Despertar - lafrontissa

Despertar
Por fin he despertado de un letargo indefinido
en el que históricamente me hallaba sumergida.
Saber quien soy me llevó tiempo,
el tiempo de la memoria cósmica.
Ahora he descubierto lo que ellos pretendían,
no dejarme pensar.
Pensar no es bueno daña la salud de los más inocentes.
Yo lo fui,
pertenecí a la inocencia generalizada.
Finalmente, mi perseverancia, constancia y tenacidad
me llevaron al cruce del camino.
Ahora ¡sé! ¡Conozco! ¡Quiero ser!
Soy.
Demà matí quan em llevi
Demà mati quan em llevi miraré per la finestra.
Demà mati quan em llevi sabré
que un altre dia comença.
demà, demà eixirà el nou dia.
¡Força! ¡Empeny!
Somriu.
Brega mar endins i que l’embat de les ones
no faci trontollar el teu vaixell.
Prem els rems tant com puguis amb les teves mans.
Tant fort com si en això t’hi fos la vida.
Tanca la boca i cluca els ulls,
respira i compta fins on puguis.
Aguanta l’alè.
Poc a poc
el vent amaina.
Deixa anar l’aire.
Un, dos, tres,
segueix.
Quatre, cinc, sis.
Obre els ulls.
Ja està.
El cel es obert, els núvols s’abracen.
La boira s’escampa i les gotes de pluja et besen el rostre.
[María Antonia Martorell]