 20,10-13 / Sal 17 / Jn 10,31-42.
Sant Josep, espós de la Verge Maria. (S): 2S 7,4-5a.12-14a.16 / Sal 88
Rm 4,13.16-18.22 / Mt 1,16.18-21.24a, o bé: Lc 2,41-51a.
Diumenge de Rams: Mt 21,1-11 / Is 50,4-7 / Sal 21 / Flp 2,6-11 / Mt 26,14 - 27,66.
FULL DOMINICAL
4
DIA DEL SEMINARI, Ens parlen els formadors i els seminaristes majors
Descobrir l'obra de Déu
La meva missió és: per una part, ajudar a conèixer Jesús en l'evangeli i, per l'altre part, anar conreant els seus cors perquè siguin
terra bona on poder sembrar la Paraula de Déu: "Tal com la pluja
i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la
fecunden, i la fan germinar fins que dóna llavor als sembradors i
pa per a aliment, així serà la paraula que surt dels meus llavis:
no tornarà a mi infecunda.." (Is 55,10-11). Tots som obra seva,
però de vegades no veiem ni entenem aquesta obra que fa el
Senyor en nosaltres, perquè "les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor" (Is
55,8). "Però malgrat tot, Senyor, tu ets el nostre pare. Nosaltres
som l'argila, i tu el gerrer: tots som obra de les teves mans" (Is
64,7). Intent descobrir i viure aquesta presencia de Deu a través
de la seva obra i alhora caminar amb els seminaristes envers la
presa de consciència de la crida personal que el Senyor els fa, per
així discernir quina és la seva resposta enmig d'aquesta societat
nostra que mira aquests joves com estranys i generosos alhora,
però confiats perquè "per a Deu no hi ha res impossible" (Lc
1,37).
Cristòfol Vidal Barber - Director Espiritual
Ser formador del Seminari de Menorca
Ha estat i és encara avui una satisfacció ser formador del Seminari
de Menorca. És cert que és molta feina i molts de mal de caps,
però val sempre la pena. El nostre futur com a Església passa
inevitablement pel Seminari i tots hauríem de tenir el sa interès de
que açò fos la nostra màxima preocupació. Com es formen els
alumnes del Seminari? Per la meva part és molt clar, hi ha una
exhortació apostòlica postsinodal del Papa Joan Pau II, Pastores
Dabo Vobis, de l'any 1992 que diu que els futurs capellans han de
tenir una curada formació humana, intel·lectual i espiritual. Les
tres i sempre les tres juntes. Aquest és el secret de l'èxit. Formació
humana perquè siguin persones normals, molt normals. Gent del
segle XXI. Formació intel·lectual perquè siguin competents i
puguin dialogar amb el món emprant la raó com eina bàsica de
funcionament amb un nivell universitari. Formació espiritual perquè no manqui mai la referència transcendent i que és bàsica en
aquells que han d'apropar Déu als demès.
Francesc Cardona Vidal, cap d'estudis
Que el Seminari passi per nosaltres.
Podríem dir que hi ha dues formes de viure el Seminari: aquella
que es tracta simplement de passar pel Seminari, com una etapa
més de la vida on puc adquirir coneixements, hàbits de vida... O
bé quan és el Seminari el qui passa per mi. D'aquesta manera tota
aquella època privilegiada, centrada en l'enriquiment intel·lectual
i espiritual de Déu, cala en la persona del seminarista fins que pot
transformar-lo, i arribar a notar que és la mateixa mà de Déu la
que hem va conduint cap on Ell vol. Època per experimentar Déu.
Ens hem de deixar modelar com fang mullat i tendre, o peça de
marbre sense forma esperant el pic i martell. Al final serem preciosos si ho som als ulls de Déu. Deixar-se modelar és experiència de Seminari.
Joan Tutzó Sans, secretari i ecònom
Pot ser Déu et crida a ser capellà!
Ja fa un ranxo d'anys que visc com a prioritat, en el meu ministeri sacerdotal, la formació integral dels seminaristes de la nostra
Diòcesi. Quan el Bisbe Joan em va atorgar aquesta tasca pastoral
em va concedir el regal de viure amb més profunditat el meu
sacerdoci. De tot el que experiment sols una cosa arrela de ver en
el meu interior: l'Església de Jesús mereix tota la meva atenció!
La meva i la de tots els batiats: laics, laiques, religiosos, religioses i preveres. Us deman a tots que ens ajudeu en aquesta missió
eclesial mitjançant la vostra paraula assenyada, el vostre testimoni creient i la vostra pregària. Pregau pels seminaristes i pels seus
formadors. Pregau perquè Déu ens concedeixi el goig de veure
constantment -seguint una Tradició de 150 anys a Menorca- joves
que "escolten la veu del Senyor", com diu el lema de la campanya d'aquest any. I ..., sols una frase directe als joves: "Atreveixte a escoltar Déu. Pot ser et crida a ser capellà". I per què no,
si fins i tot em va cridar a mi?".
J. Bosco Faner Bagur, rector
"Si, quiero"
¡Como pasa el tiempo! parece que fue ayer cuando ingresé en el
Seminario. El 19 de marzo recibiré de manos de nuestro Obispo
Mons. Joan Piris, los Ministerios de Lector y Acólito y a partir de
ahí, comenzará la cuenta atrás para integrarme a la vida de la diócesis y así ejercer estos ministerios, antes de recibir la ordenación
del diaconado y presbiterado. El 7 de enero de 2006, con el Rito
de Admisión, hice pública mi vocación al sacerdocio cuando el Sr.
Obispo me preguntaba si quería continuar mi formación para ser
capaz de servir a Cristo fielmente; yo conteste con el "SI, QUIERO" y el Sr. Obispo, en nombre de la Iglesia me aceptaba como
candidato al sacerdocio; estoy muy contento. El protagonista de
esta historia no es nadie más que Dios. El va dejando huella en mi
corazón. Así que, a pesar de que me asusta el reto de seguirle y
abandonar todo en sus manos, tengo la certeza de que seguir sus
pasos no es un tiempo perdido sino un tiempo ganado, porque soy
feliz y puedo ayudar mucho a que lo sean también los demás. Con
la certeza de que Dios me mira tiernamente he decidido confiar en
Él, que me ha cautivado y me sigue seduciendo.
Mauricio Montiel Burgos - Seminarista de quint curs
La cosa no s'acaba
En un món on sembla que no poques coses estan mancades de
valor i que res té garantia de futur es prou interessant veure com
encara avui hi ha onze joves que volem pronunciar un sí a Déu i
als germans. Algunes vegades he trobat gent que s'estranya pel
camí que he emprès, i jo els dic que la cosa -el Seminari- no s'acaba: va per a llarg! El sí ferm pronunciat per tants al llarg d'aquests 150 anys de Seminari a Menorca i el sí dels qui el pronunciam avui fa que aquesta institució diocesana sigui una Tradició
viva i al mateix moment garantia de futur. Sens dubte que escoltar el Senyor em comporta sacrificis: deixar la família, el treball
que realitzava..., però, des de la fe, la Seva promesa del cent per
u adquireix per a mi més valor que mai. La pregària atenta, el servei desinteressat, la Paraula de l'evangeli oferta gratuïtament i
constantment per tants bons capellans..., són la millor prova que
Déu ens ofereix de que el sacerdoci segueix essent un camí preciós, no absent de dificultats, per a ser i fer feliç. Des d'aquí vull
agrair l'esforç dels meus formadors i l'equip de professors que dia
a dia treballen per tal que la vocació que sent vagi avançant.
Llorenç Pons Salort - Seminarista de tercer curs
La música de Déu
De camí a la facultat o bé donant un passeig m'he fixat amb molts
joves i gent de mitjana edat que passa pel carrer amb aparells de
reproducció musical com mp3, ipods, mp4 entre d'altres. I em
demano: què estaran escoltant? La resposta és fàcil: música. Però
de música n'hi ha de molts tipus, com hip hop, rock, heavy, clàssica... Sobre gustos no hi ha res escrit. Un estil musical que sempre està de moda i no deixa indiferent a ningú és la Música de
Déu. És aquella melodia agradable que fa que el cor boti de goig,
que una persona es senti realment plena i, amb uns compassos
plens de veritat i vida, poder trobar ple sentit a la pròpia existència. Per poder escoltar aquest èxit de tots els temps fa falta tenir el
cor disposat a tot, evitar la sordesa interior i aprofundir en un
silenci que ens interpel·la i fa cridar a les muntanyes. Aquest és el
desig d'aquest any en el dia del Seminari i vull que es faci realitat: tant de bo que puguem sentir la SEVA veu. Ell sempre està dispost a cantar-nos i xiuxiuejar-nos a cau d'orella; estem nosaltres
disposats a escoltar.
Llorenç Sales Barber - Seminarista de Segon curs
Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982
Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]