"Mesures per reduir el dèficit públic"/ ICV-EUiA

28
sala de plens
VSB ESTIU 2010
María Antonia
Barragán Prieto
Tinenta d’Alcaldia de
Serveis Generals
MESURES PER REDUIR EL DÈFICIT PÚBLIC
EL CAS ATENEU
T
F
al com es manifestava a l’acord de les associacions municipalistes de Catalunya, els ajuntaments catalans no
som aliens a la situació global que s’ha creat en la relació a
la crisi financera. La crisi econòmica obliga els ajuntaments
a incrementar d’una manera molt important la resposta a
les demandes de la seva ciutadania en serveis relacionats
amb polítiques socials, polítiques d’ocupació i atenció a
les persones per fer front als reptes de la convivència i de
la cohesió social i que inevitablement necessiten de més
recursos i més eficients.
En aquest marc de crisi global s’ha aprovat el Reial DecretLlei 8/2010 pel qual s’adopten mesures urgents per reduir el
dèficit públic. Aquest reial decret-llei obliga els ajuntaments
a una sèrie d’ajustaments en temes com les retribucions
salarials dels funcionaris, o la limitació del crèdit; així com
les mesures que pugui aprovar el Govern de la Generalitat
de Catalunya.
Al nostre ajuntament hem aplicat la reducció salarial mitja
d’un 5% prevista en el Decret i s’han reduït les retribucions
dels càrrecs electes en un 10%. Som conscients que això
suposa un esforç per als treballadors i les treballadores
municipals, i hem procurat que la mesura fos el més justa i
equitativa possible.
Volem agrair l’esforç que fa cada dia tot el personal al servei
d’aquest ajuntament amb la finalitat de millorar les condicions de vida de la ciutadania de Sant Boi, i desitgem que
quan s’acabi aquesta situació de crisi sigui possible recuperar
el poder adquisitiu perdut durant aquest any i mig.
Jaume Pujadas i Rosich
Portaveu
Miguel Ángel
Merino Sánchez
Portaveu
quests dies ens hem aixecat amb la notícia de l’aprovació per
part del govern de Zapatero del decret de reforma laboral que
abarateix i justifica l’acomiadament amb indemnitzacions de només 20 dies per pèrdues, fins i tot puntuals, de les empreses.
El “decretazo”, a mode de “zapatazo”, s’ha decidit sense recollir les propostes dels sindicats ni de l’esquerra, i està fent
la feina bruta a la dreta representada per la CEOE, el PP i CiU,
amb mesures que volen endurir el mercat laboral i retallar els
drets dels treballadors i treballadores però que no fomenten
l’ocupació, l’economia i el consum d’aquest país.
Jo esperava, ingènuament, que després de la retallada als
empleats públics i la congelació de les pensions el govern comencés a prendre mesures que afectarien el sector financer
i els més rics, i que els farien col·laborar en la crisi que ells
mateixos han provocat, però sembla que s’opta només per
allò més fàcil, anar en contra dels més febles.
Si fem una mica de memòria, Zapatero ha anat des de l’inici
per un camí equivocat: primer nega l’existència de la crisi,
després en dissimula els efectes; el 2007, amb un superàvit
de 30.000 M €, decideix fer rebaixes fiscals per a tothom,
independentment del nivell de renda; ara, la retallada a funcionaris i a pensionistes i, per acabar, la reforma laboral.
El proper setembre ens tocarà mostrar el rebuig al “decretazo” assistint a la vaga general convocada per CCOO i UGT i
sumant-nos a les mobilitzacions que s’organitzen a Europa
per una sortida diferent de la crisi, socialment més justa.
www.iniciativa.cat/santboi
http://facebook.com/santboians.iniciativa
E
Josep Maria Cervelló
Regidor de Medi Ambient i
Entorn Natural
MI ÚLTIMO ARTÍCULO, MI DESPEDIDA
T
Rafael Cañedo Torrubiano
Portaveu
ras 11 años al frente de la política municipal por mi Partido,
he decidido no presentarme a las próximas elecciones municipales como alcaldable. A partir de ahora esta responsabilidad
será asumida por mi compañera de grupo municipal y presidenta
local, Marina Lozano.
Antes de despedirme, quiero dar las gracias a todas las personas
que a lo largo de estos años me han apoyado y han confiado en mi
Partido. También a quienes no lo han hecho, por dos razones: una,
porque la dedicación y el esfuerzo extra que asumí desde el principio
para convencerles de las virtudes del proyecto del PP de Sant Boi
para nuestra ciudad me han reportado un mayor conocimiento y
formación en el ámbito de lo público. La segunda, por hacerme ver
que cuando uno lo intenta y no lo consigue, lo mejor es no seguir
perdiendo el tiempo.
Atrás quedan las “batallas políticas” sobre el parque de bomberos,
part ha de quedar per a usos públics i quina s’ha de destinar a
edificació privada. S’enceta una època de rumors de possibles
hotels i balnearis. Però el projecte municipal de requalificació no s’arriba a consensuar i s’impugna als tribunals, que
decideixen anul·lar-lo. Tornem doncs a ser al començament.
I arriba la crisi que permet rebaixar plans i expectatives.
Després de molts estira-i-arronsa, el 25 de maig se signa
l’acord: l’Ajuntament rep ara tota la propietat de l’Ateneu a
canvi de cedir a la immobiliària un solar industrial.
Des del 96 fins ara han passat 14 anys. Hi ha qui diu que
l’Ateneu ha tornat al poble. No crec que hagi estat ben bé
així. Però, en aquests moments, és la millor opció de totes les
possibles. I, de veritat, que ho celebrem. Val a dir però que, en
tota aquesta història, no tothom ha estat a l’altura.
EL “MIRACLE ESPANYOL” i nosaltres, els descreguts
DECRETAZO
A
inalment, totes les instal·lacions de l’Ateneu Santboià
han passat a ser propietat municipal. El serial comença
la tardor del 1996 quan Caixa Catalunya, per un deute de 8
milions de pessetes (48.000 €), força una subhasta de tots
els béns de l’entitat. Inexplicablement no hi ha ningú que
avanci els diners ni ningú que intenti parar la venda judicial.
Una empresa, anomenada Catalana Jorba, compra l’Ateneu
per 20 milions i mig de pessetes (123.000 €). No sabem si
el licitador ja comptava que aquests terrenys centenaris
es podien requalificar fàcilment. El fet és que l’immoble es
revèn poc després per 60 milions de pessetes (360.000 €)
i més endavant es torna a vendre per més de tres vegades
aquest últim preu a la immobiliària Pichuki. Des d’aleshores
l’Ajuntament i els nous propietaris es posen a negociar quina
spanya és una llosa per a Catalunya. L’Estat acumula uns
500 milions d’euros impagats en concepte de prestacions
de la Llei de la Dependència a Catalunya, segons ha explicat la
consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, d’ERC.
La llei estableix que, un cop descomptat el copagament de
l’usuari, Estat i Generalitat han de sufragar a parts iguals la resta
dels costos de la prestació, però el Govern espanyol no ha complert mai amb la seva part i la Generalitat ha hagut d’assumir
sempre els impagaments de Madrid. Des de la implantació de
la Llei, el maig del 2007, el Govern català ha hagut de pagar
1.000 milions d’euros en concepte de prestacions socials, quan
només n’hauria hagut de pagar 500 i això s’agreujarà a partir
del gener de 2011, quan entri en vigor el reconeixement d’un
altre nivell de dependència moderada.
Mentrestant, l’Estat imposa la reducció del dèficit públic
carregant contra els que no tenen cap culpa d’aquest dèficit
acumulat pels errors econòmics del govern Zapatero: es congelen les pensions, es rebaixa el sou dels treballadors públics,
es retallen despeses socials, s’escanya els ajuntaments,
però no hi ha cap mesura per invertir el fet que les rendes
del treball i l’estalvi tributin un 37% i les del capital només
un 17%, no s’ataca el frau fiscal, no es rebaixen les multimilionàries despeses militars o el pressupost de la casa reial...
No fa gaire ens volien fer creure en allò que anomenaven “el
milagro económico español” . Ha resultat un frau. Ara només
ens queda el recurs a la mare de déu dels desemparats...
www.esquerra.cat/santboidellobregat
www.facebook.com/esquerra.santboi
EL ATENEO PASA AL AYUNTAMIENTO. ¿pERO A QUÉ PRECIO?
las guarderías, los libros de texto, el endeudamiento, los abusivos
impuestos, el pelotazo de la Santboiana, las subvenciones, la seguridad, la inmigración, las piscinas, las bibliotecas, el aparcamiento y
las mentiras del traslado del cuartel, la central eléctrica, el centro de
ocio Oasis y la Ciutat del Cinema entre otros muchos temas que a la
mayoría de ciudadanos no les han interesado ni han valorado.
Ahora toca recuperar parte del tiempo dedicado a ese trabajo, por
el que tuve que renunciar a algunos aspectos de mi vida personal y
profesional. 11 años compaginando la responsabilidad de alcaldable
y portavoz municipal, 4 de ellos también como diputado provincial
y conseller comarcal, además de mi trabajo en la empresa privada,
es mucho tiempo, mucho trabajo y muchos sacrificios. Para acabar
quiero hacer mención especial al apoyo que he recibido durante todo
este tiempo de mi esposa, mis padres y mi hermano.
www.ppsantboi.com
L
Isidor Serrano Carmona
Portaveu
o primero, para que quede constancia y ninguna duda: en
C’s nos congratulamos de que el Ateneo vuelva a ser para
el pueblo y de que se recuperen el espíritu y el sentimiento de
un espacio con tanta tradición en nuestro municipio. Pero la
arboleda no nos debe impedir ver el bosque, y creemos que
la información es un derecho de la ciudadanía.
El 25 de mayo se firmo la escritura de permuta del Ateneo
Samboyano con la empresa constructora Pichuki, SL. Por
ello, sería bueno recordar que el Ateneo salió a subasta en
1997 por una deuda de 8 millones de las antiguas pesetas,
siendo adjudicado a la constructora Catalana Jorba, que
después lo vendió a Pichuki. ¿Y dónde estaba el ayuntamiento
de aquella época?
En esta permuta se entrega un solar de propiedad municipal
situado en la zona industrial ProLogis, de unos 2.080 m2, con
una edificabilidad máxima de 7.200 m2 (repartidos en planta
baja y tres pisos) y valorado en 2,7 millones de €, a cambio
del Ateneo, valorado en 3 millones de € y de 8.578 m2, y un
conjunto de edificaciones en un estado muy precario.Se le
descuentan a la constructora unos pagos pendientes de
165.000 €, aproximadamente, se paga el diferencial y se
concede a dicha constructora un crédito de 440.000 € para
el pago del IVA de la permuta, a tres años y con la garantía
hipotecaria del solar permutado.
En C`s creemos que es nuestra obligación informar a quien
nos paga (el pueblo, no se nos olvide) de los datos de esta
operación de permuta. Posiblemente algunos, a estos datos
los llamarán demagogia u oportunismo; nosotros los llamamos el precio a pagar.
[email protected]